Índice
1. Introducción .......................................................................................................... 2
2. Objetivos ............................................................................................................... 2
3. Entorno de trabajo ................................................................................................ 3
4. Banco de ensayo ET-100 de Deltalab...................................................................... 3
5. Materiales del ensayo ........................................................................................... 5
6. Métodos de transferencia de calor......................................................................... 7
6.2. Conducción ................................................................................................................. 9
6.2.2. Ejemplo de los cálculos en conducción ..................................................................................... 9
6.2.3. Análisis de los resultados en conducción ................................................................................ 11
7. Conclusión ........................................................................................................... 24
8. Bibliografía y webgrafía ...................................................................................... 25
9. Simbología .......................................................................................................... 26
10. Anexos............................................................................................................... 27
1
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
1. Introducción
En el estudio de la termodinámica, aquella parte de la física que estudia la acción mecánica del
calor y las restantes formas de energía, hemos aprendido que se puede transferir energía
mediante solicitaciones de un cuerpo con su entorno. Esta interactuación entre el cuerpo y su
entorno se denomina trabajo y calor.
La intención de este texto es ampliar el análisis del estudio de la transferencia de calor por
conducción, radiación y convección. Así determinaremos la conductividad térmica del
polietileno expandido y el caucho (materiales aislantes). Obtendremos la correlación del
coeficiente de transferencia de calor por convección natural de una superficie plana en
diferentes orientaciones, vertical y horizontal, actuando en paralelo. Finalmente,
determinaremos la emisividad de una superficie brillante. Para acabar, realizaremos un análisis
de los datos obtenidos.
Los experimentos que realizaremos para obtener los resultados se han realizado en el
Laboratorio 306 que pertenece a la Facultad de Química en el Campus Sescelades de la
Universidad Rovira i Virgili. Supervisado por el profesor Don Francisco Oliva Cano.
2. Objetivos
Para cumplir nuestro objetivo, primero, estudiaremos algunas de las diferentes formas de
transferencia de calor como son la conducción, la convección y la radiación.
Otro objetivo es determinar la convección térmica, obteniendo el calor desprendido por la placa
negra al ambiente en dos posiciones: horizontal y vertical.
2
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
3. Entorno de trabajo
El entorno de trabajo en el que se realizan los experimentos se ha realizado en el Laboratorio
306 de la Facultad de Química en el Campus Sescelades de la Universidad Rovira i Virgili.
Dentro de este laboratorio no se han podido controlar las condiciones de trabajo necesarias
para poder realizar los experimentos en las mejores condiciones posibles como son la
temperatura, los flujos y circulación de aire, el movimiento de los operarios dentro del
laboratorio, el calor desprendido por los ordenadores portátiles de los alumnos y el impacto del
entorno sobre la sala.
Lo ideal sería trabajar en unas condiciones óptimas, como en un laboratorio certificado por
AENOR, en el que las condiciones con las que se experimentan sean iguales que las hipótesis
realizadas para los cálculos.
3
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
4
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
5
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
6
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Cuando hay un gradiente de temperatura (ΔT) en medio estacionario, ya sea a través un sólido
o un fluido, el método de transferencia de calor es conocida como conducción. Por otra parte,
nos referimos a la convección como el intercambio de temperatura sucede entre una superficie
y un fluido en movimiento cuando están a diferentes temperaturas. El último método se conoce
como la radiación, en el que suponemos una superficie con temperatura infinita emiten energía
en forma de ondas electromagnéticas. Esto produce que en ausencia de un medio la
transferencia de calor sea neta entre dos superficies a diferentes temperaturas.
7
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
8
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
6.2. Conducción
La conducción se considera como la transferencia de energía de las partículas más enérgicas a
las menos enérgicas de una sustancia debido a las interacciones entre las mismas. No hay ningún
intercambio de materia. La propiedad inversa de la conductividad térmica es la resistividad
térmica, que es la capacidad de los materiales para oponerse al paso del calor.
La relación entre estos dos tiempos nos permitirá obtener la potencia mediana para mantener
la placa a la temperatura de consiga teniendo en cuenta la potencia máxima. Realizamos una
serie de muestras, en la que excluimos valores que no sean significativos hasta encontrar que
las muestras se estabilizan.
∆𝑡#-%./0-1$./0& 5,2 𝑠
𝛼6 = = = 0,23529412
𝑡#$#%& 22,1 𝑠
6
𝑞 = 𝑞1-J 𝛼 = 96,75 𝑊 ∗ 0,23529412 = 21,961 𝑊
Tras esto, calculamos el coeficiente de conducción térmica, pero para ello obtenemos el valor
del área de intercambio de placa con la que ensayamos.
Finalmente, para cada proceso de ensayo a 45ᴼC, 55ᴼC y 65ᴼC con el poliestireno expandido y
el corcho obtenemos los siguientes resultados.
POLIESTIRENO EXPANDIDO
T (ᴼC) Conductividad térmica, k (W/mK)
45 0,121406765
55 0,131028712
65 0,121372737
CORCHO
T (ᴼC) Conductividad térmica, k (W/mK)
45 0,061023315
55 0,056613473
65 0,04829101
10
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Con el material compuesto podemos observar que el material mejora en cuánto a la propiedad
que estamos estudiando.
Mediante este cálculo podemos observar que el poliestireno compuesto aisla algo más del doble
que el poliestireno puro.
En los resultados del corcho podemos observar que a más temperatura la conductividad térmica
se acerca al valor que habíamos previsto con anterioridad a 0,040 [W/(m*K)].
Creemos que este error puede venir por desconocer con exactitud qué tipo de corcho estamos
comparando.
También, los valores obtenidos en las lecturas de la toma de banco de ensayo no son del todo
ciertas ya que a la hora de realizar los cálculos partimos de la hipótesis en el que las condiciones
climáticas y de ensayo son perfectas, pero no es así. En nuestro laboratorio estas condiciones
no se dan, ya que no tenemos un control de estas.
11
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
6.3. Convección
El modo de transferencia de calor por convección se compone de dos mecanismos. Además de
la transferencia de energía debida al movimiento molecular aleatorio (difusión), la energía
también se transfiere mediante movimiento global, o microscópico del fluido. El movimiento del
fluido se socia con el hecho de que, en cualquier instante, grandes números de moléculas se
mueven de forma colectiva o como agregados. Tal movimiento, en presencia de un gradiente
de temperatura, contribuye a la transferencia de calor.
La relación entre estos dos tiempos nos permitirá obtener la potencia mediana para mantener
la placa a la temperatura de consiga teniendo en cuenta la potencia máxima. Realizamos una
serie de muestras, en la que excluimos valores que no sean significativos hasta encontrar que
las muestras se estabilizan.
∆𝑡#-%./0-1$./0& 4,8 𝑠
𝛼6 = = = 0,201680672
𝑡#$#%& 23,8 𝑠
12
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
6
𝑞 = 𝑞1-J 𝛼 = 96,75 𝑊 ∗ 0,204820147 = 19,816 𝑊
A partir de este punto tenemos que el calor previamente obtenida es producto de la suma entre
el calor generado por radiación y por convección. Al ser una placa negra, suponemos que el
factor de emisividad es uno.
𝑞 = 𝑞s-4$-#$ó/ + 𝑞#&/u.##$ó/
𝜀=1
Para hallar el coeficiente de convección, primero, necesitamos calcular una serie de parámetros
como el Grashof y el Rayleigh.
𝑅𝑎T = 𝑃/ ∗ 𝐺/
𝑔 ∗ 𝛽 ∗ (𝑇$ − 𝑇| ) ∗ 𝐿}#
𝐺𝑟T =
𝜐d
1
9,81 ∗ •300€ ∗ (318 − 300) ∗ 0,06875}
𝐺𝑟TYZ[º] = = 443796,2896
0,00002076d
PrZ[º] = 0,697
𝑞s-4$-#$ó/ = 7,942730316 𝑊
𝑞 = 𝑞s-4$-#$ó/ + 𝑞#&/u.##$ó/
19,816 = 7,942 + 𝑞#&/u.##$ó/
𝑞#&/u.##$ó/ = 11,874 𝑊
𝑞#&/u.##$ó/ = ℎ ∗ 𝐴 ∗ (𝑇$ − 𝑇| )
11,874 = ℎ ∗ 0,075625 ∗ (318 − 302,5)
𝑊
ℎ†S‡UˆS‰Š‹TYZ[º] = 11,07 ( d )
𝑚 𝐾
ℎA#&/u 𝐿
𝑁𝑢 = = 𝐶(𝑃𝑟𝐺𝑟)/ = 𝐶𝑅𝑎T /
𝑘
Q•‘’“ T
• EE,•–∗•,d–[
𝑁𝑢 = ”
= •,•}••}
; 𝑁𝑢 = 100,802
Ahora, calculamos el valor de Prandtl. utilizamos los valores de “𝜇” y “𝑐š ” según las condiciones
ambientales en las que se encontraba el laboratorio para el ensayo.
𝑚d
𝜇Z[℃ = 2,075 ∗ 10Y[ ( )
s
𝐽
𝑐šYZ[℃ = 1,009 ( )
𝐾
𝜇 𝑐š
𝑃𝑟 =
𝑘
d,•–[∗E••ž ∗E,••Ÿ
𝑃𝑟 = •.•}••}
; 𝑃𝑟 = 0.697
14
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Una vez tenemos el número de Nusselt deberemos encontrar el valor de las incógnitas C y n.
Para ello, utilizamos la siguiente expresión de Nusselt.
𝑁𝑢 = 𝐶𝑅𝑎T /
Esta ecuación la podemos manipular para que se asemeje a la ecuación de una recta en la que
tenemos los valores de Nusselt y Rayleigh conocidos para 45℃, 55℃, y 65℃. Con ‘C’ y ‘n’ como
incógnitas con la intención de que, tras introducir la ecuación en la Hoja Excel obtengamos los
valores de las constantes ‘a’ y ‘b’ de la ecuación de la recta a modo de valor ‘C’ y ‘n’. Por lo tanto
empezamos con la manipulamos la ecuación:
ln(𝑁𝑢) = ln(𝐶𝑅𝑎T / )
ln(𝑁𝑢) = ln(𝐶) ∗ ln (𝑅𝑎T / )
𝑦(𝑥) = 𝑎𝑥 + 𝑏
𝑦(𝑥) = ln (𝑁𝑢)
𝑎 = 𝑛
𝑥 = ln(𝑅𝑎T )
𝑏 = ln (𝐶)
Para la formación de la recta introducimos los tres valores que disponemos de Nu y Ra para
45℃, 55℃, y 65℃.
4,530021591 12,64215106
4,292054741 13,08398381
4,253086946 13,38936546
15
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
In Nu=n*ln Ra + ln C
4,55
4,5
4,45 y = -0,3826x + 9,3467
4,4
4,35
4,3
4,25
4,2
12,6 12,8 13 13,2 13,4 13,6
𝑦(𝑥) = 𝑎𝑥 + 𝑏
𝑦(𝑥) = ln(𝑁𝑢)
𝑎 = 𝑛 = −0,3862
𝑏 = ln(𝐶) = 9,3467
ln(𝐶) = 9,3467
𝑒 «¬(]) = 𝑒 Ÿ,}Z-–
C = 𝑒 Ÿ,}Z-–
16
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Finalmente, para cada proceso de ensayo a 45ᴼC, 55ᴼC y 65ᴼC tanto para la placa en horizontal
como en vertical obtenemos los siguientes resultados.
PLACA EN HORIZONTAL
T (ᴼC) Convección térmica, k (W/mK)
45 10,12945358
55 7,984327238
65 7,679179694
In Nu=n*ln Ra + ln C
4,55
4,5
y = -0,3826x + 9,3467
4,45
4,4
4,35
4,3
4,25
4,2
12,6 12,8 13 13,2 13,4 13,6
PLACA EN VERTICAL
T (ᴼC) Convección térmica, k (W/m2K)
45 11,00766863
55 10,42320969
65 9,278934138
In Nu= n*In Ra + In C
4,65
y = -0,2212x + 8,3413
4,6
4,55
4,5
4,45
4,4
16,6 16,8 17 17,2 17,4 17,6
17
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Teóricamente las constantes de la placa en vertical tendrían que ser superiores a las de la
horizontal ya que el flujo de aire es ascendiente y para la radiación la placa en vertical tiene una
posición más favorable respecto a la placa en horizontal. En nuestro caso hemos podido
comprobar que esto hecho a la práctica también se da.
También en los resultados de este apartado de la práctica vemos que como mayor sea la
temperatura las constantes disminuyen.
Si comparamos los valores obtenidos con la conductividad térmica del aire podremos obtener
un error. En la siguiente tabla vemos el valor que hemos tomado de haire (2-25):
2 + 25
𝑥= = 13,5
2
Entonces este valor lo podremos compara con las nuestras h y obtener un error:
Podemos observar que cuanto más subimos de temperatura más error se generará.
18
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Si comparamos los datos teóricos con los experimentales para la posición vertical y teniendo en
cuenta que nos encontramos en un caso de convección natural podemos afirmar la correcta
realización del experimento ya que según nuestros cálculos el número de Rayleight es del órden
x10^(7) y por lo tanto nos encontramos dentro de flujo turbulento comprendido entre x10^(4)
y x10^(9). Nos reafirmamos comparando el valor ‘n’ teórico y el experimental donde vemos que
n experimental = 0,22 y n teórico = ¼ = 0,25.
Gráfica en la que se muestra la obtención de parámetros ‘n’ y ‘C’ para posición vertica.
19
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Igual que en el caso anterior, comparando los datos teóricos y experimentales para la placa en
posición horizontal y sabiendo que nos encontramos en un caso de convección natural podemos
afirmar y justificar que según nuestros cálculos, y para esta posición de la placa la cara caliente
es la superior el orden del Rayleight es de x10^(6) y por lo tanto inicialmente nos encontraríamos
en un intervalo de flujo turbulento. No obstante, cuando comparamos los valores de la ‘n’
encontramos discrepancias entre ellos. Teóricamente si nos encontramos en la zona de flujo
turbulento n = ¼ = 0,25 y nuestro valor n = 0,38 así que se aproxima más al valor de ‘n’ para flujo
laminar. Esta discordancia entre los valores teóricos y los experimentales puede venir dada por
los diferentes factores que impiden realizar el experimento en las condiciones óptimas
necesarias, como evitar corrientes de aire, el calor generado por las demás máquinas en el
laboratorio, tener cerca cinco portátiles trabajando por el grupo de estudiantes, etc.
Gráfica en la que se muestra la obtención de parámetros ‘n’ y ‘C’ para posición horizontal.
20
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
6.4. Radiación
La radiación térmica es la energía emitida por la materia que se encuentra a una temperatura
finita. Aunque centraremos nuestra atención en la radiación de superficies sólidas también
puede provenir de líquidos y gases. Sin importar la forma de la materia, la radiación se atribuye
a cambios en las configuraciones electrónicas de los átomos o moléculas constitutivos. La
energía del campo de la radiación es transportada por ondas electromagnéticas (o
alternativamente, fotones). Mientras la transferencia de energía por conducción o convección
requieren la presencia de un medio material, la radiación no lo precisa.
La relación entre estos dos tiempos nos permitirá obtener la potencia mediana para mantener
la placa a la temperatura de consiga teniendo en cuenta la potencia máxima. Realizamos una
serie de muestras, en la que excluimos valores que no sean significativos hasta encontrar que
las muestras se estabilizan.
∆𝑡#-%./0-1$./0& 4,3 𝑠
𝛼6 = = = 0,117486339
𝑡#$#%& 36,6 𝑠
6
𝑞 = 𝑞1-J 𝛼 = 96,75 𝑊 ∗ 0,135034595 = 13,06459711 𝑊
ℎ†S‡UˆS‰Š‹TYZ[º] = 11,07
𝑞 = 𝑞s-4$-#$ó/ + 𝑞#&/u.##$ó/
𝑞 = 𝜀 ∗ 𝜎 ∗ 𝐴 ∗ (𝑇$ − 𝑇| ) + ℎ ∗ 𝐴 ∗ (𝑇$ − 𝑇| )
13,0646 = 𝜀 ∗ 5,669 ∗ 10Y„ ∗ 0,075625 ∗ (318Z − 302,5Z ) + 11,07 ∗ 0,075625 ∗ (318 − 302,5)
𝜀†S‡UˆS‰Š‹TYZ[℃ = 0,1499
Finalmente, para cada proceso de ensayo a 45ᴼC, 55ᴼC y 65ᴼC para la placa en horizontal
obtenemos los siguientes resultados.
PLACA EN VERTICAL
T (ᴼC) Emisivdad térmica, e
45 0,149945698
55 0,099119383
65 0,07911825
22
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
Esta contrariedad puede ser debida a las condiciones de trabajo del laboratorio ya que no son
las ideales y se produce esta discrepancia en los resultados teóricos y los prácticos.
Según los resultados obtenidos podemos asemejar un material que compone la placa brillante,
en este caso nosotros creemos que se trata de una placa fina de Plomo gris oxidado ya que a 40
°C su emisividad es de 0,28ε.
23
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
7. Conclusión
En esta practica, de manera inmediata, hemos podido aprender la diferencia que hay en trabajar
en unas condiciones adecuadas, en cuanto a banco de ensayo y laboratorio, y la repercusión tan
grande que tiene de los resultados.
De la convección podemos decir que aún que hemos encontrado una gran semejanza con
respecto de los teóricos, pero nuevamente el factor ambiental es fundamental, las corrientes
de aire dentro del laboratorio, los portátiles generando calor cerca de las sondas, la puerta del
laboratorio abierta, los estudiantes que no paran de moverse… no es el mejor sitio para realizar
este ensayo y así lo muestran los valores.
Finalmente, en esta práctica hemos podido comprobar que para obtener unos resultados que
se parezcan lo máximo posible a los resultados teóricos las condiciones en las que se trabaja en
el laboratorio son vitales para determinar unos valores certeros que puedan compararse con los
teóricos, de aquí a la aparición de unos errores tan destacables. destacables.
24
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
8. Bibliografía y webgrafía
Incropera, Farnk. P. Fundamentos de Transferéncia de Calor. PRETICE HALL, México, 1999.
Juan Carlos Ramoz González. Fórmulas, tablas y figuras de transferencia de calor. Universidad
de Navarra. Navarra. 2007.
25
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
9. Simbología
T – Temperatura
ΔT – Gradiente de temperatura
q – Calor
k – Conductividad térmica
h – Coeficiente de convección térmica
ɛ – Factor de emisividad térmica
𝛼 - Relación entre el tiempo de calentamiento y el tiempo de ciclo.
L – Lado mayor del costado la placa (m)
l – Lado menor del costado de la placa (m)
B – Lado mayor de la base de la placa (m)
b – Lado menor de la base de la placa (m)
C – Valor que se obtiene en función del número de Reynolds. Determina la geometría.
n – Valor que se obtiene en función del número de Reynolds. Determina la geometría.
𝜐 – Viscosidad (N*s/m^2)
𝜎 – Constante de Stefan-Boltzmann (W/m2K4)
𝜇 – Viscosidad dinámica (Pa*s)
𝐺𝑟T – Grashof
𝑅𝑎T – Rayleigh
Pr – Prandlt
Nu – Nusselt
𝑐š – Capacidad calorífica
g – Gravedad (m/s^2)
𝛽–
𝐿𝑐 – Longitud corregida (m)
W – Trabajo (W)
26
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1
10. Anexos
10.2. Programa de Seguridad en los Laboratorios de Docéncia de la Facultad de
Química
10.3. Normas específicas de seguridad en los Laboratorios de Docéncia por el
Departamento de Ingeniería Mecánica, ETSEQ, URV.
10.4. Estudios de los modos de transmisión de calor. Reference: ET100. DELTALAB.
27
Facultat de Química
v.3.0 (Aprovació per Junta de Facultat: 17/12/2014)
1. Introducció
La Seguretat en un Laboratori de Docència és un tema bàsic, tant pels estudiants que han
de desenvolupar aquelles pràctiques, com pels professors responsables de l’activitat.
Amb aquest Programa, la Facultat de Química es vol dotar d’un model per treballar
aspectes relacionats amb la Seguretat i prevenció d’accidents dirigit als estudiants de Grau
per a que els puguin aplicar en la seva activitat diària als Laboratoris de Docència del
nostre centre. Aquest programa vol ésser també una acció formativa que potenciï els
aspectes de seguretat en el currículum dels estudiants. Al mateix temps, vol proporcionar
evidències documentals als professors responsables de l’activitat sobre el grau
d’assoliment d’aquests coneixements per part dels estudiants així com fer co‐partíceps als
alumnes de la identificació i protecció davant els riscos que existeixen en un laboratori de
pràctiques, responsabilitzant‐los de la utilització dels mitjans de seguretat apropiats. El
Programa també generarà un seguiment de les incidències de seguretat que es produeixin
en cadascun dels laboratoris.
2. Finalitat i objectius
La finalitat del present Programa de Seguretat als Laboratoris de Docència de la Facultat de
Química és proporcionar eines de protecció als estudiants respecte a possibles incidències
en el Laboratori, i al mateix temps responsabilitzar‐los de les accions que duen a terme. El
programa també pretén esdevenir una acció formativa que permeti incorporar al
recorregut curricular dels estudiants els aspectes fonamentals de seguretat en un
laboratori químic. El programa també preveu proveir als professors responsables de
l’activitat de proves documentals que verifiquin aquest grau de coneixement i de
responsabilització dels estudiants envers les Pràctiques de Laboratori que han de dur a
terme.
El Programa de Seguretat als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química s’articula
en base als següents objectius:
‐ Facilitar informació als estudiants de Grau de la Facultat de Química sobre aspectes de
Seguretat en un Laboratori de Docència de la Facultat.
‐ Permetre a l’alumne comunicat si pateix alguna sensibilitat especial que requereixi una
mesura preventiva addicional per al correcte desenvolupament de les pràctiques.
‐ Facilitar una gestió correcta dels residus per minimitzar el risc.
‐ Obtenir la conformitat de l’estudiant sobre el coneixement de les Normes de Seguretat
als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química.
‐ Obtenir la declaració de responsabilitat de l’estudiant sobre el coneixement dels riscos
derivats de l’acció que executa als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química.
‐ Obtenir la declaració responsable de l’estudiant respecte a fer un ús correcte dels
equips de protecció individuals i col∙lectius i tenir‐los en funcionament quan es trobi
en un Laboratori de Docència de la Facultat de Química.
‐ Obtenir la declaració responsable de l’estudiant a comunicar els accidents i/o incidents
que es produeixin durant l’activitat docent al professor o professors que es trobin en
aquell moment en el Laboratori de Docència de la Facultat de Química.
‐ Obtenir el compromís de l’estudiant de col∙laboració durant l’emergència que pugui
sorgir, o durant els simulacres programats pel centre, seguint les indicacions del
professor o del personal d’emergències.
‐ Obtenir el compromís de l’estudiant a seguir les Normes descrites al Manual de
Seguretat en tot moment.
‐ Incorporar als Dossiers de Pràctiques de Laboratori un apartat de Seguretat específic
de les pràctiques que es desenvoluparan en aquella assignatura.
‐ Incorporar al guió de cada pràctica de laboratori informació específica sobre els
potencials riscos, així com les mesures preventives i actuacions de primers auxilis
associades a la Seguretat que aquella pràctica comporta.
‐ Indicar a totes les portes dels Laboratoris de Docència de la Facultat de Química que
no es pot entrar sense bata ni ulleres de seguretat.
‐ Indicar a totes les portes dels Laboratoris de Docència de la Facultat de Química el
protocol a seguir en cas d’accident.
‐ Implementar als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química un Full
d’Incidències on es reportin tots els accidents i/o incidents que tinguin lloc en el
Laboratori.
3. Destinataris
Els destinataris d’aquest Programa de Seguretat als Laboratoris de Docència de la
Facultat de Química són:
‐ Els estudiants de Grau.
‐ Els professors responsables dels diferents torns de pràctiques de Laboratori.
‐ Els professors que es trobin realitzant tasques de docència en els Laboratoris de
Docència de la Facultat de Química.
‐ El Personal d’Administració i Serveis que realitzi tasques de preparació i suport en els
Laboratoris de Docència de la Facultat de Química.
4. Actuacions
El Programa de Seguretat als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química es
fonamenta en tres actuacions articulades en un determinat nombre d’accions.
Actuació 1. Informar sobre aspectes de Seguretat en un Laboratori de Docència de la
Facultat durant les Jornades d’Iniciació a la vida Universitària als estudiants de nou
accés de Grau de la Facultat de Química, i avaluar‐ne l’assoliment.
Acció 1.1. Impartir seminaris sobre aspectes de Seguretat i de Gestió de
Residus en el Laboratori: Tal i com ja es ve fent des de fa uns cursos, la impartició de
seminaris introductoris a aspectes de Seguretat en un Laboratori de Pràctiques de
Docència de la Facultat de Química prèvia a l’entrada dels estudiants al laboratori per
primera vegada s’ha constatat com una eina eficaç per facilitar el coneixement als
estudiants sobre aquestes pràctiques, així com temes sobre la Gestió de Residus en el
Laboratori per minimitzar el risc.
Acció 1.2. Establir un Manual de Seguretat i de Gestió de Residus al Laboratori:
A banda de la informació que es faciliti als estudiants en els seminaris al respecte,
també s’elaborarà un Manual de Seguretat als Laboratoris de Docència de la Facultat
de Química que serà accessible a tots els estudiants, professors i tècnics de laboratori
associats a la docència.
Acció 1.3. Realitzar una prova escrita mitjançant la qual l’estudiant pugui
demostrar que ha assolit aquells coneixements sobre Seguretat i Gestió de Residus al
Laboratori. Es garantirà que l’estudiant pugui repetir la prova escrita tantes vegades
com sigui necessari per tal que la superi abans d’accedir als Laboratoris de Docència
per primer cop. Si finalment l’estudiant no superés la prova malgrat haver tingut
múltiples oportunitats per fer‐ho, el professorat responsable dels Laboratoris de
Pràctiques impedirà l’accés de l’estudiant al Laboratori. Els resultats d’aquesta prova
es conservaran a l’Oficina de Suport al Deganat durant 4 anys, corresponents al temps
en que teòricament un estudiant hauria d’assolir els estudis de Grau.
Acció 1.4. Obtenir la declaració signada per part de l’estudiant en que
manifesta haver rebut, llegit i entès les normes de Seguretat i de Gestió de Residus al
Laboratori, haver rebut i entès la informació sobre els elements de seguretat del
Laboratori, haver rebut i haver entès la informació sobre els fulls MSDS i com es
gestionen, i la gestió bàsica dels residus químics al laboratori.
Obtenir el compromís signat per part de l’estudiant de seguir les normes
descrites en el manual de seguretat en tot moment.
Aquesta acció s’assolirà a través de la declaració que figura a l’Annex I. El
professorat responsable dels Laboratoris de Pràctiques impedirà l’accés de l’estudiant
als Laboratoris de Pràctiques si l’estudiant es nega a signar aquesta declaració. La
declaració signada pels estudiants serà conservada i custodiada a l’Oficina de Suport al
Deganat durant 4 anys, corresponents al temps en que teòricament un estudiant
hauria d’assolir els estudis de Grau.
Actuació 2. Indicar aspectes de Seguretat als Dossiers de Pràctiques de Laboratori de
Docència de la Facultat de Química.
Acció 2.1. Vetllar per què els Dossiers de Pràctiques de Laboratori incorporin
un apartat de Seguretat específic de les pràctiques que es desenvoluparan en aquella
disciplina i/o part de l’assignatura, i informació específica sobre els potencials riscos
que cada pràctica comporta. Així mateix es recomana, en el seminari introductori de
cada sessió de pràctiques, fer un recordatori de les Normes Bàsiques de Seguretat,
incidint en les que són específiques d’aquella disciplina i/o part de l’assignatura.
Acció 2.2. Obtenir la declaració signada per part de l’estudiant respecte a haver
rebut, llegit i entès les normes de seguretat específiques per aquell Laboratori en
particular i per cada pràctica específica abans de començar el treball, haver rebut i
entès la informació sobre els elements de seguretat del Laboratori i haver comprovat
on es troben.
Obtenir la declaració signada per part de l’estudiant en la que es
responsabilitza de conèixer els riscos derivats de l’activitat que executa i de l’entorn on
la duu a terme, sol∙licitant l’ajuda al professor quan ho consideri important; de
protegir‐se efectivament i utilitzar els equips de protecció individual i col∙lectius
indicats pel professor; de fer un ús correcte de les proteccions i tenir‐les en
funcionament; de comunicar al professor els accidents i/o incidents que es produeixin
durant l’activitat al laboratori; de col∙laborar durant l’emergència que es pugui produir
o durant el simulacre programat pel Centre, seguint les indicacions del professorat o
del personal d’emergència.
Aquesta actuació s’assolirà a través de la declaració que figura a l’Annex II. El
professorat responsable dels Laboratoris de Pràctiques impedirà l’accés de l’estudiant
als Laboratoris de Pràctiques si aquest es nega a signar aquesta declaració. El personal
tècnic a càrrec dels Laboratoris de Docència vetllarà per la conservació d’aquestes
declaracions en el mateix laboratori durant cada curs, de forma que sigui accessible al
professorat responsable de cada torn de pràctiques si és necessari.
Actuació 3. Indicar els aspectes de Seguretat de forma visible als Laboratoris de
Docència de la Facultat de Química.
Acció 3.1. Vetllar per què a les portes dels Laboratoris de Docència de la
Facultat de Química un cartell que prohibeixi l’accés al laboratori sense bata ni ulleres
de seguretat, d’acord amb el model que es troba a l’Annex III. El personal tècnic a
càrrec dels Laboratoris de Docència vetllarà pel compliment i manteniment d’aquesta
acció.
Acció 3.2. Vetllar per què als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química
un pòster indiqui el procediment a seguir en cas d’accident, d’acord amb el model que
es troba a l’Annex IV. El personal tècnic a càrrec dels Laboratoris de Docència vetllaran
pel compliment i manteniment d’aquesta acció.
Acció 3.3. Implementar als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química
un Full d’Incidències on es reportin tots els accidents i/o incidents que tinguin lloc en el
Laboratori. Aquest Full d’Incidències haurà de reflectir la data en que ha succeït
l’accident i/o incident, una descripció del mateix, i el responsable de l’activitat en
aquell moment, així com la signatura del professor responsable de l’activitat, d’acord
amb el Full d’Incidències que es troba a l’Annex V. Aquest Full d’Incidències haurà de
trobar‐se en un lloc visible i fàcilment accessible del Laboratori, i tot el professorat
implicat en el treball en aquell Laboratori haurà d’estar assabentat de la seva
localització i de com omplir‐lo. El personal tècnic a càrrec dels Laboratoris de Docència
vetllarà pel compliment i manteniment d’aquesta acció, i arxivarà els Fulls
d’Incidències durant un període de 4 anys, corresponent al temps en que teòricament
un estudiant hauria d’assolir els estudis de Grau.
Ànnex I
Grau:…………………………………………………………………………………………………………………………………………….
L’estudiant..........................................................................amb DNI:..............................................
DECLARO QUE:
He rebut, he llegit i he entès les normes de seguretat al laboratori.
He rebut i he entès la informació sobre:
‐ què són els fulls MSDS (fitxes de seguretat dels reactius) i com es gestionen.
‐ gestió bàsica dels residus químics al laboratori.
No sóc coneixedor/a de patir cap sensibilitat especial rellevant que hagi de ser comunicada al profesor i si
en un futur en sóc coneixedor ho comunicaré prèviament a l’inici de les practiques.
Tinc una sensibilitat especial que considero que ha de ser comunicada al profesor
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ (indica quina és aquesta sensibilitat especial)
i EM COMPROMETO a seguir les normes descrites en el manual de seguretat en tot moment.
Signatura:
Data:
Ànnex II
Assignatura:…………………………………………………………………….Grau:…………………………………………………
L’estudiant..........................................................................amb DNI:..............................................
No sóc coneixedor/a de patir cap sensibilitat especial rellevant que hagi de ser comunicada al profesor i si en un
futur en sóc coneixedor ho comunicaré prèviament a l’inici de les practiques.
Tinc una sensibilitat especial que considero que ha de ser comunicada al profesor
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ (indica quina és aquesta sensibilitat especial)
DECLARO QUE:
He rebut, he llegit i he entès les normes de seguretat al laboratori.
He rebut i he entès la informació sobre els elements de seguretat següents, he comprovat on es troben al
laboratori i sé com utilizar‐los:
‐ extintors d’incendi i verificació de quin tipus són i quin tipus de foc poden apagar
‐ sortides d’emergència
‐ farmaciola i contingut
‐ clau / botó general d’electricitat del laboratori
‐ manta ignífuga
‐ rentaulls
‐ dutxa
‐ telèfons a utilitzar en cas d’emergència
He rebut i he entès la informació sobre:
‐ què són els fulls MSDS (fitxes de seguretat dels reactius) i com es gestionen.
‐ gestió bàsica dels residus químics al laboratori.
EM RESPONSABILITZO DE:
a) Conèixer els riscos derivats de l’activitat que executo i de l’entorn on la duc a terme. Sol∙licitar ajuda al professor
quan ho consideri oportú.
b) Protegir‐me eficaçment i utilitzar els equips de protecció individual i col∙lectius indicats pel professor.
c) Fer un ús correcte de les proteccions i tenir‐les en funcionament.
d) Comunicar al professor els accidents i/o incidents que es produeixin durant l’activitat docent. També les
sensibilitats especials que consideri que ha de conèixer el professor per protegir‐les.
e) Col∙laborar durant l’emergència o el simulacre, seguint les indicacions del professor o del personal d’emergència.
i EM COMPROMETO a seguir les normes descrites en el manual de seguretat en tot moment.
Signatura:
Data:
Ànnex III
PER LA TEVA SEGURETAT ÉS
OBLIGAT ESTAR AL LABORATORI
ESTAR AL LABORATORI
AMB BATA, ULLERES DE
,
SEGURETAT I SABATES TANCADES.
Ànnex IV
Protocol en cas d’accidents
Accident greu
Trucar al 112: demanar assistència mèdica i el trasllat de
l’accidentat a l’Hospital Joan XXIII
Accident lleu
Depèn del tipus d’assegurança de l’alumne:
Declaració signada / dades de matrícula / Secretaria de la Facultat de Química (telf. 9516)
Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Rambla Vella, 14, telf. 977 259 900)
Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (977 295 800)
Nota: Si l’estudiant no disposa d’assegurança personal de la Seguretat Social es recomana que sigui atés a l’Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla per poder fer el posterior seguiment ambulatori en cas necessari, que serà responsabilitat de l’estudiant. L’Hospital
Joan XXIII NO OFEREIX el posterior seguiment ambulatori.
Diameter: 70 nm
Si també disposa de l’Assegurança Escolar Obligatòria Addicional pot triar ser atés a:
Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Rambla Vella, 14, telf. 977 259 900)
Activa Mutua (Pi i Soler, 12-14, telf. 977 233 012)
La Fraternitat (Pl. Generalitat, 2, telf. 977 230 198)
Nota: En aquest cas cal portar el certificat d’assegurança d’Allianz número 033174164.
L’estudiant l’ha de descarregar de l’apartat Informació d’Interès de l’Intranet, en la secció Assegurances, o a través de l’APP de la
Catalyst drops
pòlissa.
Cal comunicar a GRUP BATLLE COBERTIS (telf. 93 488 34 87) en horari d’oficina (pot ser després de l’incident), indicar que és
estudiant URV ALLIANZ i facilitar
200 nm el número de pòlissa 033174164)
Ànnex V
Full d’incidències de Seguretat del Laboratori ………………………………………………………………
DEPARTAMENT D’ENGINYERIA MECÀNICA, ETSEQ, URV
Introducció
Aquest document descriu el conjunt de normes generals d’actuació (funcionament, seguretat i conducta) per a
totes aquelles persones que participin en les pràctiques docents de les assignatures assignades al
Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV.
En cap cas substitueix el Manual de Prevenció de Riscos Laborals propi de la URV (MPRL) de compliment
obligatori per a tots els membres de la comunitat universitària, sinó que s’ha d’entendre com a un Procediment
Específic elaborat pel propi Departament d’acord al que mana el MPRL:
“ Cada unitat haurà d’elaborar aquells procediments específics i necessaris propis de
la seva activitat.”
Pel que fa a la resta de laboratoris de recerca és recomanable que cada grup de recerca estableixi els seus
propis Procediments Específics i que els Directors de cada grup garanteixin en tot moment el compliment del
MPRL.
L’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (OPRL) té entre d’altres la tasca d’assessorar a la correcta
implementació del MPRL.
1. Objectius
Garantir la seguretat dels alumnes i resta d’usuaris, prevenint possibles accidents. Facilitar i mantenir el
correcte desenvolupament de les pràctiques. Disposar de les eines necessàries per minimitzar els danys, en
cas d’accident.
2. Àmbit d’aplicació
Personal implicat: 1. Alumnes.
2. PAS de suport als laboratoris docents.
3. Professors responsables de les pràctiques.
4. Personal de suport a la docència.
Espais implicats: Tots els laboratoris docents adscrits al DEM, excepte els laboratoris d’informàtica .
3. Obligacions
3.1. Alumnes.
Tenir sempre present i complir en tot moment la Normativa d’ús obligatori als laboratoris (annex 1).
Donar conformitat de seguiment de les normes mitjançant la signatura del compromís d’acompliment
d’aquestes. El responsable del laboratori donarà el document a l’alumne i un cop signat el lliurarà al
professor o bé al personal de suport a la docència per a ser arxivat. Aquest document es lliurarà a
l’alumne en totes les assignatures que contemplin pràctiques de laboratori el primer dia de pràctiques
(annex 2).
Fer-se responsable del material utilitzat en les pràctiques, comprometent-se a tornar-lo al final en
condicions d’ús correctes per a altres persones.
Comunicació immediata de qualsevol incidència que es produeixi.
Considerar algunes circumstàncies personals que poden fer-lo més susceptible o sensible davant de
possibles riscos (ex. embaràs, al·lèrgies,...) i comunicar-ho al responsable del laboratori. Per aquest
motiu en cadascun dels laboratoris es lliurarà a l’alumne el document de sensibilitat especial (annex
3).
3.2. PAS
Comprovar el bon estat de les instal·lacions, aparells i resta de material abans de les pràctiques.
Gestionar la classificació, separació i eliminació dels residus segons els procediments normalitzats de
treball establerts.
Atendre els avisos d’avaries dels aparells i de les instal·lacions.
Col·laborar amb els docents en vetllar per la seguretat dels alumnes i en el bon ús de les
instal·lacions.
Es compromet a assistir, quan se’l convoqui, als cursos de formació en prevenció que organitza
l’OPRL.
4. Accés
L’accés als laboratoris només està autoritzat a: professors, PAS, personal de serveis i alumnes, que tinguin
motivacions adequades, i hagin firmat el compromís d’acompliment d'aquestes Normes. A discreció de la
Direcció, professors i PAS, es permetrà l’accés a altres persones acompanyades, que compliran les
condicions marcades per als visitants.
4.1. Alumnes
En iniciar-se la sessió de pràctiques només poden entrar als laboratoris quan hi ha el personal docent
responsable.
Només es permesa la presència d’alumnes al laboratori sense la supervisió del professor o PAS
responsable del laboratori a les sales d’ordinadors dels laboratori 202 i 203 i en el cas d’estudiants de
màster realitzant el treball final de màster, sempre però amb l’autorització del professor responsable.
4.2. Visitants
Mentre s'estiguin realitzant pràctiques, els visitants estan obligats a portar els medis de protecció
individual obligatoris
Fora de l’horari de pràctiques si no hi ha cap experiment en funcionament o reactius oberts, els
visitants poden prescindir de portar els equips de protecció individuals obligatoris, sempre i quan
segueixin les instruccions del professor acompanyant.
Les visites de grups han de tenir lloc sempre fora de l’horari de pràctiques.
5. Annexos
5.1 Normes d’ús obligatori als laboratoris (annex 1).
5.9 Sol·licitud per accedir als laboratoris de docència fora de les hores lectives.
ANNEX 1: NORMES D’US OBLIGAT AL LABORATORI
L’alumne ha de signar conforme ha rebut, ha llegit i accepta les normes d’ús del laboratori en totes les assignatures
de laboratori que realitzi en els nostres laboratoris. Si pateix unes condicions mèdiques especials, ha de comunicar‐ho
al responsable, a més ha d’indicar‐ho clarament en el full de comunicació de sensibilitat especial.
L’alumne ha seguir en tot moment les instruccions orals i escrites donades pels responsables dels laboratoris. En cas
de dubte, preguntar sempre abans de procedir.
1. Elements de seguretat
La primera vegada que els alumnes entren al laboratori cal que identifiquin, localitzin i es familiaritzin amb
tots els elements de seguretat de que disposa el laboratori (vitrines, rentaulls, dutxes d’emergència,
mantes antifoc, extintors, sortides i farmaciola).
2. Zona de treball
Cal mantenir-la sempre neta i endreçada, sense llibres ni abrics, bosses, líquids vesats, equipament
innecessari i coses inútils. El desordre a les zones de treball equival a risc.
4. Hàbits de treball
4.1. No treballeu sols. Cap alumne pot entrar al laboratori sense la presència del professor o PAS
responsable del laboratori. Tampoc, sense permís exprés del responsable, l'alumne pot marxar de la
zona de treball (taula de laboratori/equip) quan hi ha un assaig o equip en operació. En el cas
d’estudiants de màster, que necessiten accedir al laboratori docent per la realització del Treball Final de
Màster, poden treballar sols al laboratori si prèviament han signat l’acceptació de les normes de seguretat
de l’alumne (annex 2) i en tot moment saben on localitzar un professor o PAS responsable del laboratori.
4.2. El material assignat a cada pràctica no es pot moure del seu lloc corresponent. No agafeu material
destinat a pràctiques diferents a les que s'estan fent.
4.3. No toqueu cap element calefactor (resistència elèctrica, plat calefactot...) sense estar segurs que són
freds. Si és necessari agafar-ho, abans apropeu el dors de la mà sense tocar per assegurar-vos que esta
fred.
4.4. No porteu a la butxaca material de vidre, productes químics o material de rebuig.
4.5. No retorneu un reactiu no usat a l’envàs original. Preneu sempre les quantitats mínimes i tracteu el que
sobri com a residu. Consulteu el professor.
4.6 No orienteu làsers al ulls
4.8. Utilitzeu guants aïllants i les pinces per manipular objectes calents i assegureu-vos que s'han refredat
abans d'agafar-los amb la mà.
4.9. Qualsevulla anomalia en un equip notifiqueu-la al responsable del laboratori. No intenteu fer cap
reparació per iniciativa pròpia.
4.10. En finalitzar una tasca o operació, recolliu el material per evitar acumulacions.
4.11. En acabar cada sessió de pràctiques comproveu la desconnexió d'equips, aigua, gas etc.
4.13. Deixeu tot el material/equips i el lloc de treball nét i en ordre abans de sortir del laboratori. Per facilitar la
tasca del servei de neteja no deixeu res a la taula de laboratori fora dels equips que utilitzeu.
4.14. Deixeu les zones de pas lliures d'obstacles. Poseu els tamborets sota la taula de treball quan no
s'utilitzen.
6. Residus
6.1. Els residus es dipositaran en els llocs assenyalats segons el tipus de producte i segons la normativa de la
URV.
6.2. Les teles i papers impregnats de productes químics tòxics, inflamables, etc. han de ser tractats com
residus especials.
6.4. Està totalment prohibit llençar vidre trencat, residus o qualsevol objecte amb punta, a les papereres.
7. INCIDENTS/ACCIDENTS
7.1 Els alumnes hauran d'informar de tots els accidents i incidents al professor responsable del laboratori, qui
passarà aquesta informació a la base de dades del Departament. Tots els accidents seran investigats pel
Departament.
7.2 Si es produeix algun foc local s’ha d’avisar al professor responsable. En tot moment haureu de seguir les
indicacions del/de la professor/a que dirigeixi les operacions.
7.3 En cas que algú pateixi una cremada, una lesió produïda als ulls per cossos estranys, productes
químics o productes corrosius sobre la pell veure l’apartat de primers auxilis.
7.4 Tots els laboratoris disposen de tríptics informatius on s’explica què cal fer en cas de petits accidents o a
on recórrer si es necessita la presència de serveis mèdics.
ANNEX 2: FORMULARI SIGNATURA ALUMNE
ACCEPTO el material que empraré a les practiques, FENT-ME RESPONSABLE del mateix i
comprometent-me a tornar-lo al final de cada setmana o pràctica, net i en condicions d’ús per a
altres persones.
COGNOMS: ________________________________________________________________
NOM: _____________________________________________________________________
ASSIGNATURA: ____________________________________________________________
ENSENYAMENT: ___________________________________________________________
CURS:____________________________________________________________________
DATA:____________________________________________________________________
Signatura
ANNEX 3: FORMULARI SENSIBILITAT ALUMNE
COGNOMS: ______________________________________________________________
NOM: ___________________________________________________________________
ASSIGNATURA: __________________________________________________________
ENSENYAMENT: _________________________________________________________
CURS: _________________________________________________________________
DATA: __________________________________________________________________
Embaràs
Lactància
Sensibilitat a:
Signatura
ANNEX 4: FORMULARI SIGNATURA PROFESSOR
Signat ....................................................................
ANNEX 5: ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA
ANNEX 6: ACTUACIONS DE PRIMERS AUXILIS
Foc al laboratori
Si el foc és petit i localitzat apagueu-lo utilitzant un extintor adequat, o cobrint-lo amb un recipient que
l'ofegui. Retireu els productes químics inflamables que es trobin al voltant del foc. No utilitzeu mai aigua per
extingir un foc provocat per la inflamació d'un dissolvent. Si el foc és gran i no es pot controlar ràpidament
evacueu l'edifici i aviseu el servei d'extinció d'incendis. CONSERVEU SEMPRE LA CLAMA.
Foc al cos
Si se t’encén la roba CRIDA immediatament PER DEMANAR AJUT. Estira't al terra i roda sobre tu mateix.
No corris ni intentis arribar fins a la dutxa de seguretat si no és que està molt a prop teu. SI ALGÚ S'ESTÀ
CREMANT, AJUDA'L. No utilitzis mai un extintor sobre una persona. Quan el foc estigui apagat, mantenir
la persona ajaguda evitant que es refredi i proporcionar-li assistència mèdica.
Cremades
Tracteu les petites cremades rentant la zona afectada amb aigua freda durant 10-15 minuts. Les cremades
més greus requereixen atenció mèdica immediata. No utilitzeu pomades grasses si la cremada és greu.
Talls
Els talls petits s'han de rentar bé amb força aigua i sabó i tapar-los. Si són grans i no paren de sagnar,
necessiten atenció mèdica immediata.
Accident elèctric
Tancar el corrent o apartar l’accidentat amb un aïllant.
FORMULARI DE RENÚNCIA VOLUNTÀRIA A L’ASSISTÈNCIA MÈDICA
En/Na ....................................................................................................................................................., major d’edat i alumne del
laboratori de pràctiques de l’assignatura .................................................................................................................................,
manifesto que de manera voluntària rebutjo la recomanació del responsable del laboratori de rebre
assistència mèdica. Amb aquest document eximeixo al professor i Departament de qualsevulla
responsabilitat que es derivi de la meva decisió.
Tarragona, .................. de ................................................ de 20.............
Signatura alumne .................................................................... Signatura professor .........................................................................
ANNEX 8: FORMULARI D’INCIDENT/ ACCIDENT
ESTUDIOS DE LOS MODOS DE
TRANSMISION DE CALOR
REFERENCE : ET100
Descripción :
Este aparato permite resaltar y estudiar los diferentes modos de
transferencia de calor, a saber, la conducción, la convección y la
radiación libres o forzadas.
Especificaciones técnicas :
La unidad viene con dos placas. Uno tiene una cara negra y una cara
brillante; el otro no está cubierto. La comparación de los resultados
obtenidos con estas dos placas permite mostrar los intercambios por
radiación.
Estas placas se colocan en un soporte orientable para estudiar la
convección libre o forzada (por medio de un ventilador) de una placa
plana. Al superponer una placa de uno de los materiales suministrados
en la placa de calentamiento, es posible estudiar la conducción. El
efecto chimenea también se puede abordar colocando una placa
calefactora en un conducto de material aislante.