Resum d’economia:

Introducció als conceptes bàsics de microeconomía i macroeconomía:

- Enfocaments de l’Economia:
o Microeconomia: Estudia i analitza els mercats individuals.
o Macroeconomia: Estudia i analitza els grans problemas de l’economia.
o Premisses:
 Les unitats individuals (consumidors o empreses9 busquen la
máxima satisfacció.
 Els individus actúen de forma racional ponderant costos i
beneficis.
- Funcionament Operatiu del Mercat:
o Què produir?
 Béns i serveis per als que existeixi DEMANDA, i CONSUMIDORS
disposats a pagar un preu per conusmir
conusmir-los.
 La quantitat produïda determinarà el preu d’equilibri del mercat
corresponent.
o Com produir?
 Segons la tecnología i recursos disponibles en la societat (treball,
capital, recursos naturals) de man manera
era que l’OFERTA de les
empreses sigui competitiva.
 Maximitzant beneficis (= ingresos (preu · quantitat) -costos).
o Per a qui produir?
 Per a les persones que els necessitin, a través de la compra en el
mercat.
 Aquestes persones necessiten ingresos moneta monetaris
ris (renda) en els
mercats de factors (treball, capital, etc.).
- Objectius de la economia:
o Benestar material.
o Creixement de la producció.
- Sistemes econòmics:

- Economia de Mercat: La resposta dels mercats a les qüestions bàsiques de

QUÈ, COM i PER A QUI.
- Realitat Actual: Economia “mixta” de Mercat
o MECANISME DE MERCAT PRIORITARI (Sector privat) + ACCIÓ
CORRECTORA DE L’ESTAT SUBSIDIÀRIA (Sector públic)
- Funcionament
ment Operatiu del Mercat
o Els CONSUMIDORS indiquen la informació de com és la seva CORBA DE
DEMANDA. Això vol dir precisament quina és la RELACIÓ entre la
QUNTITAT que estan disposats a comprar i consumir, per a cada PREU
de mercat.

o Les EMPRESES explicit

expliciten
en la informació de com és la seva CORBA
D’OFERTA. Això vol dir precisament quina és la RELACIÓ entre la
QUANTITAT que estan disposats a produir i vendre, per a cada PREU de
mercat.

o Aleshores, el mecanisme del mercat amb aquesta informació (i només

aquesta)
sta) sobre les dues corbes potencials, pot calcular ja el preu que ha
de regir en el mercat d’un determinat producte, en funció d’aquesta
corbes d’oferta i de demanda.
 El sector públic: Actuació de l’Estat
- Filosofies d’actuació de l’Estat:
o Minimalista: l’Estat ha d’intervenir el mínim possible, és a dir només per
garantir els béns públics.
o L’Estat com a garant: ha de garantir el funcionament del sistema de
mercat, per la qual cosa ha de recaptar impostos i realitzar
transferències.
o Interventora:
ntora: L’Estat realitza una redistribució de recursos per mitjà de
la planificació i/o empreses públiques que interactua amb el sector
privat.
- Funcions de l’Estat:
o Controls directes (regulacions administratives que controlen
directament les variables macmacroeconòmiques)
 Planificació indicativa (que s’aplica amb una pol política d’incentius
fiscals)
 Control de preus i salaris
 Normatives tècniques: política urbanística, sanitària, control de
qualitat alimentària.
 Polítiques sectorials: foment de l’activitat empresarial i sectorial
-pimes,
pimes, R+D, ús de la tecnologia
tecnologia- en relació a importacions /
exportacions, reconversió industrial ...
 Control de la contaminació, defensa del medi ambient...
o Política econòmica, tant d’ d’estabilització
estabilització o anticíclica, com de creixement
creixe
a curt i/o a llarg termini.
o Prestació de serveis per:
  Causes socials o estratègiques en sectors “envellits”: carbó /
drassanes...
 Monopolis de servei públic: només una empresa pot produir
amb el mínim cost possible (ADIF).
 Transferències de tipus ssocial:
ocial: pensions mínimes, prestacions
sanitàries gratuïtes, beques, subsidis (d’atur...)...
- Actuació de l’Estat:
o Directa:
 Política econòmica que actua sobre les variables
macroeconòmiques (consum, producció, estalvi, inversió ...) o
amb finalitat macroecon
macroeconòmica
 Empreses públiques
o Indirecta:
 Garant de la llibertat de mercat i de la seguretat en les
transaccions.
 Garant de la satisfacció de les necessitats ètiques d’una societat
(regulació sobre begudes; comercialització de productes
farmacèutics; producció de pistoles / escopetes de cacera;
celebració de fastos - casaments, comunions ...)
 Definidor d’un marc institucional econòmic: (emissor de
moneda, sistema financer, legislació mercantil, marc laboral,
tribunals de justícia en matèries econòmiques...)
 Defe
Defensor
nsor de la lliure competència (control de fusions, legislació
antimomnopoli)
 Subministrador de béns públics, bé directament o indirecta, via
concursos públics / co contractes
ntractes amb empreses privades
(il·luminació pública, defensa col·lectiva - del país -, sanitat,
higiene pública - potabilització d’aigües - transport públic)
 Refgulador / corrector de les repercussions econòmiques i
socials dels efectes externs o externalitats. (substàncies
contaminants - cimenteres -i/o i/o taxes s/ empreses que
contamienen...)
- Mercat:
at: efectes externs
o Definició: Un bé o servei presenta efectes externs en la seva producció,
quan aquesta comporta, també, costos per d’altres empreses o
consumidors (a més dels costos interns o directes que ja ha de suportar
l’empresa que el produeix).
Ess per aquest motiu que la corba d’oferta de les empreses productores
d’un bé amb efectes externs (contaminant) representar llur cost
marginal “privat”, és a dir, en funció dels seus costos directes o
“interns” de produir
produir-lo (ma d’obra, energia, primeres matèries, etc ...).
Però la societat en el seu conjunt ha de suportar a mé més uns costos
“externs” (despeses de descontaminació, farmàcia, neteja, etc...).
o L’aparició d’efectes externs influeixen sobre els costos de
manufacturació d’un producte, variant el sseu eu cost marginal:
 Aquesta variació provoca una diferencia entre les corbes d’oferta
privada i social atès que:

Aquesta és una de les justificacions econòmiques de la intervenció de

l’Estat en l’economia: la societat obliga a les empreses a “internalitzar”
els costos externs que produeixen, mitjançant uns impostos sobre
producció contaminant i instal·lant una depura depuradora
dora general/públic
finançada amb els impostos o bé obligant a retornar els béns primaris
(aigua, aire, terra) en el mateix estat en què van ser captats per
l’empresa.
o Definició: Un bé o servei de tipus “públic” és aquell, el cosum del qual
per part d’un consumidor no exclou el consum de la resta dels
consumidors. Poden ser consumits:
 Per a tots els consumidors alhora (bé públic pur com un far,
emissions radiofòniques, defensa/policia del territori, etc...)
 Per molts consumidors al mateix temps (bé pú públic
blic mixt o sotmès
a “congestió” com una escola, un autobús de transport
col·lectiu, un hospital, una carrera, etc...)
Pel contrari, el consum d’un bé de tipus “privat” per part d’un
consumidor (aliment, vestit, transport individual, etc..) exclou el de la
resta
ta dels consumidors.
En el cas d’un bé públic mixt, a més de la utilitat privada del bé, existeix
una utilitat “externa”, atès que existeixen altres individus, a part dels
consumidors directes, que veuen augmentada la seva satisfacció o
benestar, encara q que
ue no consumeixin directament el bé:

Igual que en l’oferta s’acompleix que:

Aquesta és una altra de les justificacions econòmiques de l’economia
“mixta de mercat”: la societat encarrega a les Administracions
Públiques de l’Estat la “producció” dels béns públics en la quantitat que
desitja aquesta societat, bé sigui directament o subvencionant activitats
privades; tot això, finançant a través d’un sistema fiscal (o d’impostos).
Microeconomia:

La corba de demanda d’un mercat:

Relació entre el preu unitari que els consumidors estan disposats a pagar per comprar
una determinada quantitat del bé.

, , ,
Qd: Quantitat demandada del bé
P: Preu del bé
Y: Renda/Ingressos dels consumidors
Presta: Preu de la resta de béns
G: Gustos dels consumidors

La suma de les corbes individuals de tots els consumidors que actuen en aquest mercat
Demanda individual i satisfacció del consumidor

-Llei
Llei psicològica de la saturació de les necessitats
-Demanda=
Demanda= Valor monetari atr atribuït
ibuït a la satisfacció que li reporta el consum
d’una unitat.

Desplaçament de la demanda
La demanda és funció del preu i de molts altres paràmetres i per tant, pot canviar.

Elasticitat
La elasticitat és un concepte que es pot aplicar tant a la funció d
dee demanda com a la
d’oferta per analitzar per exemple relacions demanda
demanda-preu, oferta-preu,
preu, demanda-
demanda
renda... atès que proporciona informació en quin % varia l’eix d’ordenades (Y) en
funció d’una variació percentual de les abscisses (X).
Nota: en utilitzar variacions
ariacions percentuals s’evita la influència de les unitats de mesura
d’x i y.
Definició:
Elasticitat-Preu
Preu de la demanda permet mesurar la “sensibilitat” de la resposta de les
quantitas demandades pels consumidors respecte de les variacions ocorregudes en eel
preu del bé o producte sol·licitat.
Com que Q=f(p); Epsilon expressa la variació relativa de la quantitat demandada en
relació al preu

Nota: L’elasticitat-preu
preu s’obté sempre per a un punt de la corba de demanda i es
defineix amb signe negatiu, en ser de signe contrari les variacions de quantitat i preu.
Elasticitat (preu) creuada de la demanda permet mesurar les variacions en les quantitats
demanades pels consumido
consumidorsrs d’un bé X respecte de les variacions ocorregudes en el
preu d’un altre producte Y, objecte també de demanda.
Epsilonxy expressa la variació relativa de la quantitat demandada d’Y en relació al preu
X

Nota: L’elasticitat creuada de la demanda relativa a dos productes, a diferencia de

l’elasticitat preu, pot donar un resultat tant positiu com negatiu.

L’Elasticitat creuada permet classificar els productes i/o serveis en dos grans apartats:
-Bens substitutius
tutius quan Epsilonxy és positiva.
-Bens
Bens complementaris quan Epsilonxy és negativa.
Les quantitats demandades de bens substitutius registres variacions de signe contrari,
per la qual cosa l’elasticitat creuada es positiva. Pel contrari la demanda de bens
complementaris varien de la mateixa forma; així s’obté una elasticitat (preu) creuada
negativa.

Elasticitat renda de la demanada permet mesurar els canvis en les quantitats

demandades pels consumidors degut a l’efecte de les variacions ocorregudes en llu
llurs
ingressos monetaris, renda o “poder adquisitiu”:

Com que Q=f(y); Epsilon expressa la variació relativa de la quantitat demandada

en relació a la renda
Nota: L’elasticitat-preu
preu s’obté també per a un punt de la corba de demanda. S’hi poden
obtenir xifres tant positives com negatives.

L’Elasticitat-renda
renda permet classificar els productes i/o serveis en dos grans apartats:
-Bens
Bens superiors quan E es positiva
positiva.
-Bens
Bens inferiors quan E es negativa.

Quan l’elasticitat-renda
renda es positiva, s’estableix de nou una altra doble classificació de
productes i/o serveis:
-Bens
Bens necessaris (Er<1) quan Er és rígida
-Bens de luxe (Er>1) quan Er és elàstica
Els bens de luxexe són els que registres una variació en el consum mñes proporcional
respecte a l’augment en la renda dels consumidors, per la qual cosa es podria entendre
que es beneficien quan s’allibera un consum “reprimit”. Existeixen molts productes i/o
serveis, de preu
reu no excessivament elevat, que responen a un comportament de bé de
luxe.
- Productivitat: conceptes bàsics
o PRODUCTIVITAT: Variació, en valors absoluts, de la producció obtinguda
quan es produeix un increment en un (únic) factor productiu.

o PRODUCTIVITAT MITJANA: Producció obtinguda dividida per les unitats
del factor utilitzades.


 La productivitat mitjana és una mesura de la producció unitària.
- Productivitat i costos
o PRODUCITIVITAT MARGINAL: Increment de la producció quan augmenta
(o s’empra)
pra) una unitat més d’un (únic) factor productiu.


o COST MARGINAL: Increment del cost de la producció quan augmenta (o
s’empra) una unitat més de tots els factors productius que intervenen
en el procés de fabricació i/o prestació de serveis.
- L’ingrés marginal: A una empresa l’interessa saber com varien els seus
ingressos monetaris, si venen menys o més producció:

a) En COMPETÈNCIA PERFECTA una empresa representa una part molt petita

del total del mercat i no pot influir sobre el preu
preu.

b) En un MONOPOLI PUR l’empresa representa tot el mercat, és a dir té tota la

corba de demanda del mercat per a ella sola. Pot fixar el preu que desitja
però aleshores els consumidors marcaran la quantitat que estan disposats a
consumir.
- Punt feble: Monopolis i Oligopolis
o Els monopolis i els oligopolis disposen de tota la demanda i per tant no
hi ha competència en la oferta.
o El mercat en surt perjudicat ja que les empreses poden fixar el preu del
bé arbitràriament.
- Com determina la quantitat a produir un monopoli?
o A diferència de la competència perfecta, la corba d’ingrés marginal
d’una empresa en situació de monopoli és descendent, per la qual cosa
el punt d’intersecció amb la corba de costa marginals (corba d’oferta de
l’empresa)
empresa) IIMa=CMa es produeix habitualment
tualment per una quantitat de
producte inferior que si es tractés d’una empresa en un mercat de
competència perfecta.
o CONSEQÜÈNCIA: Com digui que el monopolista redueix la quantitat que
el monopolista redueix la quantitat ofertada, tot provocant un excés de
demanda, pot fixar el preu M d’acord amb la demanda del mercat.
Aquest import és superior al preu P que quedaria fixat en un mercat
“preu-acceptant”
acceptant” o de competència perfecta.

- Per què els consumidors estan pitjor si un mercat és monopolista?

o S’ha demostrat
ostrat que el monopoli, per tal de maximitzar el seu benefici,
fixarà un preu pMdonat per la quantitat qMque verifica:

Donat que IMA està per sota de la corba de demanda D (i que ambdues
són decreixents) el punt pMserà superior al pC i també:

El poder de mercat d’un monopolista (comparat amb competència

perfecta), fa reduir la producció i augmenta el preu del mercat.
Pèrdua d’eficiència consumidors: consumeixen menys productes i
paguen més car. La pèrdua de satisfacció en consum la podem mesur mesurar
per la zona MCE del gràfic. Pot practicar
practicar-se
se la discriminació de preus
(cobrar
cobrar a cada subgrup de consumidors segons la seva elasticitat de
demanda).
- Cóm actuen les empreses oligopolistes?
ESTRATÈGIES DE COOPERACIÓ O -Les Les empreses procuren arribar
arri a un acord amb
 COL·LUSIÓ l’objectiu d’actuar com un monopoli
-CÀRTEL:
CÀRTEL: combinació d’empreses per tal
d’establir acords permanent
ESTRATEGIES D’OLIGOPOLI SENSE -Cada
Cada empresa maximitza el seu propi benefici
COOPERACIÓ individual
-Existeixen
Existeixen unes pràctiques comptable
compta comunes
a les empreses alhora de fixar el preu: mark-up
mark
o regla del marge brut.
ESTRATÈGIES DE DIFERENCIACIÓ -Les
Les empreses oligopolístiques poden triar una
(COMPETÈNCIA ENTRE estratègia de diferenciació del seu producte.
OLIGOPOLIS NO BASADA EN -Aquesta
Aquesta empresa aconsegueix segment de la
PREUS) demanda de forma de forma exclusiva, i es pot
comportar com un monopolista.

- Estructures dels mercats reals: una tipologia

- Estructura actual de mercat més habitual?

o OLIGOPOLI: CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES
 Un mercat té estructura oligopoli quan hi operen unes poques
empreses (sensu stricto)
 Un sector és oligopoli quan la majoria de les vende del mercat
les fan unes poques empreses (sensu lato). -> cadascuna
d’aquestes empreses poden influir sobre el preu de me
mercat.
- La realitat actual dels sectors d’oligopoli:
o Estructures d’oligopoli: El model EE-C-R
R té dos conceptes molt útils:
 La concentració:
 Índex numèric que mesura el grau de dominació en el
mercat per part de unes poques empreses.
  En els oligopolis, existeixen
teixen força empreses, però només
unes poques tenen una quota de mercat important.
 La concentració varia amb el temps, però no sempre en
el sentit d’augmentar.
 Barreres d’entrada:
 Concepte bàsic que explica el poder monopolista de les
empreses existents en un mercat per fixar els seus preus.
 En un sector on les barreres d’entrada siguin elevades el
preu límit que poden fixar les empreses existents és més
elevat:

 Cal recordar que el “preu de competència” és el que

resulta de treballar al cost mitjà mínim (òptim
d’explotació).
 Què causa les barreres d’entrada?
o Diferenciació dels productes de les empreses
existents.
o Avantatges absoluts en els costos de empreses
existents.
o Existència d’economies d’escola elevades que fan
que les empreses existents treballin a costos
mitjans més baixos.
o Necessitat d’un gran capital inicial per fundar una
empresa.
- Punt Feble: El mercat de treball
o El preu de cada factor de producció vindrà dedeterminat
terminat per la seva oferta
i demanda.
Oferta -Els
Els treballadors ofereixen hores de treball en
funció del salari
Demanda -Les
Les empreses demanen hores de treball en funció
de la productivitat

o A la vida real hi ha molt més factors que intervenen en la fixa

fixació del
preu/hora de treball: convenis, sindicats, ...
o Tot i no adaptar
adaptar-se
se totalment al model continua sent un mercat.
- Punt Feble: Existència dels béns públics
o Concepte: Un bé o servei de tipus “públic” és aquell, el consum del qual
per part d’un consumid
consumidoror no exclou el consum de la resta dels
consumidors.
o Conclusió:
  En un bé públic “pur”: no s’arribaria ni a formar una corba de
demanda “privada”, atès que cap consumidor pot ser exclòs del
seu consum.
 La societat encarrega a les Administracions Públiques de l’Estat
la “producció” dels bens públics en la quantitat que desitja.
- Punt Feble: Informació, Futur i recursos naturals:
o Futur: El futur a molt llarg termini no entra en les preferències dels
consumidor
midor i per tant es sobrevalora el consum present.
o Informació: En els mercats reals la informació es imperfecta i suposa
una despesa de temps i costos.
o Recursos naturals: Els consumidors els haurien de tenir en compte.
- Punt Feble: La distribució de la rrenda:
o En una economia de mercat pura (sense l’acció de l’Estat) certs
individus poden disposar de molt poca o cap renda (ingressos periòdics)
en no tenir factors de producció (treball, capital) per vendre. Aleshores
no arribarien a un mínim de consum (vit
(vitalment
alment o social desitjable).

- Punt Feble: Existència dels efectes externs:

o Concepte: Un bé o servei presenta efectes externs en la seva producció,
quan aquesta comporta, també, costos per d’altres empreses o
consumidors.
o Conclusió: El cost marginal “social” de produir aquest bé haurien de ser:

i la corba d’oferta per a la societat hauria de ser:

Però, en la economia de mercat sense Estat, la corba d’oferta que

farien les empreses, fóra:

- Punts fort del mercat(1): Equilibri

o Quantitat demanada = Quantitat ofertada
 - Punts fort del mercat (2): Dinàmica
o Qualsevol variació donarà lloc a un nou preu d’equilibri i una nova
quantitat d’equilibri.

- Punts forts del mercat (3): Estabilitat

o El mercat s’adapta a la demanda dels consumidors:
 Si hi ha excés redueix la oferta.
 Si hi ha demanda augmenta la oferta.

Pressupost de l’Estat

Despeses corrents:

De consum:
-Retribució
Retribució dels funcionaris I personal de la Administració Pública
-Compres/
Compres/ consum de bens i serveis

Financeres:
-Interessos
Interessos del deute públic
-Transferències
Transferències a les famílies (Seguretat Social)
-Transferències
Transferències a les empreses (subvencions)

Despeses de capital:

-Inversions
Inversions reals (infraestructures, obres públiques,...)
 -Transferències de capital a les empreses (participacions en empreses
públiques)

Ingressos corrents:

Impostos directes:
-Impost renda persones físiques
-Impost sobre societats
-Impost sobre el patrimoni
-impost sobre successions i donacions
Indirectes
-Impost sobre el Valor Afegit
-Impost especials sobre el consum
-Impost especial sobre matriculació
-Aranzels duaners

Impostos directes i indirectes

-Impostos proporcionals
-impostos progressius
-impostos regressius
Taxes (contrapartida per un servei de l’estat)
Contribucions especials (per compensar plusvàlues del sector privat degudes a la
despesa pública habituals en el urbanisme)
Cotitzacions a la Seguretat Social

Ingressos de capital:
-Venda d’actius(immobles, empreses, llicències,...)
-Vendes de deute públic(bons i lletres del tresor)
Variables macroeconòmiques

P.N.B = Producte Nacional Net: És la suma del conjunt de béns i serveis (finals) produïts pels
ciutadans d’un país durant un any.

P.I.B = Producte Interior Net: És la suma del conjunt de béns i serveis (finals) produïts per les
empreses (treballadors, capital) d’un país durant un any. Pot augmentar quan creix la producció de
béns i serveis Pi o quan creixen els preus Qi.

P . N . B = P . I . B + P_es p a n yol a _es t r a nger − P_es t r a nger a _a _ Es p a n ya

També podem obtenir el P.N.B a partir de la demanda:

P . N . B = C + I* + G + (X − M )

C ≡ Consum de les famílies X − M ≡ Ròssec net Balança Comercial

I * ≡ Formació Bruta de Capital o Inv. N. Privada G ≡ Despeses de l’Estat

P.N.N = És la diferència entre el Porducte Nacional Brut i l’import de la depreciació capitaal

(amortitzacions).
P . N . N = P . N . B − D

Per relacionar-la amb l’import dels impostos indirectes:

P . N . Ncost = P . N . Bpreus − Ti

⟹ El P.I.B també representa el V.A.B Valor Afegit Brut d’un país.

∑
V. A .B = V . A . Bk k ≡ t r eb a l l(sou s), c . m on a t a r i(i n ter essos), c . f i si c (a m or t it z a ci on s)
∨k

Ex. PIB nominal a Espanya 2007 ≈ 1.437,9 $ en termes reals, ∼ 734,3 $

Recessió: Període de decreixement del PIB d’una economia durant 2 o més trimestres.

Desenvolupament: Procés de canvi de les estrucitures socials i econòmiques d’un país.

Renda Nacional: Suma de tots els ingressos monetaris que perceben els habitants d’un país
durant un any (els que proporcionen els factors primaris).

⟹ Factors primaris: sous i salaris, interessos, beneficis, arrendaments i lloguers de recursos.

Els calculem a partir dels béns de Consum o dels Estalvis.

R.N = C+E

Renda (Nacional) Disponible: Realment, es troba a disposició dels habitants d’un país.

R . D = R . N − (Td + Hss−) + Hss+ + (TE − TN )

Td ≡ Impostos directes TE − TN ≡ Transferències netes de l’exterior

Hss− ≡ Cotitzacions Seguretat Social Hss+ ≡ Prestacions SS i altres

Inversió Bruta: Conjunt de béns de capital NOUS produïts en un país durant un any. On Cp
són els productes nous destinats al consum i I . B els béns de capital produïts.

P . N . B = Cp + I . B

Despesa (Nacional) Bruta: Conjunt de despeses dels agents econòmics d’un país.

D.N.B = C + I.B + G

C ≡ Consum de les famílies TE − TN ≡ Despeses de l’Estat

I . B ≡ Despeses de les famílies en béns d’inversió i despeses empreserials en béns de capital


El circuit macroeconòmic bàsic és:

Per obtenir l’equilibri observem que:

P.I.B = C + I.B + G + X − M

El % de beneficis està relacionat amb la I.B, que està relacionat amb el P.I.B, que està relacionat
amb l’ocupació i atur.

% Be n e f i ci s → I . B → P . I . B → Oc u p a ci o /At ur
FONS / CRISI ≡ l’increment del P.I.B arriba a un mínim

EXPANSIÓ ≡ quan l’increment del P.I.B augmenta

CIM ≡ l’increment del P.I.B arriba a un màxim

RECESSIÓ ≡ l’increment del P.I.B disminueix



Tipus d’ATUR

A) Friccional B) Estacional C) Conjuntural

D) Estructural E) Tecnològic

Pressupost de l’Estat: Despeses

Marketing: Conjunt de tècniques i estudis que tenen com a objectiu la satisfacció de les
necessitats del consumidor envers un producte o un servei.

Marketing= Captar nous clientes i conservar els actuals.
Marketing != Ventes/publicitat/crear noves necessitats.

Les 4 C’s i les 4 P’s

Orientat a oferta Orientat a demanda
Producte Client
Preu Cost
Distribució Comoditat
Comunicació Conversació

Producte- Ha de tenir característiques ben establertes com el color, dimensions, duració,
etc. Tenen un cicle de vida que depèn del consumidor i de la competència. Aquest cicle
consta 4 fases:
Llençament, Creixement, Maduració i Declivi

Preu- Determinar el cost total que representa el producte per al client. (Distribució,
garanties, rebaixes, etc...)

Plaça- Com arriba el producte fins al client.
S’ha de definir:
On es comercialitzara el producte que s’ofereix? Serà distribuït a l’engròs o als
detall? S’han d’estudiar aquest detalls perquè al definir la plaça es determina la facilitat
d’adquirir el producte per al client.

Promoció- Comunicar, informar y persuadir al client sobre l’empresa i el producte. Eines:
Publicitat, promoció de vendes, relacions públiques, comunicació interactiva
(internet), etc...

LES 7 P’s


People -> Personal de la organització
Process -> Procesos, mecanismes i activitats per a servir els
productes al mercat.
Physical Evidence -> Tot el que influeix sobre el valor percebut.












Tipus de clients

Terroristes: No satisfets i no vinculats. Es queixen i protesten.
Rehens: No satisfets però sí vinculats. Estan però volen marxar i no poden.
Mercenaris : Satisfets i no vinculats.
Apòstol: Satisfets i vinculats.




 Investigació comercial
Consisteix en escoltar al consumidor. La investigació comercial es el procediment sistemàtic
de recopilar, registrar i analitzar totes les dades relacionades amb els problemes en la
comercialització de bens i serveis.

Determinants del màrqueting
Paràmetres interns i externs que coincideixin o limitin els resultats del màrqueting.

Determinants Interns Determinants externs
Dimensió de l’empresa Consumidor
Mentalitat del màrqueting Comprador
Objetius de l’empresa Prescriptor
Coordinació Estat de la demanda
Capacitat financera Mercat
Capacitat d’organització Competència
RRHH i tencnològics Entorn socio-econòmic
Coyuntura
Marco legal

Jerarquía de necesitats – La piràmide de maslow

Las necessitats no s’entenen de la mateixa manera en tots llocs ni per a tots els individus.
Un producte o servei cobreix altres necessitats a més de les clàssiques pels que està
dissenyat.

Exemple: un cotxe també cobreix seguretat, necessitats socials, estima, autorealització ,etc.

Camps d’aplicació:

-Institucions amb ànim de lucre:
a)Segons el tipus de producte:
Marketing: agrícola, industrial, productes de consum, de serveis, idees
b)Segons mercats especials
Marketing internacional
 -Institucions sense ànim de lucre
Marketing: Institucional, Social, Polític

Posicionament

El posicionament es refereix al lloc que ocupa la ment dels consumidors un producte o
marca respecto a los altres productes o marques de
la competència. La forma de visualitzar el
posicionament es realitza mitjançant mapes de
posicionament.


Segmentació

Fraccionar el mercat total d’un producte o servei en subconjunts el més homogenis
possibles respecte als hàbits, necessitats, usos, gustos, etc. Amb l’objectiu de que l’empresa
pugui adaptar millor els seus productes i serveis a cadascun dels segments.

Es necessita amplia i profunda coneixença del mercat.

Grau d’eficàcia: Quan una empresa innova pot sortir bé o malament.

Requisits de la segmentació:

-Accesibilitat: posició geogràfica d’accés fàcil o difícil
-Sustancialitat: Sempre hem d’intentar que els segments siguin el més rendibles
possible, pots trobar un segment gran i que sigui rendible però també un de petit.
-Diferències: Els segments han de ser diferents entre si.

Segmentació no diferenciada: Un producte per a tots els segments. (al principi coca cola
només un tipus)

Segmentació concentrada: Només et centres en un únic segment i fas productes per
aquest. Ex. Editorial que només publiqui llibres de biologia.
Segmentació diferenciada: Un producte per a cada segment. (Coca cola actualment)

Demogràfiques Geogràfiques Socioeconòmiques Psicogràfiques Comportament
Edad Comunitat Nivell ingresos Estil de vida Moments d’us
autònoma
Sexe Nombre Activitat laboral Personalitat Beneficis
habitats buscats
Tamany Classe social Nivell d’ús
Família



 Diferenciació

Estrategia del màrqueting que intenta ressaltar les característiques d’un producte per a que
sigui percebut com a únic.
No es el mateix que un producte sigui diferenciat a que no sigui el mateix. (diferenciado vs
distinto).

Diferencies:

-Important: La diferencia ha de proporcionar un benefici valorat per un nombre
suficient de client.
-Distintiu: diferencia no ofert per a competència
-Comunicable: Deu ser visible pels compradors
-No imitable: Ha de ser difícil d’imitar per la competència
-Costeable: El comprador ha d’estar disposat a pagar la diferència
-Rentable

La comunicació

Importància que dona la empresa, quan vol fer una campanya publicitària, a la audiència.

-Audiència: Nombre de persones exposades al missatges.
-Target-group: conjunt de persones a les que vols impactar
-Medi: A través d’on encies el missatges.
-Comunicació exterior: (publicitat exterior) marquesines, ...
-Missatge
-Eslogan

Publicitat!=Promoció
Publicitat: A llarg plaç
Promoció: 2x1, mostres adherides a un productes, enviaments gratuïts,... Curt termini amb
valor afegir.

Relacions públiques!=Publicitat
Publicitat: Només busca vendre directament el producte
Relacions públiques: Totes les accions que volen donar a conèixer la marca o el producte.

Merchadising
Son totes les accions que es duen a terme en el punt de venta per fer rotar el stock
Zones calentes: zones + transitades
Zones fredes: zones menos transitades

Publicity
Fa referencia a les divulgacions gratuites
Mitja de comunicacio es el que controla el missatge, mentre que la resta es la empresa qui
controla el missatge



El PREU

Es el valor que el comprador dona a canvi de la utilitat que rep per la adquisició de
un producte/servei.

Caract:
-Es l’unic instrument que es a curt plaç
-Poderos instrument competitiu
-Unic instrument que proporciona ingresos
-Te importants repercusions psicologiques
-En les decisions de compres es tracta de una informació important en la decisió

Es un variable delicada si la demanda es molt elástica (Que polles vol dir aixo?)

Politica de preus:
S’ha de dissenyar un altre tipus de coses com per exemple les polítiques de descompte,
bonificacions, condicions de finançació
Si es compra algo industrial en el que s’invertira molts diners, les condicions de finançació
poden ser decisives i determinants.


Coses que cal tenir en compte a la hora de ficar el preu a un producte

-Preu de la competència: No per copiar, sinó perquè tinc que saber el preu per
desmarcarme
-Costos de producció
-*Molt important* Cuant esta disposat el client a pagar el client per el producte
 EiM

RRHH - Dirección y motivación

de equipos
Esquema

Actualidad comparada con el pasado

• Entorno: Complejidad, incertidumbre, cambios constante y continuos. Crisis.

• Competencia
• Consumidor mas exigente
• Marco empresarial:
• Presión por los resultados NECESIDADES
• Disminuir gastos al máximo DIFERENTES Y MANERAS
• Competitividad DE LIDERAR
• Costes DIFERENTES
• Calidad
• Talento
• Externalización
• Temporalidad
• Los cambios cambian ¿?

Definiciones

Entorno:
Aspectos externos a la organización:
• Sector
• Marco político, económico, legal y social
• Localización geográfica
• Cultura del país
• Tecnología
• Competencia
• Mercado
• Clientes y proveedores
 EiM

Estrategia:
• Esfuerzo de adaptación interna y externa entre la empresa y su 

entorno. 


• Conjunto de objetivos, asignación de recursos y de decisiones tácticas con la finalidad que la

empresa alcance una posición competitiva ventajosa en su entorno y mejore la eficacia de su
gestión.

Estructura

• Conjunto de personas y recursos materiales de la empresa, que se agrupan para producir los
bienes o servicios.

- Define las relaciones oficiales de las personas, dentro de la organización mediante la

división del trabajo y la coordinación. 


- Se representa mediante el organigrama, que representa las relaciones de poder y de

comunicación que afectan el comportamiento de las personas.



Personas
• El concepto abstracto de organización, está formado por personas que se comunican e
interactúan entre ellas y que provocan una serie de Comportamientos de las personas en el
trabajo: motivación, comunicación, liderazgo, trabajo en equipo, toma de decisiones, etc. 


Cultura Organizativa
• Incluye el conjunto de opiniones, normas y valores que caracterizan el comportamiento de toda
la organización y se refleja en la manera de tratar los problemas y de solucionarlos, el clima
laboral, el trato con los clientes y el comportamiento del personal en la empresa. 


Gestión de Recursos Humanos

Enfoque estrategaico para adquirir, desarrollar, gestionar, motivar y lograr el compromiso de las
personas que trabajan en la empresa. Incluye todas las decisiones y acciones directivas que
afectan las relaciones entre la organización y si personal.

Esta gestión debe estar en consonancia con lo que sucede en el entorno, con la dinámica dela
organización y con las exigencias de las personas.

Objetivos:
• Obtener personas con el perfil adecuado
• Encargarse de mantener el perfil adecuado
• Ayudar a los directivos a gestionar el personal
• Negociar las condiciones de trabajo
 EiM
• Contribuir en la organización
• Cuidar el ambiente laboral
• Establecer una política de comunicación

Planificación de RRHH
Organización de la plantilla. Se establecen los requisitos para acceder y desempeñar un puesto
existente en la organización. Se prevén las necesidades de personal y elaboran los planes,
políticas y estrategias para hacer frente a dichas necesidades.

ETAPAS:

1. Determinar a repercusión de los objetivos

2. Definir: competencias, conocimientos, núm total de personas.
3. Determinar la demanda propia y de organización
4. Desarrollar y definir los planes de acción para atender a necesidades a partir de los
recursos propios (augmento o disminución de personal)

Desarrollo:
Proporciona orientación y da formación a los empleados, alcanzando las competencias
clave que permitan realizar su desempeño.

Selección:
Disponer de los empleados adecuados, ene l lugar y momento adecuados.
Interna = Promoción (ascenso)
Externa

Análisis y descripción puestos de trabajo

Definir cómo se organizan las tareas para cumplir con los objetivos de cada puesto de trabajo.
Describir las funciones básicas y específicas de cada uno de los puesto de trabajo de la empresa.

Evaluación del rendimiento

Se evalúan los empleados en función del grado de eficiencia con el que desarrollan las
actividades y tareas que les pertocan
Evaluación clásica
Evaluación Feedback 360º

Formación y desarrollo
Satisfacer las necesidades de calificación de los empleados y lograr su máximo potencial: Plan de
formación

Comunicación
Gestión de la comunicación con los canales disponibles (Ascendente, descendente y horizontal)->
Plan de comunicación interna.
 EiM

Relaciones laborables
Relación de los empleados con la organización/empresa

Prevención de Riesgos laborables

Evaluación de los riesgos físicos y psicológicos de los empleados

Gestión internacional
Conjunto de estrategias de la gestión de los RRHH en relación a los empleados residiendo en otro
país (expatriados).

Una organización tendrá éxito si tiene los objetivos estratégicos claros, una estructura de costes
competitiva y un personal satisfecho.

Motivación

La motivación es una variable que afecta tanto a la cantidad como a la calidad del rendimiento
laboral. Se trata de un aspecto vale en el comportamiento humano en las empresas.

Es un proceso psicológico individual, con el origend e la stsifaciñon. Una situación de trabajo que
corresponda a la motivación de la persona provocara su satisfacción. Esta es responsable de la
variación de intensidad, calidad y dirección del comportamiento.

La motivación se puede definir como el impulso interior o necesidad que guía la conducta de un
individuo para conseguir un objetivo determinado (Actitid Vital). Es la cantidad de energia, ilusion y
esfuerzo que la persona esta dispuesta a poner en su trabajo o en su vida.
 EiM

Contrato psicológico
Cuando una empresa decide contratar a un profesional para realizar ciertas funcione, se firma un
contrato con validez legal en el que se estipulan los derecho y obligaciones de ambas partes, pero
también se firma un documento intangible conocido como el contrato psicológico.

En toda relación laboral, tanto la parte contratada como la contratante cuenta con unas
expectativas nacidas de la percepción que se tiene sobre la relación laboral mas allá del contrato
formal. Se basa en los compromisos acordados de la expectativa generada desde las entrevista
iniciales.

el contrato psicológico es la parte implícita de un relación laboral. Está constituido por el conjunto
de compromisos que el trabajador espera de la empresa/organización para la que trabaja, ademas
de las explícitas ($). Éste contrato relaciona las aportaciones que hace un trabajador a la empresa
con las recompensas que recibe de ella.

Se trata de un proceso de intercambio bilateral -> Constante de equidad:

Va l or A p or t a ci on es
Con s t a n te d e eq u i d a d =
E x p ec t a t i va s Recom p e n sa s

Mot i va ci on = Recom p e n sa s − Cos te

La motivación depende de la relación jerarquia/colaborador <- Volvemos a la pirámide de Maslow

 EiM

Estrés
Se define como el estado psicológico parte y reflejo de un proceso de interacción entre la persona
y su entorno laboral, resultado de una exposición alta a exigencias o demandas laborales que
pueden contribuir a una gama de consecuencias para la salut del trabajador.

Riesgos psicosociales
• Mayores exigencias.
• Cambios.
• Atención a personas con conocimientos que exigen implicación emocional.
• Gran volumen de datos.
• Empresas y roles complejos.
• Burocratización, deshumanización.
• Conflictos graves.
• Excesivo aislamiento del trabajador debido a las nuevas tecnologías.
• Falta de implicación laboral.
• Falta de formación.
• Falta de planificación previa
• Distribución irregular de cargas de trabajo.

Fatiga mental
Agotamiento debido al manejo de demasiada información, ritmos rápidos y complejidad. Se notan
reflejos lentos, molestias visuales y dificultad de concentración, llevando a errores e insomnio,
dolor de cabeza…

Burn-out
Agotamiento vital y laboral relacionado con l contacto emocional con los clientes debido a la
iteracción emocional y organización del trabajo. Puede llevar a al falta de ilusión, frustración,
perdida de control, fatiga emocional, desmotivacion y rechazo del trabajo.

Mobbing
Situación en las que una persona (o grupo de personas) ejercen un conjunto de comportamientos
de violencia psicológica extrema de forma reiterada (una vez por semana) durante un tiempo
prolongado (> 6 meses) sobre otra persona en el trabajo.
 EiM

Inteligencia emocional

Se trata gestionar y desarrollar las emociones para guiar la conducta y los pensamientos hacia la
consecución de mejores resultados.

Inteligencia intrapersonal:

Capacidad de establecer contacto con los propios sentimientos, discernir entre ellos y aprovechar
el conocimiento para orientar nuestra conducta. Al ser eterna determina el dominio de uno mismo.

Formada por:

• Autoconsciencia: Conocimiento de uno mismo. Capacidad de evaluarse sinceramente.

• Autorregulacion/Autocontrol: Control de nuestros estados. Capacidad de manejar las
emociones e impulsos.

• Motivación: Deseo de lograr objetivos por el simple placer de conseguidos. Pasón por el
trabajo.

Inteligencia interpersonal:

Capacidad de discernir y responder apropiadamente a los estados de ánimo, temperamentos,

motivaciones y deseos de los demás. Al ser externa, determina el funcionamiento de las
relaciones..

Formada por:

• Empatía: Capacidad para situarse en el lugar de la otra persona. Comprender != puntos de

vista.

• Habilidades sociales: Habilidad de comunicación, influencia, liderazgo, amplio círculo de

conocidos.
 EiM

Comuniación

Comunicación no verbal
Se produce mendiente las acciones y comportamientos, no por medio de las palabras. Forma
parte de la comunicación directa (carar a cara). Se caracteriza por:

• Verbal: Palabras (7%)

• Vocal: Intensidad, tono y timbre (38%)
• Expresión facial (55%)

Comunicación verbal
Comunicación externa (empresa-entorno)
Relacione públicas
Información para accionistas
Contacto con lo medios de comunicación
Comunicación corporativa
Publicidad

Comunicación interna (entre empleados)

Herramienta fundamental y necesaria para la buena gestión de los RRHH. Pretende la
consecución de los niveles de adhesión y compromiso de la plantilla con los objetivos
empresariales y permite obtener el grado de flexibilidad necesario en cada momento para obtener
la eficiencia y agilidad necesarias.

Funciones:

1. Informar -> Motiva al trabajador

2. Explicar -> Implicación del trabajador. Objetivos claros.
3. Interrogar -> Intercambio de información. Diálogo entre miembros. Comprobación de que el
mensaje ha llegado bien.
Frases d’autors imporants:

Todo cambia, nada permanece. Heráclito (Reflexió)

Y así, de modestia llenos, a los más viejos verás, tratando de serlo más, y de parecerlo menos.
Calderón de la Barca (Segmentación generacional)

Hacer previsiones es muy difícil sobre todo si es sobre el futuro. Niels Borhr (el futuro y los
cambios)

En tiempos de crisis, la creatividad es más importante que el conocimiento. Albert Einstein
(Cambios de dirección y motivación de equipos)

Para ser genial se necesitan 3 cosas: Habilidades o competencias es áreas específicas de
nuestro trabajo, habilidades o competencias personales y pasión por lo que hacemos.
Leonardo Da Vinci (motivación)

Cuando veas a un hombre bueno, trata de imitarlo; cuando veas a un hombre malo,
examínate a ti mismo. Confucio (Autoconsciencia)

La verdadera sabiduría está en reconocer la propia ignorancia. Sócrates (Autoconsciencia)

Todo el mundo puede enfadarse: esto es muy fácil. Pero enfadarse con la persona adecuada,
en el momento oportuno, con el propósito justo y de la manera correcta, esto realmente no
resulta tan sencillo. Aristóteles (Autocontrol)

Quien no comprende una mirada tampoco comprenderá una larga explicación. Proverbio
Árabe (Empatía)

Con el puño cerrado no se puede intercambiar un apretón de manos. Ghandi (Empatía)

Los factores que proporcionan satisfacción en el trabajo son de naturaleza diferente a los que
provocan insatisfacción en el trabajo. Frederick Irving Herzberg (motivación)

Lo que diferencia a una empresa que tiene éxito de una que no lo tiene, por encima de todo,
son: Personas, entusiasmo y creatividad. Todo lo demás se puede comprar, aprender o copiar.
CH. Besseyre Des Horts (Dirección y motivación de equipos)

Las personas más efectivas en sus puestos tienen un alto grado de inteligencia emocional.
Daniel Goleman

El conjunto de valores, normas, creencias y comportamientos, presunciones básicas que
comparten las personas de una empresa, las cuales operan de manera inconsciente y definen
la visión que la empresa tiene de sí misma, (inteligencia interna) y de su entorno (inteligencia
externa). Schein (Cultura organizada)