Anda di halaman 1dari 1

O t r a canción referent* a u n a s mozas de Arenys d'Avall < J I >

hafala a s í • , La misma a u t o r a n o s d e s c r i b e t a m b i é n u n a pubilla rica ( : 4


' ':

La moda amb què van vestides Luce falda de bordado azul con Ilores de tonos rosados. Ajustacuerpo de ter-
jo us ho diré tot cantant: ciopelo negro con manga c o n a hasta el codo ; delantal de seda listada bordado con
la sabata envcllutada lentejuelas y hojitas de metal, y, alrededor, un encaje de boliilos, de oro. Encima
voltada d'un sati blau, de los nombrós panuelo de seda blanco de igual material y procedimiento que el
la mitgeta color d'aire delantal. Al cuello, una cinlita de terciopelo negro, de la cual cuelga una cruz de
feta de mà de galant , cristai de roca. Ganda)a de punto de media con lazo de cinta, todo de color de
la faldilla florejada, púrpura, le cubre la cabeza. Conforiantes de punto de aguja, de seda negra, velan
lo gipó de tricolant, el brazo desde el codo a la muheca. U randes pendientes adornan sus orejas,.
los davantalets que porten
no fan gaire més d'un pam ; La r e d . E r a u n a espècie d e bolsa d e f o r m a c ò n i c a q u e t e n i a p o r o b -
los mocadors que al coll duen
j e t o c u b r i r la c a b e z a : Su m e d i d a v a r i a b a ; g e n e r a l m e n t e l a s m o z a s la
semblen brodats de diamants ;
los rets de color de rosa, llevaban m à s corta que las casadas y que las mujeres de e d a d ; las m à s
amb cintes i llocs penjant; l a r g a s c o l g a b a n h a s t a dos p a l m o s p o r d e t r à s d e la c a b e z a . E r a n d e p u n t o
les mantellinetes clares
ne pareixen de cristall,
de media y f o r m a b a n dibujos m u y artísticos. R e m a t a b a n con u n a borla
mocadors brodats del cap de p a s a m a n e r í a . Generalmente eran de seda y las m à s bastas de seda y
són més blancs que el paper blanc. a l g o d ó n . Se c o l o c a b a n e n c i m a d e la c a b e z a , a m e d i o p e i n a d o , d e m a n e r a
q u e d e s d e la frente h a s t a m e d i a c a b e z a q u e d a b a a l d e s c u b i e r t o . E n el
H a l l a i n o s u n a g r a c i o s a descripción d e c o m o i b a n v e s t i d a s l a s p a b o r -
b o r d e l l e v a b a n u n a t i r a d e s e d a o d e t e r c i o p e l o q u e la s u j e t a b a . E s t a
d e s a s r o s e l l o n e s a s los d í a s d e fiesta m a y o r . C o r r e s p o n d e al t r a j e d e ves-
( 3 a )
t i r a e r a a m e n u d o b o r d a d a y f e s t o n e a d a . L a s m o z a s , s o b r e t o d o , se p o -
tir d e las m o z a s .:
n í a n a l l u g a r c o r r e s p o n d i e n t e a la frente u n lazo g r u e s o y v i s t o s o . L o s
Peni se suelen ver aún pabordesas vestidas de Manco y fajadas con ancha cinta
colores, q u e v a r i a b a n s e g ú n la e d a d y el lujo q u e s e le q u e r í a d a r , e r a n
de seda azul ; la cotia de puntillas engalonada con una rica trencilla. El tipo de
la pabordcsa de hace unos cien anos, hi ja de buena casa, llevaba jubón y faldas vivos e n t r e las m o z a s y seriós e n t r e p e r s o n a s d e e d a d . L a r e d c u b r í a c o m -
negras. A veces el jubón era de terciopelo y las faldas lloreadas. Los zapatos eran p l e t a m e n t e la p a r t e p o s t e r i o r del p e i n a d o ; c u a n d o l a s m o z a s l l e v a b a n
de bronzal negro con trabas ; las medias blancas y un delantal Manco.
t r e n z a s o los cabellos e x t e n d i d o s c o m o signo d e s o l t e r í a , la r e d e r a u n a
El jubón un poco escotado dejaba ver un collar de terciopelo negro, del cual
colgaba una joya. Los pendicntes o colgantes son muy largos y de filigrana de pla- espècie d e bolsa o d e e s t u c h e m u y a p r o p ó s i t o p a r a n o d e s p e i n a r s e . L a s
ta. De sortija ninguna. m u j e r e s q u e t e n í a n b u e n aire y g r à c i a al m o v e r la c a b e z a , i m p r i m í a n a
El cabello es peinado plano y la raya on medio. Una lupina blanca envuelve
la r e d u n m o v i m i e n t o d e v a i v é n m u y gracioso q u e h a c í a r e s a l t a r el a l r a c -
la cabeza, no dejando ver ínàs que dos dedos de cabellos. La lupina es sujetada por
dcbajo de la barba con una trencilla estrecha de seda negra. tivo f e m e n i n o . P a r a las m u j e r e s e r a u n h o n o r el h a c e r s e ellas m i s i n a s la
Complementa el cuerpo un gran panuelo de seda, listado ; los extremos son r e d . E r a c o r r i e n t e q u e la r e d y los m a n g u i t o s fuesen del m i s m o p u n t o
largos, muy anchos y cuelgan por encima del delantal. El panuelo a la cintura està
y d e i g u a l color.
sujeto por una cinta negra de terciopelo, ancha, prendida en el delantal. Un galón
de plata ribetea la cinta y el extremo de las mangas.
La capucha. H a b í a sido la p i e z a d e a b r i g o p a r a la c a b e z a . Con la
Adelaida Ferrer de Ruiz Narvàez d e s c r i b e así el t r a j e d e b u r - e o s t u m b r e d e u t i l i z a r l a p a r a ir a la iglesia, se llego a c o n s i d e r a r i a c o m o
g u e s a q u e figura e n la colección d e i n d u m e n t à r i a d e M e r c e d e s R e g o r d o s a , o b l i g a d a p a r a asistir a los a c t o s religiosos. G e n e r a l m e n t e es d e l a n a , d e
h o y en el M u s e o d e las A r t é s D e c o r a t i v a s : b a y e t a o d e p a í i o . L a s p r o p i a s d e m o n t a n a f o r m a b a n c o m o u n a espècie
La burguesa catalana de la segunda mitad del siglo xix se diferencia total- d e p i c o ; y p o r el llano e r a n c o m p l e t a m e n t e r e c t a n g u l a r e s . H a b í a l u g a r e s
mente de sus compatriotas en la manera de vestir. De aire distinguido y serio, su
indumcntu consta: de holgada falda de glacé morado, sembrado de florecitas de
d o n d e e r a m u y a n c h a y el b o r d e f o r m a b a c o m o u n a c e n e í a o v i s t a d e s e d a
color blanco, azul y encarnado; corpino y mantilla blanca de blonda bordana (tul o d e t e r c i o p e l o . C u a n d o se q u e r í a c u b r i r s o l a m e n t e la c a b e z a se d o b l e -
bordado) con fondo de glacé también bordado. Va enjoyada con pendientes, aguja g a b a p a r t e d e la c a p u c h a y la c e n e í a o v i s t a q u e d a b a a l e x t e r i o r y cons-
y collar ornado con camafeos.
t i t u ï a u n a d o r n o ; c u a n d o p o r m o t i v o s d e e t i q u e t a o c e r e m o n i a d e b í a lle-
(81) Mariano Aguiló: Coiección inèdita de cancione» populare» gue /ioura en el archiuo de «L'obra
g a r la c a p u c h a h a s t a la c a r a , la c e n e í a q u e d a b a a l i n t e r i o r . S o l a m e n t e
del Cançoner Popular d e Catalunya».
(82) Eateve Canals: A Fetta Major, en la revista «Muntanyes regalades». Perpinan 1822. números se e m p l e a b a n d o s c o l o r e s : el b l a n c o y el n e g r o . P o r las t i e r r a s a l t a s l a s
octubresnovicmbre.
(88) Adelaida Ferrer de Rull Narvàei: El» eestils reyional» de la col·lecció Rcaordoia. en «1
(84) Adelaida Ferrer de Ruli Narvàei: Ob. cit.
•Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona». Barcelona 1887, vol. VII, núm. 88, febrero.

42 43

Anda mungkin juga menyukai