Sant Joan de Les Abadesses en Època Moderna (1630-1859) - Volum I

actes i resolucions
FUNDACIÓ NOGUERA
www.fundacionoguera.com
Col·lecció Textos i Documents
Director tècnic: Josep Maria Sans i Travé

fundació noguera
Textos i Documents, 49
Actes i resolucions
Sant Joan de les Abadesses
en època moderna
1630-1859
Volum II
Edició a cura de Joan Ferrer i Godoy
bARCELONA, 2013
textos edievals
catalans
© Joan Ferrer Godoy, 2013

Edita: Pagès Editors, S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida

editorial@pageseditors.cat

www.pageseditors.cat
Primera edició: novembre de 2013
ISBN obra completa: 978-84-9975-421-5
ISBN volum II: 978-84-9975-423-9
DL L 1.357-2013
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L
www.bobala.cat
Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses 517
1778, octubre, 8
Referent a certs excessos a l’ermita de Sant Antoni i, també, que l’ermità
que la regenta no pugui donar acolliment a contrabandistes.
“... se comissionaren els senyors Asprer y Crehuet per a corregir,
junt amb dos regidors comissionats, los excessos de la ermita de Sant
Antoni relatius a vendre vi y passar un offici al hermità que no puga
acullir contrabandista algun.”
f. 30.
1778, novembre
Es fa comissió al doctor Honorat Crehuet perquè representi el capítol en el
memorial de la causa contra les Cinc Dignitats Reials; l’arxipreste és
del parer contrari a aquest nomenament perquè opina que comporta
dietes, alliberament d’obligacions com a canonge i altres prerrogati-
ves.
f. 32.
1778, novembre
Carta del rei.
“... per pregàries per la princesa y se resolgué fer les mateixes
que se feren en lo últim prenyat.”
Continua el comportament ofensiu de l’arxipreste respecte del capítol.
“Se deixa de notar lo disturbi que ocasionà lo senyor arxiprest
e impertinencies que demanava junt amb Bover y Vilar y paraules
offensivas que digué al síndic elegit ...”
f. 33.
1778, desembre, 31
Comportament del canonge Verna.
“... fou resolt per la major part que, respecte de tenir entès i
comprès que lo senyor canonge Verna dona molts passos poch deco-
rosos al Capítol, se fes comissió al senyor canonge Crehuet síndic en
Barcelona ...”
f. 31.
1779, gener
Custòdia del llibre de resolucions i de la resta de documentació a l’arxiu
del monestir.
“... se resolgué que, quan lo senyor canonge secretari se ausentia
per algun temps de la present Vila, tant per negocis propris com per
518 Joan Ferrer i Godoy
los de la iglesia, dega portar lo llibre de resolucions en lo Arxiu, y que

deuhen també portarse en dit Arxiu tots los papers propris de la iglesia.”
f. 34.
1779, febrer, 1
Enviament de la regla de sant Agustí i altres documents al canonge Cre-
huet, a Barcelona.
“.. se resolgué enviar al senyor canonge Crehuet, síndic en Barce-
lona, tres llibres de l’Arxiu, dos en octau y lo altre en folio, que parla
de la regla de Sant Agustí, y effectivament se li enviaren als 3 de dit
mes y any.”
f. 34.
1779, febrer, 11
S’encarrega als canonges Bover i Hospital que corregeixein el comporta-
ment d’una dona.
“se feu comissió als senyors canonges Joan Baptista Bover y Hos-
pital perque providenciassen de atacar lo fanatisme y passatges de la
minyona de la Torra, de la present parroquia.”
f. 34.
1779, abril, 8
Arranjament del camí que duu a la capella de la Mare de Déu del Prat.
“...se feu present un memorial del Ajuntament44 de la present Vila
y ab ell demanava alguna quantitat per retornar lo pas a la Verge del
Prat, y lo ilustre Capitol respongué que per dit fi faria tant quant faria
lo mateix Ajuntament.”
f. 35.
1779, abril, 29
Sol·licitud de la parròquia de Gombrèn de disposar d’herbes i fusta dels
comunals per a fabricar carbó.
“... se presentà, per part de Pere Amils, apoderat de Gombren, un
memorial demanant ab est llicencia per arrendar las herbas de algunas
terras comunals y carbonar part de arbres comuns per a subvenir al-
gunas urgencias de aquella parròquia ...”
f. 35.
44. Primer esment de la denominació “Ajuntament” a les resolucions capitulars.

1779, juny, 14
Nomenament del titular del benefici i mongia de Sant Andreu.
“... en que fou convocat lo senyor arxiprest, com consta en poder
de Isalguer, en qual han assistit tots los capitulars a excepcio del ar-
xiprest acusada la contumacia45 a est, nemini discrepante se presentà
y se feu nombrament per dit Capitol del benefici de Sant Andreu y
mongia unida a favor de don Antonio Lopez, familiar y sobrino del
senyor bisbe de Vic.”
f. 37.
1779, juny, 17
Rés del credo en la festivitat de Sant Just, patró del bisbat de Vic.
“... proposà lo senyor arxipreste que se miras si en lo dia de Sant
Just hi havia credo en la missa, que uns ne havian dit y altras no, y
offerent a algun [...] cert capitular, se li desprecià y se li digue que,
per ser patró del bisbat, tenia credo en la missa ...”
f. 38.
1779, agost, 12
Prohibició d’entrar bestiar i estendre roba al cementiri.
“... se comissionà al senyor canonge Joan per lo cumpliment del
decret del cementiri de no entrar bestiar ni estendrer roba, y a l’in-
frascrit per avisar al batlle y mostasà per vigilar y fer de assó crida.”
Decoració de l’altar major en funció de l’any litúrgic i renovació dels hàbits
del cor.
“Item, al senyor canonge Joan y mossèn Andreu per folrar lo altar
major a son temps, com insinua lo senyor bisbe y per la mutació dels
abits de chor al primer.”
Referent al circuit del correu que rep la col·legiata.
“Se resolgué suspendre lo unirse ab los de Camprodon sobre
passar lo correu per esta, per no haver vist lo recurs.”
f. 38.
1779, agost, 19
Referent als ciris de l’altar de la Mare de Déu.
“... que los ciris del [hu] de Nostra Senyora no cremassen sino
en las conventuals ...”
f. 38.
45. Incompareixença d’una persona citada davant l’autoritat judicial (DCVB).

1779, setembre, 9
Obres a la casa de l’arxipreste.
“Item que Crehuet y Vilallonga fessen las obras en las casas del
senyor arxiprest, com mana lo senyor bisbe.”
f. 39.
1779, setembre, 23
Petició de consulta de llibres d’establiments i capbreus conservats a l’arxiu
del monestir.
“... lo senyor degà de Gerona Castelló li significa que, si no hi
havia reparo, desitjava veure los llibres de establiments y capbreus vells,
apartant los originals en sa habitació. Se resolgué que se comisionàs
a Crehuet, Vila i Hospital, y se li ponderas los reparos tenia asso de
treure de la escrivania los originals, que en la causa ja se declara no
tenir lloc, y que si volia en casa lo notari, junt amb el primer comis-
sionat, se podria mirar.”
Comportament de l’arxipreste al cor.
“Item. Se proposà per lo senyor canonge Joan, cabíscol, lo excés
comès per lo senyor arxiprest en lo chor y vespres del present dia [...]
desafinant y cantant sens ordre ni afinació, sel mirà dit cabíscol en
senyal ... ”46
f. 39.
1779, setembre, 30
Continuen les diferències entre el capítol i l’arxipreste.
“Item. Se resolgué comissionar al infrascrit a Vich a solicitar
una providencia per lo exces que feu lo arxipreste y per qualsevol que
supliquia al cabíscol anant lo cor.”
“Ítem. Per representar los motius tenia lo Capitol per solicitar las
obras en las casas del arxiprest.”
f. 40.
1779, octubre, 18
Decret del bisbe de Vic referit al comportament dels capitulars i de l’arxi-
preste al cor.
46. Estat de conservació molt deficient.

“se llegí lo decret del senyor bisbe sobre correcció de Cor, no

replicar al cabíscol, y se resolgué fixar copia al cor petit.”
f. 40.
1779, desembre
Provisió del priorat de les Corts a favor de Gaspar Serrano del Valle y Arta-
lejo, nebot del bisbe de Vic.47
f. 42.
1779, desembre, 23
Expulsió d’un escolà.
“... se tragué per certs motius a l’escolà Masdeu ...”
f. 42.
1780, gener, 20
Ingrés de Maria Riba a l’hospital.
“... se proposà si se admetaria a al hospital certa minyona de 33
anys de la present Vila dita Maria Riba per a que se mantinga sana
[o] malalta tota la vida, cedint a aquell una casa y mobles y diners
que te. Se comissionà per tot ab plena facultat al administrador senyor
canonge Joan ...”
f. 43.
1780, gener
Correccions i procediments de la litúrgia al cor.
“... se resolgué que en avant se donàs la pau en lo cor, a cada
part, sense distinció ni esperar que la tinga lo senyor arxiprest si als
capitulars igualment y en un mateix temps, com sempre se ha fet,
participant-ho als comensals, que los canonges que incensen primer
comensian per lo bordoners y despues un sol al senyor arxiprest ab
solas dos incensades, y lo altre al senyor canonge més vell en un ma-
teix temps; que dit arxiprest [no vagia] al gremial, ni tras lo talam,
si a la fila com los demés, y com van los dignitats en las cathedrals.”
f. 43.
47. El bisbe de Vic era Antoni Manuel de Hartalejo.

1780, febrer, 7
Petició de l’ajuntament al capítol de suspendre la concòrdia dels creditors.
“... se llegí lo memorial dels senyors regidors suplicant se sus-
pengues la concordia ab los acrehedors y se resolgué que presentassen
antes lo ordre reial de pagar lo ters, los comptes del resultan y import
del ters que debien pagar.”
f. 44.
1780, febrer, 10
Comportament de l’arxipreste.
“... se disgregà lo Capítol sens poder proposarse ni resoldrerse cosa
per las intempestivas proposicions y paraules ofensivas del arxiprest.”
f. 44.
1780, febrer, 14
Petició de pregàries.
“... se llegí una carta del Rey demanant pregarias; item resolgue
fer com las antecedents 7 dias tirant la cortina del Santíssim Misteri
[copensant] als 15 avisant als senyors regidors y que estos avisasen
al poble.”
f. 44.
1780, març
Jurament sobre la constitució del misteri de la concepció de Maria Santís-
sima.
f. 44.
1780, març, 22
Altra vegada l’arxipreste entra al cor dient paraules ofensives i cridant: “lo-
cos, locos”. Se’l multa.
f. 45.
1780, març
Que es vagi a buscar la sal “com se ha estilat”.
f. 45.
1780, abril, 20
Obres per a augmentar l’alçada del campanar i de l’església.
“... se resolgué y se convingué que lo canonge obrer fas mirar com

se podria alsar la torra o campanar y la teulada de la iglesia y quant
importaria, que feta relació se resoldria si se empendria dita obra.”
f. 46.
1780, maig, 11
Defunció de l’arxipreste Eudald Guanter i Brandia i qüestions sobre el seu
trasllat a Ripoll per a celebrar els funerals.
“Respecte de haver mort lo senyor arxiprest [Eudald Guanter] y
Brandia descrit en la confraria y deixar[... enter]rat a Ripoll se resolgué
que al marxar [...] señor canonge semmaner ab avits de cor, estola [...]
terra y escolans barmells dende la casa a on ha [...] lo acompañassen
fins al pont, y despues un capellà de la Collegiata fins a la fi del terme
o parròquia, sens entervenir parroco algun de la parroquial. Pero que
antes sos hereus fessen constar com se deixava en Ripoll, y a est efecte
se commisionaren los senyors canonges Joan y Hospital. Y que no se
permetés antes de las 24 horas marxar lo cadaver respecte los exem-
plars se citaren en Capitol y de las constitucions que ho prohibeixen.
Item se resolgué que dema dia 12 se li fes lo enterro y se diguessen los
nocturnos y, passadas las festas de Pentecostès, se li fessen las honras.
Item que en lo sagrament de la extrema unció no se anyadís Sant Joan
y Sant Pau, si sols se anomenas Sant Joan baptista, segons lo privilegi
de Espanya de Pio 5 que a la oració a cumptis se anomenassen los
dos sants Joans per modum unius, per ser patrons los dos.”
f. 46.
1780, maig, 18
Retenció dels diners que, probablement, l’arxipreste havia entregat per a
dur a terme les obres a la seva residència.
“... que no se entregan los diners deposats del arxiprest mort per
la valuació de obras sens nou ordre del senyor Bisbe.”
f. 47.
1780, juny, 1
Lliurament als hereus de l’arxipreste d’una certa quantiat de diners, però
retenció dels que estaven destinats a les obres de la seva residència.
“Ítem que se entreguin a l’hereu del arxipreste las tersas alcalsa,
fent las degudas apoques, a excepció del depòsit per obras sense ordre
del senyor bisbe.”
Encàrrec d’un santcrist de plata.

“Ítem se comissionà a Virallonga [sic] y Hospital per fer lo Sant
Christo de plata.”
Obres per a augmentar l’alçada del campanar: s’acorda esperar fins que es
disposi dels plànols.
“Ítem se resolgue esperar la planta del campanar y se re[...] fer-
se o no fer-se.”
f. 48.
1780, juny
Reparació de ponts.48
f. 48.
1780, juny, 12
El bisbe de Vic autoritza a no tornar les 562 lliures del dipòsit per obres de
la residència de l’arxipreste.
f. 48.
1780, juny, 16
Un membre de la família Moretó presenta el plànol per a augmentar l’alçada
del campanar.
“... se presentà per Moretó la planta del campanar y se comissionà
a Crehuet, Virallonga [sic] y Joan per fer-la veurer e instruir-se de un
tot y fer relació antes de [re...].”49
f. 48.
1780, juny, 19
Probablement, la resolució fa referència a l’assistència dels capitulars a la
parroquial de Sant Pol.
“... se resolgué que tots los anys, en lo dia de Sant Joan i Sant
Pau, se toque an anar alli y lo mateix lo diumenge dintre la [octava] de
Corpus si se predica a tres quarts de nou, y si no se predica a 9 horas.”
f. 49.
48. Estat de conservació molt deficient, que dificulta la identificació del contingut

de la resolució.
49. Estat de conservació molt deficient, que dificulta l’ampliació del contingut
de la resolució.
1780, juny, 27
Davant dels desordres morals (jocs, festes, balls...) que es detecten a la vila,
el capítol acusa el jutge i el batlle de poca cura a combatre’ls i, per tal
de prevenir-los, es dicten unes normes.
“Primo: per multa si convé al batlle i jutge y mudar an est si es
necessari y fer qualsevols recursos al senyor fiscal y a on convingui.
2. Per fer que se entregue al Capítol la tabba de la carnisseria [...]
[3... que se abiten tots jocs ...] y tot accés y demes que esta contra los
ordres reals, las funcions de nit, joch de villas [sic] estant exposat lo
Santíssim Sagament, valls [sic] per las plasetas y tots jochs cantantse los
divinos officis. 4. Que se impedesca lo treballar an las festas, excessos
de menjar y veurer en certas casas y altres diversions no acostumadas,
y bous per Sant Joan y Sant Pau.50 5. Los robos en horts y llenyas;
tant en murmuracio, disencions en casas, ceparacions [sic] de casats
y lo que aparega a dits comissionats, escrivint als superiors, si convé.”
f. 49.
1780, juliol, 13
Canvi dels comissionats del capítol encarregats de corregir els desordres
morals que s’han detectat a la vila.
“Item. Después de varias disputas y encontrats [vots sobre] valls
[sic] de nit, jochs en tavernas y treballar en [festa ...res] quedá resolt,
aperexent volerho patrocinar alguns, lo infrascrit renuncia la comissió
y quedà en los altres dos Virallonga [sic] y Hospital.”
f. 50.
1780, setembre, 11
Carta del rei “donant prorrogas a la moneda”.
Recurs judicial a causa de la supressió de la cursa de braus programada
per la festa major.
“Ítem. Se resolgué gastar lo necessari ab lo senyor Thinent per lo
informe de dos recursos [davant] lo batlle de Ripoll per lo mal que ha
allegat sobre la privació de bous per lo Santíssim Misteri, fent ostencio
de tot al Capítol, per deliberar y consultar ab [...].”
f. 50.
50. Primer esment de les curses amb braus consignada a les resolucions capitulars;
tanmateix des de 1651 ja se’n celebraven a la vila (veg. Actes municipals núm. 2, 2/7/1651).
1780, setembre, 24
Manament del bisbe de Vic referit a l’assistència i participació del capítol a
la processó de la Mare de Déu de la Mercè i a les atribucions de què
disposa la col·legiata quant a la celebració de la novena de la festa.
“... se llegí la resposta del senyor bisbe y altre carta del senyor
vicari general que, en substància, suposan que deu fer-se la processó [de
la Mercè]. Però que, en tant no volen advertir lo modo y forma estilada,
que tot ho dirigeixen al degà que és capitular; però com an est no se
li ha presentat paper algun, sols la llicència que lo amonesta, bage an
la dicta processó, se veu clarament que volen fer-la sols y exclourer al
Capítol. Per ço, se ha comissionat al canonge Hospital que, en nom
de dit Capítol, se ves ab lo rector y li declaràs y oferis que dit Capítol
vol acistir a dicta processó y que se fassa com las demés de aquella
iglesia, a saber, com la dels titulars sants Joan i Pau, y com la de la
Dominica Infra Octavam Corpuris, ab tot lo clero de la Collegiata a fi
que vaje ab més armonia, devocio y solemnitat respecte que dit senyor
bisbe ja significa que tenint dret devem acistir.
Ítem. Se resolgué, sens innovar an la present funció y novena
de la Mercè que, en avant quen demania la capella, aja de demanar
llicencia al Capítol y per es canonge antiquior que es troba; y que lo
clave sens anar tot a la capella; y que tot se participia per medi del
canonge Hospital al mestra de capella, organista y musichs.”
f. 51.
1780, setembre, 25
Sobre la processó de la Mare de Déu de la Mercè: tensions entre la comuni-
tat de Sant Pol i la col·legiata.
f. 51.
1780, octubre, 5
El capítol espera l’empara del bisbe quant al conflicte amb la parroquial de
Sant Pol per l’afer de la processó de la Mercè.
“Ítem que si, fins lo correu del diumenge, lo senyor bisbe no ha
donat alguna providencia sobre los atentats de Sant Pol se reitera recurs.”
f. 51.
1780, octubre, 26
Concessió del bisbe al capítol que pugui celebrar una processó en honor de
la Mare de Déu de la Mercè i així evitar els problemes amb la parro-
quial ocorreguts enguany.
“... se llegí per lo infrascrit secretari carta del Il·lm. senyor Bisbe
ab que significa no tenir olvidat donar una providència a satisfacció del
Capítol que impadesca altres successos en lo futur iguals al succehit
en lo corrent any en lo dia de nostre senyora de la Mercè; y, perque
conegan los que feren aquella que no obraren be en lo modo, aprobant
y quedant molt satisfet del obrat per dit Capítol y modo de portarse
dit Capítol, qual resolgué oferir al senyor Il·lm. fer tots los anys, ab
tots sos residents y ab tota solemnitat y pompa, la processó de Nostra
Mare de la Mercè en lo dia se celebria sa festa en la ...”51
f. 52.
1780, novembre, 23
Petició a Roma de dignificar litúrgicament la festa del Santíssim Misteri.
“Ítem se resolgué tentejar a Roma per medi de [Josep] Francisco
de Bas, si se lograria en la segona dominica de setembre celebrar de
sagrament, com en lo dia de Corpus, per raho de la Hostia Consagrada
exposant tots los motius.”
Qüestions protocol·làries de la processó de la Mare de Déu de la Mercè.
“Ítem se resolgué escriurer a sa il·lustrissima y a son secretari
que no se pot aderir lo Capítol que lo regidor vagia ab distinctiu en la
professó de la Mercè, si solo ab abits telars y vara [...] fora del clero
sens dirigir aquest, que toca al Capítol y als bordoners, y que si dit
Capítol no feia dita processó, com la fará, no pot consentir que la fassa
la confraria, exposant per aixo totas las rahons favorables.”
f. 54.
1781, gener
Neteja de l’interior de l’església.
“Ítem que Dionís trega las treñinas del cor o iglesia y que li co-
muniqui a l’infrascrit.”
Reparació del rellotge del campanar i contractació de servei mèdic (con-
ducta).
“Ítem que se fassa lo adop per major del rellotge si los regidors
paguen la mitat y se fassia negoci en la conducta annual de Barruga.”
Nova pavimentació de l’església.
“Ítem que en altre capítol se ratificara o no el fer lo paviment.”
51. Estat de conservació molt deficient, que dificulta l’ampliació del contingut

de la resolució.
1781, gener, 18
“... se resolgué que lo infrascrit instia e informia al segrestador
del arxiprestat per fer les obres en las casas de dita dignitat.”
Les obres del campanar queden suspeses i en lloc seu es farà un nou pavi-
ment a l’església.
“Ítem se resolgué que se supenga lo fer lo campanar per ara y
que se fes luego lo paviment de la iglesia resportant primer lo preu
y cost y fer comissió a Virallonga [sic] y Hospital parlantne estos a
don Josep de Asprer.”
f. 55.
1781, gener, 25
Per manament del bisbe de Vic, els pabordes del Santíssim Misteri venen
uns objectes de plata.
“Ítem se feu comissió als pabordes del Santíssim Misteri pera
vendrer las presentallas de plata y executas que fessen relació an capítol
per resoldre an que se aplicarian, segons lo decret del señor bisbe.”
f. 55.
1781, febrer, 8
“Ítem que se fasse relacio del que costarà lo repicar lo paviment
de la iglesia antes de concertarse, y si conve cridar mestres forasters.”
Itinerari de la processó de Sant Sebastià.
“... [...] ... Sant Sebastià ... processó o se fassa com fins avui, si
lo temps ho permet, per lo carrer Major, carrer de Isalguer y portal
de Sant Joan.”52
f. 55.
1781, febrer, 15
“Ítem se resolgué que se continue lo repicar la iglesia gastant per
asso de 110 a 225 ab qui menos ho fassa y al subast public, y que si
comprenguian las canas que se hauran de fer nou empedrat.”
52. El portal de Sant Joan estava situat vora l’actual plaça de l’Abadessa Emma,
per la banda del carrer Ferrer i Olzina.
Proposta d’eixamplar la porta que comunica l’església amb el claustre.

“Ítem que se miria quant importarà ampliar la porta de la iglesia
dels claustros principals.”
f. 56.
1781, març, 1
“... se resolgué que se concedís lo empedrat de la iglesia nou y
vell, pero que se fassia ab tot rigors y reconegut.”
f. 56.
1781, març, 8
Neteja de l’interior de l’església.
“Ítem que se escombria la iglesia sempre que se necessitia, y lo
mes llarch de vuit en vuit dies.”
f. 56.
1781, abril, 2
Petició d’augment de l’import de la conducta del doctor Saltor.
f. 57.
1781, abril, 5
Carta de la Reial Càmara “... per los esmersos dels censals an favor de las
rendas del tabaco”.
f. 57.
1781, maig, 10
“... se resolgué se suspengués lo posar pedras al paviment y que
diumenge prop vinent, per mestres de casas de Ripoll, se visurás lo
paviment fet y que fessen relacio descrits de las faltas en lo picar las
pedras, en juntarlas, en posarlas a nivell y en las demes faltas [...]
comissionats los mateixos y an qualsevol altre capitular que vulga en-
trevenir, y se carregà al infrascrit per venir aquells mestres.”
Conducta mèdica al doctor Llirós.
f. 57.
1781, maig, 17
“... se resolgue que respecte las notables faltas se reparaban en

lo empedrat de la iglesia se suspengués est fins a ser visurat y vista
la visura en escrits.”
f. 58.
1781, maig, 24
Conducta al metge doctor Vila, de Sant Quirze.
“Item que lo preu fet de obra picada de la iglesia se fasse millor
y mes perfecta y, segons diu la contracta, pues digue lo mestre visu-
rador de Ripoll que devia picarse ab mes primor y devia juntarse ab
mes perfeccio y que devia acomodarse tot lo fet fins avui com millor
se pogues, y que asso se fes a coneguda de 3 o 4 comissionats.”
f. 58.
1781, maig, 26
“Ítem que la obra de pedra picada se fasse ab tota perfeccio la
que no se executà així, y que se acomode la ja feta inseguint la visura
y se añadiren per comissionats Crehuet y Bosch a los dos que ho son.”
f. 59.
1781, maig, 31
Ampliació del nombre de representants del capítol en l’administració de
l’hospital de pobres, tal com ho pot fer l’ajuntament, i reforma del
reglament que el regeix.
“... se llegí lo memorial dels senyors regidors relatiu al hospital
y, si ve se nota infundar, se resolgué añadir al canonge administrador
canonge Joan altre canonge que fou lo señor canonge Verna, y que los
regidors elegissen altre del Ajuntament si volian y que, reflectit tot, se
fes nous estatuts ab que se admetessen quants se poguessen y que
se elegissen dos seculars o ecclesiàstics per fer plegas.”
f. 59.
1781, juny, 7
El capítol autoritza que uns diners que ha de rebre es destinin a daurar
l’altar major de l’església parroquial de Sant Pere de Gombrèn.
“Ítem se va concedir a Gombren per daurar lo altar major, a
petició del rector, la part que podia tocar al Capítol de 75 lliures que
Serradell devia donar de un ajust de terra, y que se advertís a dit rector
que ho notàs en sos llibres.”
f. 59.
1781, juny, 8 i 11
En compliment d’una comunicació de la Reial Audiència, s’entreguen les
562 lliures de l’arxipreste Guanter, que havien d’ésser destinades a
les obres de les dues cases de la dignitat arxiprestal.
f. 59.
1781, juny, 11
Petició a Roma de dignificar litúrgicament la festa del Santíssim Misteri.
“ [...] ... lletra de cert caputxí avisant que en Roma se havia ...
reso de Corpus per lo Santíssim Misteri.”
Referent a l’administració de l’hospital de pobres.
Nomenament d’administrador de l’hospital de pobres i de mestre de prime-
res lletres; les reunions del capítol continuen amb males maneres i
paraules ofensives.
f. 59-60.
1781, juliol, 12
Cures amb aigües d’un canonge.
“... presenta, per medi del canonge Bosch, lo certificat de metge
per lo señor canonge Joan, y no obstant de dir que devia passar a
pendrer las aiguas de Ribas, no fou admes per pendrelas a Ripoll y
resolt no ferlo present.”
f. 61.
1781, juliol, 20
Gràcies a un llegat de Joan Planas, els habitants de la ribera poden ingres-
sar a l’hospital de pobres de la vila de Sant Joan.
“... se resolgue admetre al hospital de pobres de la present Vila
tots los de la Ribera al igual com los de la Vila, comfusas las rendas,
ab la donacio de 1.000 lliures que ha fet a est fi Joan Planas. Y ab
lo pacte que tots anys se fassia una plega per la Ribera ab lo regidor
de esta y ab los administradors del dit Hospital al tenor y com se
ordenarà ab las [...].”
f. 61.
1781, agost, 30
Processó de la Mercè.
“... se llegí la carta de la Il·lustrissima que an a deix la capa al
prior de la esclavitud, pero delante y [...] las filas convingué lo Capitol
que aportas capa.”
Conflicte entre l’ajuntament i el capítol perquè el primer no assumeix certes

despeses.
“Ítem respecte a las novedats dels regidors de haver resolt y donat
ordre que no pagarian al rellotger, correu ni atxes del sagrament, que
estan obligats ab la concordia, y respecte lo recurs que han fet a la
Reial Audiència per cultibas y defensar lo tallador Pau Tubau: se re-
solgue no tocar lo rellotge, no aportar carta alguna sino dels residents,
consultar ab Duran que vinga y Vall-llocer, y fer que estos aconsellian
relatiu a tot: a saber recursos, mandatos, lletres y suspensió de que se
puga: y se comissionà a Crehuet y Hospital ...”
Malgrat que el capítol ha acordat no permetre el funcionament del rellotge,
s’avé a fer-lo funcionar durant la festa del Santíssim Misteri per evitar
comentaris dels forasters.
“Ítem se resolgué que dissabte del Santíssim Misteri, al vespre,
fins al dimarts al vespre se fasse tocar lo rellotge a gastos de la iglesia
unicament, per evitar la nota dels forasters, y que tot ajust se tractia
en Capítol ple.”
f. 62-63.
1781, setembre, 7
Conflicte entre l’ajuntament i el capítol.
“... a instància de Hospital, que lo doctor Corriols havia dit que
tenia comissió dels regidors se resolgué ab multas disputas, que en escrits
posas la resolució del Ajuntament ab dia y any y que ajust pretenia;
tanta fou la repugnia de Hospital que se suspengué esta resolució y se
prenga altre de que los señors regidors firmasen paper de demanda de
ajust y qual y que se consultas lo mandato y se suspengués un correu
mes de la presentació de recursos.”
Drets de pontatge i camins.
“Dit dia per la tarde convocat capítol extraordinari ... se llegí una
carta por el Rey de l’alcalde de Camprodon sobre varies diligències
practicables relativas als drets de pontages y camins ab estampat que
se llegí tot.”
Diverses comunicacions o passos seguits pel capítol referits al litigi que
manté amb els regidors sobre la carnisseria i el visurador o tallador
de carn i la nova carnisseria establerta pel capítol.
f. 63-64.
1781, desembre, 13
Conflicte entre l’ajuntament i el capítol per motiu dels administradors de
l’hospital de pobres.
“Ítem que se reprovava lo dit doctor Corriols que trauria a puntades

de peus los hospitalers y que en cosa grave se participas a Capítol que
estos administradors tornassen en mans de l’infrascrit la fundació etc.”
f. 65.
1781, desembre, 24
Conflicte entre el capítol i la comunitat parroquial de Sant Pol, la qual de-
sitja cantar matines la nit de Nadal.
“Convocat capítol extraordinari, convocat a sonido de campana,
asistiren tots; se proposà que esta nit de Nadal a saber, de las 6 en
amunt, los de la parroquial volian dir y cantar matinas y que, havent
lo infrascrit parlat al rector dissuadintlo, digué veuria de impedirho
o que ell no assistiria; però havent lo bolser de la parroquial comprat
cera y dirse publicament, se resolgué requirirlos antes de tocar. Y dir
al señor domer que tenia poch present lo favor se li havia fet. Y que se
continuas la causa y sen donas part al señor bisbe: requirits que foren
después del primer toch, a un quart de sis, notari Joseph Isalguer, se
abstingueren de cantar aquellas.”
f. 66.
1782, gener, 10
Ofici de Sant Vicenç.
“Ítem que si fa mal temps o mal camí se diga lo offici de Sant
Vicenç a la Col·legiata y, si repugnan, ni a una ni altre sens la caritat
corresponent de 3 lliures a la Col·legiata y es al Hospital.”
f. 67.
1782, gener, 20
Processó de Sant Sebastià.
“... que se fes la professó de Sant Sebastià a la tarde y que,
vacant lo arxiprestat, sempre ajuntas lo canonge més vell de cor si
devia tenirse capitol despres de horas [conventuals] y en altres horas
acudiri al president.”
f. 67.
1782, gener, 31
Conflicte entre l’ajuntament i el capítol per motiu dels administradors de
l’hospital de pobres.
“... se resolgué llegir lo acte de Hospital, etc. que tot ell no era
fundació sino gracias concedidas per la iglesia revocables, esmanables,
etc. y que denotava una preheminencia a favor del Capítol y se fes-

sen estatuts nous precehint veurer altres de Olot, Sant Hipòlit, y que
per lo Capítol se resoldria, etc. que se esmersassen 300 lliures de las
avansadas per lo canonge Joan tots consentiren, menos Hospital, que
protestà y renuncià el ser administrador del Hospital.”
f. 67.
1782, febrer, 21
Destinació de rendes a la construcció d’una campana per a Sant Pol.
“... se resolgué y comissionà al canonge Vila perquè veies y tractas
si convenia cedir las rompudas dels vedats ja cedits per 4 anys a favor
del soldat per dos anys més a favor de la campana de Sant Pol y que
ne fes relació en Capítol.”
f. 67.
1782, març, 7
Acusament de recepció d’un edicte.
“... se llegí lo edicte de la Inquisició sobre confessionaris y se
resolgué fixar-lo a la sagristia.”
“Ítem que se decretés lo memorial de las artigas per la campana
com se decretà per lo soldat a petició dels regidors y se añadis lo
encabassament de est.”
Paviment de l’església.
“Ítem que se pagas pica pedrer del paviment de la iglesia la 3a.
paga y se quedàs dita iglesia 63 lliures.”
Una pedra de l’església de grans dimensions és trobada a l’hort d’Honorat
Corriols.
“Ítem que se esbrinàs qui havia donat o venut una gran pedra
de la iglesia que para en lo hort de Honorat Corriols.”
f. 68.
1782, març, 21
“Ítem que se fes venir visurador de Ripoll per la obra de la iglesia
de pedra picada y, después de visurada, se resoldria lo que se ha de
pagar o detenirse del mestre que l’ha feta.”
f. 68.
1782, abril, 4
“Ítem se feu relació de la visura del repicat de la iglesia y queda
resolt per la major part: que, attés la visura y mala obra feta y altres
rahons, que se donàs al del preu fet las 63 lliures que li faltan esme-
nant segons el contracte y visura tota la obra a coneguda del infrascrit
canonge Vila, Hospital y Joan; que de no se li concedissen de gracia
10 lliures y se li perdonassen 14 [...] de gastos y pedra venuda, y se
quedassen 53 lliures sous del preu fet, per ferlo acomodar per altre.”
“Ítem se proposà que los obrers de Sant Pol en res observaven
els pactes de la concessió de artigas per la campana: fou resolt que
lo infrascrit y Vila criden los obrers y, de no observar la concessió,
donar mandato penal per suspendrer aquellas etc. y seguir tot litigi
ab empenyo.”
Benedicció del diumenge de Rams i altres funcions litúrgiques pròpies de
la Setmana Santa.
“Ítem que, respecte de la novedat de la parroquial en lo diumenge
de Rams, los dos mateixos comissionats fessen recurs a la il·lustrissima
ab còpia autèntica de tot per la revocació de Benedicció etc. Y, res-
pecte de las demes innovacions com la de Dissabte Sant, que luego se
executia lo possible per continuar en España la causa y traurerla de
Roma etc. y executas las penas y purgar tants atentats.”
Guardar reserva de les resolucions capitulars.
“Ítem [que ab rigor y executi del que sia de dret se ataquia el
propelar lo que se tracta en Capítol com se ha observat y en asso
foren tots uniformes].”
1782, abril, 11
Donatiu al bisbe de Vic per a la catedral.
“... se resolgué enviar 100 lliures la señor bisbe per la catedral; lo
infrascrit a l’igual de Manresa, Bosch y Vilallonga mes de 100 lliures.”
f. 68.
1782, abril, 18
Conflicte entre el capítol i la comunitat de Sant Pol.
“Ítem se resolgué informar a la il·lustrissima e impedir la llicèn-
cia de sepultura en Sant Pol y continuar la causa ab promptitud y si
podessen ferse donar satisfacció de dir que lo Capítol és contrari a la
Confraria de la Mercè.”
f. 69.
1782, abril, 30
Afer de la carnisseria de la vila i provisió de càrrecs.
“se comissiona a Crehuet y Vila per concorrer ab doctor Anton
de Asprer y Honorat Corriols per tractar ajust sobre carnisseria de la
Vila, magisteris, administració de l’Hospital y de Sant Antoni.”
f. 69.
1782, juny, 8
“se revocà als obrers de Sant Pol la llicència donada de conrruar
dos anys las artigas del vedat per la campana de Sant Pol.”
f. 70.
1782, juliol, 28
Acord per celebrar amb un tedèum el feliç part de la princesa.
f. 72.
1782, agost, 1
Vestuari.
“se resolgué fer una capa per lo prior y portacreu de mitg domas
o com aparega al senyor canonge sagrista pagant de las absències.”
Capella de música.
“Ítem se resolgué que la capella de músichs se conponga de 16
persones, a saber, dels dos mestres de capella y orga, 4 musichs, 4
escolans vermells y sis cantors o de instrument; y que los dos últims
que han presentat memorial eixint de escolans se admitian fins al
Santíssim [Misteri].”
Al marge: “pendó y tàlem”.
“... Dr. Josep d’Asprer vol donar ... ferlo que se li deixin posar
las Armas ... be al tàlem junt ab les del Capítol si [don...] la roba ne-
cessaria de Llama.”
f. 72.
1782, agost, 2
Comunicació del nomenament d’Honorat Crehuet com a arxiprest.
“Convocat capítol ordinari en que assistiren tots (continuantse) a
excepció de Asprer y Joan, lo infrascrit canonge secretari53 comunica
53. Honorat Crehuet i Bartolí.

a l’I·lustre Capítol que sa Real Magestat se havia dignat ferli la gracia

de esta primera dignitat de Arxiprestrat; explica los desitgs tenia de
correr ab tota armonia y pau ab dit Capítol (pues se havia exclamat
ab los 40 anys de residencia que tenia de son canonicat y experiència
que tenia en los molts assumptos havia manejat) quant mal era per la
iglesia la falta de unió amb lo arxipreste, cap del Capítol et iglesia, y
també entre los capitulars; que no pensava innovar amb lo pactat ab
la concordia feta ab lo difunt arxipreste doctor Mariano de Sabater
y dit capítol, que si cosa dubtosa se encontras y digne de advertirse
o tractarse podria amigablement proposarse tractarse y resolderse, y
de no poderse aixi deixarse la resolució a la decisió dels mateixos
dos advocats del capítol don Anton Sicardo y doctor Valllosera per la
confiança que deu ferse de dits subjectes.”
f. 72.
1782, agost, 22
Vestuari.
“...se proposà per lo infrascrit canonge y arxipreste electo si lo
Capítol tindria a be, o si faria opposició alguna, cas que se resolgués
posarse abits corals corresponents a la dignitat o com los senyors ca-
nonges de cathedrals, així com esta concedit per los dos Il·lustrissims.
De que encara no esta resolt respecte que el antecessor archipreste se li
digue, a semblant proposició, que fes lo que li aparegues, com consta ab
resolució y suposat que los Il·lustrissims senyors Sarmantero y Artalejo
donaren facultat aixi al arxhipreste com als canonges si volian, per fer
la mutació de abits, respecte y corresponent y, haverse ausentat de dit
Capítol, pasaren dos canonges comissionats senyors canonges Bosch y
Joan comunicantli la resolució presa, a saber, que se compongués ab
la superioritat y particulars antes al Capítol la resolució y mutació que
faria res que dir tenia, ni pensava ferseli opposició alguna.”
f. 73.
1782, [setembre]
Festa patronal dels metges i els cirurgians.
“Ítem que los metges y cirurgians fetas unas completas o offici
per los Sants Metges, a saber, lo endamà o vigília de dita festa per no
poder entrar en lo dia propri acceptian tot lo any.”
f. 94.54
54. Quadern col·locat erròniament en la seqüència de l’enquadernació.

1782, setembre, 21
Processó de la Mercè.
“... los diputats de la confraria de la Mercè per las funcions, etc.
y se resolgué anarhi despues de horas al matí y después de vespres
a la professó y ferlo, a saber, per lo porter. Item fer recurs luego per
impedir lo portar la creu y ganfarons55 y anar-hi sols ab quatre bordons
y quatre capas, y los demes ab armusa.”56
f. 94.
1782, octubre, 10
Cases dels canonges.
“Ítem se suspengué concedir la casa que habitava lo difunt ca-
nonge Bover fins haver escrit a Vilallonga per usar de son dret (que
ho executarà Hospital) y se reserva lo Capítol en tot temps poder fer
lo carrer projectat y trevessar al est lo hort de dita casa.”
f. 95.
1782, novembre, 21
Concessió d’un hort a un canonge.
“Ítem se concedi al senyor canonge Vilar lo hort separat de la
casa obtenia lo quondam canonge Bover per 3 sous diners annuals, ab
las reservas que si lo Capítol vol fer lo carrer projectat puga [... mal
estat: pèrdua de suport].”
f. 95.
1782, desembre, 23
Jurament de càrrecs i control de jocs i furts.
“Ítem se feu comissió al infrascrit per pendrer los juraments als
batlles y regidors quan sia ocasió y dir al de esta Vila vigili sobre jochs
y robos y fasse lo prego, com feu lo mestre batlle Serrat y executia, etc.”
f. 96.
1783, gener, 9
Elecció de càrrecs i oficials per a 1783. Arxiver i secretari: canonge Hos-
pital; arxiver: canonge Bosch; sagristà: canonge Bover; bosser de la
55. ‘Delante de las procesiones que hacían los primeros fieles ... se cree que se
introdujo la costumbre de llevar los estandartes o pendones cuadrados que posteriormente
se usaron, llamados “confalone” por los italianos y “ganfarons” en catalán.’
56. Almussa: peça de la indumentària eclesiàstica, que consistia en una caputxa
que no sols cobria el cap sinó que s’estenia fins a cobrir els braços (DCVB).
comuna i capitular: canonge Bosch; receptor del pa: canonge Bosch;

obrer: canonge Bover; administrador de Sant Antoni: canonge As-
prer; procurador d’absències: canonge Hospital; col·lector d’absents
i fallits: canonge Bosch; receptor del canonicat de la Inquisició: ca-
nonge Bosch; oïdors de comptes de la bossa comuna: canonge Vilar i
mossèn Isalguer; oïdors de comptes de la capitular: Bosch i Hospital;
oïdors de comptes de les absències: Asprer i Vilar; oïdors de comptes
de la pabordia major: Bosch i Verna; oïdors de [Tallis]: Asprer; vaca-
cions: Bover; cuidar de plets: Hospital, amb l’ajuda del canonge Cre-
huet, “qui s’ha ofert per la quietud de la iglesia y per evitar majors
salaris encara que entre arxipreste sens fer perjudici a la dignitat
ni exempció ...”
f. 96.
1783, febrer, 4
Processó de Santa Àgata.
“... se demanà per los srs. Regidors fos servit lo capítol fer la
professó de Santa Àgata y se concedí.”
f. 97.
1783, març, 13
Confecció d’un nou tàlem i estendard.
“Ítem se resolgué fer un nou tàlem y estandart y a est effecte se
comissionaren al sr. canonge Bover y Verna perquè se informassen del
coste y de son valor.”
f. 98.
1783, març, 20
Elecció del batlle de Salarça.
f. 98.
1783, març, 23
Presa de possessió de l’arxiprest Crehuet i construcció de canals pluvials al
sector de l’arxiu del monestir.57
“... feu ostenció lo sr. canonge ... arxiprestat que se ... otorgarli
... lletras expedidadas ... Cúria eclesiàstica ... en virtut de ellas ... lo
capítol possessió ... resolgué donarli esta a las quatre horas de ... ca-
57. Mal estat de conservació: pèrdua de suport.

pítol convocat per dita hora. Ítem en est acte capitular de las quatre
horas de la tarde se donà possessió del arxiprestat al mencionat sr.
canonge Crehuet per medi del sr. canonge Bover sagrista, previas las
solemnitats estipulades y havent pagat la quanitat de 40 lliures sous
per la entrada.
Ítem se resolgué fer una canal en lo teulat que dona sobre lo arxiu
per a recollir la aigua pluvial y evitar los inconvenients y perjudicis
que donan las canaleras.”
f. 98.
1783, març, 25
Queixa del nou arxipreste per haver estat encensat després dels bordoners.
f. 98.
1783, abril, 3
Concòrdia entre l’arxipreste i el capítol.
“Exposà lo sr. arxiprest que desitjava correra be la major armonia
ab lo capítol y que per est fi observassen aixi dit sr. arxiprest com lo
capítol la concordia entre est y lo sr. D. D. Mariano de Sabater son
antecessor otorgada, la que demanà fos llegida, com en effecte se llegí,
y attes son contengut prometé dit capítol la observança de aquella y
no menos lo sr. arxipreste promteé també son cumpliment, y per est
motiu se resolgué posar en lo cor de la mateixa iglesia en escrit la
diposició del capítol en especial per la salutació que se deu fer per tots
los residents al dit sr. arxipreste, al entrar y exir del cor.”
f. 99.
1783, abril, 10
Reparació de la sala capitular.
“Proposà lo sr. canonge Bover que la pared interior de l’aula ca-
pitular amenassava ruina y que estava perillosa segons lo dictamen de
algun mestre de casas que la havia regoneguda; se resolgué ferla nova,
deixantho a la direcció de dit sr. canonge Bover, obrer.”
f. 99.
1783, abril, 14
Controvèrsia entre els teixidors de lli.
“... se llegí un memorial dels teixidors de Lli contra Esteve Carrer
y Francesc Bech a fi de obligar al aprenent de dit Carrer y fadrí del
mencionat Bech lo que estigant devent a la confraria; se comissionà al
canonge Hospital per a terminar si podia amigablement estas disputas.”
Predicador de la quaresma.
“Ítem se resolgué donar los sermons de la quaresma venidera
a la religió caputxina ab tal que se li trobàs casa per a hospedarse.”
f. 99.
1783, abril, 24
Petició de certificació de serveis a la col·legiata.
“Presentà Anton Soler un memorial ab que demanava li fos con-
cedida una aprovació de son desempeño en lo temps que havia servit
en la iglesia. Fou concedida dita aprovació.”
f. 100.
1783, abril, 27
Petició dels comuns de la vila i la ribera.58
“Convocat capítol extraordinari per sr. arxipreste se resolgué a
petició dels ajuntaments de la Vila y Ribera fer tots los diumenges ...”
f. 100.
1783, maig, 1
Confecció d’un tàlem i de l’estendard.
“Ítem attesa la relatio que com a comissionats per a fer lo tàlam y
estendart feren los srs. Canonges Bover y Verna, se resolgué fer aquell
de llana y de la mateixa hechura del que hi ha en la iglesia de Sant
Just de Barcelona.”
f. 100.
1783, maig, 8
Construcció de canals pluvials
“Ítem proposà lo sr. canonge Joan que eran necessarias unas
canals per a pendrer y llansar la aigua de las teuladas que miran als
claustros del [Rr]; se resolgué ferse y deixarho a la direcció del dit sr
canonge Joan obrer.”
f. 100.
1783, maig, 12
Confecció de l’estendard.

“Ítem ... se resolgué posar en la punta de la vara del estandart

una creu de plata a direcció del mateix [Rt] comensal.”
f. 101.
1783, maig, 15
Conservació del tàlem i l’estendard.
“Ítem se comissionaren los srs. Canonges Bover y Verna comis-
sionats per lo tàlem y estendart perquè compoguessen lloch y puesto
que millor los aparegués per a custodia de dit tàlem y estendart.”
f. 101.
1783, [maig], 29
“Ítem proposà lo sr. canonge Joan comissionat per lo tàlem y
estandart si dins lo armari o custodia de dit tàlem anyadiria alguns
calaixos per tal vegada convindrian per a custodiar altres robas: se dei-
xà a la direcció de dit sr. y del altre son company sr. canonge Verna.”
f. 102.
1783, juny, 8
Arrendament de la carnisseria.59
“Proposà lo sr. arxipreste que lo sr. regidor decano li havia do-
nat lo recado en nom del ajuntament que no se trobava postor per
las canisseries y que cert individuu, que no anomenà, havia proposat
que si li permetien matar cuas llargas desde lo setembre fins a Nadal
y vendrelas en la taula del moltó y en lloc de moltó y així mateix
traurerli la obligació de vendrer ovella y tenirla solament de vendrer
moltó desde Carnestoltes fins a Sant Pere donaria alguna postura en
ditas carnisserias: a fi que donas son dictamen sobre ditas proposicions;
se resolgué y convingué lo capitol de treurer la obligació de vendrer
ovella y que se matas solament moltó en dit temps; convingué també
en que desde lo setembre fins a Nadal se matassen cuas llargas per
moltó ab tal que fa ...”
f. 102.
1783, juny, 16
Confecció del tàlem i l’estendard.

“Ítem se resolgué donar alguna gratificació al sr. comensal Pujol

a direcció dels srs. Comissionats en recompensa dels treballs de fer
compondrer lo tàlem o estandart.”
Processó de Corpus.
“Ítem se comissionà lo sr. canonge Vilallonga per a donar lo re-
cado al Sr. Dn. Joseph Antoni de Asprer o son fill Dn. Anton si en la
professó de Corpus volia dur Dr. Joseph y en cas de no voler est Dn.
Anton volia portar lo estandart acompanyat de las personas que millor
los aparegues, y en cas de no voler estos, donar lo mateix recado a
[Mo] Jaume Blanxart].”
“Ítem se resolgué en vernissar las varas del tàlem y estendart.”
f. 102.
1783, juny, 25
Abanderat de l’estendard en les processons del Santíssim Sagrament.
“Ítem se convingué a la petició dels pabordes del Santíssim Misteri
y fou que poguessen anomenar banderado per a portar lo estandart
en las professons del Santissim Sagrament, lo que sels concedí ab tal
que fos ab intervenció del canonge Paborde.”
f. 103.
1783, juliol, 10
Anunci de la visita pastoral de l’arxipreste Crehuet.
“...llegí lo infrascrit una esquela que li remeté lo sr. arxipreste
com a Degà y Visitador, en que deia y prevenia al capítol com a admi-
nistrador de la ermita de Sant Antoni, y de l’hospital, y de las capellas
de Nostra Senyora del Prat, de Sant Miquel y de Nostra Senyora del
Roser que volia visitar aquellas ...”
Conflicte entre la col·legiata i la comunitat de Sant Pol amb motiu de la
benedicció del dia del Ram.60
“Ítem proposà lo sr. canonge Vila que apareixia convenient fer
present al sr. visitador tots los disturbis y disputes contra la iglesia de
Sant Pol així en lo relatiu a la benedicció de Rams que se feu en dita
iglesia en perjudici dels drets de esta en lo diumenge de Rams proxim
passat, com y en lo relatiu a las funcions que se fan en aquella iglesia
en la festa de Nostra Senyora de la Mercè y així mateix que se fes pre-

sent a dit sr. visitador las innovacions que se han fet per lo ajuntament
com a administradors del hospital y que a un y altre fi se envias ...”
1783, juliol, 16
Visita pastoral de l’arxipreste Crehuet.
“...proposà lo sr. arxiprest que en la hora assenyalada comparegue
com a visitador per a visitar lo hospital y que ningun dels administra-
dors aixi ecclesiàstics com secular havien assistit en dit acte de visita,
per qual motiu ocorregut en grave vilipendi y mofa sua se havia estat
precis retirarse sens poder comensar la visita. Respongué lo sr. canon-
ge Verna que no havia deixat de assistir com a administrador en lo
hospital en la hora prefigida pr la visita en vilipendi del sr. visitador,
si sols per certa equivocació que havia patit y prometé compareixer
en lo dia y hora que prefigiria lo sr. visitador ...”
f. 104.
1783, juliol, 31
Usos dels calaixos situats a la capella de Sant Mateu.61
“Proposà lo sr. canonge Bover que los calaixos fets en la capella
de Sant Mateu podien per ara si apareixia, destinar-se a utilitat dels
mateixos residents y donar-se aquells a estos pagant alguna quantiat
a favor de la fabrica de la iglesia per son us; se resolgué en lo modo
està proposat pagant quatre pessetes per quiscun o per son us y que
fossen anteposats los canonges a tot altre resident.”
f. 105.
1783, agost, 7
Felicitacions per la provisió de nou bisbe62 a la seu vigatana.
“Ítem se resolgué escriurer al nostre Sr. Il·lm. bisbe de Vich no-
vament electo donant-li el parabien de esta sa promoció y tributantli
aquells obsequis y rendiments que li corresponen.”
f. 105.
61. La capella de Sant Mateu correspon, a l’actualitat, a l’espai de davant del

retaule gòtic de Santa Maria la Blanca, a l’extrem de llevant del creuer; l’actual baptisteri
seria l’absis d’aquesta capella i l’antic claustre, ubicat prop d’aquest indret, també era
denominat de Sant Mateu.
62. Francesc de Veyan i Mola.
1783, agost, 18
Carta del rei per demanar rogatives pel part de la princesa. Es convida
l’ajuntament, que no hi assisteix, i s’acorda el 21 d’agost i fer aquest
esment a la resposta tramesa al rei.
1783, agost, 28
Qüestions de litúrgia.
“... proposà lo sr. arxipreste que apareixia convenient que tots
los residents al temps de cantar las capitulars e himnes en las horas
canonicas en lo cor, se alsassen de las cadiras y estiguessen drets com
aixís se practica en la cathedral de Barcelona; se resolgué fer un com-
plexo e informarse dels estyils de altres iglesias y resoldrer despues lo
que apareixera convenient.”
Anton Gispert, mestre de primeres lletres.
f. 106-107.
1783, setembre, 11
Desordres a la vila.63
“Atesos los varios desordres que se cometen en esta vila y excessos
en robar y la omissió del batlle en evitarlos investigar y castigar los
delinqüents se resolgué cridar y fer comparèixer ...”
f. 107.
1783, setembre, 12
Desordres a la vila.
“Comparegué lo batlle ... fet càrrech dels molts excessos se co-
metian especialment ... y de la sua omissió castigar los delinqüents y
haventseli ... sat que si continuava en sa inacció se li aplicaria algun
... y que per últim se donaria part a son superior y respongué que feya
varias diligencias per a descobrir los delinqüents y que rodava molta
part de las nits a fi de evitar dits excessos e inquiriri quals eran los
delinqüents pero que fins ara no ho havia lograt y que continuaria y
faria majors diligències.
Ítem se comissionaren lo sr. canonge Bosch y canonge Hospital
per a que se quexassen ab lo jutge dels mateixos desordres y de la
poca o ninguna justícia que administrava.”
f. 107.

1783, octubre, 9
Desordres a la vila.
“Ítem attès que continuan los mateixos excessos y desordres en
las [nits] de que arribaren queixas en capítol y se tracta de ells als 11
i 12 de setembre, vid. Sup. Se resolgué enviar a buscar lo jutge perque
fes sumaria e inqui[ris] qui eran los delinqüents ab la expressió que
vingués luego.”
f. 108.
1783, novembre, 6
Petició dels regidors de la vila perquè es resin pregàries i s’aconsegueixi la
fi de les pluges.
“Se convocà capítol extraordinari en lo cor petit a les 6 horas
poc més o menos... a instància dels regidors que suplicaven se dignas
lo capítol exposar la reliquia del Santissim Misteri per a lograr de la
divina misericordia se temperassen las excessivas y copiosas plujas que
amenassavan una gran desgràcia y fatal ruina; se convingué a la petició
y se deliberà que ante omnia se exposàs lo Santtíssim Sagrament en
lo altar major y se comissionaren lo sr. canonge Vilallonga y canonge
Hospital per a que donassen las providencias necessarias y se informas-
sen si urgia la necessitat y que en cas de esser exi si providenciassen
que a las nou horas se exposas dita reliquia y que se reservas antes lo
Santíssim Sagrament y que estigues aquella exposada fins a les quatre
horas de la tarde servadas aquellas ceremonias y ritus estylats.”
f. 109.
1783, novembre, 7
Pregàries per la fi de les pluges.
“... demanaren los regidors se servís comensar pregarias al Santissim
Misteri per sol se convingué a la petició y se resolgué comensarlas lo
dia següent después de vespres ab lo pacte y condició que los regidors
protassen deu lliures de cera per a cremar en lo altar de la Santa Re-
líquia y que assistissen los mateixos regidors y altres en las funcions.”
f. 109.
1783, novembre, 15
Festes amb motiu del part de la princesa i de la pau amb Anglaterra.
“... vista y llegida una carta y reial cèdula de 22 octubre 1783
relativa a las demonstracions de pietat y regocijos publichs que deuran
ferse en tot lo regne per motiu del felis part de la princesa Nostra
Senyora Nativitat dels dos senyors Infants, y ajust deffinitiu de la pau

amb la nació britanica; se resolgué executar tot quant ...”
f. 109.
1783, novembre, 21
Festes amb motiu del part de la princesa i de la pau amb Anglaterra.
“Ítem se resolgué passar recado al Ajuntament y que se convidàs
al poble per medi del Serrat y Campaneta a fi que assistissen al offici
y sermó de que se havia parlat en lo capítol antecedent...”
f. 110.
1783, desembre, 18
Provisió de l’ofici de fuster de la col·legiata.
“Se llegí un memorial de Honorat Surinyach fuster en que de-
manava li fos concedit lo offici de fuster en la present iglesia per los
motius que en aquell allegava y ohidas algunas queixas en lo mateix
acte capitular individuades contra lo fuster que actualment te la iglesia
se resolgué que lo sr. canonge obrer en son lloch y temps deixas lo
actuar fuster y prengués altre.”
f. 111.
1784, gener, 1
S’escullen les tres minyones que rebran una certa quantitat —causa pia— i
s’estipula que disposen de mig any per a contraure matrimoni.
f. 112.
1784, gener, 3
Furt o profanació del sepulcre del beat Miró.
“...convocat lo Capítol després de vespres per lo senyor arxipreste
exposà dit senyor que haventseli donat notícia que certa persona foras-
tera, que se ha publicat que no era sana mentis, havia obert ab algun
ferro la caixa exterior o de marbre en que esta sepultat lo beat Miró,
se conferí en la iglesia y en que, en effecte, repara esser aixis com se
li havia dit, en cuya atenció insta al batlle que prengués aquell delin-
qüent y lo detingués en las presons fins haver lo Capítol providenciat
lo que millor li aparegues, com aixís ho executa dit batlle; reflectida
la matèria, se resolgué detenir aquell en ditas presons y participarho
a sos pares o germans a fi que lo vingan a buscar y lo tingan segur
en sa casa o altre part, protestantlos que si tornava a cometrer algun
excés se farian responsables de est. Ítem se resolgué lo recompondrer
la dita caixa y posar-la de modo que no puga facilment obrirse, com

y també tornar las llantias que poch ha hi havia devant del mateix
sepulcre o caixa; y per estos fins se comissionaren los senyors canonges
Vilallonga y Bover.”
f. 112.
1784, gener, 8
Es confirmen els càrrecs i nomenaments d’oficials fets l’any 1783, a excep-
ció de l’arxiver i el secretari (canonge Vilallonga) i un altre arxiver
(canonge Vila).
f. 113.
1784, gener, 20
“... antes de la hora sexta proposà lo senyor arxipreste que los
regidors demanaven fer la professó de Sant Sebastià, demanantla ab la
forma regular: se resolgué ferla per los claustros per estar los carrers
de neu.”
f. 113.
1784, gener, [2...]

Pagament de la confecció del tàlem.
“Ítem proposà dit senyor canonge que suposat havia fet recibo
junt ab lo canonge Verna, comissionats per fer lo tàlem, per a cobrar
los diners de las absències per pagar dit tàlem.”
f. 74.64
1784, febrer, 4
Els regidors demanen la processó de Santa Àgata “en la forma acostuma-
da”.
f. 74.
1784, febrer, 12
Conflicte entre l’arxipreste i els músics.
“lo senyor arxipreste que havia hagut alguna qüestió sobre los
musichs de la present Vila ab los que cuidan de la congregació [...].”
64. Inici d’un quadern mal col·locat en la seqüència de l’enquadernació.

Reparació del vericle.

“Ítem lo senyor canonge Bosch proposà que si havia que alguna
cosa a compondrer en el vericle se miras ab temps, a fi d’evitar ad-
vertiri sempre que se exposas: se resolgué compondrelo ab temps en
cas fos necessari.”
Pintura al cambril del Santíssim Misteri.
“Ítem lo senyor arxipreste proposa que havia un devot que dona-
va 20 lliures per a compondrer la paret baix las gradas de la capella
del Santíssim Misteri per a pintar una especia de domàs a la paret, y
que judicantse valdria 50 lliures se resolgué ferse pagant la fabrica 30
lliures, quedant comissionats los canonges Vilallonga y Hospital junt
ab mossèn Andreu Isalguer.”
f. 74.
1784, febrer, 36
Mal estat de conservació: només es pot intuir l’esment dels aiguats de no-
vembre de 1783.
f. 76.
1784, març, 4
Consta en Dama de Ripoll com a sol·licitant d’un censal.
f. 76.
1784, març, 18
Referent a l’establiment de mesures per evitar els desordres a la vila.
“... lo predicador se havia queixat sobre los excessos se cometian
en la present Vila majorment en la nit se donas alguna providencia.
Se resolgué que, respecte haver fet altres vegades semblants queixas
alguns particulars y haver avisat lo batlle de la present Vila per a que
vigilas y castigas als delinquentes, no se havia experimentat la menor
esmena y que, per conseqüent, devia pendrerse altra providencia que
fou la de avisar de nou lo batlle fentli càrrech de las obligacions, y
que en lo diumenge proxim fes fer un prego que ninguna persona de
las nou de la nit en amunt anas sens llum, pena de 10 lliures y altres
arbitrarias, y al mateix temps se donas providència per fer venir un
mosso de la esquadra de Olot per evitar tals excessos, y que lo batlle
pagas al mosso y quant no li donas almenos lo pa ciudant lo Capítol.”
1784, abril, 8
Petició d’asil a la col·legiata.
“... proposà lo senyor arxiprest que havia un home de Olot que
lo perseguia la justícia, per qual motiu demanà refugiarse en la Co-
llegiata; se li concedí asilo y que se prengués informe de dit subjecte
qual prometé que vindria son pare lo diumenge proxim; quedaren co-
missionats los senyors canonges Vilallonga y Bover per a conferirse ab
lo pare del delinqüent y averiguar lo cas deixarlo estar en la iglesia si
apareixia be a dits comissionats.”
f. 81.
1784, abril
Anar a buscar la sal.
f. 81.
1784, abril, 15
Processó de Dijous Sant.
“... proposà lo senyor arxipreste la novedat li havia causat fer la
professó del Dijous Sant respecte estar mals los carrers per la plujas;
se resolgué no fer-se dicta professó sempre que los carrers no fosen
transitables.”
Viacrucis.
“Ítem proposà que respecte haverse fet altre professó no acos-
tumada de Via Crucis en lo Divendres Sant al matí devia lo Capítol
prendrer determinació per avant; se resolgué que se demanas formiter
en Capítol dita professó en los demes anys.”
Referent a l’establiment de mesures per a evitar els desordres a la vila.
“Ítem proposà que no se cumplian las resolucions respecte de no
haver havisat a don Joan Corominola per a que fes venir un mosso;
se llegí luego la carta que se rebé en lo mateix dia en resposta de lo
que se li havia escrit temps havia, la qual resposta contenia no haver
pogut servir al Capítol; se resolgué pendrer alhora medi no era de
pagar dos homens per a rodar en la nit ab lo batlle consulta-ho [...].”
f. 81.
1784, abril, 22
Execució d’atribucions de les Cinc Dignitats Reials per part del capítol.
“Ítem se llegí una carta del síndich de Barcelona en qual demana-
va si lo Capítol volia ajustar ab las Sinch Dignitats quatre punts, esto
es: emprius, Curia, jurisdicció y capbrevació, deixant los altres punts

per altre ocasió; se resolgué compondrer dits punts seguint lo parer
de nostres advocats anant tot per indivis y units, tenintse present los
poders se havian otorgat als advocats a part de Capítol y arxiprest.”
f. 82.
1784, maig, 3
Pagament de mossos d’esquadra.
“Ítem proposà lo senyor arxipreste que Joan Ferrer y Serra de la
present Vila li havia recomanat exposas al Capítol que li apareixieria
molt útil que aquellas 30 lliures diners que se havian destinat per lo
visurador de las carns se invertisen en lo pago dels mossos de la esqua-
dra de Valls, respecte que no era de utilitat dit visurador; se resolgué
suspendrer la determinació fins veurer la tabba de las carnisseries.”
L’ajuntament ha nomenat un nou administrador a més del regidor que ja
n’era; el capítol acorda defensar els seus drets.
f. 82.
1784, maig, 20
Execució d’atribucions de les Cinc Dignitats Reials per part del capítol.
“Ítem lo canonge Vilallonga, de part del síndic de Barcelona,
que havian pensat junt ab nostres advocats y que, per certs motius,
era millor suspendrer lo ajust projectat entre Capítol y Dignitaris, a lo
menos fins haverse declarat lo punt de jurisdicció en Madrid; y que si
apareixia be al Capítol se restituiria lo senyor canonge Plarromani, se
aprovà y convingueren lo proposat y que se restituís lo antich.”
Esment del càrrec de “sochantre” —xantre—, sacerdot encarregat de dirigir
els cants al cor.
f. 83.
1784, maig, 25
Petició d’entrevista amb el bisbe de Vic.
“... proposà lo senyor canonge Vila que respecte tenir notícia
que sa ilustríssima havia ja entrat en Vich65 apareixia devia lo Capítol
enviar un síndich per a donar la benvinguda y, juntament, tenir que
tractar ab sa ilustríssima molts asuntos com la instancia de sochatries,
hospital, y altres asuntos era precis que se fes sindicat a un capitular
65. Francesc de Veyan i Mola.

per a tractar dits asuntos; se resolgué y se comissionà unanimes al

senyor canonge Vilallonga ...”
f. 84.
1784, [maig-juny]
Dues resolucions: una referida a una donzella que demana una pròrroga
per casar-se i així no haver de fer front a una certa quantitat de di-
ners (25 lliures) d’una possible multa i l’altra referida a Magdalena
Roquer, donzella i òrfena, que es vol casar però no va ser agraciada
en el sorteig fet pel capítol el desembre passat —causa pia— i dema-
na que la quantitat per al seu dot (25 lliures) assignada a una de les
afortunades, en no casar-se aquesta, se li doni a ella. S’accepta, però
es comissiona dos canonges perquè s’assegurin que es compleix el
casori dins un termini de quatre mesos.
f. 84.
1784, juliol, 8
Pregàries per l’èxit de l’expedició militar a Alger.
“Ítem se llegí una carta ordre del senyor conde de Campomanes66
en que, inseguint disposició de sa Real Magestat,67 que Dios guarde,
mana que se fassan rogativas per al feliç exit de la expedició contra
Argel; se resolgué ferse en lo modo estilat, esto es, dirse tres dias se-
guits las lletanias en la capella del Santíssim Miseteri, oberta la cortina
de son cameril.”
Reorganització i unió de beneficis.
f. 85.
1784, juliol, 22
Arranjament de les fonts.
“Item lo senyor canonge Hospital proposa que los comissionats
de la Vila per a compondrer las fonts suplicaven al Il·lustre Capítol si
volia donar alguns pins de la hermita de Sant [...].”
f. 86.
1784, agost, 2
Obligacions dels cants dels xantres:
66. Pedro Rodríguez de Campomanes, 1724-1802.

67. Carles III.
“... que los pabordes del Roser havian demanat si apareixia ve al

Il·lustre Capítol per celebrar lo Roser en lo segon diumenge de agost,
per ser empedit lo tercer diumenge, com se feia en los demas anys;
se concedí com se demanava.”
f. 87.
1784, agost, 5
Descripció de l’estat de l’arxiu del monestir.
“Ítem lo senyor canonge Vila, arxiver, feu ostencio del modo estava
lo Arxiu, dels errors havia, y de lo molt traball costaria en posarlo ab
deguda forma, y a en los deposits, fundacions, comptes y altras cosas,
que era tot de grave perjudici a [...] ... medi de dos...Hospital a...y que,
entre...comptes en Capítol y demes papers, com son cartas...reals y
altres concernents de la iglesia, a fi de que informat de tot se donas
la providència necessaria per esmenar y corregir los errors havia en
lo present Arxiu.”
f. 87.
1784, [agost-setembre]
Construcció d’un nou altar i, probablement, reubicació dels existents.68
“... Divina ... santa Llúcia, sants Metges, Sant Sebastià y [Sant...]
y de est modo se podrias traurer los quatre [a...] y columnas, se resol-
gué ferse dit altar y que fos molt bo com y que se executas luego dita
obra, y per est fi se comissionaren los senyors canonges Vilallonga y a
Bover, Hospital y Plarromaní perquè cuidassen y donassen providència
luego buscant un esculptor habil.”
f. 87.
1784, setembre, 2
Oposicions a dues xantries.
“... se formà lo acte de examinadors per las sochantrias, essent
presents los senyors mestre de capella y organista, notari y [ter] y
despues se resolgué obrir las oposicions a 2 quarts de 3 en los dias
2, 3, 4 ...”
f. 89.
68. Mal estat de conservació, pèrdua de suport i no es llegeix el marge.

1784, setembre, 5
Oposicions a dues xantries.
“... en qual acte presentaren los examinadors la terna o relació
dels examens de tots los opositors, lo ques presentada, se ausentaren
dits examinadors, se llegí y reflexionà dita terna y relació y luego
despues se resolgué fer la nominació de las dos sochantrias; se pre-
senta lo benefici de Nostra Senyora de la capella del Abat al reverent
Joseph Coy, prevere y organista de la collegiata de Age, ab tots los
vots y nemini discrepante; al de Sant Miquel Arcàngel a Anton Pons,
clergue y organista de la Pobla, ab tota pluralitat de vots; per lo que
quedaren elegits dits senyors haventlos enviat a buscar per lo porter,
comparegueren dits senyors en la... [...] ... y que interin se quedassen
los elegits en esta per la funció del Santíssim Misteri.”
f. 89.
1784, setembre, 6
Oposicions a dues xantries: pagament als examinadors.
“... se resolgué donar una cuita de xocolata a cada un dels exa-
minadors de gratificació.”
f. 89.
1784, setembre, 24
Festa de la Mare de Déu de la Mercè.
“... un paper en lo que los senyors diputats de la confraria de la
Merce exposaven que se havia assenyalat lo die 26 dels corrents per a
celebrar la festivitat de tan divina Mare ab ofici y professó solemne,
aquella als 10 del matí y esta a las 3 horas de la tarda, y que a est
fi convidaven al Capítol per si volia assistir en ditas funcions pera
desampañar ab major esplandor aquellas; se resolgué, a pluralitat de
veus, no assistir per evitar alguns inconvenients y disputas que podia
facilment [...].”
f. 90.
1784, setembre, 27
Petició de donatiu per a sufragar la reconstrucció d’uns temples a Londres
destruïts pels metodistes.
“... se llegí una carta del Reial Consell de Madrid en que demanava
la concurrència de alguna limosna per la rehedificació o reparació de
algunas capellas que los sectaris methodistas han destruït en Londes,
inseguint lo disposat ab Real provisió de 20 desembre de 1783 a fa-
vor del Il·lustrissim senyor Bisbe y clero catholic de dita [Cata...] de

Londres; se resolgue acusar lo recibo de dita carta y respondrer que
se cumpliria en lo que lo permetia lo posibilitat y crescuts gastos de
la iglesia.”
f. 90.
1784, setembre, 27
Conflicte amb la comunitat parroquial de Sant Pol amb motiu de la proces-
só de la la Mare de Déu de la Mercè.
“Ítem proposà lo senyor arxipreste la novetat de haverse fet la
professó de la confraria de Nostra Senyora de la Mercè fent lo ... [...]
... entre el Capítol i la comunitat d’aquella església, per quals modo y,
per evitar en avant semblants absurdos, digue dit señor arxipreste que
era de sentir que se presentasen las lletras de Madrid a dita comunitat
que se privàs al señor rector del pa, que devia donarseli lo dimarts
pròxim, y que se privàs dels emoluments de la pabordia y demés de
la comunitat quen tinguessen, com y que protestava de lo contrari; se
resolgué, per la major part dels vocals, dicentint a la presentació de
lletras y multas exposades per lo señor arxipreste que se escrigués uni-
cament al señor canonge Vilallonga que se encontrava comissionat en
Vich que interposás algun recurs ante lo senyor il·lustrissim exposant
dita novetat y demanant que se revocàs com a atentat dicta professó,
de modo que no pogues servir de merit ni de posessió alguna a dita
comunitat; y se comissionà lo senyor canonge Vila per que informás
y escrigués a dit senyor canonge Vilallonga.”
f. 90.
1784, octubre, 13
Com a senyor jurisdiccional, el capítol nomena els càrrecs següents: batlle
de Sant Joan, regidors, regidor degà i batlles i regidors de [...] Sant
Pau de Segúries, Tregurà, Llaés, Sant Salvador del Clot (la Vall de
Bianya) i Gombrèn.
f. 91.
1784, octubre, 28
Enllosat del paviment de l’església de la col·legiata.
“se resolgué donar 20 lliures a Joan Perramon, mestre de cases,
per a terminar y compondrer totas las pretencions de dit Perramon
sobre lo empedrat o enllosat de la iglesia.”
f. 92.
1784, desembre, 23
Cortines a les portes de l’església.
“Ítem se resolgué posar una cortina a las portas de la iglesia [tela
tapiseria] que antes havia del Santíssim Misteri.”
f. 115.69
1784, desembre, 30
Canvi de condició d’un escolà, a causa d’haver mudat la seva veu.
“Ítem se resolgué mudar lo escolà vermell Francisco Braser per
haver perdut la veu deixant a la [...].”
f. 116.
1785, gener, 6
Elecció de càrrecs i oficials.
f. 117.
1785, febrer, 4
f. 120.
1785, febrer, 24
Arranjament dels tancaments de la presó.
“Se resolgué adobar los panys de la presó ...”
f. 121.
1785, març, 3
Canvi d’hora del rés de matines i laudes.
f. 121.
1785, març
Presència de pares jesuïtes per a l’ensenyament de la doctrina.
f. 123.
1785, abril, 7
Escalfament del cor.
69. Fi d’un quadern mal col·locat en la seqüència de l’enquadernació. L’any 1784

continua a partir del foli 114.
“Proposà lo senyor arxipreste que, per graves motius que tenia,

era de parer se tragués lo fogó de chor o lo menos que es possés al
cor xich, y que después se reflexionés sobre lo demés y, en cas de
continuar las matines en lo chor xich en lo temps de ivern, se tingués
la porta oberta.”
Llànties al beat Miró.
“Ítem se resolgué tornar las tres llànties al beat Miró luego y se
comissionaren ...”
f. 124.
1785, maig, 5
Arranjament del rellotge.
“... se resolgué pagar la meitat dels adops ferian al relotge de la
iglesia, segons concòrdia feta entre el Capítol y la Vila.”
f. 127.
1785, maig, 13
Queixes dels habitants de Gombrèn pel dret de passatge.
“Se llegí una carta de don Anton Foix de Bagà, a instància de los
de Mataplana i Pinós, queixantse que lo pasatge de Gombrèn los feia
pagar passatge y que lo Capítol providenciés per ser exempts los de la
baronia de Pinós y Mataplana; se resolgué escriurer a dit senyor que se
donaria providència y que se informaria lo Capítol de son contengut.”
f. 127.
1785, maig, 19
Preparació de la visita pastoral; condicionament del cambril del Santíssim
Misteri.
“... se resolgué que, antes de la visita, se miràs lo modo de expo-
sar lo Santíssim Misteri y se adobas si alguna cosa difícil havia, a fi
de no causar nota en cas que sa [...] Il·lustrissima volgués exposar-lo,
y que ab lo temps se fes lo vericle de plata.”
Cisellament d’un cap i un plat de plata de sant Joan Baptista.
“... havia proposat en Capítol un llegat que deixava dit difunt a
la iglesia a fi de fer un cap y plat de plata de Sant Joan baptista ...;
se resolgué fer un cap y [...].”
Obres i remodelació de l’altar i retaule de Sant Agustí.
“[...] ... resolgué se escrigués...al...si dintre quinze dies no havia
enviat lo plan del altar de Sant Agustí ho suspengués y se prengués una
de las tres plantas havia, posant luego en execucio de fer dit retaule.”
Llànties al beat Miró.

“Ítem se resolgué, amb la més possible brevetat, se tornassen las
tres llantias al beat Miró com ja estava resolt.”
Resolució sobre el dret de passatge dels de Mataplana, Pinós i Gombrèn.
f. 128.
1785, maig, 12
“se feu comissió als senyors canonges Vilallonga, Bover y Plaro-
mani per a fer fer lo cap de Sant Joan Baptista y informar-se del modo
estaria millor y que se comunicas antes al Capítol.”
Designació d’un capellà —monjo— per a vigilar l’ermita de Sant Antoni.
“... que suplicaven al Capítol posasen un capellà a la ermita de
Sant Antoni per a [...] temps i evitar los absurdos que se cometian; se
resolgué posar un capellà a dita ermita no essent de ningun perjudici
ni gasto de la iglesia; y se feu comissió al senyor canonge Hospital,
administrador de la ermita, per a que junt ab lo administrador de la
Vila cuidassen del modo millor a fi de acontentar la Ribera.”
f. 130.
1785, juny, 6
Obres i remodelació de l’altar i retaule de Sant Agustí.
“... se accepta la planta del retaule de Sant Agustí que havia portat
de Olot lo senyor Vilar, y se resolgué que los comissionats cuidassen de
donar providència a fi de treballarse ab la més possible brevetat.”
“Ítem se resolgué escriurer al senyor corresponsal Pujol perquè
fes fer lo cap de Sant Joan Baptista de cartró y lo plat lo més barato
se puga.”
Processó de Corpus; ús del tàlem.
“... [...] senyor arxiprest proposa ... en lo dia de Corpus ... repa-
rà que Nostre Amo anà sense tàlem a fins a la ... ultima porta dels
claustros, essent contra rubrica; se respongué que, en avant, se donàs
providència per no succehir segona vegada, y que se tingués cuidado
en traurer lo tàlem buscar un homa per a cuidarne y si fos menester
engrandir la porta de la iglesia.”
f. 131.
1785, juny, 23
Reparació d’una paret.
“se resolgué adobar una paret de la receptoria y se feu comissió
al canonge obrer per a cuidarse.”
f. 132.
1785, juny, 30
Nomenament de jutge ordinari a favor del doctor Esteve Callís.
f. 133.
1785, juliol, 7
Nomenament de jutge ordinari i jutge d’apel·lacions a favor del doctor Du-
ran.
Esment del joc de pilota.
“Ítem se concedí alçar la paret del joch de pilota.”
f. 134.
1785, agost, 4
Referent al delme de la llana a Vallfogona.
“... se resolgué escriurer al arrendatari del Duc de Vallfogona
que, respecte haver sabut que feian quarta part de las llanes a dit duc
contra estil y consuetud, se abstingués en avant que de no se participas
al procurador o al mateix duc.”
f. 135.
1785, agost, 18
L’església parroquial de Sant Pol ha de pagar, com és costum, la tercera part
de les despeses de la visita pastoral del bisbe de Vic, programada per
a finals del mes.
f. 136.
1785, agost, 23
Anunci de visita pastoral.
“... feu relació de que tenia notícia certa que sa ilustrissima ar-
ribaria en lo dia 26 o 27: se resolgué per la major [...] ... comissió al
senyor canonge Hospital perque ... totas las providències per a fer la
entrada ... sa ilustríssima y anas ab la major solemnitat, convidas tot
lo clero del poble, los sis bordons y tota la música, com y se paras un
altar en lo cantó major o devant la capella de casa an Ros, que cuidas

junt ab mossèn Geroni Curriols [sic].”
El bisbe ve de Campdevànol i, després de visitar Sant Joan, es dirigirà a
Vallfogona de Ripollès.
1785, setembre, 3
En presència del bisbe Francesc de Veyan s’aproven els tretze punts de la
nova concòrdia entre l’arxipreste i el capítol de la col·legiata.
f. 138.
1785, setembre, 8
Reparació d’un camí a Gombrèn.
“Ítem se feu comissió al senyor canonge Joan per adobar lo camí
del passatge de Gombrèn respecte fer instància lo batlle y al mateix
passatger.”
f. 138.
1785, setembre, 22
Obertura d’un carrer.
“Ítem se llegí un memorial de l’agent en que suplicava se obrís
carrer en lo hort de la casa que habitava lo senyor canonge Asprer; se
feu comissió als senyors canonges Vilallonga y Bover per a tentejar los
animos de l’Ajuntament sobre el modo de costejar la obra.”
f. 140.
1785, setembre, 24
Atribucions del capítol sobre llicències i qüestions urbanístiques.
“Ítem se resolgué que se reserva lo Capítol la facultat de obrir
carrer en los horts, de poder fabricar casas, o de establir lo terreno sens
poder contradirhi els senyors canonges que per temps las habitaven.”
f. 141.
1785, desembre, 4
Acabada la seva visita, els missioners recomanen que s’evitin alguns exces-
sos a la vila.
“... en que assistiren tots los [SS] missionistas donaren las gracies
al Capítol y se despediren, recomenant al il·lustre Capítol que, com a
baró, procurés que lo batlle cumplis sa obligació evitant los excessos
que havia en la Vila; se resolgué que en lo proxim Capítol se cridas al
batlle y assessor maniestantlos las queixass que havian donat lo [SS]

missinista y se observessin les ordres del [...].”
f. 145.
1785, desembre, 8
Aplicació de les recomanacions dels missioners per evitar excessos a la vila.
“... comparegué lo assessor y el batlle sels feu [carre...] que havi-
en ... los [SS] misionistes per ... los excesos de tavernas, robos, balls
profans, etc. prometé lo batlle observaria als ordres reals y que se
aconsellaria en tot ab son assessor. Prometé igualment lo assesor cuidar
y vigilar en tot y que se conferirien ab los [SS] canonges comissionats
Vila, Plarromaní y Cibat y que lo senyor arxipreste y [SS] capitulars
dipositaren sas conciències al càrrec del batlle y assessor ...”
f. 146.
1785, desembre, 29
“Ítem se resolgué posar un paper al chor pera que tots los resi-
dents observasen lo decret de sa Il·lustríssima sobre fer una pausa el
mig de la estradellat y no comensar lo un chor a fins acabar lo altre.”
f. 147.
1786, [gener]
Nomenament de càrrecs i oficials.
f. 148.
1786, gener, 19
“... se resolgué fer la professó de Sant Sebastià per los claustros,
respecte estar molls los carrers, a petició dels regidors.”
Liquidació dels comptes amb motiu de les obres a les cases dels capitulars.
“Ítem se feu comissió als senyors canonges Vilallonga y Cibat
pera reconèixer los comptes de las obras de las casas de Capítol, esto
es, de los senyors capitulars que tenian casa y juntament los comptes
de los senyors canonges Asprer y Bover.”
f. 149.
1786, gener, 26
Provisió de llibre.
“... y que interinament cuidar lo senyor canonge obrer de enviar

a buscar algun llibre en blanc.”
f. 150.
1786, febrer, 9
Sol·licitud dels músics.
“... se llegí per lo pro secretari un memorial presentat per los
músics en que demanaven permís per ausentar-se los tres dies de car-
nestoltes; se concedí dit permís pro hac vice tantam.”
S’arriba a un pacte entre els comissionats del capítol i de l’ajuntament so-
bre el nomenament dels administradors de l’hospital de pobres: dos
el capítol, dos l’ajuntament i un de cinquè a decidir entre els quatre
escollits.
f. 150.
1786, [abril]
Intervenció dels músics en la processó de Dijous Sant.
“Ítem se resolgué per la major part que en la professó de Dijous
Sant vajan solament los quatres músichs, y que se suspenga tocar en
lo monument las tres horas que sels concedí en lo any passat.”
Es parla del gremial70 o preste, objecte sobre el qual s’acorda que l’arxipreste
hi vagi al darrere.
f. 154.
1786, maig, 28
Petició de rogatives per a aconseguir que plogui.
“... se resolgué fer rogativas per aigua a instància dels regidors
de Vila y Ribera donant la cera com se acostuma.”
f. 157.
1786, juny, 8
Obres al cementiri.
“Proposà lo senyor canonge Joan se li donés compañia per fer las
obras del cementiri, y si dita obra se faria com disposa sa il·lustríssima;
se resolgué que, per ara, se acomodas un poc alçant les parets a on
fos menester, y se adobàs lo trencapàs de dit cementiri; y comissio-
70. Drap llarguer, amb anses, que el preste i ministres duen davant, en forma
apaïsada, en certes processons (DCVB).
naren los senyors canonges Hospital y Plaromaní junt amb lo senyor

canonge obrer.”
f. 157.
1786, juliol, 3
Petició de contribució del capítol en la construcció de camins.
“Se llegí una carta del alcalde de Camprodon que demanava al-
guna ajuda de cost per la obertura de camins y carreteras del partit;
se resolgué informarse ab alguns capítols y comunitats.”
f. 158.
1786, juliol, 7
Manteniment i millora de la documentació de l’arxiu del monestir.
“Primerament, que se acabia de regular lo Arxiu pues pensa que,
desde que lo senyor canonge Vila feu dimissió de son treball, no se
ha treballat més.”
Transcripció de la carta del bisbe de Vic en què fa esment de les condicions
que ha d’obeir el text de la concòrdia entre l’arxiprest i el capítol,
alguns punts de la qual han estat i són motiu de discussió entre els
capitulars.
f. 158.
1786, agost, 1
Pagament del manteniment i millora de la documentació de l’arxiu del mo-
nestir.
“Lo arxiprest requireix al Il·lustre Capítol y [V. Sec] que suspengan
donar la gratificació de 50 lliures al senyor canonge Vila per a regu-
lar lo arxiu, fins a tant que lo senyor bisbe, lo senyor vicari general
estigan informats del assumpto, respecte que dit treball, cosa de dos
anys, fou concertat entre Capítol y senyor canonge Vila a 150 lliures
sobradament pagat, lo acceptà comensà y proseguí mes de un any dit
senyor canonge Vila, y ab la condició que se li entregaria lo diner finit
y reconegut lo treball; y no obstant que mes [...].”
f. 160.
1786, agost, 31
Petició d’asil.
“... se feu comissió als senyors canonges Bover y Hospital per a
cuidar de donar asilo a un fill den [Noza] ab las precaucions necessaries.”
Obres a l’església parroquial de Sant Martí de Surroca.

“Ítem se resolgué per la major part donar una dobla en or al
rector de Surroca per las obras de aquella iglesia.”
f. 162.
1786, setembre, 23
Processó de la Mare de Déu de la Mercè.
“... se llegí lo paper de convit dels diputats de la confraria de la
Mercè; se resolgué per la major part suspendrer anar a la parroquial.”
f. 163.
1786, novembre, 6
Referent al dret de passatge dels de Mataplana, Pinós i Gombrèn.
“... se llegí un carta de don Anton Foix de Bagà; se feu comissió
als senyors canonges Vilallonga y Hospital per a respondrer y informar-
se de la exepció que tenen los de Mataplana y Pinós per a no pagar
passatge a Gombrèn.”
f. 165.
1786, novembre, 23
Obres a l’església parroquial de Sant Martí de Surroca.
“... se suspengué pendrer resolució a la carta se llegí del senyor
rector d’Ogassa y se feu comissió als senyors canonges Bover y Plaroma-
ní que primer se informassen de la caritat demanaven los parroquians
per la obra de aquella iglesia.”
f. 166.
1786, novembre, 24
Conflicte entre l’arxipreste i el capítol, referent al tràmit de torn en el proce-
diment judicial sobre la jurisdicció de la col·legiata i a la feina duta a
terme pels procuradors del capítol a Madrid.
“Lo senyor arxipreste entrega una carta de sa il·lustrissima pro-
posant alguns medis pera compondrer las diferencias entre capitol ÿ
senyor arxipreste, la qual llegida: se resolgué, per la major part, sus-
pendrer pendrer resolucio en altre capítol sobre lo expressat en la carta
de sa il·lustrissima ÿ que desitjavan donarli gust. Lo senyor arxipreste
ÿ senyors canonges Vilallonga ÿ Creuhet votaren ÿ convingueren que
qualsevol dels dos medis que sa ilustrissima proposava en la carta
convenian particularment al de compondrerse totas las diferencias per
medi de un o dos comicionats junt ab lo senyor arxipreste ÿ en pre-
sencia de sa il·lustrissima; ÿ se resolgué respondrer a la carta de sa

il·lustrissima ÿ que esta se envias al senyor canonge Hospital peraque
la entregás a sa il·lustrissima.
Item. Lo senyor canonge Vila proposá que respecte de que se
sabia que sa il·lustrissima no tenia lo acte de torn, com se pensava
aparexia, que antes de altre assumpto devia resoldrerse lo que se devia
practicar per ser est asumpto comu a tot: se resolgué per la major part
continuar en el llibre de resolucions la relació feta per lo secretari,
que es la que se segueix, que havent escrit varias cartas al agent de
Madrit sobre assumpto de jurisdicció ÿ que instás lo acte de torn a
fi de lograr de la superioritat lo decret que se solicitava ÿ no obstant
de haver instat al agent no havia est respost a sinch o sis cartes; que
la ultima tingué sobre lo acte de torn; la que se llegi en capítol de 26
agost de 86 deÿa a dit agent que lo memorial sobre torn que lo offi-
cial de la secretaria li havia dit que anava a remetrerlo a informe al
ordinari de Vich: lo senyor arxipreste respongué que est assumpto no
portava tanta pressa, ÿ que ja se havian fetas las diligencias de part
del capítol com ÿ també estava decretat per lo ordinari ÿ juntament
practicat las diligencias per lograr lo decret de la Reial Audiència com
en affecte se decretá no tenir lloch per ser cosa del Consell Supremo
ÿ juntament. Se resolgué instar al agent [...] protestá a las [...] de 9
novembre [...] llibre de resolucions los motius que [...] per la protesta.
Item. Se resolgué per la major part que se auzentas lo senyor
arxipreste pera pendrer resolucio sobre la carta de sa ilustissima ÿ
protestá lo senyor arxipreste auzentarse: se auzentá.
Item. Se resolgué respondrer a la carta de sa ilustrissima y do-
nar satisfacció a sa ilustrissima sobre lo contengut en la carta y fer
tot lo que sia convenient a fi de que lo capitol quedia lustros ab sa
ilustrissima pera practicar y obrar sobre est assumpto se comicionaren
als senyors canonges Bover Plaromani ÿ Cibat ab amplias facultats de
obrar, consultar y comicionar ÿ fer tot lo que sia menester.
Item. Per intelligencia dels senyors comicionats del assumpto de
la carta de sa ilustrissima: se resolgué se notas que ningun capitular
tenia present que desde que los comicionats entregaren lo borrador
de la concordia a nal senyor arxipreste que fou en lo dia 24 de agost
de 86 no se tenia memoria haverse parlat mes en capitol de dita con-
cordia ÿ no menos lo senyor arxipreste instat, ni parlat en capitol de
dita concordia fins ara.”
f. 166v.
1786, desembre, 14
Pagament de l’assignació al beneficiat de la Inquisició.
“Se llegi una carta del receptor del Sant Tribunal pera que lo capitol
adelantás de las festas las 240 lliures sous del canonicat las que [...]”
Sobre el contingut de les discussions capitulars i la seva inclusió al llibre
de resolucions de la col·legiata.
“Item. Lo senyor canonge Plaromaní feu relació que, avent con-
sultat en Vich si se devia o no continuar en lo Llibre de Resolucions
los motius de las protestas, y resolgueren los advocats que no se devia
continuar sino posar ó notar la protesta sola; ÿ que en cas de voler
donar los motius, podia donarlos qualsevol particular per medi de no-
tari ÿ en altre capitol: se resolgué que, en avan, no se admetia protesta
de ningun capitular ab motius y que se notia esta resolució en lo dia
30 de novembre.”
Conflicte entre l’arxipreste i el capítol.
“Item. Proposá lo senyor canonge Hospital que causava alguna
nota lo no anar lo senyor arxipreste en las professons ÿ, respecte que
avia est [propal] al son animo que volia que lo capitol li señalás puesto
ÿ lloch en que devia anar en ditas professons, y per so que aparexia
que podia ÿ devia, per evitar dita nota, aderir lo capitol a la solicitut
de dit senyor arxipreste señalanli lo puesto ÿ lloch en que deuria po-
sarse en avan: se resolgué que se li aseñalá lo puesto mes eminent en
la fila que li corespon [sic], ÿ que la lectura de esta resolucio li servis
de recado ó noticia ÿ que, en cas de no acistir en lo capitol següent,
se li passás dit recado.”
f. 167v.
1786, desembre, 15
Arrendament a Molló.
“Lo senyor canonge Bover feu relació de las diligencias avia prac-
ticat per lo arendament [sic] de Muÿó [sic] y que Serra [...]”
Advertiment al doctor [Esteve] Callís, assessor, que no faci accions en con-
tra del capítol.
“Item. Lo senyor canonge Vila proposá [...] alguna intelligencia
que lo doctor Callís treballava [al...] paper sobre facultat del capiscol
ÿ contra [...] est ÿ capitol: se resolgué passar un recado a dit [...] se-
nyor que sent esta noticia certa lo capitol donara providencia per ser
indecoros treballar nostre acessor contra al capitol: ÿ se feu comició
al senyor canonge Vila pera que li donás dit recado.”
f. 168v.
1786, desembre, 20
Referent al tràmit de torn en el procediment judicial sobre la jurisdicció de
la col·legiata i a la feina duta a terme pels procuradors del capítol a
Madrid.
“Se llegi una carta del agent de Madrit sobre jurisdicció ÿ acte de
torn: se resolgué fermar procura com demanava dit agent pera evitar lo
acte de torn ÿ se feu comició als senyors canonges Vilallonga ÿ Hospital
pera participar dita resolució al senyor arxipreste, á fi que, igualment,
firmás dita procura ÿ que se li comunicas la resolució del die 14 sobre
lo puesto aseñalava lo capitol al senyor arxipreste en las profesons.”
“Item. Se resolgué que lo secretari posás un paper firmat en lo
chor que, en avan ÿ sent auzent lo senyor arxipreste, se fes lo acato
ÿ señal de volerse auzentar del chor al senyor canonge mes antich de
residencia que se trobas en lo chor ÿ que en cas de trobarse auzents
del chor tots los senyors canonges se fes igualment al comensal ó
beneficiat mes antich de residencia.”
Retaule de Sant Agustí.
“[Item ... Carus lo ... al escultor ... que ...las festas pera tractar
...] retaula de Sant Agustí respecte la relacio que han fet [...] canonges
Hospital ÿ Plaromani.”
f. 169r.
1786, desembre, 28
Conflicte entre l’arxipreste i el capítol, referent al tràmit de torn en el proce-
diment judicial sobre la jurisdicció de la col·legiata.
“Los comicionats senyors canonges Vilallonga ÿ Hospital feren
relació del recado havian donat al senyor arxipreste, qual senyor los
respongué no tenia reparo en firmar la procura pera solicitar lo acte
de torn; ÿ que sobre la resolució del die 14 demanava se li continuas
la protesta: se resolgué que quant dit senyor acistesca en capitol prodrá
demanar se continuhia dita protesta.”
Referent a les atribucions del batlle.
“Item. Se resolgue consultar ab lo advocat de esta lo privilegi
de batlle ÿ si fos menester mudar alguna clausula respecte tenir lo
Ajuntament algun reparo en dit privilegi: se feu comició als senyors
senyors canonges Vilallonga ÿ Hospital.”
f. 169v.
1787, gener, 4
Sol·licitud d’autorització a l’arxipreste per a les convocatòries del capítol.
“Item. Se demaná llicencia, com se acostuma al señor arxipreste,
pera celebrar los capitols ordinaris de tot lo any.”
f. 169v.
1787, gener, 11
Concòrdia entre la col·legiata i l’església parroquial.
“Se feu comisió absoluta, amplia ÿ sens report a capitol, als se-
nyor canonges Hospital ÿ Plaromaní peraque, ab los comisionats de la
parroquial de Sant Juan ÿ Sant Pau acordian, convingan y firmian las
cosas de fet que se disputan en la causa, á fi de que, acordats estos ÿ
treballada la instructa, fer lo capitol se presentian al senyor il·lustrisim
per la composicio. Protestá lo senyor arxipreste ÿ demaná copia.”
Definició de la metodologia en la redacció de les resolucions capitulars,
de la seva custòdia, de l’expedició de còpies de les resolucions, de
la confecció de llibres comptables de les rendes de la col·legiata, del
préstec de documents i de les noves atribucions i funcions dels ar-
xivers, sagristà, oïdors de comptes, obrer i bosser. Elecció dels oficis
canonicals.
“[...] llibres de resolucions estigan sempre en lo arxiu, notar en
borrador [...] resolucions capitulars, llegirlas en lo capitol següent, ÿ
posarlas despues de ratificacio [...] aprobació en lo llibre de resoluci-
ons: tant las escrituras ditas resolucions en dit llibre com las extractas
de ellas deura ferho de lletra [...] o de altre capitular pero de ningun
modo se valdra de extranys, ni confiara a estos la lectura de dit llibre:
no donará copia de resolució alguna sens previa noticia del capitol:
manifestara las cartas que escriga en nom de capitol als canonges sín-
dichs peraque los firmian, si ho judica convenient per major satisfaccio
sua: dexara copia de las que escriga relativas a interesos de capitol
en llibreta destinada per lo govern succesiu y arxivara las que rebia:
deura fer marje en lo llibre de resolucions ÿ notar en ell lo assumto de
ellas, y no continuara protestas motivadas, replicas ni contradiccions,
si unicament las protestas secas sens consentiment de capitol: aproba
lo capitol esta proposició e imposá al secretari las obligacions sobre
expresadas anyadintli la de tenir tancat lo llibre de resolucions ÿ la
clau en son poder. Protestá lo senyor arxipreste ÿ demaná copia la que
se li concedi, com es costum, nemine discrepante.
2º. Que per regular los carrechs dels arxivers precisament se
deuhen registrar los papers del arxiu, separantlos en calaixos rotulats
de numeros o lletras: formar un llibre mestre o rubrica en lo qual en
lo numero o lletra corresponent quedará notada la qualitat y numero

dels papers o instruments que conté cada calaix. Se aprobá esta pro-
posició per lo capitol.
3º Que se deuran renovar o formarse de nou los llevadors mestres
corresponents a las rendas de la iglesia separadament ÿ ab individuacio
dels officis a que pertanyen procurant deixar [...]
4º Que [...] regulació [inda...] aplicacions ÿ obligacions [...] per
cadascun dels rams o bolsas [...] deuhen [...] polices a fi que estas que-
dian notadas en dits respective [...] evacuarse ab major promptitut se
determinara lo [...] deuhen donarse comptes cada anÿ de totas las [...]
si apar podria manarse se presentian luego lo [...] anÿ pasat. Protestá
lo senyor arxipreste aprobada per lo capitol [esta proposició].
5º Los censals de diners libres se separaran dels de las fundaci-
ons ÿ en quant se puga; se separaran los esmersos ÿ se tindra llibre
separat pera notarlos. Se aprobá esta proposició per lo capitol pero
protestá lo senyor arxipreste.
6º Que asó suposat, cuÿdaran los arxivers de asentar en sos llibres
corresponents las fundacions, censals ab sos procesis, quotacions ÿ
deposits, aixis foraneos, com de la iglesia, ab sas exidas corresponents;
ÿ asi de procehir ab major limpiesa, se tindra una llibreta en que se
asentaran primerament en borrador, ÿ de alló comptadas, combinadas ÿ
repasadas las partidas, se buÿdaran en lo llibre mestre a que correspon:
cuÿdaran tambe de notar las vacacions, menos que hi ajia subjecte que
cuÿdia de est treball com en lo die present: depositaran quiscun anÿ
las pencions que corresponen als pencionistas; ÿ cuÿdaran de satisfer-
las ÿ pagarlas com corresponga, segons las fundacions: cuÿdaran cada
anÿ de extraurer del llevador mestre una nota de lo que deu cobrar lo
procurador de la Comuna, al qual de dita nota li servira de llevador:
estaran a son carrech los papers del arxiu, ÿ no permetran sen extra-
ga algun sens concentiment de capitol o síndich, ÿ suposat aquest se
notara en llibre separat la eixida, utilitat, substancia ÿ paradero de dit
instrument, ÿ aiximateix lo regres de ell: pendran [...]
[7º ... tingan obligacio de ... assumptos ... instruirse de las causas
activas ÿ pasivas al temps de sa introducció:] buscar los documents
necessaris per fundar lo [...] ÿ aiximateix per las defensas de ditas
causas; ÿ comunicar [al capitol] lo que resultia de ditas diligencias:
cuÿdaran de [...] las polices que deuran pagarse de la bolsa Comuna
o de la Pabordria [sic] major ÿ notarlas en son llibre corresponent,
faltant empero o estant impedit algun de ells suplirá lo altre arxiver:
firmaran las cartas, si se estimia convenient: instaran lo compliment
de las pias fundacions y cuÿdaran aigualment la provisió de la sal. Se
aproba esta proposició: protestá lo senyor arxipreste ÿ demaná copia.
8º Lo sagrista pendra inventari de totas las robas de la sagristia

quedant notat en son llibre respectiu: cuÿdara de cobrar de la pabordria
[sic] major 25 lliures annuals que dispositara [sic] a fi de invertirse per
obras de la sagristia, segons sa necessitat, que proposara al capitol lo
canonge sagristá, y fara relacio del estat de la bolsa capitular quant se
fara relacio de las demes bolsas. Se resolgué gastar primerament tots
los bens ÿ reddits de la mateixa sagristia: faltant estos de la fabrica
de la iglesia: ÿ faltant tambe estos ÿ offerintse urgencias o necessitat,
gastarse de la pabordria [sic] major lo que precis sia unicament. Pro-
testá lo senyor arxipreste.
9º Que los ohidors de comptes de la bolsa comuna ÿ pabordria
[sic] major deura fer relació individual ÿ puntual de cada una de las
dos administracions; del estat actual de ellas; de sos reddits; de sas
obligacions; ÿ de sas aplicacions. Quedá aprobat per lo capitol nemine
discrepante.
9º [sic] Deura cuÿdar lo obrer de cobrar los arrendaments de las
casas de capitol, que estaran vacants, e instar lo deposit de las [...]
entradas de unas [...] ÿ atrasos del capitol [... necessitat] superior a la
de 10 lliures ho [...]. Quedá aprobat per lo capitol ÿ protestat per lo
senyor arxipreste.
10 No se considera necessari anÿadir al bolcer ÿ [receptor ...]
obligacio alguna, sino lo cuÿdado en las [cir...] particularment en la
qualitat del pa. Quedá [aprobat ...]
11 Que respecte las moltas, graves y pasadas obligacions que se
anÿadeixen a cadascun dels officis, ÿ que se posa de [...] de síndichs, se
deu assenÿalar algun salari per cada un de ells, ÿ apar se pot destinar
per lo secretari 20 lliures ço es [..] 10 sous de la capitular ÿ las 14
lliures 10 sous de la bolsa matexa que pagaba antes. Se votá ÿ aprobá,
pero protestá lo senyor arxipreste.
12 Que als arxivers se deurian assenÿalar 15 lliures per quiscun.
Se votá ÿ aprobá per lo capitol, pero protestá lo senyor arxipreste.
13 Que lo salari de fer las vacacions podria disminuirse y reduirse
a 15 lliures. Se aproba per lo capitol pero protestá lo senyor arxipreste.
14 Que als síndichs podrian assenÿalarse 10 lliures a quiscun. Se
aprobá per lo capitol pero protestá lo senyor arxipreste.
15 Que per lo treball extraordinari de fer la regulacio de papers
o rubricas en que constatan tots los papers del arxiu, com está sobre
expresat, se podrian assenÿalar 40 lliures finit dit treball. Quedá apro-
bat, pero protestá lo senyor arxipreste.
16 Que per fer lo llevador mestre (de la comuna) podrian
assenÿalarse 5 lliures, quedá aprobat pero protestá lo senyor arxipreste.
17 Que per fer lo estat de las bolsas comuna ÿ pabordria [sic]

entrada, exida, etc, etc, podrian assenÿalarse 8 lliuras. Quedá aprobat
pero protestá lo senyor arxipreste.
18 Que respecte de haverse pres resolucio en lo anÿ passat de
[llevar de las al procurador ...] collecta [...] comissionats [...] ab los
comensals de esta novedat ab lo procurador de la comuna ÿ en con-
sequencia tractar del subjecte ÿ del modo [...] util ÿ economich per
collectar la bolsa comuna [...] modo de economisar sobre lo salari del
procurador de la pabordria [sic] major. Quedá aprobat ÿ se comisio-
naren als senyors canonges Bover ÿ Plaromani ÿ als doctor Carrer ÿ
reverent Casas, comensals.
19 Finalment se elegiren per officials, nemini discrepante, haventse
ausentat antes lo senyor arxipreste, es á saber, per secretari ÿ arxiver lo
canonge Plaromani, per prosecretari lo senyor canonge Hospital, per altre
arxiver lo senyor canonge Vilar, per sagrista lo senyor canonge Bover,
per obrer lo senyor canonge Bover, per bolcer de las bolsas comuna
ÿ capitular lo senyor canonge Bosch, per receptor del pa lo senyor
canonge Bosch, per administrador de Sant Antoni lo senyor canonge
Hospital, per collector de absents ÿ fallits lo senyor canonge Bosch, per
collector del canonicat de la Inquisicio lo senyor canonge Bosch, per fer
las vacacions lo canonge Plaromani, per síndichs los senyors canonges
Vila ÿ Hospital, per administradors del hospital los senyors canonges
Hospital ÿ Plaromani, per fer la rubrica ÿ regular los papers del arxiu
lo senyor canonge Vila, per fer lo llevador mestre de la comuna lo
senyor canonge Vila, per fer lo estat de las bolsas lo senyor canonge
Plaromani, per ohidors de comptes de la bolsa capitular los senyors
canonges Vila ÿ Hospital, per ohidors de comptas de la bolsa comuna
ÿ pabordria [sic] major lo canonge Plaromani ÿ reverent Casas, comen-
sal, per ohidors de comptes de absencias los senyors canonges Vila ÿ
Civat, per ohidors [...] fallits lo senyor canonge Hospital [...]”
f. 170r.
1787, gener, [1...]

Atesa la renúncia de Pere Màrtir Pasqual, procurador de la bossa comuna,
com a conseqüència de la disminució del seu salari en aplicació del
punt núm. 18 de la resolució capitular anterior, es negocien nova-
ment els tractes i les assignacions econòmiques per aquest ofici.
f. 173r.
1787, gener, 14
“Se resolgué concedir pregarias de sol als senyors regidors adver-

tintlos que altre occasió las demanian á hora oportuna.”
f. 173v
1787, gener, 18
Petició de l’arxipreste de còpies de resolucions.
“Lo senyor arxipreste demaná copia de totas las resolucions tenia
protestadas en lo capitol antecedent.”
Valoració de les obres efectuades a la casa de l’arxipreste.
“Item. Se llegí una police del anÿ 1773 de lletra del senyor ar-
xipreste en virtut de la qual pagá la pabordria [sic] major 9 lliures 8
sous per la visura de las obras de la casa del senyor arxipreste, las
que han de retornarse a dita pabordria [sic] com consta de la mateixa
police. Se ausentá lo senyor arxipreste ÿ quedá [comissionat ...] ÿ Civat
per averiguar ahont [...].”
Adquisició de dos missals.
“Item. [...] confirmar [...] nº 8 [...] antecedent protestada per lo
senyor arxipreste [...] polices de lletra ÿ firma de ell mateix [...] que
son del tenor següent === Ha pagat [...] Isalguer ab diners libres de
la iglesia, inseguint [...] capitular dos misals per lo altar major [...]
reverent Ramon [Sunyer] ÿ per ells 20 lliures [... abonaran] en sos
comptes. Dat en S. Juan las Abadesses 8 [...] 1778. Doctor Honorat
Creuhet, canonge secretari.”
f. 173v.
1787, gener, 14
Relació de despeses efectuades per la compra de diverses robes.
“Als 14 setembre de 1778 ha pres lo senyor canonge Creuhet 26
canas telas finas per albas per lo monastir a 16 rals ÿ 6 diners valen
42 lliures 5 sous. Mes 18 canas 4 palms tela de 4 palms per estovallas
dels altars a 11 rals la cana val 20 lliures 7 sous.”
f. 174r.
1787, febrer, 1
Designació del regidor de Salarça.
“... se anomená per regidor de Salarsa a Manuel Roca respecte
que que [sic] lo anomenat tingué impediment per servir ÿ se resolgué
donar lo corresponent avis de la nova eleccio a la Reial Audiencia.”
f. 174v.
1787, febrer, 3
“Convocat capitol extraordinari en lo cor petit ab assistencia de
tots los vocals se concedi als regidors la profesó de Santa Agata que
demanaban.”
f. 174r.
1787, febrer, 22
Nomenament d’administrador de l’hospital.
“... en virtut de la bina que proposá lo Ajuntament de esta vila
de dos comensals peraque elegis lo capitol un de ells per quint ad-
ministrador del Hospital de Pobres, quedá elegit o confirmat, nemine
discrepante, lo reverent Geroni Corriols, prevere, ÿ comensal.”
f. 176r.
1787, març, 1
Requeriment a l’arxipreste que presenti una relació de comptes.
“Item. Se resolgué que de dita gracia o llibertat de informarse
per menor dels dits comptes de una ÿ altre bolsa quedás privat lo
senyor arxipreste fins a tant que, inseguint lo disposat per lo senyor
ilustrissim ab decret de visita, hagués portat al arxiu a fi de arxivarse
los comptes de aquella ó aquellas administracions, que quant canonge
per espaÿ de trenta anÿs estaren a son carrech.”
Referent a la qualitat del pa.
“Item. Se feu comisio als senyors canonges Bosch, Plaromaní ÿ
doctor Carrer peraque cuÿdian se donia bon pa.”
f. 176v.
1787, març, 2
Firma de les liquidacions de comptes: conflicte entre l’arxipreste i el capítol.
“[...] de firmar las procuras de la pabordria [sic] major ÿ piateria lo
senyor canonge Bover feu relacio de haver, junt ab lo canonge Plaromani
comisionat per ditas procuras, pasat a casa lo senyor arxipreste antes
de dinar perque dit senyor se servis juntar capitol exint de completas,
per firmar ditas procuras respecte de que estaba lo notari previngut
per dita hora: en atencio de que sols faltaban los dits senyor arxipres-
te y reverent Andreu Isalguer, no obstant de haver los dos assistit a
completas ÿ ajuntat aquell capitol, se resolgué sels enviás lo porter ab
recado peraque compareguessen a firmar ditas procuras, ÿ respecte
que lo porter feu relacio de haver donat los corresponents recados ÿ
que lo senyor arxipreste havia respost estaba ocupat, se resolgué fir-

marse com en effecte se firmaren las ditas procuras per los assistents
com ÿ ab lo modo ÿ forma se resolgué als 15 febrer del corrent anÿ.”
Referent a la possessió d’un missal de l’església per part de l’arxipreste i la
reclamació perquè el retorni.
“Item. Se llegi una police del anÿ 1779 en que consta haver co-
brat lo senyor arxipreste de la pabordria major 18 lliures per un misal
vermell, que se te en son poder: se resolgué fer comisio als senyors
canonges Hospital ÿ Civat peraque fesen ostencio de dita police al
senyor arxipreste ÿ dirli si volia ó no retornar misal o diners.”
f. 177v.
1787, març
Referent a la possessió d’un missal de l’església per part de l’arxipreste i la
reclamació perquè el retorni.
“Item. Lo senyor canonge Hospital ha fet relacio de que, junt ab
lo senyor canonge Civat comisionats, havian pasat a casa lo senyor
arxipreste a ferli ostencio de la police en virtut de la qual se li demana
lo misal vermell que te en son poder ó las 18 lliures que per ell pagá
la pabordria [sic] major. Que dit senyor prengué la police ÿ, enterat
de son contengut, respongue: tenia dit misal en son propri calaix: que
lo havia retirat per no fer cabal de ell la iglesia: y que los senyors ca-
nonges Bosch y Hospital li havian firmat recibo, ÿ que se havia negat
finalment a retornar misal ö 18 lliures sous. Y que, haventli demanat
que per la corresponent satisfaccio dels comisionat ÿ del capitol se servis
fer ostencio de dit recibo, se negá lo senyor arxipreste a ensenÿarlo ÿ
digué maÿ lo veuran sino [...].”
f. 178r.
1787, març, 22
“... se resolgué offerir tercera quaresma al predicador actual de
ella.”
Qüestions litúrgiques.
“Item. Dirse en lo diumenge proxim a las quatre horas las matinas
de Nostra Senyora.”
Permís al xantre perquè pugui assistir a la fira de les quaranta hores de
Ripoll.
“Item. Se concedí a mossèn Pons xantre anar a Ripoll lo die de
las quaranta horas.”
f. 178v.
1787, març, 29
“... en atencio que lo pare predicador no ha pogut acceptar 3ª qua-
resma se ha resolt offerirla a son companÿ pare Feliciano de Mataro.”
f. 178v.
1787, abril, 2
“... se ha fet relacio de haver acceptat la quaresma lo pare Fe-
liciano de Mataro ÿ resol escriure al pare provincial per la llicencia
necessaria dit padre.”
f. 179v.
1787, maig, 17
Referent a l’abús en el cultiu dels emprius a Tragurà.
“... lo senyor canonge Bover ha proposat las quexas dels propri-
etaris de Tragurà en punt de no observarse las concordias relativas a
pasturar emprius ÿ llicencias de artigas: se resolgué escriurer al batlle
fes observar las indicadas concordias obrant justicia acerca los excessos
de que se parla.”
f. 180r.
1787, maig, 31
Concòrdia entre la col·legiata i l’església parroquial.
“Item. Se feu comisio al senyor canonge Hospital ÿ Plaromani per
pasar un dels dos a Vich per los assumptos en especial del benefici ÿ
composicio ab la parroquial.”
Gestions per donar una solució a les disputes amb la comunitat de Cam-
prodon.
“Item. Se resolgué escriurer ab viveza al procurador de Barcelona
peraque procuria se pasia avant lo acordat compromis ab la reverent
comunitat de Camprodon.”
f. 180r.
1787, juny, 7
Gratificació als músics.
“... se resolgue donar 6 pessetas als musichs per lo refresch dels
[fasols] ÿ 6 per lo de Corpus.”
f. 181r.
1787, juny, 8
Referent a la taba de la carnisseria i els preus de venda de la carn, i a la
pretensió d’exempció fiscal de Jaume Blanxart.
“... [se comissionà] als canonges Plaromani y Cibat per dir al
Ajuntament se servesca traurer de [...] tabba de la carniceria las 31
lliures sous que, haventse posat ab decret de la Reial Audiència per
un visurador de carns falta est empleo ÿ ha quedat lo imposit ab que
paga lo publich las carns mes caras ÿ mirás axi mateix ÿ esmenás
quant se estimás util; e igualment per proposar al mateix Ajuntament
atendués los motius per los quals no deu lo Jaume Blanxart, substitut
del monjo, porter de capitol, escolá major [...] de edat molt major de
60, pagar personal.”
f. 181v.
1787, juny, 14
Qüestions litúrgiques i conflicte entre l’arxipreste i el capítol.
“... se llegí una sedula [sic] presentada per lo senyor arxipreste
en la causa del Decanat [...].
Item. Proposá lo senyor canonge Vila que, attés que lo senyor
arxipreste en dita sedula [sic], tracta de evitar los abusos y corrupte-
las que, segons diu en aquella, se reparan en esta iglesia, a par que
lo capitol deuria manifestar igual zel en la observancia de rubricas,
diposicions canonicas y puntualitat en lo que corresponga al culto
divino: ý, respecte que en capitol de 11 novembre de 1779 se resolgué
consultar differents punts relatius á lo que devia practicarse ab lo
senyor arxipreste a cerca differents ceremonias ÿ prerrogativas: que,
después á 3 febrer de 1780 lo canonge secretari llegí en capitol lo vot
del il·lustre doctor ÿ canonge Oriol, doctorat de Barcelona, inseguint
lo qual se resolgué que en avant se donás la pau en lo cor a cada part
sens distinccio, ni esperar que la tinga lo senyor arxipreste, si que als
capitulars igualment ÿ en un mateix temps, com sempre se ha fet,
participantho als comensals: que los canonges que incensan primer
comensen per los bordoners ÿ despues un sol al senyor arxipreste ab
solas dos insensadas, ÿ lo altre al senyor canonge mes vell en un ma-
teix temps: que dit arxipreste no vage al gremial ni tras lo talam, sí á
la fila com los demes ÿ [... dignitat en las ...]. Y com de algun temps
á esta part [...] la observancia de [...]: apar que lo capitol per ser [...]
a cerca la observancias de rubricas [disposicions ...] ÿ zel per lo culto
divino devia renovar la dita resolucio [...] 3 febrer 80 manant observar
los punts en aquella [contenguts ...] á saber á tots los residents en lo
modo acostumat; [Com...] dit senyor arxipreste no se conforma á la
resolucio de 14 desembre [...] es del tenor seguent. Proposá lo senyor

canonge Hospital que causa [...] nota lo no anar [...] arxipreste en las
professons ÿ respecte que [...propalat] son [anim ...] volia que lo ca-
pitol li senÿalas [...] que devia anar en ellas; perso que apareixia que
[po... ] pera evitar dita nota adherir lo capitol a la solicitud de dit
senyor arxipreste senÿalantli lo puesto ÿ lloch en que devia posarse en
avant: se resolgué ÿ se li assenÿalá lo puesto mes eminent en la fila
que li correspon, ÿ que la lectura de esta resolucio li servis de recado
o noticia ÿ, en lo cas de no assistir en lo capitol següent, se li passás
dit recado, de lo que fa fe etc. Com ÿ tambe, attés lo recado á ell so-
bre esto donat, de que feu relacio lo mateix canonge Hospital als 28
desembre del mateix anÿ ÿ que se nota que dit senyor arxipreste no
se conforma ab esta deliberacio capitular, pues se repara que en las
professons en que va lo santíssim sagrament se posa detras lo talam,
deuria passarseli nou recado que, tant en estas com ÿ en totas las
demes professons, observás lo acordat en ditas resolucions, manant
als bolsers que li priven de la distribucio corresponent en cas de con-
travenir, reservantse pendrer altres providencias en cas de [renitencia]:
se resolgué uniformement que dit senyor arxipreste devia arreglarse ÿ
que se arreglás a lo acordat en las ante referidas resolucions, que se li
passás lo recado insinuat ÿ que, en cas de contravencio, lo privassen
los bolsers de la distribucio corresponent.
Item. Proposá lo mateix senyor canonge Vila que apareixia que
los offertoris no se devia permetrer al antedit senyor arxipreste offerís
antes que los bordoners per esser contra rubrica: se resolgué a pluralitat
de veus en lo modo proposat ÿ que se fes á saber a tots los residents
esta ÿ antecedent resolucio en lo modo estÿlat pera sa observancia.
Protestaren á esta resolucio relativa a offertoris lo senyors canonges
Vilallonga, Verna y Creuhet.”
f. 181v.
1787, juny, 19
Instruccions al canonge Plaromaní que, des de Vic, gestiona l’administració
de les rendes de la col·legiata i la negociació de la concòrdia entre el
capítol i la comunitat parroquial de Sant Pol.
“... se llegiran dos cartas de dit senyor canonge Plaromani com-
missionat en Vich, la una de 13 y la altre de 16 juny de 87, en la
primera de las quals explicava lo modo ab que devia ferse la denuncia
ó relacio de las rendas de la iglesia ÿ en la segona demanava que se
li fes procura pera passar avant la progectada [sic] concordia sobre
lo plet ó causa pendent entre esta collegiata ÿ la iglesia de Sant Pol,
pues aixi ho avia insinuat nostre il·lustre prelat. Se resolgué sobre la

primera seguir lo dictamen de dit senyor canonge Plaromani sobre
dita denuncia ó relacio y sobre la segona otorgarli dita procura en lo
modo la demana, com ÿ que se li escriga que, despues de treballats
los informes per los senyors advocats, remetia copia de ells á fi que
si algun capitular vol anÿadir alguna cosa en aquells puga executarlo,
ab la advertencia que no deixe per esto de entregar a dit senyor il·
lustrissim los antedits informes treballats.”
f. 182v.
1787, juny, 21
“Item. Feu relacio lo canonge Hospital que havia donat lo reca-
do al senyor arxipreste, que se menciona en la resolucio de 14 junÿ,
expressantli que en totas las professons ab la individuacio de las que
va lo santíssim sagrament, se posás en la fila com los demes, ÿ que en
ninguna manera en estas se posás detrás lo talam; lo que li participava
de ordre del capitol, ÿ que li respongué dit senyor: Que [...] faria [...
lo capitol] no li era superior ÿ que no lo manava. Se resolgué que los
bolsers continaussen en privarlo de la distribucio corresponent sempre
que faltás a dita diposicio.”
Enquadernació i reparació dels llibres o cantorals del cor.
“Item. Proposá lo senyor canonge Vila que los llibres del cor
corresponent al faristol estavan molt desanquadernats, molts fulls de
ells esquexats, ÿ que acabavan de perdrer: se resolgué recompondrer
dits llibres ÿ se deixá la recomposicio a diposicio del senyor canonge
obrer, com ÿ que se passas recado als xantres que registrassen [per]
si mateixos dits llibres ÿ [aplicassen] las obligacions que tenen anexas
á ditas xantrias, ÿ que per est fi se copiassen estos ÿ se los entregás
una copia de cadahu de ells.”
f. 182v.
1787, juny, 28
Sou als residents a la col·legiata en cas de malaltia.
“Proposá lo canonge Hospital, que lo senyor canonoge Cibat ÿ
ell commissionats pera discorrer algun medi ab que en avant podria
donarse als sis sous diaris als malats residents de esta iglesia; com
consta de la resolucio de 5 agost de 84, havien pensat que, pera evitar
tota disputa, apar seria lo mes acertat prefigir [sic] temps cert en que
deuria donarse dita quantitat diaria als predits malats, á saver [sic],
per lo espaÿ de dos mesos en avant despues de viaticats, ÿ no mes;

ab la advertencia que si dins estos dos mesos diguessen ó poguessen
dir missa, en est cas deuria cessar dita corresponcio en lo mateix dia
en que diguessen ó poguessen celebrar lo sant sacrifici: se resolgue
donarse dita quantitat als mencionats residents en lo modo ÿ circums-
tancias proposadas.”
Cambril del Santíssim Misteri.
“Item. Proposá lo senyor canonge Vilallonga que lo reverent An-
dreu Isalguer voldria posar alguns galons de plata en lo vellut que hi
ha dins lo camaril del Santíssim Misteri, si apareixia ve al capitol: se
resolgué ÿ convingué á lo proposat.”
f. 183v.
1787, juliol
Pretensió d’exempció fiscal de Jaume Blanxart.
“... [se] llegi un memorial de Jaume Blanxart escolá major ÿ [...]
que se queixava del Ajuntament per haverlo posat en lo [nº 84 ...] pagar
lo personal, allegant no deurer concorrar en dita [... reunir] los antedits
titols, ÿ ser com á tal de la familia del [...] consultar est assumpto ab
los advocats del capitol [...] sa resposta per la deliberacio.”
f. 184r.
1787, juliol, 12
Encàrrec de vestuari.
“Se resolgué fer quatre casullas ÿ un tern blanch ÿ, en atencio
de encontrarse algo indisposat lo senyor canonge Bover, sagristá, se
commissioná al canonge Hospital perque junts deliberassen sobre la
roba ÿ modo mes proporcionat pera fer aquellas ÿ dit tern.”
f. 184r.
1787, juliol, 15
Aprovació i firma de la concòrdia entre la col·legiata i la comunitat parro-
quial de Sant Pol.
“... se llegí per lo doctor Estevanell, notari de la curia eclesiastica
de Vich, la concordia de la causa o plet vertent en segona instancia
en la curia romana entre parts del capitol de una ÿ la iglesia parro-
quial de la present vila de altre feta [...] Plaromani, apoderat per est
effecte [per lo] capitol, ÿ per lo senyor doctor [Hacint] Ferres, apode-
rat tambe [per] lo mateix [ÿ] per la comunitat de dita parroquial; la
que, aprobada ÿ ratificada, se commissionaren lo canonge Hospital ÿ
senyor canonge Cibat per firmar aquella ÿ en effecte fou firmada en

lo mateix dia per lo senyor arxipreste com a president ÿ per los dos
canonges commissionats.”
f. 184r.
1787, juliol, 20
Referent a la necessària disposició de prescripció facultativa abans d’au-
toritzar el consum de serigot i la presa de banys.
“... se resolgué no donarse presencia en avant per pendrer xari-
got ÿ banÿs sens precehir fe de metges: ÿ que adhuc suposada esta
devian assistir ó fer assistir al canto [etc.] per guanÿar sa distribucio
ÿ que per intelligencia de tots los residents, com es estil, se posas un
pa[per al cor].”
Designació de representant de la col·legiata a Madrid.
“Item. Se resolgué fer poders a don Joan Torrent ÿ pendrerlo per
agent per los assumptos se offerescan en Madrit ÿ pagarli los treballs
que fasia sens assenÿalarli salari de agent. Se feu comisio al infrascrit
per cuÿdar de est particular.”
“Item. En atencio que lo senyor arxipreste no se posá en las pro-
fessons en lo lloch ÿ fila mes eminent, que á instancia ÿ peticio sua li
assenÿalá lo capitol als 14 desembre de 1786, ni se conforma en est
particular a lo resolt als 14 junÿ del corrent anÿ, ans be innova anant
en las professons que se fan per los claustros, detrás, sol ÿ del modo
que, per prerrogativa particular, van en ellas los senyors bisbes, ÿ que
no lo conte lo multarlo cada vegada de la distribució corresponent [...]
altre recado [...] que se abstinguia del que ha innovat [...] lo capitol
de sas facultats.”
f. 184v.
1787, agost, 2
Qüestions de la litúrgia al cor.
“Item. En punt de residencia en atencio de repararse alguna falteta
ÿ altrement á major gloria de Deu, se resolgué renovar lo acordat en
punt de dita residencia ÿ, en consequencia que lo bolcer no asentias
distribucio als que, sens justa causa, sen van del chor al comensarse
lo martirologi; ÿ aiximateix als que tenint de fer de assistents no as-
sisteixen en lo chor á cantar los psalms de prima quant se diu ó canta
la conventual despues de tercia; ÿ, aiximateix, als dos primers psalms
de tercia, quant se celebra la convential despues de la hora de sexta
etc. segons es estil.”
f. 185r.
1787, agost, 23
Referent al toc de les hores litúrgiques.
“Se resolgué que lo senyal de tocar la oració de que [...] resolucio
del die 16 del corrent mes ÿ anÿ se fes igualment en los dias de deju-
ni, no sols en la oracio de mitg die, si que tanbe [sic] antes de tocar
la oracio de la nit, com en los demes dias, respecte de essser est un
senÿal principalissim de matricitat.”
Prohibició als músics de la capella d’absentar-se durant la festa del Santís-
sim Misteri.
“Item. Se resolgué que los musichs ÿ cantors no pugan ausentarse
per lo Santíssim Misteri ÿ que, per si se offereix ausentarse en altres
dias del anÿ, sia ab llicencia del senyor canonge Vila á coneguda del
senyor mestre de capella; altrement seran privats en tot lo anÿ de
assistir en la capella. Se feu comisio al infrascrit peraque donás esta
noticia al mestre de capella ÿ en als musichs ÿ cantors.”
“Item. En atencio de haverse observat que lo senyor arxipreste en
la professó del tercer diumenge immediat no se posá en la fila ÿ lloch
mes eminent que á instancias suas li assenÿalá lo capitol ab resolucio
de 14 de decembre de 1786 si que ab evident mensprea de las dis-
posicions del capitol [...] Y aixi [...] que no ha [... ...mirlo] fins al dia
present la multa de la distribucio corresopnent que resolgué lo capitol
als 14 junÿ de 1788; ni lo acordat als 26 juliol del mateix corrent anÿ
se resolgué nemine discrepante multarlo de un ral; ÿ se doná orde al
senyor canonge sagristá se detingués dit ral de las tersas del [...] ÿ lo
aplicás a la sagristia segons estils de esta iglesia; ÿ se feu comisio al
infrascrit per fer pasar recado per lo porter del capitol a dit senyor
arxipreste de lo obrat per dit capitol peraque se continga en avant.”
f. 185v.
1787, agost, 30
Ingrés d’escolans.
“... se resolgue admetrer dos escolans vermells y dos per negres
á coneguda del senyor mestre de capella.”
Per atendre la petició de còpies de resolucions capitulars, formulada per
l’arxipreste, s’acorda establir els mateixos preus per a còpies que
s’apliquen a la cúria eclesiàstica del bisbat de Vic, això és, “15 lliures
per cada certificacio, compres lo dret de sella, com los havia ell
mateix percebit de est capitol per la certificacio, que dias pasats
li entrega. Que aiximateix se havia informat ab lo senyor canonge
Bilella, secretari del il·lustre capítol de Vich, ÿ que en est li havia dit
lo mateix, anÿadint haverho aixis ell eo dit capitol practicat, ÿ que
si la resolucio era sobradament llarga, que donas mes de una hora
de treballs, se podia percebir quantitat doble del que feÿa present a
fi que resolgues lo capitol lo que estimás convenient.”
f. 186v.
1787, setembre, 13
Fundació relativa a l’adoració del Santíssim Misteri.
“... proposá lo senyor canonge Vilallonga si volia admetrer lo capitol
la fundació de 10 sous annuals repartidors entre los que assistescan
a la adoracio del Santíssim Misteri que deura ferse en lo propri die,
acabadas completas, antes de reservar, la que volia fundar cert devot.
Se resolgue admetrer dita fundacio.”
f. 187v.
1787, setembre, 27
Benedicció del vestuari i del tàlam.
“Item. Se resolgué solicitar a [sa] il·lustrissima la deguda llicencia
per beneir lo tern ÿ las 7 casullas novas se han fet.”
Adquisició de noves trompes per a la capella de música i regulació del seu
ús.
“Item. Se resolgué comprar [...] trompas novas per lo us ÿ serveÿ
de esta iglesia en proporcionarse bona occasio en Barcelona, las que
en atencio de haver los musichs ([enpalisat)] las vellas fentlas servir
en unas parts ÿ altres sens haverlas ells pagat com havian promes, se
resolgué igualment tenirlas tancadas en lo gavinete sens poderse dexar
per servir per altres parts ÿ se encarregá al senyor bolcer de cuÿdar de
traurerlas en necessitarse ÿ tornar despres á conduirlas com fa de las
atxas. En cas empero que los musichs vullan pagarlas se las tindran
en son poder luego de satisfer son import. Se feu comisio al senyor
mestre de capella per cuÿdar de comprarlas.”
f. 188v.
1787, octubre, 29
Conflicte a Sant Pau de Segúries pels usos de les artigues.
“Item. Se proposá que varios particulars de Sant Pau havian re-
corregut al capitol per los disturbis tenen en punt de artigas: se feu
comisio als senyors canonges Hospital ÿ Civat per si podrian terminarho
amigablement, junt ab lo assesor, ÿ quant no que acudian en justicia.”
f. 189v.
1787, octubre, 8
Assistència a les funcions litúrgiques del canonge Vilar.
“... llegida la certificacio feta per lo doctor Saltor relativa al im-
pediment que judicava de residir en algunas horas canonicas lo senyor
canonge Vilar á causa de sos mals: se resolgue fos present dit senyor a
matinas, laudes ÿ prima. Ita est.”
f. 190r.
1787, novembre, 19
Nomenament dels regidors de la vila de Sant Joan de les Abadesses, de Sant
Pau de Segúries i de Salarça.
“Se llegi la bina ó propiesta de regidors que deurán servir en lo
seguent anÿ ÿ se elegiren a saber per regidor decano Honorat Coromi-
nas, en segon lloch Jaume Sala menor, en tercer lloch Agusti Teixidor
menor, en quart lloch Joseph Ribas menor, ÿ en quint lloch Joan Roca
ÿ Rafart.
Item. Se nombraren regidors per lo lloch de Sant Pau de Segu-
rias ÿ de Salarsa Y quedaren elegits per lo primer ÿ en primer lloch
Jaume Batxelli, pagès, ÿ en segon lloch Thomas Arreÿ, brasser, per lo
segon, esto es, Salarsa, quedá elegit per regidor unich Joan Coma,
pagès del Puig.”
f. 190r.
1787, novembre, 22
Petició perquè l’arxipreste, malgrat el seu estat de salut, se’l consideri pre-
sent a les hores litúrgiques.
“... se llegi un memorial [...] Honorat Creuhet, en nom ÿ com a
procurador del senyor arxipreste, en que demana que se fasse present
en las [horas] canonicas ÿ se [...] per tal respecte de estar detingut
en Barcelona a causa de sa poca salut e indisposicio: vistos los ins-
truments produhits: se resolgué que se consultás lo [...] dit memorial
e instruments que lo acompanÿan ÿ que [...] consulta se practicaria
segons justicia ÿ a est fi se commisionaren lo senyor canonge Cibat ÿ
canonge Hospital.”
f. 190v.
1787, novembre, 29
Consulta de l’administrador de la confraria de les Ànimes referida a la
presència dels beneficiats de l’església de Sant Pol a les funcions
d’aquesta confraria.
“Proposá lo senyor canonge Bosch que lo reverent Andreu Isal-

guer, com administrador de la confraria de Animas, li havia insinuat
lo dupte si faria ó no presents als beneficiats de Sant Pol nobstant de
no haver assistit al cantar de animas que se celebrá de dita confraria:
se resolgué que se mirás ÿ reflectís la concordia novament feta entre
lo capitol ÿ aquella iglesia ÿ que vista se resoldria lo proposat.”
f. 190v.
1787, desembre, 13
Petició del masover de Micalet perquè se li rebaixi el preu de l’arrendament
d’aquest mas.
“... se llegí un memorial del masover de Micalet, Joan Puig, en
que demanava se li moderás ÿ rebaixás lo preu del arrendament de
dit mas, respecte de esser excessiu ÿ no poder comodament alimentar
sa familia ÿ subsistir en dit mas: se resolgué anomenar commissionats
pera informarse sobre lo exposat en dit memorial ÿ que, atesa la rela-
cio que farian estos en capitol, se pendria resolucio ÿ en effecte foren
commissionats lo senyor canonge Bosch ÿ canonge Hospital.”
f. 191r.
1787, desembre, 11
Qüestions litúrgiques i conflicte entre l’arxipreste i el capítol: intervenció i
mediació del bisbe de Vic.
“Proposá lo canonge Hospital que tenia carta de sa il·lustrissima
de Vich la que de son ordre devia llegir en capitol ÿ substancialment
contenia los vius desitgs que tenia dit senyor il·lustrissim que se com-
ponguessen amigablement [...] ÿ que correguessen [...] ab la major [...]
fet arbitre lo arxipreste [...] prometia [...] capitol ÿ que en lo interin
[...] multás a [...] ans be donás la corresponent distribucio encaraque
no [...] las profesons: se resolgué, vista ÿ llegida dita carta respondrer a
dit il·lustrissim senyor que lo capitol en tot desitjava complaurerlo ÿ no
[apartarse] de sas disposicions; pero ante omnia necessitava lo capitol
[...] las pretencions de dit arxipreste pera informar a sa il·lustrissima
[...] que tenia per cert [...] de ellas, estavan ja [renun...] per lo mateix,
ÿ que sobre [...] altres estava ja concordat [...] la concordia [...] com ÿ
tambe se li respongué [...] per a donarli [gust] se abstindria lo capitol
de multar á dit arxipreste encaraque no assistis a las professons, pero
sobre lo [donarli] las distribucions corresponents á estas, respecte de
no esser la sua disposicio preceptiva, esperava lo capitol son ordre
positiu pera salvar sa conciencia; tot en lo modo avia discorregut los
commissionats per los assumptos del arxipreste.”
f. 191r.
1787, desembre, 20
Petició de jubilació del canonge Vila.
“Proposá [lo mateix] senyor canonge Vila: que si no [...] convenient
[...] en los estatuts fahedors en la [...] continuarse [...] que quedás jubilat
ÿ exempt de [...] lucrant las corresponents distribucions qualsevol [...]
que hagués cumplert quaranta anÿs de residencia, havent estat exacte
ÿ puntual en ella en dit temps: se resolgué que lo commissionat que
ha de passar en Vich per altres assumptos, parlás del predit ab sa il·
lustrissima antes de pendrer resolucio, per trobarse moltas difficultats
en sa execucio. Ita est.”
f. 192r.
1788, gener, 1271

Multa del capítol a l’arxipreste.
“Item. De haverli dit lo senyor il·lustrissim havia quedat sorpres
devant el senyor arxipreste per multarlo lo Capitol per no assistir a las
profesons per de que se havia mogut a escriurer la carta de que parla
la resolucio de 17 desembre de 87 pero informat que no lo havia may
multat a ell ni a ningu per no asistir (a las funcions de la iglesia) sino
unicament per assistir a las ditas profesions posantse en cert puesto
ab que contravenia a las disposicions del superior o del Capitol que-
da desenganyat y anyadi que no entenia que las distribucions de que
parla la carta citada en dita resolucio de 17 desembre se li donasen
ara no assistint a las profesons sino que sen hagues raho si venia lo
cas de ajust.”
f. 1r.
1788, gener, 31
Exposició dels comptes.
“Lo infrascrit feu ostencio y relacio dels comptes de la bolsa co-
muna y pabordria [sic]: se resolgue (nemini discrepante) exposarse per
a tots los comensals e individuos de la iglesia per espai de tres dias a
fi de poderse (tots) enterar de ells, no empero al senyor arxipreste fins
a tant que hajia portat al arxiu per arxivarse, com está provehit ab
decret de visita, los comptes de aquellas administracions que ha tingut
a son carrech per espay de 30 anys.”
71. Des del 12 de gener de 1788 fins al 30 de desembre de 1790, a causa de

l’estat de conservació de les resolucions originals, s’utilitzen uns quaderns d’esborranys
de resolucions, que comprenen fins al 19 de gener de 1798.
Obres a l’habitació del monjo.

“Item. Adobarse la habitacio del campanar y que en alla conti-
nue lo (Verdaguer) durant lo beneplacit del Capitol aportantse be y no
altrement quedá comissionat lo senyor canonge obrer.”
Petició d’accés a documentació de l’arxiu del monestir per part de
l’arxipreste.
“Item. Lo senyor canonge Hospital y lo infrascrit han fet relacio
de haverlos fet intimar lo senyor arxiprest com a arxivers unas lletras
ab que mana la Reial Audiencia posian de manifest los papers del
arxiu al notari que vulla dit arxipreste a fi de darli copia dit notari
pagat de sos salaris dels que necessitia per sa dignitat: ausent lo senyor
canonge Crehuet, nebot de dit arxipreste, se ha resolt obehir ditas lle-
tras nobstant de esser [subrepticias de] (haver) allegat falsisimament
lo senyor arxipreste a la Reial Audiencia haverli negat lo Capitol dits
instruments y en esta atencio que practiquian los comisionats per los
assumptos del arxipreste lo que estimian convenient.”
f. 1v.
1788, febrer, 7
“Item. En lo mateix Capitol ab assistencia empero del senyor
canonge Creuhet se ha resolt nemine discrepante que sempre que se
tractas dels assumptos del senyor arxipreste y dels plets que ha intentat
al Capitol se ausentás dit senyor canonge Creuhet per ser nebot del
senyor arxipreste.”
f. 2r.
1788, febrer, 14
“... ha entregat lo infrascrit las cartas cerca contrabando de que
firmá recibo al senyor arxipreste.”
f. 2v.
1788, març, 4
Petició de pregàries pel part de la princesa.
“Se llegi per lo infrascrit la carta del Rey que Deu guardi per
pregarias per lo felis part de la princesa: se resolgue ferse segons es
costum.”
Dificultats del capítol per a exercir la seva jurisdicció.
“Item. Respecte als continuos ([daños]), tropells, disturbis y moles-
tias de que occasiona la jurisdiccio y de no ser esta honor de la iglesia
sino [omis] segons diu lo doctor Valllocera y altres se ha proposat si

convindria renunciarse: se resolgue que per ara no se renuncias.”
f. 3r.
1788, març, 6
“Se ha resolt darse segona Quaresma al reverent predicador [fra]
Feliciano de Mataró, y se ha fet comissio al senyor canonge Vilallonga
per donarli lo recado.”
f. 3v.
1788, març, 19
“En atenció que havent (lo arxipreste) fet proposar en lo Capitol
ordinari del die 17 que volia celebrar lo Dijous y Divendres Sant y
resolgue lo Capitol dirli si estaba en animo de fer totas las funcions
proprias de sa dignitat: que ahir en Capitol extraordinari que se celebrá
ab assistencia de tots los vocals respongue lo senyor arxipreste que
faria totas las funcions segons dret y practica y que haventli demanat
lo senyor canonge Vila se servis explicarse respongué que faria totas
las funcions segons drets y practica y si volia y que a vista de causar
alguna admiracio esta resposta se resolgué ausent dit senyor arxipreste
y senyor canonge Creuhet son nebot differir per avuy la resposta; se
ha resolt (nemini discrepante) ausents igualment dit senyor arxipreste
y son nebot que respondrerli que no esta a la llibertat del senyor arxi-
preste lo no conformarse en lo modo y sircunstancias [sic] y demes al
dret y practica a lo que volia sempre conformarse lo Capitol; y havent
instat lo senyor canonge Vila si se li daria lo Capitol assistents canon-
ges aparegut al Capitol no prendrer resolucio respecte de no demanar
lo dit senyor arxipreste tals assistents. Y se ha fet comissio al senyor
canonge Vilallonga per donarli lo recado.”
f. 4r.
1788, març, 27
Acció de millora del retaule de l’Ecce Homo.
“Item. Se feu comissio al senyor canonge Hospital per dir als
paraires que cumplian lo decret de visita y en esta atencio posian los
vidres que en dit decret de visita se disposa posar al retaule del Ecce
homo.”
f. 4v.
1788, abril, 3
Arrendament del canonicat de la Inquisició.
“Item. Se feu comissio al senyor canonge Plaromaní pera tractar
en Barcelona sobre lo arrendament del canonicat del tribunal de la
Santa Inquisició.”
f. 4v.
1788, abril, 7
Acció de millora del retaule de l’Ecce Homo.
“Feu relacio lo canonge Hospital de haver donat personalment
lo recado a Francisco Gironella sobreposat del gremi de parayres, de
que se fa mencio en la de 27 mars relativa al decret de visita sobre
los vidres deuhen posarse en lo altar del Ecce Homo, qui digue que
se li avia repost que dit sobreposat parlaria de est assumpto ab sos
comanys.”
f. 5r.
1788, abril, 17
Petició de pregàries pel part de la princesa.
“Se llegi una carta de sa real magestat en que mana se donás las
gracias a Deu nostre senyor per lo felis part de la princesa: se resolgué
cantar lo Tedeum lo diumenge seguent despues del offici major.”
f. 5v.
1788, abril, 25
“Item. Haventse ausentat lo senyor canonge Creuhet nebot del
senyor arxipreste ha proposat lo senyor canonge Bover actual cabiscol
que en la professó de la Minerva en lo diumenge proxim passat, lo
senyor arxipreste se havia posat y anat tras lo talam, no obstant de
haverlo ell previament y ab lo major dissimulo avisat, lo que infor-
mava a fi que lo Capitol deliberás sobre esta innovació: y atenenet ser
contra la disposicio capitular de 3 febrer 1780 ratificada en 14 octubre
de 1786 attenent que lo mateix Capitol ab resolucio de 23 agost de
1787. Multa al referit arxipreste per la mateixa contravencio en altre
semblant professo de la Minerva. Attenent aixi mateix que lo senyor
arxipreste advertit de sa obligacio per dita multa se abstingué en avant
de semblants novedats: Attenent finalment que despues en [---] acudi
a la Real Audiencia pretenent se li concedis o declaras a son favor la
facultat de ocupar est puesto de detras lo talam en dos professons, y
que esta pendent esta causa en la sala en que presideix lo honorable

senyor don Bonaventura de Ferran y nomenos que esta innovacio con-
tra la pendencia del plet es mes digna de correcció: Per so ha resolt
lo il·lustre Capitol a uniformitat de vots multar lo senyor arxipreste
de un real si y conforme ho practicá per la mateixa contravencio en
la sobre calendada resolucio de 23 agost de 1787 y que se continue
en cas de no abstenirse segons estyl y practica, manant a est effecte
al canonge sagristá se detinga dit real de las tersas de dit senyor y lo
aplique a la sagristia segons estyl de esta iglesia.”
f. 5v.
1788, maig, 4
Construcció d’una casa al costat de l’hospital.
“Proposá lo senyor canonge Hospital que lo senyor Isalguer en
lo camp de Sant Joan, sota del hospital de pobres de la present Vila,
edificava una casa la que volia carregar sobre la pared del pati de
aquell, y si be que (ell y) dit canonge Hospital y reverent Geroni Cor-
riols administradors del antedit hospital avian convingut al sobredit ja
per no esser dit edifici contrari a la paret [...] per las moltas atencions
que devia lo hospital al (mateix) Isalguer per aver treballat molts actes
de balde a son favor; pero que los avia aparegut necessari posarho en
noticia del Capitol a fi que ell deliberas sobre esta materia y havent
lo senyor arxipreste proposat en general las moltas difficultats podia
haver sobre est assumpto: se comissiona lo senyor canonge Vila [perque]
junts ab los dos administradors canonge Hospital y reverent Corriols
deliberassen sobre esta materia y o be los dos sols administradors en
Capitol no voler acceptar la comissio dit canonge Vila.”
f. 6r.
1788, maig, 7
Petició de la comunitat parroquial de Sant Pol de préstec d’un tern.
“Lo senyor rector de la parroquial per medi del senyor canonge
Bover demaná al Capitol si volia deixarli lo tern (vermell ordinari) pera
officiar lo dilluns proxim segona festa del Esperit Sant; se resoluge
pro ut [petitar].”
f. 6r.
1788, maig, 28
Acció de gràcies per haver aconseguit el benefici de la pluja.
“A peticio dels dos ajuntaments de Vila y Ribera; se resolgue can-
tar lo diumenge proxim vinent dia 1 de juny un offici y Te Deum en
la capella del Santíssim Misteri en accio de gracias per haver lograt lo

benefici de la pluja; y aixi mateix a peticio dels mateixos retornar las
imatges esto es la Mare de Deu del Prat y Sant Antoni en sas prorpias
capellas lo dilluns immediat a saber la primera en la tarde y la segona
al demanti en lo modo acostumat.”
1788, maig, 30
Apropiació de terres comunals.
“Item. Feu relacio lo senyor canonge Bover que tenia noticia que
lo masover del mas Jofre de Ogassa se apropiava algun pedas de terra
comunal de dita parroquia en perjudici dels propietaris y del Capitol
propietari del mas Micalet [scitg] en la mateixa parroquia: se resolgue
fer commissio y se [...] effecte al senyor canonge Vilallonga perque
parlás ab lo senyor Rocafiguera propietari del mas Jofre y averiguás
la veritat del assumpto.”
Atermenament a Ogassa.
“Item. Feu relacio lo mateix senyor canonge Bover que lo senyor
Boatella propietari del mas Negre de la parroquia de Ogassa volia posar
termes o fitas en las terras de dit mas; y com lo Capitol interessa per
esser propietari del mas Micalet de dita parroquia (respecte de con-
frontar estos [...]) apar que deuria [providenciarse] sobre est assumpto:
se comissioná al mateix senyor canonge Bover a fi que assistis en dit
acte y se conferís ab altres interessats per providenciar lo necessari
en utilitat de la iglesia.”
Retorn de la imatge de Sant Antoni a la seva ermita, després d’haver estat
utilitzada per a pregàries.
“Item. Se comissiona al canonge Hospital perque se conferis ab
lo senyor domer la parroquial pera resoldrer la hora mes comoda pera
retornar Sant Antoni en sa hermita.”
“Item. Se resolgue consultar si haguda raho de la practica y es-
til de la present iglesia y resolucions capitulars en que sempre se ha
acostumat que en totats las festas en que volia officiar per raho de
sa dignitat lo senyor arxipreste ho proposava est en lo Capitol ante-
cedent, com aixi mateix ho ha executat lo actual arxipreste fins en lo
dia de Corpus Christi immediat en que officiá sens dirne cosa alguna
en Capitol, si devia lo Capitol contra dita practica y estyl y resolu-
cions permetrerli en avant esta innovacio officiant sens donar noticia
al Capitol de voler officiar en dits dies.”

“Item. Se resolgue continuar en multar al senyor arxipreste pera
haver ocupat en las professons de Corpus Christi, Dominica infra oc-
tava y en la octava lo puesto que no li tocava posantse detras lo talam
de un ral per quiscuna vegada, per no esser est puesto propri de dit
arxipreste y contra varias resolucions capitulars y en especial contra
la de 3 febrer de 1780 presa en seguida del vota donat per lo senyor
canonge Oriol doctoral de Barcelona, y se doná ordre al senyor canonge
sagristá se detingues los tres reals de las tersas de dit senyor arxipreste
y los aplicás a la sagristia segons estyl.”
f. 6v.
1788, juny, 20
Conflictes entre les Cinc Dignitats Reials i el capítol.
“Se llegi carta del senyor canonge Plaromani sindich en Barcelo-
na en que substancialment exposava los vius desitgs tenen los senyors
Dignitaris de compondrer y concordar tots los plets y disputas que dits
senyors tenen contra lo Capitol y est contra ells y que per part de estos
quedava anomenat per arbitre y amigable compositor lo pare Eudalt,
sacerdot del oratori de Sant Felip Neri en Barcelona, si lo Capitol
convenia en concordar y terminar per medi de arbitres: se resolgué
que estava molt be al Capitol lo compondrer totas las insinuadas dis-
putas y litigis ([...]) contra los il·lustres senyors Dignitaris a est fi (se)
nomená per arbitre per part del Capitol al doctor Rafel Corriols y que
se participás una cosa y altra al senyor canonge Plaromaní en Barce-
lona perque est donás noticia del resolt als predits senyors Dignitaris,
ab la advertencia que devia llegirse (antes) en Capitol la resposta que
de ferse al dit canonge Plaromaní pera enterarse de ella lo Capitol
respecte de esser la materia de que se tracta de gran entitat: y a est fi
se comissionaren los senyors canonges Cibat y Hospital.”
“Item. Atessos los reiterats attentats e innovacions del senyor
arxipreste en las professons de la Minerva, posantse y ocupant contra
dret y rubrica lo puesto de detras lo talam y attesos los attentos de la
resolucio capitular de 25 abril del corrent any: se resolgue, haventse
ausentat lo senyor canonge Creuhet nebot de dit senyor arxipreste,
aumentar la multa antes imposada de un real fins a la quantiat de
4 sous reservantse la facultat de aumentarla proporcionantla a la con-
tumacio de dit arxipreste y se maná al senyor canonge sagrsitá que de
las tersas de est se detinga dits 4 sous y los aplique a la sagristia que
ha fet a las demes multas contra dit arxipreste.”
f. 7r.
1788, juny, 28
Conflictes entre les Cinc Dignitats Reials i el capítol.
“A cumpliment de lo resolt en lo antecedent acte capitular con-
vocat capitol extraordinari per lo senyor arxipreste en que assistiren
tots los vocals a excepcio del senyor canonge Plaromaní y Creuhet, se
llegi la resposta que se havia treballat e ideat fer al senyor canonge
Plaromaní relativa a la composicio y concordia que se ha projectat
ab los il·lustres senyors Dignitaris que es a la letra com se segueix =
Muy señor nuestro etc. continuese etc. la que llegida fou aprobada per
tots los vocals a excepcio del senyor arxipreste qui protestá a tot lo
contingut en ella y doná de nullitat de est acte capitular per faltar en
ell son nebot, qui estava indisposat.”
f. 7r.
1788, juny, 26
Referent a la pastura de ramats forans a Molló.
“Feu relacio lo canonge Hospital que lo arrendatari del tersó de
Molló li havia donat notícia que una partida de anyells propris de algun
pagés de la parroquia de Oix pasturaba las herbas del mas Brusset de
Espinavell, parroquia de Molló, dels quals no volia son duenyo pagarli
lo delme corresponent segons estyl y practica de dit lloch de Molló: se
resolgué comissionar y se comissioná lo canonge Hospital perque
se informás y donás las providencias necessiarias pera son cobro.”
f. 7v.
1788, juliol, 3
Resolució per a daurar el retaule de Sant Agustí i per a reparar les teulades.
“Item. Proposá lo mateix canonge Bosch que (suposat que) la
fabrica de la iglesia tenia bastant fondo o diners per dorar lo retaula
de Sant Agustí, apar podia posarse ma a esta obra, a lo que respongué
lo canonge obrer que la iglesia estava faltada de teulas y atesa esta
replica: se resolgué que de diners de dita fabrica se fes provisio de
teulas pera prevenir lo contratemps de vent y que feta dita provisio
se fes relacio en Capitol del (fondo) que quedará en dita fabrica a fi
de deliberar sobre la proposio feta (per lo) senyor canonge Bosch.”
f. 8r.
1788, juliol, 31
Instruments de la capella de música.
“Se resolgue ferse caxas a las trompas [...] i se feu comissio al
senyor canonge obrer.”
f. 8v.
1788, agost, 16
Amb motiu de l’assumpció de la jurisdicció del capítol per part de la Coro-
na, els regidors demanen el canvi d’ubicació dins l’església del banc
que els és propi.
“Se llegi un memorial en que los regidors de esta Vila expresa-
ban competirlos tenir altre part del evangeli lo banch que tenian a la
part de la epistola a motiu de haver pres lo rey Deu guardi possessio
de la jurisdiccio que antes era del Capitol: se resolgue posar lo decret
seguent = Sant Juan las Abadesas y en nuestra aula capitular a los 16
agosto de 88 en quanto pertoca al Cabildo y sin animo de perjudicar
a sus [derechos], conviene a la solicitud que contiene que el presente
memorial. Doctor Antonio Pla Romani canonigo secretario, lo qual los
entregá lo infrascrit lo mateix dia.”
f. 9r.
1788, agost, 21
Processó de Corpus.
“Resolt que menos en la profeso de Corpus vajien (en avant) los
residens en las demes profesons ([lo mes sant] per lo Santíssim Misteri)
ab habits de chor y que los bordoners portian las (capas) de domas
que sian mes acomodadas y respecte de faltarne algunas de blancas y
vermellas se feu comissio al senyor canonge Bover obrer y al infrascrit
per fer las mes precissas y juntament per mirar lo que podria ferse de
las capas antiguas per adornar la sagristia.”
Predicador de la festa major.
“Item. Lo senyor canonge de Vilallonga ha proposat que predicaria
los sermons del Santíssim Misteri lo pare Presentat Espina, servita.”
f. 9v.
1788, agost, 22
Venda de la jurisdicció a la Corona.
“En Capitol extraordinari convocat per lo senyor arxipreste al
exir de vespres y celebrat en la aula capitular ab assistencia de tots
los vocals, a excepcio del dit senyor arxipreste (don Honorat Creuhet)
y dels senyors canonges Vilar ausent y el canonge Crehuet, lo senyor
canonge Vila ha proposat de part de dit senyor arxipreste en atencio lo
doctor Estanislao Malet notari de Camprodon [...] notificaria al Capitol
de orde y comissio del senyor alcalde de Camprodon, qui en nom del
Rey Deu guardi prengue possesio de la jurisdiccio lo die 11 del corrent,
lo real auto del consell de Hizienda peraque dins 30 dias compare-
gui lo Capitol a Madrit a firmar la revenda de dita jurisdicció e sincnar
los actes originals y rebrer los 22 mil y cent sous barcelonesos que
son lo preu de ella com en effecte ha notificat (Ratllat: “ab aplauso,

satisfaccio y singular alegria y contento de tots los asistents”) dit real
auto y deixant copia de ellas y haventse ausentat dit notari se ha re-
solt nemine discrepante fer procura per los fins expresats al agent de
Capitol don Juan Torrent y per cuydar de dita procura com igualment
per fer traure autentica la sentencia del consell y expedient se ha fet
comissió als senyors canonges don Rafel Hospital al infrascrit y al
doctor Juan Civat.”
Consulta del monestir de Sant Esteve de Banyoles sobre la venda de la ju-
risdicció per part del capítol de la col·legiata de Sant Joan a favor de
la Corona.
“Se ha rebut carta del monastir de Banyolas al que (se serveix)
comunicar al Capitol la sentencia de Consell de mil y quinientas que
se li ha adjudicat la jurisdiccio de dita Vila y pobles annexos y jun-
tament un memorial en dret que acompanya. Se ha resolt respondrer
a dit monastir donantli las gracias y enhorabonas incloentli copia de
las provisions del consell de Hizienda sobre la jurisdiccio que posseia
est Capitol que solicita dit monastir.”
1788, agost, 28
Venda de la jurisdicció a la Corona.
“En Capitol ordinari en que han assistit los senyors canonges don
Ramon Bosch, don Joseph de Vilallonga, don Juan Baptista Bover, don
Rafel Hospital, don Joseph Maria Verna, don Anton Anter, don Plaro-
maní y don Juan Civat respecte de haverse de firmar la procura que
disposa lo real concell de Hazienda ab proveit de 27 junt del corrent
any (de que parla la resolucio del die 22 del corrent mes) y de esser
ausent lo senyor canonge Vilar y de haversen anat immediatament des-
pres de vespres lo senyor arxipreste don Honorat Crehuet y los senyors
canonges don Francisco Vila y don Pere Crehuet essent (ab aixo) falto
lo numero de ascistents per cosa tan substancial, se ha resolt enviar al
porter de Capitol a estos 3 individuos peraque assistissen a Capitol y
firmasen la indicada procura y havent comparegut lo senyor canonge
don Francisco Vila pero no compareixent ni lo senyor arxipreste ni lo
senyor canonge Creuhet no obstant de haverlos aguardat lo Capitol
vehent que ja se tocaba a entrar a matinas y que faltaba mes temps,
se ha firmat la indicada procura per tots los expresats canonges assis-
tents; y per los mateixos nemine discrepante se ha resolt donarse 10
sous a [qualcun] individuo dels assistents ja per la confirmacio dels
que no han comparegut y ja per la patxora [sic] y treballls singulars
de esperarlos.”
f. 11r.
1788, setembre, 11
Confraria del Roser.
“Item. Lo infrascrit feu relacio que lo reverent Gironi [sic] Corriols
continuaria per ara en ser administrador del Roser.”
f. 12r.
1788, setembre, 18
Referent a la jurisdicció del dret de passatge de Sant Pau de Segúries.
“Se ha resolt consultar si lo pasatge de Sant Pau era effecte de
la jurisdiccio y en consequencia si o no deu continuar lo Capitol a
percebirlo.”
f. 12v.
1788, setembre, 25
Decoració amb quadres del cambril del Santíssim Misteri i de la seva pro-
tecció.
“Item. Lo senyor canonge don Ramon Bosch ha llegit una carta
del senyor Mariano Colomer, pintor, en que demana alguna gratificacio
per los quadros ha fet per lo camaril. Se ha resolt enviarli mitja roba
[sic] de formatges. Item. Ha igualment proposat si convindria posar una
tela devant de dits quadros per no danyarlos la pols, ni aumitat [sic]:
respecte de esser al oli que facilment se espolsan y dins lo interior del
camaril y faltar diners del camaril y tenir crescuts gastos necessaris
la obra se ha resolt observar antes de fer est gasto, si se espatllan o
deterioran sens dits liensos.”
f. 13v.
1788, octubre, 9
Referent a la jurisdicció del dret de passatge de Sant Pau de Segúries.
“Item. Ha llegit lo infrascrit lo parer del doctor Solà advocat de
Capitol sobre lo pasatge de Sant Pau (de que parla la resolucio del die
18 setembre) de inseguint dit parer no despendrerse d ela cobransa del
pasatge indicat a no ser que manifestian justos motius, y en consequen-
cia fer esciurer als arrendataris per dit effecte y ferli acte si conve.”
f. 15r.
1788, octubre, 16
Utilització de pal·lis per a la decoració del cambril del Santíssim Misteri.
“Se resolgue entregar al reverent Andreu Isalguer alguns pallits
[sic] que no poden servir a fi de fer algun adorno al camaril.”
Nomenament de batlle de Gombrèn.

“Item. Se anomena per batlle de Gombren per (89 y 90) a Joan
Pla, paraire de dita vila, com a subjecte que segons informes desem-
penyara son encarrech per sos talents y circumstancias.”
f. 15r.
1788, octubre, 23
Reparació de la casa canonical de Sant Miquel.
“Item. Proposá lo senyor canonge Vilar que convindria tapar lo
forat de las voltas de la casa de sant Miquel que donan al pati de sa
casa. Se resolgué taparse a coneguda [...] dels dos senyors canonges
comisionats.”
f. 15v.
1788, novembre, 13
Prevenció als escolans per evitar incendis.
“Se ha fet comissio anal senyor canonge Bosch que diu anal
Jaume in viguile que los escolans no tirian lo foch dels incensers en
puesto que puga occasionar algun incendi y dany y aiximateix anal
senyor mestre de capella peraque continga y castiguia al escolá que
faltia, com correspon.”
f. 16r.
1788, novembre, 20
Oferiment d’ermità de Sant Antoni.
“Haventse llegit lo memorial de un particular que suplicaba fos
admes per hermita de Sant Antoni mediant certas offertas se ha fet
comissio absoluta al senyor canonge Hospital administrador de dita
harmita [sic] per lo informarse y obrar y practicar lo que estimia mes
ventatjos a dita hermita obrant de acuerdo ab lo Ajuntament de esta
Vila, coadministrador de la matexa.”
f. 16r.
1788, novembre, 27
Per indicació del bisbe de Vic, el monjo i la seva esposa no poden viure a
l’habitació del campanar.
“Haventse rebut avis de part del senyor arxipreste que [a sa il·
lustrissima] no li apar be que lo monjo tinga sa habitacio ab sa muller
en lo campanar sens ferse altre porta, que no se tinga de entrar per la
iglesia: se ha resolt que vajien a habitar a altre casa respecte de esser
[costos] ferse altre porta.”
Referent a l’escalfament del cor.

“Item. Que los que cuydan de encendrer lo fogo del cor posian
cuydado en que antes sia ben ences peraque no lo fus del carbo no
danÿa [sic] a ningu.”
f. 17r.
1788, desembre, 4
Provisió d’ermità de Sant Antoni.
“Lo senyor canonge Hospital ha fet proposar si parlaria als pa-
gesos de entrevenir a posar hermitans a Sant Antoni: se ha confirmat
a comissió absoluta que te feta dit senyor canonge per obrar en est
particular.”
f. 17v.
1788, desembre, 11
Conflicte per l’abonament del cost d’un transport.
“Se llegi un memorial del Joseph Carbonell, pagès, ab que demana
al Capitol lo import de moso y cavalcadura ab que feu acompanyar al
senyor canonge Verna a Camprodon, suposant que est senyor canon-
ge li digue anaba per certa comissio de Capitol, y que per tant est lo
pagaria. Respecte de haver dit lo senyor canonge Verna era equivocat
el que agues [sic] usat lo nom de Capitol y que no havia parlat de
comisio capitular pues no la tenia, y que est [anas] ab comptes ab dit
Carbonell; se ha resolt que los dos se compongan com los aparega en
[...] de sos interesos particulars.”
Ordenació alfabètica del llibre mestre que registra les fundacions.
“Item. Se ha fet comissio al infrascrit per fer rubrica y o posar
ab ordre alfabetich en lo llibre mestre de fundacions totas las que se
han fet desque se compongue dit llibre a fi de ser facil trobar lo que
necessitia, sens tenirlas de llegir totas.”
f. 18r.
1788, desembre, [2...]

Nomenament d’oficis i, quant a l’arxiver, que ordeni l’arxiu del monestir.
“Item. Se ha anomenat per [fer de] arxiver per lo corrent any al
senyor canonge Cibat per lo diatari al senyor canonge de Vilallonga per
compondrer los papers del arxiu y fer rubrica com se explicá en los (2)
[ani...] pasats als senyor canonges de Vilallonga y Cibat per obrer al
canonge Pla romani y per los demes officis als matexos del any pasat.”
f. 20v.
1789, gener, 1
Mobiliari per als bordoners.
“Item. Se ha resolt fer 6 tamburets per assentarse los bordoners.”
f. 21r.
1789, gener, 5
Acusament de recepció de la notificació de la mort del rei Carles III.
“Llegida la carta ab que sa magestat se digna comunicar la sensible
mort de Carlos 3 se ha resolt ferse los funerals segons estil.”
f. 21r.
1789, gener, 9
Petició de pregàries pel bon govern del nou rei, Carles IV.
“Llegida la carta ab que sa real magestat [encarga] al Capitol
interposia sas oracions peraque Nostre Senyor li concedesca un felis
regnat, se ha resolt ferse tres dias de pregarias ab exposicio del San-
tíssim Misteri, segons estil de esta iglesia.”
f. 22r.
1789, gener, [15]

Mobiliari per als bordoners.
“Item. Atesas las difficultats insinuadas en una de las resolucions
del die 8 del corrent en fer tamburets se ha resolt que a excepcio dels
dies de festivitat y demes en que esta fundat per bordons se donen
8 diners de la comuna a quiscun bordoner y lo doble de la capitular
als canonges bordoners.”
Normes d’ús de l’aigua i les tovalloles de la sagristia.
“Item. Inseguint conformantse ab lo decret de visita de sa il·
lustrissim Sarmentero se ha resolt posar un paper al cor peraque serves-
can lo aisgua [sic] y toballolas de la sagristia unicament per purificarse
los dits antes y despues de dir missa, y no per rentarse cara y mans
o netejarse com se acostuma fer en casa.”
f. 22r.
1789, gener, 19
“Item. A instancia o suplica del Ajuntament se ha concedit ferse
en lo dia de demá la profeso per Vila de Sant Sebastiá.”
f. 22v.
1789, gener, 22
Construcció de cancells a les portes de l’església.
“He proposat lo infrascrit obrer que convindria molt ferse cansells
a las 2 portas de esta iglesia per esser mes acomodada en lo ivern y en
lo estiu, evitar lo soroll que ara fan las portas y ahorarse molta cera.
Y aiximateix alsar los portals peraque pugan pasar lo Talem, Miste-
ris y demes conveninet ab facilitat y sens mallograrse: se ha resolt
unaniment [sic] ferse una cosa y [...] conforme está proposat.”
Baixa per malaltia de l’arxipreste.
“Item. Lo senyor canonge bolcer ha entrat un certificat del doctor
Vilar, metge de Olot, y don Saltor per no acistir a matinas (lo senyor
arxipreste) se ha resolt ferse present a ellas mentras tinga llegitima
causa.”
f. 23v.
1789, gener, 29
Al marge: “sobre la sera [sic] de la candelera al jutge y notari”.
“Item. Proposá lo senyor canonge Bover si continuaria en donar
per nostra de candeler lo siri [sic] que acostumava donarse al jutge
y notari com a officials del Capitol y anomenats per est: se resolgué
que attesa mutacio y novedat sobre jurisdiccio no se donás aquell.”
Conflicte per la baixa per malaltia de l’arxipreste.
“Item. Proposá lo senyor canonge Bosch que lo senyor arxipreste
li havia recado que lo fes present en las de hora de vespres [y comple-
tas] per haverli aconsellat lo metge que li seria molt util lo passejar a
cavall; lo que feia present al capitol perque deliberás sobre dit recado:
[despres] attesas las varias reflexions se offeriren per la negativa se
resolgué que no se devia, ni podia ferse present de ditas horas.
Item. Que tampoch se devia ni podia ferse a matinas y laudes
com se havia practicat algun temps en forsa del certificat que dit senyor
arxipreste havia presentat del doctor Vilar y doctor Saltor metges, no
sols per haver passat molts dias despues de su fecha y de esser lo del
doctor Saltor molt equivoc; si y tambe perque se experimentava que el
dit senyor arxipreste venia a celebrar y deia missa al temps en que se
resavan en lo cor ditas horas en que se feia present y sa per altres
molts motius y sufficients cadahu de per si pera negarseli dita presen-
cia: y que de una y altre resolucio se li donás noticia per lo porter de
Capitol, ab la moderacio que se atendria sempre que se presentás nou
certificat per la presencia de matinas.”
1789, febrer, 4
“... demanaren los regidors si sels volia concedir la professó de
Santa Agata com se acostuma; se resolgué concedida.”
f. 25r.
1789, febrer, 12
Problemes pel nomenament del batlle de Gombrèn.
“Proposá lo canonge Hospital que havia enviat a Joan Pla, batlle
de Gombren, a fi que vingués a exposar las causas si algunas tenia
pera no pendrer la vara, y que en virtut del recado havia vingut y que
exposant ditas causas y digué que era cusí ferma del regidor decano del
mateix poble, y que per est motiu no podia servir en dit empleo segons
reals ordres, y atesa esta raho se resolgue anomenar altre persona per
batlle y se anomená a Benet Coch, ferrer, del mateix lloch y enviar dita
nominacio al senyr canonge Plaromaní perque la entregas al secretari
del Real Acuerdo, consultant antes si tenia lloch dita nominacio y que
en cas de no tenirne retirás aquella y donás noticial al Capitol.”
f. 25v.
1789, març, 26
“Proposá lo senyor canonge Bosch que lo pare Feliciano capu-
txí predicador de la Quaresma li havia recomanat que respecte que
la caritat destinada a favor del predicador de la Quaresma era molt
modica y quasi ninguna respecte lo treball. Per so que que [sic] si al
Capitol apareixia podria aumentarse fins a una quantitat corresponent:
se resolgué suspendrerse la deliberacio de lo demanat fins altre ocasio.”
Sol·licitud del xantre per assistir a la fira de les quaranta hores de Ripoll.
“Item. Proposá lo canonge Hospital (de part del) xantre mossèn
Pons (que) era (est) convidat en Ripoll pera solemnisar las festas de
las 40 horas; perloque si apareixia be al Capitol passaria dit xantre en
dita Vila per lo fi mencionat. Se resolgué ut petitur.”
f. 25v.
1789, abril, 2
Qüestions de la litúrgia.
“Proposá lo senyor canonge Bosch que lo estyl que se observa en
esta iglesia de (cantarse) la missa prima en lo dimars (y dimecres de
la Semmana Santa de Passione) y no de feria se opposa directament
a lo prescrit y manat per las rubricas y que per asso no constant de

privilegi algun contrari apareixia devia o be no cantarse dita missa y
resarse de feria, o be si volia cantarse conformarse ab las rubricas; se
resolgué que se resás privadament de feria.”
f. 26r.
1789, abril, 16
Petició al rei per poder destinar les assignacions de l’arxipreste al proveï-
ment de vestuaris.
“Se resolgue suplicar al Rey, Deu guardi, que los fruyts del ar-
xiprestat interin que vaquia per la sagristia a motiu de las (moltas)
robas necessarias de que esta faltada y de las pocas o quasi ningunas
entradas de ella.”
Defunció de l’arxipreste.
“Item. Se resolgue participar al senyor il·lustrissim la mort del
senyor arxipreste.”
“Item. Se resolgue que lo Preste y assistents se vestissen de ador-
nos negras per fer las absoltas als aniversaris y demes officis que se
celebran del reso y color a est corresponent segons la rubrica.”
f. 26r.
1789, abril, 23
Aplicació del lluïsme en les transaccions de propietat.
“Item. Que se consultás ab lo doctor Rol si deu pagar lluisme
lo hors que en las Salinas ha comprat clandestinament lo Pere Martir
Pasqual y que per dit effecte miria los capbreus y demes convenient
respecte de haverse denegat dit Pere Martir de tota proposicio de atencio.”
Provisió d’ermità a Sant Antoni.
“Item. Se feu comissió absoluta al senyor canonge Hospital admi-
nistrador de Sant Antoni a fi de deliberar junt ab los coadministradors
del Ajuntament lo convenient en ordre a admetrer a Jayme Isern per
altre hermitá de Sant Antoni.”
f. 26v.
1789, abril, 27
Construcció dels cancells de les portes de l’església.
“Item. Proposá lo infrascrit que per fer los cansells ab comodi-
tat podria servirse la obra de la fusta que es en lo mas Grau bona y
seca y retornarla fent cerrar [sic] a gastos seus (fusta y entre altres)
3 pollancres y 2 o 3 noguers vells e inutils aprofitantse com sia mes
de utilitat: se feu comissió al infrascrit com a obrer per practicar lo
que judicas mes util y ventatjos.”
Adquisició de llibres per al cor.
“Item. Se resolgue comprar a [reverent] Juan Pau uns llibres de
antifona per lo chor y que lo senyor canonge Creuhet se servesca en
lo cor dels que te en son poder.”
f. 26v.
1789, maig, 772

Vestuari del xantre.
“Item. Se resolgué que lo Pons xantre portia armuças [...].”
f. 27v.
1789, maig, 15
Referent a l’aplicació dels drets de passatge a Gombrèn i a Sant Pau de
Segúries.
“En atenció que lo arrendatari del pasatge de Gombren no paga
ni acomoda se resolgue oir lo arrendatari per qui ha parlat lo senyor
rector de Vida Bona y tambe consultar sobre lo pasatge de Sant Pau
respecte que se denegan a pagarlo los ganaders [comis] si percehint
dit pasatge podria lo Capitol esser obligat a costejar en part crescuda
los ponts que han de passar dit bestiar no obstant de esser igualment
camí real.”
f. 28r.
1789, maig, 21
Vestuari del mestre de gramàtica.
“Se concedi anal senyor mestre de gramatica portar armuzas ne-
gras, com a beneficiat de cadiras baixas.”
Arrendament dels drets de passatge.
“Item. Feu relacio lo infrascrit que lo arrendatari nou Climent
Roure havia ofert 12 lliures annuals esto es 2 lliures (mes) cada any per
dit pasatge i, a mes, pagarse tots los gastos de adops per los camins:
se aprobá dit arrendament com a mes ventatjos.”
f. 28v.
72. En aquesta data, les resolucions capitulars consignen el següent: “Item. Se

concedí a Caza [sic] Crehuet lo Sant Joan que era antiguament al faristol.”
1789, maig, 28
Referent als drets de passatge i a la reparació de ponts.
“Item. Se llegi la consulta y sa resposta relativa al passatge de Sant
Pau sobre lo temor y recel se tenia que no quedás obligat lo Capitol a
reedificar lo pont de Sant Pau y compondrer lo de la Ral que amenassa
ruina, respecte de trobarsey passar per ells lo cami remader [sic] de
que se cobra dit passatge; y attes dita resposta se resolgué suspendrer
per ara lo exigir dit passatge.”
Pregàries pel part de la reina.
“Item. Se llegi una carta de sa real magestat, que Dios guarde, en
quemana se fassen rogativas en lo modo estilat pera lograr del Senyor
concedesca un felis part a la reyna. Se resolgué ferse en lo modo que
se disposa en dita carta.”
f. 28v.
1789, juny, 18
Construcció dels cancells de les portes de l’església.
“Item. Feta ostencio de las plantas per los dos cansells se en-
carregá al infrascrit ferlos en lo modo y forma que aparegues millor.”
f. 29r.
1789, juny, 25
Préstec d’instruments musicals a la comunitat parroquial de Sant Pol.
“Se resolgue concedir las trompas per la festa de la parroquial.”
f. 29v.
1789, juliol, 2
Vestuari dels canonges.
“Se resolgue que de la tersa de mars y abril del quondam senyor
arxipreste se pagassen als capitulars los vestuaris de Pasqua que está
encara devent dit senyor arxipreste y per la execucio se feu comissió
als arxivers Civat y Plaromani.”
“Item. Que per Sant Pere, Sant Jaume y segons dias de Pasquas
se celebrás ab bordons (capas) y incens com per las festivitats.”
f. 29v.
1789, juliol, 23
Sabates als escolans.
“Se concedí a Joseph Guiu, sabater, fer las sabatas dels escolans
en la conformitat que las feya lo quondam Honorat Corominas.”
Acció de gràcies pel part de la reina.
“Item. Darse gracias al Altissim en lo proxim diumenge segons
estil per lo tebi part de nostra reyna que se ha dignat comunicarnos
sa real magestat, Deu guardi.”
Obres referides a les obertures o finestres de l’església.
“Item. Atesa la falta de unió en lo cor a motiu de haverse tapat
varias oberturas ab la construccio de novas obras se ha resolt tornar la
obertura que ([era]) sobre lo altar major y que dona directament a dit
chor ab lo modo y forma que aparega millor al infrascrit com a obrer.”
f. 30v.
1789, juliol, 30
Queixa per l’apropiació d’unes garbes.
“Lo infrascrit proposá que lo arrendatari de las 5 Dignitats Reals
donaba quexas de haverselin portat 3 garvas [sic] los arrendataris de
la sagristia de la heretat de la Roca, las que li tocaban a ell com a tal,
se feu comissió al senyor canonge Cibat y al infrascrit per informarse
sobre lo particular.”
f. 31r.
1789, juliol, 31
Cens de collites.
“Se llegi carta del Rey, Deu guardi, peraque los prelats y capitols
ab jurisdiccio separada fassian relacio tots anys dels grans se cullan en
sos territoris: se ha resolt acusarse lo recibo de dita carta.”
f. 31v.
1789, agost, 6
Conflicte pel dret de passatge a Gombrèn.
“Item. Se llegi la representació del procurador del Duch de Cardo-
na per haver lo pasatge de Gombren exigit pasatge als de las baronias
de Pinos y Mataplana exemptas y ahont son exempts los de Gomben:
se resolgue escriurer al batlle y pasatger de Gombren que retornian lo
exigit y no cobrian per lo present lo pasatge dels de ditas baronias.”
f. 31v.
1789, agost, 9
Petició de pregàries, probablement per demanar la pluja.
“Se resolgué concedir las pregarias que suplicaban los regidors.”

Adaptació de les funcions del capítol a la meteorologia.
“Item. A motiu dels calors se resolgue retardar mitja hora a entrar
en lo die de Nostra Senyora de Agost en la tarde al chor y profeso y
aixi mateix tenirse los capitols ordinaris en lo chor petit.”
f. 32r.
1789, agost,73 13
Conflicte pel dret de passatge a Gombrèn.
“Lo infrascrit entrega la nota en que se dona noticia que en po-
der de Ramon Sunyer notari de la Pobla de Lillet als 8 desembre de
1351 don Galceran de Pinos confirma los privilegis als de Gombren y
Solanllonch. Que en poder del notari Huguet Hordis o Ortigis notari
de Berga als 23 gener o 18 febrer de 1376 lo dt senyor de Pinos vene
al abat y religiosos de Sant Joan los pobles y jurisdiccio de Gombren.
Y que en poder del dalt dit Sunyer a 1 mars de 1376 confirmá lo abat
als de Gombren y demes de la senyoria venuda. Per qual motiu los de
las baronias de Pinos y Mataplana no pagan pasatge a Gombren ni
actos en aquellas baronias: se resolgue que si no se trobaban lo acte,
los actes en lo arxiu se fessan traurer y entretant se averiguas ahont
paran las escripturas de aquells notaris.”
f. 32v.
1789, agost, 27
Advertiment al canonge Verna amb motiu del seu comportament.
“Item. Haventse llegit una representacio del senyor canonge Verna
ates lo humil de ella se resolgue alsarli y condonarli la multa de las
3 lliures que parla la resolucio del dia anterior,74 (avisantlo empero
[escriurerli]) [...] per medi del infrascrit secretari caritativa y suaument
que no vajia a las carniseria y molt menos ab habits de chor enca-
raque cuberts ab lo mateu [ni] ab ells a la hera gran, ni ab alba als
claustros, ni fora de la sagristia: que no alsia la veu a glopadas en la
misa sobradament o a glopadas en la misa y finalment que obria en
tot y se portia ab lo honor y decencia corresponent en especial en los
llochs publichs y carrer y portal de casa Asprer, advertintli eficasment
que en cas contrari se procehira a la multa o a lo que corresponga.”
f. 33r.
73. A l’original, juliol.

74. A partir d’aquest punt, la resolució és ratllada.
1789, setembre, 3
Referent a les porcions canonicals que rebrà el canonge Verna a partir del
seu viatge a Torí.
“Respecte que lo senyor canonge Verna está per marxar per mar
a Turín se ha resolt continuarli a donar las [missas] que li faltan per
cumplir los dos mesos en supposicio que quedia algu encarregat de la
celebracio de ellas y no altrament per lo difficil de envirlashi y asse-
gurar la celebracio de ellas dins un termini competent.”
f. 33v.
1789, setembre, 17
Autorització als músics perquè es desplacin a Camprodon.
“Item. Se resolgue concedir als musichs lo anar a Camprodon
los dos ultims dias de la novena suposat quedaba aqui sufficientment
assistida la capella.”
f. 33v.
1789, octubre, 22
Conveniència que els afers amb Gombrèn es tractin des de la cúria de Ri-
poll.
“Item. Feta relacio per lo senyor canonge Hospital y per lo infrascrit
de que lo notari Isalguer se havia fet encarrech del molt ventatjos que
es tenir en Ripoll la curia (per los) de Gombren, se resolgue donarlo
anal notari Illa de dita Vila (de Ripoll) ab la intelligencia (que vajan a
son carrech) tots los treballs de procesos que [for...] degues pagar lo
senyor jurisdiccional y que si se renovás alguna causa antigua cuyo
proces esta format per lo notari Isalguer se tinga de proseguir en poder
de dit Isalguer.”
f. 34r.
1789, novembre, 9
Designació de notari per als afers amb Gombrèn.
“Se anomená per notari de Gombren al doctor Joseph Anton
Illa notari de Ripoll, reservant al notari Isalguer la continuacio dels
processos antichs que [for...] se renovian y quedant lo Capitol indemne
de tots los gastos que com a senyor jurisdiccional li [correspongues]
pagar a dit notari.”
f. 34v.
1789, desembre, 3
Provisió d’escolans.
“Se confiá al senyor mestre de capella admetrer en lloch del es-
cola de chor que ha acabat y per escola de cota negra als que judiquia
mes utils a la iglesia.”
f. 35r.
1789, desembre, 10
Horari de les funcions durant les festes de Nadal.
“Item. Cantarse per Nadal las matinas a las 10 de la nit.”
f. 35r.
1789, desembre, 24
Nomenament d’oficis.
“Se confirmaren los mateixos officials del any pasat y per los de
arxiver y de collector lo del monjo que tenia lo (canonge Cibat) electo
arxipreste se ha elegit al senyor canonge de Vilallonga.”
f. 35v.
1789, desembre, 31
Nomenament d’oïdor de comptes.
“Item. En virtut de la bina feta per los reverents comensals ha
quedat elegit per ohidor de comptes de la pabordia major y bolsa
comuna lo reverent Geroni Corriols.”
f. 35v.
1790, gener, 15
Construcció del cor de l’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa.
“Item. Donar lo roure que solicita lo senyor rector de Ogassa per
fer lo chor de la iglesia.”
f. 35v.
1790, gener, 28
Obres a la casa de Sant Miquel.
“Item. Se llegi lo memorial de la senyor Josepa Creuhet y Vilar ab
que offereix fer una habitacio commoda en la casa de Sant Miquel a
sos gastos ab la circunstancia de habitarla durant sa vida y desquitantse
ab lo arrendament annual y de (entregarse) la partida que acreditia
despues de sa mort a la persona y al effecte que destinia: en atencio
de ser dita proposicio a favor de la iglesia per esser commoda la dita

casa y no haverla habitada ningun capitular per est motiu de esta
part de molts anys se resolgue acceptar dita offerta y se feu comissió
(absoluta) als senyors canonges de Vilallonga y (Plaromani) per cuydar
de est particular.”
f. 36r.
1790, febrer, 4
“Se concedí la profeso de Santa Agatha que demanaban los se-
nyors regidors.”
f. 36v.
1790, febrer, 11
Obres a la casa de Sant Miquel.
“Item. Respecte que la senyora Josepha Creuhet sols pot gastar
400 lliures per la casa de Sant Miquel de que parla la resolucio de 28
gener y que de ferse lo mes precís segons la planta feta per Andalet
Font, ne demana est quantiat molt superior se (resolgue) encarregá
al infrascrit tantejar y atendrer als mestres que mes se acomodian.”
Censura de publicacions franceses.
“Item. Se resolgue acusar lo recibo de la carta del Rey, que Deu
guardi, relativa a recullirse impresos de Fransa.”
Referent a les porcions canonicals que rep el canonge Verna a partir del seu
viatge a Torí.
“Item. Haventse llegit la carta del senyor canonge Verna ab que
desde Turín suplica la precencia als fruyts grossos per los 3 mesos del
any nou de 1790 respecte de no haver (fet) residencia alguna en dit any,
ser (la demanda) contra lo fi del Tridentino y practica de esta iglesia, se
ha resolt contextarli no tenirse arbitre per concedirli lo que demana.”
f. 36v.
1790, febrer, 25
Atribucions del monjo.
“Se resolgue encarregar al substitut del monjo que ensenguia
(y apaguia) los ciris del altar major que creman mentres se predica.”
f. 37r.
1790, març, 4
Cobrament de l’import per la venda de la jurisdicció a la Corona.
“Item. Respecte de trobarse en Barcelona lo senyor canonge Hos-
pital se resolgue encargarli el logro del despaitg per cobrar lo preu de
la jurisdiccio y el cobrarlo effectivament en Vich donantseli la presencia
tot lo temps tinga de detenirse.”
f. 37v.
1790, març, 16
Petició d’informació sobre la jurisdicció d’un mas d’Ogassa.
“Item. Se feu comissió al senyor canonge Joan Baptista Bover per
mirar si lo mas Juncar de Ogassa es en domini directe del Capitol.”
f. 37v.
1790, març, 18
“Se resolgue offerir nova Quaresma al pare Bonaventura de Ma-
taró actual [predicador] de ella.”
Informació sobre la jurisdicció d’un mas d’Ogassa.
“Item. Lo senyor canonge Bover feu relacio de sa comissio de la
que resulta molt conforme que lo mas Joncar no es en domini directe
del Capitol.”
Autorització al xantre d’assistir a la fira de les quaranta hores de Ripoll.
“Item. Se concedi a mossèn Pons xantre anar a Ripoll per las
40 horas.”
f. 38r.
1790, març, 23
Petició de pregàries per la millora del temps.
“Se han concedit per despres de vespres las pregarias que solicita
lo Ajuntament a vista de la exorbitancia actual de plujas y neus.”
f. 38r.
1790, març, 29
“Item. Respecte de no poder predicar la Quaresma vinent lo pare
Bonaventura de Mataro, se ha resolt encargarli el que vinga un predica-
dor de satisfaccio acompanyat, si possible es, de un company confesor
per utilitat del poble.”
“Item. Que en totas las funcions se fan en esta iglesia ab musica
sian primerament cridats los quatre musichs que (son) estipendiats ab
cert [cituat].”
f. 38r.
1790, abril, 29
Descripció de les obres efectuades a la casa de Sant Miquel.
“Se resolgue arxivarse las dos plantas que ha treballat Andalt
Font per ferse dos habitacions separadas la una en lo primer pis y la
altre en lo 3 pis de la casa de Sant Miquel; y respecte que cada una
de ditas habitacions tindria 3 quartos ab arcoba, sala manjador, recibi-
dor, cuyna y demes necessari per una habitacio condigna, se ha resolt
unaniment que qualsevol canonge que ab lo temps prenga la habitacio
del primer pis no puga impedir el que lo Capitol o be algun canonge
obria en lo segon pis per sa habitacio ab tenor de ditas plantas a fi de
proporcionarse aixis mes habitacions per los capitulars.”
f. 38v.
1790, maig, 15
“Se concediren las pragarias [sic] per sol de que solicita lo mag-
nific Ajuntament y pagesos, segons estil.”
f. 38v.
1790, maig, 23
“Se proposá que los regidors demanaban se cantas lo Te Deum
en accio de gracias de haver parat la pluja y juntament que se fesen
pregarias (publicas) tots los diumenges fins a haverse arreplegat la
cullita: se resolgue concedirse lo Te Deum y que quan se oferis alguna
necessitat se concedirian novas pregarias.”
f. 39r.
1790, maig, 27
Renovació de quadres i pintures de l’església.
“Item. Respecte de haverse romput y caygut lo quadro que estaba
sobre lo altar de sant Antoni, se ha resolt per la correspondencia y
evitar tot perill, traurer igualment lo de Sant Ramon que era sobre lo
altar de sant Andreu (y se ha concedit anal senyor canonge don Ramon

Bosch) respecte de esser vell y haverlo renovat a sos gastos anys pasats.”
Referent als escolans de la capella de música.
“Item. Per haver dexat la cota un escolá a la occasio que podia
ser de utilitat a la iglesia, se ha admes el proposat com a mes util per
lo mestre de capella, y resolt tractar ab dit mestre que providencia se
pot pendrer per evitar el que marxian los escolans antes de temps.”
f. 39r.
1790, juny, 26
Concessió de pregàries i privació de festes i actes públics mentre aquelles
es duguin a terme.
“Se concediren las pregarias que solicitaba lo Ajuntament a mo-
tiu de haver amansat algunas tempestats o tronadas, com no se fesen
balladas y demes diversions publicas en prova de la necessitat corres-
ponent per ferse las indicadas rogacions publicas.”
f. 39v.
1790, juliol, 9
Concessió de carboneig a Gombrèn.
“Item. Ha proposat lo infrascrit que apareixia al masover de Pardi-
nella seria util acarbonar los faixs [sic] se troban en la baga de Managals
[sic] a fi de traurerne lo que se puga a obs de las (obras) han de ferse
en dita casa, respecte que los de Gombren acaban de portarsenho sens
poderse impedir respecte de passar a cubert y a llarga distancia de la
casa los llenÿsers: se ha resolt acarbonarse dits faigs.”
Arrendament d’emprius.
“Item. Lo infrascrit ha fet present que havent en 1779 concedit
lo Capitol al Ajuntament de Gombren llicencia per arrendar alguns
emprius per subvenir a certas urgencias que se oferiran a dit Ajunta-
ment en aquella epoca, continua en arrendar aquells grans emprius
[y] acaban ara de fer arrendament de alguns de ells per 5 anys en
perjudici dels particulars que tenen dret a aquellas herbas comunas y
que han de seguir plet per est motiu y en perjudici notable del mateix
Capitol que percebeix los delmes de grans, llana y carnalatges en dita
parroquia pues per arrendar dits emprius als pagesos de altres termes
que adhuc quant pasturan en Gombren fan dormir en sos propris
masos sos ramats, ni pagan carnelatges ni se aprofitan las famadas en
en detriment dels grans: se ha fet comissio al sentor canonge Cibat y
al infrascrit per averiguar a fondo lo que occorra sobre lo particular
y despues de consultat (tot) ab los advocats del Capitol unirse ab los

particulars y obrar lo que se miria convenient.”
f. 39v.
1790, juliol, 13
Nomenament d’arxipreste a favor del canonge Joan Cibat.
“Fets presents los despaigs del senyor canonge Cibat per lo ar-
xiprestat se li doná possessio de dita dignitat immediatament ab lo
modo y forma estilats.”
f. 40r.
1790, juliol, 22
Referent al pagament del delme a Surroca.
“Item. Se ha fet comissió al senyor canonge Hospital y al infras-
crit per obligar junt ab lo senyor arxipreste y [reverent rector] de Surroca
per lo interes respectia de cada qual als que tenen bestiars, dit gallor-
sas, a las montanyas de Surroca a pagar lo delme corrosponent [sic].”
Aplicació del lluïsme en les transaccions de propietat.
“Item. Feta relacio per lo senyor canonge Bover del estat del llu-
hisme que ha de pagar Lacot de Camprodon per la compra del mas
Christina de Tragura, se resolgue que continue en lo particular de
acuerdo del advocat de Capitol en quant sia convenient.”
f. 40v.
1790, agost, 5
Cobrament del delme a Llaés.
“Item. Feta present la novedat de no voler la vila de Llahers arre-
plegar las garbas de las artigas novas que pertanyen al delme, ni donar
lloch per batrerlas, se ha fet comissio absoluta anal senyor canonge
Hospital per obrar de acuerdo ab los arrendataris de las Dignitats y
del Capitol lo que se estimia convenient.”
f. 40v.
1790, agost, 9
Cobrament del delme de Surroca.
“Item. Respecte de haverse detingut (de fet) lo masover del Serradell
de ordre del doctor Mariano Isalguer un vello de llana per la pretencio
que se expresa en lo die 22 de juliol anterior, se ha fet comissió al
senyor canonge Hospital per dirli que paguia dit vello de delme que
altrement se trauran lletras.”
f. 40v.
1790, agost, 12
Cobrament del delme a Llaés.
“... lo senyor canonge Hospital feu relacio de haver pasat a la
vila de Llahers (en virtut) de la comissió se li feu als 9 del corrent y
que havent instat al dit Vila peraque satisfes de tots interesos permetes
portar a (sa) hera las garbas dels delmes o be assenyalar lloch ahont
poduessen ferne (los arrendataris) a fi de no inutilisarse los delmes ha-
via (adherit) precisament per aquest any (pero) ab resolucio [se dona]
de no permetrerho en avant per (un conveni a son judici de tots los
pagesos de aquella parroquia [a no ser] sels donia la 5 part dels grans)
en cuya atencio se ha resolt unirse ab los Dignitaris tambe interesats en
lo assumpto e instar al tribunal ahont y com convinga la providencia
se estimia necessaria costejant per lo interes respectiu a qual fi se ha
fet comissio absoluta al sentor canonge Hospital per veurerse ab lo
procurador de las Dignitats y (obrar) com queda dit.”
f. 41r.
1790, agost, 19
Petició d’augment de sou dels cantors que actuen a la festa del Roser.
“... haventse fet present per part del reverent Geroni Corriols,
administrador del Roser, que los cantors per las funcions del Roser
demanan un crescut aument de salari que no pot aguantar la confraria
se ha resolt que dit administrador fasia ditas funcions (solemnes) ab
musica o sens ella, conforme millor puga.”
f. 41v.
1790, agost, 28
Petició per a transcriure els llibres de canalars de l’abat Miquel Isalguer.
“Item. Ates que los tres llibres de canalas contenen varias noticias
que es molt regular sian alomenos algunas de ellas molt importants ab
assumptos e interesos de esta iglesia, se ha fet comissio anal senyor
canonge de Vilallonga peraque escriga y tantejia per dit effecte anal
senyor monjo de Tona per ser (no) sols ecclesiastich de tot sigillo, sino
tambe habil de lletras antiguas.”
f. 42r.
1790, setembre, 30
Petició per a transcriure els llibres de canalars de l’abat Miquel Isalguer.
“Item. Atesa la resposta del senyor monjo de Tona sobre venir
a llegir actes vells se ha resolt escriurerli que vinguia quant puguia.”
f. 42v.
1790, octubre, 7
Habilitats i aprenentatge musical dels canonges.
“Item. Se ha fet comissio anal senyor canonge Bosch per dit a
mossèn Joseph Coy amigablement que gustara lo Capitol pujia a la
capella cantat lo introit y prenga la pena de anar alguns dias ab lo
senyor mestre de capella a fi de exercitarse (pues se) judica de molta
utilitat quant acabia la veu lo Jaume Blanxart y (se feu comissió) al
senyor canonge Hospital per dir anal Mariner que aprenga de trompa
y que altrement sera precis traurerlo de la capella per no ser de utilitat
alguna, segons informes del senyor mestre de capella.”
f. 42v.
1790, octubre, 21
Referent als llibres mestres de l’arxiu del monestir.
“Item. Lo infrascrit arxiver feu present varias faltas substancials
dels llibres mestres: se resolgué que lo infrascrit los pasás anal senyor
canonge Vila per si li toca esmenarlas en forsa de las 200 lliures sous
que se li donaren per dit effecte ÿ concert, que se feu ab ell als 30
desembre de 84 de posar lo arxiu corrent per preu de 150 lliures sous á
que se anÿadiren 50 lliures sous mes ab resolucio de 27 juliol de 1786.”
f. 247v.75
1790, octubre, 28
“Se resolgue ferse en avant las absoltas segons y conforme lo
estil antich de esta iglesia, de la cathedral de Barcelona, Vich y resto
del bisbat, y per est fi posarse un paper al chor.”
f. 43v.
1790, novembre, 11
Defunció de l’arxipreste Joan Cibat.
“Se resolgue acusar al senyor il·lustríssim y a Madrit la mort del
senyor arxipreste don Juan Cibat que fou als 9 del corrent.”
f. 43v.
1790, novembre, 23
Festa dels estudiants.
75. Acord extret de les resolucions capitulars originals.

“Se concediren las completas de Santa Catharina als estudiants.”

f. 44r.
1790, desembre, 24
Nomenament de càrrecs i oficis canonicals.
“Se anomenaren per officials del any 91 als mateixos del any 90
y en lloch del difunt senyor arxipreste Cibat ohidor de comptes de ab-
sencias se anomená anal senyor canonge Verna y per comensal ohidor
de comptas de la comuna y pabordria [sic] en virtut de la bina feta
per dits comensals se anomená anal doctor Francesc Carrer.”
Sou del secretari del capítol.
“Item. Se assenyalá per salari de secretari 15 lliures sous, al igual
dels arxivers.”
Felicitació nadalenca al bisbe de Vic.
“Item. Se resolgué escriurer al senyor il·lustrissim las bonas fes-
tas y ab esta ocasio suplicarli se digna concedir llicencia per beneri
ornaments al que sia de son agrado.”
Motí i disturbis a Gombrèn.
“Item. Feu relacio lo infrascrit que lo nunci havia intimat al
Ajuntament de Gombren lo offici de que se parla en las resolucions
antecedents y entregat carta de atencio en lo die 7 del corrent: y que
immediatament se havia pasat a la curia del notari Illa de Ripoll a fi
de registrarse y aximateix que no havent comparegut dit Ajuntament
passá en lo die 12 del mateix mes a dita poblacio y que havia introduit
junt ab Serradell los bestiars anals emprius arrendats: y que finalment
que no obstant la forta opposicio de dits gombranesos bastant alborot
y crema de pallers se havia adherit dit Ajuntament a la raho y firmat
un memorial que feu present al que prometen no fer altre arrenda-
ment sens llicencia del Capitol y suplican alguna gracia: respecte de
que quedat ab dit memorial assegurat lo dret del Capitol, se resol-
gue que posat lo decret convenient de acuerdo del advocat de Capitol
se registras tot en la curia del notari Cibat y enviarseli despues segons
lo contengut ab ell (se ha registrat en la curia del don Anton Illa de
Ripoll als 4 o 5 janer de 91).”
f. 46r.
1790, desembre, 30
“Se anomená a Jaume Casanovas pagès per batlle de Gombren.”
f. 46v.
1791, gener, 676

Acord de col·locar el fogó del cor a l’aula capitular durant les reunions del
capítol i mentre duri el fred.
Es resol pagar als procuradors i els advocats els deutes de l’any 1790 i que
el notari Isalguer redacti totes les escriptures i instàncies del capítol,
perquè és útil que totes les escriptures les conservi un mateix notari.
f. 251.
1791, gener, 20
A petició de l’ajuntament, es concedeixen les processons de Santa Àgata i
Sant Sebastià.
f. 251.
1791, febrer, 10
Nomenament dels reverends Saborit i Cases per examinar els opositors dels
concursos de la xantria vacants, exàmens als quals també hi assis-
tiran els membres del capítol vestits amb els hàbits de cor, tal com
s’estila.
f. 251.
1791, febrer, 17
Obres a la casa de Sant Miquel: el canonge Verna n’haurà d’assumir el cost
perquè l’import d’aquestes reparacions és superior a la suma que rep
el capítol en concepte de lloguer.
f. 251.
1791, febrer, 24
Concessió de l’ofici de dobler a Jaume Puig, fill de Jaume Puig.
f. 252.
1791, febrer, 28
Capítol extraordinari en el qual es nomenen els xantres.
f. 252.
76. Volum de 240 × 320 cm. Paper i cobertes de pergamí. Foliat. 180 f., 4 f.
d’índex i 9 f. en blanc). Restauració realitzada als tallers de la comunitat benedictina
de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, l’any 1999. Abans de la restauració, el volum
original comprenia els anys 1777 fins al 1805 (431 f., 4 f. d’índex i 9 f. en blanc) però,
per facilitar la seva consulta, hom va decidir de dividir-lo en dos volums. L’altre, que
precedeix aquest, lògicament comprèn els folis 1 al 250 i abasta de l’any 1777 fins al 1790.
1791, març, 3
Referent a la petició del canonge Bosch d’unir els beneficis de les Cadires
Baixes.
f. 252.
1791, març, 10
El canonge Tenas, resident a Madrid, substitueix el procurador de la
col·legiata en aquella ciutat.
“En atenció de la llarga malatia y falta de salut del agent de Ma-
drit, se resolgué unanimament fer sindicat a Don Juan Thenas, electo
canonge, per a que puguia cuidar dels expedients corrents sens darseli
presencia ni salari, en atenció de estarse actualment en dita Cort.”
f. 253.
1791, març, 30
Acusament de recepció i felicitació al nou arxipreste.
“Se resolgué contestar a la carta del arxiprest electe donantseli
la enhorabona.”
Es concedeixen les pregàries que havia sol·licitat l’ajuntament de la vila i
de la ribera, amb la prevenció que tres dies abans es farà la col·lecta
de les misses.
f. 253.
1791, abril, 7
Es comissiona el canonge Vilallonga perquè ofereixi “al predicador actual
la Quaresma de l’any següent”.
Es concedeix al reverend Pere Auter, xantre, que pugui desplaçar-se a Ripoll
amb motiu de la fira de les quaranta hores, però perdent tot el que li
correspon durant els dies de la seva absència, per no haver complert
el noviciat.
Es concedeix a Josep Nonó que, sempre que vulgui, pugui cantar al cor
vestit amb el sobrepellís.
f. 253.
1791, abril, 18
Es resol que el dia de Dolors i els dies de Passió es toqui a matines a dos
quarts de sis, com la resta dels dies.
En atenció a la molt avançada edat d’Honorat Blanxart i dels molts anys

que fa que serveix a la capella, s’ha resolt jubilar-lo, donant-li el ma-
teix estipendi com si hi assistís.
f. 254.
1791, maig, 5
Es resol avançar la festa de “Julius de la Dominica infra octavam Corpo-
ris, per esser est dia ocupat amb la festa de Sant Joan i Sant Pau”.
Reforma i reubicació d’altars de l’església de la col·legiata.
“[...] traure los altarets de Sant Sebastià y Santa Anna y retirar
lo Chor [...] convenient y se li confirmà la comissió per a que fassa
los [inventaris?...] draps de domas o mitg domàs, galons, un palit y
dos dalmàtiques [... vellut] morat y demés robas y adornos se estimian
convenients [...tiu] de la gran pobresa de la obra y sagristia se ha resolt
[ig...] extraurer diners de algun deposit y se retornarsi en tenir [...] de
acudir luego a cosas tant substancials.”
Referent a la unió del benefici de les Cadires Baixes.
“Item: llegit i reflectit lo treball fet per la unió de beneficis de
Cadires Baixes, se feu comissió an al canonge Hospital y al infrascrit
per notar las refleccions fetas sobre sos punts, y particularment en
quan a quedar del Capítol la administració de sas rendas, a quedar
subjectes los nous beneficiats a las mateixas lleys, estatuts, ordinacions
y penalitats a que estan subjectes respectivament tots los canonges y
beneficiats, y particularment encara en quant a unirse lo benefici de
Bosch y Serdà, vacant, ab lo primer que vaquia y no ab lo den Seder-
ra, per no quedar la fabrica de la iglesia tant y tant pobre y obligada
a graves y molt crescuts gastos molt necessaris (privada) de las 136
lliures 89 sous, que entretant li reddituan sas porcions y que en fins,
quant no tinguessen lloch estos importants y justos sentiments respecte
de esser de ninguna o a lomenos de poca utilitat lo offici de mestre de
cerimonies, que se diu imposarse a son obtentor per tenir lo benefici
primer de las primas, la obligació de servir de caper en las festivi-
tats primer de las primas, la obligació de servir de caper en las fes-
tivitats y totas solemnitats de la iglesia ab intrínseco, y tenir de esser
examinat o imposat en los ritus y cerimonias y rubricas per cumplir
y desempenyar sa obligació, alomenos se li imposia la obligació de
confessar los residents y de ensenyar la doctrina a las criaturas en los
3 o 4 diumenges de Quaresma, cosa de un quart y mitg, o mitja hora,
y fonalment sels feu [dita...].”
f. 254-255.
1791, maig, 11
Funeral per la mort d’Antoni Gispert, mestre, i nomenament del seu subs-
titut.
“[... Capítol extraordinari... de la suplica... Anton Gispert, prevere,
mes]tre de minyons, a motiu de sa pobresa se ha concedit dirli [...]
las vespras en nocturno y laudes y ferli dema lo enterro sens salari
o estipendi, pero no la absolta avui en sa casa, ni celebrarli las tres
misas quiscun resident, a no ser que vullan pagarlio, y en quant a cera
y demes drets que paguian unicament lo corroboment a un offici, com y
la missa eo la caritat de esta.”
“Item. Se ha fet comissió absoluta anals senyors canonges Vila y
Creuhet per anomenar, junt amb los comissionats de l’Ajuntament, altre
mestre de minyons, posar-li les obligacions corresponents y finalment
fer tot lo que tinga mira a est particular.”
f. 255.
1791, maig, 13
Adquisició de roba de domàs de Gènova i reforma i reubicació d’altars de
l’església de la col·legiata.
“Se resolgué pendrer lo domas de Genova que escriu lo canonge
Vilallonga y que est en son regres parlia al nostre digne Superior de
mourer los altars de Sant Sebastià y Santa Anna, si consultat primer
per no molestarlo en va se estima convenient.”
Referent al benefici de Bosch i Serdà.
f. 255.
1791, maig, 19
Presa de possessió del canonge Joan Tenas com a canonge síndic a Madrid.
Concessió de pregàries.
“Item: se concedí lo Tedeum que solicitava lo Ajuntament, pagant
la cera los regidors, segons estil.”
f. 256.
1791, maig, 24
Notificació dels nomenaments d’administrador dels béns de la dignitat ar-
xiprestal i de mestre.
“... lo senyor Francisco Blanxart feu ostenció del despaig de se-
grestador dels fruits del Arxiprestat que ha lograt per gracia Real, y los
senyors canonges Hospital y Creuhet feren relació de haver anomenat
anal reverent Jaume Blanxart per mestre de minyons, de acuerdo dels

regidors.”
f. 256.
1791, maig, 26
Mostra de teixits.
“... lo infrascrit [Pla Romaní] feu ostensió de las mostras dels
galons77 que enviaba lo senyor canonge Vilallonga: se resolgué suspen-
drer lo pendrer resolució y demanar entretant mostras a altres pars.”
Reforma i reubicació d’altars i obres a l’església de la col·legiata.
“[Item: se res]olgué enga[... cantel... de ...] Sant Andreu per [arr...
ondrer ab ...] donar vista als [assistents concurn... ...nissa o carte...
sia] convenient lo [in...] per dissimular los [cantos] vius [...] archs y
[aguarda...] per ultim lloch lo fer las tronas y demes relatiu a [e...]
segons se estimia convenient a la occasió.”
f. 256.
1791, juny, 2
Pagament d’endarreriments de la confraria.
Provisió de pistoles al batlle de Gombrèn.
“Item: se resolgué pagarse anal batlle de Gombren, per ell y sos
successors, las dos pistolas de butxaca que solicita per medi del doctor
Pigrau, assessor, com puga usarlas dit batlle, encarregant est particular
al dit assessor.”
f. 256.
1791, juny, 9
“Item: se resolgué escriurer anal senyor canonge Vilallonga que
demanias al [sa il·lustrissima ] lo mudar y traurer los altars que con-
vinga per adorno de la iglesia.”
f. 256.
1791, juny
77. Galó: teixit passamà, fort i estret, de fil vegetal o metàl·lic, que serveix prin-
cipalment per a guarnir vestits (DCVB).
“Item: proposa lo infrascrit que lo gremi dels Paraires solicitaba

[...] son altar del Ecce Homo ahont es lo altar de Sant Andreu [ab pro...
sa] de daurarlo y millorarlo, com la iglesia costejas lo [engr...] lo ninxo
se resolgué y concedí com se solicitaba mediant las ditas promesas.”
Adquisició de teixits a Figueres.
“Item: se resolgué unanimament pendrer per galons dels domas-
sos los que se fan en Figueres, cuydant del particular lo infrascrit
comissionat.”
f. 257.
1791, juny, 27
“... lo canonge Vilallonga feu relació de que lo senyor il·lustrissim
estaba molt gustós de que traguessen los altars inútils o molt passats
y de que se mudassen los que convinguessen per major adorno de la
iglesia. Item feu evident lo infrascrit que, per la correspondencia del
altar de Sant Jaume, convindria collocar lo de Santa Catharina a la
capella corresponent, ahont es lo de Sant Llorenç, y retirar a aquest,
[...almem...traure...lo de la... Llorenç y collocar...ahont... fent... de las
Animes... esta mudansa... com va proposar...] y aixi mateix collocar
lo Sant Mir78 al ninxol de Sant Jaume per [atiar] totas indecencias y
major adorno y armonias, [co...] y ferse calaxos a la capella de Sant
Agustí, a fi de traurer las caxas de la iglesia.”
f. 257.
1791, juliol, 11
Visita pastoral.
“... se resolgué rebre amb tàlem a sa il·lustríssima en los claustros,
respecte de no voler entrada pública.”
Reforma i ampliació de l’altar de Sant Antoni.
“Item: se resolgué ampliar lo ninxo de Sant Antoni com lo del
Ecce Homo y compondrer lo altar, com y del modo que aparega al
infrascrit canonge obrer.”
f. 257.
1791, juliol
78. Beat Miró de Tagamanent.

“Item: se llegiren los decrets de visita y respecte de estar ja ... se

feu comissió als senyors canonges Bosch y l’infrascrit per recompon-
drer lo sacrari, y així mateix se resolgué demanar ... temps llicenia
anal senyor il·lustríssim per collocar la sepultura del beat Miró en la
capella de Sant Jaume.”
f. 258.
1791, agost, 4
Obres a l’església de la col·legiata.
“Item: feta relació ... escrit ... [de pensa] ... dels arquitectos y
demes convenient en quant a fer la trona nova y recular lo chor, se
resolgué ferse esta del modo proposat, traurer una cadira y fer baranes
de ferro a la direcció de dit obrer.”
f. 258.
1791, agost, 25
“Item: se resolgué unanimament, a proposició del infrascrit obrer,
mudar la porta del seller que esta devant del altar major per la decencia
correspondencia y posan alli un caxa, banch amb caxas, per los [ha-
bits] dels senyors residents, y engrandir dit celler lo que sia possible.”
f. 258.
1791, setembre, 22
Presa de possessió d’Adjutori Prat com a arxipreste de la col·legiata.
“En capítol extraordinari en que ass[...] tots los vocals respecte
de no faltar cosa en los despaitgs [...] Adjutori Prat ha entregat anal
senyor canonge Decano se ha [re...] donarseli possessió en la tarde del
die corrent del [Arxiprestat].”
Plet amb Gombrèn.
“Item: se ha resolt respondrer al Ajuntament de Gombrèn en
ordre a concórrer a cert plet que se informaria lo Capítol del interés
que te en ell.”
Presa de possessió d’Adjutori Prat com a arxipreste de la col·legiata.
“Item: en la tarde de dit dia 22 se ha donat possessió del arxiprestat
a don Adjutori Prat mediant los juraments, pagos y demés acostumat.”
f. 259.
1791, setembre, 29
Referent a la unió dels beneficis de les Cadires Baixes.
“[Item: llegit el núm. 8] del pediment presentat per la unió de
beneficis de Cadiras Baixes se resolgué traurer la obligació de fer
de mestre de cerimonias a un dels 3 beneficiats, quedantli únicament
la d’ensenyar la doctrina en los diumenges de Quaresma y la de con-
fessar als residents, conforme esta resolt als 5 de maig del corrent any,
y posarlo al advocat per si ha de anyadirsi res.”
Nomenament de mestre de catecisme.
“Item: tenintse de provehir lo encarrech de ensenyar publicament
la doctrina en los disaptes del any en esta Collegiata, se ha anomenat,
elegit y destinat unaniment per dit encarrech al reverent Miquel Vila,
prevere, en esta Vila domiciliat, com a sacerdot instruït y sumament
aplicat.”
Consulta i transcripció dels llibres de canalars de l’abat Miquel Isalguer.
“Item: a sol·licitud d’un comissionat de Vallfogona, se resolgué
franquejar los llibres de canalars com no se moguian del poder y pre-
sencia del notari Isalguer, y en cas de venir algun instruït de lletras
antiguas, aprofitar la occasio per tenir notícia lo Capítol del contingut
en dits llibres, per tot lo que se ha fet comissió als arxivers.”
f. 259.
1791, novembre, 14
Censura de llibres i proteccionisme quant al vestuari.
“... se llegiren dos cartas del sa Il·lustrissim relativas la una a no
tenir llibres prohibits y la altre a no usar robas estrangeras.”
Lloc de reunió del capítol.
“Item. Ausents los senyors comensals, se resolgué tenirse los ca-
pítols en la Aula Capitular fins a haverse tret lo fogó del chor.”
f. 260.
1791, novembre, 24
“Item. Se resolgué adelantar lo arrendament del canonicat de la
Inquisició estrahen la partida de algun deposit.”
f. 260.
1791, desembre, 12
Festa de Santa Llúcia.
“... se concediren per est any las completas als confrares de Santa
Llúcia.”
Atribucions dels xantres.
“Item. Se resolgué que los xantres cantassen lo martiriologi la
vigília de Nadal.”
Examen de cant pla.
“Item. A solicitud del senyor canonge Thenas se li fou assenyalat
lo die 19 per esser examinat de cant pla.”
f. 260.
1791, desembre, 19
Examen de cant pla.
“... oïda la relació dels mestres de capella y organista, exami-
nadors del examen de cant pla, del senyor canonge Thenas y de sa
idoneïtat, fou aprovat (per lucrar las distrivucions ite aprobat) per fer
las [anotacions] y demes.”
f. 260.
1791, desembre, 22
Nomenament de càrrecs i oficis.
“... se anomenà anal senyor canonge Thenas per lo offici de sagrista
y se confirmaren per officials del any 1792 als mateixos del any 1791.”
f. 260.
1792, gener, 5
Rentadores de roba.
“Item. Ates lo augment que demanava la Bover per rentar las
robas de la sacristia, se donà per lo mateix preu a caza Puig.”
f. 261.
1792, gener, 19
Censura de llibres.
“Item. Llegida carta relativa a prohibició de llibres, se resolgué
llegirse a tot lo clero y acusar al senyor il·lustrissim lo recibo.”
f. 261.
1792, febrer, 9
Ampliació de la capella dels Dolors.
“... a solicitud de la congregació, se concedí el [...] engradís lo

camaril allargant per la Era Gran lo que fos necessari, y se resolgué
unanimament el que no se permetia [pagarse] a ninguna missa de la
congregació que no sia permesa per lo Capítol.”
f. 261.
1792, febrer, 16
Reformes d’altars de l’església de la col·legiata.
“Item. Se feu comissió absoluta al infrascrit obrer per posar re-
mates o coronisas a la brandilla del chor, daurar y pintar las capellas
de Santa Caterina, de Sant Antoni, los dits altars y mesas la [...] del
Sant Christo y caxabancs, mediant la proporcio que te en lo particular.”
Llegat a la congregació dels Dolors.
“Item. Havent fet present lo infrascrit que lo [...] canonge Vila
havia dexat una casa a la Congregació amb la obligació de celebrar
lo [corresador] varias missas resadas y cantadas, después de mort lo
reverent Miquel Hospital, despues de llegit lo testament y vist que era
tot asso una rigurosa fundació, que ni en lo Roser, ni en lo altar dels
Paraires, ni en dita Congregació se ha may fet, ni permés fundació
alguna, que no sia admesa y dirigida al Capítol, de lo qual es dependent
dita congregació, per [...] li paga la cera de la oració mental, de las
misas y altres cosas, y manté una llantia que crema seguidament [...].”
f. 261.
1792, març, 8
“... se resolgué comensar lo proxim dilluns pregarias per lo felis
part de la Reÿna, y acusar recibo de la carta ordre de sa majestat.”
Proveïment de cera.
“Item. Havent fet relació lo senyor canonge Thenas de la comis-
sió se li feu a las 16 de fabrer ultima cerca de la cera, se li feu comissió
per cuidar de tots rams de cera, tirantseli las corresponents polices per
comprarla, y recollint lo refus al entregarla als propis destinos, y aixi
mateix per donar de gratificació a Jaume Blanxart fins a unas 10 lliu-
res sous cada any segons lo treball prenga per ajudarlo, traurer las
criaturas del presbiteri, obrir los cancells y demes se li encarreguia.”
Renúncia d’un paborde del Santíssim Misteri.
“Item. Lo senyor canonge Vilallonga renuncia lo esser paborde
del Santíssim Misteri finit lo any corrent.”
f. 262.
1792
Habilitats i interpretació d’instruments dels components de la capella de
música.
“Item. Se resolgué traurer de la capella al Martinet per esser
inútil y no haverse dedicat a la trompa, no obstant les amonestacions
de [ca...] se admeté a Joseph Bartran a dita capella per servirla ab sa
veu y violí, ab tal que se perfecciona de est instrument y aprenga de
trompa, com promet, y no altrament.”
f. 262.
1792, abril, 5
Arrendament dels emprius de Gombrèn.
“Item. Llegida carta del regidor decano de Gombren per lo in-
frascrit canonge comensal y lo parer del advocat de Capítol sobre no
donar possessió a aquell comu de arrendar los emprius despues de la
concordia feta en decembre de 1790, y de condescendir en allargar lo
arrendament de alguna montanya per soccorrer als gastos del plet amb
los de Sant Llorenç; se resolgué seguir est parer [...].”
f. 262.
1792, abril, 17
Arrendament dels emprius de Gombrèn.
“... se llegí en ell la suplica del Ajuntament de Gombren ab que,
fent present alguns gastos que te en el dia, suplica y solicita llicència
per allargar per dos anys lo arrendament de la baga Solà de las Molas
y arrendar de nou algunas pesas de poca concideració per un any; sels
concedí dita llicència y resolgué registrarse lo memorial en la cúria del
doctor Anton Illa, notari de Ripoll, lo qual effectivament se registrà
als 18 de maig següent.”
f. 263.
1792
Obres al cambril del Santíssim Misteri.
“Item. Se resolgué costejar la convenient a las parets de las portas
del Santíssim Misteri, en atenció que alguns devots costejan lo daurar
y pintar ditas portas y parets.”
f. 263.
1792, maig, 25
Nomenament de paborde del Santíssim Misteri.
“... se anomenà per paborde del Santíssim Misteri per lo any

1793 anal senyor canonge Thenas y, a proposició sua, se resolgué que
en avant los canonges que seran pabordes exposian al il·lustre Capítol
los comptes de dita administració despues de definits per ell y demés
pabordes.”
Qualitat del pa canonical.
“Item. En atenció del pa de mala qualitat que dona lo arrendatari
Corriols de las 5 Dignitats Reials, essent aixis que las tabbas de esta
centuria fins al any 40, que son en poder del notari Isalguer, expresan
que sia bo, bell y rebedor, y en altres en lloc de rebedor diuhent con-
ducent, y de no haverse esmenat dit arrendatari ab los repetits avisos
que se li han passat, se feu comissió anals senyors canonges Bosch,
Vilallonga y Thenas y al reverent Joan Colomer, comensal, per escriurer
de atenció a las ditas [...].”
f. 263.
1792
Gratificació als músics amb motiu de la festivitat del Corpus.
“Item. Se resolgué aumentar fins a 8 pasetas lo refresch que se
dona als musichs y cantors per Corpus.”
Horari d’obertura de les portes de l’església durant l’estiu.
“Item. Se resolgué que en lo estiu se obrian las portas de la
iglesia en los dias de dejuni a la matexa hora que en los altres dias.”
f. 264.
1792, juny, 22
“... se feu comissió anals senyors canonges Bosch y Thenas y als
reverents Andreu Isalguer y Joan Colomer, comensals, peraque cuydan
que los pans de las porcions sian de 24 unsas de pes y de bona qualitat,
consultant quant sia oportuno, ab lo doctor Corriols y doctor Esteva
Callís per deliberarse despues lo que estimia convenient.”
Recomposició d’una cabanya.
“... se resolgué retornar en Fontlletera la barraca que ha caigut
per lo que com y per tantejar lo gasto y los avantatges de fer corral
en dia montanya; se feu comissió al infrascrit canonge obrer.”
f. 264.
1792, juliol
“Item. Se feu present una carta de las 5 Dignitats Reials [...]

atenta y la copia que enclouhen de la carta del [...] plena de equivo-
cacions en resposta de las cartas sels escrigueren sobre pa: se resolgué
que los comissionats individuats en la resolució de 22 del mes pasat
desfesen las equivocacions de dit procurador, tornant per lo honor del
Capítol y que practiquin totas las diligencias que estimian convenients
peraque lo pa sia del pes y qualitat corresponent, portantho de be a
be y ab la armonia que se mereix la dita carta, molt atenta de ditas
Dignitats Reials.”
f. 265.
1792, juliol, 26
Incorporació d’Antoni Soler a la capella de música.
“... se admeté a la capella lo reverent Anton Soler, prevere, y se li
concediren los officis de turiferari79 y de porter de Capítol, ab la obli-
gació de servir aquella ab veu, violí o com millor judiquia lo senyor
mestre de capellas en cada funció, de cantar a missa de prima, quant
puga, traurer las criaturas y donas dels altars y dels claustros, encen-
drer los ciris del altar major en los sermons de Quaresma y apagarlos,
y ajudar an al senyor canonge sagristá en ordre a cera y demés cosas
de poca concideració, que ab lo [...].”
Sou als músics.
“Item. Llegits los memorials de varios cantors y músichs per las
21 lliures sous que se [pagaban] als [q...ne] Blanxart, se feu comissió
als senyors canonges Vilallonga, Creuhet y al infrascrit peraque tractian
amb lo mestres de capella del medi sia convenient peraque se apliquian
los de la capella, encaraque se tinga de anyadir alguna cosa.”
Préstec d’un volum de documents.
“Item. Se resolgué dexar a Sitjar o a son advocat doctor Corriols
lo llibre que solicita per noticias conducents per lo patronat de cert
benefici, firmant empero recibo lo subjecte aqui se entreguia.”
f. 265.
1792, agost, 23
Atermenament.
“... en atenció de confesar cert subjecte haver arrancat las termes
de la montanya del Abat en que interesan las Dignitats Reials, la arxi-
prestal, y lo Capítol, y de convenir los vehins en plantarlas en son propi
79. Turiferari: el qui porta l’encenser (DCVB).

lloch, se feu comissió anal senyor arxiprest per a que, ab los interessats
y ab las degudas circunstancias, se plantian a hont correspon.”
Referent als delmes que es recapten a Molló.
“Item. Fets present alguns abusos sobre delmes en Molló, se feu
comissió anal senyor canonge Hospital per consultar y [obrar] lo que
sia convenient.”
Regularització del sou assignat a Antoni Soler.
“Item. Atesos los merits, aplicació, habilitat, pobresa y demés [cir-
cumstancias] de un verdader ecclesiastich que se veuhen en lo reverent
Anton Soler y de sa offerta de jurar lo cumpliment de las obligacions
que promete al conferirseli los officis de turiferari y demes als 26 de
juliol passat, se resolgué perpetuarli dits officis y lo salari de ell fins a la
quantiat de 40 lliures sous, sempre que lo superior se dignia admetreli
per congrua80 per poder aixís renunciar la xantria81 que obté en Vila-
bertran, que no pot residir per falta de salut que experimenta en aquell
pahis y quedar ab aixo ben servida com se espera esta iglesia.”
f. 265-266.
1792, setembre, 6
“... lo senyor canonge Hospital feu alguna relació sobre lo delme
de Molló y se li encarregà de averiguar si se pagá allí delme del cànem
dels horts y lo dret de gallorsa de que se quexa lo arrendatari y de
quant temps se ha introduït est abus per remediarlo y no perdrer las
rendas de la iglesia.”
Oferta per daurar els altars del cambril del Santíssim Misteri.
“Item. Proposa lo infrascrit que los 3 nobles germans don Anton
Francisco, don Carlos Ramon y don Joseph Clement de Asprer y de
Asprer, tots fills de esta Vila, daurarian lo un dels altars del Santís-
sim Misteri o del camaril: se accepta la offerta, y se resolgué que hi
posasen las propias armas, com y que [...] de Portusa y de [Vila... feu
comissió... camaril que ... disposició real ... als senyors canonges ...
per averiguar ... no poder par... virtut del qual el comú de esta estan
en ... a sos acreedors las quantitats que ... concordia].”
Referent als delmes que es recapten a Vidrà.
80. Còngrua: renda que les sinodals de cada diòcesi assenyalen per al sustent
d’un ordenat in sacris (DCVB).
81. Xantre: 1. Cantor, especialment el d’església. 2. Canonge amb dignitat, antiga-
ment anomenat capiscol, que tenia al seu càrrec la direcció dels cantors en el cor (DCVB).
“Item. Se feu comissió al senyor canonge Thenas per practicar

[...] estimia necessari per averiguar las rendas que percebeix y te esta
iglesia en Vidrà.”
“Item. Feu relació lo senyor canonge Hospital que algun capellà
y altre subjecte lo havian informat que lo arrendatari de Molló tenia
raho de queixarse del frau que li feu un tal Pastoret en ordre a delmes
y que, sin embargo havia aperegut al advocat del Capítol no revocar
la carta que se havia escrit al arrendatari, en quan se li deya no volia
lo Capítol inmiscuirse en est particular. Se feu comissió al dit senyor
canonge novament per informarse ab los arrendataris vells y [actuar]
als ab lo parroco y vehins sobre la veritat del fet, passant alli en per-
sona si es convenient.”
f. 266.
1792, setembre, 20
Acollida de capellans francesos.
“Item. Se feu comissió als senyors canonges Bosch y Vilallonga
per oferirse als 7 capellans del regne de Fransa que han arribat a
esta per la gran persecució que en dit regne suffrexen los catholichs
y principalment los ecclesiastichs.”
f. 266.
1792, setembre, 24
Acollida de capellans francesos.
“Item. Los senyors canonges Bosch y Vilallonga [...] relació de
[...] lo recado de que se parla en la resolució antecedent [...] sacerdots
francesos y de que estos havian quedat molt agrahits per cuyo motiu
havian pasat en lo die immediat al recado o [do...] tots junts gracias
al Capítol.”
Còpia del capbreu de l’abat Arnau de Vilalba de 1397.
“Item. Exposa lo senyor canonge Hospital que, havent lo notari
doctor Mariano Isalguer tret copia del capbreu de Vilalba que es de
lletra molt antigua, offeria fer altre copia per lo Capítol antes de en-
tregar aquella als senyors Dignitaris. Se resolgué ferse dita copia y se
feu comissió al expresat senyor canonge per cuydar fos ab lo menor
gasto que se pogues.”
f. 267.
1792, octubre, 11
Reforma de l’altar de Sant Agustí.
“... lo senyor canonge Bosch offeri fer lo gasto al escultor que se
troba en esta si ab esta occasio se volia compondrer la Divina Pasto-
ra y algunas cosas del altar de Sant Agustí: se feu comissió al senyor
canonge Vilallonga y al infrascrit per ferse lo que se ha proposat.”
Sou dels músics.
“Item. Lo senyor canonge Vilallonga feu relació de las pretencions
dels musichs de que se parla en resolució de 26 juliol ultim: se resolgué
que convinges ab ells del modo més ventatjos.”
f. 267.
1792
“Item. Lo senyor canonge Thenas feu relació de que en Vidrà
ses paga lo delme de llana y carnalatges de 10 lliures que lo Capítol,
senyor arxipreste y rector de dita parroquia tenen pars iguals en lo
delme de llana en lo que es del terme, menos en quatre cases en que
lo senyor rector de aquella parroquia de nou part sen porta sinch y
que lo Capítol te tots los carnelatges menos en las ditas quatre casas
en que lo senyor rector te la dita majoria en las quals dit rector te tots
los carnalatges. Se resolgué informar als arrendataris a fi de cobrar
tot lo corresponent y que estos avisian lo que oferesca a la ocasio per
deliberar allavors lo que sia oportuno.”
Adquisició de quatre frontals d’altar o pal·lis destinats a l’altar i capella del
Roser.
“Item. Se resolgué comprar per la sagristia los quatre palits del
Roser, suposat que los confrares prometen aplicar lo preu de ells, anya-
dint encara ells lo que sia necessari per renovar y compondre lo altar
y capella del Roser.”
“Item. En atencio que [T.] Font o cavaller de Vidrà desta part de
mols anys tenia arrendat lo delme de llana y carnalatges sens ferse
acte, se encarrega al senyor canonge Thenas comissionat escriurerli
haverlo arrendat lo Capítol de per [...].”
f. 267.
1792, octubre
Organització dels serveis canonicals.
“Item. Se concedí al doctor Francesc Carrer lo torn de semma-

nas de evangelis de las que no te obligació per raho de son benefici,
en atenció als 40 anys de residencia y en los que ha desempenyat lo
cantarlos una semmana per altre per obligació de son benefici, pero
sens fer exemplar per no esser examinat de solfa, a fi de no perjudicar
los estils y estatuts de esta iglesia los que se resolgué novament ob-
servar puntualment y, en conseqüència, que ningú en avant sia admès
a distribucions, cantar epístolas, evangelis, officiar, etc. sens haver fet
antes los examens acostumats.”
Sou dels components de la capella de música.
“Item. Lo senyor canonge Vilallonga feu relació de haver aumen-
tat de 6 lliures lo salari dels cantors y de 6 lliures sous als inferiors,
quedant ab la obligació de juntarse tots los disaptes per fer prova.”
“Item. Se anomenà per batlle de Gombren a Joseph Guitart.”
“Item. Se resolgué incensarse la oblata en los cossos presents y
dirse lo laudate en las matinas de difunts, quant correspon.”
Referent als emprius de Gombrèn.
“Item. Se resolgué comparèixer a la causa que sobre emprius
segueixen los de Sant Llorenç contra los de Gombrèn.”
f. 268.
1792
Regularització del sou assignat a Antoni Soler.
“[...] en Capítol ordinari [...] lo senyor canonge Thenas [...] canonge
Vilallonga per firmar lo acte de [..] la quantitat de 40 lliures sous a favor
del reverent Anton Soler per los officis de turiferari, porter de capítol
i altres que se li [...] segons se resolgué als 30 d’agost del corrent any,
com y per [accep...] lo jurament de complir les obligacions imposades.”
Festes de Santa Llúcia i dels estudiants.
“Item. Se concediren las completas de Santa Llúcia, Catharina,
com suplicaban los estudiants.”
“Item. Los comissionats feren relació de haver comparegut a la
causa de emprius de Gombren contra los de Sant Llorenç de que se
parla ab resolució de 25 de octubre y lo infrascrit exposà que tenia
proposició de compondrer dita causa, cuyo proces tenia llegit lo doctor
Corriols: sels feu comissió per dit ajust per passar a Gombren per in-
formarse del lloch de la disputa, que es de 200 lliures 9 jornals, y dar

los passos convenients y que intervingues lo senyor canonge Pastoret
en cas sia en esta.”
“Item. Se concediren als confrares de Santa Llúcia las completas
sens estipendi, suplint ells empero lo que falta de renda per celebrarse
la festivitat.”
f. 268.
1792, desembre, 20
Mobiliari d’un mas.
“... se feu comissió al infrascrit per fer amparar lo escon y taula
gran o caxa banch del mas [...].”
Canvi d’escolans.
“Item. Haventse fet present la previsió del mestre de capella de
mudar alguns escolans ara y per Pasqua, se [...] dexat a la sua disposició.”
“Item. Se confirmaren per officials del any següent els actuals del
corrent any, però per ohidor de comptes de absencias, per renuncia
del senyor canonge Creuhet, se ha elegit al senyor canonge Pastoret.”
Nomenament d’oïdor de comptes.
“Item. En virtut de bina presentada per los comensals per ohi-
dors de comptes de comuna y pabordias, se ha anomenat al reverent
Joan Colomer.”
f. 268-269.
1793, gener, 17
“... lo infrascrit feu relació de que, segons lo convingut ab lo
doctor Ignasi Serradell, los de Sant Llorenç confesarian en lo plet que
seguexen contra los de Gombren, de que se parla en resolucio de 22
de novembre ultim, la possessió del Capítol en las terras de la qüestió,
y que en cas de confirmarse la sentencia a favor dels de Sant Llorenç,
se repartirian aquellas terras per endevesarse entre lo Capítol y los
que fan part en la causa, ab iguals pars, y que per raho dels gastos
fets y fahedors pagaria lo Capítol centa setanta sinch lliuras barcelo-
neses a la occasio de verificarse est reparto de terras tant interessant,
conforme esta firmat en un paper que queda en poder de lo senyor
canonge Pastoret. Se aprovà est ajust unanimament en totas sas parts
per tots los vocals.”
f. 269.
1793, març, 7
Previsió de salvar els objectes de valor i els documents de l’església, per
temor de la guerra amb França.
“... se feu comissió als canonges Hospital, Thenas y al reverent
Andreu Isalguer per discorrer y obrar en ordre de ocultar la plata y
papers, atesas las amenasas y [de...dias] ab la Fransa.”
Autorització al xantre d’assistir a la fira de les quaranta hores de Ripoll.
“Item. Se concedí al reverent Pere Autet, xantre, lo ausentarse
per anar a las 40 horas de Ripoll.”
Lleva de soldats en previsió de la guerra amb França.
“Item. En atenció a las molt justas solicituts del Rey de que
peraque tots nos animem y concorregam a la defensa contra los fran-
cesos, se feu comissió al senyor arxipreste per respondrer al doctor
Rafael Corriols que concorrera com correspon lo Capítol a fer soldats
o contribuirlos conforme se estimia mes utilos.”
“Item. Se resolgué acceptar per preu de 275 lliures sous annuals
lo arrendament del canonicat de la Inquisició com offereix lo sant
tribunal”.
“Item. Se feu comissió als senyors canonges Vilallonga y Pastoret
per dicorrer com podra concorrerse a fer soldats, saber las intencions
dels ajuntaments y particulars y ferne despues relació al Capítol per
deliberar.”
f. 270.
1793, abril, 14
Petició de pregàries amb motiu de la guerra amb França.
“[...] Rey de que [...] guerra contra [...] de fer las pregarias esti-
ladas y [...] totas las [...] durant la guerra, si axi mateix la collecta y
acudir [...].”
Previsió de salvar els objectes de valor i els documents de l’església, per
temor de la guerra amb França.
“Item. A més dels perills de entrar los frandesos y de [este...] fora
lo senyor canonge Thenas, altre [...] per salvar la plata, diners y papers
se substitui en son lloch al [senyor canonge] Creuhet.”
“Item. Havent fet relació los senyors canonges Vilallonga y Creuhet
que ni lo ajuntament ni particulars havian [respost] en ordre a concor-
rer a la present guerra, sels encarrega discorreguessen lo millor medi

y se informassen de las altres pars, per deliberar despues lo Capítol.”
Construcció d’una paret a la capella dels Dolors.
“Item. Se resolgué fer la paret de la congregació ahont era lo altar
del Eccehomo, a motiu de que la dita congregació es de la iglesia.”
f. 270.
1793, abril, 25
Nomenament d’escolans.
“Item. Se dexa a la disposició del mestre de capella lo [...] vermell
y de elegirne de nous y se resolgué repartirlos las [...].”
Alteració de la vida canonical amb motiu de la guerra amb França.
“Item. Havent offert mossèn Andreu Isalguer dir lo rosari mentres
[...] la missa de 12 hores durant la guerra; se resolgue no lo digues per [...]
servir de destorp dels celebrants y a altres aquell rumors y [di...].”
f. 271.
1793, maig, 9
Referent al delme a Llaés.
“... se resolgue presentar requeriment y practicar quant sia con-
venient peraque los de Llahers o donian era o lloch per posar y batrer
las garbas, conforme està ja resolt.”
Contribució del capítol a la guerra amb França.
“Item. Per ausencia del senyor canonge Pastoret, se feu comissió
anal senyor canonge Creuhet per tractar com podra contribuirse ab
utilitat en auxili de la actual guerra contra la Fransa.”
Examen de cant pla al canonge Francesc Simon.
“Item. Haventse solicitat de part del senyor canonge Simon, a
motiu de esser de uns 60 anys de edat, lo esser eximit del examen de
cant pla, despues de haverse reflectit que en haverse aplicat un temps
competent y regular podria ser tractat ab alguna indulgencia en lo
acostumat examen, se resolgué no poder condescendir a sa solicitut
a motiu que sols ha estudiat un tantet 5 o 6 mesos, essent aixis que,
joves y vells, han estudiat 2, 3 y altres 4 anys: de no constar de sa
incapacitat, antes be de tenir una bona veu y bona [profsorció]: de
haver suffert fins al die est examen tot resident no [apradicat] y perdut
entretant [...].”
f. 271.
1793, maig, 16
Preu de la còpia del capbreu de l’abat Arnau de Vilalba de 1397.
“... se resolgué pagar 125 lliures sous al notari Isalguer per la
copia autentica que ha fet del capbreu de Vilalba.”
“Item. Lo senyor canonge Hospital proposà la inacció del Ajunta-
ment per concorrer a la guerra contra la Fransa y que lo Capítol podria
unirse ab lo doctor Rafel Corrriols y Honorat Corriols. Se resolgué
concorrer lo Capítol per si sol, sens unirse ab altres y que lo senyor
canonge Creuhet, junt ab los senyors canonges Vilallonga y Pastoret o
ab algun de estos luego del regres de estos senyors, discorrian lo modo
mes ayros, mes profitos y menos costós al Capítol.”
Examen de cant pla i habilitats musicals del canonge Francesc Simon.
“Item. Despues de llegida la resolució antecedent relativa a esser
eximit lo senyor canonge Simón del examen de cant pla, demaná est
senyor se prengues una informació del reverent Geroni Casas, orga-
nista, y anyadí que est li havia dit que may faria un punt perfet: que
essent incapàs era per de més lo aplicarse; que ell ja cantaba y seguia.
Haventse ausentat, digué lo senyor canonge Hospital [...] dit [...] que
may sabria de cant pla [...] Casas li havia dit que no sabia [...] tenia
obligació de ensenyar a ningun [...] temps [...] una prova [concerident
...] allavors [...] y reflectir [...] que dit senyor canonge [...] tenia ja los
tons ab solfa que cantaba y seguia [...] havia ell confessat reconvin-
gut per algun capitular [..…] ausentarse, que es quant pot adelantar
qualsevol dels [...] aplicació, que ell ha tingut: qua tant o mes [trem...]
es la meu de del reverent Joan Pau Isalguer y que sin embargo, per
haverse aplicat de 3 o 4 anys y sufert est mateix examen y merescut
la aprobació de un y altre dels mestres organista y de capella, quals
fins al die han assistit als examens y donat son sentit, canta y ajuda
be a est chor de tant pochs individuos: que no explicá mossèn Casas,
com en tenia la proposició, esto es, si may sabria de cant pla ab la
perfecció que los ensenyats desde criaturas o com los senyors canon-
ges capiscols que se han aplicat mes temps o be si com los senyors
canonges Verna, reverent Colomer, Andreu Isalguer, mossèn Hospital y
demes reverents que, per haverse aplicat después de sacerdots aquell
temps que ha estat convenient, fan son bon paper en lo chor: se re-
flectí també la proposició de dit mossèn Casas y lo voler despues de
haver ensenyat 2, 3 y fins a cerca de 4 anys continuas respectivament
als actuals residents, posar ara en disputa la obligació sua. I finalment
que la conveniencia particular que tenia en ahorrarse lo treball de
ensenyar al dit senyor canonge offeria a cadahu aquellas refleccions
que son ben oportunas. No obstant de asso y de dexar dit lo senyor
canonge Bover, per relació de mossèn Casas, que lo senyor canonge

Simón tenia bon oido, [re...] Simón que est senyor canonge tenia [...]
entonada deuen [subs...] de las partidas que fan una [veu ...] anyadintli
despues [...] alguna indulgencia [...] assó no a [fa...] y facil de dobla-
se, sinó a altres [respect...] aixis ho entengué sens raho de dubte [..]
per acabarli d’explicar les circumstàncies de [...] veu: Y per las varias
replicas y varias [...] que sobre est particular de tantas [...] li feu un
sol particular, offeri alli mateix jurarho a Deu y als sants evangelis.
Contextá despues y digué lo senyor canonge Bosch que, despues de 11
mesos de haverse aplicat al cant pla per ser eximit del examen de ell,
li fou precis lo anarse a agraduar, lo senyor canonge Crehuet digué
que se aplicá verdaderament dos anys y que tots los senyors residents
agraduats se havian aplicat un dos anys y altres 3 y altres cerca de
quatre anys, y perdut tots en dits temps les distribucions de chor, y
asso baix la intelligencia o contracte implicit que, observantse esta
constitucio antiquissima de la iglesia igualment fins al die no violada
sin embargo de haver lo senyor canonge Bover recorregut per esser de
avansada edat als superiors inutilment, y a la que se deu lo lustre y
aplauso particular que sempre se ha merescut lo chor de esta iglesia,
se [resarsirian] despres de las distribucions que perderen observantse
la mateixa ab los veniders, en cuyas distribucions acreditan de justi-
cia la part corresponent y per [con...] [...] de individus de esta iglesia
[...] aplicats o occupats en lo [Altar ...] de hora, donadas [comuni...]
y ausents de tot lo que no son [...] xantres apenas quedan individus
per tenirlos [...] y encara de estos alguns agraduats y no habils en lo
[...] per sustenir o seguir lo chor, com y també en atencio [...] presents
las varias quexas [...] que experimenta esta iglesia en lo officiar [...]
donsa los semmaners de chor amb aquella armonia y al [...] aquell
tó y acert acostumats, y corresponents al culto divino originat tot de
la condescendencia del Capítol en no haver observat seriament los
estils y constitucions antiquissimas de esta iglesia, desdeque, per falta
de examinats de cant pla, se resolgué als 29 de novembre de 1782
officiassen los no examinats durant unicament la necessitat, y encara
ab la prevenció que cercasen finida esta; se resolgué, a vista de estos
motius en lo die 25 de octubre de 1792 sens discrepar vot algun, que
en avant se observasen los estils y constitucions de esta iglesia ab tots
los senyors residents canonges y capellans en ordre a esser examinats
de cant pla, com se ha fet fins al die per guanyar las distribucions y
aiximateix de rubricas y de tot lo que se ha de cantar, officiant, fent
semmanas de chor, y cantant epístolas y evangelis, com se havia prac-
ticat fins a 1782 antes de exercir estos officis. A vista de lo exposat se
torná a resoldrer novament que se observasen los estils y constitucions
de esta iglesia. Lo senyor canonge Hospital protestà.”
Al marge: “Soldats”.
“Item. Se resolgué fer quatre [soldats ...] quiscun [...] 50 lliures
sous de entrada, 50 lliures al exir, darlos [7 sous diners] quotidians
[...] a ser entregats, y fer-los un vestit senzill. [Tot ...] se encarregá als
comissionats.”
“Item. El senyor arxipreste presenta un memorial dels senyors
[comensals] demanant fossen cridats a qualsevol resolució que se pren-
gues per pagar de la Pabordia lo que sia convenient per contribuir a
la guerra present ab la Fransa, com solicita nostre pio monarca: per
esser contra la administració de dita bolsa la indicada pretencio dels
senyors comensals, com y contra lo estil y practica inconcursament
observada fins al die, se resolgué no decretar lo memorial y que lo
mateix senyor arxipreste los donas la resposta corresponent.”
f. 271-273.
1793, maig, 24
Predicador per la festa major.
“Item. Lo senyor canonge Thenas proposa que per lo Santíssim
Misteri predicaria lo [t. Cansin] rector de Palaudàrias.82 Se aprovà
unànimement.”
f. 273.
1793, juny, 1
Lleva de soldats amb motiu de la guerra amb França.
“... quatre soldats sobre individus [...] seguint la pràctica inconcusa
en quant se ha [...] iglesia.”
f. 274.
1793, juny, 7
“Item. Se concediren los officis, es a saber, de síndich y prosecretari
y ohidor de comptes de la capitular anal senyor canonge Pastoret, lo
de ohidor de comtes de absents y fallits y administrador del hospital de
pobres al senyor canonge Vilallonga, lo de administrador de la hermita
de Sant Antoni al senyor canonge Creuhet, lo de collector de absenci-
as anal senyor canonge Bosch y lo de receptor de pa que est obtenia
anals senyors canonges Creuhet y Pastoret, ab la prevencio y condició
82. Sant Esteve de Palaudàries (Lliçà d’Amunt).

que procurassen fos del pes y qualitat correponent y que qualsevol

resident pogues presenciar lo reparto del pa, a fi de fugir las escusas
equivocadas que donan los arrendataris.”
“Item. Lo senyor canonge Vilallonga feu relació de haverse en-
tregat 3 soldats y anyadí que confiaba tenir en breu el quart y [...] de
part de guvernador de Vich.”
f. 274.
1793, juny, [20]

“... se resolgué contribuir a raho de 6 per 100 en los gastos que
facia la Vila e igualment a 6 per 100 en los que fasia la Ribera ab los
somatents y exidas necessarias per defensar la patria dels enemichs
francesos.”
Al marge: “Guerra”.
“Item. Se resolgué fer tres [...] de pregarias per [...] y conclourer
ab un offici al Santíssim [Misteri...] collecta [...] mateix temps [...
condició] de [Bellagu[...].”
Al marge: “Soldats”.
“Item. Se resolgué enviar al ministre [...] fusillers se han entregat
y avisar al [..] als gastos dels somatents en defensa [...].”
Provisió d’armes.
“... i també se resolgué fer un xafarot,83 com lo batlle de Gombren
solicita per son [us].”
f. 274-275.
1793, juliol, 13
Recomanació per prescripció mèdica de prendre banys a un canonge.
“[...] certificació [...] metge de Camprodon [...] al reverent Joseph
Coy los banys y ayguas de [Ribas] [...] que presentás certificat dels
metges del Capítol [...].”
f. 275.
1793, agost
Recomanació per prescripció mèdica de prendre banys a un canonge.
83. Xafarot: ganivetàs, arma de tall grossa (DCVB).

“[...] concedí presencia al reverent Coy per pendrer las ayguas

de Ribas [així mateix] en virtut de sa fe que ha portat de un de [...]
del Capítol.”
f. 275.
1793, agost, 29
“Item. Se feu comissió absoluta al senyor canonge Pastoret per
acordar [...] que concorran a costejar los gastos se fassian per de-
fensarnos dels francesos lo que estimian convenient per dit effecte
e igualment per contribuir com correspon proporcionalment als dits
gastos tant importants per la indicada defensa.”
Petició d’informació al capítol.
“Item. Se llegí carta del Rey, Deu guardi, y [...] ab que [soli...]
saber los diners que existeixen: se resolguer contestar [...] diner algun
en lo Arxiu [inclou...] certificació [...].”
f. 275-276.
1793, octubre, 5
Crònica de l’entrada de les tropes franceses a Camprodon i resolució de
protegir els objectes de valor, els documents i el grup escultòric del
Santíssim Misteri.
“... per haverse esta matinada a las 7 del matí apoderat un exercit
de 5 o 6 mil francesos de la Vila de Camprodon y adelantar y esser
ja a la hora present, que seran les 10 del matí, part de dit exercit a
fer la descoberta y regoneixer los terreno fins a la Ral y en los plans
de casa Falguera, y per consegüent proxim a entrar en esta Vila, se
aprobá unanimament lo haver lo infrascrit enviat fora de esta Vila
varias robas y cosas de valor, y se feu comissió per acabar de ocultar
o aportar fora de esta Vila lo restant de robas, plata, diners y papers,
per fer lo que se puguia per salvarse, sens quedar en evicció en cas de
perdrerse: y a mes de aixo, a vista de necessitat tan grave y per consol
de la poca gent que [n...ngit] y desemparat la població, se ha resolt fer
pregarias extraordinarias exposant per tres dias continuos si ho permet
[...] amenasa de aquella gent, las sagradas formas del Santíssim Mis-
teri per implorar la sua benedicció, per quedar libres de la invasió de
aquells enemichs de la santa fe y religió y encara de la mateixa [...].”
f. 276.
1793, octubre
Protecció dels objectes de valor i els documents amb motiu de la invasió
francesa.
“... [...] feren [...] portat fora [...] plata y robas bonas [...] molts
papers [...].”
Mesures per a fer front a les despeses per la lleva de soldats amb motiu de
la guerra amb França.
“Item. Se feu comissió anal senyor canonge Thenas per tot lo que
[...] als somatents y defensa de la patria y en atenció [...] se retractat
lo doctor Rafel Corriols de pagar lo que havia promès per costejar los
somatents y que, per suplir la sua part, havian tingut de aumentar
los particulars algun tant, se resolgué aumentar també de 4 per cent
y en consequencia contribuït a raho de 28 per cent a dits gastos, esto
es, a raho de 16 per 100 en los que faria la Vila.”
Donatiu a Gombrèn per a pagar soldats.
“Item. Se resolgué donar 20 lliures sous a Gombren per ajudarlos
a pagar els gastos de somatent.”
f. 276.
1793, [?], 14
Petició de l’ajuntament d’ajornar el pagament d’uns deutes.
“Item. Solicitant lo Ajuntament atrasar per un any los pagos de
la Vila, que estan en concordia, se resolgué no poder condescendir a
sa pretencio per esser diners subjectes a fundacions y no a libres al
Capítol.”
f. 277.
1793, desembre, 19
“Item. Se confirmaren tots los officis als que los tenian en 1793,
esto es, foran anomenats per los officis de secretari y arxiver al senyor
canonge Pla Romaní, per altre arxiver y [... piateret] unit ab aquell al
senyor canonge Thenas...”
“Item. Se ha confirmat la comissió feta al senyor canonge Thenas
per tot lo relatiu als somatents.”
Pregàries amb motiu de la guerra amb França.
“Item. Se ha resolt que, en lo die dels Reys ultim de la novena, hi
hagués comunió general y venir la processó de Sant Pol per implorar
los divinos auxilis en la guerra contra los francesos.”
f. 277.
1794, gener, 3
Acció de gràcies amb motiu del desenllaç de la guerra amb França.
“... [...] Ribera donar gracias [...] Santíssim Misteri per quedar
libres de las [invasions ... francesos] y victoria [de nom] y armas.”
Arrendament.
“Item. Oida la relació del senyor canonge sagrista en virtut de
la comissió li feu relativa al arrendament de la sagristia y que una
companya havia offer 250 lliures sous mes per any, quedant en [...cio]
dels francesos fins al segar, se resolgué acceptar dit arrendament com
queda proposat.”
f. 278.
1794, gener, 30
Canvi d’escolans.
“... havent fet proposar lo senyor mestre de capella que algun dels
escolans acababa la veu, se li dexa a sa llibertat lo mudar y prendrer
als que judicas més útils.”
Arrendament [del mas Micalet].
“Item. Se resolgué fer arrendament per un [...] Micalet al actual
masover, sens donar fermansa, respecte de no ser possible trobarne
ningu en las actuals guerras ab la Fransa y perills de esser invadits y
perlo per 4 anys, com se acostuma del mas Pardinella al actual masover
sens fermansas, respecte de tenir una heretat propia.”
f. 278-279.
1794, març, 6
Venda de vi a l’ermita de Sant Antoni.
“... se feren presents los desordres que se segueixen de vendrerse
vi en la hermita de Sant Antoni: se encarregà al senyor canonge ad-
ministrador veja ab [coad...].”
f. 281.
1794, [?, ?]
Recurs del canonge Francesc Simon en la controvèrsia per haver-se-li negat
la possibilitat d’examinar-se de cant pla.
“Item. Haventse fet a la Real Cámara la representació ques nota
en la resolució de 30 janer de 94, se ha llegit carta del senyor il·
lustríssim en que expressa y mana que, para satisfacer a cierta orden
de la Real Cámara, le informe el cabildo los motivos que tienen para
denegar al canonigo Don Francisco Simón las distribuciones; de la

práctica que haya havido y que haya en esta iglesia sobre no darlas
a los que no son examinados de canto llano; y de lo ocurrido con el
citado canonigo Simón. Se feu comissió als senyors canonge Thenas,
Pastoret e infrascrit per informarlo de la ordinació del any 1632, de las
constitucions del any 1634, dels decrets de visita del any 1688 y altres
molts y de las resolucions principalment necessarias que provan [las]
practicas antigua y moderna de no donar las distribucions [...] no son
agraduats ni examinats de cant pla, sobre que se ha fet un informe
gran que queda al arxiu.”
Pagament de la lleva de soldats amb motiu de la guerra amb França.
“Item. Se feu comissió al senyor canonge Thenas y Pastoret per
lo que se tinga de donar al comú de la Ribera per los gastos fets en
los somatents.”
1794, abril
“Item. Se resolgué cantar lo Te Deum per lo felis part de nostra
Reyna y contestar a la carta del Rey, Deu guardi.”
Previsió de trasllat de la documentació de l’escrivania —notaria— de
l’arxiu del monestir amb motiu de la guerra amb França, així com de
la seva titularitat.
“Item. Lo senyor canonge Thenas feu present que, essent en junta
ab los comissionats de la Vila per lo assumpto dels somatents, digué
lo notari Isalguer an al procurador de las 5 Dignitats Reals, al senyor
Batlle y a ell, com a comissionat del Capítol, si volian traurer las es-
cripturas de esta Vila y costejar los gastos, atesos los perills de esser
invadits dels francesos: se feu comissió anal senyor arxipreste y senyors
canonges Thenas y Pastoret (per dir anal notari Isalguer) que en 1766
la Reial Audiència reintegrà al Capítol en la possessió de la escrivania
de que lo havian despullat las Dignitats Reials en 1750, la qual obté
per donació Real sens haverseli posat en disputa fins al die, ni haverse
parlat de ella en lo plet de jurisdicció, ni en la sentencia, ab que se
declarà tenia lloch la incorporació a la Reial Corona, per cuyo motiu
no prengué possessió de dita escrivania lo comissionat Real quant ne
prengue de la jurisdicció y [...].”
f. 281.
1794, abril, [23]

Referent a la titularitat de l’escrivania —notaria.
“[...] lo assumpto de escrivania [...] donat al doctor Josep Isal-

guer [...] en la resolució de [...] y segura los [...] y papers sempre que
los entreguia, y que dit notari havia respost que estaba be: y despues
anyadi lo senyor arxipreste que posteriorment havia anat a trobarlo
dit senyor Joseph Isalguer y que li havia dit que volia renunciar lo
establiment que de cúria y escrivania li tenia fet lo Capítol.”
“Item. En atenció que lo predicador actual no pot acceptar ter-
cera quaresma per esser contra las disposicions y lleys de sa religió,
se resolgué escriurer al pare Feliciano de Mataró, si podria y voldria
venir, en [...] se escriura al pare provincial.”
f. 283.
1794, abril, 24
Referent a la titularitat de l’escrivania —notaria.
“[...] Mariano Isalguer presentá [...] renuncia de cúria (y escrivania)
que [sup...] Joseph Isalguer al Real Acuerdo [...] advocat de Barcelona
per fer los pasos [...].”
f. 283.
1794, maig
“Item. Se resolgué escriurer al pare provincial dels caputxins per
a que donia la Quaresma vinent al pare Feliciano de Mataró.”
Pregàries amb motiu de la guerra amb França.
“Item. A instància o proposició dels Ajuntaments se resolgué fer
un vot y dejuni a fi Nostre Senyor nos libre de ser invadits dels fran-
cesos y exposar despues lo Santíssim Misteri.”
f. 283.
1794, maig, 28
“... lo senyor canonge Creuhet, receptor de pa, exposà que ahir
dimarts, die de data de pa, havia comparegut a la receptoria y que lo
pastisser li havia dit que lo pa pastat no era rebedor a causa del forn
nou, per qual motiu no lo havia rebut y, en conseqüència, ni distribuït
entre los residents. En atenció de esser aliment necessari y esser culpa
del arrendatari o [..] las Dignitats Reials lo esser lo pa dolent pues li
era facil courerlo en algun dels altres forns de la Vila, o en lo que te
en sa casa lo forner, en especial havent ja coondescendit lo Capítol

graciosament en rebrer adelantat de las 3 datas del dimarts, dijous y
dissabte de la semmana anterior, e incomodarse en manjarlo sech [...].”
f. 284.
1794, maig, [29 o 30]

“[...] exposaren haver de [...] las Dignitats Reials lo recado [...
...ecedent] presa al [ma...] dit, que a las 11 dona [...] fos a dos quarts
de 12 la [...] de ell no [...] encara estat cuyt. Que havent acordat rebrer-
lo a [...] unas horas de la tarde havian trobat curt de pes [...] pastat
ahir y mal cuit al que acababa de courer avuy, y que a més de això
lo de la pastarada de ahir tenia un gust molt mal, per quals motius
no se havian resolt acceptarlo si que havian juntat Capítol per a que
deliberas sobre lo particular fent ostenció com feren de varios pans
de una y altra pastarada. Despues de haver mirat, tocat y gustat los
vocals los pans expressats y haverse cerciorat uns y altres tenir lo pa
de una y altra pastara las faltas expresadas, se resolgué per lo apuro
y falta de est aliment del pa tant necessari lo acceptar [...la] segona
pastarada pesantlo antes per saber la quantitat que falta, pero no lo
de la primera, requirint con convinga al citat procurador o arrendatari
per a que pastia luego en algun dels forns bons que te, refasia lo que
falta y peraque siga de la qualitat deguda.”
f. 284.
1794, maig, 31
Canvi de jurisdicció dels habitants i el poble de Gombrèn.
“... se feu present lo ordre de la Audiencia per a que informian
los de Gombren si la jurisdicció de dit poble ha pasat al Rey, y se
feu comissió al canonge Thenas per respondrer; y respecte que preve
igualment la Audiencia que lo alcalde major de Camprodon tinga la
jurisdicció contenciosa de esta Vila de Sant Joan y demés pobles de
sa comprehensio y que lo Capítol de la cúria y escrivania, ab títol se-
parat del ab que tenia antes la jurisdicció, que se avisia al advocat de
Barcelona perquè se donia lo pas que judiquia convenient practicar,
haguda raho de tot y principalment del empeño que lo notari Isalguer,
lo Ajuntament y altres tenian format per despullar al Capítol de la
cúria y escrivania.”
f. 285.
1794, juny, 11
Guerra amb França. Dins un requadre: “A 11 de juny entraren los fran-
cesos en esta Vila, ahont estigueren vuit dies y se retiraren sens
cremarla.”
f. 285.
1794, juliol, 31
Suspensió de la festa major amb motiu de la guerra i d’haver estat traslla-
dat a Vic el grup del Davallament de Santíssim Misteri.
“Item. Fer pregarias per lo felis exit de nostre armas y no fer festa
per lo Santíssim Misteri per esser en la cathedral de Vich.”
f. 285.
1794, agost, [2?]

Arrendament del mas Micalet.
“... atesa la impossibilitat de trobar fermansas, lo masover de
Micalet a motiu de la guerra [...].”
Suspensió de la festa major amb motiu de la guerra.
“[...] en virtut de carta del [...] de nostras armas contra [...] so-
lemne als 2 y 12 del [...] omitir que se fan totas las festas.”
f. 285-286.
1794, setembre, 4
Contractació o conducta del metge Saltor en substitució del metge Antoni
Picas, difunt.
“... llegit lo memorial presentat per lo doctor Saltor, se condescendi
en continuarli la conducta de 80 lliures sous ab obligació de visitar a
tots los canonges y comensals y a dos de la família de cadahu, esto
es, a majordoma y criat, y en cas de no tenir criat o 2 majordomas,
y en cas de tenirne una solament, al major de la família y de tenir de
avisar 3 mesos antes en cas de voler marxar, de modo que no fentho
no se li pagaran los tres mesos anteriors a sa marxa o [partida].”
“Item. Se resolgué pagar las 50 lliures y promesas al [quondam]
Anton Picas que se li prometeren al assentar plasa, sempre que constia
sa mort.”
f. 286.
1794, setembre, 5
Guerra amb França.
“[...] des del dia 11 [...] de la santa religió [in...] Ripoll las que
ocuparen [... ...ervesca la ausencia [...] dels 3 mesos de [...].”
Pagament dels soldats.
“Item. Se resolgué pagar de la pabordia los gastos [dels] somatens,
y se feu comissió al canonge Thenas per pagar [alguna] quantitat per
ajuda dels pagos fan los de Vallfogona, y aiximateix per la pretencio
que te esta Vila per que paguen lo per 100 de totas las rendas per
dits gastos.”
Nomenament del batlle de Gombrèn.
“Item. Se anomená per batlle de Gombren per los anys de 95 y 96
a Joseph Casadesus, paraire, y se resolgué escriurer al advocat si sera
esto bastant en atenció de haver manat la Audiència al Ajuntament de
dit poble fasa propuesta de batlle, segurament perque ha pensat haver
pasat al Rey la jurisdicció del citat poble.”
f. 286.
1794, octubre, 18
“... lo senyor canonge Thenas, comissionat per tractar los as-
sumptos de la contribució o pago de somatens de esta Vila y batllia,
exposà: que la Junta de Somatens de esta Vila Batllia no havia volgut
acceptar la offerta de 175 lliures sous per lo senyor arxipreste, canonges
y comensals, sens inclourehi [...].”
f. 286.
1794, octubre
“[...] somatents feu relació [...] 18 del corrent [havia... ...] soma-
tents las 200 lliures sous que [...] y anyadí que en esta [atenció] don
Juan Pau Serralta y lo senyor Francesc Blanxart, vocals de dita junta,
li havian demanat fes entrega luego 42 lliures sous a bon compte de
las 133 lliures 69 sous que corresponen per lo ters de catastro que
pagan los particulars respecte de necessitarse dita partida: y que no
tenint reparo algun tirá police al procurador lo mateix die 21 que dits
comissionats o vocals firmaren lo corresponent recivo: se aproba tot
lo referit, nemini discrepante.”
f. 287.
1794, octubre, 24
“... lo senyor canonge Thenas feu present una esquela en que se

diu haver acceptat la junta la expresada offerta, pero que quant se logria
de emoluments y demés [...tres] de carniseria, herbas, gavellas, etc.,
servira unicament en alivio [dels] particulars seculars: ates semblant
despropòsit y mala fe dels vocals de la junta, se feu comissió al mateix
senyor canonge Thenas per anar a Vich y fer lo recurs convenient a
la junta de aquella ciutat.”
Petició dels habitants de Llaés al capítol perquè als ajudi en el pagament
dels soldats.
“Item. Ates pretenen los de Llahers se contribuesca als gastos de
somatens, se resolgué escriurerlos que vingue algu per veurer lo estat
fatal de esta iglesia y acordar la contribució mes modica que se puga.”
f. 287.
1794, novembre, 20
Conflicte per la forma de fer un funeral en compliment d’una execució tes-
tamentària.
“... se proposà que la senyora Catharina Viñas havia disposat en
testament los funerals enters en esta Col·legiata: que se havia occultat
esta disposició maliciosament al demanar la gracia concedida en lo
Capítol antecedent. Que no se havia fet offertori contra estil y contra
lo que se havia fet en la parroquial. Que no havia anat canonge no-
mine Capituli a fer lo [fumis] en la parroquial contra lo disposat en
la corcòrdia ab dita parroquial ab que se terminà un litigi custosissim
de 42 anys. Se feu comissió anal senyor canonge Thenas per si, de
un modo o altre, podria esmenar las cosas practicadas en perjudici
gravissim dels drets mes antichs e interessants de esta iglesia.”
Nomenament de mestre.
“Item. Se feu comissió al mateix canonge Thenas per donar, junt
ab lo Ajuntament, lo magisteri de primeras lletras de esta Vila, habentse
primerament aprobat al reverent Miquel Vila.”
“Item. Lo senyor canonge Thenas feu present una esquela de
la Junta de Somatens y ab que adherexen a la oferta feta y anullan
aquella condició indigna.”
f. 288.
1794, desembre, 18
Forma de pagament dels arrendataris.
“... se resolgué estar en evicció84 dels danys de la guerra als ar-

rendataris de la pabordia com paguian ab diners lo arrendament, y
no ab vales reals.”
Felicitació al bisbe per les festes de Nadal i destinar més diners per a la
compra de les sabates dels escolans.
“Item. Escriurer las bonas festas al senyor il·lustrissim y aumentar
lo preu de las sabatas dels escolans a coneguda del infrascrit.”
f. 288.
1795, gener
“Item. Haventse excusat Joseph Casadesus, per esser estanquer,
de esser batlle de Gombren se anomenà a Agustí Amils segonament y
se resolgué avisarho a la Audiència.”
Donatiu a Llaés perquè puguin pagar els soldats.
“Item. Se resolgué donar alguna cosa als de Llahers per los gastos
de somatents.”
“Item. Se anomená per administrador del Hospital de Pobres al
reverent Joan Colomer, comensal.”
f. 289.
1795, gener, 23
Presa de possessió del batlle de Gombrèn.
“... se feu comissió al senyor canonge Thenas per donar possesió
de la vara de Gombren a Agustí Amils.”
f. 289.
1795, febrer
Funerals pels morts durant la guerra amb França.
“Item. Se resolgué dir un offici solemne de requiem per los que
han mort en la present guerra ab los francesos.”
f. 289.
84. Evicció: despossessió legal, i especialment la que sofreix el comprador de la

cosa que li fou venuda; obligació del venedor de respondre de la cosa venuda davant la
reclamació d’un tercer per causa anterior a la venda (DCVB).
1795, març, 6
Honorat Corriols, procurador de les Cinc Dignitats Reials.
“... se llegí la requesta que Honorat Corriols, com a procurador
de las Dignitats Reials ...”
f. 289.
1795, abril, 7
Provisió d’una còpia dels documents que es conserven a l’Arxiu Reial de
Barcelona.
“Item. Respecte de tenir lo canonge Thenas un [...] seu en lo Arxiu
Real, se li feu comissió peraque, quant tinga occasio, se aprofitia de
dita oportunitat per averiguar y pendrer nota dels papers fahents per
la iglesia existents en dit arxiu.”
f. 290.
1795, abril, 9
Estalvi de cera.
“Item. Ates lo preu excessiu de la cera y dificultat en trobarne,
se resolgué que lo canonge sagristà economisas y ahorras la que se
pogues.”
Petició d’augment de sou del campaner.
“Item. Se llegí un memorial del campaner (en que exposa) son
gran treball y la poquedat de son salari: se resolgué que escombras la
iglesia de 15 [...].”
f. 290.
1795, abril
Petició d’augment de l’assignació del mestre de primeres lletres.
“... se feu comissió al senyor canonge Thenas per aplicar a alguna
caritat, junt amb lo comisionat del Ajuntament, lo blat corresponent al
mestre de primeras lletras, per lo temps que ha vacat dit magisteri.”
f. 290.
1795, abril, 16
Petició d’augment de sou del campaner.
“... los comisionats per lo aument del campaner exposaren que,
ates tots los apareixia aumentar son salari a 50 lliures sous annuals,
donarli lo adventicio de confrarias y enterros, inclusos los de la ger-
mandat (que se [reputará] 5 lliures sous), mitja fanega85 de sal, quant

no ne tinga per raho de son fill escolà en el dia y pagarli cada vegada
que escombria son treball a disposició y conegudas del canonge obrer
a fi que cumplia exactament: se aprobá dit aument per tots los vocals.”
f. 290.
1795
Conflicte jurisdiccional amb la Reial Audiència pel nomenament del batlle
de Gombrèn.
“... se llegí carta de [...] Gombren [...] avis que la Audiència lo
ha anomenat batlle, despullantlo del [privilegi] de tal que tenia del
Capítol senyor jusrisdiccional de dit poble. Se feu comissió anal senyor
canonge Thenas per instruir al advocat de la possesió pacífica que te
de la jurisdicció de dit poble [comforada] antiguament y fer lo recurs
convenient.”
Petició d’arrendament dels comunals de Gombrèn.
“Item. Haventse llegit carta del rector de Gombren ab que solicita
lo Ajuntament de dit poble fer arrendament de algunas pesas comu-
nals per occorrer als gastos que sufreix aquella població: se resolgue
concedirla pero que avisian ab memorial individuat de las pesas que
arrenda [...].”
f. 291.
1795
Conseqüències de la guerra amb França.
“Item. Se resolgué dirse algun temps la col·lecta ates lo estat de
la guerra y del temps inconstant.”
f. 292.
1795, agost, 13
Conflicte jurisdiccional amb la Reial Audiència pel nomenament del batlle
de Gombrèn.
“... se feu comisió al senyor canonge Thenas per informar al
alcalde de Camprodon sobre la jurisdicció de Gombren.”
Reserva dels diners de la festa major, en l’espera del retorn del grup escul-
tòric del Santíssim Misteri, conservat suara a la catedral del Vic.
85. Faneca: mesura de grans que en certes regions conté vuit almuts i en altres
en conté dotze; en el sistema mètric decimal la faneca té una equivalència variable entre
30 i 55 litres (DCVB).
“Item. Se resolgue celebrar per mossèn Valentí de la renda des-

tinada per sermons y novena del Santíssim Misteri omiti en 1794 y
reservar la fundada per cera y semblants per quant vulla Deu puga
retornar lo Santíssim Misteri, collocat en la cathedral de Vich a causa
dels francesos.”
f. 292.
1795, agost
Comprovació de les coccions i la qualitat del pa de les porcions.
f. 292.
1795, agost, 15
f. 292.
1795
f. 293.
1795, setembre
Retorn dels objectes de valor que s’havien dut fora de la vila amb motiu de
la guerra amb França.
“[...] ates que [...] no pot dubtarse de paus [...] las joyas, las ro-
bas y plata [...] per tractar ab los dos Ajuntaments del retorn del [...]
y festas corresponents.”
Retorn del grup escultòric del Santíssim Misteri que s’havia dut a Vic amb
motiu de la guerra amb França.
“Als 10 de setembre de 1795 en Capítol ordinari queda elegit lo
primer dissapte de octubre per arribar a esta lo Santíssim Misteri, y
se feu comissió a l’arxiprest y reverent Andreu Isalguer per anar a
buscarlo a Vich: se resolgué rebrelo ab profesó a la altra part del pont,
continuarla per tots los carrers ab la major solemnitat, anyadir altre
die de festa ab sermó a las dels demes anys, y fer quant se puga per
la major solemnitat en acció de gracias.”
Examen de cant pla del canonge Francesc Simon.
“Item. Se assenyala die al senyor canonge Simon per esser exa-
minat de cant pla. Lo senyor canonge Puig protestà.”
f. 293.
1795, setembre, 11
Examen de cant pla al canonge Francesc Simon.
f. 293.
1795, setembre, 28
Nova col·locació de les relíquies del beat Miró de Tagamanent, profanades
per l’exèrcit francès.
“Als 28 de setembre de 1795 en Capítol extraordinari convocat
y congregat en lo lloch acostumat, en que assistiren tots los vocals se
resolgué collocar las reliquias del beat Mir [sic], que se han recollit,
despues de fets mil pedasos per los francesos lo rich sepulcre que las
contenia, devant lo altar de Sant Jaume, llevant auto lo notari doctor
Mariano Isalguer per provar la identitat, fer lo talem [ordinari], los
poms dels dos burdons medians, los del talem bo y [...calsers] comprar
galons, reparar los palits, fer tern, capas y casullas, y la bancada de la
part esquerra del altar major, per reparar aixi alguns dels mols danys
donats per los francesos en sa invasió [...].”
f. 295.
1795, octubre
Recepció del grup escultòric del Santíssim Misteri.
“... lo senyor arxipreste fa relació [... haverli] entregat lo senyor
il·lustrissim y lo il·lustre Capítol de Vich a ell y al reverent Andreu
Isalguer lo Santíssim Misteri que a causa de la guerra ab los francesos
se havia depositat en aquella cathedral, y que de dita entrega se havia
llevat auto en poder del doctor Josep Anton Estavanell, notari, en lo
die 1 del corrent, y que lo havian portat y rebut est capítol als 3 del
corrent, com tots saben.”
f. 295.
1795, octubre, 15
“... se resolgué donar al Capítol de Manresa la verificació que
demanaba de besar la ma en esta collegiata los predicadors anal ca-
nonge celebrant.”
Examen de cant pla al canonge Francesc Simon: transcripció del text del
litigi o petició del canonge Simon, en castellà.
f. 295-296.
1795, octubre, 29
Resolució sobre la jurisdicció de l’escrivania —notaria.
“... se llegí la sentencia del consell de Hazienda sobre quedar
a favor de Capítol la escrivania ab los manuals, capbreus y registres
ecclesiàstichs.”
f. 296.
1795, desembre
Destinació del sou d’un soldat mort, estipulat en el seu testament.
“Item. Se resolgué pagar al pare Guardia de Sant Francesch de
Girona las 50 lliures sous promesas a Anton Ribas al entrar al servey
del Rey en virtud del testament que feu.”
f. 297.
1796, febrer, 4
“... se concedi la profeso de Santa Agata.”
Sou de l’encarregat del rellotge.
“Item. Aumentar fins a 10 lliures sous lo salari del qui dona
corda y cuyda [...].”
f. 297.
1796, febrer, 18
Conservació de documents.
“... se resolgué arxivarse los actes sobre lo regrés del Santíssim
Misteri y sobre translació del beato Miró y pagar al notari Isalguer lo
compte ha presentat.”
Treballs d’ordenació dels documents de l’arxiu del monestir.
“Item. Se resolgué aguardar al senyor canonge Thenas per bus-
car los actes demanas lo procurador y fer lo present que treballia en
arreglar lo arxiu, respecte haver fet present lo infrascrit lo molt que
importa y que ell no pot, atesas las varias comissions y la falta [...]
desde lo any de 1789.”
Vestuari dels escolans.
“Item. Se feu comissió al infrascrit per fer cotas als escolans.”
f. 297.
1796, març, 31
Delme de Molló.
“Item. En atenció de marxar lo infrascrit [Pla Romaní, canonge]

a pendrer los banys, se feu comissió anal senyor canonge Creuhet per
arrendar, junt ab lo senyor canonge Thenas, lo tersó de Molló.”
f. 298.
1796, juny, 9
Vestuari dels escolans i confecció d’ornaments per als altars de l’església.
“Item. Se feu comissió al infrascrit per fer sobrepallisas als esco-
lans y se resolgué unanimament fer mesas a la italiana a Santa Llúcia,
Sant Sebastià, Sant Jaume, Sant Llorens y Santíssim Misteri a motiu
de faltar palits en dits 5 altars a causa de la invasió dels francesos, y
aximateix fer pesa suelta a la Trinitat, lo oratori o altar de Convales-
cenz sota las [manxa...de...marí] per tenir las capas ab registres ahont
son ara las necessarias fer estas al hort del insfrascrit, y fer calaxos
en [...] commodos a la comu y particulars per tenir [llarg... ...llas] y
demes convenient per dit effecte.”
“Item. Se feu comissió al senyor canonge Pastoret per tractar ab
lo senyor il·lustrissim sobre acudir a Roma per poder traurer de las
fundacions los utencilis.”
f. 299.
1796
“Item. Se llegí carta de Don Xavier [Ju...] y de Pagès, agent del
Capítol de Manresa en Roma y altra carta de [...] Vich, en que avisan
que la santa congregació de Ritus [...] plenitud de vots y amb lo amplius
non proporratur, esto es, sens poderse suplicar, declará als 30 de abril
del corrent any que los predicadors han de pendrer la benedicció y besar
despues la ma al celebrant antes de predicar: se resolgué practicarse
aixis conforme era ja estil en esta iglesia, de qual se doná certificació
al Capítol de Manresa, avisarlo a tots los celebrats y al pare Feliciano
de Mataró respecte de haverho rehusat en la Quaresma ultima y, en
cas de rehusarho algun predicador, continuar lo offici lo celebrant.”
Al marge: “salari del manxador”.
“Item. Se resolgué aumentar fins a 18 lliures sous annuals lo
salari del [...] Jaume Puig, y, atesos los auments ja fets y sos treballs,
no atendrerlo per altre aument.”
f. 299.
1796, juliol, 7
Referent a l’exempció en el pagament dels delmes.
“... se llegí la pracmatica Real de 8 de juny del corrent any ab
la que, mediant un breu de sa santedat, se anula, casa, y revoca tota
exempció de pagar delmes, ja sia per privilegi general, ja particular o
sia per costum o possessió immemorial.”
f. 300.
1796, agost, 18
Obres de manteniment a l’església.
“... obrer que, a motiu de la escasez de diners y esser los [jor-
nalers... ... cars ...bardant] fer las obras resoltas als 9 de juny [...] de
haverhi mestre de casas, aparegué molt bé a tots los [...] y a proposició
del mateix se resolgué unanimament fer antes, com a més necessari, fer
paradors al arxiu vell y demes forats o oberturas per aturar la aygua,
escurar la clavaguera a la altre part de Sant Matheu, fer nou foso de-
tras sant Agustí, Roser y Sant Llorenç inseguint lo de la congregació
y serrar fusta en lo Grau.”
f. 301.
1796, setembre, 22
“Item. Se anomená a Pere Coll, paraire de Gombren, per batlle
de dit poble y se resolgué [...enovar lo recurs] fet a la Reial Audiència
sobre elecció de batlle.”
Atermenament a Gombrèn.
“Item. Ohidas las pretencions de Cot de Gombren sobre termanals,
terras e introduir un pas nou en la devesa de la Espluga y, aiximateix,
los excesos grans entre los pastors de Pardinella y Serradell a motiu de
las disputas sobre montanyas, camins ramaders y abeuradas y, aixima-
teix, ab varios particulars, se feu comisió ampla al infrascrit canonge
obrer per passar alli, plantar termes y compondrer tot lo que se puga.”
f. 301.
1796, novembre, 3
Atermenament a Gombrèn.
“... fer relació de haver atermenat la devesa de la Espluga quedant
de ella las terras que se havia apropiat lo Vilamitjana o Cot y que lo
batlle li havia posat 25 lliures sous de penas per cada vegada faria
passar lo bestiar per lo camí que volia introduir al capdevall de dita
devesa en lo termenal [...] havia fet tocar [...] penas en la cúria del
[...] notari de Ripoll: Que havia [cercat] lo proces [...] Pastors y que
esperansaba lograr que se [...] y montanya [ad...] en fer propias [...]
quatra montanyas desde Sant Miquel de [...] occasio en que lo mal
temps trau los [bestiars ...] montanyas aixis com ho son en lo restant
[des...] que seria [...var] de zel la causa de tants enredos y [...] tajos
a [...] particulars [y] al Capítol perque com [...] de ditas montanyas
se guardaria y aprofitaria la herba de la sua com y quant volgues: tot
aparegue molt be.”
Pagament d’una còpia dels documents que es conserven a l’Arxiu Reial de
Barcelona.
“Item. Se feu comissió als senyors canonges Thenas y Pastoret
per gratificar los treballs de fer la nota dels instruments que paran en
lo Arxiu Real de que fa ostenció lo senyor canonge Thenas.”
Concessió de vuit pins destinats a les obres de conducció d’aigua.
“Item. Los comisionats del Ajuntament suplicaren sels concedissen
4 o 5 pins de la hermita de Sant Antoni per beneficiarlos per conti-
nuar la canonada de la font. Se resolgué concedirlos fins a 8 pins com
tornasen a empedrar los puestos per ahont pasa dita canonada.”
f. 301-302.
1796, desembre, 8
Arrendament de la carnisseria.
“Item. Se feu comissió als senyors canonges Creuhet y Thenas
per acordar ab lo subjecte que offereix tallar carn per lo Capítol [...]
bona y a menor preu, que la [indig...a] la carniseria de la Vila.”
“Item. Se concediren las [...tas] y offici de Santa Llúcia com so-
licitan los pabordres [de] sa administració.”
f. 302.
1796, desembre, 11
Arrendament i preus de la carnisseria.
“... los comisionats de la carniseria feren relació de haver ajustat
la carn de moltó bo y del país a 9 sous 3 [diners] fins a Pasqua.”
f. 302.
1796, desembre, 22
Nomenament de càrrecs per a l’any 1797.
f. 302.
1797, gener, 8
Delme o terçó de Molló.
“... se feu comisió al senyor canonge Thenas per pasar a Molló
y obligar a 3 o 4 particulars a pagar lo delme que rehusan pagar de
anyells tardans.”
El notari Marià Isalguer facilita a l’ajuntament una còpia de les claus de
l’escrivania —notaria.
“Item. Lo infrascrit feu present que [... Mariano] Isalguer, notari,
havia entregat al [Ajuntament...] claus de la escrivania del Capítol que
ell y [...] regentat, en virtut dels establiments [concedits per aquest
capítol]: se resolgue estar vigilant sobre lo que occorria [...] dir a la
Audiencia.”
f. 303.
1797, gener
El notari Marià Isalguer facilita a l’ajuntament una còpia de les claus de
l’escrivania —notaria.
“[...] havia entregat una de les claus de la escrivania [...] Capítol
al Ajuntament [...nintse] ell altre clau de [...]: se feu comissió al se-
nyor canonge Thenas per anar a Barcelona y acudir a la Audiència en
defensa de [...] tant interessant y procedir contra semblant atentat.”
f. 303.
1797, febrer, 2
Instruments musicals.
“Item. Se negaren las trompas que solicitaban los músichs [...].”
Pregàries amb motiu de la invasió francesa dels Estats Pontificis.
“Item. Se resolgué fer pregarias [...] com preve lo Rey [...] per
la [...] de la Religió Catholica ab motiu de invadir los francesos los
Estats Pontificios y tenirse noticias de si ja sa santedat estaria [fora]
de Roma, segons expresa dita carta.”
f. 304.
1797, febrer, 23
“... lo canonge Creuhet y lo infrascrit feren relació de haver arrendat
la carniseria del Capítol al actual arrendador de ella ab la obligació de
donar carn bona y del pahis al preu de la de la carniseria de la Vila
y, quant fos est irregular, a un preu racional peraque ni un ni altre
perdia. Se aprobá unanimament dit tracte.”
f. 304.
1797, març, 29
Apropiació per part del notari Marià Isalguer de l’escrivania —notaria.
“... exposa lo infrascrit que est [... havia] notificat lo alcalde ma-
jor de Camprodon que [ven...] de sa Excelencia y Real Acuerdo per
reintegrar al Capítol las escripturas de que se havia apoderat de fet
lo notari Isalguer, compresas las actuadas per lo difunt senyor Joseph
Isalguer, per collocarlas en la escrivania [...] notari [...] claus [...] en-
carregat ferho [...] Capítol [anyadir... ...] altre comissió molt important
se apoderaria [...] escripturas que [...] Isalguer te en sa casa las [...]
dita escrivania [...] posaria panys nous y se las quedaria en son poder
fins [a poder] tornar a practicar las demes diligencias indicadas, a fi
de no quedar lo Capítol corresponsable de las moltas escripturas que
se suspita se hajen extraviat. Aparegué tot molt be y se feu comissió
al senyor arxipreste peraque, en ausencia del senyor canonge Thenas
y quant [... expedit] lo infrascrit, assistesca y rebia [...] papers.”
f. 304.
1797, març, 30
Restitució al capítol de l’escrivania —notaria—, de la qual s’havia apropiat
el notari Marià Isalguer.
“... lo infrascrit comissionat feu relació de que ahir, a las 7 de
la nit, lo senyor Alcalde feu portar una infinitat de manuals y papers
de la escrivania del Capítol que eran en casa Isalguer y collocat en
dita escrivania, ab entera separació dels pochs hi havia dexat lo notari
Isalguer, posat panys nous y practicat lo demes que digue ahir el in-
frascrit comisionat, ab cuya occasió se feu present lo molt important
que es enviar comisionats a Barcelona per tot assumpte de pes, y lo
molt favorable la providencia de sa Excelencia y Real Acuerdo atesa la
burla y mofa que feya lo Ajuntament y lo notari Isalguer del Capítol,
haventse valgut de la sobrada confiansa que ha [fet lo Capítol] de ell
y de sos antepasats, haventlos entregat [...] escrivania per regentarla
despues de [haver...] dos centurias aquella família de Isalguer ab [jus...]
per medi de esta escrivania conforme confesa [...] difunt pare senyor
Josep Isalguer del actual don Mariano en un memorial que presenta
al Rey, qual consta en lo expedient: se resolgué escriurer gracias ex-
presivas al senyor canonge Thenas, síndich en Barcelona.”
Arranjament de l’orgue.
“Item. Se resolgué adobar la orga, fer nous los clarins espatllats
per los francesos y, si convé, las manxas, y valerse del senyor Pau
Obrador [... orga]nista de Sant Cugat del Vallès.”
f. 304-305.
1797, maig, 11
Oferiment de la família Asprer de daurar l’altar del cambril del Santíssim
Misteri.
“... lo infrascrit feu present que don Carlos Ramon de Asprer
offeria dorar lo altar del Santíssim Misteri si era a gust del il·lustre
Capítol: no sols se acceptá esta offerta, sino que, en atenció de haver
dorat ab sos germans lo un dels altars del camaril y esser benefactor
particular de esta iglesia, se resolgué unanimament collocar lo mateix
Capítol en dit altar lo escut de sas armas, ab la inscripció següent:
Agradecido el Ilustre Cabildo a los Nobles señores don Carlos Ramon
de Asprer [y] de Asprer], socio de la Real Sociedad de Tárrega, capitán
comen[...] de los somatenes que fue del canton de Almenar en el cordón
de la Seo de Urgel, y a doña Rita de Asprer y Cero, su muger, en la
misma villa domicilia[da, por] haver echo dorar a sus expensas este
altar ha man[...] esta memoria y escudo de sus armas a 8 agosto [de
1797]. [Així] mateix se ha resolt donarli certificació autèntica de [...]
y que sempre que dit escut de armas o la [inscripció ...] se borrás o
malogras, puga ell y sus descendents tornar [a dorar] a expensas suas.”
f. 305.
1797, juliol, 17
Conseqüències de la restitució al capítol de l’escrivania —notaria—, de la
qual s’havia apropiat el notari Marià Isalguer.
“Item. Se llegí carta del [...] ab que avisa que lo senyor fiscal ha
estat de sentir que lo doctor Mariano Isalguer respongues cathegori-
cament si volia o no usar de [l’esta]bliment, y que acudís en justicia
si pretenia cosa alguna contra lo Capítol: que havia passat al relator
lo dimecres: que lo dijous se havia fet present al Acuerdo y que est
havia provehit conforme lo parer fiscal y [...] ha ara acudit al General
per cuydar del polítich ab certificacions de vita, et moribus, havent
admirat que un home que com a notari te confiada la fe publica haje
tingut de recorrer a semblants medis per a sa defensa y que al Gene-
ral havia enviat son recurs a informació de la Audiència y anyadeix
la difficultat de valerse del doctor Sola, per no voler advocat per ser
molt rich, y [a... motius]: se resolgué unanimament que se valgués del
[doctor] Abadal per advocat dexantli a la Audiencia y que se demanas
al dit notari en justicia la [relació ...] molt manuals y papers que del
coteix fet per lo [...] en vista del nou inventari ab los dels anys 1749
[...] haver extraviat.”
f. 305.
1797, [?, 2?]

Sobre provisió de beneficis.
“... se llegí carta del Rey, Deu guardi, ab que mana no impe[dir
...] possesió de qualsevol benefici als freÿles de las quatro ordenes mi-
litares de Santiago, Calatrava, Alcantara y Montesa: se resolgué acusar
lo recivo.”
Llànties al sepulcre del beat Miró.
“Item. Haventse llegit [... decrets] de visita se resolgué [...] llantias
del beat Mir [...] a mossèn Coÿ lo [D...].”
Prohibició d’assistència al cor d’un membre de la comunitat parroquial de
Sant Pol
“Item. En atenció que lo reverent Anton Puigferrat, prevere, nebot
de [...] del senyor rector de la parroquial, después de la invació dels
francesos se introduhi al chor [... lloch] de son oncle: no [havent...]
los pochs capitulars [...] retornat a esta Vila a [...] torn de dita invasió
[...] deu admetrerse per substituir [...] rector inseguint lo sentit de sa
ilustrissima en la visita que [...] passar, se resolgué unanimament no
admetrerlo mes al chor a fi de obviar los inconvenients que podrian
seguirse de aqui.”
Prohibició d’assistència al cor de la comunitat parroquial de Sant Pol fins
que no paguin un deute.
“Item. En atenció que los parrocos de Sant Pol se negaren en lo
any pasat a pagar anal senyor canonge Creuhet y est any anal senyor
canonge Thenas y reverent Andreu Isalguer, legitimament impedits per
assistir als vespras de Sant Joan y Sant Pau los 3 sous que han de do-
nar a [...], se resolgué unanimament no ferlos presents [...] assistescan
al chor personalment a no ser que satisfacian dits 3 sous.”
f. 305-306.
1797, agost, 3
Estat de salut del rector de Sant Martí d’Ogassa.
“... lo senyor arxipreste feu present una certificacio que [...] lo
senyor rector de la parroquial en que se expresan [...] que pateix dit se-
nyor rector y lo mal de camas que li impedeix seurer ab decencia. En
atenció que dit senyor rector va a peu a Ogassa [...].”
f. 306.
1797, agost, 7
Estat de salut del rector de Sant Martí d’Ogassa.
“... lo senyor arxipreste feu present un memorial del senyor rector

ab que demana [presen...] en lo Capítol antecedent, en virtut del ma-
teix [...], se resolgué que lo senyor arxipreste li responguia [...] estava
a la resolució presa en dit Capítol y que qualsevol dia que faltia, no
se li donia pa en las datas següents fins a haver residit y, aximateix,
se resolgué mediant instancia del dit senyor rector, que se valgues del
escamballet per tenir los peus que li offeria lo senyor canonge Creuhet
mes alt que los demes, o que sel fes, com volgués, per estar la cama
ab tota conveniència com no fer de amplaria que impedis lo pas dels
residents.”
f. 306.
1797, agost, 10
“... relació de sa comissió en punt de escrivania [...] respecte de
haver respost lo doctor Mariano Isalguer [... Acuerdo] que volia usar
del establiment havia [...] dit Acuerdo, que usia de ell, estiguias al [pro-
vedo] y per los manuals y demes papers extraviats acudian las pars en
justícia y, en conseqüència, que lo havia citat en causa: se aprová tot:
se li donaren [...] la amplia [...] junt ab [...] lo infrascrit ab resolució
de 19 maig de 1796 ab [... vots] al senyor arxipreste.”
f. 306.
1797, agost, 20
Reparació de l’orgue.
“... se llegí la carta ab que Pau Obradors, organer y [organista
de Sant] Cugat, se despedia y lo paper de las observacions y faltas te
[...] del modo amb que podria compondrerse: se resolgué [darli ...] y
arxivarse son paper, per judicarse molt util.”
“Item. Se concediren las pregarias per pluja que solicitaba lo
Ajuntament.”
Admissió amb condicions a la capella de música.
“Item. Se admeté a la capella per [...] trompa ab obligació de
aprendrer de abué a Rafel [...].”
f. 307.
1797, setembre, 14
“... los comissionats, per lo assumpto de escrivania, feren present

que, haventse restituït a esta vila lo [doctor] Mariano Isalguer, notari, y
no haventse manifestat per la regencia de ella com apar li correspondia,
los aparexia conveinent pasarli lo offici del tenor següent: Senyor don
Mariano Isalguer. En atenció que vostra mercè en lo die desavuÿt de
juliol del present any se allaná a servir la escrivania del il·lustre Ca-
pítol de esta Collegiata procura vostra mercè, dins vuÿt dias inclosos
lo de la fecha, sens mes tardar, prendrer inventari de las escripturas
y cumplir tot quant está previngut en lo acte de establiment. Sant
Joan las Abadesas quinse setembre de mil set cens noranta set. Per
comissió del il·lustre capítol don Adjutori Prat, arxipreste, comissionat
doctor Anton Pla Romani, canonge comissionat, doctor Juan Thenas,
canonge comissionat. Se aprová unanimament dit offici y se resolgué,
aximateix, que se li pasas per lo porter de capítol.”
Atermenament.
“Item. Lo senyor canonge Thenas exposa haver passat a Fontllatera
pero que era superfluo plantar termes respecte que los aÿguavesos fan
evident ser ells lo termenal.”
f. 307.
1797, setembre, 21
“... lo senyor arxipreste y demes comissionats per lo assumto de
escrivania feren relació que lo reverent Anton Soler, prevere, porter
de Capítol, havia portat lo offici que se resolgué als 14 del corrent
pasat anal doctor Mariano Isalguer peraque comparagues a pendrer
inventari y regentar la escrivania en lo dia 18 del corrent, firmat de
dit die 18 per haver estat ausent de esta Vila en los dias 15, 16 y esser
festa lo die 17, y que lo havia entregat en sas proprias mans segons
havia referit, lo que exposaban per noticias de tots los vocals.”
f. 308.
1797, setembre, 28
“... los comissionats per lo assumpto de escrivania feren present
que lo notari doctor Mariano Isalguer ni havia comparegut per regentar
la escrivania ni donat resposta alguna al offici que se li passa dit fi,
segons consta ab resolucions de 14 [...] corrent.”
Al marge: “Santissím Misteri”.
“Item. Se resolgué fer novas las gradas podridas y demes del

altar o tabernacle ahont se diuhen las misas, daurarlo y ferlo segons
lo estil del altar.”
f. 308.
1797, novembre, 2
Referent a la concessió atorgada a la família Asprer de col·locar el seu escut
heràldic al cambril del Santíssim Misteri.
“Item. Se ha llegit lo paper anonim ab que prometen esborrar lo
lema o epitafi que als 11 de maig se concedi unanimament posarse en
lo altar del Santíssim Misteri que ha dorat don Carlos de Asprer: se ha
fet comissió al infrascrit [per] proposar a casa de Asprer respecte que
seria una [burla ...] contents, se posian sas armas y quant no que de
[pa...] se te inconvenient, en que se posia lo epitafi [con...].”
f. 309.
1797, novembre, 10
Referent a la concessió atorgada a la família Asprer de col·locar el seu escut
heràldic al cambril del Santíssim Misteri.
“... lo infrascrit feu relació de haver adherit los pares de don
Carlos en posarse las armas seus aquell epitafi llarch en lo altar del
Santíssim Misteri.”
Funeral per un prevere francès.
“Item. Se ha resolt enterrar [a...] sol offici, dir vespres, un [...no]
y laudes de valde al reverent Bartholomeo Galart, francès, [per] esser
pobre com despues no li fasian officis en altre part.”
“Item. Respecte de haver lo sagrista de la parroquial viaticat re-
ferent Galart ab lo santíssim [de] Sant Pol, violant un dret robust y
acordat a favor de esta iglesia, se ha fet comissió al senyor arxipreste
per averiguar [...] y esmenar lo fet de manera que no quedi [...] lo dret
privatiu que de ferho te esta Collegiata.”
f. 309.
1797, novembre, 16
Funeral per un prevere francès.
“Item. Se resolgué incertar en la concordia ab la parroquial la
certificació del reverent Pere Roca, sagrista de Sant Pol, de fecha 13 del
corrent ab que expresa que haventli dit administrar en [...] lo viatich al
citat Galart en resolució de 10 [...] haver advertit ab la presa o ignorar
que [...] de esta iglesia li administrá de la [...] sens tocar campanas

lo que firmaba per no [...] lo dret que de ferho te esta Collegiata.”
f. 309.
1797
“Item. Lo doctor Mariano Isalguer, notari, per medi del don An-
ton Illa, notari de Ripoll, presentá un decret del Excelentissim Senyor
Capitá General ab que mana que dit Isalguer regentia la escrivania del
Capítol mediant inventari, per lo qual dit capità general fa comissió
al alcalde major de Camprodon y requerí al Capítol li assenyalas hora
per [comparèixer] dit alcalde: se respongué que esta be y que [...alaba]
aquella hora en que dit alcalde [comparagués].”
Horaris de misses i salaris dels oficiants.
f. 310.
1797, desembre, 21
f. 312.
1798, gener, 4
“Item. Se feu present que lo notari Isalguer, ab lo compte que
presentaba dels treballs de 96, demanaba 43 lliures 14 sous per ells
y paper sellat. Respecto que dit notari regentaba nostra escribania en
virtut del establiment que li te otorgat lo Capítol en virtut del qual
esta obligat a treballar de valde y pagar 20 lliures de cens annual, se
resolgué no pagarli dit compte y se feu [comissio al infrascrit] per
demanarli ditas 20 lliures sous detrahent de ells lo import [... ...liat].”
Capella de música.
“... se resolgué que lo senyor mestre [...] que convinga y ferlos
posar al lloch los [compete...]; se feu comissió al senyor canonge Creuhet
y al infrascrit per tractarho [n...] provehir los officis ab los salaris de
ells, conforme estima [...] la capella y bon ordre dels musichs.”
f. 312-313.
1798, gener, 18
“... lo infrascrit feu relació al doctor Mariano Isalguer, notari,

la resposta de que se parla en lo Capítol de 4 del corrent: y que dit
notari li havia demanat li posas en escrit al peu del memorial, que li
faria lo que li deya de paraula y que li havia respost que axo no era
cosa sua, sino del Capítol.”
f. 313.
1798, gener
Destinació del sou d’un soldat mort.
“... se resolgué pagar a la mare y germans de Pere Martir Soler las
50 lliuras que se li prometeren al ferse fusiler per lo Capítol respecte
de haver contextat los officials y major del regiment que se doná [...].”
f. 313.
1798, febrer, [?8]

Pagament de les porcions canonicals a un estudiant.
“Item. Se ha llegit un decret del senyor il·lustrissim ab que mana
donarse est any los fruÿts grossos al senyor canonge Sala, estudiant
filosofia en Vich, aplicantse a ella y fet mostar de dita aplicació y de
sos bons costums ab certificació al fi del any: se ha resolt unanimament
conformarse al dit decret, atés que dit senyor canonge es pobre, sens
tenir altre medi per estudiar, pero sens fer exemplar per esser contra
la practica de esta iglesia.”
f. 313.
1798, febrer, 22
“... lo infrascrit feu present haverse notificat lo [...] al doctor
Mariano Isalguer peraque responsagues si [...] la escrivania ab los [pac-
tes] del establiment respongue [...] matex dia que si la escrivania es
del Capítol no [p...] del Rey, si ab las condicions [expressadas] ab los
recursos [a] la sala de Govern.”
f. 313.
1798, març, 3
Daltabaix al capítol. Sembla que la tala de l’avet del claustre del mones-
tir posa al descobert tot un seguit de presumptes irregularitats del
canonge Plaromaní, obrer, el qual és desposseït de tots els seus càr-
recs i oficis després que alguns membres del capítol manifestin de
l’esmentat canonge...
“... no soportar més en lo exercici despotich y arbitrari de la

administració li tenia depositada de la obra ... Respecte de que est
mateix individuo, ab sa violencia de esprit ambicios, ha sabut edificar
son despotisme sobre la decrepitesa de alguns, pacifiqués y timides de
altres de [VS] fins a oprimirlos y embargarlos la llibertat tan delicada
e inviolada de votar, y de explicarse en tots los asumptos a maior uti-
litat y benefici de esta iglesia com es de obligació: que ab est arrest y
esclavitud de las facultats de [VS] mantingudas [...] resentiment, se ha
elevat al grau de vanagloria de que [VS ...] vulga, fins agusar tractarlos
de burros, vanitat tant [...].”
Conflicte entre el capítol i el canonge Plaromaní.
“Item. Se feu comissió als senyors canonges y al infrascrit [...]
a buscar los papers que encontrasen del Capítol a casa del senyor
canonge Plarromaní.”
f. 314-315.86
1798, març, 8
Tancament del campanar.
“... se ha proposat y resolt ques facie un forrellat y clau a la
porta del campanar.”
Conflicte entre el capítol i el canonge Plaromaní.
“Item. Los comissionats per portarsen los papers del Capítol de
casa lo senyor canonge Plarromaní digueren que, respecte de que los
papers que encontraren eran de poca importancia com se veu per la
nota, suspengueren portarlos fins a nou ordre.”
f. 315.
1798, març, 13
Referent als problemes que causen uns refugiats a la col·legiata.
“... lo senyor arxipreste feu present de que lo senyor degà li avia
comunicat la quexa que li avia fet [lo] Ajuntament de la present Vila
sobre los dos subjectes refugiats de esta iglesia, dels quals se suspita,
ab fonament, de que ells cometen los robos y excesos que se fan a las
nits, a fi de que providenciás lo Capítol de que [...dasen] encerrats a
la nit y no poguessen surtir: se resolgué que lo senyor canonge Simon,
per prompte e interina providencia, los digués las grans queixas ques
86. Canvi de lletra: el canonge Antoni Pla Romaní, que havia escrit les resolu-
cions fins a aquest punt, és substituït pel canonge Joan de Puig.
feia contra ells, culpantlos tot lo publich dels robos, y axis que si volian
gosar del asilo era precis que al toch de [...].”
f. 315.
1798, març, 16
Petició de diners a la col·legiata per part de la catedral de Vic.
“... se ha tornat a llegir la carta dels senyors canonges de Vich
comisionats en la que, en virtut de un prestamo adelantat que demanava
lo Rey, nostre senyor, baix la responsabilitat de la Administració de la
Casa = Maior Delmera, demanan que lo il·lustre Capítol franquesie los
diners tinga, encaraque sien subjectes a esmers o de qualsevol altre
calitat que sien, oferintse pagar lo interès baix la responsabilitat de la
Real paraula y la hipoteca de la Administració del Escusado; y se re-
solgué que se oferís las 100 lliures depositadas, que son de la Hermita
de Sant Antoni, respecte de que no hi habia altres diners sino unas
petitas partidas destinadas per dot a pobres miñonas.”
“Item. Lo senyor canonge Thenas feu relació del incontinent lo-
grat de la Real Sala y executat en lo die de ahir per lo Alcalde de
Camprodon, comissionat, a fi de posar en la escribania del Capítol
los manuals y demés instruments que se avian quedat en [...] notari
doctor Mariano Isalguer.”
Nomenament de notari del capítol.
“Item. Se feu comissió al senyor canonge Thenas y al infrascrit
per convenir ab lo notari Capdevila per regentar la escribania, apro-
bantho antes lo Capítol.”
f. 316.
1798, març, 29
Petició per part de l’ajuntament de la suspensió del sorteig de la concòrdia
dels creditors.
“... se llegí un memorial del Ajuntament de la present Vila en que
(demanava) se suspengués est any la extracció que deu ferse segons
la concordia de las pensions dels censals, destinant los diners a favor
dels pobres, que lo es imposible poder contribuir al pago gran que se
ha de fer per lo gasto dels miquelets; y se resolgué que se decretás
que, atesa la miseria de molts de esta Vila, consent lo capítol que se
[destinie] en alivio dels pobres per est any las pensions atrasadas dels
censals que li corresponen segons la concordia, de qual quantitat ne
donará avis lo Ajuntament al Capítol; y en atenció que ditas pensions
estan destinadas per fundacions, es indispensable son recobro en lo

any proxim [...] lo Capítol quede asegurat de ells, donant lo Ajuntament
[...] se obliguie al pago.”
f. 316.
1798, abril, 2
“Item. Lo senyor canonge Creuhet feu relació de que lo pare fra
Àngel de Barcelona acceptaba la Quaresma que se li avia ofert, pero
que ho avia de escriurer al pare provincial y que avisaria si era de
son agrado.”
f. 317.
1798, abril, 12
Obres a l’absis de Sant Agustí.
“Item. Proposá lo senyor canonge Bover de que era necesari ferse
algunas obras baix lo teulat de sant Agustí, mudar algunas fustas y
apuntalar alguna altre rompudas, y se aprobá.”
f. 317.
1798, abril, 15
Sol·licitud de pregàries per a aconseguir la pluja.
“... se proposá que lo Ajuntament demanaba se fesen pregarias per
aygua, y se concediren, pagant lo Ajuntament com es costum la cera.”
f. 317.
1798, abril
Petició de diners a la col·legiata per part de la catedral de Vic.
“... se llegí una carta dels [senyors] canonges de la catedral de
Vich [...] Sala comissionats de aquell Capítol en la que instan novament
perquè [...] Capítol se servesca ajudarlo ab tots los medis que li sien
posibles, proporcionandolos las quantitats de diners sien de adminis-
tracions particulars o qualsevol altres caudals que tinga, encaraque
sien a cens annual del tres per cent, pera poder contribuir en lo modo
mes digne als justos desitgs del Rey, nostre senyor, en atenció a que la
oferta que li ha [...] magestat aquell Capítol, valentse de tots los medis
y recursos [...] Y que segons la maior o menor quantitat dels prestamos
que [...] resultará en benefici de las iglesias: se resolgué respondrer [...]
desitgs del Capítol son de contribuir a las urgencias del [Rey...] de la
persona de sa magestat, pero que per lo present se encontra lo Capítol
sens diners com té escrit, y suposat que hi ha temps fins als ultims de
1799 ofereix desde luego que tots quants diners entrien en son Arxiu
los entregará o reservará per est efecte digne de tota nostra atenció.”
“Item. A petició del doctor Mariano Isalguer, notari, se resolgue
que se li donás certificat de la resolució sobre lo conveni fet ab son
pare als ultims de 1788 o primers de 89, despues de incorporada la
jurisdicció a la Reial corona.”
f. 317.
1798, abril, 28
“Item. A més de lo referit encargaren dits regidors del present
al Capítol que, en atenció a que estaba lo Ajuntament per arrendar
las carnicerias, necesitaba saber si lo il·lustre Capítol tenia intenció
de arrendar la sua carniceria pera formar la tabba: y se resolgué se
respongués que lo Capítol no pensaba en arrendar la sua carniceria y
aixis podia lo Ajuntament passarli la tabba per asegurarse de que no
li es perjudicial.”
Acció de gràcies per l’arribada de la pluja.
“Item. Demaná lo Ajuntament se servís lo Capítol cantar lo Te
Deum en acció de gracias per lo benefici de la pluja que ha lograt; y
se resolgué per lo endemà, despues de vespres.”
f. 318.
1798, maig, 10
Sous dels músics de la capella de música.
“... lo senyor canonge Creuhet y lo infrascrit comissionats per
compondrer las pretensions dels musichs, habentse informat ab lo se-
nyor Mestre y mossèn Cases, avian acordat que las 10 lliures sous que
tenia lo difunt primer violí, a mes de son salari, se repartescan per ara
entre Francesch Juncà y Joseph [...], primers violins, a la direcció del
senyor Mestre, a Jaume Carrer que se li aumentie lo salari fins a 12
lliures sous, y a Joseph Sala que se [...] 9 lliures sous de salari y est
ab la obligació de tocar en las profesons [...] que se aprobá.”
f. 318.
1798, maig
Recuperació de documents del capítol en possessió del procurador de Vic,
difunt.
“Item. Se [comunicá ...] Albert Vilar, procurador del [...]; y se

resolgué que lo infrascrit escrigues al senyor canonge Oliva [pera...]
retirar los papers propris del Capítol y que se informás del procurador
[...] de Vich si seria a proposit per serho de esta iglesia.”
f. 320.
1798, maig, 31
difunt.
“... se ha llegit la resposta del senyor canonge Oliva sobre procurador
de Vich y papers existents en casa del difunt procurador; y també se ha
llegit un memorial de la viuda del referit difunt demanant se servesca lo
Capítol continuar la procura en cap de son fill, encaraque menor, pues
ha destinat lo colegi dos subjectes, peraque corrien las diligencias fins a
que tinga la edat per cuidarse ell mateix; a que ha resolt lo Capítol que
se escrigués al senyor canonge Oliva de que quedaba elegit procurador
lo fill del difunt y, en quant als papers, que prenguia lo treball de posar
en nota los que se [encontraran] y se entreguien per ara al procurador
que cuidará y correrá [las diligencias].”
f. 320.
1798, juny, 15
difunt.
“Item. Lo senyor canonge Oliva feu relació dels pochs papers
que tenia lo difunt procurador de Vich de que portaba nota; y que lo
monjo de Tona li prometé que vindria si lo Capítol volia per mirar las
escripturas antigues; y se resolgué que dit senyor canonge se servís
escriurerli de que vinga.”
Pagament d’un deute a Pere Boixassa, procurador del capítol.
“Item. Lo senyor canonge Verna proposá que lo Capítol avia de
satisfer algunas lliuras a Pere Boxasa, segons la promesa que se li
feu quant asentá plasa per compte del Capítol ab altres tres més que
oferí al Rey, nostre senyor: y se resolgué que era just que se li donás
lo que acreditaba.”
f. 321.
1798, juny, 21
Obres de manteniment i protecció de l’església de la col·legiata.
“... lo senyor canonge Bover, obrer, feu relació de las rexas que
judicaba necesarias per evitar ques poguessen entrar dins los [Ar...]
los refugiats, y pujar als teulats; y se resolgué aprobá conforme ho

proposá y de comprarse teulas.”
f. 321.
1798, juny, 28
Prescripció mèdica a l’arxipreste.
“Item. Lo senyor arxipreste presentá un certificat del metge de
que necessitaba pendrer lo [Xur...] dies; y se resolgué que [...] present
en las horas acostumadas.”
f. 322.
1798, juliol, 4
Examen de cant pla.
“... los reverents Saborit y Casas, examinadors, feren relació del
examen del senyor canonge Sala dient que era bastant suficient, que
li faltaba exercici per subjectar la veu, y que judicaban que, per en-
tonar, no estaba encara en estat; y se resolgué que fos present a las
distribucions conforme expresa la consueta, que baxas al facistol al
cantarse los introits, graduals, comunio, etc., y continuas lo estudi un
rato cada die.”
f. 322.
1798, juliol, 14
El monjo de Tona ordena l’arxiu del monestir.
“... se feu present que lo monjo de [Tona ...bat] de resultas de una
carta que se li escrigué [...] capítol per arregalr lo Arxiu; y se resolgué
que [...] y que lo ajudasen y dirigisen los senyors arxivers.”
f. 323.
1798, juliol, 26
Vestuari.
“Item. Se proposa que apareixia molt conforme que en los dies de
primera clase festius, en lloch dels vestuaris comuns ab que celebraban
lo ofici, se donás ordre al [¿doctor?] tingués preparat altre vestuari
millor; y se resolgué que lo senyor canonge sagrista ho anotás a la
llibreta de la consueta per lo govern de dit [doctor Car...].”
“Item. Se proposá que, a fi que en lo cor aixis en lo cantar com
en lo resar, se fes pausa en la estrelleta, tots anesen iguals, y que lo
senyor canonge capíscol dones palmada; y se resolgué que nos pegués
palmada per no causar publicitat, sino que se embiás recado al que

faltás.”
f. 323.
1798, juliol, 29
Al marge: “Reverent Blanxart, mestre de primeras lletres”.
“Item. Feu [...] que no es trobaba en [...] lo Capítol per la [pa...
...]; y se resolgué [...] al reverent [...] Blanxart [...] comissió al senyor
canonge Creuhet y al infrascrit perque ho [tra... ...] los comisionats
del Ajuntament.”
f. 323.
1798, juliol, 31
Ús de moneda per al lluïment de censals.
“Item. Se llegí carta del procurador de Ferrusola escrita al pro-
curador del Capítol en que deya que si lo Capítol volia villets per la
quitació dels dos censals de capital 825 lliures sous los faria entregar
en Olot, pero en moneda de or o plata, no volent exposarla las [entre...
... Gerona].”
f. 324.
1798, agost, 16
“... se llegi una carta del senyo monjo de Tona en que escribia
que, si era del gust del Capítol, vindria lo endemà de Nostra Senyora
de Setembre a continuar son treball [...] Arxiu; y se resolgué que se li
escrigués de que vinga.”
f. 324.
1798, agost, 30
Acomiadament d’un escolà, per haver canviat la veu.
“... lo senyor arxipreste proposá que el mestre de capella deya
ser precis despatxar un escolà dels vermells per aver perdut y mudat
la veu [...] de posarse la cota un del altre; a que se resolgué [...] la
direcció del senyor mestre.”
f. 325.
1798, setembre, 4
Disponibilitat del llibre de resolucions capitulars.
“Item. Se resolgué que, sempre que lo senyor canonge prosecre-

tari exoficio necessitia lo llibre de resolucions o altre senyor canonge,
que tinga alguna comissió [...] lo necessitia y lo demani en esto ultim
en la [...].”
f. 325.
1798, setembre, 6
Construcció d’un paller a la plaça del Forn87 i possible perill d’incendi.
“... lo senyor arxipreste [feu] relació de la comisió sobre lo paller
posat prop lo forn [...] informat diferents li avian dit que era molt pe-
rillós [...] comunicarse lo foch a las casas immediatas; y se [resolgué
... ...bis] als senyors Dignitaris fentlos presents los referits [...] antes
al senyor Honorat Corriols.”
f. 326.
1798, setembre, 13
Referit al paller situat a la plaça del Forn.
“... ha comisionat al senyor canonge Oliva perquè, junt amb lo
senyor [...], tractasen ab lo senyor Honorat Corriols sobre lo paller de
[...] que esta prop lo forn.”
Vestuari.
“Item. Se proposá que lo [senyor canonge] Sala se posaba la
capa sobre la armusa, lo que no [...] que era ya avisat per lo senyor
canonge Bover; y se resolgué per la maior part de que se li manas que
ho practiqués com los demes per lo capiscol, o son substitut.”
f. 327.
1798, setembre, 20
Referit al paller situat a la plaça del Forn.
“... los comisionats senyors arxipreste y canonge Oliva feren relació
sobre lo paller que se menciona en lo Capítol antecedent; que tractaren
ab [lo senyor] Honorat Corriols y que no quedaren en ninguna cosa,
sols que podria ferse la proba si las xispas que ixen de la ximenea
podrian arribar al dit paller y que dit senyor Honorat voldria [acusar]
tot gasto als senyors Dignataris no essent necesari.”
f. 327.
87. Actual plaça de l’abadessa Emma.

1798, setembre, 27
“Item. Lo senyor canonge Creuhet [...] que lo senyor monjo de
Tona volia tornarsen lo endemà y, essent lo senyor canonge Oliva co-
misionat ausent, que resolgués lo Capítol la gratificació se li avia de
donar. Y haventseli gratificat la altre vegada ab dos dobles de quatre,
se resolgué donarli lo mateix y se feu comisió al infrascrit per donarli
las gracias.”
f. 327.
1798, octubre, 11
“... se llegí un memorial [...] en que demanaba al il·lustre Capítol
se servís disposar que se li entregués una copia de un establiment que
referi en lo capítol antecedent, qual manual paraba en poder del doctor
Mariano Isalguer y avia de ser en la escribania del capítol: se resolgué
que respecte de haverhi causa pendent sobre la falta de escripturas se
representés a la Reial Sala y que si lo notari de la escrivania del capí-
tol podia traurer copia del borrador, que se li donie lo que demana.”
f. 328.
1798, octubre
Anunci de la concessió d’una canongia a Joan Torres Amat.88
“... se llegí una carta del senyor canonge electo Torres y [...] que
participaba de la gracia avia merescut del Rey de una canongia en
esta iglesia, y que dins breus dies vindria a pendrer posesió de ella; y
se resolgué se respongués com correspon.”
f. 328.
1798, octubre
Presa de possessió de Joan Torres Amat com a canonge.
“... [...] que lo senyor canonge Torres y Amat demanava de ser
[...] donarli posesió de la [...] en virtut de la Reial Cedula [...] nom-
brament y collació feta per lo [...] General que se llegí: a est efecte se
comisionà al senyor canonge Thenas y per [sub executor] al senyor
88. Joan Torres i Amat, germà de Fèlix. Vegeu la poesia composta pel canonge
Oliva dirigida a Villanueva i publicada a Apéndice a la vida del Ilmo. Sr. D. Felix Amat...,
Madrid, 1838.
canonge Oliva, prestant antes lo acostumat jurament de observar los

estatuts y estils laudables de esta iglesia; y dit senyor canonge Torres
presentá después la certificació de son grau de llicenciatura en teologia
y una relació impresa de sos merits.”
f. 328.
1798, novembre, 15
Provisió de tovalles als altars.
“... proposà lo senyor canonge Oliva que apareixia se avia de do-
nar alguna providencia perquè se posas una toballa en la capella del
Santíssim Misteri y altre en la dels Dolors per rebrer la comunió lo
poble com se fa en totas parts; y se resolgué se practiques lo proposat.”
f. 329.
1798, novembre
Presentació de títols justificatius del grau de doctor.
“Item. Sobre la proposició del [...] quant a la presentació y examen
del grau de doctor, despues de moltes disputas, se resolgué que los se-
nyors canonges Oliva y Torres presentasen sos graus y se examinasen
si eran de universitat aprovada.”
“Item. Se llegí una carta resposta del senyor rector de Gombren
en la que insinua los subjectes que son habils per ser batlles; y se
ha resolt y elegit per batlle de Gombren, per lo bienni vinent, a Pere
Casamira, pagès.”
Reparació dels jous de les campanes.
“Item. Lo senyor canonge Bover, obrer, feu present de que dos
jous de las campanas estaban en mal estat, y que era precis donar
providencia; y se resulgué que obrés lo que li aparegués necessari.”
Memorial dels errors i alteracions documentals detectats en els comptes de
l’any 1797.
f. 329-331.
1798, desembre, 12
“.... lo senyor arxipreste ha proposat que lo administrador de Santa
Llúcia demanaba si lo il·lustre Capítol volia fer lo favor de cantar las
completas a la nit; lo que se ha concedit.”
f. 331.
1798, desembre, 20
Provisió del mestre de doctrina.
“[Item. ...teix] senyor arxipreste ha fet present de que tenia carta
[...] Miquel Vila, en que li encomana diga al il·lustre Capítol [... ...ciaba]
lo enseñar la doctrina; y se ha resolt se encomanas est carrech al reve-
rent Jaume Blanxart, y en quant a la [polissa] de lo que se acostuma
donar, se averigue ab est ultim los pactes tenian fets.”
f. 332.
1798, desembre, 27
Ensenyament de doctrina.
“... lo senyor arxipreste, en ordre als pactes tenia fets lo reverent
Blanxart ab lo reverent Miquel Vila sobre sa enseñansa de la doctrina,
digué que estaban de acort y que la polisa se podia fer a qualsevol.”
Renúncia del batlle de Gombrèn.
“Item. Se llegí una carta del doctor Pigrau de Ripoll en que, a
més de incluir lo compte de sos honoraris, diu que lo regidor decano
de Gombren li ha dit que Pere Casamira nomenat batlle per lo Capí-
tol, no pot serho respecte de ser cuñat del síndic procurador; en esta
atenció se ha resolt se escrigués al senyor rector peraque se servesca
escriurer si hi ha tal impediment, y en cas de ser aixis, se ha elegit
per batlle a Francesch Foradada, pagès.”
f. 333.
1799, gener
Explicació del contingut de la còpia del document extreta de l’Arxiu Reial
de Barcelona de confirmació de privilegis i franqueses dels habi-
tants de Gombrèn atorgada per Galceran de Pinós, i de la reserva que
se sol·licita als capitulars, “... sent lo secret la anima dels negocis”.
“Item. Lo senyor Thenas presentá una copia simple de un acte
existent en lo Arxiu Reial de Barcelona que es una confirmació feta
per lo baró de Mataplana al monestir de Sant Joan y sos succesors de
totas las immunitats, franquesas y llibertats que anteriorment havian
comprat de dit senyor. En [segui...] proposá lo mateix senyor Thenas
que, sent lo secret la anima dels negocis, convenia en aquest tocant
a Gumbreny [sic] del que tenia lo honor de estar encarregat, junt ab
lo canonge Oliva, guardarlo ab la major exactitut y per lo tant que al
devant ell no parlaria del asumpto en Capitol ni proposaria las [...]
senyors vocals que lo Capítol li aseñalas per company [...] comissió, la
qual proposició aprobá lo Capítol y protestá lo senyor canonge Puig, y
se aseñalaren per companys ab comisio absoluta als quatre los senyors

canonge Creuhet y Torres.”
f. 334.89
1799, gener, 10
“Item. Lo senyor arcipreste proposa los abusos e inconvenients
que resultan de donar asylo a Paÿrot, sent per respecte de ell lo temple
del Señor convertit en una plasa, y estant exposats a la atrevida ma
los vasos sagrats y lo mes precios de la iglesia; y se resolgué que se
consultes si podia ser [da...] lo negarli lo refugi, majorment despues
que [...] varias nits, y ha rebut feridas fora de ella y que [...] se doni
ordre al monjo quel tanqui y que no obri sino una vegada al dia per
introduirlo lo necessari, y que la clau se entreguia al arcipreste o al
senyor canonge obrer y que sens la llicencia de un de ells no puga
obrirse.”
Queixa per les molèsties que alguns oficis o activitats produeixen a la litúr-
gia de la col·legiata.
“Item. Lo senyor canonge Thenas referi altres dels [...] mentre
en esta casa del Señor com es lo de [...] filan en la placeta contigua
lo oli de las [... ...ntar] lo torn y lo estam, lo fer carrer del Santuari
[...] resolgué que tots los dias se tancas al exir del ofici la porta dels
claustros [...].”
Al marge: “escombrar los claustros grans”.
“Item. Respecte de haverse reparat en [...] mundicias que fins
algunas vegadas [...] los habits sagrats dels [...] [campaners ...] los dias
de [...] revista dels [...] y tragués [...] poch [...].”
Elecció d’escolà.
“Item. Se resolgué que lo senyor mestre de solfa que coneix la
[...] dels escolans ne elegis un lloch del que se devia mudar [...].”
Pagament de soldat.
“Item. Lo senyor Thenas proposa que lo senyor Corriols li pasava
cuydado del accte de amortització del micalet, y se resolgué que lo
mateix senyor Thenas [...] acte y avisar també al beneficiat de las [...].”
Reforma dels estatuts de l’administració de l’hospital.
“Item. Lo senyor canonge Verna [...], administrador del Hospital,
presenta tres capítols en que parlava de cosas utils al dit hospital; y se
89. Canvi de lletra: redacta les resolucions el canonge Oliva.

resolgué que, estant ja tot providenciat en altre temps, sols quedaba lo

procurar ab pau las preeminencias y procurar fer entrar en raho als
administradors seculars.”
f. 334-335.
1799, gener, 17
Reforma dels estatuts de l’administració de l’hospital.
“... instá lo senyor Verna que debian reproduirse las constitucions
del Hospital y ferse circular entre los vocals de la Junta del Hospital;
y se resolgué que era laudable esta pretensió y que no obrés en nom
de Capítol sino com a administrador.”
f. 335.
1799, gener
“Item. Lo senyor canonge obrer dona part de que estaba execu-
tada la resolució anterior sobre tancar las portas de la iglesia y que,
de resultas, lo Payrot refugiat havia desaparegut.”
Augment de sou del campaner.
“Item. Se aseñala al [campaner] Miquel Verdaguer per haverseli
aumentat los t[reballs ...] diners diaris trets dels reddits de la mongia.”
Recerca del document de fundació del benefici de Sant Agustí.
“Item. Se resolgué se digués al senyor canonge Bover que los
archivers no encontraban la fundació del benefici de Sant Agustí y que
la fes buscar en la escrivania.”
f. 335.
1799, gener, 25
Recerca del document de fundació del benefici de Sant Agustí.
“... se resolgué donar al canonge Bover un certificat de que los
archivers no trobavan en lo arxiu la fundació del benefici de Sant Agustí.”
f. 335.
1799, febrer, 7
Per fer front al pagament d’impostos, el capítol delibera si és convenient
vendre emprius o permetre que es posin en cultiu.
“... proposá lo senyor arxipreste si seria més útil a la iglesia ven-
drer las heretats o fer en ellas rompudas pera subvenir la necesitat
publica del erari Real que demana fondos a la iglesia. Ohits a diferents
individuos dels vocals se resolgué fer comisió absoluta als canonges
Creuhet y Torres peraque executassen lo que aparegues mes util a la

iglesia [...] per est fi totas las facultats necesarias pera fer y posar en
las vendas de heretats y rompudas tots los pactes, condicions y firmas,
escripturas que judiquin utils al be de la iglesia y de las fundacions
[...] protestá lo canonge Puig.”
f. 336.
1799, febrer, 28
Nomenament de beneficiat de Sant Agustí.
“Item. Se llegí la publicació del benefici de Sant Agustí presentat
a Gironella y Casas, estudiant, y se entregá al doctor Carrer per llegirla
publicament lo diumenge proxim.”
f. 336.
1799, març, 14
Tancament de l’església el Dijous Sant.
“Item. Lo senyor canonge Puig [...] convindria tancar la iglesia
la nit del Dijous Sant [...] que per ara se continués del modo que esta
[acostumada de] temps antichs.”
f. 336.
1799, març, 18
Arrendament del delme de Vidrà.
“Dia 18. Capítol ordinari per [expressa] resolució respecte de estar
impedit lo Dijous Sant, sent presents tots los vocals menos los senyors
Bover, Thenas y Creuhet; proposá lo senyor arcipreste que se trobava
en esta lo pubill de Ciuret per comprar lo delme de Vidrà; y se resolgué
que los comisionats per vendrer fincas, al fi de fer una demostració a
sa Magestat, obrasen lo més convenient y que posantse los de Vidrà
a la raho, foren preferits.”
f. 336.
1799, març, 19
Conflicte per les funcions dels escolans fora de la col·legiata.
“... proposá lo senyor canonge Creuhet que los escolans havian
[...] la absolta de una particular de la Vila ab cotas [... casullas] sens
llicencia del Capítol; se resolgué que se estes a la practica establerta
per concordia y se digues als escolans que lo Capítol manava que no
anesen a ninguna funció de la parroquial sens anarhi un canonge
oficiant o la capella entera.”
f. 336.
1799, març, 28
Monument de Setmana Santa.
“... se resolgué a instancia del canonge obrer [... esen] tots los
adops que se necesitavan en la perspec[tiva] del monument.”
f. 336.
1799, abril
Al marge: “rajolas”.
“... se resolgué donar [una] dotzena de [...] Valencia de la obra
de la iglesia que demanava en retorn del paper que havia gastat per
la iglesia.”
f. 336.
1799, abril, 9
Referent al procediment del capítol per a relacionar-se amb al batlle.
“Item. Se resolgué no entregar res de la Cúria al Batlle que ho
demanaba sens decreto de la superioritat (ni a altre persona).”
f. 336.
1799, abril, 12
Conflicte entre el capítol i el comte de Santa Coloma per qüestions de Tre-
gurà.
“Item. Lo senyor canonge Puig renunciá a la comisió que tenia
junt ab lo canonge Thenas sobre las questions de Tragurá ab lo compte
de Santa Coloma, y aconsellá al Capítol que se dexés de tals disputas
perque ne podia resultat molt mal; y se feu encarrech al secretari que
escrigués al compte de Santa Coloma que lo Capítol suspenia enviarli
los papers perquè no era temps de gastos, ni de disputar delmes y
señorias.”
f. 338.
1799, maig, 3
Conflicte entre la col·legiata i la vila de Gombrèn a causa de l’explotació i
usos dels emprius.
“Item. Lo senyor canonge Creuhet informá al Capítol sobre lo
asunto dels emprius de Gombren dient que los comisionats de aquell
poble no pensaban ni volian fer cap concordia pera indemnisar al
Capítol dels gastos que li causaria lo pendrer aquella causa a son
compte, perquè (digueren los dits de Gombren) ja habian trobat un
acte ab que constaba ser los de Gombren dueños y possessors de tots

los emprius de son terme, cent añs [sic] antes que lo il·lustre Capítol
en [...] posehir dita baronia y domini. Se resolgué que [...] lo pediment
y que se esperás lo resultat [...] junta de nostres advocats de Barcelona
ab lo advocat de Gombren. Y que se donia avis als poble de Gombren
de esta novedad y suspensió dientlos al mateix tems que, en cas que
necesitian lo concurs del Capítol pera defensar los emprius del tribunal
dels Mostrencos, enviasen comissió pera tractar del modo y forma ab
que se habia de fer.”
f. 339.
1799, maig, 7
Conflicte entre la col·legiata i la vila de Gombrèn a causa de l’explotació i
usos dels emprius.
“Item. Se resolgué escriurer al rector de Gombren que avisas als
comisionats del plet dels Mostrencos que lo instrument que habian
trobat en la Pobla no tenia tant forsa com ells pensaban y que sem-
pre que necesitasen la ajuda del Capítol [...] enviasen comisionats a
Sant Joan que, ab las [condicions pactadas] antecedentment, sempre
afavoririan al poble de Gombren, com habian promès.”
f. 339.
1799, maig, 31
Per prescripció facultativa, s’autoritza el canonge Plaromaní que es despla-
ci a Caldes90 a prendre els banys.
“Item. Se acceptaren dos certificats del canonge Plarromaní y se li
concedí la presencia lo temps que necesitava per los banys de Caldes.”
f. 340.
1799, juny, 20
Anunci d’un edicte.
“... se llegí un cartell de la Inquisició y se maná fixar a la porta
de la iglesia despues de publicat.”
Reclamació de prescripció facultativa al canonge Verna.
“Item. Lo canonge bolser demaná si faria present al canonge
Verna respecte de no haver portat certificat de metges per pendrer
xerigot,91 se resolgué que no.”
90. De Montbui o de Malavella, no es pot determinar.

91. Serigot o xerigot: la part aquosa de la llet, separada de la coagulable (DCVB).
Cementiri.
“Item. Se resolgué que lo canonge obrer fes segons [...] o fer nova
una rexa del sementiri.”
f. 340.
1799, juny, 28
Examen de cant pla.
“... los senyors mestres de cant y mestre de orga examinaren lo
senyor canonge Puig de cant en lo faristol y fer la relació de son merit;
se resolgué unanimement que fos admès a las distribucions.”
f. 341.
1799, juliol, 18
Petició d’asil.
“... se proposá que lo Pujol de la Ribera, pagès, demanaba assilo
per son fill; se resolgué concedirli conformarntse ab la resolució ques
prengue en orde al Payrot.”
f. 341.
1799, agost, 19
Qüestions litúrgiques.
“... se resolgué cantar lo Te Deum en acció de gracias com de-
manavan los senyors regidors.”
f. 342.
1799, agost, 22
Baixa per malaltia del mestre de gramàtica.
“... se llegí un memorial del mestre de gramatica demanant poder
fer substituir a la aula durant sa falta de salut; se resolgué otorgarli
fent substitut a mossèn Blanxart.”
f. 342.
1799, setembre, 5
Petició de vestuari per a un antic escolà.
“Item. Altre memorial de Palladi Magentí demanant que lo Capítol
vestís un fill seu que havia estat escolà; se resolgué que no era estil.”
f. 343.
1799, setembre, 6
Examen de substitut de xantre.
“... se presencia lo examen de [la] solfa de Anton Miquel, lo qual
trobat habil en solfa y de bona veu se resolgué fos admés per substitut
de la xantria de mossèn Coy, ausent, a la libre disposició del Capítol y
ab facultat de remourel sempre que al Capítol li aparega be, donantli
de salari, tret dels reddits de dita xantria, la quantitat de dos centas
lliuras annuals.”
f. 343.
1799, setembre, 26
Al marge: “mort de Pius VI”.
“Item se llegí [...] mort del papa [...] segons constan.”
f. 344.
1799, octubre, 4
Pagament d’una feina relacionada amb els funerals.
“... se doná facultat als presidents de la confraria per donar als
que posen lo tumol lo que los aparexera just, respecte de ser major
lo treball.”
f. 344.
1799, octubre, [13]

Escalfament del cor.
“Item. Que se donés ordre al Puig dobler que portés un poch
de foch [al] braser y que se digués lo rosari antes, y que la prima lo
endemà se digués a 2 quarts de 8.”
Qüestions de litúrgia: capella dels Dolors.
“Item. Se resolgué que se tragués la reserva dels Dolors y sols si
tingués los dias de comunió, en atenció de ser bastants dos reservas
diariament en esta iglesia, y per altres motius de consideració que se
tingueren presents.”
f. 344.
1799, octubre, 14
Qüestions de litúrgia: capella dels Dolors.
“... se resolgué que se encengués una llantia als Dolors fins que
fos dia als dematins, y en la nit, mentres hi ha funció en la iglesia,
perquè no se cometesen desordres en dita capella.”
f. 344.
1799, octubre, 16
Referent al tancament de la porta de Sant Mateu.
“... se doná facultats absolutas al canonge obrer per fer una mam-
para92 en la porta de Sant Matheu.”
f. 344.
1799, octubre, 21
“... se ortorgasen completas solemnes de Santa Llúcia als estu-
diants.”
Canvi d’escolans.
“Item. Se doná facultat al senyor mestre de solfa per mudar dos
escolans, com [...].”
Petició de conducta al metge Pau Parassols.
“Item. [...] de Pau Parasols, cirugià, en que demanava que [...]
alguna cosa de conducta, respecte de no tenir [...] haverli exit una con-
veniencia asegurada; se feu [..] Puig y Oliva que ho ajustasen podent
li [...] 2 duros per cada individu de Capítol.”
f. 345.
1799
Contracte de conducta al metge Pau Parassols.
“[...] convingueren en lo resolt; oidas las proposicions [...] reve-
rents Puig y Oliva y fetas al Capítol [... Parasols] y [...] los vocals de la
importancia del [...] en esta [...] per la cirugia, resolgueren unanimes
[...] de conducta annualment tret de la bossa quatre duros en [...].”
f. 345.
1799, desembre, 8
Ingrés d’un músic a la capella.
“Item. Se llegí [...] memorial del exescolá Verdaguer y se resolgué
admetrerlo a la capella [per] violí una temporada, fins anas a continuar
sos estudis.”
Petició d’imprès per a complimentar els beneficis de les rendes de Bruguera.
“Item. Una carta del rector de Bruguera demanant que sels envi-
hi, en lo formulari que enclou, declaració tots los fruits de la decima
92. Mampara: porta llevadissa i transportable, sia de fusta, sia de tela posada a
un bastiment, que serveix per a separar dues porcions d’una habitació o per a impedir
el pas del vent (DCVB).
de Bruguera, regulantho per quinquenni, y se feu comisó als senyors

canonge Puig y Torres per evacuar esta diligencia.”
f. 346.
1799, desembre, 29
Encàrrec de la fabricació d’una urna per a les votacions.
“Item. Se resolgué fer una caxa de escrutini perquant convingués.”
f. 347.
1800, gener, 9
Impostos als clergues.
“... se llegi una esquela dels regidors de la Vila en que diuhen quel
senyor Intendent es de parer que los ecclesiastichs venen compresos en
la cedula de pagar per criats y criadas, y se resolgué que dita cedula,
per obligarnos, nos devia ser dirigida per lo superior ordinari.”
f. 348.
1800, gener
Impostos als clergues.
“[...] de que no comprenia als ecclesiastics [...] cedula de criats
y criadas, y se respongués als regidors que estem promptes a cumplir
las ordres soberanas del Rey, sempre quens obligian.”
f. 348.
1800, març, 6
Petició d’autorització per a poder ampliar els estudis de violí.
“[...] se llegí un memorial [...] Francisco Santonja demanant se
servis tenir present lo Capítol a [...] anat a [... ...cionarse] de violí y
se li concedi per dos [...] poch més.”
f. 350.
1800, abril, 15
Acusament de recepció i celebració amb motiu de l’elecció de nou papa.
“Item. Carta del secretari [...] papa Pio VII [...] y se resolgue con-
textar [...] que se toquesen [... diumenge] proxim se canté lo Te Deum
y se avises [...] toquesen també al oir nostres tochs.”
f. 350.
1800, abril, 24
Procediment que cal seguir quan el capítol rep cartes del rei.
“Item. Se feu memoria y resolgue que, quant vinguesen cartas
del Rey, se tingués Capítol extraordinari per llegirlas.”
f. 351.
1800, maig
Incorporació d’un cantant a la capella de música.
“... se llegi un [...] de Ramon Vilalta, estudiant, y se resolgué que
fos admés al cor a cantar, junt ab los demes y portant los havits que li
corresponen, a fi de practicarse en la solfa.”
Encàrrec de predicador de la quaresma.
“Item. Se resolgué escriurer al pare Valentí Salgas si volia acceptar
la Quaresma proxima.”
f. 351.
1800, maig, 15
Llibre de lluïsmes.
“Item. Se acordá fer en lo arxiu una llibreta dels lluïsmes que
sol cobrar lo Capítol, a més de la llibreta que te per son regimen lo
senyor canonge sagristà.”
f. 352.
1800, maig
Petició del batlle de Gombrèn.
“Item. Altra carta del batlle de Gombren en que demana se li
composin las pistolas, se li doni sabre y una vara, y se acorda que se
fes [...].”
f. 352.
1800, maig
Petició de sal.
“Item. Lo procurador Casals demana la sal com [...] y escolans
y se li otorgá.”
f. 352.
1800, juliol, 3
Construcció d’un altar a l’església de Vidrà.
“... se llegí una carta de Vidrà repetint suplicas per alguna li-
mosna per lo altar y, insinuant alguna amenaza de recurs, se resolgué
contextarlos que continuant los mateixos [...] no concedirla lo Capítol
se referia a sa primera resposta.”
f. 353.
1800, juliol, 10
Activitat dels missioners.
“... se resolgué que se complagués als senyors misionistas en quant
al ofici de Sacramento que demanan celebrar un de ells en lo altar
major a la hora de la conventual per la comunió general, y també
sels complagués en quant a la profeso de Sagrament per Vila, però
no en quant a enviar comisionats a la Junta que volen tenir ab los
[principals de la] Vila a fi de desterrar los vicis y falta de justicia de
[esta] població.”
f. 353.
1800, juliol, 17
Sou al campaner.
“... se resolgué no donar res al campaner per lo treball de tocar
a [...] per no haver fondo de ahont se treguia.”
Obres a l’església.
“[...] podia fer las obras necesarias en [...] de esta iglesia.”
f. 353.
1800, octubre, 2
Aprovacio d’assistència al cor.
“... se concedí a Rifà, estudiant en solfa, llicencia pera asistir
al cor y capella de música ab las mateixas condicions que a Vilalta.”
Agraïment per l’actuació de la capella de música a Camprodon.
“Item. Se llegí una carta del alcalde de Camprodon y demes pa-
bordes donant las gracias al Capítol de haver concedit la capella de
música per la festa de Sant Víctor.”
f. 355.
1800, octubre
Fabricació de calç per les obres de l’església.
“[Item. ...] proposá ferse una fornada de cals en lo Grau [...] re-
solgué que cuidés dit senyor pera servir per las obras de [la iglesia].”
f. 356.
1800, novembre, 13
Comiat als capellans francesos acollits a Sant Joan.
“... lo senyor arcipreste [...] los capellans francesos estaban per
retornarsen [...] agrahits dels favors que havia rebut del [...] desitjavan
[despedir...] y donarli las [...].”
f. 356.
1801, gener, 1
“Item. Se presentá lo recibo de la Inquisició en qual consta haver
rebut las 300 lliures del arrendament del canonicat corresponents al
any 1800.”
f. 358.
1801, gener
Canvi d’escolans.
“Item. Se resolgué quel senyor mestre de solfa mudés los escolans
que convingués, com acostuma.”
f. 358.
1801, gener, 22
“... se aprobá quel canonge sagristá fes nous sobrepellisos als
escolans, per anar mes limpios.”
f. 359.
1801, febrer, 26
Per fer front al pagament d’impostos i les conseqüències que això comporta
per a la gent més desfavorida, el capítol delibera si és convenient ven-
dre emprius o llogar els seus rendiments.
“... se parlá dels medis que prenen los comuns perque los pro-
pietaris no tingan que pagar los 300 milions quals son tots contraris
al pobre que es qui no deu pagar dita contribució. Y los medis son
1º vendrer rompudas en los vadats que te concedits per fusta y lleña
lo poble de Sant Joan, o 2º es arrendar totas las herbas dels emprius a
alguns particulars defraudant al pobre y acabant de destruir los boscos;
y se resolgué que se fes una representació energica al senyor Intendent
a fi de impedir est dany dels pobres y també del Capítol, y que passian
los comisionats a Ripoll y que se facia la representació luego.”
f. 360.
1801, març
Reformes al cor.
“[...] obrer proposá de fer nova la rexa de filferro que esta en
la ventana [...lau] sobre lo cor y se resolgué que se fes lo necessari.”
f. 360.
1801, abril, 23
Reclamació de documents.
“... se resolgué, quant se oferis ocasió, escriurer al rector de Sant
Hipòlit perque nos entregui uns pergamins que te sobre lo Santíssim
Misteri.”
Examen de solfa.
“Item. Se aseñala lo dilluns dia 27 per examinar al canonge Torras
de solfa, conforme ell demana.”
f. 361.
1801, abril, 27
Examen de solfa.
“... se presencia lo examen del canonge Torres y, oida la relació
dels senyors mestres examinadors, que digueren que dit senyor Torres
no era ben practich en aplicar la [...] havia [...] algunas entonacions,
se resolgué que tots los [...] y la piscolia podia pendrerlos dit señor
[...] volgués [respe...] necessaria per estos la solfa nil examen; [...] que
antes de [...] entonacions o capiscolia devia [exerci... ...].”
f. 361.
1801, abril
Pagament d’impostos.
“Item. Altra carta del mateix señor Ministre per porta extraordinaria
[...] guanyant horas dient quel mateix dia del recibo se li [present...]
en las tresorerias los dits 50 mil rals, y que si no se podia [tota...]
partida almenos alguna part de ella se li aprontés, y que se [li] donés
avís de la que se aniria enviant cada dia, [expressant...] eran extremas
las necesitats de la Corona y que de no poderse [... ...ficar] las ideas de
sa Magestat per falta de metalich se seguis [...] mals molt lamentables
etc. Y se resolgué traurer si cap [...] hi havia en lo arxiu junt ab los
diners de la obra y veurer al menos de fer per primera anticipació una
[...] de 3 mil rals y entregarlos al senyor Font de Vich per darlos [...].”
f. 361.
1801, maig, 7
Reducció del salari dels oficis canonicals.
f. 362.
1801, maig, 11
“Capítol extraordinari [...] se feu present per los canonges comisio-
nats que lo senyor Honorat Corriols dexaria a la iglesia 500 lliures, que
Joan Coll y Verdaguer 500 lliures, Joseph Oriola i Sadurní 500 lliures
y mes, lo senyor Francisco Blanxart 500 lliures, però aquest a 4 per
cent; y se resolgué donarlos las gracias per lo afecte que manifestan
a la iglesia y acceptarlas en part a fi de remetrer a Vich altre partida
dins que se cobrin diners de las artigas.
Item. Se resolgué quel secretari, en nom del Capítol, escrigués al
señor ministre [...] que lo correu proxim se remetrian mil lliuras mes,
y també al [...] Font altre carta demanantli se servesca adelantarlas al
señor [...] y que en la carta del ministre repetesca lo estat miserable
[de] aquest pays e iglesia, y que nos veyen precisar a vendrer [al...]
finc per acudir a las urgencias de la monarquia.”
f. 362.
1801, maig
Designació de casa receptora o aglutinadora del delme d’Ogassa (casa del-
mera).
“Item. Se resolgue fer un cos ab lo rector de Eugassa y adminis-
tradors de Núria a fi de fer una representació al qui competesen perque
no prevalga lo nombrament que se ha fet de Micalet per casa major
delmera, respecte de haver procehit en axó ab angany los aseñaladors
de casas delmeras93 y no ser tampoch Micalet la casa major.”
Sou del campaner.
“Item. Se resolgué donar [...] gracia altre [...] faneca de [salari ...]
del campaner y se li prorroga la gracia de ser de las [...] musica una
altre temporada mentres busca [conveni...] per servir en una ciutat y
apracticarse en la música.”
f. 364.
93. Casa delmera: casa on calia lliurar els delmes, dins una determinada de-
marcació territorial.
1801, juny
“Item. Se acceptaren 500 lliures que Joan Coll y Verdaguer, pagès
de esta, [...] dexa gratuïtament al Capítol per lo dit fi de socorrer esta
[...] aprobá un debitori fet per lo secretari de dit Joan Coll hypotecant
en ell per la satisfacció de las ditas 500 lliures las artigas que se tra-
guian en lo Grau y Micalet, y se comissionaren als senyors canonges
Creuhet y Tenas per firmarlo y entregarlo al rebrer la dita quantitat.”
Referent a la intensificació quant a la recaptació d’impostos.
“Item. Se resolgué traurer en lo mas Grau de esta y en Micalet
de Eugassa las artigas que se puguian a judici de Joseph Sadurní,
comissionat a dit efecte, junt ab los demes canonges comisionats per
lo ram de artigas.”
f. 365.
1801, juliol, 9
Petició dels músics de la capella per absentar-se de la vila.
“... se llegí un memorial dels músichs demanant llicencia pera
ausentarse a 15 agost; se resolgué que si lo senyor mestre judicaba que
podian [suplirlos] ab los que restaban podian ausentarse.”
f. 366.
1801, agost, 6
Lectura d’algunes dotalies de provisió de beneficis.
“... se llegí còpia simple de la dotalia de varios beneficis de esta
iglesia, inclus lo de Sant Agustí, la qual don Rafel Ferrer ha fet treurer
del Arxiu de Barcelona; y se resolgué que se tragués autèntica.”
f. 367.
1801, agost, 23
Referent a l’organització de la festa major per part dels pabordes del San-
tíssim Misteri.
“Item. Se parlá que los pabordes seculars dels Santíssim Misteri
[...] en la resolució de dexar [...] si no se corrian bous y [...] continu-
avan las funcions [...] de dita festa; y [... se resolgué] senyor arcipreste
[... eclesiàstic ...].”
f. 367.
1801, setembre, 24
Petició de l’ajuntament de Bruguera al capítol per a reparar l’església par-
roquial.
“... se llegí un memorial del Ajuntament y [particulars] de Bruguera
demanant a esta iglesia, com a participe del delme, alguna limosna per
reparar la iglesia de aquella parroquia que amenaza ruina; y de resol-
gué donarlos 4 quarteras de blat que tenen alli collectat y quel señor
Tenas los fes evidencia de [...] circumstancias presents no permeten
mes, y que lo any [...] també se faria alguna caritat.”
f. 368.
1801, octubre, 18
Examen de cant.
“... se presencià lo examen de Marcia Oños y oida [...] relació dels
mestres examinadors se admeté per substitut, ab la expresa condició
que se ensajes a cantar al faristol y aprengués lo cant de orga per
quant hagi de servir a la iglesia.”
f. 369.
1801, desembre, [10]

Al marge: “Festa dels sabaters”.
“... a [...] Bover y Oliva [...] dels sabaters [den..] ampaliar ab neulas
y [...] altar [... pus que no tenen ...] altra festa concedit.”
f. 370.
1801, desembre
Inscripció de les propietats de la col·legiata al registre general d’hipoteques.
“... [...] demanant los titols de las tres heretats de [...] per ordre
de la Superioritat y en cas [...] no entregarselos dintre tres dies, de-
clara que quedin subjectas a la enagenació, y se resolgué respondrerli
que, no obstant que las fincas de las colegiatas son exceptuadas en los
reial decrets, se enviaran al senyor intendent las copias ab la brevetat
que permetian la necessitat de fer venir un notari de Ripoll, buscar-
les de entre la confució que ocasionaren los francesos en lo Arxiu, y
pasarlos en la hipoteca de Camprodon. Al mateix temps escriurer al
senyor intendent la resposta feta al batlle y suplicarli quens declari si
van compresas o no en los decrets de enagenació las ditas fincas, a fi
de ahorrar gastos y dietas habent fet esta iglesia los sacrificis que ell
sap en benefici del Estat.”
f. 371.
1802, gener
“Item. Se demaná de part del Ajuntament la professó de Santa
Àgata, y se acordá com se acostuma: si fa bo per los carrers, sino per
los claustros.”
f. 374.
1802, febrer
Sou dels músics de la capella.
“Item. Alguns memorials dels musichs de capella demanant aument
[de] salaris en atenció de haver vacat lo de Jacinto Joncar, difunt, [...]
resolgué consultar al senyor mestre de solfa.”
f. 374.
1802, febrer
Questions de litúrgia.
“Item. Se resolgué atrasar la hora del toch de matinas a la tarde
[mit...] respecte de haverse allargat lo dia y volerse conformat ab la
[...] las rubricas.”
f. 375.
1802, febrer, 25
Notaria del capítol.
“Se resolgué escriurer al don Pigrau que fes presentar a Ramon
Coll y Molas qui solicita pasarse notaria amb la cúria de est capítol y
[...] los pactes aventatjosos al Capítol tratar ab ell sobre [e...].”
Inici de capbrevació.
“Item. Se resolgué escriurer al notari Izquierdo de [..] que co-
menses lo capbreu de que li havia parlat lo canonge Torres y ab los
pactes que ell te proposats en un paper.”
f. 375.
1802, març, 4
Reparació de les portes de l’església de la col·legiata.
“Lo canonge obrer proposa posar una porta vella que hi ha en
la fusteria en una [...] del Arxiu Vell sobre lo altar de Sant Matheu
per retiro [de...] del dret de asilo en esta Iglesia [... pugan] y repasats
del deposit de [fusta ...] que prenguian asilo no pugan [...] lo que se
aprobá unanimament.”
f. 375.
1802, març, 18
Manteniment de l’església de la col·legiata.
“... [...] aprobaren los repasos fets en lo campanar [maj... ...]
oberturas d’ell y tauladas.”
f. 375.
1802
Referent als emprius de la ribera.
“Item: lo senyor Puig ha parlat de la pretensió y diligencias dels
regidors de la Ribera pera arrendar y utilisarse dels emprius que ano-
menan vedats. Se resolgué que se procuras per los síndichs de forma
que se [imp...a].”
f. 376.
1802, abril, 8
“Item: lo senyor Simon proposá a qui tocaba lo exultet94 y passos
de la Semana Santa, y se resolgué que als semaners per son torn.”
f. 376.
1802, maig, 7
Revisió del delme de Bianya per evitar suposats fraus.
“Item. Lo senyor Puig proposá quels delmes de carnelatges y
censos de Viaña [sic] han disminuït casi per meytat, lo que fa suspitar
contra lo batlle de sach, majorment habent est donat per lo Novè una
relació més disminuïda que la del nostre colector. Se resolgué que se
pasas a Viaña est any pera presenciar lo delmas dels carnelatges.”
f. 377.
1802, juliol, 1
Reparació del pont del Prat.
“Item. Per part de la Vila se demaná si volia lo Capítol contribuir
a adobar lo pont del Prat, com ho feu quant se construí; y se resolgué
quel canonge Torres los respongués que, quant lo Capítol tindria una
94. L’Exultet, conegut també amb la denominació de Pregó Pasqual, és un dels

himnes més antics de la tradició litúrgica romana; s’interpreta la nit de Pasqua, durant
la solemnitat de la vetlla pasqual.
plena satisfacció de que se zela políticament sobre la conservació de

las obras públicas, contribuiria gustós a tal reparació.”
f. 378.
1802, juliol, 12
“... se llegí [...] que se [...] un tal Joseph Bataller desitja servir
esta [...] y obtenir lo nomenament de notari de ella y solicita la notícia
[prev...] pactes. Se feu comissió al canonge Tenas perquè lo borronès
(com ho feia ... aprobaren) los remetés al instant y activés aqueix
asunto y [jun...] se encarregá al canonge Puig que escrigués al alcalde
sobre lo informe del particular.”
f. 379.
1802, agost, 5
“Item. Carta del pare provincial dels Caputxins dient que enviará
per predicar la Quaresma lo pare Fidel de Cabanes.”
f. 380.
1802, agost, 9
Acció de gràcies per haver-se aconseguit el benefici de la pluja.
“... los regidors demanen [...] de colecta, però [...] de cantar lo
Te Deum per la pluja [alcansada ...] fara lo dia 10 despues de ofici.”
f. 380.
1802, agost, 12
“Item. Se resolgué nombrar batlle de Gombren a Pera Casamira
y se resolgué excriurerlo al secretari del Reial Acuerdo.”
Nomenament dels col·lectors dels delmes de Molló, Gombrèn, Bruguera,
Vallfogona de Ripollès, Llaés, Sant Pau de Segúries, Bianya, Surroca,
Ogassa i la ribera de Sant Joan.
“Item. Se llegí un memorial dels senyors comensals en lo qual
se ofereixen tots ajudar graciosament als capitulars en lo treball del
collecta, y se resolgué lo següent = lo Il·lustre Capítol anomena per
collectar los fruits y rendas dels tersons ab los artigles y ordre de
individuos següents = 1º per lo terso de Molló al senyor canonge Te-
nas y reverent Auter, comensal. 2º per los de Gumbren y Bruguera al
canonge Creuhet y reverents Coll y Isalguer, comensals. 3º per lo de

Vallfogona y Llaers los canonges Verna y Simon y reverents Corriols
y Saborit, comensals. 4º per lo de Sant Pau y Biaña canonge Tenas y
reverent Colomer, comensal. 5º per lo de Surroca, Eugassa y Ribera
canonge Tenas y reverents Hospital y Casas, comensals. 6º per collectar
lo Novè Decimal senyor canonge Torres. 7º [Aquest] ordre de [subst...]
la collecta: los segons portaran al primer dels collectors [...] de entradas
y demes y estos las presentaran a [capítol]. 8º Luego de entrar [alg...]
entregaran als canonges depositaris en lo arxiu y cobraran [...].”
f. 381.
1802, agost, 19
“Item. Altre carta de Joseph Bataller donant gracias per lo nom-
brament de la cúria de Capítol.”
f. 381.
1802, agost, 22
“... se concediren pregarias per [...] advertint als regidors que
devian assistirhi ab bandas de que solen [de..] cuydarse.”
Per prescripció facultativa, s’autoritza un canonge a prendre les aigües.
“Item. Un certificat del doctor Saltor per anar lo canonge Creuhet
a pendrer las ayguas de Ribas y se li concedí la presencia.”
f. 382.
1802, agost, 28
“Item. Los senyors regidors demanaren més pregàries y sels con-
cediren.”
f. 382.
1802, setembre, 2
“... se resolgue que no hi havia dificultat en que un particular
de Capítol fes treurer una copia autentica del nombrament de notari
per servis a un amich.
Item. Carta de Batallé nombrat notari, dient que esperaba que el
Rey li firmes son despaitg per venirsen [...] cúria.”
f. 382.
1802, setembre, 5
Petició de pregàries i implicació d’aquestes en la festa major.
“... los regidors demanaren continuació de pregarias oferintse an
impedir estas festas [pro]ximas tota diversió profana y pública, y sels
acordaren agrahinlos lo bon zel y exortantlos al bon exemple.”
f. 383.
1802, setembre, 9
Petició d’ajuda d’un antic escolà.
“... se llegí un memorial de Francisco Rifá demanant alguna li-
mosna per passar lo camí de Aragó ahont a an pendrer posesió de una
chantria; y se resolgué no donarli res de comu per no [po...] estil ab
los que han servit de escolans en esta iglesia.”
f. 383.
1802, setembre
“Item. Lo senyor Torres demaná si faria adobar las cotas dels
escolans y se li respongué unanimement que si.”
f. 383.
1802, setembre, 17
Referent a la salubritat i la qualitat del pa.
“... se donaren quexas de que lo panader gastava per lo pa aygua
bruta de Samala; y se feren 4 comisionats per que lay fesen llansar y
ne donaren part a casa del procurador dels senyors dignitaris.”
f. 383.
1802, novembre, 16
Al marge: “Te Deum”.
“... se concedí als regidors de la present parroquia que [...] gracias
de la pluja ab que Deu nos ha [afavorit ...] y se [...] diumenge dia 24.”
f. 384.
1802, novembre, 21
“... se llegi una carta de Joseph Bataller [...] en la que dona avis
que se ha pasat [...] la escribania del Capítol y ne dona gracias.”
f. 384.
1802, [desembre], 18
“Item. Se concediren las completas solemnes als estudiants [...]
demanan per la festa de Santa Llúcia.”
Concòrdia o pacte amb les Cinc Dignitats Reials.
“Item. Se llegí una carta del degà Horta dient quels dignataris
estan propensos a fer la [consuetud] concòrdia, pero que antes un de
ells se ha de instruir y després [...] en termes equitatius [...] y significat
quel Capítol se [al..] aqueixa determinació.”
f. 384.
1803, gener, 2
Venda del blat de Gombrèn.
“Item. Se resolgué que en Gumbren se venguesen 50 quarteras
de blat al preu de la plaza de Ripoll.”
f. 386.
1803, gener, 6
Canvi d’usos d’unes terres a Sant Pau de Segúries.
“Item... se resolgué consultar si se presentarian lletras al Mariner
de Sant Pau per haver fet prats dels conreus y quitat ab aixo delme
al Capítol.”
f. 386.
1803, gener, 20
“... lo secretari digué o donà part de que Pera Morera, nobstant
de haverse negat a vanir, havia ja comparegut a prestar lo jurament y
pendrer posesio del empleo de batlle de Gombren, y se aprobá.”
f. 386.
1803, gener, 20
Denúncia d’un canonge al bisbe de Vic.
“Item. Se suscitá la suspita de si lo senyor Verna havia escrit al
senyor [bisbe] acusant als individuos de esta iglesia de pochs observadors
de las constitucions y decrets, y se feu comisio expresa al secretari y
se li doná ordre expresa de que informés al mateix senyor bisbe de las
circunstancias del senyor Verna [...] de que no facia atento de las cartas
que li escriguia y que dita informació se llegesca antes en Capítol.”
f. 387.
1803, gener, 24
Fundació de misses.
“Item. Se llegí una nota entregada de part del senyor de Asprer
demanant quant importa una fundació de quatre missas de 10 sous
limpios, pero tocant per la primera un toch ab totas las campanas y
bogant un quart antes la grossa, y celebrantse en dias y horas deter-
minats; se resolgué admmetrer dita fundació y que se li respongués
tassantli lo quan se [necessita] per verificarla.”
f. 387.
1803, gener, 27
“... se [participá] al Capítol que lo regidor decano de Gombren
havia estat en esta y havia dit que donarian posesió al batlle, a lo
menos que ell ho [proc...riu] persuadir als seus companys.”
f. 387.
1803, febrer, 4
“... se concedí als regidors la profesó de Santa Agata, segons estil.”
“Item. Se resolgué avisar al notari de nostra escrivania que si
li presentavan un decret per abstenirse de actuar respongués que ve-
nerava los decrets del senyor batlle, però que fins haverho decidit lo
compentent superior no se abstindria y protestava.”
f. 388.
1803, febrer
Condicions i preu de venda del blat de Molló.
“... proposá que se tenia notícia que en Molló ningun venia blat
[...] lo Capítol a menor preu que en las plazas del veynat y que [...
...ment] se venia als forasters com als naturals, y se resolgué que [...]
donés ordre al colector quel vengués al preu de Camprodon que [...] a
18 pesetas, que non vengués als extranys, y que als naturals repartís
a proporció dels altres condecimadors y hacendats.”
f. 388.
1803, març, 24
Procediment de pagament al capítol dels impostos de Bruguera.
“Item. Carta del rector de Ribas dient que entregaria al subjecte

que se li enviés a Ripoll lo dia de las 40 horas las 60 lliures del novè
de Bruguera.”
f. 390.
1803, març
“... se llegí memorial del notari Bataller demanant lo compte [...]
treballs perque marxava de esta.”
f. 390.
1803, abril, 21
Canvi d’usos d’unes terres a Sant Pau de Segúries.
“Item. Se parlà del frau que fa lo Mariner de Sant Pau sobre el
delme de la heretat convertint los conreus en herbas.”
f. 391.
1803, juliol, 16
Casa delmera de Sant Pau de Segúries.
“Item. Se ha presentat la declaració dels testimonis feta en Cam-
prodon ser casa major desmera la de Falguera de Sant Pau y no la
de Callís ques es la elegida, y se ha resolt que se envie a Madrit per
acudit al Tribunal del Escusado.”
f. 396.
1803, agost, 11
Petició de consulta dels llibres de canalars de l’abat Miquel Isalguer.
“... se llegi un memorial de [...] Colomer en que demanava se li
permetia traurer las notas que li interesian dels llibres del abat Isalguer;
se resolgué en nostra aula capitular”; ‘se concede al suplicante lo que
pide bien entendido que sea en presencia de uno de los comisionados
arx(ch)iveros.’
Pagament als advocats.
“Item. Se resolgué que se comprasen una dotzena de formatges
y llangonissas pera pagar alguns treballs als advocats Tamans y [...]
de Barcelona.”
f. 396-397.
1803, setembre, 15
Pagament de la feina d’afinar i netejar l’orgue.
“... se resolgué que al organer que ha afinat y netejat l’orga se li
donia lo que apareguia necesari per pagarli son treball, y que per infor-
marse millor lo Capitol consultará ab lo organista y mestre de capella.”
Lleva o reclutament de soldats.
“... los senyors batlle y regidors convidaren a la Junta sobre fer
soldats. Se resolgué que no tenia lo Capítol ningun avis de la superio-
ritat a est [fi], y que ni li apareixia necesari anomenar comisionats.”
f. 398.
1803, setembre, 19
Al marge: “netejar orga”.
“... sobre lo pago de netejar y afinar [...] comensal mestre, se
resolgue donarreli dos [do...] de [qua...] mes o menos.”
f. 398.
1803, octubre, 27
Referent al cor petit: construcció o reparació.
“Item. Sobre lo fuster que ha acabat lo cor xich, se resolgué se
li donas un equivalent a las pars de noguer.”
Neteja del cambril del Santíssim Misteri.
“Item. Sobre [desembarasar] las pedras y guixots de tras lo San-
tíssim Misteri per traurer [...] ratas.”
“Item. Se llegí [...] senyor Coll offerintse a venir a residir a esta
[...] ab certs pactes la escribania: no se resolgué [...].”
f. 399.
1803, octubre, 28
“Item. Que lo notari Coll [...] accepta a viurer aqui y se aproban los
pactes que se li encarregará la escribania: se resolgué repongui a [...].”
f. 399.
1803, novembre, 11
Concòrdia amb les Cinc Dignitats Reials.
“... se feu comissió als senyors canonges Thenas y al infrascrit

[... benvingu]da als senyors dignitaris reials don Carlos Me[lchor] de
Horts, ardiaca de Badalona, y a don Manuel Jordana, tesorer los dos
de la catedral de Barcelona, y també per [..] y ajustar los punts que
se disputan entre dits dignataris [y] Capítol, reportantlos al Capítol
per la aprobació.”
f. 399.
1803, novembre, 14
Negociació entre les Cinc Dignitats Reials i el capítol per a refer alguns
aspectes de la concòrdia.
f. 400-401.
1803, novembre, 15
Negociació entre les Cinc Dignitats Reials i el capítol per a refer alguns
aspectes de la concòrdia.
‘3. Que se abrirá capbrevación de acuerdo de los dos cuerpos,
nombrando un experto cada uno y tercero de aprobación de ambos.
Que se tendrá presente particularmente la capbrevación del abad Vi-
llalba sin dexar de hacer uso de los documentos que las [...] se estimen
convenientes para maior acierto. Que se pondrá [...] regla para adelan-
te, lo que en esta capbrevación quede [...glado], a cuyo fin se pasaran
los oficios correspondientes a todos [los] demás emphiteutas paraque
manifiesten sus titulos y conformen [...] este nuevo [arregladamente]
previniendo que todos los condominos [i]ntegraran reciprocamente a
los que se encontrasen legitimos dueños, los laudemios, foriscapios y
censos que se haia cobrado [indebidamente].’
f. 402.
1803, novembre, 17
Lleva o reclutament de soldats.
“... se llegí una súplica del Ajuntament que demana al Capítol
que, en atenció que havian de fer soldats per remplasar lo exercit, lo
protegis [a ... tida] com a personas mes autorizadas y [p...] mateix
temps demana que per lo [mar...] vinga en la imposició de 12 rals per
carga [...] resolgué cosa alguna per falta de vocals.”
f. 402.
1803, desembre, 15
Sol·licitud de l’ajuntament de la vila per a posar en cultiu els emprius.
“... un memorial dels regidors de la Vila y terme de[manant] dels

interessats consentiment per romprer vedats [...] lo il·lustre Capítol no
consentia a la tal petició y de ningun[a manera] convindrà a ella per
ser perjudicial als pobres.”
f. 403.
1804, gener, 12
Còpia i transcripció de l’acta de consagració de l’església de Sant Joan i
d’una donació.95
“Item. Se ha transsumptat la dedicació de la iglesia de Sant Joan
[...] y un judici verbal en lo qual se [restitui] lo castell de Mongrony
a la abadesa Winilda, per lo notari de Ripoll Illa.”
f. 405.
1804, febrer, 4
“... lo senyor arxipreste proposá que los regidos demanavan la
profesó de Santa Agatha.”
f. 406.
1804, febrer, 25
Concòrdia amb les Cinc Dignitats Reials.
“... se llegiren per lo notari Coll los poders que, de orde del Capí-
tol, habia fet y donat al canonge Puig anomenat comisionat per firmar
la concordia ab los Reials Dignataris que se resolgué lo dia 20, y se
anomenaren comissionats als senyors Creuhet y Thenas...”
f. 408.
1804, març, 7
Preu del blat de Gombrèn.
“... lo senyor Creuhet proposá que lo colector de Gombren feu
present que se li vol obligar a vendrer lo blat a 21 [pessetes] y que
resolgués lo Capítol; y se resolgué que lo colector venguia lo blat al
95. Probablement es tracta dels documents núm. 4 (887, juny, 24: acta de consa-
gració de l’església de Sant Joan de les Abadesses…) i núm. 88 (928, gener, 1: Donació
feta per Todored, prevere, i Trasemon i la seva esposa Baia, i Líban i la seva esposa
Guinedella al monestir de Sant Joan de les Abadesses…), publicats per Frederic Udina a
El archivo condal de Barcelona en los siglos ix-x. Estudio crítico de sus fondos, Barcelona,
CSIC, 1951. Evidentment, l’esment d’una abadessa anomenada Winilda és totalment erroni.
preu corrent dels demés que tenen grans per vendrer, y quel venguia
a 23 [pessetes] y a més si ni donan, sens fer cas del regidors que no
tenen ningun dret [ni] poder per est cas.”
f. 409.
1804, març, 22
Acusament de recepció del nomenament de nou rector de l’església parro-
quial de Sant Pol.
“Item. Se llegí carta del rector electo Joseph Anton Basil [do...] Sant
Pol oferintse ab tot afecte al Capítol; se resolgué que [... respon]guia.”
f. 410.
1804, juny, 4
Preu del blat.
“Item. Se resolgué que se avisás als collectors perque venguian
lo blat al preu corrent.”
f. 412.
1804, juny, 8
Fundació de misses.
“... lo il·lustre Capítol ha acceptat [...] 200 lliures sous per la
fundació de 10 misas que lo difunt arxipreste don Adjutori Prat havia
disposat se celebrasen anualment a 9 sous de caritat, so es, [...] en altar
[privilegia...] y las quatre en lo altar de santa Llúcia lo capital de estas
importa 150 lliures sous lo dret de procura y gasto de sagristia 50.”
f. 412.
1804, juny, 28
Administrador de Sant Antoni.
“Item. Se llegi una suplica del hermitá de Sant Antoni en que
[...] tabbes [...] canonge Verna [...] designá que se servesca lo [...] ad-
ministrador y se ha resolt que, per evitar [...] de fets particulars y per
honor [...], convenia que renunciés la dita administració [...] avís de
esta resolució en escrit.”
f. 412.
1804, juliol, 5
Acusament de recepció de la notícia de la mort de Joan Torres Amat, que
havia estat canonge de la col·legiata.
“... se llegi una carta del senyor rector de Alella don Francisco
Amat en la que avisa la mort del senyor canonge don Joan Torres Amat,
que fou en lo die 2 del mes corrent de juliol.”
f. 413.
1804, juliol, 7
Encoratjament als capitulars.
“... lo senyor president feu evidencia de la necesitat de operaris
que patia esta iglesia, majorment en el dia, per resultar vacants los
empleos y oficis que tenia lo difunt canonge Torres y que lo clero te
tants enemichs exteriors y exorta a tots a treballar los quels permetesen
sas respetivas ocupacions y forzas y salut y talents ...”
f. 413.
1804, juliol
Apropiació per part de la Corona del delme de les artigues de Llaés.
“Item. Se feu present que, per sentència de Vich, se havia pres lo
Rey lo delme de las artigas de la vila de Llaers, y se resolgué que se
acudis contra de això per revendicaro, però que si fes contribuhir per
las dos parts de gastos al procurador dels Dignitaris mediant promesa
en escrits.”
Sou del mestre de capella.
“Item. Lo canonge Bover proposá, y se li aprobá, que fes present
al senyor mestre de solfa sempre que estiga ocupat en copiar o com-
pondrer [...] la iglesia, y que dit senyor mestre que demana a Capítol
alguna ajuda de [...] per o paper que gasta per la iglesia [sig...] quedant
las obras que fa [..…] propia de esta collegiata.”
f. 415.
1804, juliol, 30
Conflicte amb Gombrèn per qüestions referides als usos dels emprius.
“Item. Lo senyor Thenas presentá una carta del agent de Madrit
[sic] dient que creu que lo asunto dels emprius de Gombren eixirá fa-
vorable y que aixis també ho creu lo advocat, y que no ha estat precis
traduir los intruments ...”
Llibres de música.
“Item. Se resolgué que se respongués a mossèn Anton Puigferrat
que per ara lo Capítol no está per gastar ab llibres de solfa, y aixis que
supenga cansarse en fer las mostras que li ofereix presentar.”
f. 416.
1804, agost, 9
Advertiment als canonges que no facin cap gestió sense haver rebut
l’encàrrec.
“Item. Se llegí un paper del senyor Verna dient que havia rebut
la resolució en escrits sobre no inmiscuirse ningun canonge ab los
asumptos sobre los que no esta comicionat, particularment en punt
a collecta, y que ell com a decano se eximia de esta regla per haver
de cuidar de tot lo govern de esta iglesia collegiata; y se resolgué que
la resolució subsistís y que lo infractor, fos qui fos, sia multat com
correspon.”
f. 417.
1804, agost, 13
Administrador de l’ermita de Sant Antoni.
“Item. [...] que lo senyor Verna quedaba exonerat de la adminis-
tració de [...] instancia formal del magnífich Ajuntament de esta Vila y
per [...] decano y que entregues los llibres y documents de la Hermita,
y que asso se li notifiqués en escrits per lo porter de Capítol.”
f. 417.
1804, agost, 21
Elecció de paborde del Santíssim Misteri.
“Item. Se elegi per paborde del Santíssim Misteri, per aquest any,
al senyor canonge Simon, fentli la capta lo canonge Sala.”
f. 417.
1804, agost, 30
Testament del canonge Joan Torres Amat.
“... se llegí una carta del rector de Alella que acompaña la copia
simple del testament del canonge Torres.”
Substitució d’escolà.
“Item. Se proposá, de part del senyor mestre de solfa, que se devia
mudar un escolà y se dexá a son coneixement y prudència.”
f. 418.
1804, setembre, 6
Batlle de Gombrèn.
“Item. Lo senyor Puig proposá que se havia de nombrar batlle de
Gombren y se encarregá al secretari escrigués al senyor rector perquè
busqués dos personas proporcionadas y avisés quinas son ...”
f. 418.
1804, setembre
Problemes durant la festa major.
“Item. Se proposá, en atenció als desordres succehits en la Vila
estas festas y [des...tropell] que causa lo concurs al camaril del Santís-
sim Misteri, que seria convenient se presenguessen altres providencias;
y se suspengué tota resolució fins a altre Capítol.”
f. 418.
1804, setembre, 24
“... se llegí carta del Rey nostre senyor demanant rogativas publicas
per las calamitats pateix España [...] que se fessen luego y que ce[...].”
Acusament de recepció de la carta de nomenament de Joan Cortada com a
nou arxipreste de la col·legiata.
“Item. Carta de don Joan Cortada participant al Capítol [...] fet la
gracia del arxiprestat de esta iglesia, y se resolgué contextarli segons
estil.”
f. 418-419.
1804, octubre, 29
Queixa per l’obertura d’una finestra al costat d’una casa del capítol.
“... se resolgué que lo canonge Tenas convingués ab lo [veí] de la
sua casa capitular que [tapes la] finestra gran que ha fet y incomoda
la casa de Capítol y fessen un petit [finestral] per pendrer llum y alt
que no [predominés] ab [la vista] la dita casa de la iglesia.”
f. 419.
1804, novembre, 1
Al marge: “Valerse del correu de Ripoll”.
“... se llegí carta del procurador de Barcelona dient que havia
rebut molt atrassadas la contextació del Capítol y, per evitar estos
atrassos, se resolgué entregar las cartas al [M... ].”
f. 419.
1804, novembre, 8
Batlle de Gombrèn.
“Item. Se resolgué que lo secretari escrigués al Acuerdo [...] de
Joseph Guitart per batlle de Gombren.”
f. 420.
1804, desembre, 20
Referent a les còpies de documents que es conserven a l’arxiu del monestir.
“... se feu present que lo procurador havia acabat de remetrer
la resposta articulada dels senyors dignitaris, la qual apareixia be als
vocals que la habian revisada, y se aprobá; y se resolgué que es digués
a dit procurador [...] que se servis de un amanuense96 mes correcto
perquè los trasllats quedan en est arxiu.”
f. 420.
1805, gener, 24
Reparació del rellotge.
“Item. Se convingué que al [Mar..] añadissen 6 lliures sous a la
[po...], tantas que ell ne demana, per un adob del rellotge del [cam-
panar].”
f. 421.
1805, febrer, 14
Venda del blat de Bruguera.
“Item. Se resolgué vendrer tot lo gra de Bruguera a un que ha
ofert dinou pessetas y mitja del blat, 15 del mestall, deu del segle, a
diner comptant, de lo que queda encarregat lo canonge Creuhet.”
f. 422.
1805, febrer, 21
“Se proposa de fer cotas als escolans vermells perquè las portan
dolentas, y no se determiná per ara.”
f. 422.
1805, febrer, 25
Funerals del canonge Crehuet.
“... se resolgué lo modo de fer las funerarias al canonge Creuhet,
mort lo dia antes, respecte de tenir funcions en la iglesia que se troban
per lo cant dels nocturnos y per axi se varia alguna cosa en lo ordre
de dirlos.
Item. Se resolgué que lo secretari escrigues la mort de Creuhet
al il·lustrissim y la Camara.”
96. Amanuense: el qui copia o escriu allò que un altre li dicta (DCVB).

Nomenament de col·lector, en substitució del canonge Crehuet.

“Item. Se proposá que los comensals [...] un company en [lla...]
canonge Creuhet, difunt, per [collector ...] se elegí al senyor Thenas
[...] llegi la representació feta a la suprema comisió de [consolidacions]
que las rentas que Wifredo doná a esta iglesia son las [primitivas]
donacions, y se aprobá.”
f. 422.
1805, març, 7
Substitució de les atribucions encomanades al difunt canonge Crehuet.
“Item. Se resolgué que lo senyor Puig cuydés del ofici de obrer
y dels papers que guardava de dit ram lo difunt Creuhet, fins que se
fes elecció per aqueix empleo.”
f. 422.
1805, març
Furt de diners a l’arxiu.
“... Junta general en que asistiren la major part dels senyors resi-
dents de la colegiata. Se doná notícia que 4 individuos pujan al arxiu
lo havian trobat robat que la quanitat robada se creya ser unas 400
lliuras sous, y que apareixia a la vista no faltava cap paper; se resolgué
pugesen tots los de la Junta a veurer lo estat en que se havia trobat
y se practicá aixis.”
f. 423.
1805, març, 21
“... fer al senyor batlle de la Vila una simple denuncia del robo
[de lo arxiu], també que se digués al senyor degà que, si ell ho judicava
convenient, se [...] asistir en las [diligencias] que fes lo senyor batlle; y
també si apareixia aixis als comisionats se [solicitessen] excomunions de
la cúria de Vich, per tot lo que se elegiren per comicionats los senyors
canonges Simon y Puig y reverents Autet y Ferrer.”
f. 423.
1805, abril, 1
Els béns del reial patrimoni s’incorporen a la Corona.
“Item. Carta de la Camara ab una cedula que diu que lo Reÿ
incorpora a la corona tot lo que ha eixit del Reial Patrimoni.”
f. 424.
1805, abril, 3
“... se llegí la carta del vicari general en que acusa lo recivo de
la que li enviaren los comissionats participantli lo robo.
Item. Se llegí la declaració que fan los experts y lo senyor batlle
despues de la visura del arxiu.”
f. 424.
1805, abril, 4
Referent a les al·legacions del capítol per evitar el pagament d’impostos a
la Corona.
“Item. Se resolgué escriurer a Llordella que esta iglesia no te ja
res mes a dir, que lo ja exposat en los recursos. Que si aixo no basta,
se servescan dirnos quin era lo monastir anterior al qui foren unidas las
rendas per Wifredo, y que esperem enviara a Madrid la ultima represen-
tació, sino lo Capítol acudirá en justícia per cumplir sas obligacions.”
“Item. Se resolgué que se arxivés la relació dels experts que en-
tregá lo batlle y se llegí en lo capítol del dia 3.”
Encàrrec de funcions al nou arxipreste mentre es trobi a Barcelona.
“Item. Se resolgué que se escrigués al arcipreste electo si voldria
cuidar de las dos causas que tenim en Barcelona durant sa detenció
en aquella ciutat.”
f. 424.
1805, maig, 2
Festa de Sant Antoni.
“Item. Se resolgué anticipar la festa de Sant Antoni.”
f. 424.
1805, maig, 17
Acusament de recepció del document de nomenament de Joan Cortada
com a arxipreste de la col·legiata.
“... se presentá la colació del arxiprestat de esta iglesia feta a don
Joan Cortada y la carta misiva de la cúria de Vich ab que se li doná la
corresponent posesió, y en nom de ell, com a procurador, a don Juan
Thenas, canonge, prestant los juraments estilats.”
f. 425.
1805, maig, [2?]

Reparació del cor de l’església parroquial de Santa Cecília de Molló.
“Item. Se llegí una suplica del rector de Molló en que demana se
servesca lo Capítol en contribuir per la obra de cor que han hagut de
fer de necessitat; y se resolgué se li escrigués que, no obstant los grans
gastos y pagos que ha de sufrir lo Capítol, mirara de donar alguna
cosa, pero que desitja saber quant importará lo que falta a obrar y si
contribueixen los demes condecimadors.”
Pagament d’impostos a la Corona.
“Item. Se llegí una carta del senyor Llordellas en que inserta la
resolució de la suprema Junta de Consolidació de Vales de haber lo
Capítol de pagar los quindenis per raho de la donació Real de sas
rentas per no ser de primitiva dotació; se resolgué contestar lo recivo
y acudir ab una representació a la pietat del Reÿ.”
f. 425.
1805, juliol, 4
Queixa del mestre de capella.
“Item. Se llegí un memorial del senyor mestre de capella que-
xantse de la poca subordinació dels musichs, y que se servis lo Capítol
declarar si era capella o no.”
Petició d’augment de sou d’un músic.
“Item. Se llegí un memorial de Guiu, musich, demanant aument
de salari, suposant que lo Capítol li prometé, sempre que fos habil en
algun instrument; y se feu comicio per dits dos memorials ab baix
firmat peraque se informás.”
f. 426.
1805, juliol, 18
Resposta al mestre de capella per la seva queixa (veg. núm. 1, 4/7/1805)
“... se resolgué respondrer al memorial del senyor mestre Saborit
que la dels musichs de esta iglesia es verdaderament capella [de música].”
Sou d’un músic.
“Item. Respondrer al musich Guiu relativament [...] que se li
donaria de salari quatre lliuras.”
f. 426.
1805, juliol, 25
Execució de les resolucions anteriors.
“... se resolgué que se decretessen los memorials de Guiu y senyor

mestre al tenor de la resolució antecedent.”
f. 426.
1805, juliol, 29
Renúncia a la compra d’un llibre.
“... se aprobá que lo llibre que la Justícia de Camprodon remetia
al Capítol per preu de divuit pasetas no se acceptá, per no tenir ordre
ni avis de la corresponent superioritat.”
f. 426.
1805, agost, 1
Examen de cant.
“... se resolgué que lo canonge Torres podra pendrer [...] sem-
manas de oficis luego que lo mestre Casas lo judiques habil de las
entonacions corresponents.”
f. 427.
1805, agost, 19
Referent al presumpte frau i alteració del preu de la carn, sense tenir present
allò que prescriu la taba.
“Item. [...] pases un ofici al Ajuntament de esta queixantse de
que [...] dona ovella per moltó, y que si no se dona providencia [...]
abusos lo Capítol se creu forsat a pendrerne de [corres...] obstant lo
conveni de no tenir carniceria propria [...] inobservancia de la tabba.”
f. 427.
1805, agost, 29
Referent al presumpte frau i alteració del preu de la carn, sense tenir present
allò que prescriu la taba.
“... se llegí la resposta del Ajuntament dient que havian de seguida
donat providencia y continuarian en procurar que se observes la taba.”
Predicador de la Quaresma.
“Item. Carta del pare Fidel de Cabana avisant que lo Provincial
havia destinat al pare Julià per predicarnos esta Quaresma.”
f. 427.
1805, setembre, 5
Acceptació de la compra d’un llibre.
“... se llegí carta del señor Intendent dient que esperava que
acceptariam lo llibre de don Torquato Torio, y se resolgué acceptar lo
satisfent import y avisar de esta resolució al señor Intendent dient que
no [...] alguns motius per no rebrerlo, no volia lo Capítol que axo fos
motiu de cansar sa antenció.”
Ciri dels paraires.
“Item. Carta del senyor Verna acompañant una declaració dels
sobreposats dels paraires sobre lo ciri del dia 29, y se resolgué no fer
atento de sas rahons, y que fins a entregar lo dit ciri no se li pagesssen
las mesadas; y lo paper dels paraires no se li retornés.”
Oferiment de mossèn Anton Soler per a cuidar de la salut dels canonges.
“Item. Lo comisionat digué que musen [sic] Anton Soler havia
respost que no volia salari algun per fer la feÿna del doctor Carrer,
haventlo de pagar o lo malalt o lo Capítol als que desitjava servir; y que
resolgué que se li dessen, de part del Capítol, las gracias añadintli
que los anys següents en casa del canonge sagristá se li donará un
formatge lo dia de Sant Agustí, no per raho de la monjia, ni per obli-
gació, sino per lo be que servia a la iglesia.”
1805, setembre, 12
Tocs de campanes en cas de defunció d’un canonge.
“Item. Se ha resolt que lo senyor Plarromaní respongués als cam-
paners que, en qualsevol hora de la nit, toquian las campanas y si mor
un individuo desta iglesia canonge o comensal, y que sempre en punt
de tocarla seguesca lo estil y consuetut, sens inovar en [algun toc]
menor cosa que no siga per ordre de Capítol, encaraque algun [indi-
viduo ...] decano ni el president manés lo contrari.”
Preus de les vetlles dels malalts membres de la germandat.
“Item. Se ha resolt que las horas de vetlla dels malats de la ger-
mandat se estimessen a tres sous hora del dia, y quatre sous las de la
nit quiscuna y que lo bolser pagués las del canonge Verna al que las
ha suplertas, trayento de las distribucions del gavinete.”
f. 428.
1805, setembre, 19
Edicte de llibres prohibits.
“... cartell de la Inquisició que acompaña un edicte de llibres
prohi[bits ...] publicarlo y fixarlo com se acostuma y acusar lo recivo.”
Al marge: “Llibre Mestre de Capella”.
“Item. Lo senyor Thenas feu present que li havian remes lo lli-

bre de Torio, y se resolgué que se li tires polissa per pagar son cost
de 18 pessetas y que dit llibre fos entregat al senyor mestre de part
del Capítol perquè seguis son metodo y que dita entrega al mestre se
cobrés lo corresponent recivo.”
f. 428.
1805, setembre
Sou de les funcions litúrgiques.
“Item. Lo senyor canonge Torres, comicionat per concertar ab los
comensals lo estipendi que pretenen per fer las servituts de epistolas
y evangelis del altar [del benefici] de Sant Antoni, participa al Capítol
que [...] comensals no volian fer ditas servituts a menos de 3 pesetas
per cada una de las semanas; y se resolgué darlos dita quanitat extreta
de las tersas de la vacant de dit benefici.”
f. 429.
1805, setembre, 27
Nomenament de beneficiat.
“... se llegí la carta misiva del notari de la cúria ecclesiàstica de
Vich y se doná posesió al reverent Anton Soler del benefici de Sant
Bernat, sent [subexecutoria] lo canonge Torres e interventor lo secretari.”
f. 429.
1805, octubre, 3
Al marge: “Blanxart electo canonge”.
“... lo senyor president participá al Capítol, de part del reverent
Blanxart, la gracia que [acabava ...].”
Mestre d’escola.
“Item. Se comisionaren los senyors Tenas, Puig y Torner perque, de
acort ab los comisionats del Magnifich Ajuntament, pasasen a nombrar
per regentar la escola del senyor Blanxart la persona quels aparegues
mes proporcionada per la direcció dels miñons en lletras y en la virtut.”
Oferiment per ocupar el càrrec de mestre d’escola.
“Item. Se llegí un memorial de Joseph Fexas demanant [...] y se
acordá que los comicionats lo tinguesen present en la elecció.”
f. 429.
1805, octubre, 10
Nomenament del càrrec de mestre d’escola.
“... lo senyor Puig digué que los comisionats havian elegit per
mestre a Joseph Muntada y se aprobá.”
f. 429.
1805, octubre
Obres per evitar la humitat de l’absis de Sant Agustí.
“... se aprobá que lo canonge obrer [...] pous de la profunditat
de 10 palms al detras de la iglesia a [fi ...] las homitats que malgastan
la capella de Sant Agustí.”
f. 430.
1805, octubre, 31
Elecció de canonge.
“... se ha donat posessió al reverent don Jaume Blanxart de la
canongia vacant per mort de don Pere Creuhet en virtut dels documents
que diu nos ha presentat.”
Vestuari dels canonges.
“Item. Se resolgué que lo pago dels vestuaris com a cosas perso-
nalisimas devian darse als actuals residents.”
f. 430.
1805, novembre, 19
“Item. Se concediren las completas de santa Catarina als estu-
diants, ab la condicio que no demansen altre cosa als senyors residents.”
Admissió al cor.
“Item. Se admeteren per cantar en lo cor a Anton Saltor y Bruno
[P...] que presentaren memorial, y al segon de estos advertitlo que lo
capítol [...] dona ninguna esperansa de gratificarlo poch, ni molt, que
ell [dem...].”
Prohibició de celebrar missa a l’oratori de la sagristia.
“Item. Se resolgué enviar un ofici al senyor Verna dient que [en
...] abstinga de celebrar la missa en lo oratori de la sagristia y que [...
...viará] de las facultats contra ell.”
Tancament del llibre de resolucions.
“Per las resolucions consecutivas del següent anÿ de mil vuit cents
sis se [...] llibre nou.”
f. 430-431.
1806, gener, 3
Horaris de les celebracions litúrgiques.
“... se resolgué que, en aten[ció] de haverse acomodat lo temps,
se tornasen dir las matinas al matí en [la] hora acostumada, entran
en las demes horas de cor a la hora se entraba antes.”
Pròrroga de la liquidació dels arrendataris de la pabordia.
“Item. Los arrendadors de la Pabordia demanaren plaso fins a
25 del present per entregar la tersa del arrendament, y sels concedi.”
Llibre de resolucions capitulars.
“Item. Lo infrascrit [Valentí Torres Amat, secretari] proposá se
continuaren en lo llibre de resolucions [...tan] fins a posar corrent lo
dit llibre; se resolgué practicaro [co...] llibre nou per las resolucions
del present any.”
f. 1r.
1806, gener, 5
Gratificació als canonges.
“... se resolgué donar la Pabordia per la tersa de Nadal de 1805
20 lliures cada individuo.”
f. 1r.
1806, gener, 10
Comptes de la pabordia i furt de diners de l’arxiu.
“... se llegí un recurs dels [R. R.] comensals, ab decret del senyor
vicari general, en orde als comptes de Pabordia y robo del Arxiu; y se
resolgué diferir fins a altre Capitol lo tractar sobre la resposta.”
f. 1v.
1806, gener, 16
“... los regidors demanaren la professió de sant Sebastià; y se
resolgué ferla com los demes anys.”
Petició de reducció de misses i fundacions.
“Item. Proposá lo senyor Thenas que, atenent a la poca limos-
na [...] misas fundadas y disminució de rendas de esta iglesia, seria
[convenient] se acudís a Roma per lograr una reducció de misas [y]
fundacions; se feu comissió al senyor canonge Puig perque [con...]
reflexionás las diligencias debian practicarse.”
f. 1v.
1806, gener
El bisbe de Vic demana informació sobre la col·legiata.
“... se llegí una carta del senyor bisbe en que demana, de orde
de la cámara, una nota de las dignitats, canongias, [beneficis] fundats
en esta iglesia ab la renda per quinqueni, obligacions, y [...gas] etc.;
se resolgué acusar lo recibo y que se escrigués a algun individuo [del]
Capitol de Vich, Manresa o altre iglesia per informarse del modo se
[governarán] en donar la dita nota.”
f. 2r.
1806, gener
Examen de xantre.
“Item. Se llegí una carta del xantre mossèn Coy que envia lo seu
nabot per substituir la xantria en cas sia de la aprobació del Capítol;
se resolgué avisar als senyors mestres de capella y de orga perque lo
examinian.”
Alienació dels béns de l’Església.
“Item. Lo senyor canonge Oliva demaná copia de la resolució
capitular en que se li feu comissió per anar a Barcelona y fer veurer
que las fincas de esta iglesia no anaban compresas en la Real Cedula97
en [que] se mana la alienació de alguns bens de iglesias, causas pias
[...]; se resolgué donarseli.”
f. 2v.
1806, gener, 23
Acord per al manteniment del rellotge.
“Item. Lo senyor Puig proposá que lo relotger li havia dit fes
[pre...] Capitol si volia pujarli lo salari de cuidar lo relotge fins [...] y
que ell se obligaria a pagar tots los adops que [...] lliuras; se li concedí
com demanaba ab la dita obligació.”
f. 2v.
1806, gener, 24
Nomenament de xantre.
97. ‘D. Carlos IV en San Lorenzo por cédula de 15 de octubre de 1805. Sobre
la execucion de los dos Breves de su Santidad, y reglamento para la enagenación de
bienes eclesiásticos hasta la cantidad que produzca anualmente 2.000 ducados de oro
de Cámara, sobre la Real Caxa de Consolacion de Vales con la especial hipoteca de
todos sus arbitrios.’
“[... Josep] Boneu y Coy y, haventlo aprobat, se resolgué admetrer

al dit Joseph Boneu per substituir la xantria del reverent Joseph Coy.”
f. 2v-3r.
1806, gener, 30
Dietes de l’arxipreste durant la seva estada a Barcelona.
“... proposá lo senyor Puig [g...] aparexia regular se enviás alguna
partida de diner al senyor arxiprest comisionat en Barcelona; se resolgué
se li librasen 300 lliures sous y que li señalaban quatre pesetas cada
dia, y que, si atés lo molt que gasta en Barcelona era poch, se resolgué
que acabada la comisió se donaria alguna gratificació.”
“Item. Lo senyor Oliva proposá que los escolans tenian las cotas
molt dolentas; se resolgué se fessen novas y que se pagasen de diners
de [...] y que despues se retornarian.
Item. Lo senyor Thenas proposá que faltaban tovallolas per la
sagristia [... ...ellissos] dels escolans; se ha resolt fer una cosa y altre.”
f. 3r.
1806, febrer
Petició de processó per Santa Àgata.
“... [regidors] demanaren la professó de Santa Àgata [...] anys.”
f. 3r.
1806, febrer
Qualitat de les porcions de pa canonical.
“Lo senyor Thenas, com a receptor de las porcions del pa, feu
present que no habia admés la data de pa corresponent al dia per no
ser rebedor, per tenir los pans mes figura de coca que de pans; se re-
solgué convocar Junta General, la que convocada desde luego al so de
campana, segons estil, asistiren en ella los senyors canonges Thenas,
Simon, Puig, Oliva, Torres, Badia y Blanxart, y los reverent comen-
sals Hospital, Ferrer y rector de Sant Pol; se resolgué unanimament
no [admetrer] lo pa y se comisionaren als senyors canonges Torres y
Badia y al reverent comensal Ferrer perque, ab dos testimonis, pasasen
[...] receptoria per fer pesar lo pa y reguirir de paraula al [...rador]
Honorat Corriols perquè tornas a pastar y donar [..] bo y rebedor y
que no volen ferho se reguiris per medi de [nota].”
f. 3v.
1806, febrer, 16
Visita i treballs de Jaume Villanueva a Sant Joan.
“... de la obra Viatges de las iglesias de España que se está com-
ponent a cuenta del govern; se comisionaren a est fi lo senyor Puig y
lo infrascrit.”98
f. 4r.
1806, febrer, 18
Convocatòria de junta general de canonges i comensals per comprovar la
qualitat del pa: unànimement el troben cru i dolent.
f. 4r.
1806, febrer, 23
Reserva de les sessions capitulars.
“... se resolgué se avisás [al] canonge Sala de que se abstingués
de parlar ni en pro ni [en] contra sobre las providencias pren lo Ca-
pitol en lo assumpte [...] y que quant no se pendrian las providencias
oportunas escriuria a sa ilustríssima.”
f. 4v.
1806, febrer, 25
Possessió del benefici de Sant Antoni a favor del reverend Josep Valls.
f. 4v.
1806, febrer, 27
Donar compte a l’arxipreste, a Barcelona, dels afers de la col·legiata.
“Item. Lo senyor Thenas proposá que sen volia anar a Barcelona
y que se oferia a informar sobre lo asumpto del pa al advocat y senyor
arxiprest per lograr una providencia prompta. Se li admeté la oferta
quedanthi agrahit.”
Concòrdia dels creditors de l’ajuntament.
“Item. Se firmá apoga [sic] al Ajuntament de 134 lliures 5 sous
11 [diners] per lluïció y quitació de un censal de 180 lliures que feya
al Capitol, lo qual [censal] isqué a sort en la extracció feta en lo any
proxim passat segons la concordia.”
f. 5r.
98. Jaume Villanueva Astengo (Xàtiva, 1765 – Londres, 1824).

1806, març
“[...] extraordinari en que asistiren los senyors Thenas, Simon [...]
se llegi una carta del advocat de Barcelona en [...] instruments de la
escrivania tocants al [...].”
f. 5r.
1806, març, 20
Referent a les porcions de pa canonical dels monestirs de Ripoll i Campro-
don.
“Se llegiren dos cartas dels monastirs de Ripoll y Camprodon
acompañant un certificat de las facultats tenen los receptors de las por-
cions de pa donan dits monastirs; se resolgué escriurerlos las gracias.”
“Item. Se resolgué pasar un ofici al senyor canonge Verna dientli
se abstinga de cridar y alborotar en la sagristia, de presentarse al pu-
blich sens manteu y sotana y que durant los oficis y horas canonicals
[...] se estiga per los carrers o plassas conversant y que de lo contrari
lo Capitol ne donará part a sa ilustrisima.”
f. 5v.
1806, març, 29
Exempció del pagament d’impostos.
“Se proposá que, per motiu del pregó ha fet lo Ajuntament en
orde a la contribució de 10 rals per cada carga de vi no excloent los
eclesiastichs, convenia elegir un comisionat perque junt los que ele-
girán los capellans de Sant Pol tractian aquest asumpto y facian las
diligencias oportunas perque los eclesiastichs quedian libres de pagar
tal dita contribució fins que los vinga la orde de [...] superior ordinari.”
f. 6r.
1806, abril, 8
“Lo notari Coll de Camprodon presentá al Capitol, a instancia del
senyor canonge Verna, un recurs al senyor bisbe ab decret del vicari
general, ab que revoca la multa que li imposá lo Capitol lo dia 21 del
mes passat.”
f. 6v.
1806, abril, 9
“Se tractá sobre [...] recurs del senyor Verna y decret que acompaña
y se resolgué escriure una carta atenta al senyor bisbe fentli veurer
que la [sic] Capitol, ab la multa imposada al senyor Vern,a jamai ha-
via pretes ni pensat judicar la jurisdicció de sa il·lustrisima, que si be
es veritat que lo [...] se li passá contenia la expresió ‘siendo esta una
cosa [...ve] ha determinado el cabildo etc.’ pero no enten lo Capitol
[ab...] la falta que doná motiu a la multa fos moralment grave [...]
entenia ser cosa important y digna de atenció en [... circumstancias],
del contrari hauria donat part a [vostra sa il·lustrisima y no...] pasat a
multarlo perque no ignora lo Capitol que lo [...] facultat de multar als
capitulars per [...] tan tot axo lo Capitol ha obeit [...] alsant la multa
al dit canonge [...] varias expresions denigrativas [...] resolgué suplicar
a sa il·lustrisima [... ...facció] al Capitol.”
f. 6v.
1806, abril, 11
“En atenció que el canonge Verna no asisti en lo Capitol passat
haventlo convidat, se resolgué pasarli un ofici avisantli que lo Capitol
li alsaba la multa [y] que envias a buscar a casa lo canonge Torres
los pans de que [...] privat. No volgué admetrer lo ofici dient que ell
no tenia altre superior que lo senyor bisbe o son provisor y, en con-
sequencia, se resolgué que al mati, al venir a dir misa, se convidás al
Capitol perque no tingues escusa per no asistir.”
f. 7r.
1806, abril, 29
Venda de béns eclesiàstics.
“Se resolgué respondrer a la carta del comisionat regio per la
venda de las fincas eclesiasticas dient que el Capitol tenia un recurs
pendent a sa magestat sobre lo mateix objecte y que se li donaria part
de las resultas.”
Sou del beneficiat de Sant Antoni.
“Item. Se resolgué donar al beneficiat de Sant Antoni per [cum-
plir] las obligacions del benefici lo any de sa vacant lo mateix [salari]
que se donaba a mossèn Anton y comensals.”
f. 8r.
1806, maig
Pagament d’impostos municipals.
“... senyor intendent al Ajuntament de esta en que li mana em-
barguia las temporalitats o fruits dels individuos de esta iglesia si
resisteixen a pagar lo señalat per la contribució del vi, y al mateix
temps consultarli lo que se haurá de fer.”
Examen de cant pla.
“Item. Lo senyor canonge Blanxart demaná se li señalas dia per
fer lo examen acostumat de cant pla: se li señalá lo dimecres proxim
vinent.”
f. 8v.
1806, maig, 7
Examen de cant pla.
“Lo canonge Blanxart feu lo examen acostumat de solfa y, havent
estat aprobat per los senyors mestres de capella y orga, se resolgué
habilitarlo per tot, sens restriccions alguna.”
f. 8v.
1806, maig, 12
Pagament del benefici de la Inquisició.
“Item. Se resolgué escriurer a la Inquisició responent a la sua
solicitud y dient que en esta iglesia se li donaba tot lo que [mana...]
Pio V en la sua butlla.”
f. 9r.
1806, maig, 15
Referent als béns eclesiàstics.
“Se feu comisió als senyors Thenas y Puig per fer la relació de-
mana lo comisionat regio de las fincas de esta iglesia.”
f. 9r.
1806, maig, 20
Dietes de l’arxipreste durant la seva estada a Barcelona.
“Item. Lo senyor Thenas proposá que debian enviarse diners al
senyor arxiprest, comisionat en Barcelona; y se resolgué se enviasen.”
f. 9r.
1806, maig, 29
Reclamació d’informació al capítol per part del secretari del canonge Joan
Torres Amat, difunt.
“Se feu comisió [...] en lo llibre las resolucions capitulars que [...]
secretari lo difunt canonge don don Joan Torres Amat [...] que habia
enviat dos recados al [Maro... ...quès] y que encara no se habia [...].”
f. 9r.
1806, juny, 2
Arrendament del mas Pardinella.
f. 9v.
1806, juny, 24
Terçó de Molló.
f. 10v.
1806, juny, 26
Campana per a l’església de Bruguera.
“Item. Se llegí un memorial dels regidors de Bruguera demanant
limosna per fer una campana: se resolgué donarlos 10 lliures sous.”
f. 11r.
1806, juny, 28
Arrendament del mas Pardinella.
“Se llegí lo paper del nou arrendament de la heretat de Pardinella
per lo preu de mil setanta lliuras cada any, quedant lo delme de dita
heretat y masos units a favor del Capitol.”
f. 11r.
1806, juliol, 10
Pràctiques de cant pla.
“Lo reverent Pere Auter, xantre, demaná permis de fer las ento-
nacions en lo cor Bruno Planas, estudiant, a fi de practicarse en lo
cant pla; se resolgué concedirli.”
f. 11v.
1806, agost, 11
Sol·licitud de préstec d’un document.
“Se llegí un memorial del notari Coll y Molas de Camprodon en

que suplica se li permetia extraurer de la escrivania un capbreu dels
senyors Dignitaris y portarselen en la sua casa per traurer copia [...]
donaria un resguart a la satisfaccio del Capitol; se resolgué que de
ninguna manera podia consentir lo Capitol a semblant suplica.”
f. 12r.
1806, agost, 20
Edicte de visita pastoral.
“Se llegí un edicte del senyor bisbe sobre la [...] visita, enviant
per visitador general a don Joseph de Parrella [...] domer de Vich: se
resolgué posar dit edicte en lo cor [...] individuos que tingan a son
carrech las administracions de [...] posiant corrents los llibres.”
f. 12r.
1806, agost, 28
Visita pastoral.
“Item. Se llegí una carta atrasada de don Joseph de Parella, ca-
nonge domer de la catedral de Vich, en que dona abis [sic] pasará a
visitar esta iglesia per trobarse anomenat visitador general de aquest
deganat.”
f. 12v.
1806, setembre, 4
Sou d’un músic.
“Se llegí un memorial del musich Santonja, primer violí [...],
demana se li concedesca lo salari tenia los seu [antecesor ...] resolgué
passarlo a informe al mestre de capella.”
f. 12v.
1806, setembre, [6]

Visita pastoral.
“Item. Se llegí una carta del senyor visitador Parrella en que
desde Llaers avisa que demá dia 8 arribará a esta a las 8 del matí,
venint per Vallfogona; se resolgué avisar als senyors residents y que
dos comisionats exissen a rebrerlo fins al hospital.”
f. 13r.
1806, setembre, 11
“Se nombrá per batlle de Gombren a Joseph Guitart, pagès; y

se resolgué se escrigués al secretari del Acuerdo donant avis del dit
nombrament.”
f. 13r.
1806, setembre, 16
Visita pastoral.
“Se llegiren los decrets del senyor visitador Parrella y havent re-
parat que lo dit senyor no se firmaba visitador general y vicari general
[...] visitadors, sino solament ab las lletras inicial V y [...] los quals se
pot entendre una y altre cosa, se pensaba [...] nulla la visita fins que
se declarás o constás ser Vicari [...] titol deu tenir lo visitador per vi-
sitar esta iglesia [...] senyor arxiprest y altres capitulars digueren que
lo mateix [...] dit [...] vicari general; se resolgué admetrer [...]”
f. 13r.
1806, octubre, 9
Examen de cant pla.
“Lo reverent Joseph Valls demaná ser examinat de cant pla y que
se li asenyalás die per lo examen. Se li admeté la demanda [...] senyalá
per lo examen lo die següent.”
f. 13v.99
1806, octubre, 13
Referent al pagament d’un impost municipal.
“Se llegí un ofici del Magnífic Ajuntament de esta Vila ab que
demanaba al Capitol se servis declarar per medi de altre ofici si volia
contribuir al pago del imposit [sic] del vi: se feu comissió a mi do-
nantme esta instructa: que ves ab lo commissionat de la comunitat
de Sant Pol per obrar de acuerdo ab ell, y que respongués de paraula
als commissionats del Ajuntament en aquest particular, que lo Capitol
habia tingut a be contribuir al dit pago del imposit del vi, no en nom
de Capitol, sino cada individuo de esta iglesia com a particular; no
intentant obligarse, sino darho per alivio del poble en tal urgencia
aquella quantitat de diner, que en lo mes de abril proxim passat ha-
bian ja determinat dar altres commissionats del Capitol per lo mateix
asumpto, que era un duro cada eclesiastich que tingues vi buidat, y que
99. Jaume Blanxart, prosecretari, substitueix Valentí Torres de [sic] Amat en la

redacció de les resolucions.
los regidors se componguessen ab los que non tinguessen. Acordarem

ab lo commissionat de Sant Pol y lo commissionat del Ajuntament
[... eclesiastich] que tingues vi buidad pagas sols quatre pessetas.”
f. 14r.
1806, octubre
Arrendament del mas Grau.
f. 14r.
1806, octubre, 16
Casa capitular.
“Lo senyor canonge Oliva feu present com deixaba la casa: la que
demana per habitarla lo senyor canonge Badia: se li otorgá, cas que nin-
gun dels senyors canonges ausents y a ell antecedents la volgués.”
f. 14v.
1806, novembre, 6
Preu de venda del blat.
“Lo senyor Thenas proposá que lo blat se venia a 24 pesetas y
que axis se resolgués si sen vendria una partida: se resolgué vendrer
la partida que sia necesaria per pagar la tersa.”
f. 15r.100
1806, novembre, 16
Casa capitular de Sant Miquel.
“Lo senyor canonge Torres proposá que respecte de haver son
germá difunt don Joan Torres obrat la casa de Sant Miquel que estaba
inhabitable ab previo permís del Capitol y haver gastat en ella la quantitat
de 281 lliures sous segons los comptes presentá a dos comisionats de
Capitol per quals los firmaren y aprobaren demanaba se li asegurás la
dita partida y se determinás lo modo deuria cobrarla en cas de deixar
de habitar la dita casa: se resolgué que al desocupar la dita casa lo dit
senyor canonge Torres, sino se trobaba ningun individuo del Capitol
que ab dos o tres pagas una al entrar a la casa altra al cap de mitg
any y altra passats 6 mesos volgués adelantar la dita partida poguer
ell o sos hereus llogar la casa al qui mes ne donará, essent preferit a
igual preu un canonge o individuo de la iglesia.”
f. 15r.
100. El secretari, Valentí Torres Amat, substitueix Jaume Blanxart, prosecretari,

en la redacció de les resolucions.
1806, desembre, 22
Conflicte pels emprius de Gombrèn.
“Se comisioná al senyor canonge Torres per anar a Ripoll a pre-
sentar al [...] aquella parroquia la plica se ha de pendrer per [...ini] y
propietat te est Capitol dels emprius de Gombren [...] fraudolenment
lográ establiment Manuel Maymó.”
f. 16r.
1806, desembre, 29
Elecció d’oficis i càrrecs.
“Se feu la elecció de oficis per lo any 1807 y, per falta de indivi-
duos, no pogué ferse la dita elecció per escrutini com está manat en
decret de la última visita. Se elegí per sagristá lo canonge Torres, sota
sagristá canonge Blanxart, obrer lo canonge Puig, bolser y collector
de absencias Oliva, sindichs Puig y Thenas, arxivers Puig y Torres,
receptor del pa lo canonge Simo y Badia, regulador de bolsas de la
capitular Torres, de comuna y pabordia Puig, ohidors de comptes de
la capitular Puig y Badia, de absencias Puig y Badia, de la comuna y
pabordia Puig y Auter comensal, paborde del Santíssim Misteri Blan-
xart, administradors del hospital Simon y Badia, de sant Antoni Badia,
secretari Torres, sota secretari Blanxart, depositaris Badia y Blanxart,
distribuïdor de almoyna Simon.”
f. 16r.
1807, febrer, 5
Autorització de celebració d’una missa a favor del canonge Verna.
“Se llegí un decret del senyor visitador vicari general Parrella
relatiu al permís de dir missa lo senyor canonge Verna en la capella
de la Trinitat, que es del tenor següent:” [...].101
Liquidació als hereus d’un canonge de l’import de les obres efectuades en
una casa capitular.
“Item. Lo senyor canonge Oliva presentá lo compte de la casa
capitular que ha habitat 5 anys a raho de 6 lliures de lloguer, que
estil pagar los senyors canonges, y entregá ab recibos y diners son
101. L’estat deficient del suport impedeix una òptima transcripció, ni que sigui
parcial. Tanmateix l’entrada de la resolució és suficientment indicativa del contingut.
total import de 30 lliures sous, quals lo infrascrit queda encarregat de

entregar als marmessors del digunt senyor canonge Bover.”
f. 17r.102
1807, febrer, 12
Allotjament del predicador de la quaresma.
“Se proposá que era precís buscar casa ahont se pogués hospedar
lo pare predicador en la proxima Quaresma ...”
f. 17v.
1807, febrer, 19
Allotjament del predicador de la quaresma.
“Jo lo infrascrit fiu relació [...] que despues de haber practicat
varias diligencias en busca [... hospedatge] per lo pare predicador de
la Quaresma, finalment [...] Badia a trobar a mossèn Geroni Corriols
per veurer si [...] sa casa y que solament ell se habia ofert a hospedar
[...] que volia se li donassen 3 pessetas per cada dia [... ...taria] en sa
casa. Se resolgué ferho aixis.”
Gratificació per l’allotjament d’un canonge a Barcelona.
“Item. En atenció de haber lo senyor Monrau de Barcelona hos-
pedat en sa casa per molts dies lo senyor canonge Torres commissio-
nat del Capitol, se resolgué fer un regalo a dit senyor Mornau a co-
neguda del senyor Torres.”
1807, març, 13
Nomenament d’un canonge.
“Lo senyor canonge Verna feu la nominacio del canonicat vacant
per la mort del senyor canonge Thenas y nomená per canonge al reve-
rent Thomas Valls, sacerdot, y resident de la comunitat de la parroquia
de Sant Pere de la Vila de Ripoll: qual nominació fou aprovada ab
aplauso general de tots los senyors vocals.”
f. 18r.
1807, març, 30
Venda de béns eclesiàstics.
“[...] llegí una Real Cedula que mana se vengui a la septima [part]
de las fincas eclesiasticas, qual Cedula reberem del [...].”
f. 18v.
102. Jaume Blanxart, prosecretari, substitueix en la redacció de les resolucions

Valentí Torres Amat.
1807, abril, 9
Encapçalament de resolució.
“Die 9 de abril de 1807. Capitol ordinari en que assistiren los
mateixos senyors vocals:”103
f. 19r.
1807, maig, 2
Elecció de síndic.
“Item. Se elegí per sindich al infrascrit per haver mort lo senyor
canonge Thenas.”
f. 19r.104
1807, maig, 4
Batlle de Gombrèn.
“Se llegí una carta del Ajuntament [...] Gombren en que demana
se servesca lo il·lustre Capitol fer [nomenament] de batlle, y se ha resolt
respondrer que temps [...] ha nombrat [...] Mariano Serradel, y que lo
regidor [...] presentia dintre tres dias per [prestar ...].”
f. 19r.
1807, maig, 8
Examen de mestre de capella.
“Se llegí la censura [ha... ...] los examinadors nombrats per lo
comisionat de [Capitol ...] las oposicions de mestra de capella que se
feren en Barcelona, y se resolgué enviar [...] terna a la Real Cámara
del mateix modo habian enviat los examinadors.”
f. 19v.
1807, maig
Certificat de pagament d’un impost.
“Item. Se resolgué fer un certificat als vehins de la parroquia de
Sant Martí de Ogasa com pagan de temps inmemorial tres sous o un
pullastre per cada nadó o mula.”
f. 20r.
103. Segueix un espai en blanc per incloure, a posterioritat, el text de les re-

solucions.
104. El secretari, Valentí Torres Amat, substitueix Jaume Blanxart, prosecretari,
en la redacció de les resolucions.
1807, maig, 25
Lluïsme per la venda del mas de les Llances.
“Se resolgué fer la gracia de la venda del mas Llansas a Joseph
Montadas, de la Serra del Boix, y que si pagaba ab diners [sonorut] y
no ab vales se li faria gracia extraordinaria y se pagaria per 800 lliures
sous y que si pagaba ab vales solament se [...] la gracia resgular, y que
solament se li concedia la [...] quinze dias passats los quals sino habia
firmat [...] quedaba revocada la gracia.”
f. 20r.
1807, juny, 11
Presa de possessió d’un canonge.
“... se doná colació y posesió del canonicat vacant per mort del
canonge Oliva al reverent Sebastiá Miró, prevere y vicari anomenat per
lo senyor Plarromaní. Se feu comissió als senyors Badia y Valls per fir-
mar lo acte de dita colació y posesió que está en poder del notari
Ramon Coll y Molas de Camprodon.”
f. 21r.
1807, juny, 25
Gratificació per la vigilància de l’església.
“Item. Se resolgué donar de diners de la obra a Miquel Verdaguer
2 lliures per lo major cuidado habia tingut en regoneixer la iglesia per
temor no sia robada, com en altres parts ha succehit; y axo per una
sola vegada.”
f. 21v.
1807, agost, 13
Braser del cor.
“Se llegí una carta del Capitol de Calaf en que demana una cer-
tificació del [...] de esta iglesia de tenir braser en lo cor: se resolgué
enviarla expresant que durant los divinos oficis, segons decret de la
santa visita, se deu tenir en una pesa inmediata, y no en lo cor.”
Furt a Llaés.
“Item. Se llegí una carta del rector y obrer de la parroquia de
Layers en que demanan una limosna per reparar lo robo se feu de tota
la plata de aquella iglesia; no se resolgué res.”
f. 21v.
1807, setembre, 3
Referent als béns eclesiàstics que vol incoporar-se la Corona.
“Se feu comisio al senyor canonge Torres per anar a Barcelona
per asuntos de esta iglesia en orde al tres y [1º]” ‘por ciento que pide
el Rey de todos los bienes de las iglesias acquiridos por donació real
y a fin de presentar la relación de los bienes que por donación posee
esta iglesia.’
f. 22v.
1807, setembre, 11
Ús dels instruments musicals.
“Se resolgué que de aqui en avant no se dexasen las trompas a
ningu per tocar en la plasa ni en saraus ni altres funcions del [...] si
sols [servi...] per las funcions de iglesia [...] pasar un recado al musich
Santonge vell que [procuri ...] subjecte al mestre en orde a la [...].”
f. 22v.
1807, octubre
Furt a Bruguera.
“[...] per motiu de haverse robat tota la plata de dita iglesia y 25
lliures a Bruguera per ornamento.”
f. 23v.
1807, novembre, 1
Nomenament de beneficial de Sant Llorenç, unit a l’ofici de mestre de ca-
pella.
“Se llegí la carta misiva del notari de la Cúria de Vich en que
demania se donia posesió del benefici de Sant Llorens a que está anexo
el ofici de mestre de capella a don Ramon Brunells, clergue; se feu
comisió al senyor Blanxart y al infrascrit per dali dita posesió y se
executá inmediatament havent fet antes lo jurament acostumat.”
f. 24r.
1807, novembre, 13
Reclamació del beneficiat de Bosch i Serdà.
“Lo reverent Rafel Ferrer presentá la carta misiva en que (se)
demana se li donia posesió del benefici de Bosch y Cerdá de que te-
nia ja la colació; se feu comisió al senyor Blanxart y al infrascrit per
donarli la dita posesió y se executá inmediatament.”
f. 24r.
1807, novembre, 16
Petició d’acció de gràcies.
“Se llegí una carta del consell en que [manen ... cantia] un Te
Deum en acció de gracias de haver lo [a...] nostre Rey catolic Carlos
IV de la [...].”
f. 24r.
1807, desembre, 3
Autorització al substitut del xantre per desplaçar-se a Roses.
“Lo senyor arxiprest proposá que lo substitut del xantre mossèn
Coy demanaba quinse dias per poderse ausentar a fi de anar a Rosas
e informarse de un magisteri vaca en aquella vila; se li concediren los
15 dias passats los quals se pasará a nombrar nou substitut.”
f. 24v.
1807, desembre, 29
Elecció de càrrecs i oficis.
“Se elegí per sagristá el senyor canonge Badia, pro sagristá al se-
nyor Miró, secretari al infrascrit [Valentí Torres y Amat], pro secretari
senyor Miró, obrer canonge Blanxart, síndichs [...] Badia, arxivers Puig
y Torres, dipositaris [...] Valls, receptors Simon y Miró, administrador
de Sant Antoni Miró, vacacions Puig, bolcer Valls, administradors del
hospital Simon y Blanxart, regulador de bolsas Torres, ohidors dels
comptes de la capitular Valls y Puig Item de la pabordia y comuna
Puig, administrador del Santíssim Misteri Blanxart. Item se nombrá
per ohidors de comptes de la Pabordia y comuna al reverent Ferrer.”
f. 25v.
1808, gener, 3
Nomenament de substituts de xantres.
“Se concedí la substitució de la xantria a Bruno Planas y a Do-
mingo Vilageliu examinantlos antes los senyors mestres.”
f. 26r.
1808, gener, 4
Examen de susbstituts de xantres.
“Los senyors mestres de capella y orga han aprobat lo examen
dels dits Planas y Vilageliu y quedant elegits.”
Sou de l’arxipreste durant la seva estada a Caldes.
“Item. Lo senyor canonge bolser proposá que tenia arregar la

distribució y que no sabia lo temps en que debia fer present al senyor
arxiprest durant sa ausencia per pendrer los banys de Caldes: se resol-
gué que se deixaba a la sua conciencia segons se habia ja determinat y
que si ell persistia en no voler diro que li donia presencia per un mes.”
f. 26r.
1808, gener, 14
Lluïsme del mas de les Llances.
“Se proposá debia elegirse un [expert] per lo reparto del lluïsme
del mas Llansas pagat amb per vales de 300 [rals]: se elegi a Joseph
Sadurní perque judicarho fer lo dit reparto señalant lo que correspongui.”
f. 26r.
1808, gener, 20
Batlle de Gombrèn.
“Se feu comisio al infrascrit per rebrer lo jurament del batlle de
Gombren. Item se nombrá per asesor del dit batlle al doctor Anton
Galadias, advocat de Ripoll.”
Aprofitament de la llenya del bac de l’Avetar.
“Item. Se resolgué que en lo establiment que demaná Asprer del
bach de la Abatá se li concedis ab la reserva de que la lleña fos comuna.”
Gratificació a l’organista.
“Item. Se resolgué donar al reverent Casas organista 50 lliures
sous per las obras de solfa del difunt mestre Saborit y que se guardian
en lo gavinete posant la nota que son de la iglesia.”
f. 26v.
1808, febrer, 4
Reclamació a la col·legiata que informi dels béns eclesiàstics.
“Se llegí una carta del comisionat regio don Pedro Montaña ab
que demana per tercera vegada la relació de las fincas de esta iglesia
per pasar a segregar la septima part segons la cedula real y breu de sa
Santedad, amenasant que si dintra breu temps no se li envia, pasará a
fer la liquidació ab intervenció del ordinari: se resolgué escriurer sobre
lo dit al senyor canonge Pastoret.”
Reparació del mas Micalet.
“Item. Lo senyor canonge obrer proposá que se necesitaban algunas
teulas per lo mas Miqualet, se resolgué enviarlas de las de la iglesia per
recompensa de la [quita] de la obra de la iglesia trau de las heretats.”
f. 27r.
1808, febrer, 21
Liquidació a la Corona de les rendes de la jurisdicció de Gombrèn.
“Lo magnifich batlle de esta entrá a notificar una carta del alcalde
de Olot ab un ofici del senyor intendent que de orde de don Manuel
Sixto Espinosa avisa que est Capítol faria entregar al comisionat de
la consolidació de vales la quantitat de 500 rals [... vatimiento] de la
jurisdicción de Gombren: se resolgué no [enviar] ningun diner sens
informarse antes.”
f. 27r.
1808, març, 3
Lliçons de catecisme.
“Se feu comisio al infrascrit per avisar al senyor rector se servís
fer en la Col·legiata las doctrinas acostumadas en los diumenges de
Quaresma.”
f. 27v.
1808, març, 7
Ordre de supervisió de les obres per la Reial Acadèmia de San Fernando.
“Se llegí una orde de la Real Cámara en que se mana enviar lo
plan de qualsevol edifici, pintura, estatua, etc. a la Real Academia de
Sant [sic] Fernando per la aprobació.”
f. 27v.
1808, març, [30 o 31]

Nova campana.
“Item. Se comisioná al senyor canonge Blanxart per fer la cam-
pana mitjana, que se trencá.”
f. 28v.
1808, abril, 8
Les Cinc Dignitats Reials prohibeixen posar en cultiu els emprius.
“Se llegí una carta del senyor Jordana dignatari ab que envia un
ban del capità general perquè no pugan romprer los emprius establerts
ni pasturarlos.”
Campanes.
“Item. Se resolgué cambiar la campana de Sant Miquel ab una
de [la] sufraganea de Puigbó trancada y fondrer esta per fer la cam-
pana trancada.”
f. 28v.
1808, abril, 18
“Se llegí una carta del Rey nostre senyor Fernando VII en que
encarrega se facian pregarias per lo feliz acert en lo govern del regne
que Deu li ha posat a son cuidado per renuncia de son august pare
Carlos IV: se resolgué fer lo acostumat [en] casos de [grandisima]
necesitat exposant tres dias lo Santíssim Misteri.”
f. 28v.
1808, abril, 28
Manutenció del fonedor de la nova campana.
“Se resolgué posar al campaner que venia a fer o fondrer la cam-
pana mitjana trencada en casa lo senyor canonge Blanxart, cuidant
dita casa de ferli lo gasto a rahó de dos pesetas diarias.”
f. 29r.
1808, maig, 8
Gratificació per les gestions en benefici de la col·legiata.
“Item. Se resolgué fer un regalo de llangonisas al senyor que
se habia valgut lo canonge Torres per lograr del senyor intendent la
inhibició del alcalde de Olot en lo asumpto del delme de las heretats
contra los arrendataris dels exempts.”
f. 29r.
1808, maig, 12
“Se llegí segona carta del Rey Fernando VII en que demana pre-
garias desde Victoria per las urgencias del estat y un [feliç] acert en
lo govern de la monarquia: se comisionaren als canonges Blanxart y
Miró per tractar ab lo Ajuntament y [Sant] Pol a fi de unirse y fer
celebrar junts un ofici [exposant lo] santíssim Christo.”
f. 29r.
1808, maig, 13
“... los dos comisionats per tractar la funció de las pregarias feren
relació de que habian determinat ab los comisionats del Ajuntament y
de Sant Pol que lo diumenge vinent se cantaria un ofici exposant antes
lo Santíssim Misteri y llevant auto lo notari, y que quedará exposat fins
a la tarde quedant la vetlla totas las horas 2 canonges y 2 comensals y

que las confrarias també feriant vetlla ab atxas y que acabadas vespras
y completas se reservaria lo Santíssim Misteri y conclouria la funció
una professó de pregarias per la Vila, portant un Sant Christo: y lo
gasto de la cera se pagaria per iguals parts.”
f. 29v.
1808, juny, 13
Petició de pregàries a causa de la Guerra del Francès.
“Se resolgué fer pregarias per lo feliz acert de la guerra contra
las tropas del emperador Bonaparte que han invadit nostre regne, apo-
derantse del Rey y demes família real y de molts Grandes ab la mes
terrible e inaudita [tra...].”
f. 29v.
1808, juny, 17
Petició de l’ofici de mestre de gramàtica.
“Se llegí un memorial del reverent Miquel [...] en que demana ser
elegit mestre de gramatica [...] mort del mestre reverent Pedragosa: se
resolgué [...] la substitució [...].”
f. 29v.
1808, juny, 20
Constitució de la Junta de Defensa Local.
“Se llegí un ofici del Ajuntament de la Vila en que demana se
servesca lo il·lustre Capítol elegir dos individuos un canonge y un co-
mensal per formar junt ab los individuos de totas clases de esta Vila
y Ribera una Junta Governativa per las urgencias del dia a imitació
dels demes pobles del Principat: se elegiren per asistir a dita Junta lo
infrascrit canonge Torres y al reverent Rafel Ferrer, comensal.”
f. 30r.
1808, juny, 23
Guerra del Francès: lleva de soldats.
“Proposaren que la Junta havia tingut un ofici de Olot en que se
demana tota la gent puga armarse per acudir a la part de Amer que
se tem ser invadida de las tropas francesas y que per consegüent si
lo Capítol volia contribuir: se resolgué pagar la quinta part de la gent
se enviaria.”
f. 30r.
1808, juliol, 26
Petició d’ajuda econòmica per part de Tregurà.
“Item. Llegit un memorial fa la Junta o Justicia de Tragorá en lo
qual exposa al Capitol la gran necescitat [sic] de diners se troba aquella
per los sobrats gastos ocurrents y mig catastro que sels demana, mogut
lo Capítol del estat miserable de recursos en que dit poble se troba,
per algun tant aliviarlo de la present necescitat se resolgué entregalos
una doble de quatre per una vegada.”
f. 30v.
1808, agost, 25
Guerra del Francès: petició d’ajuda econòmica per part de la província.
“Se llegí una carta del secretari de [...] que acompaña un impres
de la Suprema Junta de la Provincia en que per las urgencias de la
actual guerra demana la suma en diner que puga esta iglesia entregar
per via de prestamo, las halajas de or o plata de la iglesia y la quan-
titat ab que durant la guerra podrá contribuir cada any. Se determiná
esperar que asistien mes individuos y cridar los comensals.”
f. 31r.
1808, agost, 27
Guerra del Francès: petició d’ajuda econòmica per part de la província.
“Se comisioná als senyors canonges Puig y Torres, y als reverents
comensals Auter y Ferrer perque calculasen la quantitat la quantitat
[sic] que podria oferirse cada any y en quant a las halajas de plata
que se donia tota la que sia menos precisa per lo culto y sobre lo
prestamo que se representas que esta insigne no tenia fondo algun y
que no tenia altre medi que alienar una finca lo que fará sempre que
se donia lo permís necesari per [lo] superior ordinari.”
f. 31r.
1808, agost
Guerra del Francès: petició de pregàries.
“Se llegí una carta del il·lustrissim de Vich en la que, en atenció
de haver dit il·lustrissim rebut avís de la Junta Suprema del Princi-
pat de que va a tenirse o formarse la Junta Central del Regne, demana
la funcio acostumada de rogativa; se resolgué resar 3 dias continuos las
lletanias al Santíssim Misteri y en lo ultim dia celebrar a dit fi missa
solemne ab exposició del Santíssim Sagrament.”
f. 31v.
1808, setembre, 1
Horaris de les funcions litúrgiques.
“Respecte lo fosch que es en los matins al entrar a matinas per
obviar algun tant dit incomodo se ha resolt lo entrar a matinas a 1 quart
de 7 horas del matí per tot lo setembre, un quart mes tart en lo mes
següent de octubre, y consecutivament un art mes tart en los dos mesos
següents de novembre y desembre, avansant o retardant proporcional-
ment a cada mes la segona entrada de chor del matí.”
f. 31v.
1808, setembre, 4
Notícia que a Vallfogona de Ripollès han embargat els delmes del capítol.
“Se proposa haver la justicia de Vallfogona [embargats] los fruits
de esta iglesia y se resolgué enviari un [comisionat].”
f. 31v.
1808, setembre, 22
“Se llegí una carta del consell en que demana se facia un ofici de
pregarias en desagravi dels ultrages y profanacions han fet los malvats
francesos a las imatges dels sants y a la sagrada eucaristia; se resolgué
avisar lo recibo y celebrar dit ofici.”
f. 32r.
1808, octubre, 11
Guerra del Francès: contribució econòmica de la col·legiata.
“[...] que en avant no se [...] somatens pues ja contribueix esta
iglesia ab 800 lliures sous cada any durant la guerra, y que se comu-
niquia a la Junta de esta Vila.”
f. 32r.
1808, octubre, 13
Guerra del Francès: petició d’ajuda econòmica a la col·legiata.
“Se llegí una carta del senyor bisbe en que demana un presta-
mo de 600 lliures sous repartit entre los deu canonges y 100 lliures
sous al senyor arxiprest: se resolgué respondrer dient que est Capítol
y comensals, inseguint lo ofici rebe de la Junta Suprema acompañat
ab una carta del secretari de sa il·lustrissima, habia ofert 800 lliures
sous anuals durant la guerra, y que per acudir a la urgencia y falta
de diners refara entregar la dita partida luego, y no ab tres pagas com

se habia ofert.”
Guerra del Francès: petició de pregàries i notícia de la constitució de la
Junta Central Governativa.
“Item. Se llegí un ofici del Consell Supremo que acompaña la
Cedula de la instalació u organitsacio de una Junta Central Guvernativa
del Regne ab vocals de totas las provincias per governar en nom de
Fernando VII durant la sua preso o mort en France [sic] per Napoleon;
y mana lo consell se farian nou dias de pregarias lo primer de ells
[publi...] per lo feliz acert de dita Junta u prompta restauració den lo
trono de Fernando VII y deliz acert de nostras armas. Se resolgué [...]
esmersant lo diners haje [...] un ofici de Sagrament y los restants dias
[...] lletanias majors despres de nona.”
1808, octubre, 27
Provisió de la porció de pa canonical al mestre.
“Item. Se proposá donar la porció de pa del magisteri a mossèn
Miquel Oms, prevere, y no quedant dita proposició admesa, se resol-
gué mirar y escudriñar antes la llibertat e indepencia [sic] del Capítol
sobre dita porció.”
f. 33r.
1808, novembre, 3
Horari de les funcions litúrgiques.
“Se proposá que per motiu de que varios residents no podian
asistir a matinas dientse estas al mati y que era incomodat a trobar
lo dirse ab llum per la falta de vista se resolgué dirlas durant lo ivern
a la tarde luego despres de vespras, entran a dos quarts de tres de la
tarde y a prima a 2 quarts de vuit del matí.”
f. 33v.
1808, novembre, 17
Nomenament de mestre de gramàtica.
“Se llegí un ofici del Ajuntament de la Vila en que exposabant
que estan vacant lo magisteri de gramaticas temps ha per mort del
reverent Pedragosa era precis perque los minyons no se atrasassen
provehir la mestria y que de consegüent [...] servir lo il·lustre Capítol
anomenar comisionats que [junt] ab los del Ajuntament pasarian a
tractar de la [provisio] de (la) maestria, segons lo estil fins are acos-
tumat; se resolgué respondrer a dit ofici dient que la [... provisió] era
propia y peculiar del Capítol [...] y que sempre cedia la dita porció
durant lo [beneplacit].”
f. 33v.
1808, novembre, 20
Horari de les funcions litúrgiques.
“Se llegí una representació de alguns senyors canonges y comensals
al senyor bisbe contra la resolució capitular del dia 3 del corrent en
que se disposá, per los motius alli expressats, lo dir las matinas a la
tarde luego despues de vespres a la qual representació lo senyor vica-
ri general, de orde de la il·lustrissima providencia, lo decret següent:
‘Vique 19 de noviembre de 1808. En vista del presente memorial que
nos ha mandado pasar su ilustrisima de acuerdo con el mismo, man-
damos al Cabildo de Canonigos de la Iglesia Colegiata de San Juan de
las Abadesas que sin embargo de lo acordado con el supuesto Cabildo
de tres de los corrientes se resen y canten en aquella iglesia las mai-
tinas a la hora en que habia sido practica y costumbre hasta dicho
dia y que bajo las penas a Nos bien vistas e imponaderas en caso de
contravencion lo cumplan en dicha forma, mientras que mediando la
autoridad y [conveniencia] de sa Ilustrisima no esten aprobados [los]
motivos y causas que acaso tengan para [im...] variación y mandamos
al [mis...] nos denuncie [...] este decreto para las providencias que
tengan lugar .= de Rocafiguera, vicario general y oficial.’= se resolgué
obeir lo dit decret.”
f. 34r.
1808, novembre, 26
“Lo senyor arxiprest proposas que dos comisionats del Ajunta-
ment ho habian anat a trobar en sa casa, instant que lo Ajuntament
debia intervenir en la elecció de mestre de gramatica y que desitjaban
correr ab armonia ab lo Capitol y axis que elegissen comisionats per
tractar amistosament dit asumpto; se resolgué sels respongues que en
resposta al ofici habian pasat sels comunicaba lo modo de pensar del
Capitol sobre lo particular: se llegiren varias resolucions capitulars y
encara algunas proban que lo Ajuntament intervenia en la eleccio de
mestre de gramatica, pero se veu que lo Capitol volia ser dueño de dar
o no dar la porció del pa y alguna vegada [cesá] de donarla per voler
lo Ajuntament traurer lo mestre sens intervenció del Capitol.”
f. 34v.
1808, desembre, 1
Provisió de Jeroni Moll i Pla, clergue de Monistrol de Montserrat, del bene-
fici d’en Saderra, vacant des de la mort del reverend Pedragosa.
f. 35r.
1808, desembre, 8
Guerra del Francès: horari de les funcions litúrgiques.
“Se resolgué dir las lletanias majors cada dia despres de nona
durant les actuals urgencias de la guerra y continuar las pregarias al
Santíssim Misteri.”
f. 35r.
1808, desembre, 15
Guerra del Francès: donatiu.
“Se resolgué enviar la mitat del donatiu anual durant la guerra
que son 400 lliures y que cuidasen los mateixos comisionats.”
Batlle de Gombrèn.
“Se llegí un memorial de Joseph Guitart, pages de Gombren, en
que exposa varios motius que li impedeixen regentar la vara de batlle;
se resolgué anomenar a Miquel Casadesus, perayre.”
f. 36r.
1809, gener, 12
Guerra del Francès: pròrroga dels càrrecs i oficis.
“Per motiu de [las actuals] circunstancias y urgencias se resolgué
no fer nova nominació de empleos sino que se confirmaren los mateixos
del any passat 1808.”
f. 36v.
1809, gener, 19
Pagament de partitures de música.
“Se resolgué pagar ab blat a raó de 7 lliures sous la quartera las
solfas del quondam senyor mestre Saborit.”
Vestuaris.
“Item. Se resolgué passar un ofici al senyor arxiprest perque pagá
los [vestuaris] caiguts a 1 novembre 1808.”
1809, gener, 23
Guerra del Francès: reclamació de l’ajuntament de Llaés.
“Se llegí una carta del ajuntament de Llaers en que demana lo
corresponent al pago [del] prestamo deuen fer per la actual guerra;
se resolgué respondrer pagarian sempre que portasen lo recibo cor-
responent.”
f. 36v.
1809, gener, 27
Reclamació del rector de Sant Pau de Segúries.
“Se llegí una carta del senyor rector de Sant Pau Seguries ab que
demana 19 duros de plata per lo pago dels milions [...] se resolgué
donarlos recullint lo recibo.”
f. 37r.
1809, gener, 31
Reclamació de l’ajuntament de Tregurà.
“Se llegí una carta del ajuntament de Tragorá en que demana
per lo pago dels milions lo que se ha señalat a est Capitol que son
50 lliures sous per lo delme y demes no encatestrat y per lo Mas 18
lliures 12 sous; se resolgue entregarlos.”
f. 37r.
1809, febrer, 17
Reclamació de l’ajuntament de Gombrèn.
“Se resolgué entregar al ajuntament de Gombren la quantitat de-
manan per lo prestamo dels milions segons lo reparto que presentan.”
“Item. Se resolgue elegir batlle de dit poble [Gombren] a Joseph
Guitart, y que sen donas part.”
f. 37r.
1809, març, 2
Substitució dels gonfanons o penons.
“Se proposá que los ganfarons de la Semana Santa no podian
[ja] servir per vells; se resolgue informarse del valor de [uns de nous]
ab lo senyor Ioaquim Colobran y no sent molt son [cost ...] en nous.”
Guerra del Francès: nomenament del predicador de la quaresma.

“[...] passant un ofici al Ajuntament fentli saber la elecció y se
anomená a fra Joan Pau Pasqual, religiós servita, que per motiu de
estar la capital invadida dels gavatxos se troba en esta.”
f. 37r.
1809, març, 11
Mestre de gramàtica.
“Se resolgue passar un ofici al ajuntament dientli [que] podria
passar a nombrar dos comisionats perque [junt] los elegits per lo capitol
lo canonge Valls y lo infrascrit elegissen mestre de gramatica interino.”
f. 37v.
1809, abril, 3
Acord per destinar el sou de l’arxipreste per a pagar vestuari.
“Item. Se resolgue se vengues lo blat de la tersa del senyor arxiprest
y que de son valor se pagasen los vestuaris de Pasqua y Tots Sants.”
f. 38r.
1809, abril, 8
“Llorens Casals, regidor, presenta un requeriment per lo notari
Isalguer ab que requireix al Capitol com a comisionat del Ajuntament
perque anomenia comisionats per plantar edictes per lo magisteri de
gramatica y que durant la vacant se diposita en los reddits de la porció
per inventirlos per las urgencias y gastos del comú. En vista de un
modo tan vil de portarse del Ajuntament demanant [comisionats] quant
ja los tenia elegits y tractaban ab los del Ajuntament sobre mestre y
veient una pretensio tan nova sobre la porció durant la [...] que se
aplica a la obra de la iglesia [...] contra un procehir tan vil y baix o
indigne de un Ajuntament.”
f. 38r.
1809, abril, 10
“Se proposá que lo Ajuntament habia embargat lo blat correspo-
nent a la porció del mestre de gramatica; y se ha resolt que axo era
asumpto dels senyors Dignitaris y que si lo procurador volia detenirse
lo blat de la tersa nos ha de donar que no se rebit y que se donia part
de tot al senyor degá Rocafiguera.”
f. 38v.
1809, abril, 20
Substitució d’escolans.
“Item. Se proposa que habia de exir un escolá vermell y un de
negra o morat; y se resolgue fos present lo escolá Magentí tot lo temps
ha anat a somatent.”
f. 38v.
1809, abril, 23
Guerra del Francès: impost als clergues o eclesiàstics.
“Se llegi [...] Ajuntament de la Vila en que comunica se [...] im-
posas un quarto de dret per cada porcio de vi y demana la aprobació
del clero per cobrar tambe de ell [...] imposit per la manutencio dels
sometens y al mateix temps un reparto segons la renda de cada qual
per fer un fondo per dits gastos de somatens; se ha resolt [correspon-
drer] que contribuiran al imposit del vi per lo dit fi per cobrar del
embotat se ha comisionat al infrascrit y al reverent Ferrer. En quant
al imposit se ha resolt no permetrer que se fasia reparto algun als
ecclesiastichs [...] que los comisionats fasian una llista dels ecclesias-
tichs que voluntariament voldran donar alguna cosa, y que dita llista
se entreguia a la Junta.”
f. 38v.
1809, maig, 3
Substitut de l’organista.
“Se anomená per substitut de organista durant lo beneplacit del
Capitol al senyor Joseph Coromina, estudiant.”
f. 39r.
1809, maig, 10
Referent a la baixa per malaltia de l’arxipreste.
“Item se comisioná als senyors canonges Blanxart y Miró per
anar a trobar al metge a fi de que explicás e individuás lo temps en
que deu ferse present lo senyor arxipreste segons lo certificat, per esser
aquest demasiat general.”
f. 39r.
1809, maig, 15
Guerra del Francès: l’ajuntament s’apropia de part del delme del capítol.
“Se llegí una carta del Ajuntament y Junta de Gobern ab que se
notifica haverse aquell ab intervenció de Junta detingut deu quarteras
de blat del delme per [ap...] als gastos de la guerra o somatens y [esp...]
y aprobació del Capitol; se ha [...] molt resentit de semblant atentat y
ja que no deu contribuït sino de gracia debian antes demanar, ma-
jorment no ignorant que lo Capitol se precia de cooperar a tant justa
defensa; y nobtant [sic] que ab semblant procedhiment se fant indignes
de tota gracia lo Capitol, empero mogut de sa benignitat, ha resolt
donarlos trenta lliuras que es tot quant per lo present pot, atenent de
no cobrarse los censals y ja tambe per contribuir de altre part ab vuit
centas lliuras annuals que te ofertas a la Junta Suprema del Principat
a favor de la mateixa present guerra.”
f. 39r.
1809, juny, 4
Petició de donatiu.
“Se llegi una carta de Gombren del Ajuntament de dit poble ab
la que suplican al il·lustre Capitol los afavoresca amb alguna cosa per
los molts gastos tenen en mantenir lo somaten; se resolgue donarlos
vint y sinch lliuras.”
f. 39v.
1809, juny, 26
Queixes a Ogassa pel procediment de recaptació del delme.
“Lo senyor canonge Badia proposá que en Ogassa lo habian in-
format de que los administradors de Nostra Senyora de Nuria no cui-
daban com debian de la colecta del delme o batllia de sach; y se ha
resolt escriurerlos que si no tenian tot cuidado ab la colecta no sels
donaria la part del delme per raho de dita batllia.”
f. 40r.
1809, juny, 31
Guerra del Francès: el batlle de Gombrèn demana una part proporcional
de les rendes.
“Se llegí una carta del batlle de Gombren en que demana lo
corresponent a sinch per cent de las rendas te esta iglesia en aquella
parroquia la que concorra al reparto de 85 quarteras de blat que li han
taxat; se resolgué respondrerlos que lo Capitol no ha tingut tal orde
de la superioritat y que ja te entregat per la manutenció dels exercits
quaranta quatre quarteras de blat.”
f. 40v.
1809, juliol, 14
“Se llegí una carta del senyor bisbe de Vich ab la que demana
pregarias per las presents urgencias de la guerra: se resolgué dir offici
ab sagrament lo primer proxim diumenge vinent.”
Guerra del Francès: pagament del sometent a Surroca.
“... altre carta del senyor rector de Surroca [a...] que tocaba pagar
per los somatens de aquell poble onse lliures sinch sous a la sagristia
y sinch lliuras a la capitular.”
f. 40v.
1809, agost, 17
Requeriment al rector de Bruguera que faci efectiu un delme.
“Item. Dit senyor canonge Valls proposá que lo rector de Bruguera
no volia pagar delme de un camp que per alguna fundació habia en-
trat en domini de la rectoria; se resolgue escriurer al sobre dit rector
de Bruguera que entregas lo delme de dit camp que del contrari se
citaria en justicia.”
f. 41r.
1809, agost, 21
L’ajuntament de Tregurà demana un donatiu al capítol i li reclama que
unes terres han de pagar el cadastre.
“Se llegí una carta del Ajuntament de Tragorá ab la que demanaba
alguna ajuda per los crecuts gastos de somatent y que la montaña de
Fontllatera deu pagar catastro; se resolgue exriurerlos que de ninguna
mantera debia pagar Fontllatera catastro y que mai ne havia pagat per
estar en posessió de la iglesia antes del any setze y que altre vegada
escriguian ab mes atenció y modo y no amenasant atentats pues en
tal cas lluny de donarlos alguna cosa de gracia se acudiria a la supe-
rioritat; nostant que per esta vegada se donaba ordre als arrendadors
perques els sian entregadas vint lliuras.”
f. 41v.
1809, agost, 26
Casa delmera a Sant Pau de Segúries.
“Lo infrascrit exposá que lo senyor rector de Sant Pau li habia
informat que lo batlle de alli donaba entendrer que volia elegir per
desmera lo mas Callís y que de aquest mas sens ningun avis habia
fet batrer lo delme portantsen lo blat que volgue. Se resolgué acudir

luego al senyor alcalde y [...] Guinart vocal de la Junta del Principat.”
Guerra del Francès. Necessitat de la vila de disposar de blat: l’ajuntament
confisca blat i controla la casa delmera.
“Item. Se llegi un ofici del Ajuntament de esta ab que [exposa]
que en seguida la orde ha rebut, tenen que [aprontar duas] centas
quarteras de farina, y que per consegüent ha [...] valerse de tots los
medis, com del blat del nove, y [..] a fer batrer lo que [corresponga ...]
casa desmera, y que lo Capitol podria enviar un home [per] presenci-
arho: se resolgue respondreli que encaraque tot lo exposat era tropelia
y precipitació, pues se creia que no tenian orde formal per procehir
de est modo, nobstant, atés lo desperdici ocasionaria lo batres ab tal
mal precipitació y per la pau y quietut, sols donaria en blat lo [que]
correspondria poch mes o menos.”
f. 41v.
1809, setembre, 9
“Se llegí lo recurs al senyor Guinart vocal de la Junta de Pro-
vincia existent en Olot, contra la tropelia sobredita del Ajuntament de
haverse apoderat del nové y casa desmera, ab lo decret de dit senyor
ab lo que mana a dit Ajuntament se retornian luego los fruits de ditas
dos gracias.”
f. 42r.
1809, setembre, 15
“Se llegiren dos oficis del Ajuntament de esta: en lo un inclohuen
una orde nova del senyor Guinart vocal de la Junta del Principat ab
la que li mana aprontar cent quarteras de farina per socorrer la gran
necescitat [sic] te lo exercit cominanli sinquanta lliuras de penas y
conanli facultat de valerse del blat del nové y casas desmeras, en cas
de estar ja recullit. En lo segon inclohuen un decret del senyor vicari
general ab lo que disposa que est Capitol tractia ab armonia sobre lo
arreglar los comptes dels gastos extraordinaris ha sufert aquest [Capitol
...] micalets, somatens y [...] de la present guerra, y que contribuescan
los ecclesiastichs a proporció dels seculars ...”
f. 42r.
1809, setembre, 17
“Lo senyor batlle y regidor decano y un de la Ribera demanaren
entrar a capitol y [haven...] concedit la entrada lo senyor batlle llegí una
orde del senyor Guinart ab la que, de orde del excelentissim general
senyor Blake, demana vuitanta quarteras de farina posadas en Olot fins
al endemà a migdia y que se valguian del blat de nové y casa desmera,
a vista de que demanaren dits senyors batlle [etc.] que si apareixia be
al Capitol acabarian [de] recullir tot lo blat del nové y casa desmera
per [aportar] dita quantitat ab la prestesa que se demana, [prom...] que
despues se faria un reparto per retornarlo [...] que podian continuar en
recullir tot llo que [...] lo Capitol no ne donaria compte als [...] que lo
retornaran. Item [...] del senyor Guinart en lo que declara que per la
contribució de cent quarteras de blat que deu ferse un reparto entre
tots quants recullian blat en la parroquia, inclohenti tambe als eccle-
siastichs, y que si en cas [estos se] resistisen que se acuda al senyor
bisbe que no dupta que los obligará. Y a consequencia de aso digueren
que havian anomenat per fer lo reparto vuit personas inteligents y un
ecclesiastich que ho presenciás. Lo Capitol ho [...] per comunicat.”
f. 42v.
1809, setembre, 18
“Lo senyor canonge Blanxart proposá que lo Ajuntament de esta
li havia dit que firmás lo reparto del blat havian fet los expers [sic]
y que ell no havia volgut firmar sens proposarho primer al Capitol,
nobstant que havia pres nota de lo que se havia señalat al Capitol, que
consistia en set mesuras y mitja a la capitular y quatre mesuras un
mesuró y mig a la pabordia. Se resolgué que una vegada apareixia cosa
equitativa la quantitat de blat sels entregas pero sens firmar reparto
y recullint lo recibo.”
Sou del substitut de l’organista.
“Item. Se resolgue que se donas al substitut de la orga tota [...]
la vacant.”
f. 43r.
1809, novembre, 2
Referent a la reclamació de l’arxiprest del seu sou, destinat temps enrere a
la millora de vestuari.
“Se presentá al senyor arcipreste lo compte de lo que dit senyor

esta devent al Capitol e iglesia y juntament lo que ell acredita de las
tersas perque satisfent dit senyor tot [so...] deutes ja del Capitol ja
de la Iglesia se li entreguia lo que acreditia de las tersas vensudas
que es lo que mana [...] lo senyor vicari general en lo decret que dit
senyor arxipreste lográ del vicari general. A esta propuesta respongue
lo senyor arcipreste que ell pagaria lo que se expresaba enlo compte
[excepte] los vestauris vensuts en lo dia de Tots Sants actual per [...]
ridicula raho de no manarseli ab lo decret pues [aquell] era anterior
al dia de Tots Sants y per consegüent [...] dia de la paga dels vestuaris
per lo qual motiu [...] pogue posar en execucio lo decret del senyor
[vicari general ...].”
f. 43v.
1809, novembre, 9
Preu del blat.
“Se resolgue que se anas venen lo blat de la capitular als pobres
a raho de dinou pesetas la quartera.”
f. 44r.
1809, novembre, 19
“Se resolgue escriurer al pare provincial dels caputxins demanant
un altre religiós per predicar la Quaresma.”
Queixa del capítol al procurador de les Cinc Dignitats Reials.
“Item. Se resolgue escriurer als senyors Dignitaris donantlos part
que son procurador no feu portar lo ofertori acostumat per lo dia del
cantar de la vaca del conré, qual ofertori se acostuma cedir a favor
del Hospital de pobres.”
f. 44r.
1809, desembre, 5
“[Se] llegi una carta del senyor bisbe de Vich ab que se [dema-
nan] pregarias per lo acert del congrés de Manresa [pe...] lo Principat
y alsar lo siti que pateix Gerona [...] de set mesos: se resolgué fer tres
dias [...] al Santíssim Misteri y en lo ultim [ca...] exposició del San-
tíssim Sagrament [...].”
Petició de blat del bisbe de Vic, amb destí a l’hospital d’aquella ciutat.
“Item. Se llegí altre carta del mateix senyor bisbe demanant tres-
centas quarteras de blat repartidoras entre lo clero del Corregiment
de Vich per aplicarlas a favor del Hospital de Vich, per cuyo reparto
inseguint las terras no ecatastradas toca al Capitol de Sant Joan per
tots sos pobles de sa señoria vuitanta lliuras set sous y vuit diners.”
f. 44v.
1809, desembre, 12
El bisbe de Vic obliga el capítol a fer un préstec.
“Se llegí una carta del senyor bisbe de Vich ab la que va adjunta
altre de la Junta Superior del Principat ab que se señala a aquesta
iglesia un prestamo de mil duros pagadero dins lo termini de quaranta
vuit horas en Olot en mans de don Joseph Santaló: se resolgué cumplir
dit prestamo y recullir la quantiat de mil duros de totas las bolsas.”
f. 45r.
1810, gener, 11
“Se llegí una carta del reverent pare provincial dels caputxins ab
que notifica que lo reverent pare L. Juliá de Barcelona caputxí queda
elegit per predicar la Quaresma en esta iglesia.”
f. 46r.
1810, gener, 18
Guerra del Francès: dades de l’ocupació francesa a la comarca i elecció
d’oficis i càrrecs.
“Com la entrada dels francesos que fou als 29 de 1809105 en qual
die pasaren los francesos en numero de dotze cents dirigense a Ripoll
ahont estigueren tres dias y se retornaren a Olot [retardant] la elecció
de oficis o empleos se resolgué señalar lo endemà per verificar dita
elecció o renovació de empleos.”
f. 46r.
1810, gener, 19
“Se resolgué que atesas las presents circumstancias de disturbis
unicament se mudasen los empleos de sagristá, prosagristá, secretari
105. 29 de desembre de 1809.

y prosecretari y se elegí per sagristá y secretari al infrascrit106 y per

prosagristá y prosecretari al senyor canonge Jaume Blanxart.”
f. 46v.
1810, febrer, 1
“Lo Ajuntament de esta Vila demaná la professó de Santa Agatha
com se acostuma; y sels concedí.”
f. 47r.
1810, febrer, 15
Petició de sal per pa canonical.
“Item. Lo senyor canonge don Francisco Simon exposá que [...]
Folcrá suplica se li donás un sach de sal que li falta [...] per pastar lo
pa de las porcions: se li concedí ab [la condició] que debia anar mes
sollicit en donar bon pa.”
f. 47v.
1810, febrer, 22
Guerra del Francès: pa canonical.
“Per respecte que de resultas de la entrada dels francesos falta-
ren de la farina de las porcions vint y sich quarteras y mitja y [...]
mesuró se resolgué bastreurerlas del blat de la capitular mentres que
se aniria entretant activan lo cobro de ellas. Nota que mesurat lo blat
de la capitular sols ni hague se han entregat a bon compte a Joseph
Folcrá procurador encarregat de donar ditas porcions.”
Agraïment del susbtitut del xantre.
“Item. Se llegí una carta de accio de gracias al il·lustre Capitol
del electo substitut de xantre reverent Anton Pons.”
Encàrrec per a posar al dia els llibres de censals i fundacions.
“Item. Se comisioná al senyor canonge don Thomas Valls per cui-
dar del transport dels llibres de censals y fundacions de missas per
arreglar las celebracions.”
f. 48r.
1810, març, 10
El batlle sol·licita unes rendes de les quals el capítol ja no disposa.
106. Sebastià Miró.
“Se llegí una carta del senyor batlle de la present demanant los
fruits existens del nové y escusado, ab nota de lo recullit pertañen a
ditas dos gracias, y esto per cumplir a la solicitut del factor de reals
provisions don Miquel de Miquelarena; se ha resolt respondrerli que
los sobredits fruits se han inpedit per la manutenció dels reals exercits
y somatens, com ell mateix no ignora, y que los pochs de ells que po-
den ara existir se necescitan per cubrir los precisos gastos de colecta
[...] manifestara la nota o estat que lo Capitol se [prompta] brevetat
formar de tot lo que pertany a ditas dos gracias.”
f. 48v.
1810, març, 27
Agraïment dels caputxins per haver fet els funerals per un frare seu.
“Se llegí una carta de la religió caputxina donant las gracias al
Capitol per haver administrat los sants sagraments y fet lo corresponent
funeral y enterro a fra Geroni de Sant Privat, religiós llech caputxí.”
f. 49v.
1810, març, 29
Referent a fondre la plata.
“Se resolgué fer barras de la plata destinada per lo Govern y esto
per facilitar millor la seguretat de ella en guardarla y la demes sobrant
trasladarla intacta en lloc segur y a dit fi se comisioná al senyor ca-
nonge don Thomas Valls.”
f. 49v.
1810, abril, 3
Referent a fondre la plata.
“Se resolgué portar a esta tota la plata.”
f. 50r.
1810, abril, 12
Cobrament del lluïsme del mas Masmolí.
“Item. Se comisioná al senyor canonge don Thomas Valls per
entendrerse ab lo procurador dels senyors Dignitaris per lo cobro del
lluhisme de Masmolí.”
“Item. Se comisionaren als senyors canonges don Joseph Badia
y al infrascrit per disposar ab los comisionats del Ajuntament lo con-
cernent a presentació del magisteri de gramatica.”
f. 50r.
1810, abril, 16
Elecció de músic.
“Se elegí per la plasa vacant de musich de la capella a Honorat
Verdaguer.”
f. 50v.
1810, abril, 20
“[Se] llegí una carta de la Junta de Regencia del Regne [acom-
panyada] de altre del il·lustrissim senyor bisbe de Vich disposant tres
dias de pregarias per lo feliz acert de aquella en sas providencias [...
ració] de la patria y per la prosperitat de la nació [...] resolt celebrar
a dit fi tres missas solemnes en lo altar del Santíssim Misteri en los
dias 22, 24 y 25 proxims de abril consequtius, y en cada hu de ells
cantar completas a 2 quarts de 7 horas de la tarde y conclourer ab las
lletanias dels sants, quedant tot lo temps de una y altre funció tirada
la cortina del Santíssim Misteri.”
f. 50v.
1810, abril, 26
Salpàs.
“Item. Respecte que los parochos [sic] no han subministrat los
ous del salpás al substitut de xantre, se ha resolt pasarlos un offici.”
f. 51.107
1810, maig, 1
Petició del mestre de capella de poder assistir a les classes de gramàtica.
“Se proposá que respecte que lo senyor mestre de capella clergue
desitjava anar a estudi de gramatica en la present Vila, solicitaba la
presencia a vespres y completas: se li concedí per los dias no feriats.”
El susbstitut d’organista rep una bestreta del capítol que li serveix per a
estalviar-se la incorporació a l’exèrcit com a soldat de lleva.
“Item. A solicitut del substitut de la orga, se resolgué ferli un
abono a fi de poder librarse de servir al Rey en clase de Quinto que
per lo sorteig li ha tocat.”
f. 52.
107. Canvi en la foliació: cada pàgina dels folis es numera individualment.

1810, maig, 3
Elecció de mestre de gramàtica.
“Los senyors canonges don Joseph Badia y lo infrascrit feren re-
lació de haver evaluat la comisió del magisteri de gramatica y llegiren
los pactes ab que, junt ab los comisionats del Ajuntament de la pre-
sent Vila, havian presentat lo magisteri de gramatica al reverent Joan
Vilacendra, prevere, y com la porció que vacant lo sobredit magisteri
se havia aplicat a la obra de la Iglesia, ara libre y espontaneament,
durant lo beneplacit del il·lustre Capitol la cedian al dit mestre, com
es de veurer en la escriptura firmada dels comisionats ja del Capitol
ja [del] Ajuntament, de la que quedá copia en una y altre de las [...]
parts o corporacions.”
f. 52.
1810, maig, 5
Batlle de Gombrèn.
“Se llegí un recurs del Ajuntament de [Gombren a] la Junta Supe-
rior de Principat demanant nombrament [...] y juntament lo decret ab
que diu aquella que lo Capitol pasia a fer dit nombrament, a vista de que
lo Capitol nombrá per batlle de Gombren per completar lo bienni
corrent, a Joseph Serradell, qual nombrament se resolgué notificarho
al sobredit Ajuntament per [...] compareixer al sobredit nombrat.”
f. 52.
1810, maig, 7
Batlle de Gombrèn.
“Se feu relació [...] Joseph Serradell nombrat batlle de Gombren
era de poca [salut ...] de pobresa, en cuya antencio se resolgue exonerar-
lo de dit nombrament y avisarho al Ajuntament de dit poble mentres lo
Capitol prenia temps per procehir ab acert ab las informas acerca
lo nou combrament de un subjecte de degudas circunstancias.”
f. 53.
1810, maig, 10
Referent a una queixa de l’ajuntament respecte al mestre de gramàtica.
“Se llegí una carta del Ajuntament de esta queixanse de perdrer
algun dret sobre lo magisteri de gramatica, atesa la escriptura de [pre-
sentacio] de aquell firmada de los comisionats y de los del Capitol; se
ha resolt respondrerlos que lo Capitol admiraba son procehiment en lo
particular, pues bastant salvats se vehuen los drets pugan tenir sobre
dit magisteri; y que de no posar silenci en lo particular, se demostraba

que no volen mestre de gramatica, pero si disputas.”
f. 53.
1810, maig, 17
Lluïsme per la venda dels masos de la Granota i Masmolí.
“Se comisiona al senyor canonge don Thomas Valls per cobrar
lo lluhisme de la venda de la Granota y dos camps a raho de vuit y
mig per cent y al mateix temps perque se vejes ab los senyors Dignita-
ris per ajustarse ab lo lluhisme de Masmolí, per no trobarse a mans los
papers ab que se deu aclarir lo pertocant a quiscuna de las dos parts.”
Sou a qui va fer la feina del substitut del xantre.
“Item. Se resolgue donar a mossèn Pere Auter [s...] lliuras per lo
temps de la entonacions de chor que feu fins la provisió de substitut
de la xantria, qual [...] diners se deu extraurer del pa de la vacant.”
f. 54.
1810, maig, 19
Batlle de Gombrèn.
“Lo nombrat Joseph Serradell prestá lo jurament [de... batlle] de
Gombren y son terme.”
Guerra del Francès: aportació de blat.
“Item. Se resolgue donar quatre quarteras de blat per portar a
Vich per los gastos de la guerra, ahont avisan se pagará quedant lo
senyor batlle de esta encarregat de donar lo corresponent resguart.”
f. 55.
1810, maig, 31
“Se llegí una carta del reverent pare Juliá de Barcelona, caputxí,
ab la [que] notificaba tenir llicencia de son reverent pare provincial
per predicar la [...] Quaresma de 1811, lo que ho notifica al Capitol per
[so...].”
Obres a la casa del cirurgià Parassols.
“Item. Se comisona al senyor canonge don Jaume Blanxart per
cuidar de dirigir las obras de la casa habita lo cirurgiá Parasols.”
f. 55-56.
1810, juny, 18
Qüestions de la litúrgia.
“Item. Segons un decret del any 1796 se ha resolt resar en sa
propria diada de Sant Joan baptista, encara que infra octava sancti
corporis Christi seu [...] infra praedicta octava.”
f. 56.
1810, juliol, 19
Petició de plata.
“Se llegí un inprés [sic] de la Junta de Provincia y del senyor
bisbe demanant [...] plata a excepcio dels vasos sagrats; se ha resolt
entregar [... ...ada].”
Reforma del lloc de pas al cor.
“Item. A vista de haverse inpedit lo pas [de] devant la cadira del
chor del senyor arcipreste ab un pedestal sobradament gros, se ha
resolt se apetitás a fi de que lo dit pas quedia libre com correspon.”
f. 57.
1810, juliol, 26
“Item. Se llegí una carta del senyor bisbe de Vich per pregarias
[...] urgencias de la guerra y acert per lo congrés de [T...] se resolgue
fer las acostumadas [...].”
f. 57.
1810, agost, 2
El rector de Tregurà defensa els seus drets i els del capítol.
“Item. Se llegí una carta del senyor rector de Tragorá avisant que
ell se veia precisat a defensar lo xai de señal contra Subirana de que te
igual part lo Capitol; se ha resolt escriurerli que lo Capitol concorrera
a dit asumpto ab lo que li expectia.”
f. 58.
1810, agost, 7
Denúncia als veïns de Tregurà perquè posen en cultiu emprius sense el
permís del capítol.
“Se llegí lo ban expedit de la Audiencia de Tarragona contra los
de Tragorá que intentaban romprer Corroig y la Solana sens llicencia
del Capitol.”
f. 58.
1810, agost, 13
“Item. Atesas las presents urgencias y [apuros] de esta iglesia se
ha resolt que durant ells tant solament se traurian los dotze ciris que
tenian en las mans los vuit comensals y quatre canonges al comensar
lo invitatori en las matinas solemnes, com y tambe un ciri que tenian
ences durant lo Te Deum en ditas matinas solemnes tots los senyors
residents.”
f. 59.
1810, agost, 23
Pagament de les distribucions al canonge Torras.
“Item. A vista de judicarse que lo senyor canonge don Valentí
Torras hauria ja evacuat las commisions en Tarragona, se resolgue es-
criurerli li cesaba la presencia, a no ser que fes constar que era [p...]
per lo servei fa en lo hospital de aquella ciutat.”
Bonificació al mestre de capella.
“Item. A peticio del mestre de capella Ramon Brunells, clergue,
se resolgué ferli un abono.”
f. 61.
1810, agost, 26
Qüestions de límits dels termes de Pardines i Tregurà.
“Item. Se resolgué defensar contra Moner de Tragorá lo clot dit
den Primals, del que pretenen los de aquell poble la propietat contra
los de Pardinas y lo Capitol lo delme y pagaran los gastos lo Capitol
y poble, cada hu lo que li corresponga.”
Sou del mestre de primeres lletres.
“Item. Se resolgue donar un poch de blat del que acredita lo
mestre de miñons Muntadas, pero que des del primer de setembre en
avant, com se exigeix la contribucio del mig delme, sols se li doni la
mitat del que fins ara se li acostumaba donar.”
f. 61-62.
1810, agost, 30
Mesures d’estalvi i restriccions en les funcions litúrgiques.
“Feta atenció y haguda raho de la indigencia, apuro y escasés
actual en que se troba la iglesia, a causa de haverse añadit als molts
imposits ab que se troba vexada, los nous imposits del cinqué de tots
los fruits, mig delme y altres, se veu precisat lo Capitol a disposar com
disposa [durant] las presents urgencias 1º que cesia en esta iglesia la
musica, y per consegüent los salaris dels musichs: 2º que dels vuit
escolans ne quedian unicament dos de vermells y altres dos dels mo-
rats: 3º que en los dias de treball y no festius no se posian llums [...]
altar a matinas ni a vespres, ni se portian los ciris que [cre...] horas
los dos escolans portaban al chor, pero que se [ob...] la mateixa prac-
tica antigua en los dias de festa sens variar [...] 4º que en los dias de
treball y no festius no se [ence...] dos ciris en la missa conventual, y
lo canon los [qua...] dels beneficis pero que res se varie de la antigua
[p...] aquesta particular en los dias de festa.”
f. 62.
1810, setembre, 6
Batlle de Gombrèn.
“Item. Se feu nominació de batlle de Gombrenÿ y son terme a
favor de Joseph Riu, peraire, alias [No...] del mateix lloch de Gombrenÿ,
de que se doná avis a la Reial Intendencia de Tarragona.”
f. 63.
1810, setembre, 13
Petició d’augment de sou del substitut d’organista.
“Se llegí un memorial del substitut de la orga exposant que ab
la mitja porció de pa no li [...] per la subsistencia, per lo que suplica
los ultras de la comensalia que substituheix: se li concedi ab lo encar-
rech de haber de satisfer las obligacions de dita comensalia ja de cera,
missas, etc. com y tambe los atrasos hi haja des de la mort de son
ultim obtentor.”
f. 63.
1810, setembre, 27
Atribucions i sou del campaner.
“Se llegi un memorial del campaner Verdaguer exposant que lo
substitut de la mongia se denegaba pagarli algun salari se ha resolt
avisar al sobredit substitut que no innovia res mentres percebesca la
porció entera del pa.”
f. 64.
1810, octubre, 11
Petició de pregàries per l’èxit de les corts establertes a Cadis.
“Item. Se llegi una carta del senyor bisbe acompañant altre de la

regencia disposant tres dias de pregarias per la installacio que en aquest
mes se ha de verificar de las Corts de la Nació en Cadiz e Issla de
Leon, per las acertadas providencias y salvacio de tot lo regne y religió,
prevenint que lo primer dia de pregarias se ha de consagrar en honor
del misteri de la Purissima Concepció, patrona de España e Indias;
lo segon die en honor del apostol Sant Jaume major, també patró de
España; y lo tercer y ultim die en honor del titular de la propria igle-
sia, precehint a la misa votiva solemne que se ha de celebrar cada hu
dels tres dias en honor del sant a qui se dedica la rogativa cada (dia)
professó, en la que se dehuen cantar las lletanias dels sants: y lo Capitol
destiná per ditas funcions los dias de diumenge, dilluns y dimarts 14,
15 y 16 del present mes.”
f. 65.
1810, novembre, 4
Guerra del Francès: lliurament al govern d’objectes de valor de la col·legiata.
“Se llegi una carta dels comisionats per recullir lo or y la plata,
demanant aquesta: se resolgue respondrer que des del principi estaba
oferta al Gobern [sic], que ara no se trobaba en esta pero que se farian
diligencias per retornarla y posarla de manifest.”
f. 66.
1810, novembre, 8
“Item. Se resolgue posar de manifest als comisionats la plata
destinada per lo Gobern [sic].”
f. 66.
1810, novembre, 18
“Nota. A causa de la gran urgencia del Estat y multiplicadas
cedulas del mateix ab que la exigia se entregá la plata propria de
aquesta iglesia en la quantitat, modo y dia expres lo vale firmaren los
comisionats que la reberen y fielmet copiat diu axi:” ‘Recibimos del
muÿ ilustre Cabildo de canonigos de la Villa de Sant Juan las Aba-
dessas [sic] dos arrobas, diez y ocho libras y diez onzas plata labrada
que es la sobrante tienen en su iglesia. San Juan las Abadessas diez y
ocho noviembre de mil ochocientos y diez. = Don Miguel de Parrella,
comisionado = Francisco Moner, comisionado = Concuerda con su
original, de que doÿ feë en dia, mes y año ya dichos.’
f. 67.
1810, novembre, 27
“Item. Se elegiren per los empleos y officis del any següent de
1811 al següents senyors canonges per canonge sagristá al infrascrit
[Sebastià Miró], per lo pro-sagristá al senyor canonge don Jaume Blan-
xart, per secretari y obrer al senyor canonge Blanxart, per sindichs als
senyors canonges Badia y Valls, per arxivers als senyors canonges Puig
y Badia: per depositaris als senyors canonges Valls y Miró: per recep-
tors als senyors canonges Simón y Miró: per bolser al senyor canonge
don Thomas Valls: regulador de bolsas vacat: ohidors de comptes de
la capitular als senyors canonges Puig y Valls: de la comuna y de la
pabordia al senyor canonge infrascrit, y al comensal reverent Joseph
Valls, per administrador de Sant Antoni y del Santíssim Misteri al
senyor canonge don Jaume Sala; per administradors del hospital als
senyors canonges Simón y Blanxart: per las racions als senyors ca-
nonges Puig y Valls.”
f. 68.
1811, gener, 3
Referent al batlle de Gombrèn.
“Acudi en esta Joseph Riu vehi de Gombreny, y exposá no podia
cumplir ab las obligacions de batlle en las circunstancias de la present
guerra, per ser pobre y carregat de familia; informat lo Capitol de la
veritat de las suas rahons acordá exonerarlo de dit empleo y posarhi
en son lloch a Climen Casanova, y que per lo tant se escrigués al re-
fent de la vara de batlle de dit poble que manás a dit Climent vingués
luego a esta a prestar al Capitol lo jurament acostumat.”
Sou del mestre de capella.
“Item. Lo senyor Brunells merament tonsurat, resident y mestre
de capella de esta iglesia, presentá un memorial suplicant que per la
sua precisa subsistencia se li donasen las distribucions per enter: se
resolgué no tenia lloch la sua pretencio per ser contra lley y costum,
y en detriment de tots los senyors residents.”
f. 69.108
1811, gener, 7
Batlle de Gombrèn.
108. A partir d’aquest punt, les resolucions són redactades pel canonge Jaume
Blanxart.
“Comparegué Climent Casanova vehi de Gombreny a prestar lo

jurament acostumat de batlle y lo prestá y prengué possessio per mans
del secretari de Capitol, y se resolgué comprar dos pistolas y una vara
petita per son us y dels succesors.”
f. 69.
1811, gener, 10
Límits o termenament a Tregurà.
“Sobre la disputa del pas nomenat del Galzarán en la nostra heretat
de Tragorá se resolgué que primerament lo Capitol se informaria del
asumpto per medi del acte y afrontacions y despues commissionaria
un capitular per anar alli a terminar la qüestió.”
f. 70.
1811, gener, 17
Batlle de Gombrèn.
“Se resolgué pagar de la capitular las dos pistolas y vara petita
que se han pres per lo batlle de Gombreny.”
f. 70.
1811, gener, 22
“Se llegiren dos cartas del senyor bisbe, avisantnos en la una de
fer pregarias per lo bon acert de nostras armas en la present guerra.
Se acordá despues se fessen tres dies de pregarias, esto es en lo diu-
menge següent ab ofici de sagrament en lo altar major y lletanias y en
los altres dos dies consecutius ab las solas lletanias com se acostuma
en lo altar del Santissim Misteri.”
f. 70.
1811, gener, 31
Sou del carter.
“Se resolgue pagar al que fa de correu a Ripoll, a mes del salari
de 6 lliures, tres lliuras de gratificació.”
f. 71.
1811, febrer, 7
Substitució de l’administrador de la confraria de les Ànimes.
“Respecte de haber mort lo reverent Joan Pau Isalguer, adminis-

trador que era de la confraria de las Animas, se elegí per dit empleo
al reverent Rafel Ferrer.”
f. 71.
1811, febrer, 11
Petició per cobrar la substitució d’una xantria.
“A cerca de la pretenció que feu proposar al Capitol mossèn Coy
de cobrar est senyor los diners que acreditaba de las [...bras] de la
substitució del chantre Domingo, se resolgué y se me commissioná [a]
mi respongués no tenia lloch dita pretenció per habitar dit senyor en
població [dominada] dels francesos, los fruits del qual quedan embar-
gats per decret del Govern també perque son benefici ve comprés ab
los pagos dels eclesiastichs.”
f. 71.
1811, febrer, 21
“Item. Se resolgué pagar tres pessetas y mitja diarias per lo vic-
toratio del predicador en la present Quaresma.”
f. 72.
1811, febrer, 28
Mètode de pagament del mestre de gramàtica i conflicte de les Cinc Digni-
tats Reials amb el capítol.
“Se tractá de concordar ab los Dignitaris a cerca de las mitjas
datas de blat que faltaban a pagar: y se resolgué que primerament se
advertis a dits senyors lo mal habian obrat de entregar luego y separa-
dament al senyor rector y domer en blat las porcions totas y per enter
y de haber pagat al mestre de gramatica ab diner, y per tot lo any: y
se me recomaná a mi me ves ab lo mestre de gramatica y li digués
que entregás luego al Capitol tot lo diner que habia rebut de la ma
del procurador dels Dignitaris, que altrement en avant se li negaria
la porcio, qual deu rebrer de mans del Capitol, y no dels Dignitaris.”
f. 72.
1811, març, 1
Tala d’un arbre.
“Item. Se resolgué fer aterrar lo abet gros malposat y que ame-
nasaba [...] y ferlo serrar per los serradors francesos a jornals, tres
pessetas cada hu de jornal. Nota tot lo treball se pagá ab lo valor de la

fusta per dos rodets de moli y ab las brancadas y estrellas. Y quedaren
6 cabirons, 40 pots de quart de oruix y 106 de las corrents.”
f. 72.
1811, març, 11
Guerra del Francès: cobrament d’impostos.
“Se resolgué acceptar dita mitja data de maig en blat, y se llegí
y aprová la resposta que feyam a la del senyor Rocafiguera, y se re-
solgue enviarli un propi per apressurar la composicio en las criticas
circunstancias del temps, y de tenir los francesos en Olot.”
f. 75.
1811, març, 17
Petició de l’ecònom de Sant Pol.
“... se resolgue decretarli que ningun dret tenia lo economo en lo
que demanaba, si sols lo rector lo tenia en virtut de la possessio que
prenia en la cadira del chor per ell destinada.”
f. 75.
1811, març, 28
Guerra del Francès: abonament de distribucions.
“Se resolgué pagar la pabordia de maig anticipada per causa dels
inminents perills dels francesos.
Item. Se resolgué distribuir per la mateixa rahó 197 lliures mes
que habian entrat de las porcions.”
f. 76.
1811, abril, 4
Guerra del Francès: benefici d’en Saderra i salvaguarda de la documentació
de l’arxiu i de la notaria.
“Lo reverent Anton Soler [...] maná a instancia del procurador Valls
algunas instruccions per proseguir [...] causa del benefici de Sederra,
qual lo Capitol li te presentat: se resolgué [que] per aixo se mirás en
la escrivania las presentacions de 1500 fetas per [los] abats, y que se
digués a dit reverent Soler que entretant escrigués al procurador que,
per causa de la guerra, estan los papers escondits y no es [...] prompte
satisfer las suas peticions.”
f. 76.
1811, abril, 11
Sou dels músics.
“Item. Se resolgué concedir la sal als musichs ab tal que assistissen
a las festas del diumenge de Rams y de mes funcions de la Semmana
Santa, Pasqua, Corpus, Sant Joan y Mare de Deu d’Agost, sino son
impedits en est die per causa de algun lloguer.”
f. 77.
1811, maig, 2
Guerra del Francès: petició d’ajuda de la ciutat de Manresa.
“Lo magnifich Ajuntament de la present Vila passá un ofici al
Capitol demanantli si volia concorrer a la limosna per socorrer las
necessitats dels habitants de Manresa, qual ciutat los francesos habian
cremat en gran part: se resolgué respondrer que lo Capitol no ho podia
fer per tenir que acudir a altres urgencias y necessitats.”
f. 77.
1811, maig, 9
Cultiu en els emprius de Tregurà.
“Lo senyor canonge Puig notifica que habian comparegut dos ve-
hins de Tragorá a fer queixa de que en aquell poble tothom se posaba
a romprer los emprius y per impedirho demanaban auxili al Capitol.
Se feu commisió al senyor canonge Badia y senyor canonge Valls pera
que consultassen ab lo advocat lo que se habia de obrar en aqueix
assumpto.”
Pagament de distribucions i sou dels escolans.
“Item. Se resolgué distribuir las 66 lliures que resultaban de la
entrada de las [porcions] y tambe aumentar un poch lo salari als es-
colans.”
f. 78.
1811, maig, 23
“Se resolgué tambe que lo senyor canonge Badia y lo senyor
canonge Valls passasen a Camprodon a consultar ab lo alcalde sobre
lo assumpto de las rompudas de Tragorá.”
f. 79.
1811, juny, 6
“Los senyors canonges Badia y Valls feren relacio de la sua com-
missio y anada a Tragorá declarant que eran moltas las rompudas y
atentats y enredos de aquells vehins; per lo que se commissiona al
senyor canonge Valls perque anás a Ripoll a consultar ab lo advocat
Ros lo que se habia de obrar.”
f. 80.
1811, juliol, 16
Amb motiu de l’escassetat de blat, l’ajuntament en demana al capítol.
“Lo magnifich Ajuntament de la present Vila suplicá al Capitol
que respecte no tenian blat per [... ...tar] en las flecas los venguessem
una porcio de blat novell a preu [moderat ...surantnos] a batrer lue-
go. Se resolgué vendrerlos algunas pocas [quarteras ...] pessetas y ab
diners comptants.”
f. 82.
1811, juliol, 18
Guerra del Francès: recol·lecció urgent del blat.
“Se resolgué escriurer als collectors de Vallfogona y Llahers que
a tota pressa arreplegassen tot lo delme de blat que poguessen, y lo
venguessen luego y que sels satistaria los treballs extraordinaris que
practicarian en estas diligencias.”
Ajornament del pagament de l’assignació al metge i al rellotger.
“Item. Se resolgué pagar luego mitja conducta al metge y relotger.”
f. 83.
1811, juliol, 23
Amb motiu de l’escassetat de blat, l’ajuntament en torna a demanar al ca-
pítol.
“Lo magnifich Ajuntament de la present Vila torná a demanarnos
mes blat pero que fos a preu mes barato. Se resolgué vendrerlosho a
31 pesseta y mitja.”
f. 83.
1811, juliol, 27
Guerra del Francès: avançament del blat destinat a les Cinc Dignitats
Reials.
“Se llegi lo ofici que lo senyor Anton Corriols, com a procurador

dels senyors Dignitaris, nos presentá devant de notari y testimonis en
que nos demanaba responguessem per raho de las circunstancias en que
nos trobabam [...] incursions de francesos si [...] en rebrer de una
vegada desde luego [...] anás batent tot lo blat de las porcions de las
tres datas del any següent: se resolgué que se acceptás solament per
est any ab protesta perque no servis de exemplar en lo successiu.”
f. 83.
1811, agost, 1
Amb motiu de l’escassetat de blat, l’ajuntament en torna a demanar al ca-
pítol.
“Lo Ajuntament de esta Vila nos demaná si los podiam afavorir
de vendrerlos mes blat; se resolgué respondrerlos que per ara no sels
podia fer mes fins que haguessem arreplegat lo del Grau.”
f. 84.
1811, agost, 3
“Se llegi una carta del senyor bisbe en que disposaba fessem
pregarias per implorar de la divina clemencia lo socorro y consol en
la afliccio y apuro en que se trobaba esta provincia. Se resolgué fer
tres dies de pregarias per dit fi dient las lletanias al Santíssim Misteri
ab la cortina oberta.”
f. 84.
1811, agost, 9
Guerra del Francès: recurs a la Junta del Principat en protesta pel paga-
ment d’impostos.
“Se llegí y aprobá lo recurs que se habia de presentar a la Junta
del Principat peraque quedassen intactas las porcions, no obstant lo
decret de dita Junta del pago del mitg delme dels grans, y se resolgué
enviar un propi a Berga al senyor canonge Torres perque lo presentas
a dita Junta qual estaba collocada alli.”
f. 86.
1811, setembre, 10
“Se resolgue dar la Quaresma vinent [...] religios franciscano no-
menat pare fra Joseph Maria Lligoña [...] tenir la fama de [bon ...].”
f. 87.
1811, setembre, 11
Gratificació als escolans.
“Item. Se resolgué anyadir als escolans a la present tersa de se-
tembre alguna petita cosa de gracia.”
f. 88
1811, setembre, 13
Guerra del Francès: petició d’ajuda de Gombrèn.
“Lo senyor batlle de Gombreny en nom de aquell poble enviá y
feu present al Capitol un memorial suplicant concorregués als gastos
del imposit de las armas que los ha posat lo Govern; se resolgué res-
pondrerli que lo Capitol se veya impossibilitat en aliviarlos ni a ells ni
a altres pobles de ahont percebeix delmes en los gastos de la present
guerra, que [...] tanta carga tenia lo Capitol que suportar.”
f. 88.
1811, setembre, 14
Guerra del Francès: referent a la custòdia dels objectes de valor.
“Item. Se resolgué desobligar a mosen Joseph Valls resident de
esta iglesia y en efecte se declara desobligat del cuydado dels sants
de plata y altres mobles de plata que antes habia en ella y estaban a
son carrech per haberse llegitimament entregat al Govern per los gas-
tos de la present guerra; y que sols quedia encarregat dels mobles de
plata existents al present en ella y dels que en lo esdevenidor existirán
mentres que obtindrá lo benefici de Sant Antoni.”
f. 89.
1811, novembre, 7
Tancament d’uns calaixos de l’arxiu del monestir.
“Item. Se resolgué fer dos claus y panys en algun dels calaixos
de la taula del arxiu per tenir tancats alli los sellos.”
f. 91.
1811, desembre, 23
Elecció d’oficis i càrrecs.
“Se feu eleccio de empleos de oficis per lo any 1812 y quedaren
elegits per lo ofici de sagristá lo senyor canonge Miró; de secretari
Blanxart; de obrer Sala; sindichs Badia y Valls; de arxivers Putg y
Badia; depositaris Valls y Miró; de receptors Simon y Miró; de bolser
y collector de absencias Valls; de oïdors de comptes (de la capitular)
dels que fins vuy die no son passats y per lo any següent Blanxart y
Valls; oïdors de comptes de la comuna y pabordia Miró y reverent
Ferrer; administrador de Sant Antoni Sala; administrador del Santíssim
Misteri Sala; administrador del Hospital Simon y Blanxart. Regulador
de bolsas vacant.”
f. 95.
1811, desembre, 24
Sou al monjo de Sant Pol.
“Se resolgué entregar per lo monjo de Sant Pol las lliuras en pa
que li aspectan per tocar las campanas de aquella iglesia en orde a las
funcions de la nostra; advertint que, si de aqui al devant no tocaba en
los temps de la vaca del conreu, advent y septuagessima, se li negarian.”
f. 95.
1812, gener, 9
“Item. Se resolgue fer cremar dos ciris mes, quals per evitar gas-
tos se habian tret per motiu de la guerra present, en lo altar major
en los oficis.”
f. 96.
1812, gener, 12
Permís al masover del Grau per a tallar un noguer i un cirerer.
“Lo masover nostre del Grau demaná un noguer que habia prop
de la debesa y un sirer prop de la casa de dit mas per fer una pastera de
qual necessitaba: se resolgue cedirli pero que [aix...] las pots sobrants
com la mateixa pastera habian de quedar per la casa.”
f. 96.
1812, gener, 30
Sol·licitud a l’arxipreste perquè presenti un certificat de salut.
“Se resolgué passar un ofici al senyor arcipreste pera que presen-
tia una fe del metge ordinari de esta Vila dels mals que pateix y que
li impedeixen a residir a fi de lograr la presencia en los dies y horas
que dit metge judica sie present.”
f. 97.
1812, febrer, 6
Sou al carter.
“Se resolgué dar de gracia al que fa de correu tres lliuras a mes

del que se li dona de salari.”
f. 98.
1812, febrer, 7
Manutenció del predicador de la quaresma.
“Se feu commisió al canonge Blanxart per buscar casa per lo
predicador de la Quaresma, donant per gasto de la vida y conduïment
tres pessetas y mitja diaris.”
f. 98.
1812, febrer, 13
Encàrrec al predicador de la quaresma.
“Se resolgué encomanar lo fer dir la doctrina en los diumenges
de la present Quaresma al mateix predicador.”
f. 98.
1812, febrer, 27
Sou als músics.
“Item. Se resolgué dar als musichs la sal ab los pactes y obliga-
cions com en lo any [passat].”
f. 99.
1812, març, 5
Guerra del Francès: repartiment de blat.
“Se resolgué repartir tot lo blat existent de las porcions de la
sagristia, a accepció de las dos quarteras que se habian de entregar al
senyor arxipreste, per qual fi se feu commissió al senyor canonge Sala
y se feren altres commissions per temor dels francesos.”
f. 100.
1812, abril, 7
Assignació de les distribucions canonicals vacants a la manutenció dels
hospitals de l’exèrcit.
“Se llegí un ofici del senyor canonge Torres thesorer que es dels
hospitals del Rey, en que inseguint orde de la Junta Superior y lo decret
de dita Junta, que declara que los canonicats pertanyents a la Inquisició
se reputan vacants, demana que las rendas y atrassos del canonicat de
esta Collegiata pertanyent a la Inquisició se li sian entregats per ser
las rendas de las vacants consignadas per los hospitals dels exercits.
Se resolgué que se li entregassen.”
Venda de blat.
“Item. Se resolgué vendrer a dit senyor canonge Torres a preu
de 60 pessetas la quartera quatre quarteras de blat que lo procurador
dels dignitaris habia entregat a bon compte de la tersa del maig.” [Al
marge: “Blat car”.]
f. 101.
1812, abril, 20
Guerra del Francès: referent a l’acusament de recepció d’una part del delme
de Llaés, Vallfogona i Gombrèn per part de la Junta de Queviures
d’Olot.
“Lo senyor canonge Sala proposá que los senyors [...] de viures
de la Vila de Olot se encontraban en esta, per lo que se podria podria
[sic] posar en clar lo assumpto de las 3 quarteras de blat y una de
fabas de Llahers, y que dita Junta no tenia reparo en fer los recibos
del mitg delme de 1810 de las parroquias de Llahers, Vallfogona y
Gombreny, sols lo Capitol los firmás debitori de dita partida pagadora
per la cullita. Se commissioná al canonge Sala que lo firmás en nom
del Capitol.” [Al marge: “Assumptos ab la Junta de viures de la Vila de
Olot ocupada dels francesos”.]
f. 101.
1812, abril, 30
Venda d’un om.
“[Item.] Se resolgué vendrer un olm qual arbre esta en lo mas
Grau.”
f. 103.
1812, maig, 16
Guerra del Francès: manutenció de soldats.
“Se nos presentá un ofici de part de la Justicia, Ajuntament y
Commisió de la present Vila en que nos assenyalaba 6 quarteras de
blat per un pago extraordinari per mantenir las tropas. Se resolgué
respondrerlos en escrits que lo Capitol no debia concorrer en tal [...]
manifestantlos tambe que no teniam ni blat ni diners.”
f. 104.
1812, juny, 4
Reclamació d’endarreriments de la xantria.
“Se tractá sobre la pretenció de mossèn Coy, chantre propietari
de esta iglesia, lo qual pretenia los diners dipositats per justa causa,
quals acreditaba del substitut Domingo Vilageliu del any 1808 y 1809,
y se commissioná als senyors Blanxart y Miró que cuydassen de eix
assumpto.”
f. 105.
1812, juny, 18
Incorporació de dos escolans.
“Se resolgué tornar al servei de la iglesia dos escolans [...] mes.”
1812, juny, 24
Petició al bisbe perquè ajudi el capítol quant al pagament d’impostos.
“Item. Se resolgué enviar un recurs al senyor bisbe a fi de que
medie per aliviarnos los pagos de esta iglesia.”
f. 107.
1812, juliol, 4
Substitució de càrrec per defunció.
“Item. Se tractá de posar un substitu per lo ofici de mossèn Valls,
difunt.”
f. 108.
1812, juliol, 9
Petició al bisbe de Vic perquè ajudi el capítol en el pagament d’impostos.
“Se resolgué que lo secretari del Capitol escrigués al senyor bisbe
suplicantli nos escusia de pagos extraordinaris o nos alivie de ells en
lo esdevenidor.”
f. 109.
1812, juliol, 23
Assignació provisional de distribucions al mestre de capella, sempre que
es comprometi a ordenar-se de prevere abans del setembre de l’any
següent.
“Se resolgué donar als senyor Brunells, mestre de capella, las
distribucions per enter durante beneplacito, y ab tal que en las tem-
poras de setembre del any 13 fos ordenat in sacris, que altrement se

li tornaria llevar per al devant.”
Substitució de càrrec per defunció.
“Item. Se resolgué donar la substitució dels oficis de mossèn Valls
novament difunt al pare Felix Torá, religiós agustino, fill del apotecari
Torá de Olot, refugiat en esta. Nota: est pare Torá mai residí las horas
canonicas en lo chor.”
f. 110.
1812, agost, 4
Anunci de la publicació i jurament de la Constitució de Cadis.
“Lo magnifich Ajuntament de esta Vila nos passá avís formal
perque fessem dos commissionats per assistir a la tarde a la Casa de
la Vila per asseñalar die per la publicació de la nova Constitució de las
lleys de las Corts y jurament sobre dita Constitució, y se commissioná
a dit fi al senyor Sala y Blanxart.”
f. 111.
1812, agost, 14
Impost als eclesiàstics destinat al manteniment de l’exèrcit.
“Se llegí una carta del senyor bisbe en que nos deia diputassem
un individuo del Capitol per assistir lo die 19 del corrent a la Junta
de ecclesiastichs que se habia de tenir en son palacio per formar lo
repartiment dels 8.313 duros que han de pagar los ecclesiastichs de est
bisbat per lo manteniment de las tropas que estan per desambarcar.
Se elegi per est fi al senyor canonge Torres.”
Reclamació d’impostos.
“Item. Se resolgue que lo senyor canonge Torres passas un ofici
al senyor comissari don Cipriano Villafuerte peraque se abstingués de
molestar al Capitol en orde lo mitg delme del any 1810 fins que hagues
determinat la Suprema Junta a la que se acudeix.”
f. 111.
1812, agost, 22
“Se llegi una carta del senyor bisbe en que, inseguint la que li
passá la Junta del Principat, disposa fem rogativas per lo bon acert de
nostras armas y dels aliats. Se resolgué celebrar diumenge un ofici so-
lemne y dir las lletanias y dos festas consecutivas repetir ditas lletanias.”
f. 111.
1812, agost, 27
L’arxipreste presenta un certificat mèdic.
“Lo senyor arcipreste presentá una fe del metge ordinari de esta
Vila com era present en la residencia del chor en lo decurs desde un
any atras en que pateix una enfermedat que lo escursa de dita resi-
dencia. Se resolgue donarli sols de tres parts dos de distribució, per
ser notori de no haver residit la tercera part quant estaba bo.”
f. 112.
1812, setembre, 13
“Se llegi una carta del senyor bisbe en que ordenaba cantassem lo
Te Deum en acció de gracias per las victorias de nosaltres y de nostres
aliats. Se resolgue cantarse y se [execut...] devant lo altar del Santíssim
Misteri al mateix die de la sua festa al vespre [...] de completas.”
f. 112.
1812, setembre, 17
Petició de liquidació de comptes als pabordes del Santíssim Misteri.
“Se resolgué que los pabordes del Santissim Misteri presentassen
al Capitol los comptes de la sua administració.”
f. 113.
1812, setembre, 22
“Se llegí una carta del sentor bisbe en que ordenaba se cantas lo
Te Deum en acció de gracias per los succesos favorables [continuas]
de nostres armas y dels nostres aliats.”
f. 113.
1812, octubre, 15
Llicència al substitut del xantre per a traslladar-se a Berga.
“Lo reverent Pons, substitut de chantre, demaná al Capitol llicencia
per anar a Berga a residir a la iglesia parroquial de alli mitg any, a fi
de lograr de la comunitat de aquella sos interesos. Se li concedi dita
llicencia ab pluralitat de vots.”
f. 114.
1812, octubre, 26
Referent al llegat testamentari del canonge Joan Puig.
“Lo senyor canonge Badia proposá que en poder del senyor ca-
nonge Putg novament difunt paraban 300 lliures com a Alet de la Vila.
Se commissioná al senyor Badia y al reverent Auter que cuydassen de
recaudarlas, com hi tambe de cuydar de tot lo seu fins a nou avis de la
Junta Superior, a qui lo dit difunt habia fet hereu; tambe se resolgué
ferli lo enterro no essent assentat en la Confraria.”
f. 115.
1812, octubre, 29
Ús de testimonis quan s’extreuen documents de l’arxiu del monestir.
“Item. Se resolgué no traurer cap paper del arxiu sens deixar alli
una nota del paper que se extrau quant sie precis.”
f. 115.
1812, novembre, 6
Substitut del xantre.
“Lo reverent Melchor Juncar109 presentá un memorial suplicant
la substitució de la chantria de mossèn Coy fins se presentás altre de
major satisfacció. Foren varios y de diferents maneras los vots; pero
generalment se acordá lo admetrerlo interinament a no ser vingués
altre disposició del superior.”
f. 115.
1812, novembre, 19
Assignació de casa capitular.
“Lo senyor canonge Sala demaná la casa del Capitol que habitaba
lo senyor canonge don Juan Putg difunt. Se li fou concedida respecte
de no haberla acceptada los senyors canonges antiquiors a ell: ab la
advertencia que los vidres de las vidrieras han de quedar sempre per
la casa.” [Al marge: “Casa capitular dels claustros”.]
f. 116.
1812, desembre, 18
Disposicions amb motiu de la mort del canonge Verna.
“Se comissiona al senyor canonge Sala peraque cuydas de recullir
los efectes del difunt canonge Verna, respecte de no haver est elegit
109. Probablement Melcior Juncà i Farré (Sant Joan de les Abadesses, 1757 -
Tarragona, 1824), mestre de capella i compositor.
marmesor, y no tenir qui mirás per ell a fi de poderse pagar los deutes
y gastos y si sobrava ferne celebrar missas a disposició del Capitol.”
f. 117.
1812, desembre, 21
“Item. Al mateix die se feu eleccio de empleats per los oficis de
esta iglesia per lo any següent 1813 y quedaren elegits per lo ofici
de sagristá lo senyor Miró, secretari Blanxart, obrer Sala, sindichs Badia
y Valls, arxivers Sala y Badia, depositaris Sala y Blanxart, receptors
Simon y Miró, bolser y collector de absencias Valls, oidors de comptes
de la capitular Blanxart y Valls, oidors de comptes de la comuna Miró
y reverent Auter, oidors de comptes de la pabordia Sala y reverent
Auter, administrador de la hermita de Sant Antoni Sala, administra-
dor del Santíssim Misteri Sala, [administradors del] hospital Simon
y Sala, oidors de comptes de absencias Badia y Blanxart, [regulador]
de bolsas vacat.”
f. 117.
1813, gener, 19
Preu del blat destinat als hospitals de l’exèrcit.
“Se llegí una carta del senyor canonge Torres en que nos deya
que los directors dels hospitals habian tatxat lo preu del blat del any
12 y del corrent qual blat nos han de satisfer los Dignataris a raho de
nou duros la quartera. Se resolgué juntar los comensals per llegirlos
la carta.”
Substitut de xantre.
“Item. Se llegí un memorial pertañent a la substitució de mossèn
Melchor [Juncar] de la chantria de mossèn Coy y lo decret del vicari
general que aprova dita substitució. Se resolgué quedarsen copia y que
constás en lo llibre de resolucions.”
f. 120.
1813, gener, 28
Gratificació al carter.
“Item. Se resolgué donar de gracia al correu portador de cartas
de Ripoll tres lliuras mes fora del salari pactat.”
f. 121.
1813, febrer, 23
Guerra del Francès: enfrontament amb les tropes franceses a Vallfogona de
Ripollès.
“Trobantos sols ab lo senyor canonge Simon y essent fora los
demes capitulars a causa de una alarma per estar en moviment los fran-
cesos lo general Lamarca ab mes de 3000 homens que pretenia pas-
sar de Olot a Ripoll per lo camí de Vallfogona, y ja se trobaban las
avansadas en coll de Canas fins al Pinos, ahont Llauder, coronel del
batalló de Sant Fernando ab son batalló y lo de Tarragona, los detingué
y obligá a retirar.”
Presa de possessió del rector de Sant Pol.
“En aquella ocasió comparagué de orde del il·lustrissim lo reve-
rent doctor Joan Vila, rector que habia estat de la Teyada a pendrer
possessió de la rectoria de esta parroquia de la present Vila y de la
comensalia de esta iglesia de qual comensalia li doní possessio en
presencia del senyor domer.”
f. 121.
1813, març, 11
Venda de blat.
“Se resolgue vendrer lo blat de moro del Grau [a rahó] de nou
lliuras la quartera.”
f. 121.
1813, març, 18
“Item. Se resolgué pagar ab iguals parts ab lo Ajuntament lo
adop fet del relotge.”
f. 122.
1813, març, 31
Sou als músics.
“Se resolgue donar la sal als musichs tenintla nosaltres rebuda
ab los mateixos pactes que lo any antecedent, y donar alguna cosa de
la Pabordia al [senyor] Santonge, musich, en recompensa de la mitja
fanega que se li [negá].”
f. 122.
1813, maig, 6
Sal de Cardona.
“Se resolgue fer portar la sal de Cardona a sis pessetas per cada
carga cada dia.”
f. 123.
1813, maig, 26
Guerra del Francès: pagament de les obres fetes pel masover del mas Pardi-
nella en aquest mas i als d’Esplugues i de les Viles de Gombrèn.
“Se resolgué y se concordá ab lo masover de Perdinella de Gom-
breny passarli nosaltres quatre centas lliuras per los gastos extraordi-
naris que ha tingut en tot lo temps de la present guerra desde lo any
nou fins al any tretze del present mes y per las obras que ha fet en tot
aqueix temps, comprenenthi tambe los masos Esplugas y Vilas quedant
a baixo soldadas y finidas totas y quantas pretencions ha tingut ab lo
Capitol dit masover ja a cerca de obras com de tot lo domes. Tot lo que
se concorda ab lo referit masover [de] Perdinella.”
f. 123.
1813, juny, 22
Participació del capítol a la Junta d’Allotjaments i Bagatges.
“Habent instat lo Ajuntament de la present Vila peraque elegissem
un capitular per la junta de allotjaments y bagatges segons era orde
de superior, se resolgué que anas per torn de mes en mes servint un
mes cada un y que lo torn comensás per lo senyor canonge Sala. Nota
que loego [sic] despues las Cors [sic] anullaren dita junta per lo que
[...] individuo capitular serví mes en tal ofici.”
f. 124.
1813, juny, 13
Distribucions canonicals.
“De la dobla de [quatr...] que se distribuiren a cada hu de la pa-
bordia, se resolgué [assenya...] quatre per distribucio de la pabordia del
matg y los restants vuit duros a compte de la pabordia de setembre.
Dita distribucio era anticipada per las alarmas.”
f. 124.
1813, juliol, 7
Canvi d’escolans.
“Se resolgué passar recado al mestre de capella que fes entrar
escolar vermell dels negras al que fos mes util per la servitut de la
iglesia.”
Manteniment del rellotge.

“Item. Se resolgué pagar la mitja anyada del salari al arreglador
del relotge.”
f. 125.
1813, juliol, 15
Comprovació de les terres del mas de la Roca.
“Se feu commissió a Josep Sadurní, alias Oriola, per veurer y
averiguar quinas y quantas terras del mas Roca de esta parroquia
pertanyen al senyorio del Capitol.”
f. 125.
1813, juliol, 26
Embargament del sou de l’arxipreste.
“Se rebé una carta del senyor vicari general Rocafiguera en que
nos prevé baix corresponsabilitat, embarguem tots los fruits del se-
nyor arcipreste pertanyents a la administració del Capitol. Se resolgué
respondrerli acusant lo recibo de sa carta, y que habiam cumplert lo
que nos manaba.”
Participació del capítol a la Junta d’Allotjaments i Bagatges.
“Item. Se resolgué passar un ofici al Ajuntament de esta Vila fentli
a saber que [en] atencio de un nou decret de las Cors [sic] que aboleix
las juntas de allotjament, lo [Capitol] no cuydaria mes de tal ram.”
Enquesta sobre les rendes del capítol.
“Item. Lo Ajuntament de esta Vila nos intimá que inseguint orde
de las Cors [sic] fessem relació de totas nostras rendas. Se resolgué
que se mirás lo decret com parlaba y que se consultás dit assumpto.”
f. 125-126.
1813, octubre
Guerra del Francès: referent a les distribucions canonicals mentre els ca-
nonges no resideixen a la col·legiata.
“En est mes de octubre de 1813 los francesos pujaren de Olot a
Camprodon y per haberhi continuas alarmas quasi tots los individuos
capitulars se assentaren de esta, y quant alguns hagueren tornat resol-
gueren: que sempre que la residencia hagues de cesar per invasio de
enemichs se assentás a tots la distribucio com si haguessen residit, pero
loego [sic] que fos tornada la residencia no serian presents los ausents.”
f. 127.
1813, desembre, 23
Guerra del Francès: referent a les distribucions canonicals mentre els ca-
nonges no resideixen a la col·legiata.
“Se resolgué distribuir las dos [pessetas ...] que deixaren de distri-
buirse per Sant Miquel de Setembre per falta [... residencia] en aquell
die per una forta alarma de francesos; y que [...] pessetas se donassen
a tots los residents, exceptat al monjo, y al [...] primer de albas; y que
se posás al chor un paper escrit que [...] se donaban per raho de cens,
ni de fruits grossos, sinó per [dist...].”
f. 128.
1813, desembre
“Per lo Capitol ordinari que se tingué lo dilluns passat quedaren
elegits per los oficis de sagristá canonge Miró, de secretari canonge
Blanart, de obrer canonge Blanxart, de sindichs canonge Badia y ca-
nonge Valls, de arxivers Badia y Blanxart, de depositaris Blanxart y
Valls, de receptors Simon y Miró, de bolser y collector de absencias Valls,
oidors de comptes de la capitular Blanxart y Valls, de oidors de comp-
tes de la comuna Miró y reverent Auter, de oidors de comptes de la
pabrodia Sala y reverent Auter, de administrador de Sant Antoni Sala,
de administrador del Santíssim Misteri Miró, de administrador del
hospital Simon y Badia, de oidors de comptes de absencias Badia y
Blanxart, regulador de bolsas vacat.”
f. 129.
1814, gener, 6
Compra de teules.
“Item. [Se resolgué] comprar al senyor Plaromaní per la iglesia
algunas centas teulas a raho de dotze pessetas al cent.”
f. 129.
1814, gener, 13
Sou del carter.
“Item. Se resolgué pagar al correu las sis lliuras de son salari y
a demes darli de gracia tres lliuras.”
f. 130.
1814, gener, 20
Petició d’exempció dels veïns de Tregurà de pagar un tipus de delme.
“Se llegí lo memorial que presentaren alguns pagesos de Tragorá

pretenent eximirse de pagar lo anyell de senyal, en virtut de un decret
de las Cors [sic] el qual aboleix tot imposit [...] del bestiá. Se resolgué
consultar ab advocats si dit decret [...] anyell de senyal.”
f. 130.
1814, febrer, 10
“Item. Se encarregá las doctrinas de la Quaresma al senyor ca-
nonge Badia.
Item. Se resolgue buscar casa per lo predicador de la Quaresma.”
f. 131.
1814, març, 10
Guerra del Francès: acció de gràcies.
“Se resolgué dir un ofici al Santissim Misteri en acció de gracias
[...] haber los francesos evacuat lo punt de Olot.”
f. 131.
1814, març, 11
“Se resolgue que se fes la professó de Dijous Sant.”
Reparació del torn del molí fariner.
“Item. Se resolgué pagar la mitat dels gastos dels adops que se
han fet en lo torn de la farina.”
f. 132.
1814, març, 14
Compra de la feixa del molí Petit.
“Se resolgué comprar a favor de la obra de la iglesia de diners
de la mateixa, la feixa del moli den Vernedas y Solá que afronta al
torrent de Samala, per lo preu de set centas lliuras.”
f. 132.
1814, març, 26
Petició de funcions d’acció de gràcies per a celebrar el retorn del rei
d’Espanya, Ferran VII.
“Se rebe carta de su il·lustrissima en [que] diposaba fessem so-
lemnes pregarias per lo feliz arribo y [...] monarca Fernando seté. Se
resolgue se fessen lo dissabte, [diumenge ...] següents.”
f. 132.
1814, març, 31
Oferiment d’un cantant per a acompanyar les funcions litúrgiques.
“Francisco Serrat eixit de [...] suplicá li concedissem la sal oferint-
se a cantar en totas las funcions de esta iglesia que fos de agrado del
Capitol. Se resolgué concedirli en suposició que lo mestre de capella
donas informas que la veu de aquell fos util per ditas funcions.”
f. 132.
1814, abril, 8
Petició de funcions d’acció de gràcies per a celebrar el retorn del rei
d’Espanya, Ferran VII.
“Se llegi un decret del il·lustrissim en que ordenaba cantassem
lo Te Deum per la feliz vinguda del rey Fernando seté [tornat] del seu
cautiveri en Fransa, posat impensadament ab llibertat per lo mateix
tirá Bonaparte, qui lo havia cautivat. Se resolgue cantarlo lo diumenge
de Pasqua, despues de ofici.”
“Item. Se resolgué dar als musichs lo refresch acostumat en la
Semmana Santa.”
f. 132.
1814, abril, 27
Donatiu a Gombrèn.
“Se resolgué donar de gracia quaranta lliuras al comu de Gombren
per alivio dels pagos extraordinaris [de] aquell poble.”
f. 133.
1814, maig, 5
Sal de Cardona.
“Se resolgué anar a buscar [la] sal de Cardona.”
f. 134.
1814, juny, 28
Reclamació de Llaés i Gombrèn que el capítol aboni una certa quantitat en
qualitat d’impostos petició a la qual es respon que, amb la reinstau-
ració del rei Ferran VII, cal tornar a la situació impositiva d’abans de
la Guerra del Francès.
“Habent vingut un propi de Llahers y altre de Gombren avisantnos
que habiam de concorrer en la paga del primer ters de la contribució
directa manat pagar per orde del Intendent, y habentnos ja tatxada la

part de la paga; se resolgué respondrerlos en escrits que en ninguna
manera podiam ni debiam concorrer en tal paga per no ser de orde
Real, antes be al contrari per haber nostre glorios monarca Fernando
sete novament tornat de la esclavitut expedit de que a cerca de pa-
gos se arreglassen a los que se feyan en lo any 1808 y tambe per no
venirnos dit pago per llegitima [via] de nostre superior ecclesiastich.”
f. 136.
1814, agost, 4
Petició de donatiu per al manteniment de l’exèrcit.
“Lo senyor intendent de est Principat nos habia escrit y nos de-
manaba un donatiu per sustentar las tropas. Se resolgué respondreli
escusantnos de ferli lo demanat donatiu donant los motius y confor-
mantnos ab la resposta que en eix mateix assumpto li habia fet lo
Capitol de Vich, y es que esta iglesia despues de la guerra habia quedat
extenuada de diner.”
Sou de l’organista.
“Item. Se resolgué donar un sou diari al senyor mestre Brunells
per lo encarrech de tocar lo orga.”
f. 137.
1814, agost, 11
Referent al sou del mestre de capella Ramon Brunells, organista provisio-
nal, i a la seva no condició de prevere.
“Haventse queixat lo senyor mestre Brunells que li habian asse-
nyalat poch salari per tocar lo orga, se resolgué respondrerli que se
li donari per lo treball de tocar lo orga tot lo de la vacant, acceptat
lo pa; pero [...] aqui al devant, dels [reddits] del seu propi benefici
no se li donaria sino la [... distribució] com a no ordenat in sacris, y no
aquella que se li donaba.”
f. 137.
1814, setembre, 15
Venda de plata.
“Se resolgué vendrer una porció de plata esta, qual [...] está en
barras, al argente de Ripoll, que la paga a duro la [unsa].”
f. 139.
1814, setembre, 29
Participació en un préstec al rei.
“Lo Capitol de la Seu de Urgell nos convidá al prestamo que han

de fer al Rey, y se resolgué oferirlos tres mil rals de velló.”
f. 140.
1814, octubre, 20
Campana nova a Ogassa.
“Lo senyor rector de Ogassa nos demaná si voliam fer la caritat
de ajudar a costejar la campana nova que han de fer en aquella par-
roquia. Se resolgué donarlos quinze lliuras per ajuda de cost.”
f. 140.
1814, novembre, 3
Petició al canonge Torres perquè reingressi al capítol.
“Se resolgué escriurer al senyor canonge Torres en Barcelona quens
fes a saber si tardara molt a venir a residir de lo que ne estabam ab
ansia respecte de haberhi pochs operaris en esta iglesia y que pensa-
bam no podia tardar a venir per haber ell insinuat que se acababa lo
estar empleat per lo Govern y que als primers de octubre proppassat
donaria comptes de la sua administració dels hospitals reals.”
f. 142.
1814, novembre, 17
L’arxipreste presenta uns certificats mèdics.
“Item. Lo senyor arcipreste presentá uns certificats de diferents
metges y facultatius que per sa salut li convenia pendrer los banys de
Caldes. Se resolgué ferlo present tot lo temps que estaria en los banys
y una temporada per poder recobrar y habitar en la terra baixa aquell
temps regular que necessitia per recobrar.”
f. 143.
1814, novembre, 20
Convalidació als llicenciats que els permet evitar l’examen de cant pla.
“Lo senyor canonge Carmeniu presentá lo titol y grau de licen-
ciado, per lo que segons los estatuts de esta iglesia esta eximit del
estudi y examen de cant pla.”
f. 143.
1814, desembre, 15
Examen de solfeig.
“Se resolgué examinar y passar de solfa al reverent Joan Cudina

respecte de haberse dedicat bastant en lo estudi de ella y tambe al
confessionari, y lo die següent se examiná y quedá aprovat sens nin-
guna condició.”
f. 144.
1814, desembre, 24
Lluïsme dels masos del Covilar.110
“Se feu una concordia entre lo Capitol y los senyors Dignitaris
Reals en poder del senyor Ramon Coll, notari de Ripoll, testimonis
Ignasi Thomas y Joseph Serrat: que de aqui en avant lo lluïsme del
mas Cubilá demunt y del mas Cubilá devall fos per indivís a mitjas
entre los Dignitaris y lo Capitol.”
f. 144.
1815, gener, 4
Pedregada a Tregurà.
“Se resolgué que atesa la pedragada sufri lo poble de Tragorá se
abonassen al arrendador del delme de dit poble setanta cinch lliuras
ab la condició que acabás de pagar tot lo arrendament y no portás
rossech algun de censos.”
f. 145.
1815, gener, 5
Gratificació al carter.
“Item. Se resolgue donar de gracia al correu tres lliuras a mes
de las sis lliuras del salari.”
f. 145.
1815, gener, 19
Adquisició de bordons —porres.
“Se resolgué fer treballar dos bordons mes per las funcions de la
iglesia, y per eix fi se feu commissió al senyor Miró.”
f. 145.
110. Veg. Perfecte Costa i Dolors Santanach, La pagesia a Sant Joan de les Aba-
desses, Girona, Gràfiques Palahí 1996, p. 285-286: “En un document datat l’any 1738 ve
citat un casal derruït situat damunt de la font del Covilar, concretament en el lloc dit la
baga o bac del Covilar. Aquest casal derruït ve nombrat com a cortal i podria ser molt
probable que es tractés de l’antiga casa que en molts documents anteriors surt citada
com a Covilar d’Amunt”.
1815, gener, 26
Oposicions a organista.
“Item. Se resolgué despatxar edictes per las opposicions de orga,
per qual fi se feu commissió als senyors sindichs.”
f. 146.
1815, febrer, 9
“Se resolgué elegir y convidar per examinadors de las opposicions
del benefici vacant de orga als senyors reverent Joseph Castelló, organista
de Olot, y al senyor Brunells, mestre de capella de la present iglesia.”
f. 146.
1815, febrer, 23
Adquisició d’encensers.
“Item. Se feu commissió al mateix senyor Torres pera que fes fer
uns incensers per lo us de esta iglesia, corresponents ab los que tenim.”
f. 146.
1815, març, 2
Recuperació de l’acompanyament de música a les funcions litúrgiques de
la col·legiata.
“Item. Se resolgué tornar la musica per lo adorno y lluïment de
las funcions de la iglesia en los dies acostumats, ab lo mateix salari
que tenian los musichs donar de salari vuit lliuras al any a Rafel Guiu
y segons es estil als novament entrats a la capella, fins que hage apres
de instrument no se donará al Serrat sino lo ral de cada funció sens
salari, y al Becu la sola sal per ara.”
f. 147.
1815, març, 20
Aniversari del retorn a Espanya del rei Ferran VII.
“... y altre carta peraque cantassem un Te Deum en accio de
gracias per ser lo cumple anyos de la feliz tornada en Espanya del
Rey Fernando septimo.”
f. 147.
1815, març, 30
“Item. Preceits y publicats los edictes en diferents iglesias, cathe-

drals y collegiatas de est Principat, habent arribat lo die 30 de mars
die senyalat per los concursos y opposicions de orga, presents los exa-
minadors reverent Joseph Castelló organista de Olot y senyor Ramon
Brunells, mestre de capella de esta collegiata [...] feu cridar en alta
veu per un [escolar] a la boca del chor que isquesssen los pretensors
del benefici de orga que despues no tindria lloch la sua pretensió y
no habent comparegut altre que lo reverent Ignasi Parella, prevere,
natural de Olot y mestre de capella de Ripoll, se passá als examens
en la forma seguent.
Primer die: se feu cantar un responsori fent algunas preguntas
de cant pla per saber si tenia coneixement dels tons. Despues se li feu
fer tres contrapunts sobre baix ab lo baix, ab lo baix que se li posa al
devant, so es lo de semibreus, al de seminimas, y al de sexta y altre sis.
Se li feu entrar un pas de repente al orga que se li doná y se proseguí
fins que se li feu senyal. Despues se li cantá una antifona de tercer to
y tocá tots los versos fins que se li feu senyal. Ultimament se li feu
tocar una sonata ad libitum. Conclós lo acte de dit die se li doná per
lo endemà un pas per treballar la obra, dins vint y quatre horas, per to-
car ab lo lleno, junt ab un cantabile que se li posá al peu de dit pas
ab lo baix cadenciós.
Segon die: primerament tocá la obra que porta treballada y lue-
go se li doná la idea per formar dos o tres variacions sobre ella. Des-
pues se li feu acompanyar un motet de repente y uns Kiries y Gloria
a cinch veus. Ultimament se li feu entrar un pas de repente a quatre
ab la ploma y tocar a son arbitre una sonata.
En seguida se tingué Capitol y entrats los examinadors feren [re-
lació] que dit reverent Ignasi Parella, ja examinat, a son judici [...] lo
desempenyo del orga de esta y de qualsevol collegiata [...] las funcions
de la comensalia y que se podia prometre [...] poch temps seria de
major desempenyo. Atesa esta [...] del Capitol lo nomenaron y elegiren
per comensal [organista].”
f. 147.
1815, abril, 12
Sou als músics i als escolans.
“Se resolgué distribuir la sal als musichs y escolans aquella por-
cio que se ha acostumat en varias circunstancias, no innovant res en
lo particular.”
f. 149.
1815, abril, 20
Pagament dels bordons —porres— i els encensers.
“Se resolgué se entregas al infrascrit la plata en barras per pagar
los bordons e incensers que se habian fet fer en Barcelona.”
f. 149.111
1815, abril, 30
Qualitat i pes de les porcions del pa canonical.
“Lo senyor Plarromani exposá las varias quexas habia tingut de
alguns residents sobre que los pans de las porcions no tenian lo pes
degut que son 24 onsas o 23 sen ben cuit, y que la ultima duta habia
pans de pes sols 20 onzas y per lo general 21 y 22. Se resolgué los
senyors canonges anasen ab lo degut cuidado per un cada vegada al-
guns poms y que no tenint las circunstancias degudas no admetesen
la duta y que se comisionaba als senyors canonges Carmeniu y reve-
rent Pere Auter perque en nom del Capitol comunicasen al procurador
Folcrá que esmenas la falta de pes y que del contrari se pendrian las
providencias convenients.”
f. 150.
1815, maig, 5
Presència dels regidors de l’ajuntament de la ribera i construcció del seu
banc.
“Se resolgué que lo Capitol entregaria la fusta necesaria per fer
lo banch dels regidors de la Ribera si se convenian ab los de la Vila
per asistir en las funcions de la Colegiata.”
f. 150.
1815, juny, 2
Obres per a daurar l’interior del cambril del Santíssim Misteri.
“Per est se proposá que, com a paborde del Santíssim Misteri,
volia fer daurar lo interior del camaril del Santíssim Misteri si era del
agrado del il·lustre Capitol y que se emplearian algunas limosnas que
junt eran 100 lliures sous que tenia recullit lo reverent Anton Soler
y que faria lo gusto als dauradors cuidant de recullir lo demes que
faltia. Se aprobá que se daurás y al mateix se resolgué se trasladas
lo Santíssim Misteri en lo altar de Sant Tomas en lo mateix camaril
111. A partir d’aquesta resolució, canvi de secretari: Valentí Torres Amat subs-
titueix Jaume Blanxart.
colocantlo en lo sacrari ab que per la invasió dels francesos en lo any

1794 se habia depositat en la catedral de Vich; y que per dit objecte
se comisionaba al senyor canonge Miró y al infrascrit perque com a
secretari llevas lo auto acostumat.”
Obres per a daurar l’altar de Sant Agustí.
“Item. Se resolgué que tenint la proporció del daurador se dauras
tambe lo altar de Sant Agustí y se comisiona tambe al infrascrit per
tractarho ab los dauradors.”
f. 151.
1815, juny, 29
Referent al sou del mestre de capella Ramon Brunells i de la seva no con-
dició de prevere.
“Se llegí un memorial del senyor mestre de capella Brunells en
que demana que ates lo molt traball te en enseñar los escolans no ha
pogut dedicarse al estudi de la gramatica llatina, per exposarne a exa-
men per ordes, y suplica se li cedescan las distribucions per entre tant
acaba de disposarse. Se resolgue donarli un any mes de temps y que
entre tant se li donasen las distribucions com als ordenats in sacris.”
f. 151.
1815, juliol, 6
Participació de la comunitat parroquial de Sant Pol a la processó de Sant
Joan i Sant Pau.
“A las queixas que lo Capitol feu a la reverent comunitat de Sant
Pol per que nons habian acompanyat en la professo del die de Sant Joan
y Sant Pau, respongueren lo senyor rector y dita comunitat ab un ofici
quens passaren allegant alguns motius y excusas que no hi estaban
obligats. Se resolgué consultar eix assumpto.”
f. 152.112
1815, juliol, 9
Pastures a Ogassa.
“Lo senyor Plaromaní proposá que si apareixia be al Capitol se
fes commissió a don Anton de Ginispleda perque, junt ab los demes
propietaris de Ogassa, defensassem que los barraquistas de eixa dita
parroquia no poguessen anar a pasturar lo bestiar sino als llochs que
112. A partir d’aquesta resolució, canvi de secretari: Jaume Blanxart substitueix

Valentí Torres Amat.
tenen assenyalats antiguament. Se resolgue fer la dita commissió a dit

senyor y de defensar eixa causa.”
f. 152.
1815, juliol, 20
Joan i Sant Pau.
“Se llegí la resposta que [...] comunitat de Sant Pol feu al nostre
ofici que los habiam passat queixa [...] que nons habian acompanyat
en la professo de Sant Joan y Sant Pau y [...] dient que ja estan ente-
rats del contingut del nostre ofici. Se resolgue [...] lo ofici del modo se
segueix:” ‘Reverendo señor a vista de la [contexta...] 16 del corriente
se ve el Cabildo precisado a pedir nueva [...] parroco y demás individuos
de esa reverenda comunidad que en el termino de quinse [sic] dias
respondan categoricamente en escrito si o no se reconocen obligados
a assistir [sic] en fuerza del capitulo 8 de la concordia a la procesion
de sus santos titulares.’
f. 152.
1815, juliol, 27
Joan i Sant Pau.
“Se llegí la resposta oficial del senyor rector y comunitat de Sant
Pol al ofici ultim dal dit quels habiam passat y responen ab estas
paraulas:” ‘Ilustre señor en contextacion al oficio que en fecha 20 de
los corrientes se sirvió vuestra señoria passar al cura parroco y de-
mas residentes de la parroquial iglesia de San Juan y San Pablo de la
presente Villa dicen: que para que reyne un verdadero espiritu de paz
una perfeta [sic] armonia y fina correspondencia entre vuestra señoria
y la comunidad de la parroquial, assistirán a la procesion que se hace
en el dia de la festividad de los santos patrono San Juan y San Pablo.
Dios guarde [...] de acuerdo de los demas residentes Juan Vila [rector].’
f. 153.
1815, agost, 11
Petició de l’organista de prendre possessió del benefici de Sant Jaume.
“Lo reverent Ignasi Parella, electo organista de la present colle-
giata [... presenta] la carta amisiva del senyor vicari general perque en
nom de aquest se li donas [...] del benefici de Sant Jaume annexo al
ofici de organista. Se commissioná [...] subexecutor al senyor canonge
Carmaniu qui li doná la possessió y foren testimonis lo reverent Pere

Auter, comensal, y lo reverent Anton Soler.”
f. 153.
1815, agost, 31
“Item. Se resolgué tornar en son lloch del cap del Sant Christo las
particulas consagradas del Santíssim Misteri que per dorar lo camaril
se habian tretas de alli. Y se executá lo divendres a 1 de setembre ab
molts testimonis y entre altres los tres parrocos de esta Vila.”
f. 154.
1815, setembre, 14
Obres per a daurar l’interior del cambril del Santíssim Misteri: contribució
al seu pagament.
“Se resolgué dar a dona Theresa Marimon y Asprer un lienzo
pintat de un Eccehomo a fi de mourerla a fer limosna per daurar lo
interior del camaril de Santíssim Misteri.”
f. 154.
1815, octubre, 19
“Item. Se resolgué anyadir a la polissa que se tirá a la obra per
pagar certas obras del Santíssim Misteri per estar esta administració
exausta de diners, y crescuts gastos, se notás esta circunstancia en la
dita polissa y comptes a fi de evitar confusió en lo esdevenidor.”
Donació del canonge Valentí Torres a l’hospital i al Santíssim Misteri de la
plusvàlua que ha assignat amb les obres de millora que ha efectuat
a la casa capitular de Sant Miquel, amb certs pactes i condicions.
“Item. Lo senyor Plaromaní proposá, de part del senyor canonge
don Valentí Torres, que cedia al Hospital y al Santíssim Misteri per
parts iguals las dos centas sexanta y tantas lliuras que acredita per las
obras de sa casa capitular ab tal que lo Capitol imposás quinse lliuras
annuals de arrendament a qualsevol dels canonges que la prengan per
torn y adelantant si algun gasto se ofereix lo canonge que la habitia
fins a ser quitia; y no habitantla canonge arrendarla a secular al preu
ques puguia. Se acceptá la sua oferta y se resolgué unanimament im-
posar las quinse lliuras expressadas al canonge que la prenguia.” [Al
marge: “Casa de Sant Miquel”.]
f. 155-157.
1815, novembre, 2
Trasllat d’un escolà a la catedral de Vic.
“Item. Se resolgué donar llicencia al escolá den Muntadas per
anar al servei de la catedral de Vich.”
1815, novembre, 9
Ingrés de dos nous escolans.
“Se me comissioná digués al mestre [de] capella proposás dos
nois bons per escolans per entrarne un al servei de esta [iglesia ...cia]
del den Muntadas, y havent despues lo senyor Pau Parasols presentat
[me ... er] entrar escolá lo noy Pau, son fill, fou est elegit.”
f. 157.
1815, desembre, 14
Obres en una casa del capítol.
“Se resolgué fer algunas obras necessarias a la casa de la iglesia
en que habita Joseph Serrat fent ara lo mes necessari, y se me commis-
sioná a mi per eix fi y que ab lo fuster del Rabal [sic] vessem quinas
obras eran necessarias en dita casa.” [Al marge: “Obras necessarias en
la casa del carrer de Sant Miquel”.]
f. 158.
1815, desembre, 24
Augment de sou del secretari del capítol.
“Se resolgué [...] salari del secretari que era de quinse lliuras, a
vint lliuras [...].”
“Item. Se donaren los oficis per lo any seguent 1816 en esta forma:
lo ofici de sagristá al senyor Carmaniu. De secretari al senyor Miró.
De obrer a Blanxart. De sindichs a Badia y a Carmaniu. De arxivers a
Miró y a Carmaniu. De depositari a Blanxart y a Valls. De receptor
a Sala y a Badia. De bolser y collector de absencias a Valls. De oidors
de comptes de la capitular a Sala y a Badia. De oidor de comptes de
la pabordia y comuna a Carmaniu y de la bina que presentaren en
los senyors comensals queda elegit per oidor de comptes de la dita
pabordia y comuna lo reverent Joan Codina. De administrador de Sant
Antoni a Sala. De administrador del Santíssim Misteri a Blanxart. De
administradors del hospital a Badia y a Carmaniu. De oidors de comp-
tes de absencias a Sala y a Carmaniu. De ofici de vacacions a Miró.”
f. 158-159.
1816, gener, 4
Designació de paborde eclesiàstic de les ànimes.
“... fou elegit per paborde ecclesiastich de las animas lo reverent
Ignasi Parella, prevere comensal y organista.”
Visita i acomiadament de l’arxipreste.
“Item. Lo senyor arxipreste Cortada, ara ardiaca major de la ca-
thedral del Barcelona, entrá y se despedí del Capitol e iglesia.”
f. 160.113
1816, gener, 16
Sou del carter.
“Se resolgue fer la polissa al correu ab aument de vuit pesetas
per aquest any.”
f. 160.
1816, gener, 18
Mort del bisbe de Vic.
“Item. Se llegí lo avís de la mort del il·lustrissim don Francisco
de Veÿan y Mola, bisbe de Vich, se resolgue respondrerli que ja se li
havian celebrat las exequias acostumadas pero ab especial funebre pom-
pa.” [Al marge: “Mort del il·lustrissim bisbe el 30 desembre de 1814”.]
“Item. A petició del Ajuntament se resolgue fer la professo acos-
tumada de Sant Sebastia.”
“Item. Se llegí una carta del pare Carlos de Barcelona, caputxí,
en la que avisaba sera ell subrogat per predicar la Quaresma en lloch
del pare Joan de Sabadell.”
f. 160.
1816, febrer, 5
Arrendament d’una casa situada a la plaça Major a favor del cirurgià Pau
Parassols.
“Lo senyor canonge decano don Anton Pla Romaní juntá Capitol
extraordinari ab asistencia del sobredit y dels senyors canonges Sala,
113. A partir d’aquesta resolució, canvi de secretari: Sebastià Miró substitueix

Jaume Blanxart.
Badia, Blanxart, Valls, Miró y Carmaniu, se resolgue assensar al senyor

Pau Parasols, cirurgiá de la present, la casa de Joan Socarrats situada
en la plassa Major, devant la font, per lo cens annual de set lliuras
barceloneses deu sous, que deu invertirse per missas de caritat deu sous
en sufragi de la anima de dit quondam Joan Socarrats. Lo acte de dit
ascensament fou fet en poder del discret Ramon Coll y Molas, notari.”
f. 161.
1816, febrer, 8
Manteniment del predicador de la quaresma.
“... se convingue posar lo pare predicador de la Quaresma en casa
lo senyor canonge Sala per vint sous diaris.”
f. 161.
1816, febrer, 15
Notificació de Bru Bret, nou arxipreste de la col·legiata.
“Item. Se llegí una carta del electo arcipreste doctor don Bruno
Bret, prevere y rector de Sant Celoni del bisbat de Barcelona, ab que
participaba al Capitol lo seu assenso, se resolgue respondrerli atenta-
ment.”
f. 161.
1816, febrer 22
Nou campaner, el seu sou i el campaner jubilat.
“... se resolgue posar per campaner a Miquel Tauler y donar 25
lliures annuals durant la vida del jubilat campaner Miquel Verdaguer
mentras habitia en esta, de las quals 25 lliures las deu se subtrauran
del salari del nou campaner Miquel Tauler.”
Reparacions de l’orgue.
“Item. Se comisioná al senyor canonge don Miquel Carmaniu per
escriurer a un organer per compondrer, renovar y millorar la orga.”
f. 161.
1816, febrer
Edicte de la Inquisició.
“Item. Se llegí un cartell de la Inquisició ab lo que posa a son
vigor las lleÿs y demes pertañents a la delacio de la heretgia.”
f. 162.
1816, març, 7
Sal de Cardona.
“... se resolgue recorrer per la sal que tots (anys) presta a esta
iglesia lo salí de Cardona.”
f. 162.
1816, abril, 1
Presa de possessió de Joan Crehuet com a canonge.
“... se llegí la carta missiva per donar possesio al reverent Joan
Creuhet, antes domer de la parroquial, del canonicat vacant per promo-
cio del don Valenti Torres a una canongia de Vich, foren comisionats
a dit fi lo senyor canonge Carmaniu per executor y lo infrascrit per
subexecutor los quals donaren posesio al sobredit y fou admes [ad
...] osculum pacis. Testimonis foren los reverents Anton Soler y Eudal
Lapuja, prevere.”
“Se llegí un plech del vicari general per pregarias per la felis
[navegació ...] serenissimes infantas de Portugal. Se acordá añadir la
colecta pro [Na...].”
f. 162.
1816, abril, 4
Adquisició d’un despertador per al campaner.
“Item. Se resolgue comprar dels diners de la obra un despertador
per lo quarto del campaner.”
“Item. Se llegi carta del primer secretari de Estat per rogativas
per la felis navegacio de las serenissimes infantas de Portugal.”
f. 163.
1816, abril, 6
Examen de solfeig.
“... fou examinat de solfa y aprobat lo senyor canonge Creuhet
ab la condicio de haber de continuar lo estudi de solfa per espai de
dos mesos y en ells privat del torn de prima.”
f. 163.
1816, abril, 11
Arrendament del terç de Molló.
“... se feu comisio als senyors canonges Carmaniu y Creuhet per

arrendar a 700 lliures sous lo tersó de Molló.”
Contracte a Joan Font, organer de Rupit, per a la construcció d’un nou
orgue.
“Item. Se feu comisio als senyors canonges sindichs per firmar
la contrata [...] orga de planta nova, que deu colocarse sobre lo chor
petit per [...] de quatre mil lliuras per lo treball de organer compres
tot [...] la fusta y treball de fuster o escultor. Lo organer se anomena
[Joan] Font, natural de Rupit.”
f. 163.
1816, abril, 18
Obres a dues cases del capítol.
“... lo infrascrit proposá obrar lo dalt de la casa que habita im-
mediata a la del senyor arxipreste y convingue lo Capitol en abonar
los gastos importaran las obras y lo mateix se resolgue respecte de las
obras que projecta fer lo senyor canonge Creuhet en la casa habita
immediata a Sant Miquel.”
f. 164.
1816, abril, 25
“... a suplica del Ajuntament de Vila y Ribera se resolgue fer un
ofici de pregarias per sol en lo disapte proxim.”
f. 164.
1816, maig, 30
Donació de sal a l’hospital.
“... se resolgue donar per caritat una arroba de sal al hospital.”
f. 164.
1816, juny, 6
Designació d’ermità per a Sant Antoni.
“... los senyors comissionats digueren haber elegit per hermitá a
Joseph Folcrá anant tot de acort ab los comissionats del Ajuntament.”
Sou i obligacionis de dos músics de la capella.
“Item. Se llegi un memorial dels musichs Francisco Serrat y Es-
teva Pujol exposant que servian la capella sens salari y sels decretá lo
salari annual de deu lliuras y mitja per cada un de ells mentres con-
tinuasen en aplicarse a la musica y ab la obligacio que Esteva Pujol

deu apendrer de sonar la trompa de cassa.”
f. 165.
1816, juny, 8
Ordre o ubicació dels músics de la capella a les processons.
“Item. Se resolgue que la capella de musica continuás anar a las
professons immediatament despues del clero, antes de las atxas, a que
protestá lo senyor canonge Badia.”
Requeriment a l’ermità de Sant Antoni.
“Item. Que lo hermitá de Sant Antoni als oficis y professons que
es cridat, asistesca com a secular sens habits de chor y sens entrar
en lo chor.”
Petició de la ribera respecte a l’administració de l’ermita de Sant Antoni.
“Item. Se continuá la comisio als senyors canonges Sala y Creuhet
per tractar ab lo Ajuntament sobre certas pretensions que tenen los
pagesos cerca la hermita de Sant Antoni.”
f. 165.
1816, juny, 10
“Item. Se llegi una carta del vicari general capitular de Vich ab
la que inseguint orde real disposa que se cantia un Te Deum per la
presa de Cartagena [de] Indias, se resolgue verificarho en lo diumenge
proxim.”
f. 165.
1816, juny, 27
Construcció d’un nou orgue.
“Item. Que se escriga al organer remetia lo que tinga treballar,
luego que fassia la carga y que se li seran enviadas las altres mil lliuras.”
f. 166.
1816, juliol, 11
“... se llegi una carta del vicari general qui inseguint orde real
disposa se cantia un Te Deum per una felis victoria que nostras tropas
guañaren en las Indias en lo alt Perú, se resolgue cantarlo lo diumenge
proxim.”
f. 166.
1816, juliol, 18
“... se llegi carta del provincial dels caputxins avisant que lo pare
Pere Martir de Ripoll predicaria la Quaresma vinent.”
f. 167.
1816, juliol, 25
Escut de la família Asprer a l’altar de Sant Antoni.
“... a petició de don Anton de Asprer se resolgue tornar las suas
armas en lo altar de Sant Antoni.”
f. 167.
1816, agost, 12
El canonge Anton Pla Romaní pren possessió com a procurador de
l’arxipreste Bru Bret.
“... se llegi la carta missiva del doctor don Bruno Bret [rector] de
Sant Celoni, antes cathedratich de escriptura del collegi [tridentino]
de Barcelona y vistas las butllas y demes concernent lo senyor canonge
canonge [sic] don Anton Pla Romaní prengue posesio del arxiprestat
com a procurador de dit don Bruno Bret, fet de subexecutor lo senyor
canonge don Miquel Carmaniu y essent testimonis Jaume Roquer y
Puig, peraÿre y campaner, y Miquel Tauler, terriser y campaner, de que
fa fe lo infrascrit.”
f. 167.
1816, setembre, 6
Anunci de visita pastoral.
“... se llegi una carta del senyor vicari general capitular de Vich,
sede vacant, ab la que avisaba una especial illimitada comisio a favor
del senyor canonge de Vich don Valenti Torres per visitar esta iglesia,
se resolgue respondrer que la practica immemorial y prerrogativa de
esta iglesia era lo ser visitada per los il·lustrissims senyors bisbes y en
son defecte per los il·lustrissims vicaris generals.”
f. 169.
1816, setembre, 7
Missió dels caputxins.
“... se llegi carta del senyor vicari general capitular de Vich ab
la que, inseguint ordre real, proposaba lo enviar en esta la Missio; se
resolgue respondrerli atentament; y se feu comissio al senyor canon-

ge Creuhet per cuidar del alotjament y manutencio dels missionistas
caputxins.”
Ofici de festa major en honor al Santíssim Misteri, oficiat pel nou arxipres-
te.
“Item. Lo senyor arxipreste demaná celebrar lo offici lo dia del
Santíssim Misteri y convingue lo Capitol aseñalantli per asistents los
dos ultims entrats canonges.”
Anunci de nou bisbe de Vic.
“Item. Se resolgue donar la enhorabona al electo senyor bisbe de
Vich reverent pare fra Ramon Strauch, de la serafica religio de sant
Francesc.”
f. 169.
1816, setembre, 30
Anunci del casament del rei Ferran VII i del seu germà Carles amb dues
infantes de Portugal.
“... se llegi una carta del Rey notificant son desposori celebrat en
Cadiz als 5 del corrent ab la serenissima senyora infanta de Portugal
dona Maria Isabel, y lo desposori de son germá lo serenissim senyor
infant don Carlos ab la serenissima senyora infanta de Portugal dona
Francisca de Asís.”
“Item. Se resolgue que lo asistent en las festivitats y oficis solem-
nes vaja ab capa sens estola, per ser mes conforme a las rubricas.”
f. 170.
1816, octubre, 17
Missió dels caputxins.
“... se rebe avis dels reverents pares caputxins Feliciá de Mataró,
Bonaventura de Alforja y Jaume de Hostalrich notificant que per tot
lo die tres de mes proxim serian en esta per comensar la Missió que,
de acort de est Capitol ab lo vicari general de Vich sede vacant [sic],
se habia projectat. Se resolgue respondrerlos cortesment y notificarlos
que anira a son carrech lo novenari de animas que cau en mig de la
Missió.”
f. 171.
1816, octubre, 24
Examen de cant pla i designació de xantre.
“... verificadas las oposicions que presenciá lo il·lustre Capitol a

las que comparegue un sol opositor lo reverent Martí Palmerola los
examinadors digueren haberlo trobat habil e idoneo en cant pla y fi-
gurat y que tenia veu de baix y lo Capitol acordá ferli la presentacio
de dita soxantria sempre que vinga lo notari per autenticarla.”
f. 171.
1816, octubre, 24
Gratificació a l’antic campaner.
“... se resolgue donar quatre duros en part gratuits en cumpliment
del salari promes al excampaner Miquel Verdaguer qui se trasladaba
per viurer en Girona.”
f. 171.
1816, octubre, 29
Nomenament de beneficiat i xantre.
“... se feu presentacio del benefici o soxantria baix invocacio de
Nostra Senyora de la capella del Abad a favor del reverent Martí Pal-
merola. Lo acte en poder del discret notari Ramon Coll.”
f. 171.
1816, novembre, 28
Donació d’instruments musicals.
“Lo senyor [canonge] Blanxart feu donacio a la obra de la iglesia
colegiata y entregá al cuidado del Capitol ara, per despues de sa mort,
un fuerte-piano; un contrabaix, un violí, una flauta y dos clarinetas, tot
perque servesca per la instruccio dels escolans y musichs de la iglesia.”
f. 172.
1816, desembre, 2
“... se llegí la carta misiva y se doná posesio del canonicat vacant,
per mort de don Joan de Puig, al reverent Ramon Carbonell prevere
domer de la parroquial, antes rector de Surroca, y feu de subexecutor
lo senyor canonge Carmaniu y de testimonis los senyor Pere Martir
Blanch, cirurgiá, y Jaume Puig, campaner. Despues fonch admes ad
osculum pacis.”
f. 173.
1816, desembre, 19
“... foren elegits per los empleos per lo any seguent los que se
segueixen; per canonge sagristá don Miquel Carmaniu: per secretari don
Joan Creuhet; per obrer don Jaume Blanxart; per sindichs don Joseph
Badia y don Ramon Carbonell; per arxivers don Miquel Carmaniu y
don Joan Creuhet; per receptors don Jaume Sala y don Joseph Badia;
per bolcer y collector de absencias don Thomas Valls; per deposita-
ris don Jaume Blanxart y don Thomas Valls; per vacacions don Joan
Creuhet; ohidors de comptes de la capitular don Jaume Sala y don
Joseph Badia; de la pabordia y comuna don Miquel Carmaniu y lo
reverent Joan Codina, comensal; administradors del Santíssim Misteri
don Jaume Blanxart; de Sant Antoni don Jaume Sala [...] don Joseph
Badia y don Miquel Carmaniu; per ohidors de [comptes de las] absen-
cias don Jaume Sala y don Miquel Carmaniu.”
f. 174.
1816, desembre, 22
Designació de beneficiat.
“Se doná posesio de un benefici simple, ara de nou fundat en
lo altar del Santíssim Misteri, baix invocacio de Nostra Senyora la
Blanca a don Climent Colomer, clergue, essent subexecutor lo reveren
Joan Colomer prevere comensal fundador de dit benefici y testimonis
lo reverent Eudal Lapuja, prevere, y Joan Colomer, pagès de la Serra
del Cadell.”
f. 175.
1817, gener, 9
Cessió d’una caixa a la capella del Prat, per a guardar-hi els objectes propis.
“... se resolgue deixar una caixa per custodiar las robas y orna-
ments de Nostra Senyora del Prat.”
L’arxipreste Bru Bret proposa solucionar les disputes pendents entre el ca-
pítol i la institució arxiprestal.
“Tambe en dit Capitol lo il·lustre senyor arcipreste proposá tractar
amistosament tots los assumptos tan de interessos com de prerrogativas
que estaban en disputa ab dit il·lustre Capitol y terminar los tots en
una equitativa concordia y dit senyor arcipreste fou ohit ab unifor-
mitat de veus a qual fi se elegiren quatre comissionats per acordar y
terminar tots dits assumptos ab report al Capitol per sa aprobacio si li
apereixerá conforme y foren los tals comissionats los senyors canonges

Sala, Badia, Carmeniu y Creuhet, secretari.”
f. 176.114
1817, gener, 13
Concòrdia per a solucionar les disputes pendents entre el capítol i la insti-
tució arxiprestal.
“... y se llegí [...] lo borrador de la concordia que dits senyors
canonges [... comissionats] Sala, Badia, Carmeniu y Creuhet [... ...taren]
sobre los assumptos de interes [... ...gativas] entre lo senyor arcipreste
y Capitol y fou unanimament aprobat per tots los senyors canonges y
se resolgué se entregás al notari senyor Ramon Coll y Molas perque
la posas en paper sellat la estipulás y se firmás per lo il·lustre senyor
arcipreste y Capitol.”
f. 176.
1817, gener, 16
Concòrdia per a solucionar les disputes pendents entre el capítol i la insti-
tució arxiprestal.
“... se presentá lo notari senyor Ramon Coll y Molas per estipular
y firmar la concordia entre dit il·lustre arcipreste y Capitol tant en
assumto de interessos com de prerrogativas y relament se estipulá y
firmá ab uniformitat de veus y ab molt contento de tots los senyors
concordants y foren testimonis de la tal estipulació y firma los reve-
rents comensals Pere Auter y Joan Codina y se feu comissio als senyors
canonges Sala y Badia per firmar la referida concordia.”
1817, febrer, 20
Representació del capítol a Vic per a felicitar el nou bisbe.
“... se feu comissio al il·lustre senyor arcipreste per anar a Vich
a felicitar lo bon arribo al nou il·lustrissim senyor bisbe don Ramon
de Strauch y Vidal ...”
f. 179.
1817, març, 8
114. A partir d’aquesta resolució, canvi de secretari: Joan Crehuet substitueix

Sebastiá Miró.
“... se rebe carta de sa magestat y del il·lustrissim senyor bisbe per

pregarias per lo felis preñat de la reyna nostra senyora y se resolgue
ferlas tres dias segons costum ...”
Representació del capítol a Vic per a felicitar el nou bisbe.
“... y lo senyor arcipreste presentá evacuada la comissio de la
visita al il·lustrissim per lo felis arribo a Vich.”
f. 180.
1817, març, 9
“... en que demanaren los comuns pregarias per lo benefici de la
pluja y se resolgue dir tres dias la collecta en la missa y en seguida
las lletanias publicas acostumadas.”
f. 180.
1817, març, 13
Assignació de salari i atribucions d’uns músics de la capella, i admissió de
nous músics.
“... y se resolgue aumentar fins a nou llouras lo salari al primer
violi Santonja ab la obligacio de cuidar dels papers de la capella, re-
cullirlos, conservarlos y distribuirlos en sas ocasions y funcions; se
aumentá lo salari fins a dotse lliuras a Rafel Guiu ab la obligacio de
haver de cantar lo tenor, tocar la trompa y lo contrabaix quant convin-
ga; se admeteren a la capella a Pere Martir Bellapart per tenir y tocar
lo fugot [sic] y a Joan Giraut per cantar al contralt y a estos dos sels
donara lo ral de cada funcio y la sal acostumada.”
Adquisició d’un violí.
“Item. Se resolgue comprar un violi per dit Santonja ab la obligacio
de haver de entregar lo seu propri a la iglesia y quant moria quedia
tambe aquell a la mateixa iglesia collegial y en cas de mudar de domi-
cili dega entregar aquell y la [...] iglesia li retornara lo seu entregat.”
f. 180.
1817, març, 27
“... se resolgue ... y entregar a Joan Font organer sinch centas
lliuras mes per poder continuar los treballs de la orga.”
f. 181.
1817, abril, 17
Reclamació a un argenter.
“Se feu comisio a [... compellir] al argenter de Barcelona [...] de
son poder per no haver cumplert lo promes, si es necessari.”
Construcció d’un nou orgue: pintat.
“Mes. Comissio al senyor canonge Blanxart per fer pintar la nova
orga al color de caoba.”
Probablement, resolució referida al pagament de les obres efectuades al
cambril del Santíssim Misteri.
“Mes. Que se pagas de la obra al senyor canonge Torres lo que
resulta de credit a son favor per los gastos pagats del pintor o dorador
de Barcelona.”
f. 182.
1817, abril, 19
Processó per a demanar que plogui.
“... se resolgue anar a rebrer en professo fins al hospital la imatge
de Sant Antoni de Padua, que se determiná se baixas per alcansar del
Señor lo benefici de la aigua.”
Canvi de condició d’uns escolans.
“... se admeteren per escolans negras Joseph Masdeu y Jaume
Sala y que passas a vermell o de cor Ramon Solá per ser lo mes ins-
truit y apte.”
Construcció d’un nou orgue: pintat.
“... se aproba la concerta de pintar la orga a color de caoba y los
plafons de color de olivera y los capitells de marmol fi blanch y tot
envernissat segons reglas de art, per preu de 90 lliures al pintor senyor
Benito de Vich, sens altre gasto.”
f. 182.
1817, abril, 25
Processó per a demanar que plogui.
“... se resolgue per dita necessitat de aigua anar lo dilluns proxim
a buscar en professo Nostra Senyora del Prat y sino se logra encara dit
benefici en lo dissapte seguent se exposás lo Santíssim Misteri segons
costum y deguda solemnitats.”
f. 182.
1817, maig, 1
“Se aprobá lo preu de 15 lliures sous per adobar lo relotge pagant
altres 15 lliures sous esta Vila.”
f. 183.
1817, maig, 3
Exposició del Santíssim Misteri per a demanar que plogui.
“Se exposá y posá patent lo Santíssim Misteri despues de nona,
acudint lo ilustre Capitol ab tot lo clero y assistint a cantar lo himne
Sacris Solemnis, com se acostuma ab la major solemnitat; en seguida
se celebrá lo ofici de devocio solemne y predicá lo canonge infrascrit
secretari; continuá patent lo Santíssim fins a las sinch horas de la tarde:
a dos quarts de quatre se entrá a cantar vespres ab la cantoria, com fou
lo ofici y completas ab orga solemnes; despues se feren las rogativas
per alcansar lo benefici de la iagua de que teniam tan gran necessitat
y acabadas pujá lo Capitol, Clero y Ajuntament ab los pabordes a fer
la adoracio acostumada, y feta ab tota devocio se baixá a las gradas,
se cantá el Tantum Ergo y se reservá.
Esta tan solemne funcio se practicá per la gran necessitat que
[...] pluja; pues tot lo regne de España estaba ab una quasi extrema
sequedat y en molts puestos ja perduda la cullita de blat; y gracias al
Señor [en dit d...] al mati comensá a plourer y havem [qu... ...] me-
diats. Assistiren un numero [imm...] devots de esta Vila, parroquia y
comarca a [...] y tot lo dia ab moltas atxas de confrarias [...] de esta
Vila y parroquia ab molt [re...] a Nostre Divino Salvador [ta...] conser-
vat en aquell Santíssim Misteri per nostre consol en totas necessitats.
De tota esta funcio de exposar y reservar lo Santíssim Misteri
foren testimonis lo reverent Anton Soler, prevere, Joseph Vernedas y
Bonaventura Folcra, essent present y executor lo infrascrit canonge
secretari, de que dono fe.”
f. 183.
1817, maig, 9
Pregàries d’acció de gràcies.
“Se resolgue cantar lo ofici de devocio y lo Te Deum en accio de
gracias en lo diumenge proxim per la abundacia de plujas saludables
que lo cel nos ha concedit.”
f. 185.
1817, maig, 13
Processó per a demanar que plogui: retorn de les imatges.
“Se resolgue retornar en lo dijous proxim la imatge de Nostra
Senyora del Prat despues del ofici y lo endemá la de Sant Antoni de
Padua.”
“... y se aproba lo conclourer el dorar lo camaril de Santíssim
Misteri.”
f. 185.
1817, maig, 24
Nomenament de monjo interí.
“Se ha elegit per interino servidor de la [mongia] a Jaume Soler y
Roquer,115 estudiant, per preu cada any de 50 lliures sous y la quartera
y mitja de blat acostumadas. Y feu comissio al senyor Carmeniu per
collectar los fruits de la mongia.”
f. 186.
1817, maig, 29
Construcció d’un passadís d’accés al cor des de la sagristia.
“Se resolgue tambe fer lo passadis y porta escusada per entrar al
cor y los seculars per anar a cantar y marxar a la orga, y a est fi se
feu comissio als senyors Sala y Carmeniu per tractarho y convenirho
ab los mestres.” [Al marge: “Esmers de 100 lliures sous porta per lo
cor o corredor desdel chor a la sagristia.”
f. 186.
1817, juny, 2
Encàrrecs a l’arxipreste referents a l’organer i a l’argenter Joan Angelí.
“Dia 2 juny 1817. Capitol ordinari en que assistiren tots los se-
nyors canonges a excepcio del senyor arcipreste se resolgue que est
señor se detingues alguns dias mes en Barcelona per poder arrencar
lo organer y las dos imatges del argenter [Joan] Angeli.”
Construcció d’un lavabo.
“Mes. Se resolguer fer una comuna o necessaria a la altre part
dels claustros per los [...].”
f. 186.
115. Jaume Soler i Roquer (Sant Joan de les Abadesses, 20/9/1799 - Sogorb,
19/3/1851), bisbe de Terol.
1817, juny, 19
Provisió de mestre de gramàtica.
“... se feu comissio als senyors Blanxart y Creuhet per tractar ab
lo Ajuntament de la Vila per la eleccio de mestre de gramatica y entre
tant posar un substitut.”
f. 187.
1817, juliol, 3
Referent a les porcions assignades al batlle.
“... sobre la porcio del batlle o assessor que posseheix lo Capitol
la una y la altre los Dignitaris, segons la concordia; esta porcio en res
pertany an als comensals; pues quant lo Capitol era baró, las donaba
anal batlle y assessor y quant, per algun motiu o causa las suspenian,
sempre quedaban del Capitol, y ara cessada la jurisdiccio han retornat
al Capitol, que eran suas; aixi y (com) las de Ripoll han tornat al se-
nyor abad que antes quant era baró las entregaba al batlle y assessor.”
f. 189r.
1817, juliol, 10
Pagament del treball de composició i d’ordenació en solfes i partitures mu-
sicals a favor de l’organista Ignasi Parella.
“Mes. Se resolguer [sic] pagar vuit duros al reverent Parella per
los treballs de posar en limpio en forma deguda los resos dels Sants
Màrtirs Llucià y Marcià y del Santíssim Cor de Jesus, novas llibretas
per los escolans de [...] y algunas altres cosas de adops de llibres.”
“Mes. Se resolgue pagar los treballs de fuster per las contras de
fusta de la orga.”
f. 189v.
1817, juliol, 17
Oposicions a mestre de gramàtica.
“... se resolgue se fixas termini per lo concurs a la pretencio de
mestre de gramatica vacant y se determiná fins lo dia 20 del proxim
agost.”
Construcció d’un passadís d’accés al cor des de la sagristia.
“... y tambe que se continuas ab volta lo corredor per evitar mes
fret y assegurar la iglesia.”
f. 189v.
1817, agost, 7
Aclariments sobre les obligacions del monjo.
“Se resolgue que lo monjo de esta iglesia no debia estar subjecte
al beneficiat de Sant Antoni segons la inconcussa practica de esta igle-
sia, estil y observancia de la corresponent consueta que es conforme
al acte publich firmat per lo abat y Capitol en lo dia 13 de mars de
1363, ab que se li imposan al monjo las obligacions ben separadas
del beneficiat de Sant Antoni y aixis cada qual deu cumplir las suas
proprias y no deu obligar est a aquell que suplia sas faltas; pero resol
lo Capitol y determina que lo monjo en los casos que dit beneficiat
estiga de obligacio en lo altar de diaca, obria lo sacrari y cortina del
Santíssim Misteri quant sia necessar per no quedar la iglesia inservida.”
f. 190r.
1817, agost, 14
“... se resolgue celebrar en lo dia 24 proxim un ofici a gloria de
Sant Thomas per los estudiants y ab la acostumada limosna...”
Autorització d’absència del xantre.
“... y se concedi llicencia per alguns dies al reverent Marti Pal-
merola, xantre, per anar a son pais...”
“... y fer pregarias en lo dissapte proxim per alcansar pluja.”
f. 190v.
1817, agost, 21
Designació de mestre de gramàtica.
“... y se aprobá al reverent Eudalt Bassegaña per mestre de gra-
matica de esta Vila durant lo beneplacit.”
f. 190v.
1817, setembre, 4
“... se resolgue cantar lo Te Deum diumenge proxim per lo felis
part de la Reyna nostra senyora [...] dia 21 agost ultim de una infanta...”
f. 191r.
1817, setembre, 15
Referent al comportament dels músics de la capella.
“Se resolgue que en ninguna funcio de la iglesia la capella de

musica estiga en lo cor respecte que se pertorban los residents sino
que [deuran] pujar dalt en las tribunas.”
f. 191r.
1817, octubre, 16
Advertiment al campaner.
“... si sols per [...] advertir al campaner estiga vigilant de [...] lo
tancar las portas de la iglesia per evitar los [...] que tant se amenassan.”
f. 191v.
1817, octubre, 30
Administració del sagrament de la unció dels malalts o viàtic en dies de
mal temps.
“Se ha resolt que quant per temps de plujas, neus o altre contra-
temps no pot lo cos del Capitol y comensals acompañar en professó lo
sant viatich o la extremauncio si que que [sic] sols lo senyor canonge
semmaner va a la casa del malalt per la tal administracio, que se detinga
dit cos de clero formar en la iglesia resant los psalms corresponents
fins que dit canonge semmaner regressia en la iglesia y en ella junts
conclourer la funcio corresponent, per ser conforme al ritu.”
f. 192r.
1817, novembre, 10
Designació de monjo de Sant Antoni.
“[...] de no haverse trobat sacerdot per servir la mongia y comensalia
de Sant Antoni, se ha concedit al reverent Ramon Brunells, prevere, lo
servir esta ultima gratuitament sens salari, com ell mateix se ha ofert,
y en los dias que estara impedit de servir de diaca per trobarse obligat
en aquell dia a servir de subdiaca per raho de sa comensalia, deura
cuidar de buscar altre per servir y en est cas se pagara de la vacant
lo acostumat y lo restant sera per [...] (de la iglesia que libre cedeix.)”
f. 192v.
1817, novembre, 24
Designació de monjo substitut.
“Se ha admes per servir la mongia, per substitut durant lo bene-
placit, a Marti Palmerola, estudiant, prevenintli un especial y personal
cuidado en distribuir lo vi blanch y lo oli per las llantias perque no
se extravie; y per retribucio se li asseñala la annual 50 lliures sous
quartera y mitja de blat per las hostias, una fenega de sal, entrada en
la capella y en lo cor en quant als oficis majors fundats.”
f. 193r.
1817, novembre, 28
Desginació del paborde del Roser.
“Mes. [...] al comensal reverent Joan Vilacendra, prevere, [paborde]
de la confraria del Roser ab totas las facultats corresponents.”
f. 193v.
1817, desembre, 4
“Se ha nombrat per administrador del hospital al reverent Pere
Auter, comensal.”
f. 193v.
1817, desembre, 18
Llicència d’absentar-se en certes funcions litúrgiques a un canonge per
malaltia.
“Se resolgue fer present a las matines de est hivern al reverent
Coll a motiu del dolor raumatich que pateix, segons la certificacio del
facultatiu, y que assistesca en los dias que a son coneixement puga.”
f. 193v.
1817, desembre, 22
“Se han nombrat a [pluralitat de veus] secretas tots los empleats
per lo any immediat seguent en esta forma: lo senyor canonge Carme-
niu sagristá, Creuhet secretari i primer arxiver Carmeniu segon arxiver
Creuhet primer receptor de pa Sala segon receptor Badia collector de
absencia y vacants Carbonell vacacions Creuhet primer sindich Carme-
niu segon sindich Creuhet bolser Creuhet obrer Blanxart depositaris
Blanxart y Valls ahidors de comptes de la capitular Sala y Badia ahi-
dors de la pabordia y comuna Carmeniu administrador del Santíssim
Misteri Blanxart administrador de Sant Antoni Carbonell administrador
del Hospital Badia (y Carmeniu) ohidors de comptes de las absencias
Sala y Carmeniu.”
f. 194r.
1818, gener, 15
Modificació del nou orgue.
“Se ha acceptat lo pacte del organer Joan Font per añadir los
sis resistres [sic] en la nova orga expressats en lo memorial a fi de
fer completa la orga de 28 palms y ab tota perfeccio plena, per preu
de 400 lliures sous y 100 lliures que un benefactor a mes li entrega
y dona, ab la condicio que lo organista y reverent Auter, perits en dit
art, diguian que es util y convenient y de un preu just y equitatiu,
quals preguntats han respost que es aixis molt just y equitatiu y molt
convenient a dit fi.”
f. 194v.
1818, febrer, 10
Nomenament d’un beneficiat.
“Se ha fet comissio als senyors canonges Miró y Creuhet per donar
possessio a don Jaume Soler y Roquer, acolit, del benefici simple de
Santa Elisabet fundat en esta colegial iglesia y avui la han verificada
essent presents per testimonis los reverents Ignasi Parella y Joan Co-
dina, comensals de dita iglesia.”
f. 195r.
1818, març, 16
Qüestions de la litúrgia de Setmana Santa.
“Se ha resolt que en avant no se face us de la creu gran sino
de la sola vera creu per la adoracio del divendres sant per ser mes
acomodada a tal funcio y que en lo dissapte sant y en tots los demes
dias en que lo subdiaca assistent en lo altar haja de portar la creu en
professo alguna [...] funcio si lo senyor arcipreste celebra respecte que
dos canonges li fan de assistents en estos casos lo reverent comensal
menor en antiguedad deura portar la creu y no canonge algun; pues
estos tenen privilegi y son exceptuats de esta servitut.”
f. 196r.
1818, març, 25
“... y se ha fet comissio al senyor canonge Sala per dar las gracias
al pare Pere Martir de la Quaresma que acaba de predicar y oferirli
la seguent.”
f. 196r.
1818, abril, 16
Contracte de manteniment del rellotge.
“... ha aprobat lo ajust ha fet Miquel Tauler vui [sic] campaner ab
lo Ajuntament de esta Vila ab que se ha obligat per preu de 42 lliures
sous annuals cuidar del relotge publich de esta iglesia, mantenirlo y
conservarlo en tots [...] costas, tant en cordas, rodas, mollas y en tot
lo demes, sens excepcio alguna, a sas costas per dit preu, pagant dita
partida y quantitat acordada de 21 lliures sous lo Capitol y las restants
21 lliures sous dit Ajuntament baix obligacio de tots sos bens de una
part y altre.”
f. 196v.
1818, abril, 23
Modificació del nou orgue.
“Se ha resolt entregar 100 lliures sous al organer ates que esta
impossibilitat de conclourer la orga y las restants que acreditia en sa
ocasio se li aniran entregant en lo maig proxim a proporcio de lo que
adelantia per conclourer la orga en dit mes de maig.”
f. 197r.
1818, maig, 14
Verificació de la construcció del nou orgue.
“Mes. Se han nombrat per visurar lo orga que acaba de treballar
lo organer senyor Joan Font als reverents Auter, mestre Brunells, Parella
organista y Palmerola.”
f. 197v.
1818, maig, 25
Admissió, amb condicions, d’un músic a la capella.
“Mes. Se ha admes a la capella a Miquel Falguera ab la condi-
cio que tornia de Olot instruit en la clarineta y que se advertesca a
[Bellapart] que se instruesca en lo contrabaix diariament [...] quedara
despedit de la capella per lo proxim [...].”
f. 198r.
1818, juny, 1
“Se ha fet comissio als senyors canonges sagristá y secretari per
donar possessio al reverent Anton Soler, prevere, del benefici simple
de Nostra Senyora la Blanca, dit den Sederra, y avui la han verificat,
essent presents per testimonis los reverents Joan Codina y [...] Parella,
comensals de esta collegial iglesia.”
f. 198r.
1818, juny, 5
Impost municipal per a fer front al pagament de soldats: el capítol s’hi
nega.
“... se resolgue no contribuir al imposit que lo Ajuntament de esta
Vila volia posar en cada carga de vi per poder pagar los soldats que se
hajan de fer, per mes que dit Ajuntament ho demania de gracia, com
ho ha demanat, pero que se fara en la ocasio alguna gracia donacio
si dit Ajuntament paga lo que es de justicia de las pensions del [...].”
f. 198r.
1818, juny, 11
Custòdia de l’orgue.
“... y que se advertis al reverent organista y al manxador que no
entreguian la clau de la orga a persona alguna antes be la tingan ben
custodiada perque no se mallogria la orga.”
f. 198v.
1818, juny, 26
Donatiu al rector de Bruguera.
“Se ha accedit a la [limosna] que demana lo reverent rector de
Bruguera per aquella iglesia parroquial, so es, de una creueta de plata
per collocar sobre lo globo y compondrer dos albas y dos [roquets]”
f. 198v.
1818, setembre, 12
Petició del mestre de capella referida a la interpretació durant la festa major.
“... lo Capitol ha accedit a la suplica ha fet lo senyor mestre de
capella de cantar lo ofici y completas del Santíssim Misteri en lo cor,
respecte que per la molta musica a dalt en las tribunas de la orga [no]
podian ser ben guiats del compás per [porderlo] tots observar y veurer.”
f. 199v.
1818, setembre, 24
Contracte amb l’organer per a afinar l’orgue.
“Mes. Se ha resolt donar de gratificacio al organer 50 lliures sous
ab la obligacio de pujar a esta en lo any proxim vinent des de Vich
pera afinar la orga de esta Collegial y pagadoras en tal ocasio.”
f. 200r.
1818, novembre, 5
Contracte de tres músics per a la capella.
“Se han admes a la capella de musica de esta iglesia, durant lo
beneplacit del [Capitol] y fins que esta Vila proporcione subjecte o
subjectes per poder desempeñar, als tres musichs de Ripoll Francisco
Puig, y Manuel y Narcis fills seus, asseñalantlos per salari annual a
tots tres junts [...] salari de las dos plassas vacants de Guiu y [Serr...
aixo] es, vint y una [lliures] y dos fanegas de sal per tots tres junts,
ab la obligacio de haver de assistir a totas las funcions de musica de
esta iglesia.”
f. 201r.
1818, novembre, 12
Condicions a un dels tres músics contractats.
“Lo musich Manuel Puig, que vol habitar en esta Vila, se ha admes
en tot lo de la capella per lo ral y funcions, a mes de la de musica.”
f. 201r.
1818, desembre, 1
“Se ha resolt fer las pregarias en lo proxim diumenge per lo felis
part de la Reyna nostra senyora...”
f. 202r.
1818, desembre, 21
“... foren [escollits] per los empleos del any seguent los senyors
canonges que [segueixen]: per canonge sagristá don Miquel Carmeniu;
per secretari don Joan Creuhet; per primer arxiver don Miquel Carme-
niu; per segon arxiver don Joan Creuhet; per primer receptor de pa
don Jaume Sala; per segon receptor don Joseph Badia; per collector de
absencias don Ramon Carbonell; per las vacacions don Joan Creuhet; per
primer sindich don Miquel Carmeniu; per segon don Joan Creuhet;
per primer sindich don Miquel Carmeniu; per segon don Joan Creu-
het; per bolser don Joan Creuhet; per obrer don Thomas Valls; per
depositaris don Jaume Blanxart y don Ramon Carbonell; per ohidors
de comptes de la capitular don Jaume Sala y don Joseph Badia; de
la pabordia i comuna don Miquel Carmeniu y reverent Ignasi Parella
comensal; administrador del Santíssim Misteri don Jaume Sala; ad-
ministrador de Sant Antoni don Ramon Carbonell; administrador del
hospital don Joseph Badia y don Miquel Carmeniu; y per ohidors de

comptes de las absencias don Jaume Sala y don Miquel Carmeniu.”
f. 202r.
1819, gener, 14
Pregàries amb motiu de la mort de la reina.
“Se ha resolt [...] lo cantar acostumat en lo dia 21 proxim per la
difunta [nostra senyora] Isabel116 reyna de España que mori en lo dia
26 del ultim desembre.”
f. 203r.
1819, gener, 21
Reclamació a l’argenter Joan Angelí.
“Se ha resolt se escriga al procurador de Barcelona Joseph Pol
perque acudia en justicia contra lo argenter Joan Angeli per compellirlo
de entregar la imatge del precursor,117 la plata, o son valor en defecte
de la imatge.”
f. 203r.
1819, febrer, 6
Canvi d’un dia de dejuni amb motiu del carnestoltes.
“Mes. Que se publiquia la gracia de [...] que commuta lo dejuni
de Sant Mathias dia 23 dimarts de carnebal [sic] en lo dissapte de
quinquagessima dia 20.”
f. 203v.
1819, març, 4
Pregàries amb motiu de la mort del qui havia estat rei, Carles IV.
“Se ha resolt celebrar lo cantar acostumat per lo difunt antich
[rey] don Carlos quart.”
f. 204r.
1819, març, 11
“Se ha resolt se escriga al argenter Joan Angeli que envie un paper
firmat de sa ma del pes ha de tenir de plata la imatge del precursor,
116. Maria Isabel de Bragança i Borbó.

117. Sant Joan Baptista.
pagat ell de sos treballs de la mateixa plata, y se obligia a tenirla tre-

ballada per tot lo abril proxim; y aixis lo Capitol suspendra lo acudir
en justicia contra de ell.”
f. 204r.
1819, abril, 1
Pagament a l’organista Ignasi Parella per uns arranjaments fets a l’orgue.
“Se ha resolt se pagian las 7 lliures 49 sous al reverent Parella
per los gastos de algunas cosas pertañents a la orga y cordas de la
iglesia que [...] per disposicio del senyor canonge obrer.”
f. 204v.
1819, abril, 5
“Se ha concedit als estudiants portar en la [professó] de Dijous
Sant la imatge de Jesus Nazareno, colocantla despues de la del Ecce
Homo.”
“Mes. Se ha ofert segona Quaresma al pare predicador de est any
pare Felix de Premiá.”
1819, abril, 22
Acomiadament d’un músic de la capella.
“Mes. Per inutil, se ha despedit de la capella a Bellapart pero per
limosna avui se li dona la fanega de sal y se nega las [germans] Puig
la tercera que solicitan.”
f. 205r.
1819, maig, 17
Pregàries per la mort de la mare del rei.
“... vista la carta del Rey nostre senyor que nos anuncia la mort
de sa mare, reyna antigua,118 se ha resolt fer o (celebrar) lo cantar
acostumat per dita difunta.”
f. 205v.
1819, maig, 20
Celebració de la festa de Sant Antoni.
118. Maria Lluïsa de Parma.

“Mes. Se ha resolt celebrar la festa de Sant Antoni en la hermita

en lo diumenge proxim, despues de la octava de Corpus.”
f. 205v.
1819, maig, 23
Acomiadament de l’ermità de Sant Antoni.
“Se ha fet comissio al senyor Carbonell per tractar ab lo Ajun-
tament de esta Vila lo modo de despedir al actual hermitá de Sant
Antoni Joseph Folcra, per ser inapte per sa falta de salut y tenir nu-
merosa familia.”
f. 205v.
1819, maig, 27
Nomenament de l’ermità de Sant Antoni.
“Se ha admes per hermitá de Sant Antoni a Christofol Roquer y
Solá, solter, baix los pactes en son paper acordats.”
f. 206r.
1819, juliol, 22
Participació del capítol en la recepció d’un general.
“Se ha fet comissio al senyors arcipreste y canonges Carmeniu
y Creuhet per eixir en la primera casa de esta Vila a rebrer a su ex-
celencia el general Castaños119 en lo dia 25 proxim y acompañarlo en
tots los assumptos de estil y de etiqueta.”
f. 207r.
1819, agost, 2
Referent a un impost aplicat a Gombrèn per a la creació de soldats.
“... se ha resolt unirse ab los propietaris no habitants en Gom-
bren per resistir al injust pago o contribucio dels soldats de aquella
parroquia; pues dit pago sols ha de comprendre als habitants en cada
respective parroquia.”
Visita pastoral.
“Mes. Se han elegit als senyors canonges Carmeniu, [Crehuet]
y reverent comensal Auter per cuidar del [...ent] y manutencio de su
il·lustrissima que está proxim a visitar esta collegial.”
f. 207v.
119. Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide, duc de Bailèn.

1819, agost, 12
Visita pastoral.
“Se ha fet comissio [al] senyor arxipreste per anar a visitar y
obsequiar en [Ripoll] a su il·lustrissima y als senyors canonges Sala
y Creuhet per [practicar] lo mateix al arribo del principi de la [pa...] y
a son regres.”
f. 207v.
1819, agost, 19
Visita pastoral.
“Se ha resolt pasar ofici al Ajuntament de la Vila convidanlo per
asistir a la funcio de la entrada publica del senyor bisbe, que se fará lo
die 21 dels corrents al matí, y portar las varas de talam en la professo
y al señor batlle se li diga de paraula si vol eixir a rebrerlo ab los dos
comisionats del Capitol, segons estil.”
f. 208r.
1819, agost, 22
Visita pastoral.
“Nota. Dia 22 agost lo il·lustrissim senyor bisbe de Vich, don fray
Ramon Estrauch, en acte de visita visitá lo Santíssim Misteri y concedí
quaranta dias de indulgencia perpetua per cada Ave Maria y per cada
Pare nostre del rosari quotidiá.”
f. 208r.
1819, agost, 26
Visita pastoral.
“... se han llegit [los] decrets de la il·lustrissima en la visita que
ha conclos.”
f. 208r.
1819, agost, 27
Compra de teules.
“Item. Se ha resolt comprar mil teulas per la obra.”
1819, setembre, 13
Nomenament d’un canonge en substitució del difunt Joan Crehuet.
“... per haber mort lo senyor canonge don Joan Creuhet als 11 del
corrent y ser la provisio del canonicat del Capitol lo senyor canonge
Sala, que estaba de torn, lo ha acceptat y ha proposat al doctor don

Fortiá Delgar, prevere y secretari del il·lustrissim bisbe de Vich, sens
voler ni intentar ab aso contravenir a la butlla de sa santedat ni a la
real cedula de 1818 ab que queda prohibida tota nominacio y presen-
tacio de aquellas prebendas alli citadas fins haber vacat per lo espai
de dos añs, y lo Capitol lo aprobá nemine discrepante ab las mateixas
salvedats y ara per las horas se li feu la nominacio de dit canonicat ab
acte fet en poder del discret Joan Thenas y Thenas notari substitut del
doctor Anton Illa notari de Ripoll. Se troba la copia de dita nominacio
feta per ma de notari dins las cobertas de aquest llibre.
Item. Fer una certificacio a favor de don don [sic] Fortia Delgar
que se considera idoneo per lo desempleo del canonicat per las prendas
de que esta dotat y util per la iglesia, majorment atesa la actual falta de
operaris per las moltas vacants y per la edat avansada y atxacada de una
gran part de sos prebendats.”
f. 208r-208v.
1819, setembre, 19
Carboneig a Pardinella.
“Se resolgue carbonar lo bosch de Pardinella inutil per [... ...esura]
y fonch comisionat lo senyor arcipreste per evacuar dita [resolució.]”
f. 208v.
1819, setembre, 23
Casa canonical de Sant Miquel.
“Lo senyor canonge don Ramon Carbonell acceptá lo torn de
la casa de Sant Miquel ab las mateixas condicions que son antecesor
don Joan Creuhet, difunt, a saber: sis lliuras annuals com los demes y
altres sis lliuras annuals un añ per lo Santíssim Misteri y lo altre per
lo Hospital de Pobres de la present Vila, aixi succsivament fins quedi
satisfet lo credit que sobre dita casa tenen los senyors canonges don
Joan Torres, difunt, y don Valentí Torres, ara canonge de Vich.”
f. 209r.
1819, setembre, 20
Festa del Roser.
“També se resolgue que en lo die del Roser de octubre se entria
a vespres a dos horas inmediatament se digan matinas y laudes y al
ultim la professo se fassa per la Vila com se acostuma.”
f. 209r.
1819, octubre, 4
“Tambe se rebe una carta del Rey ordenant rogativas publicas per
la peste que afligeix la ciutat de San Fernando y pobles de Andalucia se
resolgue cantar las lletanias majors devant lo Santíssim Misteri tirada
la cortina per lo espai de set dias y durant la present calamitat añadir
a la missa la collecta de la missa pro tempore pestilentiae.”
Elecció d’escolà.
“Tambe se resolgue que lo senyor mestre de capella elegesca per
escola aquell que li aparega mes apte com y tambe que pasi a escola
vermell aquell que judiquia de millor veu.”
f. 209r.
1819, octubre, 14
Carboneig a Pardinella.
“Lo senyor arcipreste feu relacio de haber [terminat] la comisio
de carbonar lo bosch de Pardinella y de haber fet tracte ab Grau de
Gombreny a raho de onse sous y tres liquits per lo Capitol per cada
carga de carbo y que lo masover quedaba encarregat de invigilar perque
quedin los arbres corresponents ja per fusta ja per leña.”
f. 209v.
1819, octubre, 18
Casament del rei Ferran VII.
“... se llegi una carta del Rey anunciant son desposori celebrat
als 28 agost ultim ab la serenissima princesa donya Maria Josepa de
Saxonia, se acorda respondrerli y felicitarlo segons estil.”
f. 209v.
1819, octubre, 28
“Se resolgue escriurer al argenter exigintli ab tota formalitat lo
ultim plasso per entregar feta la imatge del Baptista.”
f. 209v.
1819, novembre, 4
“Se llegí una carta del argenter Angeli de Barcelona prometent
que per tot lo mes de janer proxim tindria acabada la imatge de Sant
Joan baptista; fonch acordat lo esperarlo per tot lo dit temps.”
f. 210r.
1819, novembre, 18
“Se llegi una carta del senyor bisbe de Vich acompañant altre
del Rey suplicant limosna per los apestat de las Andaluçias; se resol-
gue contextar que lo Capitol se troba en la dura precisio de haber de
respondrer que no pot per lo present contribuir.”
f. 210r.
1819, desembre, 9
Encàrrec de tamborets per als bordoners.
“... se resolgue se fessen quatre tamboretillos per los 4 bordoners.”
f. 210v.
1819, desembre, 20
“... se votaren los empleos y foren elegits per canonge sagristá
licenciat don Miquel Carmeniu, per secretari don Sebastiá Miró, per
arxivers don Sebastiá Miró y don Miquel Carmeniu, per receptors don
Jaume Sala y don Joseph Badia, per collector de absencias don Thomas
Valls, per vacacions don Ramon Carbonell, per sindichs don Jaume
Sala y don Joseph Badia, per bolser don Thomas Valls, per obrer don
Ramon Carbonell, per depositaris don Jaume Blanxart y don Ramon
Carbonell, per ohidors de comptes de la capitular don Jaume Sala y don
Joseph Badia, de la pabordia y comuna don Miquel Carmeniu, y en la
[bina que] presentaren los senyors comensals fonch elegit lo reverent
Anton Soler, administrador del Santíssim Misteri don Jaume Sala, de
Sant Antoni don Ramon Carbonell, del hospital [don Joseph] Badia y
don Miquel Carmeniu, y per ohidors de comptes de las absencias don
Jaume [...] y don Miquel Carmeniu.”
f. 210v.
1820, gener, 6
Destitució i nou nomenament del càrrec de campaner.
“... a pluralitat de vots fonch remogut del empleo de campaner
Miquel Tauler y ab uniformitat de vots foch donat dit empleo a Joan
Verges.”
f. 211r.
1820, gener, 13
Compra de nous llibres per a l’administració de l’ermita de Sant Antoni.
“Se resolgue que se comprin nous llibres de la administracio de

Sant Antoni per haberse perdut los vells, y que quedin en poder del
Capitol com hi estaban antes.”
“Lo Ajuntament demaná la professo de Sant Sebastiá (segons
estil, y lo Capitol convingué en ferla.)”
Pagament de feina a l’organista Ignasi Parella.
“Tambe se feu comissio al reverent Ignasi Parella per copiar en
los llibres de chor lo nou reso de Sant Vicens ab la gratificacio de
tretse pesetas.”
f. 211r.
1820, gener, 30
Concessió d’asil.
“... se concedi asilo en esta iglesia a Magi Corominas.”
f. 211v.
1820, febrer, 3
Referent a la custòdia dels nous llibres per a l’administració de l’ermita de
Sant Antoni.
“... lo administrador de Sant Antoni proposá que lo Ajuntament
volia tenir los llibres de la administracio de la hermita o be tenirne altres
a mes dels del Capitol, se resolgue que se estiga al estil y consuetut
y que en cas que lo Ajuntament tenir [..] llibres que lo administrador
canonge no hi posi la firma.”
“Lo Ajuntament demaná la professó de Santa Agatha y se acordá
ferla.”
f. 211v.
1820, març, 16
Publicació de la nova Constitució espanyola.
“Se llegí o proposá que lo Ajuntament de esta Vila y Ribera con-
vidaban al Capitol per publicar la Constitucio Española per lo endemá
ab ofici ab sagrament y Te Deum al ultim de tot y lo Capitol accedi a
tot y comissioná als senyors canonges Blanxart y Carbonell per associar
als ajuntaments en las ceremonias civils.”
f. 212r.
1820, març, 25
Recepció de la imatge de plata de Sant Joan baptista i reclamació a l’argenter
Joan Angelí.
“Lo senyor arcipreste feu relacio de haber evacuat las commissions
del Capitol en Barcelona y que en aquest dia arribaria la imatge de
plata de sant Joan batista y que encara quedaban en poder del argenter
unas setanta dos lliuras per fer un platet de canadellas y campaneta de
plata ab dos jochs de canadellas de cristall, tot a carrech del argenter
Joan Angelí.”
f. 212v.
1820, març, 27
Jurament de la nova Constitució espanyola.
“... a consequencia de una carta que se llegi del senyor bisbe de
Vich ab la que preve se fassa lo jurament de la Constitucio Española
per uniformarse ab la intencio y vot del Rey y de la Nació, tot lo Ca-
pitol y clero de esta iglesia passá a verificarlo.”
f. 212v.
1820, abril, 13
Jurament de la nova Constitució espanyola.
“Se llegí un ofici del alcalde constitucional de esta acompañant
un ofici del Gefe politich del Principat, incloent un ordre real del 30
ultim ab que se commina que qualsevol que se resistesca prestar lo
juntament a la Constitucio Politica Española o posar alguna restriccio
o condicio contra la mateixa Constitucio se judica per indigne del nom
de español y que deu ser expellit [y] confinat del Regne, ab ocupa-
cio de totas sas temporalitats si es ecclesiastich.”
Planificació d’obres a l’església.
“Se feu comissio als senyors canonges Carmeniu y Carbonell per
visurar y manar fer las obras de la iglesia que judiquin necessarias.”
f. 212v.
1820, abril, 17
Petició de pregàries per a les eleccions a diputats.
“Se llegi un ofici del senyor bisbe de Vich [disposant] tres dias
de rogativas per acert en la eleccio dels diputats de las Corts y bon
govern de [la] monarquia, fonch acordat verificarlas en los dias 23, 24
y [25] del corrent.”
f. 212v.
1820, abril, 22
Petició de pregàries amb motiu dels fets de maig de 1808 a Madrid i
sol·licitud de donatiu per les víctimes de Cadis del dia 10 de març.
“Se llegiren dos oficis del senyor bisbe de Vich que acompaña-
ban altres dos del Gefe politich del Principat lo un per lo aniversari
solemne per las victimas de Madrid del 2 maig de 1808 y se acordá
celebrarse un cos present ab sola absolta general y convidar al alcalde
y ajuntament; lo altre acerca una subscripsio en alivio de las desgra-
ciadas victimas de Cadiz en lo mars del present añy, fonch acordat
uniformarse ab las demes corporacions.”
f. 213r.
1820, abril, 25
Petició de pregàries amb motiu dels fets de maig de 1808 a Madrid i per a
les eleccions a diputats i verificació del jurament de la nova Consti-
tució espanyola.
“Se llegi dos oficis del alcalde constitucional de esta acompañant
altres del Gefe politich del Principat en lo un demanaba la hora del
aniversari del 2 maig y en la altre si lo Capitol y clero de esta iglesia
habia jurat la Constitucio; se resolgue respondrer a un y altre infor-
mantlo del fet de la veritat. Tambe convidaba per lo dia 30 del corrent
a la eleccio dels diputats de Corts y foren comissionats los mateixos
señors que en lo dia de la publicacio de la Constitucio.”
f. 213r.
1820, maig, 1
Petició de donatiu.
“Se llegi un impres remes per lo Gefe politich de la Provincia
demanant al Capitol [numer...] segons sa possibilitat a fi de remediar
las actuals urgencias del Principat; se resolgue conformarse amb les
demes corporacions e informarse ab lo Capitol de Vilabertran.”
f. 213r.
1820, juny, 11
Notícia dels fets ocorreguts a Saragossa amb el seu arquebisbe, Manuel Vi-
cente Martinez y Jiménez, retingut per haver-se negat a jurar la nova
Constitució espanyola.
“Se rebe un manifest del ocorregut en Zaragoza relatiu al senyor
arquebisbe y Gefe politich de aquella.”
Nomenament de recaptador.
“Tambe se rebe carta de dona Anton Valls avisant que estaba

nomenat per subcollector del pertanyent a la inquisicio suprimida.”
f. 214r.
1820, juny, 15
Processó de Sant Joan i Sant Pau.
“Lo rector de Sant Pol presentá un ofici en que comunicaba la
solicitut de celebrar altre professo en la tarde del dia dels patrons de
esta parroquia y fonch resolt respondrerli que lo Capitol estaba en lo
concepte que era contra lo previngut en la concordia y qe no podia
abdicarse de altre de sas prerrogativas alli reservadas, que li apareixia
deserreglar repetir la reverent comunitat una professo en lo mateix dia
ja feta ab lo Capitol y que lo esperit de pau dictaba que res se innoves
en la practica fins vuy dia constantment observada.”
f. 214v.
1820, juny, 22
Petició de donatiu per als afectats per l’epidèmia a Mallorca.
“Se rebe carta del il·lustrissim de Vich demanant per los apestats
de Mallorca algun subsidi y fonch resolt respondrerli que lo Capitol
zelos de socorrer la necescitat dels contagiats de Mallorca contribuira
no segons sos desigs si que segons ses escasas facultats.
Se resolgue escriurer a don Valenti Torras canonge de Vich co-
missionat [per] los prestamos y donatius a favor dels contagiats de
Mallorca que lo Capitol posaba en sa disposicio y per dit fi trenta
lliuras per donatiu.”
Sol·licitud d‘absència dels músics de la capella.
“Los musichs han proposat al Capitol sils permetria faltar a la
professo de Sant Aloÿ, se ha resolt respondrerlos que si, mentres deixin
substituts que sonin en dita professo.”
f. 214v.
1820, juny, 27
Reclamació d’un impost extraordinari.
“Se rebe un plech del collector de la Seu de Urgell demanant
trenta lliuras quinse sous y nou per lo subsidi extraordinari dels 30
milions pertañent al any 1819; se resolgue respondrerli que ab son
consentiment se valdria lo Capitol per dit pago de don Gabriel Ametller
xecolater [sic] de Barcelona, com se practicá lo altre vegada.”
Canvi d’ubicació de la comuna o lavabo.

“Se resolgue traurer per inutil y per lo mal olor que expedeix, la
necesaria120 del corredor, desdel chor a la sagristia, y habilitar la dels
claustros.”
f. 215r.
1820, juliol, 6
“Se resolgue escriurer al pare Felix de Premiá caputxi que se ser-
vesca dir si vindra o no personalment a predicar la tercera Quaresma
que te oferta.”
f. 215r.
1820, juliol, 20
Venda de les baranes del cor.
“Se resolgue fer valorar las balustradas de fusta que se tragueren
dels costats del chor y vendrerlas a Joseph Serrat.”
f. 215v.
1820, juliol, 26
Invitació a celebrar el jurament del rei de la Constitució espanyola.
“Se llegi un ofici del alcalde constitucional de esta ab que, inse-
guint altre del Gefe politich de Barcelona, convidaba a una Junta per
determinar lo Te Deum y festas per haber lo Rey (jurat) la Constitucio
en las Corts. Se feu comisio al senyor arcipreste per assistir a esta
convocatoria.”
Retorn a l’ara de l’altar major de l’església de la col·legiata de l’arqueta que
conté les relíquies de diversos sants, santes i objectes sagrats, amb
la transcripció del document que dóna testimoni de la consagració
original.
“Tambe se resolgue retornar una capseta de reliquias immediata
al altar major, es dir, immediata a la ara de dit altar, que era lo mateix
puesto en que estaban collocadas y posarlas ab tal decencia que se
pugan exposar a la publica veneracio en las grans festivitats, per medi
de una reixeta que hi ha, al intent com se acostumaba fer ja antes. Lo
pergami que se trobá dins dita caixeta, copiat segons lo original, es
com se segueix: Anno Dominicae Incarnationis MCLX in Rivipollensis
120. Necessària o comú: instal·lació on s’orina i es fan les defecacions consis-

tent en un seient proveït d’un forat que comunica amb un dipòsit on s’acumulen les
matèries brutes (DCVB).
monasterio, quos in honore Sancti Iohannis baptista laud et honorem

et laudem eiusdem beate praecursoris Domini sub manu Poncii abbatis
a regularibus eiusdem monasterii canonicis de quodam parvo scrinio
et de aliis locis in maiori et pulchriori scrinio laminisque argenteis
cooperto multitudo reliquiarum translata est quorum [nomina] haec
sunt. In primis de ligno Domini ac sacrae eiusdem genitricis virginis
Mariae ac de eius sepulchro et de capillis sancti Iohannis baptista et
de cruore et ossibus sancti Felicis sunt quodam reliquae sancti Vicentii
et sancti [Satur...] et sanctis Cosmae et Damiani et Sancti (Quintini) et
sancti Mauritii et sancti Pauli et sancti Maximiani et sancti Nichode-
mi et sancti Eduardi et sancti Eudonii et sancti Nicrostati et sancti
Eulaliae et sancti Susanna habetur etiam de articulo sancti Trophimi
et dens sancti Maximiani et de ocrea sancti Ambrosii et costa sancti
Primi et de capillis sancti Cecilie et sanctorum massarum et aliorum
sanctorum quorum hic nomina exprimi non [possuiteus] quoa scrip-
turae eorum vetustat [cons... ] fuerant.”
f. 216r.
1820, juliol, 27
Invitació a celebrar el jurament el rei de la Constitució espanyola.
“Lo senyor arcipreste proposá que lo Ajuntament desitjaba cele-
brar la jura del Rey ab ofici y Te Deum tot ab musica a gastos seus
y convingue lo Capitol y fonch resolt se celebres als 30 del corrent.”
f. 216v.
1820, agost, 10
“A propuesta del Ajuntament se resolgué fer pregarias per pluja.”
f. 216v.
1820, agost, 17
Petició d’acció de gràcies.
“A propuesta del Ajuntament se resolgue cantar lo Te Deum en
lo proxim disapte en accio de gracias de haber lograt la pluja.”
f. 216v.
1820, agost, 24
Pavimentació del forn.
“Se feu comisio al senyor canonge Badia y al reverent Pere Auter
per cuidar de fer enllosar lo forn.”
f. 216v.
1820, setembre, 21
Construcció d’una reixa de fusta al cor.
“Tambe se resolgue que, vistos los comptes de la obra, si hi ha
diners se fassa una reixa al entrar al chor de fusta de color de ferro.”
f. 217v.
1820, setembre, 28
Qüestions litúrgiques: horaris de les celebracions.
“Se llegi y aproba la llista de horas de chor del modo se segueix:
desdel primer de octubre fins en lo endema de la dedicacio de la iglesia
inclusive se entrará a matinas a tres quarts de set horas del matí, y al
ofici a dos quarts de deu horas. Desdel endema de la dedicacio de la
iglesia fins al primer de mars exclusive a un quart de sinch horas de
la tarde se entrara a matinas. Desdel primer de mars fins a Pasqua se
entrara a matinas a un quart de sis horas de la tarde. Res se innova
en la matinas del dia de Nadal y del Triudo de la Semmana Santa,
ni en las horas de entrada a vespres en tot lo sobredit temps desdel
octubre a Pasqua que es el punt de las dos horas de la tarde. Desdel
endemá de la dedicacio de la iglesia fins a Pasqua en los dias de sol
ofici se entrara a las nou horas y en los dias de dos oficis se entrará
per primer a tres quarts de vuit horas y per lo seogn a tres quarts de
deu horas, y en los dias en que hi haura cantaret se celebrara aquest
a tres quarts de vuit horas. En los dias de Quaresma en los que se
cantan vespres ante prandium se entrará a completas e immediatament
a matinas en las horas de matinas sobrenotadas corresponents a sos
respectius temps en que [ocorrin.] En los dias de dos completas se can-
taran las ultimas immediatament despues de matinas. Nota: res se
innova sobre lo demes temps del any que no va sobrexposat.”
f. 217v.
1820, octubre, 6
Petició d’exposició del Santíssim Misteri formulada per l’ajuntament.
“Lo senyor arcipreste proposá que lo magnifich Ajuntament de esta
lo havia anat a trobar en aquesta matinada y li habia exposat lo grave
actual necescitat a que se veia reduida aquesta parroquia y comarca a
causa de las sobradas, continuas plujas que ja inundaban los camps y
la exorbitant avinguda del riu Ter tot lo que tenia consternat a tots
y aixi suplicaba que se servis exposar lo Santissim Misteri y regoneixent
lo Capitol la urgent necescitat ab unanimitat de vots se resolgue passar
a exposar quant antes al Santissim Misteri qual exposicio se feu entre
nou y deu horas del mateix ja dit mati y se canta un solemne ofici y
las publicas rogativas o lletanias quedant exposat fins cerca las dotse
horas del mati, ab continua vetlla y atxas, en qual (hora) se reservá.
Foren testimonis Joseh Folcrá, sastre, Geroni Creuhet, pagès, y Joan
Carrer, sastre, regidors qui foren cridats per dita exposicio y reserva.
Nota: en mig del sobredit ofici cessaren enterament las plujas, eixí lo
sol y continuá lo bon temps tot aquell dia y seguents. La avinguda
del riu Ter fou tant copiosa que la aigua arribá a quatre palms mes
baix del llindar del portal del Molí Gros. De tot lo que reguirit per lo
Capitol ne fas fe y noto per perpetua memoria.”
f. 218r.
1820, octubre, 9
Carboneig al mas Pardinella.
“Se feu comisio al senyor arcipreste perque passant a Pardinella
fes nova contracta del carbo en globo al preu que millor li apareixeria,
termines alguna disputa sobre emprius y veies si se podria reduir a
cultura o romprer alguna cosa.”
Custòdia dels diners per la venda de carbó.
“Tambe se resolgue que las cent sinquanta pessetas del carbo que
te lo senyor arcipreste se posasen en lo arxiu.”
f. 218v.
1820, novembre, 2
“Lo senyor arcipreste proposá que lo pare predicador trobaba
algun reparo en viurer per la Quaresma en casa Rol y que si podia ser
lo Capitol tingues a be collocarlo en altre part, se resolgue repondrer
que no vivint en dita casa no podia lo Capitol tenir franch lo gasto que
lo senyor Rol, don Francisco Ferrer, habia cedit y aixi que si no li
acomodaba avises que lo Capitol passaria a elegir a altre.”
f. 219r.
1820, novembre, 5
Pactes amb l’ajuntament per arreglar el rellotge.
“Se feu comisio al senyor canonge Carbonell per tractar ab lo
Ajuntament de esta per recompondrer y millorar lo relotge.”
f. 219r.
1820, novembre, 16
Recepció dels representants a Corts, acompanyats o recomanats per
l’arquebisbe de València, Veremundo Arias Tejeiro.
“Se rebe una representacio a las Corts quels dirigi lo il·lustrissim

arquebisbe de Valencia.”
f. 219v.
1820, desembre, 14
Pagament al rellotger.
“... se resolgue pagar al relotger rellevantli lo corresponent a la
repiticio [sic] que no ha posat.”
f. 219v.
1820, desembre, 21
Reducció del sou als músics.
“Se resolgue avisar als musichs que, per la mitja añada del any
que entrem, no sels donará salari, si sols la sal en cas de cobrarse, y
lo ral per cada funció.”
Furt a l’església parroquial de Bruguera.
“Se llegí carta del senyor rector de Bruguera acompañada del
decret del senyor bisbe de la Seu de Urgell ab la que suplicaba al
Capitol, com a decimador universal de aquella parroquia, tinga a be
ajudar per resarcir lo dany y robo que sufrí aquella iglesia dels vasos
sagrats; se resolgue escriurerli que se servesca dir si te mes urgencia
de calser o de globo.”
f. 220r.
1820, desembre, 28
Presència dels preveres comensals a les sessions del capítol.
“Se resolgue que los comensals no deuhen ser admesos en Capitol
general per votar si sols que podian presentar sas pretencions per medi
del senyor president o be per escrits.”
Furt a l’església parroquial de Bruguera: donació d’un calze.
“Se llegi la resposta del senyor rector de Bruguera y del comu
de aquella parroquia ab la que acceptaban un calser que era lo que
mes necescitaba aquella iglesia, y se li fonch entregat un calser de
plata dorat per mans del senyor alcalde de aquella parroquia y de altre
persona que foren los donadors de la dita carta.”
f. 220v.
1821, gener, 11
Furt a l’església parroquial de Bruguera: agraïment per la donació d’un
calze.
“Se llegi carta del senyor rector de Bruguera donant gracias al

Capitol per haber donat un calser a aquella.”
Sou per donar corda al rellotge.
“Se resolgue donar quinse lliuras de salari a Miquel Tauler per
cuidar de donar corda al relotge pagant annualment la mitat lo Capitol
y la altre mitat lo Ajuntament a saber quatre duros cada corporacio.”
f. 221r.
1821, gener, 18
“Lo Ajuntament de esta demaná segons estil la professó de Sant
Sebastiá y fonch acordat ferla.”
f. 221r.
1821, febrer, 1
A causa de la mort del canonge Jaume Blanxart, es nomena el seu substitut
en els càrrecs i oficis que ostentava, a més de consignar la donació
que féu de diversos instruments musicals.
“... per haber mort lo senyor canonge Jaume Blanxart se doná
lo empleo de depositari al senyor canonge Valls com y tambe se li feu
la nominacio de president de la reverent germandat, quals empleos
obtenia lo difunt canonge Blanxart. Nota: lo senyor canonge Blanxart,
a mes de la donacio que feu al Capitol en 28 novembre de 1816, feu
tambe en vida donacio al mateix Capitol e iglesia de un fagot, clarinet,
reguinto y de 3 violins, tot ab lo mateix modo que feu la donacio dels
altres instruments musichs que consta en lo sobredit die 28 novembre
de 1816.”
Clau del campanar.
“Se resolgue fer una clau per lo terriser per pujar al campanar
sempre que convinga per cuidar del relotge.”
f. 221v.
1821, febrer, 4
“... a peticio del Ajuntament fonch acordat fer la profeso de San-
ta Agatha segons consuetud; com y tambe se resolgue que lo senyor
arcipreste en las profesons eixint de Sant Pol se possia a la altre part
de chor a fi de conservar la dreta de la fila o del chor.”
f. 221v.
1821, març, 12
Suspensió cautelar de dos escolans.
“Tambe se resolgue suspendrer a dos escolans per suspitas de algun
procehiment poch conforme, y deposarlos luego de probada la falta.”
f. 222r.
1821, març, 15
Acomiadament de dos escolans.
“... se resolgue despatxar als sobredits escolans.”
f. 222v.
1821, març, 22
Nomenament de canonge degà.
“... fonch concedit lo decanat al senyor canonge antiquior don
Jaume Sala ab totas las prerrogativas, exempcions, y drets segons con-
suetut y estil.”
Adjudicació de dues cases del capítol i condicions per habitar-les.
“Se obri lo torn de la casa del quondam canonge Plaromani y lo
admete lo senyor canonge Carmeniu fent cessio al capitol de set centas
sinquanta lliuras y de tots los drets que lo difunt canonge Plaromani li
habia cedit ab acte del notari Coll y Molas pero ab los pactes y condi-
cions seguents: Primerament, que dit senyor canonge Carmeniu puga
habitar personalment la dita casa sens haber de pagar las sis lliuras
annuals, pero ab la obligacio de fer a costa sua las obras necesarias
en dita casa, mentres estas no passian de vint lliuras. Segonament que
del hort de dita casa sen fassian tres parts ab la facultat de elegir la
primera part lo dit senyor canonge Carmeniu, la segona part lo senyor
canonge Badia a favor de la casa que dit senyor habita inmediata a la
del quondam senyor canonge Plaromani y quedant a ella anexa, y la ter-
cera part a favor de la casa dels claustros y quedant tambe a ella
anexa, y en cas de que alguna de estas dos casas no sie habitada de
algun canonge passia la part del hort vacant pertañent a ella a favor
del canonge antiquior si ja aquest tindra alguna de ditas tres parts de
hort y sens tenir que pagar arrendament, pero en lo cas, si venia, de fal-
tar canonges, algun dels dos horts tingues de ser llogat quedia a favor
del senyor canonge Carmeniu sens tenir de pagar lloguer, y totas las
sobreditas reservas valen y no poden ser alteradas fins a optar o a no
habitar personalment la dita casa lo sobredit senyor canonge Carme-
niu. Y lo Capitol aprobá y acceptá ab gratitut dita cessio y donacio ab
los sobredits pactes y anular lo sobredit deute de modo que, optant
o no habitant personalment la dita casa lo sobredit senyor canonge
Carmeniu, queda la sobredita casa libre de tot gravamen y lo senyor

canonge a qui tocará podra passar a habitarla sens obligacio especial
per respecte al sobredit deute ja desde ara cancellat y anullat.
Tambe se obri lo torn de la casa dels claustros que deixaba lo
senyor canonge Carmeniu y la prengue lo senyor canonge Carbonell
y la que deixá lo senyor canonge Carbonell fou arrendada per dotse
lliuras annuals per Rosa Bosch, criada del quondam senyor canonge
Plaromani.”
f. 222v.
1821, març, 29
Renúncia de l’organista Ignasi Parella i acceptació del seu substitut, Josep
Gironella.
“Lo reverent Ignasi Parella feu renuncia del benefici de Sant Jaume
anexo al [...] per haber admes la orga de Olot, y se llegí un memorial
de Joseph Gironella [demanant] la substitucio de la orga vacant per
la renuncia del reverent Parella [feta] als 27 del corrent, y se li fonch
concedida ab la obligacio (de residir) en totas las horas [canonicas] y
subministrantli la porcio del pa mentres se rebia del il·lustres senyors
dignataris y [...] ral diari o trenta sis lliuras annuals encaraque la pa-
bordia annual no arribas a esta quantitat, pero aumentarli fins a igular
[sic] la pabordia en cas que valga annualment mes de trenta sis lliuras.”
Obertura d’una finestra en una casa del capítol.
“Lo senyor canonge Carbonell demaná obrir una finestra en la
cuina de la casa dels claustros, y lo Capitol hi convingue.”
f. 223r.
1821, abril, 12
Contractació de músics per Setmana Santa.
“Se feu comisio al senyor canonge Sala per llogar los musichs
per la Semmana Santa, mentres lo lloguer no pasia de mitja onsa.”
f. 223v.
1821, abril, 16
“Fonch resolt donar als musichs dos lliuras per refresch per lo
treball de la Semmana Santa.”
“Fonch resolt presentar la segona Quaresma al pare predicador
pare Thomas Miró, prior dominico de Prelada [sic] ab la condicio que
aniria a son carrech lo viatge y la manutencio de la vida, donanli lo

Capitol vint sous per cada dia y foren comissionats al efecte lo senyor
canonge Carbonell y lo infrascrit com y tambe per donar las gracias de
part del Capitol a don Francisco Ferrer per haber costejat en aquest
añ lo gasto de la Quaresma al sobredit pare predicador.”
f. 223v.
1821, abril, 26
Petició de pregàries amb motiu dels fets de maig de 1808 a Madrid
“A instancia del Ajuntament se resolgue que lo aniversari del
2 maig per las victimas de Madrid fos celebrat en dit die.”
f. 224r.
1821, maig, 4
Sal de Cardona.
“Se feu comissio al senyor canonge Carbonell per tractar ab los
masovers sobre la obligacio del port de la sal y com se podrá recom-
pensar al Capitol en aquest añ que no se va a buscar.”
f. 224r.
1821, maig, 28
“A peticio del Ajuntament se resolgue fer pregarias per sol.”
f. 224v.
1821, juny, 7
Sou als escolans.
“Se resolgue dir als escolans que lo Capitol per ara nols assegu-
raba mes que la pura tersa y que per conseguent cessaba tot lo demes
que fins ara percebian.”
Festa de Sant Antoni.
“Se resolgue que, a vista de la escases de residents, lo dia de Sant
Antoni, luego de matinas, prima y tertia, se cantia lo ofici e immedia-
tament sexta y nona, a fi de quedar desocupats los que tindran que
pujar al cantaret de la hermita.”
f. 225r.
1821, juny, 18
Restricció de la participació en la litúrgia de la capella de música.
“Dilluns de Corpus, Capitol ordinari: per motiu de la escassés de

rendas se resolgue que la capella de musica cantia en lo die de Cor-
pus, al cap de Octava de Corpus y en lo dia de Sant Joan de juny, y
que de aqui en avant quedia suspesa. Assistiren en aquest Capitol los
mateixos señors que en lo dia 14 del corrent.”
Vestuari dels escolans: bugaderia.
“Tambe se resolgue no donar las tretse lliuras per rentar los so-
brepellisos dels escolans, ni sinch lliuras per planxar los corporals,
sino que tot vaja compres ab lo salari de vint lliuras que se donan
per las bogadas [sic].”
Restricció de la conducta amb els metges.
“Tambe se resolgue desconductar de comú al metge y al cirurgiá.”
f. 225r.
1821, juny, 27
Restricció de les llànties i els ciris de diversos altars de l’església.
“... a causa de la escasses de rendas de la iglesia se resolgue
interinament suprimir, desdel primer de juliol proxim, una llantia en
lo Santissim Misteri, altre en lo altar major, y altre en lo Eccehomo:
tambe que no cremian ciris en lo altar major a vespres y completas,
excepto en los dias festius y de concurs que res se immuta, y que en
los dias solemniors dels sis ciris que se encenen a vespres sen apaguian
quatre per completas, y que en lo chor ni hi haja ciris en lo faristol
ni per matinas en lo Te Deum, si unicament deuran cremar dos ciris
durant lo invitatori dels dias en que las matinas son cantadas.”
Reducció de càrrecs i oficis.
“Tambe se resolgue que de tots los empleos de la iglesia unicament
quedian lo de bolser, canonge sagristá y de secretari.”
Sou del carter.
“Tambe se resolgue no donar al correu sino sis lliuras annuals,
rellevanli las tres lliuras de gracia que annualment se li donaban.”
f. 225v.
1821, juliol, 5
“Lo Ajuntament proposá adobar lo relotge a mitjas, y se resolgue
que per esta vegada, encaraque sens rendas, se recomponga a mitjas
com sempre se habia estilat.”
f. 226r.
1821, juliol, 26
Elecció de representant del capítol en la Junta Diocesana.
“... se llegi lo ofici que ab especial encarrech del senyor bisbe
don [Fortiá] Delgar passaba al Capitol comunicanli la lley del 29 juny
perque elegesca un individuo del mateix Capitol per averiguar per medi
de la sort si sera individuo de la Junta Diocesana que se ha de formar
per la dotacio del clero, y fonch [...] Delgar, canonge de esta.”
“Fonch resolt escriurer al reverent pare Thomas Miró que res-
pecte de la indecisio en que esta la iglesia de la sua sort relatiu a sas
rendas, li comunica per lo cas de que no se li puga subministrar la
manutencio de la proxima Quaresma ni lo estipendi de ella a fi de que
no desprecie ocasio, si se li ofereix, de encarregarse de altre Quaresma,
pues aquesta iglesia no pot assegurarli per lo any vinent.”
f. 226v.
1821, agost, 9
Manteniment del rellotge i designació de l’encarregat de mantenir-lo i de
donar-li corda.
“Se llegi un ofici del Ajuntament de esta per concorrer lo Capitol
a recompondrer lo relotge pagant la meitat dels gastos y al mateix
temps proposaba per donar corda y cuidar de dit relotge al substitut de
monjo Joseph Verdaguer, y lo Capitol convingue en una y altra cosa.”
f. 227r.
1821, agost, 22
Petició de la Junta Diocesana.
“Se llegi carta de la Junta Diocesana del reparto del mig delme y
primicia del bisbat de Vich, notificant la sua instalacio y que se habian
de entregar las tasmias als parrocos.”
f. 227r.
1821, agost, 30
Sou als escolans.
“Se resolgue quedarse quatre escolans y donarlos la mitat del
salari, pagantlos lo vensut ab blat.”
Sou de la bugadera.
“Tambe se resolgue pagar ab blat las vint lliuras de la bogadera
[sic].”
Queixa al rei per l’apropiació dels béns de l’església.

“Se resolgue fer una representacio al Rey exposanli que si lo
govern sens apodera de las heretats y dels censals lo clero de esta
iglesia queda incongruo.”
f. 227v.
1821, setembre, 6
Súplica de l’argenter Joan Angelí.
“Se llegi carta del argenter de Barcelona Joan Angeli dient que
se trobaba ab molta indigencia per falta de treball y que, en poder
cumpliria, ab los que li falta pagar al Capitol.”
f. 227v.
1821, setembre, 21
Epidèmia: mesures preventives.
“Se llegi un ofici del Ajuntament de esta invitant al clero a la
guarda o centinella per la sanitat de la poblacio, a fi de privar la comu-
nicacio dels procedents dels llochs contagiats, y fonch acordat turnar
tot lo clero per presidir la guardia, comensant per lo senyor arcipreste.”
f. 228r.
1821, octubre, 4
Recaptació del delme a Ogassa.
“Se feu comissio al senyor canonge Carbonell per anar a Ogas-
sa per lo reparto del mig delme, y per contenir al capellá de Nostra
Senyora de Nuria que se resisteix cumplir las lleys sobre reparto del
mig delme.”
Forn del capítol.
“Se feu comissio al mateix per mirar si se podria traurer alguna
utilitat del forn del Capitol.”
f. 228v.
1821, octubre, 11
Recaptació del delme a Ogassa.
“... lo senyor canonge Carbonell feu relacio de haber terminat
amistosament las pretensions del capellá de Nuria.”
f. 228v.
1821, octubre, 16
Notificació de la mort de l’antic rector de Sant Pol, Joan Vila.
“Se llegi carta de la mort de doctor Joan Vila, domer major de

Vich y antes rector de Sant Pol, ocorreguda als 14 del actual, y com
a individuo de la reverent germandat se resolgue ferli los funerals en
los dias 22, 23 y 24 del corrent.”
f. 228v.
1821, octubre, 18
“Se resolgue passar un ofici al Ajuntament per tractar la manu-
tencio del pare predicador de la Quaresma a motiu de la escasses de
(rendas) a que se veu [...] lo Capitol.”
Epidèmia: petició de pregàries.
“Se llegi un impres del senyor bisbe de Vich exhortant a pregarias
per la peste de Barcelona y de Tortosa.”
f. 228v.
1821, octubre, 25
“Lo Capitol resolgue contribuir ab quinse lliuras per la manutencio
del predicador de la Quaresma y lo demes se recullira de alguns devots.”
Vestuari.
“Lo senyor arcipreste proposá pagaria los habits de chor donantli
la pabordia los censos acostumats, y lo Capitol hi convingue.”
f. 229r.
1821, octubre, 29
Sou del mestre de primeres lletres.
“Se resolgue donar a son temps la mitat del blat acostumat al
senyor mestre de primeras lletras.”
Placa commemorativa de la Constitució espanyola.
“Se llegi carta del Ajuntament convidant per la funcio de plantar
la lapida de la Constitucio y se feu comissio al senyor canonge Carbo-
nell y al reverent Pere Auter.”
f. 229r.
1821, novembre, 8
El canonge Valentí Torres demana al capítol que li presti un piano.
“... que en lo 25 del passat lo senyor canonge don Valenti Torres
de Vich escrigue al Capitol tingues a be deixarli lo fuerte piano, pro-
metent tota salvedat y eixint garante de un tot ja sie fins a comprarne

altre de nou en cas se malvaratas lo del Capitol. Convingue lo Capitol
entregant dit senyor un resguart firmat ab ditas [sal...].”
f. 229r.
1821, novembre, 15
El canonge Valentí Torres demana al capítol que li presti un piano.
“Se llegi lo resguart del senyor canonge don Valenti Torres avisant
haber rebut lo fuertepiano [sic] sens lesió y prometent la sua conser-
vacio y retorn a son carrech y compte.”
f. 229v.
1821, novembre, 21
Epidèmia: petició de pregàries.
“Lo Ajuntament demaná cantar [...] Te Deum en lo diumenge
immediat en accio de gracias de [...] cesat la peste en Barcelona, y lo
Capitol hi convingue [gustos...]”
f. 229v.
1821, desembre, 13
Notícia de la mort de un de les Cinc Dignitats Reials.
“Se llegi carta de don Anton Coromina, marmessor del dignitari
real don Carlos Melcio Horts y Bru, anunciant la sua mort en cumpli-
ment del encarrech que dit Horts li habia fet; se resolgue respondrerli
ab atencio segons estil.”
f. 230r.
1821, desembre, 18
Recaptació d’impostos a Ogassa.
“Lo mateix [canonge Carbonell] proposá que en Ogassa se resistian
pagar lo dret de fogatge y altres y se li feu comissio perque escrigues
al capellá de Nuria a fi de que cobria tot com los demes añs.”
Admissió d’un nou escolà.
“Tambe se resolgue admetrer un altre escolá a coneguda del senyor
mestre de capella, de modo que entre tots sien quatre y tots vermells.”
f. 230r.
1821, desembre, 20
Designació de càrrecs i oficis.
“Se resolgue confirmar los empleos de canonge sagristá al senyor

canonge Carmeniu, reduhit al salari de vint y quatre lliuras annuals,
de bolser al senyor canonge Valls y de secretari al infrascrit.”
f. 230v.
1821, desembre, 27
Recaptació d’impostos a Ogassa.
“Se llegi carta del senyor rector de Ogassa avisant que Follosa se
resistia a pagar los drets de fogatge, cabrits, vedells y porcells, y fonch
acordat respondrerli que en quant a lo pertañent al delme se servesca
avisar al capellá de Nuria collector encarregat de la Junta Diocesana
perque aixi com ha comensat completia la collecta del delme que en
quant als censos lo Capitol y remetrá un procurador per demanarlos
ab formalitat y en cas de resistencia recorrer.”
f. 230v.
1822, gener, 17
Referent a la readmissió d’escolans i el seu vestuari.
“... per la sumisio feren los escolans, fonch resolt readmetrerlos
y añadirlos un parell de sabatas y de mitjas cada any, ab millora en
cas millorian las rendas del Capitol.”
“Tambe lo Ajuntament demaná professo de Sant Sebastiá y lo
Capitol accedi segons estil.”
f. 231r.
1822, gener, 31
Processó de Santa Àgata i publicació de butlla.
“Lo Ajuntament demaná la professo de Santa Agatha y lo publi-
car las butllas [Santa Cruzada] en lo diumenge de sexxagessima, y lo
Capitol accedí a una y altre cosa.”
f. 231v.
1822, març, 28
Sou dels músics durant la celebració de la Setmana Santa.
“Se resolgue fer las funcions de la Semmana Santa donant un
ral per cada funcio a cada musich.”
f. 232v.
1822, abril, 1
Provisió dels sous dels mestres de gramàtica i de primeres lletres.
“Se llegi un ofici del Gefe politich inclohuent un memorial del
Ajuntament de esta Vila ab que demana al Capitol que informia sobre
la dotacio dels mestres de gramatica y del de primeras lletras [lo] que
procehia del delme.”
f. 232v.
1822, maig, 9
Petició d’ajut econòmic per part de la Junta Diocesana.
“Se feu comissio al senyor arcipreste perque se servis escriurer
a la Junta Diocesana de Vich exposant la indigencia del clero de esta
iglesia y demanant algun reparto y la llibertat de poder vendrer lo blat
per la exposicio en que está de perdrerse.”
f. 233r.
1822, maig, 30
Ajornament d’un acte de conciliació a Gombrèn.
“Se resolgue escriurer al alcalde de Gombren perque se servesca
aplassar die per lo judici de conciliacio contra Pere Puigbo, dueño del
mas Puigbo.”
f. 233v.
1822, juny, 27
Arrendament del forn.
“Se arrendá lo pastim a Joan Folcrá ab los mateixos pactes quel
tenia arrendat Thomas Juliá.”
Venda del mas de la Roca i reclamació del lluïsme corresponent.
“Se feu comissio al senyor arcipreste per averiguar si era certa
la venda del mas Roca per despues demanar lo lluisme.”
f. 234r.
1822, juliol, 3
Petició de préstec o donatiu per part de l’exèrcit destacat a la vila.
“Se rebe un ofici del don Salvador Mara Vila, comandant dels
realistas existents en esta, ab que demanaba un prestamo de sinquanta
duros, manant se aprontesen quant antes, encara que fos de la exis-
tencia del mig delme que está a diposicio de la Junta Diocesana de
Vich; se judicá y se resolgue aprontar dit prestamo y los apoderats dels
dignitaris reals ne pagarian la mitat.”
“Lo Ajuntament demaná pregarias per pluja y un ofici al Santissim
Misteri lo diumenge proxim: convingue lo Capitol.”
Provisió dels sous dels mestres de gramàtica i de primeres lletres.
“Se rebe ofici del Ajuntament avisant que lo Gefe politich oida la
Diputacio Provincial habia resolt que lo mestre de gramativa y lo de
primeras lletras habian de continuar a ser pagats per enter per lo
Capitol, a lo menos mentres estigan en poder del Capitol las fincas;
se resolgue complir.”
f. 234r.
1822, juliol, 6
Rebaix de l’impost de lluïsme per la venda del molí Petit.
“Havent lo coix Solá objectat dificultats sobre lo lluisme del molí
se li feren de gracia quaranta lliuras.” [Al marge: “Molí d’en Solá”.]
Venda del mas de la Roca i reclamació del lluïsme corresponent.
“Se resolgué esperar la contextacio del dignitari reverent Castrillon
antes de demanar lo lluisme de la Roca.”
f. 234v.
1822, juliol, 11
Arrendament del forn.
“Se resolgue abonar ab lo arrendament al pasticer las telas del
forn per lo cas que ell se determini a mudarlas.” [Al marge: “Pastim”.]
Pagament del sou al mestre de primeres lletres.
“Se ha resolt contextar al Ajuntament sobre la manutencio del
mestre de [primeres] lletras que las heretats estan subjectas a funda-
cions y que de ella no quedan diners per pagar a dit mestre, pero si
que se li anira pagant segons se cobrara del delme.”
f. 234v.
1822, juliol, 23
Petició d’exposició del Santíssim Misteri.
“Lo Ajuntament [proposá] la gran sequedat se patia y que nobstant
de haber recorregut a tots los sants acostumats, a saber, Sant Antoni,
Nostra Senyora del Prat y de la Mercè y no haberse lograt la pluja que
lo diumenge proxim 28 del corrent [...] Capitol tingues a be exposar
lo Santíssim Misteri; se resolgue [verificar ...] que lo disapte 27 del
corrent se observes dejuni segons estil y que [...] endemá hi hagues
comunio general a las 8 horas en lo mateix altar [...] que a [un quart
de deu horas] se exposaria lo [Santíssim Misteri] se celebraria [...] lo

que predicaria lo senyor arcipreste [...] continuaria la [...] completas
solemnes que se [comensaria ...] sis horas [...].”
Préstec d’un instrument musical.
“Se resolgue deixar la trompa de cassa a un escola, fill de Eudalt
Solá de Viladonja, perque se exerciti en son estudi, quedant son pare
en eviccio de dita trompa.”
f. 234v.
1822, juliol, 28
Exposició del Santíssim Misteri.
“A motiu de la gran sequedat despues de nona, lo il·lustre Capitol
y comensals pujaren en lo camaril del Santíssim Misteri y cridats per
testimonis lo senyor don Francisco de Ferrer y Parrela, Joan Colomer
propietari de la Serra del Cadell, Bonaventura Folcrá, sastre de la Vila,
y Climent Palomera, masover del Clará, devant de un gran concurs de
gent, lo il·lustre arcipreste don Bruno Bret, ab capa y asistents, extrague
del front del crucificat la capseta de las sagradas formas y las deixá
patents; se digue y celebrá lo ofici de pregarias en lo que predicá des-
del pulpit lo mateix senyor arcipreste y lo Santíssim Misteri continuá
exposat fins a finidas completas, que eran un dos quarts de set horas
de la tarde en la qual hora lo mateix sobredit senyor arcipreste, ab
capa magna y asistents, devant del mateix il·lustre Capitol y comensals
y dels mateixos sobrexporesats quatre testimonis, retorná la capseta
de las sagradas formas en lo forat del front del sant Christo y tancada
girá la clau y quedá custodiat segons estil. Durant dita exposicio fonch
continua la vetlla del clero y confrarias ab atxas segons costum. De
tot lo que fa fe lo infrascrit.”
f. 235r.
1822, agost, 1
“... a propuesta del Ajuntament, se ha resolt que lo diumenge
4 del corrent se celebria un ofici de pregarias per pluja en lo Santís-
sim Misteri y que en la tarde de dit die se fasia una profeso de Sant
Antoni, Nostra Senyora del Prat [y del Sant Christo] en la que asistira
lo clero de la colegiata y de sant [Pol ...] ditas imatges, segons [...].”
f. 235r.
1822, agost, 4
“Dia 4 agost de 1822, despues de nona, se celebrá lo ofici de pre-

garias per pluja en lo altar del Santíssim Misteri segons fonch acordat
en lo proxim dijous passat e inseguint la mateixa resolucio en la tarde
dit die eixí la projectada professo de Sant Antoni, de Nostra Senyora
del Prat y al ultim de tot lo Sant Christo que portaban congregants
dels Dolors ab vesta, en la qual professo assisti tot lo clero de la col·
legiata y de Sant Pol, de modo que en totas las imatges hi hagues
acompañament del clero de las dos iglesias y los del acompañament
de Sant Antoni cantaban las lletanias dels sants; los de devant del Sant
Christo lo Miserere a veus ab la capella de Musica; y los que concluian
la professo lo miserere semitonat y al retornar a la iglesia lo paborde
ecclesiastich del Roser conclogue la funcio resant una part del rosari.
Nota: se adverteix que se habia projectat esperar a exposar lo Santíssim
Misteri en lo die de avuy de modo que la professo de avuy se verifi-
ques y practiques antes de la exposicio del Santíssim Misteri com se
practicá en lo any 1784, pero a instancias de alguns se logra anticipar
la exposicio y ja en la nit de aquest dia y en lo endema tambe se ha
lograt lo benefici de la pluja y ha quedat remediada la necescitat.”
f. 235v.
1822, agost, 8
Obres de reforma de les obertures del cambril del Santíssim Misteri.
“Mossèn Anton Soler demaná lo beneplacit del Capitol per for-
mar de las finestras del camaril del Santíssim Misteri uns espirais
esmotxats de part de fora, que al pas que donan claró, impedeixen
la entrada de part de fora, y lo Capitol aprobanli lo zel convingue en
que se efectuás dita obra.”
Celebració de funció en acció de gràcies.
“A propuesta del Ajuntament se ha acordat cantar lo Te Deum
[en accio de gracias] de la pluja del die 15 del corrent [... en dos dias
...] santas imatges.”
f. 235v.
1822, agost, 15
“Se resolgue fer mitjas y sabatas als escolans.”
f. 236r.
1822, setembre, 26
Benedicció de la capella del mas Verdaguer.
“Lo senyor arcipreste demaná los ornaments y demes necesari per

benehir la capella del Roser del Verdaguer y lo Capitol los hi otorgá.”
f. 236v.
1822, octubre, 22
Petició de donatiu per part de l’exèrcit.
“Se llegi un ofici del coronel Malavila [demanant] al clero algun
socorro per pagar las tropas y se ha resolt [...anta] nou lliuras set sous
y sis [...] procurador [...] a compte de las porcions y ab [...] del Capitol
[...] Diocesana de Vich desaprobás dita [...cio].”
f. 236v.
1822, octubre, 31
Referent al repartiment de les porcions canonicals.
“Se feu comisio als senyors canonges don Miquel Carmeniu y
don Ramon Carbonell per reclamar devant del senyor [degá], per estar
invadit Vich, las porcions de blat y apoderarse de ellas per los perills
en que estan de perdrerse per las urgencias de la guerra.”
Dissolució de les Juntes Diocesanes.
“Se llegi lo decret de la regencia de Urgell, comunicat per lo se-
nyor bisbe de Urgell, ab lo que quedan disoltas las Juntas Diocesanas
y autorisats los perceptors de delmes per disfrutar de sos respectius
delmes; a vista de que se ha acordat escriurer al rector de Bruguera
perque continui en la collecta en nom del Capitol, que avisi lo colectat y
sens perdua de temps venga los fruits existents pertanyents al Capitol.”
f. 237r.
1822, desembre, 5
Petició de diners per a destinar-los als hospitals militars.
“Se llegi un impres del ministeri de Hasienda demanant lo subsidi
per los hospitals militars; se resolgue pagarlo.”
Impost municipal o recàrrec.
“Se llegi una carta de lo Ajuntament de esta suplicant al Capitol
concorrer al pago de un duro per carga de vi, durant les actuals ur-
gencias; convingue lo Capitol.”
f. 237v.
1822, desembre, 12
Suspensió de la sessió del capítol.
“No hi hague Capitol per causa de la ocurrencia de la tropa.”

f. 237v.
1822, desembre, 23
Qüestions dels horaris de les funcions litúrgiques.
“Ates los pochs individuos y alguns de ells achacosos y la molta
neu, se resolgue dir las matinas de Nadal (aquest any) luego de acaba-
das completas a 5 horas del vespre y en lo endemá entrar a la missa
del gall a 6 horas despues [de] prima y la missa de la Aurora.”
f. 237v.
1823, gener, 9
Sermons de la quaresma.
“Lo senyor arcipreste proposá que, atesa la falta de predicador per
la Quaresma, predicaria ell los sermons del dimecres y las matutinals
dominicals, lo senyor rector los de las tardes dels diumenges y lo se-
nyor domer las dels divendres y lo senyor canonge Carmeniu lo del dia
dels Dolors de Nostra Senyora y lo de soledat; y quedá aixi acordat.”
f. 238r.
1823, gener, 16
“No hi hague Capitol per la ocurrencia de las tropas.”
f. 238r.
1823, març, 20
Venda del mas de la Roca i pagament del lluïsme corresponent.
“Tambe se ha resolt passar per dos doblas de quatre per lo lluis-
me de la Roca.”
f. 239.121
1823, març, 31
Préstec d’un instrument musical.
“Se resolgue deixar lo sacaputxo o trompon als Bacallans, mu-
sichs de Ripoll.”
f. 239.
121. Retorn a la numeració per pàgines.

1823, maig, 8
“No hi hague Capitol per la ocurrencia de las tropas.”
f. 239.
1823, maig, 22
Celebració de funció en acció de gràcies.
“... per ordre del senyor corregidor de Vich, comunicada per lo
Ajuntament de esta, se resolgue cantar lo Te Deum lo diumenge proxim
en accio de gracias de la entrada en España de las tropas francesas per
auxiliar la causa del Rey, y nou dias de pregarias perque Deu conservia
la vida del Rey Fernando VII.”
f. 239.
1823, maig, 26
Notícia de l’assassinat del bisbe de Vic, Ramon Strauch i Vidal, a Vallirana.
“Se llegi lo anunci del assesinat del il·lustrissim fra Ramon Strauch
y Vidal, bisbe de Vic, executat per tropa constitucional al 16 de abril
ultim en la parroquia de Ballerana [sic] del bisbat de Barcelona, en la
pujada del Ordal, se resolgue celebrarli un cantar als 7 del corrent.”
f. 240.
1823, juny, 19
Funerals pel bisbe de Vic, Ramon Strauch i Vidal.
“Lo senyor arcipreste proposá que lo senyor canonge [Delgar ...]
secretari del quondam il·lustrissim don fra Ramon Strauch bisbe de
Vic [...] esta iglesia un misal y codern de misas de requiem que [...]
li habia regalat, pero que esta [donacio ...] ab la condicio [...] que la
iglesia fassia algun sufragi per dit il·lustrissim y lo Capitol resolgue
acceptarlos ab dita condicio y ab accio de gracias al dit senyor ca-
nonge Delgar.”
f. 240.
1823, juny, 23
Nomenament de canonges.
“Lo senyor canonge Badia, com a presentador del canonicat vacant
per mort del senyor canonge Pere Casas, feu nominacio del reverent
Francisco Carmeniu y Hereter, prebere y xantre de la Seu de Urgell.
Igualment lo senyor canonge don Thomas Valls, com a presentador
y turnari del canonicat vacant per mort del senyor canonge don don
Anton Plaromaní, feu nominació del reverent Ramon Garét y Crespiera,
prevere y vicari de Balañá; y lo (Capitol) ab unanimitat de vots aprobá
la nominacio dels dos sobredits señors.”
Almoina als immigrants.
“Se resolgue donar la pabordia als emigrats per causa de la ac-
tual guerra.”
f. 241.
1823, juliol, 4
Per decret, se celebra una funció religiosa en record dels morts durant la
guerra.
“En cumpliment del decret de la regencia, se resolgue celebrar
un aniversari per los que han mort en la guerra realista o en defensa
del Rey y de la Religio; y fou acordat celebrarse als 10 del corrent.”
Funerals pel bisbe de Vic, Ramon Strauch i Vidal.
“Igualment fou acordat celebrar en lo die 17 del corrent un can-
tar en sufragi del quondam il·lustrissim senyor bisbe don fra Ramon
Strauch y Vidal per lo regalo del missal y cuadern de missas de requiem
que ja está tot en poder del Capitol.”
f. 241.
1823, juliol, 14
Assignació d’una casa del capítol.
“... habentse llegit la resposta del senyor canonge don Fortiá Del-
gar, secretari capitular en sede vacante de Vich, ab la que renunciaba
la casa del Capitol, la admeté lo senyor canonge Francisco Carmeniu,
y en seguida lo mateix proposá lo poder expendir en dita casa per
obras necessarias la mitat del arrendament que sen ha tret desde que
la desocupá lo senyor canonge Carbonell, y esto despues de haber
primerament entregat al Santíssim Misteri y al hospital de pobres de
la present Vila la altre mitat del arrendament y lo Capitol convingue
en tot.”
Manteniment de les teulades de l’església i del claustre.
“Se resolgue reseguir los teulats de la iglesia y claustros.”
f. 242.
1823, juliol, 7
Arrendament d’uns horts al costat del molí Petit.
“Se feu comissio al senyor canonge don Miquel Carmeniu y al

infrascrit per cuidar dels arrendaments dels horts del camp del Molí
petit122 d’en Solá.”
f. 242.
1823, agost, 11
“Se resolgue expedir edictes per la oposicio de organista y señalar
per ella lo dia 16 del setembre proxim.”
“Tambe retornar la part del culto que se habia suspes per la
exaccio del mitg delme y altres rendas suprimidas.”
Incorporació de nous escolans.
“Tambe añadir dos escolans mes als quatre existents.”
Peticions de rogatives per diverses qüestions, entre altres, per la salut del
papa Pius VII.
“Se llegiren varios impresos remesos de Madrid y cartas de la
regencia del Regne, la una per tres dias de rogativas per la salut del
santíssim pare Pio 7; la altre un Te Deum que se deu cantar per la
entrada en Madrid del exercit lliberadó [sic]; mes tres dias de rogativas
per implorar lo regres del Rey a son trono; mes vuit dias de rogati-
vas per la felicitat y llibertat del [Rey] y la real familia; item altre im-
pres en que se [anunciaba] la reunio [...] Tribunal de Camara, y per
son secretari [...] y per ultim altre impres en que dona per nulas totas
las traslacions de parrocos y demes ecclesiastichs fetas per lo pretes
govern constitucional expedit al 11 novembre de 1822; se resolgue
contextar que lo Capitol quedaba informat y que donaria cumpliment
a las diposicions de sa altesa serenissima en totas sas parts.”
f. 243.
1823, agost, 14
Sal de Cardona.
“Se rebe lo trasllat autentich de la percepcio annual de 22 cargas
de sal de Cardona.”
f. 244.
1823, agost, 21
Readmissió dels músics a la capella.
122. Primera vegada s’esmenta el molí amb l’apel·latiu “Petit”.

“Se resolgue posar la cantúria de la capella de musica, y per

esto admetrer los musichs donantlos lo ral per cada funcio y la sal
compartida ab dos vegadas pero ab la obligacio que los musichs de
instrument tindran que sonar a totas las professons sens donarlos per
ellas lo ral.”
f. 244.
1823, agost, 28
Salaris de diversos oficis.
“Se resolgue donar al organista lo ral del fundat. Tambe retornar
vint y cinch lliuras (annuals) al substitut de monjo per son salari y al
capaner [sic] divuit lliuras annuals per lo salari de dobler.”
Sol·licitud del càrrec de mestre de gramàtica.
“Se llegi lo memorial del reverent Jaume Soler,123 diaca, solicitant
la gracia de mestre de gramatica y se feu comisio al senyor canonge
don Miquel Carmeniu y al infrascrit per los examens y per tractar y
evacuar est asumpto ab los comisionats del Ajuntament de la Vila.”
“Se resolgue retornar lo cant en las misas de vigilia y de feria.”
Certificat sobre el comportament del governador de Vic.
“Per sincerarse lo senyor governador de Vich en sa conducta po-
litica, a solicitut sua lo Capitol ha resolt franquejarli un testimoni au-
tentich firmat per lo secretari per lo relatiu a esta corporacio e iglesia.”
f. 244.
1823, setembre, 4
Oferiment d’un metge al capítol.
“Se parlá de un metge que demanaba esta plassa, se resolgue
respondrerli que veja si podra trobar suficient conducta de altre part,
que en dit cas lo Capitol no li denegara la sua.”
Nomenament de mestre de gramàtica i especificació d’algunes condicions
o pactes.
“Los comisionats Carmeniu y Miró feren relacio de haber donat
possessio del mestre de gramatica al reverent Jaume Soler, despues de
haberlo trobat habil en lo examen, ab estos pactes: lo Capitol li dona-
ra, durant son beneplacit, la porcio dita del mestre de gramatica y lo
Ajuntament de la Vila trenta lliuras annuals y li cedira un aposento
123. Veg. nota 115.

per enseñar en la casa de la Vila. Lo predit mestre tindra la obligacio

de enseñar la grammatica tots los dias per espai de dos horas al mati
y per altres dos horas a la tarde, excepto en los dias festius y de mitja
creu, y en la tarde del dijous de la semmana en la que no ocorrera dia
feriat. Hi haura feriats desde la vigilia de Nadal fins a Ninou, desdel
Dimecres Sant fins al dimecres proxim seguent, y desdel divendres
immediat al Santíssim Misteri fins al dimecres proxim seguent. Usara
en la enseñansa dels llibres y metodo de la escola pia. En las tardes
de tots los dissaptes enseñara a sos deixebles la doctrina cristiana y
sera la sua incumbencia que tots los dias asistescan al Sant Sacrifici de
la missa y al rosari cotidiá de la Collegiata y que a lo menos tots los
mesos frequentin los Sants Sagraments. Sera la obligacio de enseñar
a tots los fills de la Vila y de la parroquia y als domiciliats en ellas
sens poderlos exigir ninguna cosa per dita enseñansa. De las preditas
(cosas) sen ha firmat escriptura de 1 de setembre corrent.”
f. 245.
1823, setembre, 11
“Se nombrá examinadors per la oposicio de organista al reverent
Ramon Brunells mestre de capella de esta y al reverent Ignasi Parela
[sic] organista de Olot.”
Obligacions de l’organista
“Se resolgue imposar al provist de organista las seguents obliga-
cions: 1º deu enseñar de cant pla sens salari a tots los senyors resi-
dents de la iglesia que tindran de examinarse de solfa; en las matinas
solemnes y solenmiors tindra que baixar devant del faristol a cantar
los responsoris; no podra ausentarse sens llicencia del Capitol y sens
deixar substitut; en cas de imposibilitarse tindra que pagar sinquan-
ta lliuras annuals de sas tersas per lo substitut de orga; en tots los
dias no classichs tindra que fer cremar dos ciris durant lo canon de
la missa conventual; tindra cadany de celebrar o fer celebrar dotse
missas per son benefici; y cumplira totas las demes obligacions de la
dotalia de son benefici y los demes estatuts y practicas de la iglesia;
y tot lo demes expressat en la resolucio capitular de 14 de novembre
de 1763 full 206.”
f. 246.
1823, setembre, 18
Acusament de recepció d’unes instruccions del capítol de la catedral de Vic.
“Se llegi una representacio del Capitol de Vich a la [regencia ...
suplica...] se desentenga de transaccions ab lo govern [constitucional].”
Oposicions a organista: nomenament.

“Se llegi la aprobacio de Joseph Gironella ab que los examinadors
lo declaran capas, apte, eidoneo [sic], per desempeñar lo empleo de
organista de la Collegiata; en seguida lo Capitol ab unanimitat de vots
lo aprobá y li feu la presentacio del benefici de Sant Jaume unit a la
orga. Consta lo acte en poder del senyor Ramon Coll y Molas, notari
de Ripoll als 19 del corrent.”
f. 246.
1823, setembre, 26
Petició de subsidi o pensió d’un músic de la capella. Al marge: “Musich
Santonge”.
“Se llegi un memorial de Francesc Santonge exposant que habia
servit a la iglesia per espai de 68 añs y que trobanse ara de 75 añs
impossibilitat y ciego suplica si se li vol sufragar com altre dels indivi-
duos de la capella a la que ha servit tants añs; se resolgue concedirli.”
Conflicte entre els masos Micalet i Mitjavila amb motiu dels seus límits.
“Se feu present que lo masover de Micalet se queixaba que lo
de Mitjavila se li introduia a la heretat y mudaba termes; se resolgue
concorrer alli ab los ultims masovers de ditas heretats, ab lo amo de
Mitjavila y un comisionat del Capitol per terminar amistosament la
questio.”
“Se resolgue dir a mossèn Anton Soler si tindria lo mateix caputxi
predicador de la Quaresma com ho habia fet ara dos añs y si tambe
lo tindria ara per 50 lliures sous en la Quaresma proxima y en cas de
afirmative se resolgue escriurer al predit pare predicador pare Joan
de Olot y oferirli la seguent Quaresma.”
f. 247.
1823, setembre, 29
Anunci de la mort del papa Pius VII i pregàries.
“Se llegi carta de la regencia anunciant la mort del papa Pio VII
ocorreguda als 20 agost ultim y manant pregarias per la eleccio del
nou pontifice a fi de que sie del major servei de Deu per aument de
la religio y per la tranquilitat de tota la cristianitat. Se resolgue fer
pregarias publicas tres dias consecutius y añadir la collecta de la missa
pro eligendo summo pontifice y esto fins a saber la nova eleccio. Al
mateix temps se resolgue avisar la mort ab toch de campanas junt ab
Sant Pol y se resolgue celebrar un cantar als 13 de octubre ab tot lo
aparato de un cos present.”
Contractació del servei mèdic a favor del metge Benet Mir.

“Se resolgue donar vuitanta lliuras annuals ab dos plassos iguals
quant hajan vensut al doctor en medicina Benet Mir ab la obligacio de
visitar a tots los malalts canonges y comensals inclos lo senyor rector
de Sant Pol ab tres de familia de cada hu dels sobredits individuos
donantli a mes del sobredit quinse sous per cada consulta y comensara
dita conducta a 1 de octubre proxim.”
f. 248.
1823, octubre, 9
Anunci de la mort del papa Pius VII i pregàries.
“Se llegi un [...] del govern ecclesiastich de Vich avisant la mort
de Pio VII y [rec...] fer las exequias de estil tambe advertia se añadis
a cada missa [...] pro eligendo summo pontifice fins a saberse la nova
[...] se resolgue cumplirho.”
f. 248.
1823, octubre, 13
Repartiment de la sal de Cardona.
“Se llegi la resposta de la sal y demanaba una certificacio dels
individuos que la percebeixen, se resolgue practicarho com se segueix:
arcipreste y canonges 12 inclos una vacant y la Inquisicio; comensalias
y beneficis 16, compreses tres vacants; parrochos 2; escolans 6; mu-
sichs y cantors 8; empleats en la iglesia set; fan 51 que es lo numero
de fanegas de sal, a raho de una cada hu, o millor del [import] de la
sal com altre de las rendas de la iglesia se pagan a cada hu lo que li
expecta.”
f. 248.
1823, octubre
Felicitació al rei Ferran VII: festes i actes commemoratius.
“Se llegi una felicitacio al Rey per la llibertat que acababa de
alcansar, vensut lo tiranich jou de la Constitucio y prometense lo Ca-
pitol molta felicitat espiritual y temporal baix lo govern de un Rei
tant zelos dels drets de la religio y monarquia. Fou firmada de tots
los individuos y enviada a Vich al senyor canonge don Fortiá Delgár
perque la firmes y cuides de ferne imprimir 150 exemplars. Dita re-
presentacio es copiada conforme al original al peu de las resolucions
de avuy baix de esta plana.
Lo senyor arcipreste proposá que los ajuntaments de la Vila y

de la Ribera lo habian anat a trobar per celebrar la llibertat del Rey
fent la seguent funcio; lo divendres proxim vigilia de Tots Sants matinas
solemnes y al Te Deum, Benedictus, y a la Salve ab musica, las laudes
ab orga. Dia de Tots Sants ofici de sagrament, tot ab musica y lo Te
Deum tambe y en dit ofici predicara lo senyor arcipreste. Diumenge
funcio a Sant Pol. Dilluns dia de la commemoracio dels difunts, ani-
versari solemne ab musica per los que han mort en la guerra realista
y en estas funcions la iglesia costejara la cera tant del altar com del
salamó. Convingue en tot lo Capitol. Se feren tres dias de illuminacio
per la Vila y altres funcions civils.”
‘Felicitacion que han dirigio al Rei nuestro señor don Fernando
VII con motivo de haber recobrado su libertad el arcipreste y Cabildo
de canonigos de la iglesia colegiata de San Juan de las Abadesas. Señor.
Lloraba en la amargura de su corazon el Cabildo de [arcipreste y] ca-
nonigos de la insigne iglesia colegial de San Juan [de las Abadesas] el
triste y penoso cautiverio a que habia reducido a vuestra magestad [...]
de unos hombres que [infa...] los [errores ...] las sectas revolucionarias,
se [hab...] propuesto [ani...] vuestro glorioso trono y arrancar del seulo
español, hasta las raices de la religion santa de Jesuchristo. En medio
de las duraderas aflicsiones que le aquejaban y de los insultos que se
veia forsado a presenciar [...] a vuestra real persona, a la iglesia y a
sus ministros no cessaba de elevar sus oraciones al omnipotente para
que se dignara poner termino [a] a la anarquia y restablecer a vuestra
magestad en el augusto trono de vuestros [...yores]. Amaneció por fin la
risueña y apetecida aurora en que rotas las cadenas del yugo opresor,
queda vuestra magestad repuesto en la [...nitud] de sus derechos con
jubilo universal de todos vuestros vasallos [decidi...] a arrostrar todo
peligro y sacrificio hasta ver consumada la [gran...] obra de vuestra
libertad y de la restauracion de vuestro reino.
Hundale para siempre en el abismo de la nada los projectos mali-
ciosos de aquellos seres depravados que tantos tiros dispararon contra
el trono de vuestra magestad. Disipense como el humo las borrascosas
nubes de tantas doctrinas apestadas con que intentaron envenenar los
santos principios de fidelidad a vuestra real persona y a la religion
que es el timbre de que [mas] se gloria vuestro catolico reino. Libre
vuestra magestad en el ejercicio de las sagradas funciones de vuestro
alto ministerio ¿que de prosperidades no pueden prometerse la nacion
española? No, no seran ya teorias abstractas las que las vaticinen: no
proyectos de politicos presumidos de sabios que sepulten la nacion
en la miseria, so pretesto reengendrarla. No planes de reformadores
que desorganicen toda la maquina del Estado con el solapado fin de
introducir la irreligion la inmoralidad el desenfreno de las pasiones.
Largos años tardara la España en cicatrizar las profundas llagas que

le ha abierto el espiritu de novedad adornado con el especioso velo de
justicia de humanidad [...] beneficiencia.
[...] posito de las antiguas y sabias leyes [... ...basta] señor para
administrar a vuestra magestad el antidoto necesario para preservar a
vuestros vasallos del pestifero veneno de los novadores revolucionarios
y el escogimiento de hombres doctos, virtuosos y fieles estrechamente
aliados con el santo tribunal de la fe, es bastante a prestar el ausilio
que menester sea para impedir que retoñe la ponsoñosa hidra de una
revolucion, que tan funestos estragos ha acarreado a vuestros constan-
tes pueblos. Trazar ahora su horroroso cuadro seria cubrir de luto el
tierno corazon de su magestad. ¿Y como podria este Cabildo consentir
en renovar el pesar todavia reciente de vuestra magestad en un dia, en
que anegado en lagrimas de gozo solo abre sus labios para bendecir
la divina providencia que tan generosa se ha mostrado rompiendo los
grillos que os tenia aprisionando? ¿Con que jubilo no se gloria de ver
satisfechos sus ardientes votos contemplando a su adorado monarca
nuevamente sentado en un trono atacado por los malevolos pero soste-
nido por sus fieles vasallos y recuperado por los esfuerzos del valiente
ejercito aliado?
Gocese vuestra magestad por dilatados años en el recobros de
sus legitimos derechos y descanse en la adhesion y constancia de sus
invariables subditos. Esta corporacion ecclesiastica al paso que felicita
a vuestra magestad por tan suspirado acontecimiento que era el blanco
de sus fervorosas ansias no cesa de repetir sus ruegos al todo poderoso
paraque se digne iluminar a vuestra magestad en el govierno de vues-
tros (vastos) dominios. Ella no titubea en vaticinar que bajo el justo
y paternal cuidado de vuestra magestad [respir...] el vasallo que por
mas de tres años ha vivido en la [op...] temblaria el atrevido rebelde
al aspecto de la inexorable [e...] de la justicia se alentara el sacerdote
largo tiempo [...] cobrara nuevo lustre nuestra religion [san...] inicu-
amente atacada y la nacion etera bendecida al afortunado dia en que
ha recobrado un monarca cautivo que es las delicias de su pueblo, [...]
padre de sus vasallos, el consuelo de su reino y un Rei [sic] tanto mas
digno del trono cuanto la malicia y la rebeldia se habian empeñado
mas en usurparlo. Dignese el señor oir los votos de este Cabildo mien-
tras ruega guarde muchos años a vuestra magestad su preciosa vida.
San Juan las Abadesas 26 octubre de 1823 = señor = [A.L.R.P.
de V.M.] = vuestros humildes subditos y servidores = Bruno Bret ar-
cipreste = Jaime Sala [decano] = Jose Badia = Tomas Valls = Miguel
Carmaniu = Ramon Carbonell = Fortián Delgár = Francisco Carmaniu
= Raimundo Garet.
Por acuerdo del Cabildo de esta iglesia colegial.’

f. 248-253.
1823, novembre, 6
Renúncia del mestre de gramàtica.
“Se llegi un memorial del reverent Jaume Soler,124 diaca, ab que
renunciaba lo magisteri de gramatica a causa de haberli donat una
cathedra de filosofia en Vich.”
Al marge: “Sermó de [...] llibertat [...] Rei”.
“Lo Capitol [agrahit] als favors que te rebuts del señor arcipreste
proposá a dit señor que tindria la satisfaccio de [...] que ab tant aplauso
predicá dit señor [...] de la llibertat del Rei y vensuts alguns reparos
se prestá dit señor arcipreste.”
Elecció de Lleó XII com a nou papa.
“Se llegi un ofici del secretari de estat anunciant que al 27 setem-
bre ultim fou elevat al solio pontifici lo cardenal Anibal de la Genga y
que ha pres lo nom de Lleo XII en accio de gracias se mana Te Deum
y tres (dias) de illuminacio; se ha acordat esperar quant lo Ajuntament
tindria avis de la illuminacio per unirse a celebrar dita funcio.”
f. 253.
1823, novembre, 23
Arrendament del mas del Grau.
“... lo masover del Grau acceptá lo arrendament de dit mas per
lo preu annual de 250 lliures sous per quatre añs, dos forsats y dos
libres, ab fiansa del Callis de Sant Pau y a carrech del Capitol los gas-
tos extraordinaris y la mitat dels ordinaris pagos a compte del mateix
Capitol, quedant la altre mitat a carrech de dit masover. Vide infra 18
desembre de 1823.”
Presa de possessió d’un beneficiat.
“Se rebe la carta missiva de la Curia de Vich perque se donás
posessio del benefici o comensalia de Sant Jaume, unit al orga, al
clergue Josep Gironella y fou comissionat per donarli possessio per
subexecutor lo senyor canonge don Miquel Carmeniu y foren testi-
monis de la dita possessio lo reverent Pere Auter, comensal, y Joseph
Verdaguer, substitut de monjo.”
f. 254.
124. Veg. nota 115.

1823, desembre, 1
Funerals en record dels morts durant el darrer enfrontament bèl·lic.
“Tambe se rebe altre plec avisant se fes un funeral per los que
han mort en la guerra realista y tambe un ofici de sagrament dit de
desagravis per las injurias y agravis que en temps de la Constitucio se
li habian fet, recordant al Capitol que per ditas funcions vaja acorde
ab lo Ajuntament; per aquest ofici se aplassá lo dia de la Concepcio
y com ja se habia fet lo predit funeral se resolgue omitirlo y donarli
avis al Ajuntament de esta resolucio.”
f. 255.
1823, desembre, 4
Confraria del Roser.
“Se resolgue donar al infrascrit la facultat de aplicar las indul-
gencias de la confraria del Roser.”
Mort d’un canonge.
“Se resolgue notificar a la Curia ecclesiastica de Vich y a la Real
Camara la mort del senyor canonge don Ramon Carbonell.”
f. 255.
1823, desembre, 11
Felicitació al rei Ferran VII.
“Se rebe la representacio del Capitol de Vich felicitant al Rei per
sa llibertat.”
f. 256.
1823, desembre, 15
Examen de solfa.
“... lo senyor canonge Garet feu lo examen de solfa y quedá aprobat.”
Participació del capítol en la processó del funeral d’un eclesiàstic.
“Habentse mogut algun dupte de si lo Capitol eixiria en professó
a rebrer lo cadaver del reverent Joseph Coll y Verdaguer, qui habia
mort en la pagesia del Verdaguer, despues de haberlo acompañat lo
senyor canonge resemmaner de desde dita pagesia fins a aquesta part
del pont gros, fonch resolt que lo Capitol eixis ab professo fins al pont
y acompañes al cadaver a esta iglesia.”
f. 256.
1823, desembre, 18
Petició d’un canonge perquè sigui proveït amb un benefici vacant.
“Lo senyor canonge Sala, per vacar lo benefici primer de primas
en mes de ordinari per mort del reverent Joseph Coll y Verdaguer ul-
tim obtentor ocorreguda al 14 del corrent, demaná se obris lo [torn]
y concedida la demanda feu nominacio nunc pro tunc del reverent
Climent Colomer, sens voler contravenir a la butlla pontificia y la real
cedula sobre haber de vacar dos añs las pessas ecclesiasticas; y ab la
mateixa salvedat quedá aprobat per lo Capitol lo referit reverent Cli-
ment Colomer prevere; y en lo endemá se feu acte de dita nominacio
en poder del discret Joan Thenas, notari de Ripoll.”
Pactes en l’arrendament del mas del Grau.
“Ultimament a peticio del masover del Grau se ha fet arrenda-
ment a son favor ab los seguents pactes: dit arrendament es per quatre
anys, lo 1º en 1824 y lo ultim en 1827, los dos primers forsats y los
dos ultims libres, la part que no voldra continuar dit arrendament
deu desnonar tretse mesos antes; es a compte del masover lo pagar
los pagos ordinaris; a mes de ells sis lliuras annuals per obras; y deu
dit masover portar per lo Capitol tres cargas de sal cada any, sens
constejarli res lo Capitol. Dit arrendament consta en poder del discret
Joan Thenas, notari de Ripoll.”
f. 257.
1823, desembre, 22
“Se votaren los oficis y empleos per 1824 y quedaren elegits per
canonge sagristá lo senyor canonge don Miquel Carmeniu, lo mateix
collector de Pabordia; Valls bolser y collector de absencias; Miró se-
cretari y arxiver; Sala depositari y vacacions; don Francisco Carmeniu
depositari, obrer y administrador de Sant Antoni; Garet síndich y co-
llector de la Comuna; ohidors de comptes de la sagristia Sala y Garet;
de la Pabordia y Comuna Valls. Paborde del Santíssim Misteri Miró.
Administradors del hospital Badia y don Miquel Carmeniu. Senyor
canonge Badia arxiver y sindich.
En la bina que presentaren los comensals per ohidors de comptes
de la comuna y pabordia fonch elegit lo reverent Pere Auter ohidor de
dits comptes en 1824.”
f. 258.
1824, gener, 15
Petició al capítol de contribució per a la construcció d’un monument com-
memoratiu a Manresa.
“Se llegi carta del vicari general capitular de Vich acompañant
altre del baró de Eroles sobre contribuir per erigir un monument per
perpetuar la memoria de las 24 victimas sacrificadas en los Tres Roures,
cerca de Manresa, al 11 novembre del any passat, se ha resolt inquirir
com se portará sobre lo particular lo Capitol de Vich y despues resoldrer.”
f. 259.
1824, gener, 26
Contribució del capítol en els comptes municipals.
“... a una representacio del Ajuntament que demanaba si lo Capitol
volia gratuitament contribuir als pagos municipals no mes que per lo
present any, per recuperar lo desembols ocasionat per la passada guerra,
se resolgue respondrer que no, pero lo Capitol a dit fi cedia las cent
lliuras te adelantadas y que al ultim del present any li donaria a dit
Ajuntament vint duros per una vegada tan solament, tot per reintedrar
lo sobredit desembols de diner.”
Acusament de recepció de la felicitació al rei que ha redactat el capítol de
la Seu d’Urgell.
“Se rebe la felicitacio del Rey que li dirigia la Seu de Urgell.”
Petició al capítol de contribució per a la construcció d’un monument en
memòria del bisbe de Vic.
“Se rebe un impres del Capitol de Vich demanant algun numerari
per la traslacio del cadaver del il·lustrissim senyor bisbe Strauch, sas
exequias y monument, fonch resolt concorrer ab una dobla de quatre.”
Referent a la petició al capítol de contribució per a la construcció d’un mo-
nument commemoratiu a Manresa.
“Habentse sabut que lo Capitol de Vich, per trobarse exausto
de diner, se habia excusat de contribuir per lo monument de las 24
victimas dels 3 Roures cerca Manresa, aparegue que igual motiu tenia
aquest Capitol per lo que fonch resolt no contribuir.”
f. 260.
1824, març, 24
Petició d’almoina.
“Se llegi un memorial de Francisco Vidal demanant limosna per
trasladar al hospital de Barcelona a la sua mare dementada, se ha
resolt se fassa de particular y no de comu.”
f. 262.
1824, març, 25
Nul·litat dels actes judicials efectuats durant el Trienni Liberal.
“Se ha rebut la real cedula sobre la validacio o nulitat dels actes
judicials, contractes y demes actes publichs de esta especia durant lo
extinguit govern constitucional.”
f. 263.
1824, abril, 8
Retorn a la situació d’abans del Trienni Liberal.
“Se rebe la real cedula sobre mayorazgos y vincles los que dehuen
tornar al estat en que se trobaban als 7 mars de 1820.”
f. 264.
1824, abril, 19
“A peticio del Ajuntament, se ha resolt comensar lo dimecres
proxim las pregarias per pluja.”
Donació de figures de Nen Jesús. Al marge: “Imatges de 2 niños”.
“Un capitular ha donat a la iglesia y Capitol ara per despues de
sa [mort] dos niños, lo un de ells per la adoracio y ofertori dels 3
oficis de [no...].”
f. 264.
1824, abril, 29
Nomenament de pabordes del Santíssim Misteri.
“Se aprobaren per pabordes del Santissim Misteri per lo present
any, per la Vila al senyor don Francesc Ferrer y a Joseph Serrat, tei-
xidor, y per pages al masover del Privat y al pagés del Solá.”
f. 265.
1824, maig, 13
Llibres prohibits.
“... se rebe una real cedula sobre llibres prohibits.”
Petició del mestre de primeres lletres.
“Se llegi un memorial de Joan Aragonés, mestre de 1as lletras,
solicitant alguna gratificacio alegant lo major treball li ocasiona un
gran concurs de deixebles que diu te; se ha resolt respondrerli que
los atrassos que aquestos tres ultims añs de resvolucio han causat al
Capitol li privan lo gust tindria de accedir a la sua solicitud.”
f. 265.
1824, juny, 3
Referent a la repressió i persecució dels responsables del Trienni Liberal.
“Se rebe real cedula sobre lo perdo dels excessos comesos en de-
fensa de la extinguida Constitucio, pero ab las excepcions que en la
mateixa se notan.”
Horari d’obertura i tancament de l’església.
“Se ha resolt que durant lo actual temps de tants pobres tran-
seunts se tanqui la iglesia a las 11 horas del mati y a la tarde a las 4
horas, tornant a obrir a las 6 horas de la mateixa tarde.”
f. 266.
1824, juny, 10
Recaptació de les rendes de la Inquisició.
“Se llegi carta de don Joseph Llozer, collector de las rendas de
la Inquisicio, ab la que anomena subcollector del canonicat de esta,
al senyor Manuel Blanxart, adroguer.”
Qüestions de litúrgia: festa a l’ermita de Sant Antoni.
“Se resolgue que per los pochs individuos que hi ha per fer lo
cantaret de Sant Antoni en sa diada en la hermita se digan matinas
al dia antes entrant a vespres a 1 quart de 4 horas de la tarde y en lo
endemá a 3 quarts de 6 horas a 1ª, 3ª, ofici, 6ª y 9ª.”
f. 266.
1824, juny, 24
Dret de pontatge.
“Se rebe real cedula sobre lo pago de pasatges de ponts, etc., del
que ningu no queda exemp.”
f. 267.
1824, juny, 25
Al marge: “Posesio de la comensalia anexa a la rectoria al reverent Gas-
par Torrella, rector de Sant Pol”.
“Se resolgue donar posessio de la comensalia anexa a la rectoria
al reverent Gaspar Torrella vice domer de Vich y en dit dia fonch efec-
tuada per son apoderat reverent Jaume Soler, prevere y cathedratich
de Vich, essent executor lo infrascrit y subexecutor lo senyor canonge
don Miquel Carmaniu y testimonis lo reverent Marti Palmerola, xantre,
y lo clergue Joseph Gironella, organista, tots de la mateixa iglesia.”
Sal de Cardona.
“A vista de un avís del procurador de Barcelona don Joseph Pol se

ha resolt escriurer al administrador general de las salinas de Cardona
per saber si para en son poder lo despaig de la sal de esta iglesia per
lo corrent any.”
f. 267.
1824, juliol, 10
Denegació a la petició d’informació formulada per l’ajuntament.
“Se llegi carta del Ajuntament de la Vila demanant relacio dels
individuos de esta iglesia, se acordá practicarho en cas mostrin ordre
superior pues lo Capitol acostuma rebre inmediatament de sa magestat
o per medi del senyor bisbe las ordres superiors.”
f. 268.
1824, juliol, 29
Proposta de procurador del capítol a Camprodon.
“Se feu comissio al senyor arcipreste per averiguar la idoneitat
de don Pere Tresserra, fill de Geroni, difunt, per elegirlo procurador
del Capitol en Camprodon.”
“Se resolgue escriurer al pare provincial dels caputxins demanant
predicador per la Quaresma vinent.”
f. 268.
1824, agost, 5
Vestuari: encàrrec de confecció d’un tern, amb capa i gremial.
“Se resolgue que se mires si en la obra hi ha diners per fer un
tern de domas blanch ab capa y gremial.”
Pau Corcuera, nou bisbe de Vic.
“Se resolgue escriurer la enhorabona al senyor bisbe de Vich elec-
to don Pau de Jesus de Corcuera y de Caserta, ardiaca de Siguenza.”
Processó i pregàries per a demanar que plogui.
“A instancias dels dos Ajuntaments de Vila y de Ribera ha acordat
lo Capitol, que si antes no plou, dimecres proxim vinent (11 del corrent)
se baixara de la hermita lo glorios Sant Antoni y lo Capitol lo eixira a
rebrer ab professo fins devant lo hospital, segons estil.”
f. 269.
1824, agost, 12
“Se ha resolt que si no plou antes del dimarts 17 del corrent en
dit dia anar a buscar a Nostra Senyora del Prat a 2 quarts de 8 horas
del mati, en lo dia antes a 2 quarts de 5 horas de la tarde anticipar
las matinas y laudes y en lo endema dia del dimarts entrar a 3 quarts
de 6 horas a 1ª, 3ª, 6ª y a 9ª. Despues a 2 quarts de 8 hotas eixir ab
professo fins al Prat portar a la Mare de Deu cantant en la professo
la lletania Lauretana, al arribar a la iglesia lo ofici de pregarias y al
ultim conclourer ab las lletanias dels Sants.”
Contribució del capítol en la formació de la quinta de soldats.
“A vista de un memorial presentat per los fadrins comissionats
per la quinta suplicant al Capitol los ajudi a costejar per ferlos (soldats)
ab diner; se ha resolt donarlos vint lliuras per una vegada.”
Vestuari: confecció d’un tern.
“Se feu comissio al senyor arcipreste per fer venir de Barcelona
lo tern blanch.”
f. 280.125
1824, agost, 19
“... sino plou antes del dimecres 25 del corrent se ha resolt que
en dit dia se fassi una professo per tota la Vila del glorios Sant Antoni,
de Nostra Senyora del Prat, y del Sant Christo y esto despues de ves-
pres y de completas que se cantaran en dit dia a 5 horas de la tarde.”
Paborde del Roser.
“Se ha resolt fer paborde del Roser al reverent Climent Colomer,
comensal.”
“Per lo cas que antes del 31 del corrent no ploga, se ha resolt
exposar lo Santíssim Misteri en dit dia.”
Aplec o festa a l’ermita de Sant Antoni: queixes.
“Respecte de tenirne noticia de que en la hermita de Sant An-
toni se cometen alguns excessos en beurer y en jochs, se ha prohibit
al hermitá de vendrer vi y lo permetrer jochs en dita hermita, ab la
advertencia que si hi contrave queda despatxat.”
125. Equivocació en la numeració de les pàgines: es passa de la 269 a la 280.

“Se rebe de Roma la absolucio de unas vuit mil missas que de
aquestos temps de disturbi y guerras la iglesia tenia atrassadas ...”
Obres de reparació de la capella del Prat.
“Un devot se ofereix costejar algunas obras en la capella de Nostra
Senyora del Prat y demana del Capitol algunas teulas y se li concediren
per dita capella.”
f. 280.
1824, agost, 23
“... a motiu de unas vivas instancias dels dos Ajuntaments y del
poble y dels pagesos perque se acceleri la exposicio del Santíssim Mis-
teri per la gran sequedat se exprimenta [sic], se ha resolt suspendrer la
professo que en lo dijous se habia acordat fer y exposar lo Santíssim
Misteri lo dijous proxim vinent dia 26 del corrent. Tambe anticipar
las matinas a 2 quarts de 5 horas de la tarde antes y en lo dijous
entrar a 1ª, 3ª y ofici de la conventual a 3 quarts de 6 horas, despues
a 2 quarts de 8 horas la comunio general ab platica en lo altar del
Santíssim Misteri, a 9 horas entrar a 6ª y 9ª, despues ab professo anar
a la exposicio, luego lo ofici de pregarias en lo altar del Santíssim
Misteri en lo qual predicara lo senyor arcipreste, lo dit ofici cantat ab
musica; a 2 quarts de 5 horas de la tarde vespres ab cantoría y luego
completas ab orga, y a las 6 horas reservar, precehint las lletanías y
la adoracio de tot lo clero y dels 2 Ajuntaments, dels pabordes del
Santíssim Misteri y dels testimonis.”
f. 281.
1824, agost, 26
“Dia 26 de agost a 2 quarts de 10 horas del mati, lo senyor ar-
cipreste ab capa y asistents y ab tot lo clero y acompañament feu la
exposicio del Santíssim Misteri que quedá patent fins a 2 quarts de
9 horas del vespre. Foren testimonis de esta exposicio los señors don
Francisco Ferrer y Parrella, Eudalt Sadurni de la Vila, Joan Colomer,
pages de la Serra del Cadell, y Pau Bataller, pages del Verdaguer, en
totas las horas que fou patent, hi hague vetlla de atxas de las confra-
rias y de diferents particulars ab gran concurs del circunveinat y de
gent en totas horas que visitaren (lo Santíssim Misteri) y adoraren los
peus [del] Sant Christo. En cada hora durant la vetlla hi hague dos
señors canonges y dos comensals y la reverent comunitat de Sant Pol
feu la hora de vetlla de 3 a 4 horas de la tarde. Despues a 2 quarts

de 7 horas lo mateix senyor arcipreste ab lo mateix acompañament
reservá lo Santíssim Misteri y lo torná a collocar en lo front assistint
los sobredits quatre testimonis ab innumerable concurs. Nota: en lo
vespre del mateix dia de la exposicio ja plogue, be que poca cosa; pero
immediatament despues de passats tres dias, vigilia del dia en lo qual
estaba primerament resolt efectuar esta exposicio, comensá a plourer y
continuá cada dia fins que fou abundanment remediada la necescitat.”
f. 281.
1824, agost, 27
Acusament de rebut d’unes ordres prohibint i en contra, entre altres, dels
maçons.
“Se rebe real cedula sobre nova y absoluta prohibicio en los do-
minis de España e Indias de totas las congregacions de fracmasons
[sic], comuners y de qualsevols altras societats secretas baix qualsevol
titol o denominacio.”
f. 282.
1824, setembre, 2
Petició del rector de Sant Pau de Segúries.
“Se llegi un memorial del rector de Sant Pau de Seguries suplicant
al Capitol alguna limosna per los ornaments de la sagristia de aquella
iglesia, y se li concediren quatre duros.”
Sou per al manteniment del rellotge.
“Altre memorial de Jacintho Verges suplicant se li puji lo salari
de cuidar lo relotge, se li han señalat deu lliuras annuals mentres las
hi [doni] tambe lo Ajuntament.”
Actes de celebració en agraïment per haver aconseguit el benefici de la pluja.
“A propuesta dels Ajuntaments lo Capitol ha acordat diumenge
5 del corrent cantar en lo altar del Santíssim Misteri un ofici y Te
Deum en accio de gracias per lo benefici de la pluja lograda; en la
tarde del mateix dia a 2 quarts de 5 horas anticipar matinas y laudes
per lo dilluns. En lo dilluns 6 del corrent entrar a prima a 3 quarts de
7 horas y luego de acabada acompañar ab professo fins a sa capella
a Nostra Senyora del Prat cantant lo himne Ave Maris Stella en lo
dimarts 7 del corrent despues de prima acompañar a Sant Antoni fins
al hospital cantant lo himne Iste Confesor y entregarlo a la reverent
comunitat de Sant Pol perque lo acompañi fins dalt de sa capella,
segons estil, al retornar lo Te Deum y la oracio de accio de gracias
en una y altre professo. Nota: en una y altre professó se ha portat la
Vera Creu y al retornar de la primera se ha cantat lo himne Ut [Quant]

Laxis etc. de Sant Joan batista y en la de Sant Antoni lo mateix himne
Iste Confesor etc.”
f. 282.
1824, setembre, 9
Obres d’arranjament del forn.
“Se resolgue adobar lo forn que diu importaran las obras sis
duros. Joan Folcrá ha promés pagar lo que deu del forn y del pastim.
Lo mateix Folcrá ha arrendat lo forn y lo pastim per mesos a quatre
pessetas cada mes y entregara tots los sachs y draps o telas pertanyents
al mateix pastim.”
f. 283.
1824, setembre, 23
Vestuari: recepció d’un tern.
“Se rebe lo tern nou de domás blanch y costá dos centas onse
lliuras posat en esta.”
f. 284.
1824, setembre, 30
Vestuari: encàrrec d’un tern.
“Se resolgue fer altre tern blanch del talam menos bo.”
f. 284.
1824, octubre, 7
Resposta del nou bisbe de Vic a la felicitació del capítol.
“Se rebe carta del electo senyor bisbe de Vich don Pau de Jesus
de Corcuera y de Caserta, dignitat de Siguenza, responent a la felici-
tacio del Capitol.”
f. 284.
1824, novembre, 4
Petició d’exèquies amb motiu de la mort del rei de França, Lluís XVIII.
“Se llegi carta del secretari de Gracia y Justicia anunciant la mort
de Lluis XVIII Rei de Fransa, succehida als 16 de setembre ultim y la
resolucio del Rei per que se li celebri un ofici de exiquas en totas las
cathedrals y colegiatas del regne de España; se ha resolt celebrarli un
cantar ab tumol y 4 atxas als 11 del corrent.”
f. 285.
1824, novembre, 11
“Se rebe carta del reverent Bernabé Thenas y Tenas [sic], pre-
vere y economo de la doma major de Ripoll, notificant al Capitol la
sua eleccio feta pel Rei per una canongia de esta iglesia; se ha resolt
contextarli donantli la enhorabona.”
f. 285.
1824, desembre, 9
“Se llegi carta del provincial dels caputxins ab la que destinaba per
predicador de la Quaresma proxima vinent al pare Bernat de Bañolas,
missionista caputxí.”
Vestuari: confecció de quatre cotes.
“Se resolgue fer quatre cotas vermellas de la mostra de preu 5 lliu-
res sous lo palm.”
f. 286.
1825, gener, 13
Acusament de recepció d’un imprès commemoratiu.
“Se ha rebut del Capitol de Vich un exemplar126 de la oracio fu-
nebre y relacio de las exequias y traslacio del doctor don fra Ramon
Strauch y Vidal, bisbe de Vich, assessinat per los constitucionals en
lo any 1823.”
f. 288.
1825, gener, 20
Sal de Cardona.
“Se llegi carta de Pol [Josep Pol, procurador del capítol a Barcelona]
notificant que lo asessor del duch de Medinaceli havia donat favorable
informe sobre la sal y al mateix temps avisaba que habia rebut la carta
ordre per obrar lo compte de las 61 lliuras sous.”
Llibres prohibits.
“Se llegi una cedula real sobre lo recullir los impresos y llibres
prohibits.”
f. 288.
126. Oració escrita pel frare Ramon de Jesús i publicada a Perpinyà l’any 1824.
1825, febrer, 3
Recaptació del lluïsme.
“Se feu comissio al senyor canonge don Miquel Carmaniu per
firmar lo lluisme de la montaña dita Costaarmada [sic] part de ella
pertañent al mas Camps de Gombren, a saber una part per lo Capitol
y dos parts per los Dignitaris Reals.”
f. 289.
1825, febrer, 24
Pregàries per a la pluja.
“A propuesta del Ajuntament se ha resolt comensar las pregari-
as per alcansar pluja, despues de 3 dias de haber dit en la missa la
colecta ad petendam pluviam, ditas pregarias ab las lletanias y demes
de estil, seran despues de completas a las que se hi entrara a 2 quarts de
3 horas.”
f. 290.
1825, març, 9
Queixes dels veïns de Gombrèn perquè el capítol ven blat fora d’aquella
població.
“Se llegi un ofici de Ajuntament de Gombren queixanse de que
lo Capitol venga trenta quarteras de blat fora la poblacio de Gombren,
y que apareixia movia motí; sels respongue que lo Capitol, havenlos
ja venut dos terceras parts del blat del delme de aquella parroquia y
de altre part no sabent quen necescitas mes, havia passat a tractar
dita venda de dit blat, y que ara seria indecoros lo haver de revocar
la paraula.”
f. 290.
1825, març, 21
Presa de possessió del nou bisbe de Vic.
“Se [rebe carta] del electo bisbe de Vich don Pau de Jesus de
Corcuera ab que notifica al Capitol que la Real Camara [ha] donat
lo [pa...] butllas de sa Santedat y al mateix temps se recomana a las
oracions de esta iglesia perque lo Senyor li concedesca la plenitud de
gracias en sa consagracio per poder desempeñar dignament lo minis-
teri pastoral.”
f. 290.
1825, març, 25
Presa de possessió del nou bisbe de Vic: petició de col·lecta commemora-
tiva.
“Se rebe ofici del vicari general capitular de Vich notificant al
Capitol que aquella iglesia añadeix a las missas la colecta in anniver-
sario consecrationis episcopi, a fi de que lo señor derrami la plenitut
de sa gracia en la consegracio de son bisbe electo, don Pau de Jesus de
Corcuera, y exorta al Capitol se conformi en dita practica; se resolgue
conformarse.”
f. 291.
1825, abril, 7
Admissió a la capella de música.
“Se feu comissio al senyor canonge obrer per preguntar al senyor
mestre de capella perque informi si (a) Miquel Falguera lo judica util
per ser admes a la capella de musica.”
f. 291.
1825, abril, 14
Admissió a la capella de música.
“... atesa la informacio que sobre la comissio de Miquel Falguera
doná lo senyor mestre de capella al comissionat del Capitol fou resolt
no admetrerlo per ara a la capella.”
f. 292.
1825, abril, 29
“En forsa de la carta missiva y [collacio] doná lo senyor vicari
general capitular de Vich se doná posessio de la canongia vacant [en
...] iglesia per mort de don Jaume Blanxart, a don Joseph Clua, prevere
y beneficiat [...bells] del Urgell, bisbat de la Seu de Urgell. Fou [pro-
secutor] lo infrascrit y sub-executor [...] senyor canonge don Miquel
Carmeniu y testimonis lo reverent Pere Auter prevere y comensal [...]
mateixa iglesia y Joseph Verdaguer substitut de monjo de la mateixa
iglesia [...] dit canonge don Joseph Clua fonch admes ad [...].”
f. 292.
1825, maig, 5
“... a instancia del Ajuntament se resolgue que lo disapte proxim

se celebres ofici de pregarias al Santíssim Misteri per lograr lo benefici
de la pluja.”
f. 293.
1825, maig, 19
Sou del metge.
“Lo metge presentá memorial al Capitol suplicant ates la escasa
conducta si vol agraciarlo ab la sal que sie de son agrado se resolgue
donarli mitja fanega de sal per aquest any tant solament.”
Almoina de sal.
“Tambe se resolgue donar una arroba y mitja de sal per los pobres
malats del sant hospital de esta Vila.”
f. 293.
1825, maig, 30
Noves carreteres.
“Se llegi un impres anonim sobre projecte de carreteras.”
f. 293.
1825, juny, 9
Previsió de venda de terres per a fer front als deutes contrets durant la guer-
ra que acabà amb el Trienni Liberal.
“Se llegi la carta o millor la resposta al informe sobre lo domini
que los il·lustres Dignitaris Reals y Capitol tenen sobre los emprius,
devesas de tall y vedats de esta parroquia; y esto per facilitar la venda
de aquells per pagar mes de quatre mil duros de gasto que ocasioná a
aquesta Vila y parroquia la guerra ultimament finida en lo any 1823.”
f. 293.
1825, juny, 27
Notícia de la presa de possessió d’un beneficiat.
“Lo senyor arcipreste notificá al Capitol que lo reverent Eudalt
Lapuja, prevere beneficiat de Sant Pol, feia a saber que sa magestat lo
habia agraciat ab una de las comensalias de esta collegiata.”
f. 294.
1825, juliol, 7
Funció litúrgica d’acció de gràcies.
“Lo Ajuntament demaná lo Te Deum en accio de gracias de [la]

pluja y lo Capitol resolgue cantarlo lo primer (diumenge) proxim vinent.”
f. 294.
1825, juliol, 11
El monjo substitut es trasllada com a sagristà a la parròquia de Sant Just
de Barcelona.
“Se rebe carta del substitut de monjo Joseph Verdaguer notificant
al Capitol que habia lograt lo ser sagristá major de la parroquia de Sant
Just de Barcelona. Se ha resolt que lo campaner fassia interinament
la servitut ab los mateixos pactes que la feia lo sobredit Verdaguer.”
f. 294.
1825, agost, 6
Llibres prohibits.
“Se rebe la real cedula relativa a la introduccio de llibres estran-
gers per facilitar la execucio de la altre de 11 de abril del any proxim
passat expedida al mateix.”
Donació de tres imatges.
“Un capitular doná a esta iglesia lo sant Joan evangelista, santa
Agatha y lo sant Angel custodi, totas tres imatge de bulto.”
f. 295.
1825, agost, 11
Visita de l’arxipreste al nou bisbe de Vic.
“Se proposá al senyor arcipreste que al pas que com a dagá anaba
a Vich a felicitar al nou prelat don Pau de Jesus de Corcuera, tingués a
be de pendrer la comissio de rendirli lo degut obsequi en nom del Ca-
pitol com se acostuma en lo ingres de cada senyor bisbe y dit senyor
arcipreste digue se encarregaba de evacuar esta comissio del Capitol.”
f. 295.
1825, agost, 18
Festa del Roser.
“Los pabordes del Roser demanaren al Capitol las completas acos-
tumadas per lo disapte seguent, y sels foren concedidas.”
f. 296.
1825, setembre, 1
Visita de l’arxipreste al nou bisbe de Vic.
“Lo senyor arcipreste feu relacio del agrado ab que [...] bisbe
de Vich habia rebut la comissio de haberli anat a felicitar en [...] del
Capitol per lo seu arribo e ingres a la silla episcopal.”
f. 296.
1825, setembre, 8
Neteja de l’església.
“Se resolgue que lo fuster espolses la iglesia la semmana antes
del Santissim Misteri, que no acostuma ser tant ocupada y no se ha
de anar tent precipitat.”
f. 297.
1825, setembre, 9
Provisió del benefici de Sant Agustí.
“Lo reverent Jaume Grau, prevere y vicari natural de Viladrau
del bisbat de Vich, presentá la carta missiva de haber pres collacio
en Vich de la comensalia o benefici de Sant Agustí de esta iglesia per
gracia que li feu sa magestad, se resolgue donarli posessio. Despues de
haber pretat lo jurament acostumat, se passá a donarli posessio de dit
benefici, essent executor lo infrascrit y subexecutor lo senyor canonge
don Miquel Carmaniu. Testimonis lo reverent Pere Auter prevere y lo
clergue Joseph Gironella, tots dos comensals de esta mateixa iglesia.”
Provisió del benefici de les Albes.
“En seguida lo reverent Ignasi Arrey, prevere y beneficiat de Piera
natural de la vila de Olot presentá la carta missiva de haber pres collacio
en Vich de la comensalia o benefici dit segon de Alba baix invocacio
de Nostra Senyora fundat en esta iglesia, del que sa magestad lo habia
agraciat y vacaba per mort del reverent Miquel Hospital; se resolgue
donarli posessio. Despues de haber prestat lo jurament acostumat, se
passá a donarli posessio de dit benefici, essent executor lo infrascrit y
subexecutor lo senyor canonge don Miquel Carmaniu. Foren testimonis
lo reverent Pere Auter prevere y lo clergue Joseph Gironella, tots dos
comensals de la present iglesia.”
f. 297.
1825, setembre, 15
Petició d’almoina per a la construcció d’una campana per a l’església par-
roquial de Sant Martí de Surroca.
“Se llegi un memorial del senyor rector y obrers de la iglesia
de Surroca ab la que demanaban limosna per fer una campana, sels
concediren quatre duros per una vegada tant solament.”
f. 297.
1825, octubre, 13
L’organista, tot i no correspondre-li, demana les distribucions canonicals
per poder disposar de més recursos.
“Se llegi altre memorial del organista Joseph Gironella (tonsurat)
suplicant al Capitol li releves la lley per percebir las distribucions al
igual dels demes beneficiats ordenats in sacris o que se li sufragues
ab alguna limosna per poder mantenir sos pares; se resolgue donarli
quinse lliuras ara, y altres quinse lliuras al principi de la Quaresma,
y esto per una vegada y nomes.”
f. 298.
1825, octubre, 20
Unió del benefici de Santa Magdalena de Parella amb l’ofici de mestre de
gramàtica.
“Se rebe una carta ofici del senyor vicari general del senyor bisbe
de Vich avisant al Capitol que sa magestad habia concedit la agregacio
perpetua del benefici de Santa Magdalena de Parella de esta parroquia
al magisteri de llatinitat de esta Vila quedant intacto lo patronat y
las obligacions de dit benefici, las que deu complir lo obtentor y deu
enseñar gratuitament a tots los de esta Vila y parroquia. Per evacuar
dit assumpto en la curia ecclesiastica de Vic se solicitá del Capitol y
del Ajuntament que comparegan per si o per procurador per alegar a
son favor lo que los aparega, y esto dins deu dias. Per evacuar (est)
assumpto se feu comissio als senyors canonges don Ramon Garet y
al infrascrit.”
Manutenció de l’exèrcit: vestuaris.
“Se llegi un memorial dels Gefes de la compañia realista de esta
parroquia esperant del zel del Capitol que cooperara al vestuari y [or-
ganis...] individuos de aquella; se ha convingut suspendrer la resolucio
[p...] Capitol seguent, en lo qual tal vegada hi haura mes assistencia.”
f. 298.
1825, octubre, 27
Manutenció de l’exèrcit: vestuaris.
“Se resolgue donar una dobla de quatre per lo vestuari dels rea-
listas y esto al haberse certificat lo donatiu del Ajuntament.”
f. 299.
1825, novembre, 3
Funerals per la mort d’una [sic] membre de la Germandat.
“Se resolgue que en los dias set, vuit y deu del corrent se fessen
los funerals de la reverent Germandat per la quondam Isabel Coll y
Verdaguer, viuda, individua de ella, de qui se ha tingut avis que morí
als 24 del proxim passat.”
f. 299.
1825, novembre, 17
Contracte amb el metge Benet Mir.
“Se resolgue donar la procura de la Comuna al doctor en me-
dicina Benet Mir y se feu comissio als senyors canonges don Miquel
Carmaniu y don Ramon Garet per firmar lo acte ab las condicions y
pactes corresponents.”
f. 299.
1825, novembre, 24
Expulsió de l’arrendatari del mas del Grau.
“Per judicarse que lo masover del Grau no se troba ab possibilitat
de cultivar la heretat del modo que correspon, ni per acudir a las pagas
del arrendament, se ha resolt traurerlo de dita heretat.”
f. 300.
1825, desembre, 6
Expulsió de l’arrendatari del mas del Grau.
“Se feu nova comissio als senyors canonges don Miquel Carmaniu
y don Ramon Garet per despatxar lo masover del Grau y per informarse
sobre los masovers pretendents.”
f. 300.
1825, desembre, 15
“... fonch elegit per masover del Grau Jaume Basagaña masover
de Fogonella.”
f. 300.
1825, desembre, 19
“Se votaren los empleos per lo any seguent de 1826 y quedaren
elegits per canonge sagristá don Miquel Carmaniu; don Jaume Sala
depositari y 1r sindich; don josepg Badia obrer; don Joseph Clua 2n
dipositari y 2n sindich; don Sebastiá Miró 1r arxiver y las vacacions;

don Bernabe Tenas 2n arxiver y bolser; don Ramon Garet collector de la
comuna; don Thomas Valls collector de absencias; administrador del San-
tíssim Misteri Miró, de Sant Antoni don Francisco Carmaniu, del hos-
pital Miró y Carmaniu don Miquel. Ohidors de comptes de la sagristia
don Jaume Sala y don Ramon Garet de la pabordia y comuna don
Tomas Valls.”
f. 301.
1826, gener, 6
Pregàries per a aturar la pluja.
“A petició del magnifich Ajuntament de esta Vila lo senyor ar-
xipreste proposá: si podria dirse en lo dia seguent, a la suposició de
continuar las plujas, un ofici de rogativas al Santíssim Misteri; y se
accedi a la propuesta: haventse efectivament celebrat dit ofici.”
f. 303.127
1826, gener, 19
“Item: lo senyor arxipreste feu present que lo magnifich Ajunta-
ment de esta Vila demanaba si voldria ferse la professó acostumada
en lo die de Sant Sebastiá; y se determiná ques fes.”
Sal de Cardona.
“Item. Se acordá a instancia del señor arxipreste acudir quant
antes al senyor intendent de Provincia per lograr la sal de Cardona.”
Adquisició de material d’oficina.
“... y que se [comprás] un tinter ab lo demés corresponent per
la secretaria capitular, a qual fi se commissioná al infrascrit canonge
secretari.”
f. 303.
1826, gener, 23
Butlla de la Santa Croada.
“Se llegi una carta circular del administrador general de Cruzada
de esta provincia que son delegat de Ripoll remeté al señor arxipreste
junt ab un edicte del senyor comissari general de la Santa Crusada
127. El canonge Fortià Delgar substitueix el canonge Sebastià Miró en la re-

dacció de les resolucions.
[sic] anunciatiu del nou indult per poder menjar carn que sa Santedat
Lleó XII acaba de concedir al regne per deu anys; y se resolgue que
en lo diumenge seguent se llegis al poble y ques fes la publicacio de
la butlla de la Santa Crusada [sic].”
f. 305.128
1826, gener, 26
Reclamació de blat a Gombrèn.
“Se feu present que lo Ajuntament de Gombrén, no solament no
havia retornat las nou quarteras de blat que se li prestaren en qualitat
de reintegro durant la ultima epoca de la Constitucio, si que [...] sola-
ment havia contextat a la demanda que de ellas se li feu en lo ultim
any passat; y de resultas se encarrega al canonge secretari que repetis
ab energia dita demanda al actual Ajuntament.”
Reclamació del capítol pel cobrament dels censos del mas de la Roca.
“Item. Lo señor canonge Carmeniu manifestá: que lo señor Duran,
alies Dou, de Ripoll, a pesar de las varias instancias que li ha fet, se
desenten de pagar los censos que anormalment fa al Capitol per lo mas
Roca; y a consecuencia se encarregá al mateix señor canonge que si
despues de haverloshi novament demanat insistia encara en no voler
pagarlos, lo compellis per via de justicia.”
Obres al celler.
“Item. En atenció de estar malalt lo señor canonge obrer, se feu
comissió al señor canonge Carmeniu per fer reforsar y assegurar be
la reixa que dona al sallé de esta Collegiata.”
f. 305.
1826, febrer, 2
“Se feu present que lo magnifich Ajuntament de la Vila havia de-
manat per ferse la professó acostumada de Santa Agata en lo proxim
diumenge, son propi dia, y se determiná que se fes.”
“Item. Se llegi una carta del pare fra Bernat de Bañolas religiós
caputxi, predicador de la Quaresma, participant al Capitol son arribo a
la ciutat de Vich, suplicantli al propi temps se servis enviarli [caball...]
a motiu dels mals camins per poder venir a caball desde Vich a esta;
y se resolgué embiarli mosso y animal en seguida.”
f. 306.
128. Error en la numeració de les pàgines: de la 303 passa a la 305.

1826, febrer, 24
Petició de l’ajuntament al capítol que satisfaci temporalment un impost.
“Item. Lo señor arxipreste feu present: que lo Ajuntament de
esta Vila, a motiu de no saber com apromtar una ecsessiva contri-
bucio que deu satisfer quant antes, demanaba de favor al Capitol si
voldria accedir per tres mesos tansolament a pagar los drets de vi; y
se resolgue que no.”
Jurisdicció del capítol de l’aigua del riu Arçamala: s’acorda vendre un
camp situat al costat del molí Petit per fer front al retorn d’una part
del lluïsme per la venda que temps enrere es va fer d’aquest molí.
“Item. Lo mateix señor arxipreste proposá: que lo senyor don
Baltasar de Ferrer demanaba al Capitol si es señor directe del aigua
del riu Arcemala a fi de passar a demanda al Real Patrimoni en la
suposicio de no serho la gracia del lluisme per raho del moli que
comprá a Vernedas, añadint que en est cas sols quedaria a favor del
Capitol la part del lluisme corresponent al valor del edifici y que per
lo tant deuria retornarseli lo demes. Lo Capitol, presuadit de que no
te tal señorio de aiguas, tractá a consecuencia com podria retornarse,
en la suposicio que se li reclamia la insinuada part del lluisme que
cobrá del sobredit moli, y se resolgue que, en tal cas podria vendrerse
per un preu competent lo camp que te la obra contiguo al mateix moli
y del lluisme resultant a favor del Capitol, ab lo demés que fos menester
del valor del dit camp satisfer la retorna creant un censal a favor de
la obra del producte de la venda del expressat camp.”
f. 308.
1826, febrer, 27
Neteja i afinació de l’orgue.
“Se feu present que se havia presentat un mestre organé129 per
afinar y espolsar la orga y que, habentseli preguntat quant ne voldria
de ferho havia resposta; que [nou po... per] menos de cent lliuras pa-
gantse ell mateix lo manxador.
A consecuencia se encarregá al senyor canonge obrer, Badia, li
digués: que a son regres de Ripoll tornas a presentarse y que en el
interin per medi de mossèn Anter y de mossèn Brunells se informas si
efectivament lo orga necessitaba de afinarse y espolsarse y si es molt
lo treball a fi de costejar est ab lo valor que sen demanaba; y tambe
sobre la habilitat y circumstancias del referit mestre organé.”
f. 308.
129. Joan Figueras (veg. núm. 1, 4/5/1826).

1826, març, 9
“Item. Lo señor canonge obrer participá que lo mestre organé [deg...]
se havia ja parlat en un capitol anterior per ferli afinar y espolsar la
orga desde Ripoll havia embiat a un home per saber [...] determinació
del Capitol sobre lo particular; y de resultas se [resolgué] li respon-
gués lo mateix señor canonge obrer: que lo Capitol habia resolt fer
recompondrer lo orga y que a est fi podia presentarse per contractar.”
f. 310.
1826, març, 17
“Lo señor canonge obrer feu present que habia embiat lo cor-
responent recado al mestre organé que se troba en Ripoll y que de
resultas lo mateix organé responia: que en atenció de estar ectualment
ocupat en la recomposició de un orga de aquella Vila, diferiria sino
venia mal al Capitol, lo presentarse a esta per contractar sobre la re-
composicio del de esta Collegiata fins a estar desocupat de aquella: a
lo que accedi lo Capitol quedant encarregat lo mateix senyor canonge
obrer de participarli dita accessió.”
Mobiliari de la sagristia i canvi d’un missal.
“Item. Lo señor canonge Badia demaná permis al Capitol per poder
cambiar ab un de seu y propi molt major lo mirall de la sagristia, lo
que li concedí, com igualment lo podia cambiar lo seu missal ab un
de la sagristia de lletra mes grossa.”
f. 310.
1826, març, 20
“Lo senyor canonge obrer participá al Capitol que en virtut de
la sua comissió havia concertat ab lo consabut mestre organé lo fer-
li afinar y espolsar la orga de esta Collegiata per lo preu de setanta
lliuras; quedant a carrech del Capitol lo pago del manxador: tolo [sic]
que se aprobá.”
Compra de calç.
“Item. Lo mateix señor canonge obrer feu present que en el dia hi
habia ocasió oportuna de comprar cals y de resultas lo Capitol encar-
regá al mateix lo comprarne aquella quantitat que judicas convenient.”
Intent de celebrar la festa de la mutualitat de Sant Josep.
“Item. Lo señor canonge Miró manifestá que alguns devots del

gloriós Sant Joseph desitjarian ferli un novenari en la Collegiata per
la festa del patrocini; y a consecuencia se resolgué no permetrer sem-
blants festivitats [mutuals] o adventicias en la iglesia.”
f. 311.
1826, març, 30
“Item. Se llegi la contracta feta entre lo senyor canonge obrer
y lo mestra organé per espolsar y afinar l·orga [sic] de la Colegiata
[sic] la que se aprobá en totas sas parts; aixi com lo haber destinat
per manxador, durant dita operació, al campaner ab lo salari de sis
sous diaris.”
f. 312.
1826, abril, 27
Trasllat d’un canonge a la catedral de Girona.
“... per la promocio del senyor canonge don Fortiá Delgar a una
canongia de la cathedral de Gerona se doná al infrascrit lo empleo
de secretari per [lo] corrent any y de pro-secretari al senyor canonge
Bernabe Tenas.”
Reclamació del capítol pel cobrament dels censos del mas de la Roca.
“Se llegiran las resolucions del 20 del corrent que son la que se
segueix: inseguint lo directamet del advocat Casabona de Olot, se re-
solgue fer intima formal al senyor Duran o Dou de Ripoll per lo cens
del mas Roca que poseheix y esta antes de finir los quatre anys que
está en possessio de dita heretat, per no perdrer lo Capitol lo dret.”
Recàrrec en l’arrendament del mas del Grau.
“Tambe se llegi la resolucio de obligar al masover nou del Grau
a pagar cent lliuras annuals de recarga conforme expressa lo acte o
escriptura de arrendament per cas que ell mateix no la habitia en per-
sona, pues que aquest es lo parer del mateix advocat Casabona predit.”
Verificació de l’afinació i neteja de l’orgue.
“Se resolgue quant la orga estiga afinada la examinin lo organista,
mestre de capella y los dos xantres, y en cas la trobin corrent se fassi
lo corresponent abono al organer.”
“Se ha resolt fer venir lo reso y missa de San Fernando que se
ha concedit ara de nou, a fi de que lo senyor mestre de capella ho
posi tot en solfa.”
f. 312.130
1826, maig, 4
Referent al camí ramader de Pardinella, a Gombrèn.
“Lo senyor canonge Garet proposa que per lo relatiu a Esplugas
de Pardinella sobre lo cami ramader, judicaba que lo reverent Prat, per
ser conegut de aquella gent, seria a proposit per terminar amigablement
lo assumpto, y lo Capitol resolgue enviar a Pardinella al predit reverent
Prat y dispensarli lo noviciat durant dita comissió.”
f. 314.
1826, maig, 6
Verificació de l’afinació i neteja de l’orgue.
“Lo senyor canonge Badia proposá que los 2 xantres y organista
habian examinat la orga despues de afinada y que los dos primers habian
dit que podia passar; a vista de que se ha resolt (fer) a Joan Figueras,
organer, lo abono que solicita concebut en aquestos termes, que altre
vegada que lo Capitol tinga de fer afinar la orga lo tindrá present.”
f. 314.
1826, maig, 11
Donació de mobiliari litúrgic i d’una imatge de sant Pere.
“Tambe un capitular feu donacio al Capitol de 24 candeleros y
tres sacras grans tot de llauna y de una imatge de bulto de Sant Pere.”
f. 314.
1826, maig, 15
Oferiment per a pintar l’església.
“Lo senyor arcipreste proposá haberseli presentat un italiá ab
la solicitut de emblanquinar la iglesia; y se resolgue respondrer que,
per lo present, la obra de la iglesia no se trobaba en disposicio de fer
gastos per emblanquinar.”
130. El canonge Sebastià Miró substitueix el canonge Fortià Delgar en la re-

Recàrrec en l’arrendament del mas del Grau.

“Se ha convingut ab lo masover de Fogonella que (te) arrendat
lo Grau per sinch anys ab lo pacte de que en cas no habitás ell perso-
nalment la heretat del Grau pagaria a mes del preu del arrendament
cent lliuras annuals de multa que lo habitara per ell lo masover del
Coret, y que ell [pagara] la mitat de dita multa que son 250 lliures a
saber la 200 lliuras per Sant Joan de juny y las restants 50 lliures, 10
lliures cada any dirant los sinch anys de arrendament que comensaran
a [correr] en lo any vienent de 1827.”
Referent al camí ramader prop del mas Pardinella, a Gombrèn, i a l’estat de
conservació d’aquest mas.
“Lo senyor arcipreste feu relacio que lo reverent Prat habia de-
sempeñat la comissio del [...] y que habia lograt lo impedir lo nou
cami ramader de las Esplugas. A [...] temps feu relacio que lo mateix
reverent Prat habia vist la falta de teulas que [habia] en la heretat de
Pardinella per recompondrer las teuladas [de la casa] y del corral: se
ha resolt [... las teulas [... per dita ...].”
f. 315.
1826, maig, 29
“A suplica del Ajuntament, se ha resolt comensar las pregarias
per sol.”
Sou del metge del capítol.
“Se llegi un memorial de don Benet Mir, metge y procurador del
Capitol, suplicant al Capitol aquella porcio de la sal que sie de son
beneplacit agraciarlo; se ha resolt donarli una fanega cada any mentres
se cobria la sal y ell servesca al Capitol de procurador y de metge.”
Donatiu a la parròquia de Tregurà per a la reparació d’una campana.
“Se llegi altre memorial del senyor rector, obrer y Ajuntament de
Tragurá, suplicant al Capitol los favoresca per renovar una campana
trencada; se ha resolt donarlos dotze duros dels atrassos dels cens que
lo Capitol acredita de dita parroquia per lo any 1821, segons la nota
que al efecte sels entregara al venir a buscar lo decret del memorial.”
f. 316.
1826, juny, 11
Apropiació de terres de pastura del capítol, situades principalment als ma-
sos Micalet i Mitjavila, per part d’alguns veïns d’Ogassa.
“Lo senyor arcipreste proposá que ahi [sic] dia 10 del corrent
alguns divuit individuos de Ogassa, presidits del batlle de aquella par-
roquia y congregats a so de corn, se repartiren las las [sic] montañas

proprias de la heretat del mas Micalet de Ogassa, part del mas Mitjavila
y que, segons veus avui, continuaban tal atentat ab las montañas de
las altres heretats: se feu comissio al senyor canonge Miquel Carmaniu
perque, avocanse ab los demes propietaris de Ogassa, fessen un com-
promis en escrits per acudir en justicia contra tals agressors, prometent
cada compromissari pagar los gastos segons la propietat que se va a
defensar ab la present causa, y seguirla fins a conclourerla, demanant
al senyor alcalde de Olot un incontinent de non innovando. Al mateix
temps se ha resolt despatxar, si se troba algun masover complicat ab
los complices.”
f. 316.
1826, juny, 17
Jubileu i instruccions per a concedir la indulgència plenària.
“Se rebe carta del senyor bisbe de Vich ab la que acompañaba
dos exemplars del Jubileu de Roma del any sant de 1825 extés a tota
la cristianitat impres en llati y traduit en castellá; tambe un impres del
mateix senyor bisbe directiu per la execucio del mateix sant jubileu;
tambe dos exemplars relatius a la collecta de limosnas per los sants
llochs de Jerusalem, dos altres exemplars dirigits als parrochos; tambe la
facultat de aplicar la indulgencia plenaria in articulo mortis concedida
de sa santedat al senyor bisbe, la que aquest señor la delega a tots los
confessors de son bisbat, per aplicar a tots los contrits en lo article de
la mort. Se ha resolt publicar lo sant jubileu en esta iglesia Collegiata
diumenge dia 25 del corrent en lo ofertori de la missa conventual, y
que per solemnisar dita publicacio, acabat lo ofici se fassi professo
solemne per [la] Vila y convidar a ella al Ajuntament. Al mateix temps
se han [señalat] per visitar las quatre iglesias seguents a saber la iglesia
Collegiata, [sant] Pol, sant Miquel y la de sant Vicens del hospital y
que quedint obertas tot lo dia durant lo mitg any de temps que hi ha
per guañar lo sant jubileu. Al mateix temps se ha resolt que, en altre
dia, se resoldria lo modo de practicar los dias de visitas per guañar
lo sant jubileu. Vide lo dia 6 del proxim juliol per la professo de la
publicacio del sant jubileu se cantá lo hymne Veni Creator Spiritus y
portá la vera creu lo celebrant.”
sos Micalet i Mitjavila, per part d’alguns veïns d’Ogassa.
“Lo senyor canonge don Miquel Carmaniu feu relacio sobre la
comissio de Ogassa dient que lo senyor alcalde habia fet compareixer
en Olot lo batlle de Ogassa y que li [habi...] lo senyor alcalde entregat
un van [sic] en escrits prohibint tot y qualsevola atentat de entrar en
las montañas proprias de las heretats de aquella parroquia, y manantli

que si algu se atreveix a innovar o fer contra lo que fins ara ja de molt
temps se habia practicat relatiu a ditas montañas que lo tal contraventor
sie pres y conduit devant lo senyor alcalde de Olot.”
f. 317.
1826, juny, 22
Mobiliari litúrgic.
“Francisco Ferrer, peraire de esta, que te lo ofici de enjonquer de
la iglesia, ha fet un regalo a la iglesia de una catifa per lo altar major,
y lo Capitol agrahit ha resolt agraciarlo ab tres duros.”
f. 318.
1826, juny, 29
sos Micalet i Mitjavila, per part d’alguns veïns d’Ogassa: represàlies.
“Un masover de Ogassa, complice en aquell atentat del que se
feu merit lo dia 11 del corrent, demanaba lo continuar en sa heretat,
y lo Capitol no ha judicat convenient accedirhi.”
f. 318.
1826, juliol, 6
Jubileu i instruccions per a concedir la indulgència plenària.
“Se resolgue comensar las professons de las visitas de las quatre
iglesias per guañar lo sant jubileu. Lo dilluns dia deu del corrent: y
continuarlas cada dia fins a conclourer los set dias prescrits, a excep-
cio dels dias en los que hi haura dos oficis y lo diumenge seguent per
la ocupacio de las iglesias, en los quals se suspendran. Lo curs de la
professó sera eixir per la porta de sant Matheu per la hera gran fins a
sant Pol, al retornar de sant Pol al arribar al carrer Major desfilar per
lo carrer de la ma esquerra camí recte a sant Miquel; feta la visita de
sant Miquel passant cerca la iglesia collegiata cami recte anar a visitar
a sant Vicens del hospital; y de esta iglesia tot recte conclourer ab la
visita de la iglesia Collegiata y aixi en tots los set dias de visitas. En
dits dias de visitas se anticiparan las matinas al dia antes a las sinch
horas de la tarde en lo endemá se entrara a tres quarts de sis horas a
prima, la que luego de acabada se comensaran las visitas. En lo modo
de practicar las visitas se ha resolt uniformarse ab la cathedral de
Vich. A consecuencia lo senyor arcipreste fara de presta ab manteu y
boneta y estola morada sobre lo manteu, conclourá la professo tot lo
demes clero anira tambe ab manteu y boneta y los escolans ab solas
cotas sens sobrepellís. Antes de eixir la professo lo senyor arcipreste,

arrodillat junt ab lo chor en lo paviment del chor, entona resat lo
Veni Creator etc. lo qual, despues de haberlo resat junt ab lo chor,
conclou ab lo verset y oracio corresponent. Immediatament se alsat
tots y lo xantre entona resat ab pausa la aña del psalms penitencials
Ne nemini [...] etc. luego los psalms penitencials y se marxa ab dos
filas ab professo portant [...] comensal una imatge del sant Christo
que es en lo arxiu, ab dos escolans ab [cotas] vermellas ab dos atxas
encesas un a cada costat del sant Christo que va al [devant] de tots
y segueixen los demes escolans y clero cada hu per sa [antigue...] Al
arribar a cada una de ditas quatre iglesias se diu la antifona de laudes
del [sa...] sants titulars de ella, ab lo verset y oracio corresponents, y
luego arrodillats se [fa...] cosa de un mitg quartet de oracio mental
o meditacio cada hu en [particular] Despues de dit rato de oracio lo
presta diu Adjutorium [nostrum] etc. Confiteor [...] chor contexta ab
lo Miseratur tui etc. Confiteor etc. Lo presta Indulgentiam etc. y luego
sens mes demora lo presta resa los sis parenostres, ave Maria, gloria
patri etc. per la visita o estacio del Santíssim Sagrament de esta ma-
nera: lo presta parenostre etc. lo chor Lo nostre pa etc. lo presta: Deu
vos salve Maria, lo chor santa Maria, lo presta Gloria patri, lo chor
Sicut erat etc. resat per sis vegadas, luego se diu la antifona O sacrum
convivium etc. verset y oracio corresponents. Immediatament se resa
tot lo Psal [sic] Deus misereatur nostris etc. de laudes y conclos amb
lo Gloria patri lo presta diu los versets y oracions seguents: Protector
noster aspice Deus etc. Salvos fac servos tuos etc. Esto nobis Domine
turris fortitudine etc. A facie inimici etc. Nihil proficiat inimicus in
nobis etc. Et filius iniquitatis non apponat nocere nobis etc. Salvum
fac populum tuum Domino etc. Deus meus [spo...rantem] In te etc.
Fiat pax in virtute tua etc. Et abundantia in turribus tuis etc. Domine
exaudi orationem meam etc. Et clamor etc. Dominus vobiscum etc.
Oremus Deus cui proprium est misereri etc. Exaudi quaesumus Domine
etc. Inefabilem sempiterne Deus qui gloriam tuam omnibus in Christo
pentibus revelasti [custodig...ra] misericordiae tuae ut ecclesia tua toto
orbe difussa stabili fide in confesione tui nominis perseveret. Luego:
Ecclesiastiae quasumus Domine precesplacatus admitte ut destructis
adversitatibus et erroribus universi secura tibi serviat libertate. Luego:
Deus regnorum omnium regumque dominator qui nos et percutiendo
sanas et ignoscendo conservas praetende nobis misericordiam tuam;
ut tranquilitate pacis tua potestate servata, ad remedia correctionis
autamur y per ultim: Deus a quo sancta desideria etc. que es la ulti-
ma de las oracions dels sufragis dels sants en lo breviari. Acabada la
visita se alsan tots y se prosegeixen los psalms penitencials y continua
la professo a visitar la segona iglesia, en la que practicat tot lo mateix
que en la primera se continuan los psalms penitencials per la visita

de la tercera iglesia en la que practicat tot lo mateix que en las dos
primeras se comensan las lletanias dels sants y resantse va marxant a
visitar la ultima iglesia en la que acabadas las lletanias se practica y
diu com en las demes iglesias, y aixi quedan conclosas las visitas del
[sant] jubileu en lo primer dia. Lo mateix se fara en tots los demes
dias de visitas. Durant las visitas se bogará la campana grossa. Nota:
al arribar a cada una de las quatre iglesias se posa lo sant Christo dret
arrimat al (mitg del) altar major de la iglesia ques visita y los escolans
arrodillats un a cada costat ab las 2 atxas encesas.”
Petició de donatiu per a la reparació de l’església parroquial de Sant Barto-
meu de Llaés.
“Se llegi una carta de dos comissionats y del parroco de Llaÿés
suplicant al Capitol alguna limosna per retornar la boveda de la iglesia
de aquella parroquia: se ha resolt donarlos nou lliuras.”
sos Micalet i Mitjavila, per part d’alguns veïns d’Ogassa: represàlies.
“Tambe fer castigar al dit Frare de Ogassa si contrave a la provisio
del senyor alcalde relatiu al atentat sobredit.”
f. 319-320.
1826, juliol, 13
“Se ha rebut carta del pare Fidel de Sant Hipolit notificant al
Capítol que lo pare provincial lo destinaba per predicar la Quaresma
vinent en esta esta [sic] Collegiata. Se ha resolt respondrerli atentament
dientli lo complacencia te lo Capitol en tal eleccio.”
f. 321.
1826, juliol, 27
Referent a la concòrdia dels creditors de l’ajuntament.
“Se feu comissio al infrascrit perque, unit ab los interessats, ele-
gissen elet [sic] o procurador per exigir al Ajuntament de la Vila los
censals de la concordia, no perdonant medis fins a posar corrent lo
pago, segons lo estipulat en dita concordia.”
Embargament de la collita del mas del Grau.
“Se resolgue que lo procurador passes a embargar la cullita del
masover del Grau, depositantla al Marqués, a fi de poder cobrar lo que
dit masover adeuta al Capitol.”
f. 322.
1826, agost, 3
Jurisdicció del capítol de l’aigua del riu Arçamala, que nodreix el molí Petit:
petició d’informació.
“Se ha resolt informarse del acte del establiment del aigua del
moli den Solá.”
f. 322.
1826, agost, 4
Sepultura al vas de la germandat.
“Se ha resolt depositar en la tomba de la reverent germandat del
seculars lo cadaver del senyor canonge Jaume Sala perque aquesta,
en lo ivern [sic], se haura [fet] limpiar a qual fi se ha fet comissio al
infrascrit. (Nota en la nit del 14 de novembre del corrent any fonch
trasladat a la tomba dels senyors canonges lo cadaver del senyor ca-
nonge Sala].”
“Se ha resolt mirar si la donacio te lo Capitol de las aiguas del
moli den Solá, com las de tota la baronia previa al establiment real
fet al mateix Solá, deu prevaleixer a aquest establiment y sabut aixo
resoldrer. Tambe se ha resolt si conve ferne una consulta al advocat
de Olot.”
Publicació al Diari de Barcelona131 d’un anunci per a proveir de mestre de
gramàtica.
“Se ha resolt donar avis en lo Diari de Barcelona per lo concurs
de examens de la mestria de llatinitat de la present Vila.”
f. 322.
131. Diario de Barcelona, domingo, 27 de agosto de 1826, núm. 239, p. 1926-

1927: ‘Cataluña. Se halla vacante el magisterio de latinidad de la villa de San Juan de las
Abadesas, del corregimiento de Vich. Su dotacion es de quince cuarteras de trigo que se
pagan por tercias anticipadas, de algunos censos en el mismo grano, y de las mesadas
que le paguen los discipulos que no sean naturales de la parroquia. Por Real cédula
se le ha aplicado un beneficio simple que tiene la congrua suficiente para ordenarse el
obtentor, cuya actual provision corresponde al Rey nuestro Señor. Los que aspiren á
este magisterio podrán dirigir sus solicitudes, francas de porte al secretario del ilustre
Cabildo de Canónigos de la colegiata de dicha villa dentro el término de treinta días,
despues de los cuales deberán sufrir la oposicion los pretendientes. San Juan de las
Abadesas 22 de agosto de 1826 = De acuerdo del muy ilustre Cabildo de Arcipreste y
Canónigos, Sebastian Miró, Canónigo secretario.’
1826, agost, 17
Festa del Roser.
“Lo senyor canonge Valls proposa que los pabordes del Roser
demanaban las completas ab orga acostumadas cantar a disapte del
Roser dit dels fadrins y fonch acordat cantarlas.”
1826, agost, 24
Petició de missió.
“Se resolgue practicar diligencias per lograr missio dels Paúls
de Barcelona y se feu comissio al senyor arcipreste per practicar las
diligencias en cas de lograrla los parrochos y Ajuntament han quedat
encarregats de aprontar la casa y mobles per los missionistas.”
1826, agost, 31
Petició del governador de Vic.
“Se ha llegit un ofici del governador de Vich demanant informas
al Capitol [...] Joseph Vilalta de Arañonet se ha resolt respondrer que
lo Capitol no te [cap] relacio alguna ab ell.”
Tocs de campana.
“Tambe se ha resolt ques boguia la campana mitjana antes de eixir
[...] congregacio dels Dolors per fer las visitas del sant jubileu del any.”
f. 323.
1826, setembre, 7
Jurisdicció del capítol de l’aigua del riu Arçamala, que nodreix el molí Petit.
“Se llegi la [resposta] de la consulta del domini de las aiguas del
moli den Solá y se resolgue tornar a llegir la donacio de Wifredo.”
f. 323.
1826, setembre, 14
Petició del rector i d’obrers de la parròquia de Tregurà.
“Se ha llegit altre memorial de Tregura suplicant lo parroco y
obrers limosna per la obra perque lo cens aseñalat a dit fi per lo Ca-
pitol part ja es cobrat y part es incobrable: se ha resolt escriurer al
parrocho que diga quins son los censos cobrats y qui los ha cobrat,
individuant al mateix temps los deutors de ells; y los incobrables que
diga perque ho son. Sabut aixi acrodar sobre lo particular.”
“Se ha resolt remetrer a Casabona advocat de Olot lo impres de

la donacio te lo Capitol sobre lo dret prete de las aiguas del moli den
Solá y que se servesca dir son parer ab tota ingenuitat.”
f. 324.
1826, setembre, 26
Nomenament de canonge.
“Lo reverent Pere Cabanes, monjo, vicari y natural de [Olot/Olost]
notificá al Capitol la gracia que lo Rei li habia fet de la canongia de
esta Collegiata vacant per opcio de don Fortiá Delgár.”
f. 324.
1826, octubre, 2
Apropiació de terres de pastura del capítol, situades al mas Micalet.
“Lo senyor arcipreste proposá que lo masover de Micalet habia vin-
gut queixantse que alguns particulars de Ogassa entraban a fer pasturar
la herba dit Nedo de la montaña de Micalet, se ha resolt escriurer una
carta ofici al batlle de aquella parroquia perque se servesca impedir tal
atropellament que del contrari si no impedeix en quant sia de sa part
se recorrera a la superioritat tant contra ell com contra los agressors.”
Jurisdicció del capítol de l’aigua del riu Arçamala, que nodreix el molí Petit.
“Se ha llegit la resposta sobre la nova consulta relativa al dret del
Capitol sobre la señoria de las aiguas del moli den Solá, en forsa de
la donacio del conde Wifredo, ab la que lo advocat Casabona de Olot
se inclina en que lo Capitol no te lo dret expedir com lo te, ab una
excepcio tal vegada unica, lo senyor abad de Ripoll: a vista de que se
ha resolt no seguir [l...] y per conseguent retornar a donya Christina
de Ferrer la part del [lluisme] que lo Capitol ja habia cobrat, antes de
pagarlo al reial patrimoni la dita [donya Chistina] excepte las dos
quintas parts que lo reial patrimoni ha adjudicat [al] Capitol per lo
relatiu a la señoria de las aiguas de dit moli den Solá [quedant] las
3 quintas parts per lo reial patrimoni. Lo senyor canonge don [Joseph
Badia] ha protestat a la predita resolucio. Se ha resolt que lo [dia] que
se han de retornar a donya Christina de Ferrer y lo demes [concep-
te] a est assumto ho tractin ab ella los senyors canonges don Miquel
Carmaniu y [...]”
f. 325.
1826, octubre, 5
Apropiació de terres de pastura del capítol, situades al mas Micalet.
“Se llegi un memorial de Bernat Serra, dit Frare de Ogassa, expo-

sant pretendrer dret ab sos complices per fer pasturar las herbas de la
montaña de Micalet y altres com a montañas comunas; se ha acordat
respondrerli que ja estaba llegit. Tambe se ha resolt tornar a publicar
lo van [sic] relatiu a las herbas de la montaña de Micalet y altres, y
fer en poder del alcalde de Olot la tal publicacio de dit van [sic] aixi
com antes unicament se habia denunciat a la curia de Ripoll.”
f. 326.
1826, octubre, 12
Donatiu a la parròquia de Tregurà per a reparar la campana.
“Se resolgue donar quinse lliuras de caritat per cooperar a renovar
la campana de la parroquia de Tregurá habent ja rebut la contextacio
del rector de aquella parroquia relativa a la assignacio dels atrassos
dels censos se habia fet a dit fi, la que no ha tingut efecte.”
Sou de l’organista.
“Se ha proposat que com lo organista, per no ser ordenat, no
cobra tota [la] renda del benefici si esta obligat a fer celebrar totas
las dotse missas annuals del benefici o si la comuna deu suplir part
de aquellas; se ha resolt informarse sobre la practica de esta iglesia
sobre lo particular.”
f. 326.
1826, octubre, 15
El capítol ven a Cristina de Ferrer i al seu fill Baltasar el camp del molí d’en
Solá (molí Petit) pel preu de 827 lliures i 5 diners.
Oferiment per a ocupar el càrrec de mestre de gramàtica.
“Haventse presentat un pretendent de la mestria de gramatica se
ha resolt respondrerli que lo Capitol, envers Tots Sants, determinará
lo dia dels examens y que se li sera notificat. Es lo nom del pretensor
don Pere Novellas, estudiant, fill de Torelló.”
f. 327.
1826, octubre, 26
El capítol ven a Cristina de Ferrer i al seu fill Baltasar el camp del molí d’en
Solá (molí Petit).
“Los senyors canonges comissionats de la venda del camp del
molí del [sic] Solá, dit lo moli Petit, feren relacio que en lo dia 24 del
corrent firmaren la escriptura de venda del predit camp del moli a
favor de donya Christina de Ferrer y que en la primera paga cobraren
527 lliures 5 sous compresas en dita partida las 168 lliures del lluisme
que lo Capitol habia de retornar a dita senyora per lo que quedaren
359 lliures 5 sous en diner efectiu, las que ahir ne feren deposit en lo
arxiu de la sagristia de esta iglesia y que las restants 300 lliures que
faltan a cobrar la compradora ne pagara pensio a raho de tres per cent
fins a ser pagadas; tot lo que llargament consta en lo dit acte de venda
fet en poder del senyor Ramon Coll y Molas, notari de Ripoll, als 24
del corrent. Se resolgue esmersar las 359 lliures 5 sous que estan en
deposit luego que se trobia esmers que agradi.”
f. 328.
1826, novembre, 9
Rebut justificatiu del pagament d’impostos.
“Se llegi carta del contador reial de Madrid ab la que diu remetrá
al Capitol la libransa per lo cobro de 1105 rals.”
Autorització de la venda d’emprius per a pagar els deutes contrets durant
la guerra.
“Se llegi carta del Ajuntament de esta ab la que inserta lo decret
del Rey dirigit per lo senyor intendent per vendrer emprius, vedats, da-
vesas de tall fins a cubrir de son valor los quatre mil duros de apremis
se pagaren en temps de la guerra de la Constitucio per subministros
de las tropas realistas. Ab ella se diu al Capitol elegesca [... ...lorar]
dits terrenos, se ha resolt respondrer que [...] expert.”
f. 328.
1826, novembre, 16
Referent a la commutació del lluïsme aplicable en una compra-venda d’una
casa i uns horts situats al camí ral.
“Se ha resolt fer la gracia de deu per cent per lo [tocant ...] de
la venda de una casa, ab dos feixas de hort contiguas y marges herms,
situada [...] al cami ral qui va de la font de sant Pol al portal den Fer-
rer, en lo arrebal y al cap de vall de la hera dita den Planas, pero ab
la condicio que habian de pagar [alguna] part corresponent al lluisme
per lo empeño de la venda de carta de gracia que se habia fet per preu
de 400 lliures sous de la mateixa casa, hort, etc.”
Referent a la neteja i les inhumacions del vas de la germandat.
“Lo infrascrit feu relacio que, en cumpliment de la commissio del
4 agost ultim, en la nit del 15 al quinse habia fet evacuar y limpiar
la sepultura dels ecclesiastichs de la reverent germandat y que habia
inseguit lo metodo se observa en lo any 1773 com consta en lo mateix
llibre de la reverent germandat y que habia importat setse pesetas.”
f. 329.
1826, novembre, 23
Referent a la commutació del lluïsme aplicable en una compravenda d’una
casa i uns horts situats al camí ral.
“Lo senyor arcipreste feu relacio de haber tractat ab Anton Casassas,
comprador de la casa ab dos feixas de hort contiguo situada al arrebal
de la present Vila, al frente de la font de sant Pol, que pagaria cent
lliuras de lluisme ab qual partida aniria compres lo lluisme correspo-
nent a la anterior compra a carta de gracia de la mateixa casa y hort.”
f. 330.
1826, novembre, 24
Examen i nomenament de mestre de gramàtica.
“... habent comparegut al examen de mestre de gramatica lo senyor
Pere Novellas natural de Torelló cursant lo tercer any de filosofia en
Vich fou examinat publicament de llatinitat y los senyors examinadors
don Miquel Carmaniu y don Bernabe Ttenas tots dos canonges, digueren
lo habian trobat habil, idoneo [...] ben capés de enseñar la gramatica;
per lo que ab unanim consentiment de tot lo Capitol fou aprobat per
mestre de gramatica de la present Vila y fou acordat per lo Capitol que
a son temps se formaria lo expedient per enviarlo al senyor bisbe per
que despues sie remes a la reial camara per la aprobacio del candidato.
Nota lo dia 29 de [...] aprobat lo predit expedient.”
f. 330.
1826, desembre, 14
Acusament de recepció de l’imprès ‘Reglamento para el establecimiento
de maquinaria teórico-práctica, relojeria y otras artes [...] Real
Junta de Comercio de Cataluña [...] D. José y D. Luis Hubert, sus
fundadores’.
“Se rebe una carta del senyor alcalde de Olot ab la que acompañaba
un impres sobre maquinaria de relotgeria y altres per lo foment dels
arts, ab lo qual impres se convida a concorrer ab diner a un establiment
tant profitós: se ha resolt respondrer que lo Capitol te lo sentiment
de no trobarse ab fondos per contribuir a un objecte tant laudable.”
f. 331.
1826, desembre, 18
Elecció i nomenament de càrrecs i oficis.
“... se votaren los empleos per lo any seguent de 1827 y quedaren
elegits lo senyor canonoge Badia per obrer; lo senyor canonge Valls per
las vacacions; lo senyor canonge Miró per secretari y primer arxiver;

lo senyor canonge don Miquel Carmaniu per sagristá y segon arxiver; lo
senyor canonge don Francisco Carmeniu per collector de la pabordia
y primer depositari; lo senyor canonge Garet per collector de la co-
muna y per primer sindich; lo senyor canonge Tenas per bolcer [sic]
y collector de absencias; y lo senyor canonge Clua per 2n depositari
2 sindich; per ohidors de comptes de la sagristia los senyors canonges
don Francisco Carmaniu y don Ramon Garet; de la pabordia y de la
comuna lo senyor canonge Miró; de la obra los dos senyors canonges
Carmaniu; administrador del Santíssim Misteri Miró, de Sant Antoni
don Francisco Carmaniu y del hospital los senyors canonges Miró y don
Miquel Carmaniu.”
f. 331.
1826, desembre, 28
Canvi d’escolans.
“Se resolgue traurer de escolans a Sala y a Serrat per no poder
servir a la capella per tenir ja tants añs y posarhi a Joan Nonó y a
[Francisco] Nonó.”
f. 331.
1827, gener, 4
Petició de donatiu per a la reparació de l’església parroquial de Sant Barto-
meu de Llaés.
“Tambe se llegi carta del senyor rector de Llaeÿes [sic] ab la que
demanaba quanta era la limosna li habia lo Capitol señalat per recom-
pondrer aquella sa iglesia, se resolgue respondrerli que eran nou lliuras
las que las hi entragaria lo collector del Capitol de aquella parroquia.”
f. 332.
1827, gener, 11
Nomenament de canonge.
“Se ha rebut carta de don Miquel Saderra, rector de Gayá, ab la
que notifica al Capitol que lo Rey lo ha elegit canonge de esta iglesia
per la vacant del quondam canonge don Jaume Sala oferintse en tot al
Capitol; se ha resolt respondrerli donantli la enhorabona y mostrantli
lo agrahiment del Capitol a la sua atenta carta.”
f. 332.
1827, gener, 18
Referent al nomenament de mestre de gramàtica i a la deficiència física
d’aquest per a desenvolupar la feina.
“Se rebe carta de don Pere Novellas, opositor de la mestria de

gramatica de la present Vila, dient que lo senyor bisbe troba dificultat
en ordenarlo a causa de sa cortedat de vista, y que per conseguent
tem no poder obtenir lo benefici anexo a la dita mestria; se ha resolt
respondrerli que lo Capitol res te mes que practicar sobre lo particular
y que lo demes es de la inspeccio del senyor bisbe ab qui ell se deu
entendrer.”
“Lo Ajuntament de esta demaná la professó de estil de Sant Se-
bastia y se li fou concedida.”
f. 332.
1827, gener, 25
“Lo infrascrit feu relacio de haber quedat acordats ab lo senyor
rector de Sant Pol que tindria en sa casa al pare predicador de la
Quaresma pare Fidel de Sant Hipolit, religios caputxí.”
f. 333.
1827, març, 9
Adquisició de missals i de material d’oficina.
“Se resolgue comprar quatre missals nous y sis quaderns de di-
funts y, com no hi ha diner de la sagristia, pagarlos dels de la obra.”
f. 335.
1827, març, 26
Acusament de recepció d’una butlla que prohibeix les sectes.
“Se rebe la real cedula que mana la observancia de la butlla del
papa Lleo XII prohibint tota secta clandestina.”
“Se rebe carta missiva del vicari general del senyor bisbe ab la
que mana se passi a donar posessió del benefici perpetuo simple baix
la invocació de Sant Joan evangelista fundat en lo altar major de esta
Collegiata al reverent Climent Colomer, del qual ja ne te feta collacio;
y se resolgue donarli intervenint a la dita posessio lo infrascrit com
a executor y lo senyor canonge don Miquel Carmaniu com a subexe-
cutor. Foren testimonis los dos germans Joan Vergés y Geroni Vergés,
teixidors, fills de la present Vila.”
f. 336.
1827, març, 3
Referent al nomenament de mestre de gramàtica i a la deficiència física
d’aquest per a desenvolupar la feina.
“Se llegí una carta de ofici del il·lustrissim de Vich ab la que no-
tifica al Capitol que la curtedat de vista del opositor de gramatica de
esta Vila don Pere Novellas lo posaba en la precisio de no aprobarlo
per dita mestria, que te anexo lo benefici de Santa Magdalena y que
seria precís repetir los concursos, passant cartells a Vic, Cervera, etc.
a fi de poder lograr pretendents que aspirin o dita mestria y poder lo
Capitol elegir entre ells; se resolgue respondrer que lo Capitol se con-
formaba pues li consta que la aprobacio pertany a sa il·lustríssima.”
f. 336.
1827, abril, 26
“Se rebe la contextacio del senyor bisbe de Vich ab la que disposa
que se formin edictes per los concursos de la vacant de la mestria de
gramatica de la present Vila y se feu comissio al senyor arcipreste que
pensa anar a Vich per ferlos imprimir en aquella ciutat.”
f. 337.
1827, maig, 3
Acusament de recepció d’un edicte del bisbe de Vic amb el qual es referma
la butlla que prohibeix les sectes.
“Se rebe un edicte del senyor bisbe de Vich ab lo que notificaba
la butlla del papa Lleo 12 ab qual comdemna totas sectas y juntas
secretas baix de qualsevol nom que se denominin.”
Referent a la negociació entre l’arxipreste i les Cinc Dignitats Reials per
acordar un pacte per a la venda d’emprius.
“Se feu comissio al senyor arcipreste per tractar y acordar ab los
Dignitaris Reials lo convernent a la enagenacio y venda dels emprius
per cubrir los gastos que feu esta parroquia en la guerra del temps
de la Constitucio.”
f. 338.
1827, maig, 24
“Lo Ajuntament demaná un ofici de pregarias per sol y fou acordat
celebrarlo lo dimecres proxim.”
f. 339.
1827, maig, 31
“Se resolgue expedir los edictes de oposicio a la mestria de gra-
matica de esta Vila ab fecha del 2 de juny y remetrer los impresos
als collegis de Barcelona y Vich a Vilabertran, Ripoll y Olot, Cervera
y Manresa.”
f. 339.
1827, juny, 13
Anunci de visita pastoral del bisbe de Vic Pau de Jesús de Corcuera i Ca-
serta.
“Se llegi lo ofici del senyor bisbe de Vich ab lo que notifica al
Capitol que, als ultims del mes corrent, vol venir a visitar esta iglesia
y que ja donara avis del dia, se resolgue contextarli atentament. Se feu
comissio al senyor arcipreste y al senyor canonge Cabanes per anar
a Ripoll a visitar al senyor bisbe al venir de visita en esta; tambe se
comissionaren als dos senyors canonges Carmanius y al reverent Jaume
Grau comensal perque junt ab lo comissionat de Sant Pol cuidin de
las provisions per lo alotjament y manutencio del senyor bisbe durant
la visita.”
f. 340.
1827, juny, 26
Visita pastoral.
“Lo senyor arcipreste proposá que lo comandant dels realistas se
oferia eixir a rebrer al senyor bisbe y se li digue que era del agrado
del Capitol y que al retornar se li donés algun diner per refrescar los
realistas.”
f. 340.
1827, juny, 27
Visita pastoral.
“... per lo avis de voler lo senyor bisbe entrar lo diumenge pro-
xim se ha fet comissio al senyor canonge Garet per anarlo a rebrer al
entrar en la parroquia junt ab los comissionats de Sant Pol y reunirse
despues ab los comissionats capitulars, que desde Ripoll venen ab la
comitiva del senyor bisbe. Se feu comissio al infrascrit per cuidar de
ferli fer [lo] altar y estrado al costat de cal Ros cerca Sant Pol. Al
mateix temps se resolgue oficiar al Ajuntament invitantlo per portar
las barras del talam segons es estil. Lo infrascrit y lo senyor canonge
don Miquel Carmaniu eixiren a rebrer al senyor bisbe en la porta de

la entrada de cal Ros.”
f. 341.
1827, juliol, 6
Visita pastoral.
“Lo senyor arcipreste proposá que lo senyor bisbe volia visitar la
iglesia Collegiata en lo diumenge proxim y que lo senyor bisbe asistiria
al offici y predicaria. Se resolgue celebrar lo ofici ab tota solemnitat e
illuminacio corresponent. Tambe se resolgue fer un chor provisional
en lo paviment al devant de la capella del Santíssim Misteri y alli mateix
lo estrado per lo senyor bisbe. Tambe se resolgue assistir tot lo Capitol
y clero a las 4 horas de la tarde en la qual hora lo senyor bisbe volia
visitar lo Santíssim Misteri y deixarlo exposat durant las completas
que se cantaran solemnes y assistira y oficiara de pontifical en ella lo
mateix senyor bisbe. Las vespres se cantaran a la hora acostumada,
haventse ja anticipat las matinas en la tarde antes. Tambe se resolgue
comunicarho tot al Ajuntament invitantlo a la assistencia de totas las
preditas funcions del ofici y de las completas.
Nota: en lo dia 8 de juliol de 1827 lo il·lustrissim senyor bisbe de
Vich doctor don Pau de Jesus de Corcuera y Caserta feu la visita de esta
iglesia Collegiata. Assisti de pontifical al ofici o conventual y predicá
despues del ofici en lo presbiteri assentat en lo estrado que a dit fi se
li habia disposat tenint a un costat assentat lo senyor arcipreste y en lo
altre lo senyor canonge decano. Lo mateix dia a las quatre horas de la
tarde lo predit senyor bisbe acompañat de tot lo Capitol y de tot lo clero
revestit de pontifical anant a son lloch del fremial pujá al camaril del
Santíssim Misteri y posá en una patena las sagradas particulas y digue
las trobaba consistents com las consagradas en lo mateix dia. Luego las
exposá del modo se acostuma en las grans necescitats publicas y baixá
ab tot lo clero al paviment de la capella del Santíssim Misteri, ahont
junt ab tot lo clero cantá de pontifical completas solemnes oficiant en
ellas cantant lo chor un psalm y lo altre la capella de musica. Despues
torná a pujar al camaril y doná la benediccio episcopal al [poble] ab
las sagradas particulas desdel balco del camaril. En seguida las [feu]
adorar a cada un de tot lo clero y del Ajuntament y a tots los empleats
de pabordes ab atxas etc. y luego las torná collocar en la [capseta] y
se [...] a tancar dins del front de la imatge del crucificat. Foren testi-
monis de dita exposicio especialment designats los dos germans don
Balthasar de Ferrer y de Parrella y don Francisco de Ferrer de la pre-
sent Vila, y don Joan Colomer y Serra del Cadell y don Pau Bataller
del mas Verdaguer de la present parroquia. Luego lo senyor bisbe ab
tot lo clero sen torná a baixar al devant de la capella del Santíssim

Misteri ahont hi habia disposat lo chor y estrado y alli asentat predicá
alusivament al miragle [sic] de conservarse las sagradas formas, dient
entre altres cosas, que ja que Deu ab sa omnipotencia suspenia (en)
tots los (instants) lo curs de la naturalesa perque no se corrompessen
los sagrats accidents que en regoneixement a tant gran benefici volia
fundar una pia unió espiritual que sempre y en totas horas de nit y de
dia tots los que se allistasen a ella donasen entre tots culto perenne a
tal misteri en las horas que sels serian señaladas a tots y cada un de
ells. Tambe añadí que desitjaba cremasen de continuo las tres llantias
que hi ha al frente de dita capella de las que lo senyor bisbe promete
ferne cremar una a expensas suas durant sa vida y que esperaba que
los devots cuidarian de la altre, las quals dos junt ab la de la iglesia
Collegiata faran lo numero de las tres llantias que deuran cremar de
dia y de nit sens cessar.
Nota: la predita exposicio del Santíssim Misteri en lo llibre de
visitas del Santíssim Misteri, foli 17.”
f. 342-343.
1827, juliol, 12
Visita pastoral: decrets de la visita.
“Lo senyor arcipreste digue que lo senyor bisbe li habia enco-
manat digues al Capitol que per la consideracio li mereixia aquesta
corporacio, de la que ne habia quedat molt content, no volia posar
decret algun de visita, si sols que esperaba que lo Capitol cuidaria de
impedir lo pas del cementiri gran y ferlo tancar ab [unas] portas, fent
alsar las parets que ho necescitin: que faria cubrir [alguna] ara que
ho necescita: limpiar dos sants Christos: y usar de animes per cubrir
la hostia sobre lo calser y patena, se resolgue cumplirlo [...] mateix
temps añadi que lo senyor bisbe habia entregat 37 pessetas per lo
[...] port de mes de quatre [maiais] de [oli ...] un any per la llantia
del Santíssim Misteri que debia cremar durant sa vida, y que estaba
prompte a costejar tot lo oli se necesciti per ella. Lo infrascrit proposá
que en dia llantia si fassa posar lo escut de armas episcopals que ja ho
habia previngut y dit al mateix senyor bisbe perque servis de exemple
e incitament a tots. Tambe fou aixo aprobat. Tambe se resolgue que la
clau de las portas del cementiri se poses al hospital ahont se trobara
quant se haura menester.”
Oposicions al mestre de gramàtica: examinadors.
“Se resolgue demanar al doctor Jaume Soler y al reverent Joan
Vilacendra si volian fer lo favor de fer de examinadors del pretendent
de mestre de gramatica de esta Vila, don Benet Guixer, diaca, natural

y habitant en Ripoll. Se feu comissio al senyor arcipreste.”
f. 343.
1827, juliol, 23
“Lo reverent Joan Vilacendra y lo doctor Jaume Soler, los dos exa-
minadors destinats per lo Capitol, examinaren publicament al reverent
don Benet Guixer, diaca, natural y habitant en Ripoll, unich [firm...] a
las oposicions y concursos de mestre de gramatica de la present Vila
y lo aprobaren dient lo trobaban habil e idoneo per enseñar gramati-
ca y lo Capitol ab unanimitat de vots lo aprobá y se resolgue formar
lo expedient y remetrerlo al senyor bisbe de Vich perque lo [aprobi] y lo
remetia [sa magestad] per lo nombrament y provisio.”
Petició de l’ajuntament al capítol per col·laborar en el pagament de la quin-
ta de soldats.
“Se llegi lo [memorial] dels comissionats de la Vila per costejar los
[quintos exp...] Capitol tingues a be favorirlos y sels designaren [...].”
f. 344.
1827, juliol, 30
Jurisdicció del capítol del sobrant de l’aigua del riu Arçamala, que nodreix
el molí Petit.
“... sobre la venda del restant del rech del moli den Solá, situat
en territori del mas Plana (nota: hi hague dupte si era lo capbreu del
mas Planás) feta a favor de don Baltasar de Ferrer, habent trobat lo
Capitol un capbreu que confessa tot lo dit mas a favor del paborde de
Tragurá, se ha resolt conformarse a ell: y sobre lo lluisme de la venda
feta ab permuta de fincas, si deu o no ser al igual de las altres vendas
fetas sens tal permuta; se ha resolt consultarho a Vich y a Ripoll y
conformarse a la consuetut de ditas dos poblacions.”
f. 345.
1827, agost, 9
Vestuari en la processó del Roser.
“Se ha resolt que los que portan lo tabernacle de la Mare de Deu
en la professó del Roser no portin sino uns ruquets [sic] sens mane-
gas que se faran de las albas que servian a dit fi, y que la mateixa
confraria ho costejia.”
f. 346.
1827, agost, 16
Anunci de missió.
“Lo senyor arcipreste digue que tenia carta de que los pares pa-
res [sic] misionistas caputxins avisaban que pensaban comensar la
Santa Missio lo dia 20 de octubre proxim; se ha resolt notificarho al
Ajuntament perque cuidi de buscarlos, allotjament y demes de estil.”
Aprovació del bisbe de Vic de la proposta de nomenament de mestre de
gramàtica.
“Tambe se rebe la aprobacio del senyor bisbe del examen de
gramatica del reverent Benet Guixer, diaca, y lo avis de haber enviat
a Madrid lo expedient a fi de que la real camara li doni la provisió.”
f. 346.
1827, agost, 23
Visita pastoral: queixa de la comunitat de Sant Pol pel pagament de les
despeses.
“Se llegi un ofici de la comunitat de Sant Pol exposant diga lo
Capitol en quin dret, decret o concordat estriba lo pagar la dita co-
munitat la tercera part dels gastos de visita; se ha resolt respondrer
[...] aquesta es la practica y consuetud immemorial que fins [...] dos
iglesias. * Vide la resolucio de 18 agost del any 1785.”
f. 346.
1827, agost, 30
despeses.
“Se llegi la contextacio de la comunitat de Sant Pol dient que
habent lo Capitol demanat a la comunitat de Sant Pol lo contingent
dels gastos de la visita del any 1806 y haventse la comunitat denegat
pagarlo, lo Capitol pagá los gastos que feu en aquella visita, y lo mateix
practicá la comunitat y que per conseguent no es tant certa la consuetut
com suposa lo Capitol se resolgue respondrer que la consuetut se te
per immemorial com sels te escrit; que lo Capitol en 1806 ni seguents
no te resolucio alguna notada en son llibre cosa indispendsable en cas
sen hagues acordada alguna; que segons informas lo visitador en 1806
no feu gasto algun y que en la visita de 1819 la comunitat pagá la
tercera part dels gastos per lo que opina que la comunitat posara la 3ª
part de la actual visita en mans del senyor canonge don Francisco
Carmaniu, y que en una conferencia verbal hauria estat mes propria
per tractar mes amistosament lo assumpte.”
Petició de capellà a Santa Llúcia de Puigmal.

“Respecte de que lo diumenge proxim se necescita un capellá en
Santa Llucia de Puigmal, y no trobantse qui si prestia sino lo reverent
Jaume Ferrer, se ha resolt que per ser tal la urgencia no li perjudiqui
lo [seu noviciat] si en tal dia no resideix.”
f. 347.
1827, setembre, 13
Tot i negar-se a pagar un impost, el capítol fa una donació a l’ajuntament
per contribuir en les despeses de l’exèrcit.
“Se llegi un ofici del Ajuntament de esta dient que no volia pas
obligar al Capitol [...] lo dret del vi de nou imposats per lo armament
dels realistas, si sols unicament li suplicaba si hi volia accedir; se re-
solgue respondrer que lo Capitol volia comprar lo vi sens dret algun,
pues ne estaba libre, pero que per aquestos quatre mesos que venen
donaria gratuitament vuit duros y que se podrian conferir a eix fi ab
lo senyor canonge don Miquel Carmaniu.”
Donació d’una imatge.
“Se acceptá ab gratitut la oferta de una imatge de Nostra Senyo-
ra del Carme que lo reverent Jaume Ferres te animo de donar a esta
iglesia per collocarla en un de sos altars.”
f. 348.
1827, setembre, 20
despeses.
“Los senyors canonge comissionats per tractar ab Sant Pol fe-
ren relacio de que aquella comunitat convenia esta vegada en pagar
ab protesta la tercera part dels gastos de la actual visita, y lo demes
quedá indecis. Nota: se efectuá lo pago dels sobredits gastos de visita.”
Tot i negar-se a pagar un impost, el capítol fa una donació a l’ajuntament
per contribuir en les despeses de l’exèrcit.
“Lo senyor canonge don Miquel Carmaniu feu relacio que lo Ajun-
tament habia quedat agrahit dels vuit duros li doná lo Capitol per los
quatre mesos que venen per lo armament dels voluntaris realistas.”
f. 349.
1827, setembre, 27
“Se resolgue en temps oportuno recorrer al senyor bisbe de Vich per

lograr de Roma lo resar de sacramento en lo dia del Santíssim Misteri
y per fer en dit dia professo publica per la Vila tambe de sacramento.”
f. 349.
1827, setembre, 28
Pregàries per la visita del rei a Tarragona
“Lo senyor arcipreste proposá que aparexia conforme que en lo
diumenge vinent se [...] ofici de sagrament y Te Deum per lo felis ar-
ribo del Rey a Tarragona y a fi de que Deu Nostre Señor li doni un
bon acert en las providencias per pacificar la provincia; y ab vot de
tots quedá resolt, com tambe lo invitar al Ajuntament per la assisten-
cia y lo añadir tots los sacerdots en dit dia en la missa la collecta pro
quacumque necescitate.”
f. 349.
1827, octubre, 25
Pagament de soldats.
“Se resolgue que se notas en aquest llibre que en la semmana
passada en la que la Vila tingue que aprontar [que... ...os] a una nume-
rosa partida de armats, haventse lo Ajuntament [...] al Capitol perque
tingues a be ajudarlo en un pago tant urgent pues se habia de verificar
dins dos horas, congregats alguns senyors canonges y comensals en
casa lo senyor arcipreste entre nou y deu horas de la nit se determiná
contribuir de la pabordia ab quaranta duros y ab tres quarteras de blat.”
f. 359.
1827, novembre, 8
Allotjament de soldats.
“Se resolgue avisar al Ajuntament que en los dias en que hi haja
tropas en poch numero no ne allotjin en las casas del clero per la
exempcio de allotjament que goza lo clero.”
f. 351.
1827, novembre, 29
Destinació dels diners de la contribució que fa el capítol per a la formació
de les quintes de soldats.
“Se resolgue donar las 15 lliures sous que retornaren los fadrins,
per no haberse efectuat a las horas las quintas.”
f. 352.
1827, desembre, 20
Funció litúrgica d’acció de gràcies.
“Se resolgue, inseguint un decret real, lo diumenge procsim cantar
lo Te Deum en accio de gracias per la pacificacio de esta provincia;
y añadir a la missa la collecta pro Rege per cumplir la disposicio del
senyor bisbe.”
“Se votaren los oficis y empleos per lo any seguent de 1828 y
quedaren elegits per majoritat de vots lo senyor cnaonge Badia obrer,
lo senyor canonge Valls per lo empleo de las vacacions; lo senyor ca-
nonge Miró arxiver y sindich; lo senyor canonge don Miquel Carmaniu
sagristá; lo senyor canonge don Francisco Marmaniu collector de la
pabordia; lo senyor canonge don Ramon Garet collector de la comuna;
lo senyor canonge Don Bernabe Tenas collector de absencias y bolser; lo
senyor canonge don Joseph Clua depositari y sindich; lo senyor canon-
ge don Pere Cabanes secretari y depositari; y lo senyor canonge don
Miquel Saderra arxiver. Al mateix temps foren elegits per oidors de
comptes de la sagristia don Francisco Carmaniu y don Ramon Garet;
y de la pabordia y de la comuna Miró yy de la obra los dos senyors
canonges Carmaniu; del Santíssim Misteri Saderra y del hospital Miró
y don Miquel Carmaniu.”
f. 353.132
1827, desembre, 27
Substitució del càrrec de secretari.
“Lo senyor senyor [sic] arcipreste presentá un certificat del met-
ge ab lo qual informa que lo senyor canonge don Pere Cabanes no
pot exercir ocupacions mentals serias per falta de salut, per lo que, a
solicitut del mateix senyor canonge Cabanes, lo Capitol lo exonera del
empleo de secretari per lo any 1828 e immediatament passá a votar
altre y quedá elegit per secretari per lo predit any de 1828 lo senyor
canonge don Miquel Saderra.”
f. 354.
132. Entre les pàgines 353 i 354, un quadernet amb les obligacions del xantre:
“Llista ahont constaran las firmas originals escritas despues de la nota [infrascrita] de
las obligacions que tindran que cumplir los señors opositors al benefici o [comensalia]
de Sant Miquel arcangel de la insigne iglesia Collegiata de Sant Joan de las Abadesas,
bisbat de Vich, que te unida una soxantria o veu abultada, vacant per mort del reverent
Pere Auter en 25 de març del corrent any de 1828 y foren expedits los edictes en 28
abril ultim, y fineixen en 28 maig del precitat any. Se segueix la nota de las obligacions
de dita soxantria que son del tenor seguent: …”.
1827, desembre, 31
Nomenament d’escolans.
“Lo senyor mestre de capella proposá per escola de cota negra
a Llorens Bellapart y de cota vermella a Francisco Nonó, y lo Capitol
los acceptá y aprobá.”
f. 354.
1828, gener, 3
Acusament de recepció d’unes cartes del governador de Vic i del capità ge-
neral de Catalunya en les quals expressen la seva queixa perquè les
corporacions no han participat en la recepció al rei; els encomanen
de nou que facin efectiva la visita al monarca.
“Se llegi un ofici del magnifich senyor batlle de la present Vila ab
que acompañaba una circular del senyor gobernador de Vich, fecha 20
de desembre de 1827, copiant altre circular del excelentíssim senyor
capità general del present Principat, de 13 de dit desembre, ab que
diu que no habent tingut efecte la invitacio que en 18 de setembre
del mateix any, ab ocasio del arribo del Rey nostre senyor, que Deu
guardi, al Principat de Cataluña [sic] feu dit senyor capità general als
ajuntaments y a tots los estats y corporacions per anar a rendir a sa
real magestat los deguts obsequis y manifestarli sos sentiments, lo qual
falta ha notat sa reial magestat; renova aquella invitacio y declara que
es del real agrado rebrer las felicitacions de sos vasalls de Cataluña
per medi de diputacions dels respectius ajuntaments ab acort y asociat
del reverent clero.
Participa dit senyor batlle al Capitol que, en virtut de ditas circu-
lars, ha convocat als dos ajuntaments de la Vila y Rivera [sic] per las
quatre de la mateixa tarde en las casas consistorials ahont suplica se
servesca lo Capitol enviar dos comisionats per tractar sobre dit objecte.
En seguida se elegiren los senyors canonges Miró y Francisco
Carmaniu per asistir a dita junta en la que se ha resolt informarse
del numero de individuos y modo que se ha de formar la diputacio.”
El bisbe de Vic ordena al capítol la substitució de la pregària per la pau per
una altra a favor del rei.
“Se llegi una carta del il·lustríssim senyor bisbe de Vich ab que
mana que, fins a nova ordre, en totas las misas solemnes y privadas
en lloch de la oracio pro pace que estaba manada se diga la collecta
pro Rege.”
f. 355.133
133. El canonge Miquel Saderra substitueix el canonge Sebastià Miró en la

1828, gener, 6
Referent a la visita del capítol al rei.
“Se discuti sobre si [...] debia anar un o mes comisionats a nom
del Capitol a besar la ma y obsequiar a sa real magestat y, encaraque
atesas las circunstancias actuals y escasés de numerari en que se tro-
ban las bolsas, apareixi bastar [...] un sol comisionat pero com no se
sabia que altre cos capitular ne hagues destinats menos que dos se re-
solgue comisionar y se comisionatren al senyor arcipreste [... Miquel]
Carmaniu.”
f. 355.
1828, gener, 7
Referent a la visita del capítol al rei.
“Se feu present que constaba oficialment en la Gaseta de Madrid
que lo senyor archipreste de la Collegiata de Santa Maria de Vilaber-
tran, com a comisionat y representant de aquell Capitol, habia anat a
felicitar al Rey nostre senyor y veyent est Capitol que no seria lo unich
ni lo primer en enviar per dit objecte un sol comisionat, [resolgue] que
hi anas sol lo senyor archipreste a fi de ahorar gastos.”
f. 336.
1828, gener, 10
Referent a la contribució que fa el capítol a la formació de les quintes de
soldats.
“Se llegi un ofici del magnifich Ajuntament de la present Vila
ab que suplicaba al Capitol tingues la bondat de librarli la mateixa
quantitat de 15 lliures sous ab que los quatre (ultims) mesos habia
gratuitament contribuit al armament, vestuari y equipo dels volunta-
ris realistas. Se contexta, ab ofici de 11 del mateix janer, que com los
cossos de voluntaris realistas de fet han deixat de existir interinament
y atesas las necesitats a que deu atendrer lo Capitol y la cortedat de
sas rendas ha mirat convenient suspendrer per ara aquell gratuit do-
natiu, amenos que una nova ordre restablesca lo tercio de voluntaris
realistas de esta Vila [al peu] que antes estaba.”
f. 336.
1828, gener, 17
Referent a la contribució que fa el capítol a la formació de les quintes de
soldats.
“Se llegi un ofici del Ajuntament de la present Vila de 14 del actual
ab que acompañaba dos circulars del il·lustre senyor intendent de 27
de febrer y 20 de novembre del any passat, en virtut de las quals lo dit

Ajuntament renovaba la suplica feta en 12 de setembre del any passat
y reiterada en 10 del actual, y habent vist lo Capitol que las citadas
circulars que ordenan lo venir armas y equipar als voluntaris realistas
no comprenen als individuos ni corporacions exemps, se contexta que
las [urgents] necesitats de esta iglesia y manutencio de sos individuos
impedeixen al Capitol de continuar a prestarse al donatiu voluntari
que se li demanaba.”
“Lo [Ajuntament ...] al Capitol lo favor de fer diumenge [... Sant]
Sebastiá y se li concedi.”
f. 356.
1828, gener, 25
El mestre de gramàtica pren possessió del seu càrrec i inicia la seva feina.
“Lo reverent Benet Guixer, diaca, demaná la posesió de la maestria
de gramatica, la que se li concedí per medi dels senyors canonges Miró
y Saderra, comisionats del Capitol per dit objecte, se doná al expresat
senyor mestre una nota de las obligacions y drets del dit magisteri
y se li feu entendrer que no comensaria a correr la percepcio de la
porció fins a comensar de exercir lo encarrech de mestre. La nota de
las obligacions y drets que se doná la expresat senyor mestre es com
la de la pagina 245 de est llibre, omitit lo de las 30 lliures sous del
Ajuntament.”
f. 357.
1828, gener, 31
“Lo Ajuntament demaná y li fou concedit lo favor de fer la profesó
acostumada lo dia de santa Agata.”
f. 357.
1828, febrer, 21
Referent a la visita de l’arxipreste al rei.
“Lo il·lustre senyor arcipreste doctor don Bruno Bret comunicá al
Capitol haber evacuat la comisio li habia confiat de anar a Barcelona
a felicitar y besar la ma a sa real magestat a nom del Capitol.”
f. 359.
1828, febrer, 29
Petició de rebaixa en el lluïsme per la compra d’una terra.
“Miquel Soler, paraire de la present Vila, demaná al Capitol major
gracia de la que se acostuma fer per lo lluisme de una pessa de terra
que ja compra o intenta comprar cerca lo riu Arcemala y se resolgue
no fer mes gracia que la acostumada de deu per cent.”
f. 359.
1828, març, 14
Administració i gestió de l’hospital: institució d’un grup de dones encarre-
gades de cuidar els malalts i d’instruir les noies.
“Se llegi un ofici dels senyors administradors del hospital de la
present Vila, acompañat de un memorial dirigit a ells per lo don Jau-
me Soler, prevere, comisionat de altres de la Vila, ab que demanaba la
habitacio del hospital per collocarhi quatre señoras que se ocuparian
en asistir de dia y de nit als malalts tant de dit hospital com de la
Vila si sels demanes, y en instruir a las miñonas en las feynas proprias
de son sexo. Se resolgue contextar y se contextá: que lo Capitol de sa
part cedeix lo local del hospital al dit objecte; que apoyará tant piados
institut; y que judica oportu que lo recurrent comuniquia lo modo y
las reglas ab que pensan gobernarse las entesas señoras.”
f. 360.
1828, març, 27
Substitució de les feines i càrrecs que tenia un beneficiat de la col·legiata.
“Se feu comissio al senyor canonge don Sebastiá Miró per veurer
a qui podria encarregarse la pabordia de las animas, la administracio
del sant hospital, y la comissaria de la tercera regla, vacant tot per
mort del reverent Pere Auter, comensal de esta iglesia.”
f. 361.
1828, març, 31
Agraïment al predicador de la quaresma.
“Se feu comissio als senyors canonges don Miquel Carmaniu y
don Miquel Saderra per donar las gracias al pare Fidel de Sant Hipo-
lit, religios caputxi, per haber desempeñat a satisfaccio del Capitol la
Quaresma y oferirli la del any seguent.”
f. 361.
1828, abril, 10
Provisió d’una xantria.
“Se resolgue fer imprimir i publicar edictes per la [sochantria]
vacant.”
f. 362.
1828, abril, 17
Reclamació de deutes pendents a l’anterior masover del mas Micalet.
“Se resolgue que don Ramon Garet, procurador de la comuna, se
conferis ab lo actual masover de Micalet y averiguar lo paradero del
masover passat, per instalo a que paguia al senyor infermer de Ripoll
las pensions decens de tots los anys que habitá dit mas; y que diga al
masover actual paguia las que te atrasadas.”
f. 362.
1828, abril, 24
Provisió d’una xantria.
“[se resolgue ... publicar] los edictes per las oposicions a la sochan-
tria [...] 28 del actual y remetrerne a las catedrals de Gerona, Barcelona,
Tarragona, Vich, Solsona, y Urgell y a las colegiatas de Vilabertran,
Sant Feliu de Gerona, Santa Ana de Barcelona, Manresa y Guisona.”
Petició de tocs de campana per anunciar un novenari a la capella dels
Dolors.
“Alguns oficials de la congregacio dels Dolors de esta iglesia, per
medi de son corrector, demanaren al Capitol permis per fer señal ab
las campanas a fi de convocar la gent en los nou dias del novenari que
desitjan fer en la capella de la congregacio a honor de Sant Joseph;
lo Capitol accedi.”
Arrendament de la fleca.
“Se resolgue arrendar lo pastim a Lluis Pellicer formant un inventari
o llista dels mobles existents dels que dit Lluis Pellicer se encarreguia,
obligantse a retornarlos en lo estat que se trobaran lo dia que sen
encarregará, a qual fi se fará per duplicat la dita llista firmada per las
dos parts, quedant la una en poder del Capitol o canonge comissionat
y la altre en poder del arrendatari.”
f. 362.
1828, maig, 1
Obres de reforma de l’altar del Roser: acord per a daurar-lo.
“Se resolgue contribuir ab una dobla de quatre per lo gasto de

dorar lo retaule del altar del Roser de esta iglesia.”
f. 363.
1828, maig, 28
Referent al dinar del dia de la festa de Sant Antoni.
“Lo canonge administrador de Sant Antoni proposá que lo Ajun-
tament demanaba que los [sindichs] del Ajuntament y dos escolans
de Sant Pol anassen a dinar a la hermita en lo dia de Sant Antoni, y
que per asso se rebaxás lo arrendament que ara paga lo hermitá, se
resolgue respondrer que lo Capitol no judicaba oportu introduir novetat
alguna sobre lo particular.”
f. 365.
1828, maig, 30
Examen i elecció del xantre.
“Lo reverent Domingo Vilageliu, prevere, feu lo examen de la opo-
sicio a la soxantria y los examinadors feren relacio al Capitol de que
lo trobaban apte e idoneo per lo desempeña de soxantre; y lo Capitol lo
aprobá ab unanimitat de [vots.].”
f. 366.
1828, maig, 31
Nomenament de xantre.
“Se feu la nominacio del benefici o comensalia de Sant Miquel
arcangel, anexo a la xantria vacant per mort del reverent Pere Auter
als 25 mars ultim, a favor del reverent Domingo Vilageliu, prevere
y paborde de Santa Lley de Vilamajor, del bisbat de Barcelona, y al
mateix temps se li feu la corresponent presentacio del mateix benefici;
tot ab acte rebut en poder del senyor Ramon Coll y Molas, notari de
Ripoll, y testimonis lo reverent Ramon Brunells y lo reverent Climent
Colomer, los dos comensals de la mateixa iglesia collegiata.”
f. 366.
1828, juny, 14
Acusament de recepció de la normativa que regula l’ofici d’arquitecte.
“Se rebé una real cedula ab que se estableixen de nou las reglas
y nombrament de arquitectos de las corporacions civils y ecclesiasticas.
Se acordá avisar y se avisá lo recibo.”
f. 368.
1828, juny, 19
Referent al dinar del dia de la festa de Sant Antoni.
“Lo mateix Ajuntament feu present que pensaba haber rebut un
desayre del hermitá de Sant Antoni per no haber volgut donar dinar
al sindich y diputat lo dia del sant, conforme habian privadament
convingut dit Ajuntament y hermitá, y per lo tant demanaba que lo
Capitol se intereses en que lo dit hermitá donia al Ajuntament la com-
petent satifaccio: se resolgue contextar que [... Ajuntament sabia] molt
be que lo Capitol habia antecedent [...] ni consentia en que se innovas
res sobre lo numero de individuos a qui se deu donar dinar lo dia de
sant Antoni en la hermita, sino que se estiga a la antigua consuetut y
convenis; y que, suposat tambe que lo magnifich Ajuntament no habia
demanat la intervencio del Capitol per contractar privadament ab lo
hermitá, no judicaba haber de mediar en la pretesa satisfacció; pero
que lo Capitol no deixaria de prevenir al hermitá la veneracio que deu
a un cos municipal.”
1828, juny, 26
Petició del capítol perquè l’ajuntament compleixi la concòrdia dels credi-
tors.
“Se resolgue oficiar al magnifich Ajuntament demanatli se con-
formia y donia cumpliment a la concordia firmada en [25] novembre
de 1766 sobre pago de pensions y extincio de censals.”
f. 369.
1828, juliol, 7
“Per medi del senyor arcipreste doctor don Bruno Bret demaná lo
magnifich Ajuntament de la present Vila y Ribera si lo Capitol volia fer
lo favor de celebrar lo dia a dit Capitol ben vist un ofici de pregarias
demanant a Deu nostre senyor pluja a lo temps mes proporcionat per
la conservacio y aument dels fruits de la terra. Se resolgue contextar
que se celebraria dit ofici divendres proxim dia 11 del actual.”
f. 370.
1828, juliol, 10
Iniciativa del bisbe de Vic perquè la Santa Seu reconegui el prodigi del
Santíssim Misteri.
“Se llegi carta de sa il·lustrissima lo bisbe de Vich ab que avisa
haber resolt elevar al coneixement de la sede apostolica la miraculosa
conservacio de las especies sacramentals en lo Santíssim Misteri que

se venera en esta iglesia y suplicar a sa santedad algunas gracias. Al
qual fi demana [al Capitol] copia testimoniada y legal en tota forma de
tot [y] quant [...en] lo present archiu relatiu a dit prodigi y que puga
servir al objecte que sa il·lustrissima se ha proposat. Se resolgue avisar
lo recibo de dita carta y contextar que lo Capitol queda en practicar lo
que sa il·lustrissima te a be encarregarli y en enviarli luego que estiga
conclos.”
f. 370.
1828, juliol, 24
Petició d’un nou escolà per part del mestre de capella.
“Lo reverent Ramon Brunells mestre de capella feu present que,
per lo desempeño y decoro de las funcions del cor y del altar, se ne-
cesita altre escolá a mes els sis; y se resolgue contextarli que las actu-
als curcunstancias no permeten aumentar lo numero de escolans. Per
escolá de cota vermella que falta proposá a Joan Nonó y fou admés.
Per ocupar la plassa de aquest proposá a Joseph Serradell y a Joan
Pau Soler, y fou admes lo primer.”
Anunci de visita pastoral al Deganat del Ripollès: el bisbe de Vic, per a dur-
la a terme, s’instal·la a la col·legiata.
“Lo senyor archipreste comunicá al Capitol que te avis del il·
lustrissim senyor bisbe de Vich de que, a primer del proxim agost,
espera comensar la visita de aquest deganat, y pasar per Sant Joan aont
fará detensio. Pero que es la sua absoluta voluntat costejarse ell la sua
manutencsio tot lo temps de sa permanencia en esta, y que solament
admetrá per habitacio la casa dels claustros. Se resolgue que lo senyor
archipreste tinga la bondad de contextarli que, si be lo Capitol ab molta
satisfaccio hauria costejat tot lo necesari per sa part, pero que en res
vol disgustar a sa il·lustrissima ni oposarse a las suas insinuacions; y
que está a la sua disposicio la casa dels claustros.”
f. 371.
1828, agost, 7
Anunci de visita pastoral al Deganat del Ripollès: el bisbe de Vic, per a dur-
la a terme, s’instal·la a la col·legiata.
“En atencio de haberse tingut noticia de que lo il·lustrissim par-
tiria de Vich lo dia 11 del actual per executar la santa visita de aquest
deganat, se judica oportu fer y se feu comissio als senyors canonges
doctor don Miquel y don Francisco Carmaniu per providenciar lo ne-
cesari al hospedatge de sa il·lustrissima en cas que tinga a be, com
se suposa segons los datos anteriors, habitar la casa dels claustros.”
Liquidació de comptes.
“Los senyors canonges doctor don Miquel y don Francisco Car-
maniu, com a oidors de comptes de la colectoria de absencias, en aten-
cio que lo senyor canonge don Barnabé [sic] Tenas en la reddicio de
comptes de dita collectoria fa descarga de cent y vint y set lliuras per
haberlashi robadas de sa casa, demanaren si podia abonar o admetrer
dit descarrech, y se resolgue abonarlo pero prevenint a tot collector de
interesos de la iglesia que en tenint recullida quantitat considerable
degan depositarla al archiu.”
f. 373.
1828, agost, 11
“Los dos ajuntaments demanaren al Capitol tingues a be fer pre-
garias per pluja y se resolgue comensarlas lo dia seguent.”
f. 373.
1828, agost, 14
Festa del Roser.
“Los pabordres [sic] del Roser demanaren al Capitol si tindria
a be cantar las completas la vigilia del Roser dia 16 del corrent, y se
resolgue cantarlas a dos quarts de set ho? [sic]”.
f. 373.
1828, agost, 25
Sol·licitud de retorn d’un préstec que dos particulars de la vila van fer amb
motiu de la darrera guerra.
“Se llegí ofici del alcalde major subdelegat de Camprodón [sic]
ab que demana al Capitol informe sobre lo recurs presentat per don
Francisco de Ferrer y don Manuel Blanchart [sic] al molt il·lustre se-
nyor intendent sobre reintegro de 4.000 duros que adelantaren per
la Vila. Se feu comisio als senyors don Sebastiá Miró y don Miquel
Saderra perque, juntament ab lo senyor arcipreste, fasin lo informe
en los termes mes favorables se puga als recurrents per ser justisima
la sua pretensió.”
f. 374.
1828, setembre, 4
Vacances escolars.
“Se resolgue passar un recado al reverent Benet Guixer, mestre

de gramatica, a fi de saber ab que motiu fa actualment feriats. Se
comisioná per dit efecte al senyor canonge Saderra. Dit senyor mestre
contextá dient: que si be en la nota de sas obligacions que se li habia
entregat no se fa mensió de feriats en temps de estiu, per que ates
que en los demes estudis generalment se fan feriats en lo temps mes
calorós, ell estaba en la intelligencia que podia tambe ferne alguns
dias sens faltar substancialment a la sua obligació, pero que en fi
entenent que lo Capitol se oposa a aixó, está prompte a conformarse
ab la voluntat del Capitol.”
f. 375.
1828, setembre, 21
Visita pastoral al Deganat del Ripollès: el bisbe de Vic, per a dur-la a terme,
s’instal·la a la col·legiata.
“En atenció de haber lo dia antes arribat a esta sa il·lustrissima
bisbe de Vich, se feu comissio als senyors canonges doctor don Miquel
Carmaniu y don Miquel Saderra per anar a felicitar al il·lustrissim
prelat per la sua vinguda y oferirli los respectes del Capitol. Se resol-
gue que dos canonges per torn se oferisen cada dia per acompañar a
sa il·lustrissima al paseig [sic] y que comensaren los dos antiguiors.
Se encarregá al senyor canonge Miró que vigilia y donia providencia
perque no faltia lo necesari y estiga tot ab la decencia deguda per
celebrar la missa sa il·lustrissima.”
f. 376.
1828, setembre, 23
Visita pastoral al Deganat del Ripollès: el bisbe de Vic, per a dur-la a terme,
s’instal·la a la col·legiata.
“Lo senyor canonge Valls proposá que lo senyor arcipreste lo dia
següent esperaba tenir en sa casa a dinar a sa il·lustrissima y desitjaba
que lo Capitol nombrés dos canonges per ferli compañia. Se nombraren
los dos comisionats en lo anterior capitol per donar a sa il·lustrissima
la benvinguda.”
f. 376.
1828, octubre, 2
Visita pastoral: decrets i prohibició de préstec dels instruments de la cape-
lla.
“Se llegi lo decret de visita firmat per sa il·lustrissima en 26
setembre prop passat. Se resolgue avisar al encarregat del contrabaix
y de qualsevol altre instrument de musica [... ...opris] del Capitol que

sens expresa llicencia de est no los prestia [... ...lgun].”
Obligacions dels escolans.
“Se resolgue advertir al senyor mestre de capella que previnga
al escolá semmaner o altre en son defecte que no faltia per servir las
missas de hora.”
Construcció d’una paret al cementiri.
“Havent alguns particulars de la Vila y parroquia ofert costejar
una paret desde lo un portal al altre del sementiri perque quedant
est clos se pogues passar com antes per cerca la paret de la iglesia,
se resolgue permetrer ab tal que la paret sia ab morter y alta com la
que ara ho es mes.”
f. 376.
1828, octubre, 6
Visita pastoral: decrets i import de la llàntia instaurada pel bisbe de Vic.
“Se resolgue que lo secretari fassa la certificacio que sa il·lustrissima
demana sobre lo modo que está custodiada la clau del Santíssim Misteri.
Se resolgue escriurer al majordom de sa il·lustrissima que lo oli per
la llantia que vol cremia a sas expensas devant lo altar del Santíssim
Misteri est any importa quinse lliuras.”
f. 377.
1828, octubre, 16
Visita pastoral: decrets d’organització d’una missió a càrrec de l’orde ca-
putxí.
“Se resolgue oficiar al magnifich Ajuntament de la present Vila
y Ribera comunicantlos per los efectes deguts e inseguint la practica
observada que habent sa il·lustrissima el bisbe de Vich instat perque
se procuria a esta parroquia una missió, y habent lo Capitol suplicat
al reverent pare provincial dels caputxins tinga la bondat de propor-
cionar aquells religiosos de son ordre que ell judiquia aptes per lo
desempeño de tant sant objecte; ha contextat dit pare provincial que
lo pare fra Felix de Malgrát, guardiá de Vilafranca, ab sos compañs
queda encarregat de la entera missió que vindran a primers del proxim
novembre y que quantantes avisaran lo dia fixo de la sua arribada que
si los ajuntaments desitjan tractar ab lo Capitol sobre dit asunto est
está prompte.”
f. 377.
1828, octubre, 27
putxí.
“Se llegi carta del reverent pare Felix de Malgrat, guardiá del
convent de caputxins de Vilafranca, ab que avisa al Capitol que son
reverent pare provincial lo ha elegit junt ab sos dos companys [sic] per
venir a predicar la missió que lo il·lustrissim senyor bisbe inseguint
las reals ordres ha procurat enviar a esta població. Despues de avisar
que son arribo será lo dia tres del proxim novembre prevé tot lo de-
mes relatiu a la entrada y funció del primer dia. Se feu comissio als
senyors canonges Miró y Clua per tenir en casa del senyor arcipreste
una conferencia ab alguns individuos del Ajuntament y de la iglesia
parroquial per tractar lo convenient sobre lo particular.”
f. 378.
1828, novembre, 22
putxí.
“Lo senyor arcipreste feu present que lo pares missionistas, en
virtut de privilegi particular, poden durant la missió destinar un dia
en que tots los altars de las iglesias de la poblacio ahont exerseixen la
missio son privilegiats y tots los sacerdots de ella poden celebrar de
requiem: y habent deixat a la deliberacio del Capitol lo dia se resolgue
fos lo 27 del present en qual dia un dels pares missionistas celebrará
un ofici ab assistents comensals per los difunts al qual ofici suplicant
la asistencia de tots los residents.”
f. 380.
1828, novembre, 27
Instruments musicals: préstec per a l’ensenyament.
“Lo reverent Domindo Vilageliu feu present que si lo Capitol te
a be prestarli lo contrabaix ell procurará enseñar a algun de tocarli;
se li concedi fentlo responsable de la conservacio de dit instrument.”
f. 380.
1828, desembre, 11
Sou del rellotger.
“En virtut de la peticio que feu Joan Verges se resolgue aumentarli
de dos lliuras y deu sous per cada any, per lo corresponent al Capitol,
lo salari de cuydar del relotge.”
f. 381.
1828, desembre, 18
Construcció d’una barana de ferro al cambril del Santíssim Misteri.
“Se resolgue fer una barandilla de ferro en la capella del Santíssim
Misteri y que la obra costegia lo que importia sobre cincuanta lliuras
que un devot ha ofert.”
f. 382.
1828, desembre, 23
“Se feu la eleccio per vots dels empleos y oficis per lo any seguent
1829 y a pluralitat de vots quedaren elegits per sagistá don Bernabe
Tenas, per obrer don Ramon Garet, per bolser y absencia don Fran-
cisco Carmaniu; per la pabordia don Miquel Carmaniu; per la comu-
na don Joseph Clua; per las vacacions don Thomas Valls; per primer
archiver don Sebastiá Miró; per archiver segon don Miquel Saderra;
per primer depositari don Miquel Carmaniu; per depositari segon don
Ramon Garet; per primer sindich don Sebastiá Miró; per segon sindich
don Pere Cabanes; per secretari don Miquel Saderra. Per ohidors de
comptes de la sagristia don Sebastiá Miró y don Bernabé Tenas; de la
pabordia y comuna don Miquel Saderra; de la obra don Joseph Clua y
don Pere Cabanes. Per administrador de Sant Antoni don Joseph Clua;
del Santíssim Misteri don Miquel Saderra y del hospital don Sebastiá
Miró y don Miquel Carmaniu.
Don Francisco Carmaniu per medi del senyor arcipreste feu pre-
sent que no asistiria a Capitol y que per lo cas de eser elegit bolser
y collector de absencias renunciaba estos empleos per causa de no
considerarse apte, y no saber de sumar, suplicant al Capitol tingues a
be admetrerli la renuncia. Se resolgue fer segona votació y a pluralitat
de vots queda segona vegada elegit, y per lo tant no fou admesa la
renuncia.”
f. 382.
1829, gener, 19
Petició de processons de Sant Sebastià i Santa Àgata.
“Lo magnifich Ajuntament de la present Vila suplicá al Capitol
tingues a be fer las professons acostumadas los dias de sant Sebastiá
y de santa Agata; y lo capitol accedi a la peticio.”
f. 383.
1829, gener, 29
“Se resolgue que lo senyor canonge don Francisco Carmaniu tinga

en sa casa al pare predicador de la proxima Quaresma pare Pons de
Barcelona, caputxi guardiá de Martorell, y que per la manutencio se
li donian deu rals diaris.”
f. 384.
1829, març, 12
Pròrroga del pagament dels arrendaments dels masos Pardinella i Micalet.
“Se resolgue prorogar [sic] lo temps del pago de arrendament
atrassat als masovers de Pardinella y Micalet, y esperar al primer fins
a la festa de las quaranta horas de Ripoll y al segon fins al dia de la
Anunciació.”
f. 385.
1829, març, 23
Mort del papa Lleó XII.
“Ab fecha 10 del actual se rebe ofici de sa real magestat ab que
comunica que lo dia 10 de febrer ultim mori Lleo papa 12 y mana se
fassan pregarias per lo acert en la eleccio de sumo pontifice.
Se llegi ofici del il·lustre senyor vicari general de Vich fecha 17
del present ab que ordena se celebrian los sufragis acostumats per la
anima del difunt papa y que en totas las missas fins a nova ordre se
añadesca la collecta pro eligendo summo pontifice.
Se resolgue que lo mateix dia se avisás ab toch de campanas
junt ab sant Pol la mort del papa. Que tres dias consecutius despues
de matines, per esser en la Quaresma, se fassan rogativas publicas en
la capella del Santíssim Misteri dient las lletanias y demes acostumat
y com no se troban versets per antes de la oracio pro eligendo sum-
mo pontifice. Se resolgue dir memento conguegationistud [..…] quod
posedisti ab initio. Y que lo dia 27 del actual despues de prima, per
esser en Quaresma, se celebria un ofici solemne ab lo aparato de cos
present ab lo tumbol [sic] major y absolta general (solament) al ultim,
en sufragi del dit difunt papa, sens nocturnos.”
f. 385.
1829, març, 27
Assistència religiosa a Santa Llúcia.
“Lo reverent Jaume Ferrés feu demanar la presencia per los dias
que aniria a Santa Llucia per examinar la doctrina y confessar en
aquella iglesia pero lo Capitol no judicá conveinent concedirli.”
Petició d’ajut dels militars deportats a Ceuta.

“Se llegi una solicitut dels oficials deportats a Ceuta ab que exposan
sa miserable situacio y suplican algun socorro. Se resolgue escriurer
al senyor secretari capitular de Vich a fi de saber si está encarregat
com se suposa en la solicitut de recullir las limosnas del bisbat, si
aquell Capitol se troba ab semblant solicitut y si está en animo de
subministrarlos alguna limosna.”
f. 386.
1829, abril, 3
“Se llegi carta fecha 30 mars ultim del senyor secretari del molt
il·lustre Capitol de la catedral de Vich ab que contextant a la que se li
habia escrit diu que fins al present ell ni lo Capitol no han tingut avis
ni solicitut alguna per part dels oficials del deposit de Ceuta.”
f. 387.
1829, abril, 10
Mort del papa Lleó XII i petició de pregàries per a l’elecció del seu successor.
“Se llegi ofici de sa il·lustrissima de Vich fecha 2 del present a lo
que preve se celebrian las exequias per la anima del difunt papa Lleo
12 y que per la felis eleccio del papa succesor se fasan las rogativas
publicas acostumadas y se diga en totas las missas fins a nova ordre
la collecta pro eligendo summo pontifice.”
“Se resolgue que cadau en particular fassa la limosna que be li
aparega als oficials deportats a Ceuta, en virtut de la sua exposicio.”
f. 387.
1829, abril, 13
Acusament de recepció d’instruccions sobre moral i costums.
“Se rebé una real cedula de 24 de mars ultim ab que va insertat
un real decret relatiu a la correccio de costums, separacio de matri-
monis, etc.”
f. 387.
1829, abril, 23
Assistència religiosa a Santa Llúcia.
“Se llegi un ofici de sa il·lustríssima el bisbe de Vich ab que
manifesta ser son dictamen y voluntat se consideria present en el cor
al reverent Jaume Ferrés, comensal, mentres servesca la iglesia de

Santa Llucia de Puigmal; se resolgue contextar: que est Capitol may
ha declarat voler privar de las distribucions al comensal nombrat per
servir aquell curat, pero que ignora que dit reverent Ferrés tinga tal
nombrament. Que sols ha vist que una o altra festa hi ha anat a cele-
brar la missa demanat per aquells vehins venintlo a buscar ab mosso y
cabalcadura, mantenintlo essent alli y donantli a mes del ofertori quatra
pesetas o mes de limosna per cada missa. Que aixo mateix han fet
altres sacerdots de esta iglesia y algun del bisbat de Gerona. Que com
lo Capitol ha observat que lo referent Ferrés no feya lo que antes los
senyors domers de Valfogona [sic] anant a Santa Llucia un diumenge
part altre, y las quatre festas añals; y ha ignorat que estés prompte
per acudir a las necesitats espirituals de aquells fiela; may ha pensat
que estés a son carrech aquell curat; y se confirmaba en est concepte
sabent que poch ha habiat reusat lo economat de Sant Joan per causa
[...] abansada edat. Que lo consideraba com a aquells sacerdots [...]
en ausencia o [...] algun parroco van per [...] acostumat lo Capitol
[fe...] presents, ni ells ho han demanat. Que lo Capitol desitjant obrar
ab acert y conservar las practicas de esta iglesia ha considerat de son
saber proposar a sa il·lustríssima estas reflexions, pero si no obstant
ells y la consideracio de que si se concedeixen al reverent Ferrés tots
los fruits de Santa Llucia percibirá annualment mes de cent lliuras;
sa il·lustríssima considera de justicia donarli la presencia bastara al
Capitol una insinuacio per conformarse a son dictamen y disposicions.”
f. 388.
1829, abril, 30
Notificació d’elecció de papa: Pius VIII.
“Se llegi un ofici de la real camara fecha 21 abril ab que se co-
municá la elevacio al solio pontificio del cardenal Castiglioni que ha
pres lo nom de Pio octau, celebrada als 31 de mars ultim, y se mana
cantar el Te Deum en accio de gracias.
Se llegi un ofici de sa il·lustríssima el bisbe de Vich fecha 21 del
actual ab que disposa cessian las oracions pro eligendo en las missas,
y se digan per [...das] las [...] per la elevacio al pontificat [... cardenal]
Castiglioni [...] las ultimas noticias [contin...] terremotos [...] dias so-
bredits se digan en totas las missas per espay de un mes las oracions
tempore terraemotus. Se resolgue cumplir tot lo previngut en dits oficis
y cantar el Te Deu diumenge proxim.”
Petició d’ajut als damnificats per un terratrèmol.
“Ab 20 ofici de sa il·lustríssima anaba adjunt un manifest de la
junta formada en virtut de real decret composta de sa il·lustríssima, de
senyor gobernador, de un individuo del il·lustre Capitol, altre del mag-

nifich Ajuntament, del senyor subdelegat y del tresorer de la cruzada,
ab que se exorta a un donatiu en socorro dels infelisos habitants de
Murcia y Orihuela afligits per los terremotos. Se resolgue informarse
per deliberar lo que est Capitol podrá donar.”
Incorporació d’un escolà.
“Lo reverent Ramon Brunells, en atensio que lo escolá de cota
vermella Pau Masdeu ha participat al Capitol estar aplassat y tenir altre
destino, ha proposat per suplir sa falta y plassa a son germá Agusti
Masdeu y lo Capitol lo ha admés ab la condicio de que encaraque
antes habia ja servit, com voluntariament se habia ausentat y pres
altre destino, perdia la antiguitat, y sia poposat als altres tres escolans
actuals de cota vermella.”
f. 388.
1829, maig, 14
Ajuda als damnificats per un terratrèmol.
“Se resolgue donar vint duros per socorrer als pobres infelizos
de Orihuela y Murcia de resultas de las desgracias ocorregudas en
aquellas poblacions per causa de [...].”
f. 390.134
1829, maig, 18
Petició de pregàries per la salut de la reina.
“Se rebé carta de la real camara en la que sa magestat mana
se fassan rogativas publicas per alcansar de la divina misericordia la
millora y restabliment de la salut de la Reÿna; se resolgué ferlas com
se acostuma en semblants casos y que se añadis al sant sacrifici de la
missa la collecta pro infirma.”
f. 391.
1829, maig, 28
Anunci de la mort de la reina.
“Se llegi carta de sa real magestat participant al Capitol la mort
de la sua esposa la Reÿna, esdevinguda lo dia 17 del corrent y encar-
regant se donin las ordres corresponents perque se celebrin per la sua
anima los funerals que se acostuma en semblants casa. Se resolgué
134. El canonge Bernabé Tenas substitueix el canonge Miquel Saderra en la

quel dia 3 de juny proxim se li celebria un offici de cos present sens

nocturno, y ab la sola absolta general, com se ha acostumat practicar
en altres ocasions.”
f. 393.
1829, juny, 11
Jaume Soler comunica al capítol que ha compost una pregària especial de-
dicada al Santíssim Misteri i ensems l’ofereix perquè pugui presentar-
se a la santa seu.
“Se llegi un ofici del doctor Jaume Soler, prevere, vice-rector y
catedratich del collegi tridentino de Vich, en que manifesta que habent
entés la resolució que habia pres lo Capitol de acudir a son temps a
sa santedat per solicitar la gracia de la extencio del reso del Santíssim
Sagrament per la festivitat del Santíssim Misteri habia empres el tre-
ball de compondrer un reso propi que fos expressiu de las finesas que
resplandeixen en dit Santíssim Mÿsteri [sic] y que habentlo conclós lo
ofereix y presenta a Capitol ab la fi de que se dignia acceptarlo, pues
que habent recullit en ell un conjunt abundant de materials, puga
aprofitarse de ells el que el Capitol se dignia comisionar per posarhi la
ultima ma y elevarlo al coneixement de sa santedat en cas que vulguia
acudir a son temps per dita gracia. Se resolgué acceptarlo y donarli
las gracias per qual fi se comisioná al senyor canonge don Sebastiá
Miró y al infrascrit.”
f. 394.
1829, juny, 22
Agraïment a Jaume Soler per la composició d’una pregària especial dedica-
da al Santíssim Misteri.
“Lo senyor canonge Miró y senyor canonge Tenas feren present
haber cumplert lo encarrech y comissio de donar de part del Capitol
las gracias al doctor Jaume Soler per lo reso y missa del Santíssim
Misteri que li ha ofert; y haberli manifestat que lo Capitol lo ha acceptat
ab particular agrado y no pot menos de aplaudir lo zel y erudicio que
en aquells documents se plandeixen. Dit senyor contextá que desitja y
espera ocasions de complaurer al Capitol en cosas majors.”
f. 395.135
135. El canonge Miquel Saderra substitueix el canonge Bernabé Tenas en la

1829, juny, 29
Renúncia del xantre pel seu trasllat com a canonge a la Seu d’Urgell.
“Lo reverent Marti Palmerola, comensal y chantre de esta iglesia,
en virtut del conveni fet entre ell y lo il·lustre Capitol de canonges de
la catedral de la Seu de Urgell y de la congrua a ell feta per dit Ca-
pitol, presentá la renuncia formal feta y firmada per ell lo mateix dia
en poder del doctor Ramon Coll notari public de Ripoll al benefici o
comensalia baix invocacio de Nostra Senyora en esta iglesia fundat y
aplicat per una sochantria: lo Capitol acceptá la renuncia.”
f. 395.
1829, juny, 23
Nou impost a les carnisseries de la vila.
“Se llegi ofici del magnifich Ajuntament de la present Vila ab que
manifesta haber projectat cargar vuit maravedisos a cada carnicers de
carn que se vendrá en esta Vila per poder cubrir los pagos y gastos
ab que se troba agoviat; pero com esta providencia prejudica [sic] als
individuos de esta iglesia avisas de posar aquella en execucio supli-
ca y espera la aprobacio del Capitol. Se resolgue manifestant algun
desagrado contextar que lo Capitol no aproba ni reproba la indicada
providencia pero que, en cas de verificarse queda a la llibertat dels
individuos, comprar carn de la que se vendra en la Vila, y pot lo Ca-
pitol usar de la facultat de posar carniceria a son compte y librarse
aixis de novas imposicions.”
Manteniment del Santíssim Misteri.
“Se resolgue encarregar al reverent Climent Colomer lo cuydar del
Santíssim Misteri en los termes cuydaba lo difunt mossèn Anton Soler.”
Establiment a la vila d’un nou apotecari, Antoni Comerma.
“Lo senyor Anton Comerma, apotecari, feu present per medi del
senyor arcipreste que, trobantse en disposicio y ab las degudas circuns-
tancias per parar botiga de apotecari y desitjant verificarho en esta
Vila, suplica lo beneplacit y favor del Capitol y desitja saber si podrá
comptar ab alguna segura subsistencia per part de est: se resolgue
contextarli que lo Capitol aproba y desitja se verifiquia aqueix projecte
y que tots los canonges estan en animo de contribuir en particular a la
sua subsistencia per medi de una [condupta] de la que creu no estará
descontent dit senyor, se calculá podia aconduptarse cada canonge a
deu pesetas annuals pero precindint dels comensals.”
f. 397.
1829, juliol, 27
Acusament de recepció de la normativa que regula l’ofici d’arquitecte.
“Se llegi una real resolucio comunicada per lo senyor secretari
del supremo reial consell ab fecha 30 de juny ultim ab que se mana
cumplir lo previngut anteriorment en varias reals ordres sobre examen
y aprobacio de mestres de casas per dirigir, medir y tractar obras de
particulars y de comunitari. Se resolgue avisar lo recibo.”
f. 398.
1829, agost, 6
Vacances escolars.
“Se llegi memorial del senyor mestre de gramatica, reverent Benet
Guixer, ab que suplica permis per fer vacacions de aula en lo temps
de calor. Se resolgue concedirli per aquest any que puga ferne desde
nostra senyora de agost fins a la festa del Santíssim Misteri.”
f. 398.
1829, agost, 21
Substitució provisional i provisió d’una xantria.
“Lo reverent Domingo Vilageliu y reverent Joseph Gironella, exa-
minadors a las oposicions de la xantria vacant, han presentat separa-
dament en escrits la censura sobre lo examen dels respectius opositors,
de resultas ha resolt lo Capitol que se suspenga la provisió de dita
xantria fins a presentarse persona idonia per desempeñarla y entretant
que se servesca per medi de substitut per qual fi se ha feta comissio
als senyors canonges don Francisco Carmeniu y don Pere Cabanes per
tractar ab los senyors mestre de capella y organista del modo y forma
ab que deurá substituirse.
Tambe se llegi carta del senyor Ramon Vendrell de Sant Feliu
de Guixols en que manifesta se servesca lo Capitol contextarli si esta
provista la plassa de xantre vacant en esta Collegiata a la qual aspira,
suposant en ella tenir la veu corresponent y que está bastant instruit
en el cant: se ha resolt informarse de las qualitats de dit subjecte.”
f. 400.136
1829, agost, 22
Substitució provisional d’una xantria.
136. El canonge Bernabé Tenas substitueix el canonge Miquel Saderra en la

“Los senyors canonges don Francisco Carmaniu y don Pere Caba-

nes ferent present a Capitol de haber evacuat la comissio quels habia
confiat lo Capitol y digueren haber tractat ab lo senyor mestre de
capella don Ramon Brunells y reverent Joseph Gironella organista els
quals se han encarregat tots junts de substituir la plassa vacant de
xantre mediant la retribucio de la porció y pabordia.”
f. 400.
1829, setembre, 3
Lloc de celebració de les sessions del capítol, ordinàries i extraordinàries.
“Atesos alguns inconvenients que se segueixen de tenirse los capitols
en lo cor petit, y atesa la conveniencia de tenir porter, se resolgue que
los capitols ordinaris se tingan dalt en lo archiu y los extraordinaris
en lo cor petit, y que mentres se estará a Capitol estiga lo escolá de
cota vermella semmaner en lo puesto de la iglesia que se li señalará,
per qual treball se donará als escolans annualment lo salari antes acos-
tumat de dos pesetas.”
f. 401.137
1829, setembre, 14
Provisió temporal d’una xantria.
“Se llegi carta del reverent Francisco Serrat ab que comunica al
Capitol haber cumplert ab lo encarrech de examinar de cant y averiguar
la conducta del senyor Ramon Vandrell, pretensor de la sochantria
vacant en esta iglesia; y diu que tant per la veu y habilitat en lo cant
com per la conducta moral y politica es subjecte apreciable y acreedor
a las atencions del Capitol. Se resolgue escriurer al dit senyor Ramon
Vandrell dientli que si vol pot venir ab la mes posible brevedat; que
per lo present, be que segurament per poch temps, se li encarregarña
la sochantria en clase de substitut y despues, si acomoda a ell y al
Capitol, se pasará a la presentacio formal per propietat.”
f. 402.
1829, setembre, 17
Obres de reparació.
“Se resolgue que lo senyor canonge obrer fassa reparar la paret
de la receptoria a fi de evitar la ruina que amenassa.”
f. 403.
137. El canonge Miquel Saderra substitueix el canonge Bernabé Tenas en la

1829, setembre, 24
Nova enquadernació i arranjament dels llibres del cor.
“Se resolgue fer recompondrer los llibres de cor.”
f. 403.
1829, setembre, 25
Nomenament provisional d’una xantria.
“Habentse presentat lo senyor Ramon Bendrell, pretendent de la
sochantria vacant, se resolgue que en las vespres del [...dia] comensas
de residir en clase de substitut, sentarse en la cadira del chantre vestit
ab sobrepellis y ammits.”
Extracció de pedra per a la construcció de moles de molí.
“Com la certificacio que los senyors Dignitaris Reals demanan al
Capitol de eser en esta Vila practiva y consuetut de poderse extraurer
las pedras per molas de moli de qualsevol pedrera, sens altre requisit
que satisfer los dañs al dueño de la pedrera, no pot ferse per part del
Capitol si no dient haberho oit dir, se resolgue ferho present a dits
senyors y esperar sa resolucio.”
1829, octubre, 22
Obligacions de l’ofici de xantre.
f. 406.
1829, octubre, 27
Nomenament del xantre.
“Habent fet la oposicio a la sochantria vacant lo senyor Ramon
Vandrell [sic], unich opositor firmat, y habent los dos senyors exami-
nadors manifestar al il·lustre Capitol que judican al dit senyor Ra-
mon Vendrell [sic] ab suficiencia de veu y de nota per desepeñar las
obligacions de sochantre, lo Capitol a unanimitat de vots lo nombrá
per sochantre y per obtenir lo benefici en esta iglesia fundat de [...]
invocacio de Nostra Senyora de la capella del Abat.”
f. 406.
1829, novembre, 12
Processó de la confraria de Minerva.
“Se resolgue celebrar lo ofici y professó de Minerva lo diumenge
prop vinent, tercer de est mes, no obstant de haberse de fer la comunio
general del novenari de animas.”
f. 407.
1829, novembre, 19
Nomenament d’un beneficiat.
“Se obri torn y, habentse declarat que lo senyor canonge don
Thomas Valls [era] de tornari, acceptá est lo torn y feu nominacio a
favor del reverent Ramon Brunells, comensal y mestre de capella de
la present iglesia, del benefici en la mateixa iglesia y en lo altar del
Santíssim Misteri fundat baix invocacio de Nostra Senyora, dit primer
de albas vacant en mes no reservat per mort del reverent Anton Soler,
prevere. Lo Capitol aproba la nominacio y acte continuo feu la presen-
tació de dit benefici al nomenat reverent Ramon Brunells en poder del
doctor Ramon Coll y Molas, notari public de Ripoll. Trobantse vacants
altres dos beneficis residencials de cadiras baixas de Santa Catarina lo
un y lo altre de Saderra se resolgue averiguar ab certitut si en virtut
de las ordres vigents hi ha temps per presentar mentres duran los [...] de
vacancia concedits per sa [...] sa real magestat.”
Afinació de l’orgue: gratificació.
“[...] memorial [...] ab que per [subven...] la sua indigencia suplica
alguna gratificacio per lo treball de haber varias vegadas afinat lo orga.
Lo Capitol, atenent a alguns bons serveis rebuts de dit senyor y a la
sua indigencia, resolgué per esta ocasio sens que servesca de exemplar,
y ab animo expres de no admetrer en lo successiu semblant peticio,
gratificarlo ab quinse lliuras catalanas.”
f. 408.
1829, novembre, 26
Obligació del monjo de passar la nit a l’església.
“Se resolgue dir a Geroni Verges, actualment encarregat de suplir
la mongia, que dormia en las nits dins la iglesia, y que se li donará
un duro mes tots los mesos. Ha acceptat.”
f. 409.
1829, desembre, 6
“Bonaventura Folcrá demaná al Capitol lo favor de cantar las
laudes y celebrar la festivitat acostumada de Santa Llucia.”
f. 411.
1829, desembre, 25
Elecció dels càrrecs i oficis de la comunitat canonical.
f. 412.
1830, gener, 7
Designació del degà del capítol.
“A peticio del senyor canonge don Thomas Valls se declará y
adjudicá a favor de est lo decanat de esta iglesia.”
Assignació de les cases del capítol.
“Se obrí torn per la casa de Capitol que resulta vacant per mort
del senyor canonge don Joseph Badia y habent recaygut la eleccio per
causa de la renuncia dels senyors canonges antiquiors en lo senyor
canonge don Bernabé Tenas la acceptá enseguida se obri torn per la
casa del mateix Capitol dita de Sant Miquel que dit senyor canonge
Tenas desocupará y habent renunciat los senyors canonges antiquiors
ha recaigut la eleccio en lo senyor canonge don Joseph Clua y la ha
acceptada y se uniren a esta casa los dos patis de la receptoria.”
f. 413.
1830, gener, 14
Nomenament del campaner.
“[...] Geroni Vergés ab que demana lo empleo de campaner, de
manxador, cuydar lo relotge y demes ben vistos al Capitol. Se resolgue
que se encarreguia de tots los empleos y obligacions que tenia son
germá Joan, pero que desde lo dia de la mort de est cesia la entrega de
un duro mensual per lo treball de dormir en la iglesia que se li habia
aseñalat, per respecte y en consideracio de las criticas circunstancias
en que se trobaba son germá.”
Relació de les inversions fetes per un canonge en obres a una casa del ca-
pítol amb la finalitat que li serveixi per a compensar el lloguer anual
que cal satisfer per habitar-la.
“Los senyors canonges Carmaniu y Cabanes, en cumpliment de
la comissio a ells feta en lo Capitol anterior, manifestaren que lo se-
nyor canonge Miró, en los 17 añs que fins al dia present ha habitat
la casa de Capitol que te actualment habita, al costat de la del senyor
Arcipreste, ha gastat en obras necesarias 237 lliures, 1 sou, diners, y
com solament debia gastar 6 lliures sous cada any son 102 lliures,
sous, resulta mercedor o que ha gastat demes 135 lliures, 1 sou, di-
ners, qual partida ha declarat dit senyor canonge Miró vol li servesca
de descarrech en lo succesiu per las 6 lliures sous annuals invertidoras
en obras mentres viurá, y decedeix desde ara a favor de la dita casa
y a benefici del Capitol tot lo que de dita casa quan? [sic] alcansará
lo dia de sa mort; tot lo que queda aprobat per lo il·lustre Capitol.”
Adquisició d’un calze i una casulla.

“Se resolgue comprar als marmesors del senyor canonge don Jo-
seph Badia un calis de plata y una casulla per esta iglesia.”
f. 414.
1830, gener, 19
Petició de processons de Sant Sebastià i Santa Àgata.
“Lo magnifich Ajuntament feu demanar al Capitol lo favor de fer
las dos profesons de Sant Sebastia y de Santa Agata. Se resolgue ferlas.”
f. 416.
1830, gener, 28
Per compensar els efectes d’una pedregada, l’ermità de Sant Antoni sol·
licita al capítol que li perdoni l’import de l’arrendament de la casa i
les terres d’aquesta ermita.
“Christofol Roquer, hermitá de Sant Antoni, feu demanar al Ca-
pitol condonació de las vint lliuras corresponents al any 1829 del ar-
rendament de la casa y terras de dita hermita, a motiu de haber la
pedra mallograt gran part de la cullita, com igual demanda ha fet al
magnifich Ajuntament. Se suspengue deliberacio sobre lo particular y
posarse de acort ab est.”
Casa del capítol.
“Se resolgue averiguar en que termes está la concesio feta a esta
iglesia per lo reverent Miquel Lloret de la casa del carrer de Sant Mi-
quel, a fi de veurer si pot, y si conve acensarla.”
f. 417.
1830, febrer, 4
Arrendament del mas Micalet, d’Ogassa.
“Segons practicas de est pais, lo hereu de Marti Romans deu
continuar lo arrendament del mas Micalet de Hogassa [sic] que son
difunt pare tenia firmat.”
f. 417.
1830, febrer, 11
Arrendament del mas Micalet, d’Ogassa: inventari dels seus béns.
“Esteve y Joseph Bassagaña pare y fill exarrendataris del mas
Micalet de Hogassa [sic] presentaren una nota en que consta que en la
casa de dit mas quedan y son propris del Capitol un ascon, antosta y
taula tot unit; una bastida de la cabaña guarnida ab barras y brostas;
y com se doná llibertat al masover actual per tallar un roure y de ell

ferne las cledas per las jassas del bestiar, quedan tambe proprias del
Capitol las cledas.”
f. 418.
1830, febrer, 18
Publicació d’un ban a Gombrèn.
“Se resolgue que lo procurador Mir vagi a Ripoll a fi de dema-
nar al alcalde disposia la publicacio en Gombren del van [sic] que est
Capitol te concedit per sas heretats, per evitar la destruccio del bosch
de Pardinella.”
Petició de certificació de defunció.
“Se aprobá que lo senyor arcipreste se valga de un amich co-
merciant de Barcelona per procurar al Capitol lo obit de don Anton
Lopez, que mori en Absaquea de Fransa, essent monjo de esta iglesia.”
f. 419.
1830, març, 1
Obres a l’església. [Al marge: “Receptoria”.]
“Se resolgue comprar [... pedras] de cals per tenirla en deposit [y]
fer tapar la obertura [...] trobá en la paret del [pati ...] acceptá [...].”
f. 419.
1830, març, 8
Conservació d’un rellotge.
“Se resolgue recullir y custodiar en lo archiu [lo] relotge que
estaba en poder de Joan Verges.”
f. 420.
1830, març, 19
Rebaixa del deu per cent del lluïsme aplicat a la compravenda del mas
Camps, de Gombrèn.
“Un particular que desitja comprar lo mas Camps de Sant Pere de
Mongroñ demana la gracia per raho de señoria que se ha averiguat de
cert pertañ an tot al Capitol. Se resolgue fer la gracia a deu per cent.”
f. 422.
1830, març, 22
Oposició del capítol a l’arrendament d’emprius proposat per l’ajuntament.
“Se llegi ofici del [...] de Camprodon, com a subdelegat del molt
il·lustre senyor intendent, ab que demana al Capitol informe sobre lo
projecte de reintegro dels 4.000 duros que lo magnifich Ajuntament
proposa a la contaduria de propris, se resolgue contextar y oposarse
en termes pacifichs al arrendament de las herbas que lo Ajuntament
proposa per ser en prejudici dels trets del Capitol.”
f. 422.
1830, abril, 1
Referent a la jurisdicció del capítol sobre un mas de Gombrèn.
“En virtut de lo que escriu lo senyor notari Joan Tenas apar no
queda dupte de que lo domini directe del mas Camps y sos masos
units de Sant Pere de Mongrony pertany a la pabordia de esta iglesia.”
Nomenament de substitut de mestre de capella.
“Los senyors canonges Francisco Carmaniu y don Pere Cabanas,
en virtut de la comissio a ells feta lo dia 30 mars ultim, manifestaren
haber proposat al reverent Ramon Brunells si voldria substituir la ma-
estria de capella que quedará vacant luego que ell haja pres posesio
del benefici te presentat; y que habia respost que, si no se troba altre
que la substituesca, esta prompte per servir al Capitol en aixo y en tot
quant estiga a sos alcances; pero que lo reverent Joseph Gironella te
la disposicio necesaria per desempeñar aqueix carrech, y per altre part
será faltat de medis de subsistencia [...] podria lo Capitol valentse de
dit reverent Gironella quedar ben servit, y proporcionarli algun alivio
ab lo lucro de la substitució. En virtut de lo que habentho proposat
al refarit reverent Joseph Gironella est se ha encarregat de la maes-
tria de capella en clase de substitut, y se li donaran tots los fruits y
reddits de la maestria y del benefici a ella unit a eccepcio dels ultras.
Fou aprobat lo conveni.”
f. 423.
1830, abril, 3
Recepció de l’import del lluïsme per la compravenda del mas Camps, de
Gombrèn.
“Se rebe y reparti, per ma del notari don Joan Tenas, lo laudemi
corresponent a divuit mil lliuras a raho de deu per cent resultant de
la venda del mas Ca(m)ps, alias Solá, y sos masos units de Sant Pere
de Mongrony parroquia de Gombreny; que feu comissio als senyors
canonges don Miquel Carmaniu y don Barnabe Tenas per firmar per
raho de señoria la escriptura.”
f. 423.
1830, abril, 29
Retorn de partitures musicals i un piano que estaven en poder de Ramon
Brunells, mestre de capella.
“Lo reverent Ramon Brunells feu present que te en son poder
alguns papers de solfas pertañents a la maestria de capella y lo piano
del Capitol tot lo que está prompte a entregar a qui disposia lo Capitol.
Se resolgue recullirho tot y que interinament sen apoderia lo substitut
de la maestria reverent Joseph Gironella.”
f. 425.
1830, maig, 9
“Lo Ajuntament feu demanar lo favor de continuar per altres set
dias las pregarias y de celebrar un ofici al Santíssim Misteri lo dimecres
dia 13 si antes no habia plogut, tot lo que fou concedit.”
Petició de l’ajuntament al capítol perquè contribueixi a la quinta de soldats.
“També demaná ab un ofici tingues la bondat lo Capitol de con-
tribuir ab algun gratuit donatiu als gastos del reemplas del exercit. Se
resolgue manifestar al dit Ajuntament compario dels apuros en que
se troba y desitg de aliviarlo, pero que lo estat en que se troban las
bolsas no permet contribuir mes que ab sis duros per una vegada,
quals entregará lo senyor canonge don Miquel Carmaniu, collector de
la pabordia.”
f. 425.
1830, maig, 17
Petició del masover del mas Cortal Carbó d’Ogassa d’ampliar l’extensió de
conreu de les terres d’aquest mas.
“Se resolgue avisar al reverent Joseph Gironella substitut de la maes-
tria de capella que se abstinga de arrendar la casa propia de la maestria,
pues si be podra percebit lo lucre del arrendament pero lo Capitol se
reserva la facultat de arrendar esta casa y per asso queda comissionat
lo senyor canonge infrascrit.”
Festa de Sant Antoni: canvi del dia de celebració.
“Se feu comissio als senyors canonges don Francisco Carmaniu y
canonge infrascrit perque en unio ab un comisionat de la parroquial
y lo regidor paborde de Sant Antoni aseñalian lo dia mes proporcionat
per pujar a la hermita, pues se deu variar per causa de esdevenir est
any lo dia del sant en lo [dia ...] octavari de Corpus en que se deu
celebrar en esta [...] de julius y en la parroquial la festa de Corpus.”
f. 426.
1830, maig, 21
Referent a la pastura de bestiar dins els emprius del capítol a Ogassa.
“Lo masover del mas Micalet junt ab los masovers de Mitjavila y
de Bassagaña manifestaren que Bernat Serra, alias Frare, de la mateixa
parroquia, entra ab lo bestiar a pasturar la herba de la montaña ab
pretext de eser esta empriu y que habent trobat en dita montaña dos
vacas y un burro de dit Serra los conduhiren a casa del senyor batlle
com es de estil. Se resolgue oficiar al senyor batlle y requirirlo perque
apliquia al expressat Serra las penas expressadas en lo vando [sic]
obtingut del Real Acuerdo y en son degut temps publicat en aquella
parroquia, y que procuria impedir semblants atentats, perturbacions
de la quietut publica y del dret de propietat que lo Capitol y demes
expresats recurrents tenen sobre dita montaña a fi de que estos no se
vejan precisats a exposar sas justas queixas a la superioritat.”
f. 426.
1830, maig, 23
“En lo Capitol anterior se feu comisio als senyors canonges don
Francisco Carmeniu y don Miquel Saderra perque, en unio ab los se-
nyors residents de la parroquial y ajuntaments, aseñalian lo dia mes
proporcionat per pujar a Sant Antoni pues que no pot pujarsi lo mateix
dia del sant, per causa de esdevenir est any en lo diumenge infra oc-
tavam de Corpus en que deu celebrarse en esta Col·legiata la festivitat
de Julius y en la parroquial la festa de Corpus.”
f. 426.
1830, maig, 27
Petició de pregàries pel naixement d’un fill del rei.
“En vista de la carta ab que sa real magestat comunica haber la
Reyna entrat al quint mes de son preñat y demana [celebrar] rogativas
publicas en esta iglesia per lo felis part, se resolgue dir tres dias despues
de completas las lletanias majors en lo altar del Santíssim tirada la
cortina del camaril, avisantho antes al magnifich Ajuntament conforme
al estil; y añadir a la missa conventual per tres dias la collecta pro
muliere [pregnante].”
“[A petició] dels ajuntaments de la Vila y Rivera [sic] se resolgue
continuar per set dias mes las pregarias per pluja y que lo dimars
proxim, si antes no ha plogut lo suficient, se baixia de la hermita la
imatge de Sant Antoni, surtint lo Capitol y demes clero despues de
nona fins al hospital per rebrer la professo y dient despues de la missa

conventual las lletanias majors en lo altar major.”
“Los senyors canonges don Francisco Carmaniu e infrascrit, en
cumplimnet de sa comisio, manifestaren estar convingut ab los senyors
residents de la parroquial y ajuntaments que se pugi a la hermita est
any lo quart diumenge de juny per la funcio del dia de Sant Antoni.”
f. 427.
1830, juny, 1
Referent a posar en conreu unes terres dels emprius d’Ogassa, pròpies del
capítol.
“Habent lo Capitol sabut que Bernat Serra y alguns altres de
Ogassa no volen desistir del atentat de romprer en la montaña propia
del Capitol, se feu comissio al senyor arcipreste y canonge Saderra
perque, en unio ab don Francisco de Ferrer, lo dueño del mas Jun-
car, lo senyor Manuel Blanxart, dueño del mas Coll, y Geroni Solá,
dueño del mas Bassagaña, que tenen propietat y part de montaña en
lo terme de Ogassa, practiguian las diligencias oportunas per impedir
entretant lo progres del rompiment y citar als reos a una causa en la
Real Audiencia.”
Petició de pregàries i processó.
“A peticio dels magnifichs ajuntaments de la Vila y Rivera [sic]
se resolgue anar en professó dimars prop vinent si antes [... ...ficient]
a buscar la imatge de Nostra Senyora del Prat [... Se resolgue] que lo
dilluns a dos quarts de cinch de la [...] matines y laudes; y lo dimars
a tres quarts de sis del mati prima, tercia, sexta; a dos quarts de vuit
nona, professo al Prat cantat al anar lo imne Ave Maris Stella y al
tornar la lletania lauretana; luego de tornada la professó dir la missa
conventual y luego las lletanias majors.”
f. 428.
1830, juny, 7
Petició de l’ajuntament de Vallfogona de Ripollès al capítol perquè contri-
bueixi a la quinta de soldats.
“Se llegi ofici del magnifich batlle y Ajuntament de Vallfogona
acompañant un memorial de tres comissionats de la poblacio nombrats
per la execucio del reemplas del exercit ab que demanan al Capitol
algun auxili per ajudarlos a fer lo cupo quels correspon: se resolgue
contextarlos, ab tota atensio, que las circunstancias no permeten al
Capitol oferirlos quantitat alguna. Queda la contextacio ab lo memorial

en lo present archiu.”
f. 428.
1830, juny, 14
“Se resolgue que, en las completas quant [sic] se cantan ab lo orga,
lo cor continue ab lo segon vers del segon y quart salm, encaraque la
capella haja cantat lo primer y tercer salm, per guardar uniformitat
pues que en las demes horas, tant en salms com en himnes, sempre
comensa lo orga, y despues lo cor segueix posantse al segon vers.”
f. 429.
1830, juny, 18
Celebració d’acció de gràcies per haver aconseguit la pluja. [Al marge: “Te-
deum y tornar la imatge de sant Antoni a la hermita del modo se
feu en 7 de setembre de 1824”.]
“A peticio dels magnifichs ajuntaments se resolgue cantar diu-
menge proxim immediatament despues de la conventual lo Tedeum en
accio de gracias del benefici de la pluja y dimars seguent despues de
prima acompañar en professó fins al hospital la professó que tornará
la imatge de sant Antoni a la hermita. Vide pag 283.”
f. 429.
1830, juny, 24
Qüestions de litúrgia en la celebració de la festa de Sant Joan.
“Se resolgue que en los matines de la nativitat de sant Joan bap-
tista se omitesca la estil de tenir tots los residents ciri ences en la ma
durant lo Tedeum y que se tinga, mentres se cantará lo Benedictus
en honrosa memoria de que, en lo naixement del glorios baptista, son
pare Zacarias, mut, recobrá miraculosament la paraula e inspirat del
divino esperit compongue aquest cantich.”
f. 429.
1830, juny, 28
“Se llegi y quedá aprobada la taba que lo magnifich Ajuntament
de la present Vila presentá al examen del Capitol del arrendament de la
carniceria per lo any seguent desde 1 juliol proxim a 30 juny vinent.”
f. 430.
1830, juliol, 13
Convocatòria d’oposicions a mestre de capella.
“Se feu comissio als senyors canonges Miró, Tenas y Saderra per
[an...reglar] lo edicte convocant a oposicions per la maestria de capella.”
f. 432.138
1830, juliol, [18]

“Lo Ajuntament feu demanar pregarias [...] pluja. Se resolgue dir
la collecta en la missa tres dias y dilluns proxim comensar las lletanias
segons estil.”
f. 432.
1830, juliol, 20
“En presencia del doctor Ramon Coll, notari public de Ripoll,
lo infrascrit a nom de don Bonaventura Figueras prengue collacio y
posesio del canonicat de esta iglesia que estava vacant per mort de
don Joseph Badia.”
f. 432.
1830, juliol, 22
Presentació de certificats mèdics sobre la salut d’un canonge i de l’arxipreste.
“Se llegi certificat del doctor Isidre Subirana, metge de Centellas,
ab que certifica que lo senyor canonge don Ramon Garet no se troba ab
salut y en estat de restituirse a esta residencia. Tambe se llegi un escrit
ab que don Benet Mir, metge de esta, certifica que lo senyor arcipreste
don Bruno Bret necesita per la sua salut lo anar a pendrer los banys
[...] la [...].”
f. 432.
1830, agost, 7
“A peticio del magnifich Ajuntament se resolgue que lo dia se-
guent se continuasen per set dias mes las lletanias per pluja que se
habian suspes.”
f. 433.
138. De la pàgina 432 fins al final, en molt mal estat de conservació, inclòs
l’index, al final.
1830, agost, 12
Referent a la jurisdicció del capítol sobre unes terres d’Ogassa.
“Se rebe copia simple del testament de Bernat [...]139 de Ogassa
que serveix per defensar la montaña de Ogassa. Dit testament y altres
papers interesants a esta iglesia se troban en lo archiu del monastir
de Ripoll.”
f. 433.
1830, agost, 19
Obres al mas Vilar, de Gombrèn.
“Se resolgue renovar en lo mas Vilar de Gombreny lo forn y un
tampanil y comprar mil teulas per la cabaña del mas Espluga.”
“Los magnifichs ajuntaments feren proposar que si lo Capitol
ho tenia a be podrian suspendrerse per una semmana las pregarias y
lo dia de la semmana entrant ben vist al Capitol se cantas un ofici al
Santíssim Misteri. Se convingue y aseñalá per lo ofici lo dia de sant
bartomeu dimars proxim.”
f. 434.
1830
Referent a la prerrogativa de l’església col·legiata de Sant Joan de les Aba-
desses de ser visitada solament pel bisbe de Vic o, en la seva absència,
pel vicari general.
“[...] Torrent degá de la seu de Vich per visitar esta iglesia y
deganat. Se resolgue ferli present que desde 1685 en que los senyors
arciprestes de esta iglesia cesaren de l’exercici de la jurisdiccio eccle-
siastica ha estat visitada catorse vegadas per los il·lustrissim senyors
bisbes de Vich y sis vegadas per los senyors vicaris generals nombrats
per sas il·lustrissimas. Que ninguna visita consta haber fet visitador
algun que no tingues nombrament de vicari general. En en 1771 lo
Capitol resolgue no admetrer al visitador que lo il·lustrissim de Sar-
mantero habia de [...] per no ser vicari general y al cap de pochs dias
vingue a [efe...] la visita lo doctor don Andreu Estevanell, vicari general
139. Molt probablement es tracta del testament del clergue Bernat Joan, nebot
d’Oliba, abat de Cuixà i Ripoll i bisbe de Vic, consignat el dia 13 de gener de l’any 1093
(veg. Joan Ferrer i Godoy, Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses, doc. 43).
No és estrany que se’n conservés una còpia a l’arxiu del monestir ripollès, perquè aquest
també fou el receptor d’alguns dels béns llegats pel clergue.
oficial, que tampoch fou admes lo visitador que en 1816 fou enviat en
sede vacant, y a sa consecuencia no se verificá la visita en esta iglesia,
haventse verificat en lo deganat. Y que en las demes sedes vacants se
observa que no se enviá visitador algun per la [... ...iata] apesar de que
fou visitat est deganat.
[A vista] de quals moments considera ja lo Capitol com una practica
antigua no ser visitada sino per los senyors vicaris generals quant no
ho sia per los senyors bisbes; y com tots son individuos en lo acte de
la collacio de sas canongias han jurat conservar las practicas de que la
iglesia esta en posesio transmitidas de sos antepasats y reconegudas per
los il·lustrissim prelats, ha pensat tenir obligacio de fer esta exposicio
a fi de salvar sos conciencias y la posesio de las prerogativas que ha
trobat vigents en sa iglesia. Se trobará la representacio en lo plech de
cartas y oficis del present any.”
“Se feu comisió als senyors canonges Francisco e infrascrit per
providenciar junt ab un comisionat de la parroquial lo necesari [per la]
manutencio y [...] del senyor visitador.”
f. 435.
1830, setembre, 9
“Se rebe contextacio de las catedrals de Tarragona, Barcelona
y Vich de haber rebut y ficsat lo edicte per la mestria de capella de
esta iglesia.”
Nomenament de pabordes del Santíssim Misteri.
“Lo senyor canonge Saderra, a nom dels demes pabordes del
Santíssim Misteri, proposa a la aprobacio del Capitol los senyors Ma-
nuel Blanxart y Josep Orriols per pabordes de la Vila del Santíssim
Misteri, en lloch dels dos que deixaran de servir senyor Pere Corriols
y Francisco Soler; lo Capitol aprobá la nominacio.”
f. 436.140
1830, setembre, 16
Petició de pregàries pel naixement d’un fill del rei.
“[Se rebe] carta del rey don Fernando 7, que Deu guardi, notifi-
cant que la reina entra al nove mes del preñat; a fi de que se fassen
140. El canonge Sebastià Miró substitueix el canonge Miquel Saderra en la

en esta iglesia las pregarias acostumadas aixi publicas com privadas

per un felis part: se resolgue fer rogativas ab lletanias majors en lo
Santíssim Misteri en los dias 21, 22 y 23 del corrent, segons estil, y
añadir en dits dias en la missa la collecta pro muliere praegnante.”
“Se rebe avis de la Seu de Urgell, de Solsona, y de Vilabertran
de haber rebut y fixat son respectiu cartell de la mestria de solfa, que
lo Capitol los habia remés.”
f. 437.
1830, setembre, 18
Referent a posar en conreu unes terres dels emprius d’Ogassa, pròpies del
capítol.
“Lo [senyor] arcipreste proposá que los de Ogassa acababan de fer
un atentat de traurer rompudas en los masos de Bassagaña y Mitjavila;
[... ...sos] y prevenirlos en lo mas Micalet y altres, se feu comissio al
senyor canonge don Miquel Carmaniu perque junt ab lo procurador
y demes interessats passás a trobar al alcalde de Camprodon a fi de
lograr [una providencia] de que durant lo plet no se puga innovar res
tant [...] heretat de Micalet com en las demes.”
f. 438.
1830, setembre, 23
Petició dels ajuntaments de la vila i la ribera per a posar en conreu unes te-
rres dels emprius, pròpies del capítol, per tal de fer front a les despeses
de la quinta de soldats.
“Lo senyor canonge Valls proposá que los ajuntaments de esta y
de la Ribera demanaban llicencia al Capitol per fer alguna rompuda en
los vedats per pagar los gastos de la [quinta], y se ha resolt demanin
ab escrits primer als senyors dignitaris y despues al Capitol.”
Acció de gràcies per haver aconseguit la pluja.
“Lo mateix Ajuntament demaná lo Te Deum en accio de gracias
per la pluja y se resolgue se cantás diumenge proxim vinent.”
f. 438.
1830, setembre, 25
Anunci de visita pastoral al Deganat de Ripoll, Ripollès i Sant Joan de les
Abadesses i remissió a la prerrogativa de l’església col·legiata de Sant
Joan de les Abadesses de ser visitada solament pel bisbe de Vic o, en
la seva absència, pel vicari general.
“Se rebe un ofici del senyor degà dignitat de la catedral de Vich

ab lo que notificaba al Capitol que, per comissio del senyor bisbe de
Vich, tenia que visitar aquest deganat, inclusa la Collegiata, y que se
servis dirli la casa de son allotjament; se resolgue respondrerli que com
lo Capitol te escrit al senyor bisbe de Vich que esta iglesia se troba en
posessio de ser visitada per lo senyor bisbe y en son defecte per vicari
general, li apar prudent no admetrer visitador sens aquest dictat fins
a saber la deliberacio de la il·lustrissima.”
f. 439.
1830, setembre, 27
Visita pastoral.
“A vista de no haber tingut resposta del senyor bisbe, ni tampoch
per aquest correu; y trobantse ja en esta lo senyor visitador se ha resolt
oficiar a aquest, dientli que lo Capitol admetrá la visita ab protesta.”
f. 439.
1830, setembre, 30
Visita pastoral i remissió a la prerrogativa de l’església col·legiata de Sant
Joan de les Abadesses de ser visitada solament pel bisbe de Vic o, en
la seva absència, pel vicari general.
“Lo senyor visitador presentá [... ...tari] del senyor bisbe de Vich
que reve ahi [sic] a la nit ab que [...] visita de esta Collegiata pues que
vol ell mateix informarse [...] de Vich, sobre lo que li te exposat lo
Capitol relatiu a ser [... Collegiata] visitada per lo senyor vicari general,
en defecte del senyor bisbe [... ...dat] que se suspengues tot lo pertañent
a visita. Nota; tots los oficis sobrespressats relatius a aquesta visita [...]
ultim del llibre de visitas de esta Collegiata.”
f. 440.
1830, octubre, 7
Decrets de la visita pastoral a Sant Martí de Surroca: obres al cementiri i
vestuari.
“Se llegi un memorial del senyor economo y ajuntament de Sur-
roca ab lo que suplica al il·lustre Capitol que per donar cumpliment
als decrets del il·lustrissim senyor bisbe en lo any 1828 y ratificats
per lo senyor visitador en lo present any, ab los cuals demana circuir
lo cementiri de parets altas y fer alguna roba per la sagristia de dita
iglesia atenent a la sua demasiada pobresa se [veu...] a implorar alguna
limosna del Capitol per conseguir dit [...] se ha resolt que cuant se
sapia lo que concedirán los il·lustres senyors dignitaris se resoldra lo

que sels vulga donar.”
f. 440.
1830, octubre, 18
pel vicari general.
“Se rebe lo decret del senyor bisbe a la solicitud que lo Capitol li
tenia dirigida al 28 agost ultim, relativa a ser esta Collegiata visitada
per vicari general en defecte del senyor bisbe. Desde Santa Coloma
de Queralt decretá a 21 de setembre [...] passi a informe del notari
major de la curia de son palacio episcopal [... ...ultat] de esta informa
no constia la visita de dos visitadors [... habian] visitat aquesta iglesia;
lo senyor bisbe ho remet tot [...] decret de que lo Capitol informi y
fassi constar con datos [... correspondientes] los dos visitadors alegats
en la solicitut per fer lo [num...] segons en ella se expressa. Se resol-
gue contextarli individuant [... visitadors] no prelats, que visitaren esta
iglesia, desde que los [... ...saren] de exercir la jurisdiccio, y que esta
contextacio [...] decano, un senyor canonge sindich y lo vicesecretari
del [Capitol]. [Nota: ...] troba copiat al ultim de llibre de visitas y es
conforme a sos originals [...].”
f. 442.
1830, octubre, 21
Previsió del capítol per a posar en lloc segur els objectes de valor i de servei.
“[Se feu comissio] al senyor canonge don Francisco Carmaniu
perque segons las circunstancias [... ...entin] los disturbis civils o la
invasio que desde la frontera de [França ...] practiqui las precaucions
judiqui convenients per salvar [...] cosas de la iglesia que ell judicará
convenients, sens que per aixo se li puga imputar res del exit del resul-
tat que tindra lo que haura practicat a dit fi o be deixar de practicar.”
f. 442.
1830, octubre, 28
“A peticio del Ajuntament de Vila y Ribera se ha resolt cantar [...]
ofici de pregarias per lograr lo benefici de la pluja lo diumenge [...] 31
del corrent dit ofici se cantara en lo altar del Santíssim Misteri.”
Sol·licitud del xantre per a absentar-se de la col·legiata.
“Havent demanat lo xantre Vilageliu llicencia per [...] alguns dias

per asumtos relatius a la pabordia que [...] de Vilamajor; se ha resolt
dirli que lo Capitol judica [...] facultats, per haber ja ell gastat en aquest
[...] cedeix lo concili tridentino y la inmemorial [...].”
Estatuts o reglament del cor.
“Tambe se judicá convenient fer lo escrit que se segueix y [po...]
del chor. «Lo Capitol desitjós que en totas las funcions [...desca] aque-
lla magestat y decoro que en totas epocas tan [...] prelats, ha judicat
convenient per la major honra y gloria [...] providenciar los artigles
seguents. 1º Sempre que en [...] acte de resar las matinas no hi haja
sino un [comensal ... ...ensior] de la altre part deura passar a una de
[...] part de chor y alli collocat desempeñará solament [...] obligacions
que li pertanaran [sic], turnant segons sa antiguitat ab lo comnesal que
haur alli trobat. 2º Sempre que la obligacio de haber de cantar las tres
llissons del primer nocturno recaiga al immediat, per haber passat lo
recension a la altre part de chor, lo immediat al recensior podra elegir
lo cantar las ditas tres llissons, o passar a la [a...] part, del modo que
mes ben vist li sia. 3º En qualsevol hora [...nica] sempre y cuant per
equilibrar lo cant sia necessari lo passar un, dos o mes comensals de
la una a la altre part de chor ho verificaran sempre los mes moderns
entrats, segons la practica y laudable consuetut de esta iglesia, cumplir
tots y cada un las penalitats quels correspongan a tenor del artigle
primer. 4º Los xantres per tenir [...] un en sa part de chor quedan
[...ems] de suplir [... ...rits] en lo cant gregoriá al tal professor, cuant
no li toqui per (no) ser lo mes modern, se li rebrá a favor si passa a
aquella part de chor; y posat alli desempeñará las penalitats com está
previngut en lo artigle primer, y si ell sol basta, ningun altre tindrá la
obligacio de passar a aquella part. Lo Capitol atés lo zel de tots los
residents de esta iglesia, no sols espera ab molt fonament que tots y
cada [un ...] se esmeraran en lo total cumpliment dels [antecedents]
artigles dels que resultará evitar la confusio en lo chor y lo continuarse
aquell ordre y edificacio que los sinodals del bisbat tan nos recomanan;
si que tambe se promet que ningu donara lloch als apremis que indis-
pensablement se aplicarian al contraventor. = Sant Joan las Abadessas
28 octubre del 1830. = per disposicio de Il·lustre Capitol = Sebastiá
Miró, canonge vicesecretari.»”
f. 443.
1830, novembre
Anunci del naixement de la filla del rei.
“Se rebe una real cedula ab la que lo Reÿ diposa que a la infanta
donya Maria, Isabel, Lluisa, se li donin los honors com al princep de
Asturias mentres no tinga fill varó, y que se li acusi lo recibo.”
f. 445.
1830, novembre, 18
Oposicions a mestre de capella: petició d’informació sobre Francesc Serrat.
“[...dent] de la mestria de capella de esta iglesia se resolgue es-
criurer al reverent Francisco Serrat a fi de saber si dit senyor es aquell
mateix de qui parlaba ell ab recomendacio en una carta antes de ex-
pedirse los edictes; y al mateix temps perque si pot proporcionarnos
altres informes ho fassa.”
f. 446.141
1830, desembre, 9
Oposicions a mestre de capella.
“[...] mestre de capella de Castelló de Ampurias asegurant un
y altre que en las actuals circunstancias no pot lo Capitol fer mes
acertada eleccio per la maestria de capella de esta iglesia que la del
dit senyor Sellera.”
Requeriment al mestre de gramàtica expressant la queixa del capítol per
l’incompliment de les obligacions d’aquest càrrec.
“Se resolgue fer un ofici al reverent Benet Guixer, mestre de gra-
matica de la present Vila, y dirli: que vehent lo Capitol [...] no efecte
los avisos de setembre de 1828 y agost ultim [acer...] exacte cumpli-
ment de la obligacio de mestre de [llatinitat] y que lluny de suplir ab
mes aplicacio en lo present any [...] faltas y ausencias del any passat,
observa ab gran [disgust] aumentarse estas; y no poden desentendrerse
dels justos clamors de la poblacio, ni precindir de la obligacio de selar
[sic] la instruccio publica: en resolucio capitular del dia 9 del actual
se deliberá avisarli per ultima vegada que deu tenir dos horas enteras
de aula al mati y dos horas a la tarde tots los dias no exceptuats en la
nota que se li [entregá] en son ingrés. Al mateix temps participarli que
[...] resolt que desde lo dia de la fecha, que fou lo dia 10 del [corrent],
en avant se li notian totas las faltas de aula y [a] proporcio de ellas se
li descomptia lo corresponent de blat la proxima [...] succesivament,
sens perjudici [...] lo Capitol [...]”
f. 447.
1830, desembre, 17
Referent al préstec de documentació a Roc d’Olzinelles.142
141. El canonge Miquel Saderra substitueix el canonge Sebastià Miró en la

142. Roc d’Olzinelles i Miquel (Igualada, 1784 - Oceja, 1835), entre altres càrrecs
i mèrits, darrer arxiver del monestir de Santa Maria de Ripoll.
“Lo senyor canonge Tenas [... cumplert] la comisió a ell feta [...]
un plech de papers que lo senyor don Roch de [Olzinellas ...] del mo-
nastir de Ripoll li ha confiat [...] iglesia de instruccio. Se feu comisio
[...] lo senyor arcipreste y senyor canonge Miró [...] per enterarse del
consabut asunto [indica...] acta anterior.”
1830, desembre, 23
Funeral per la mort d’un canonge.
“Habent sabut que [lo] senyor canonge don Ramon Garet mori lo
dia 18 y fou [enterrat lo] dia 20 del actual en Collcespina se resolgue
[...] los funerals en esta iglesia los dias 3, 4 y 5 de [gener].”
f. 448.
1831, gener, 3
Anunci de la mort del papa Pius VIII.
“Se rebé ofici de sa il·lustrissima de 22 desembre proppassat ab
que participa la mort del papa Pio 8 lo dia 30 de novembre ultim y
ordena que, fins a la nova eleccio, en totas las missas se digan las
oracions pro eligendo summo pontifice; que en las missas de requiem
se digan las oracions que corresponen per lo difunt papa; y que se
celebrian los acostumats sufragis y rogativas.”
f. 1.143
1831, gener, 13
Petició d’un beneficiat absent de percebre els béns del seu benefici.
“Se rebé de sa il·lustrissima per informar un memorial de reverent
Joseph Morera, monjo de Tona y obtentor del benefici de Bosch y Cerdá
en esta iglesia fundat, ab qual memorial demana a sa il·lustrissima
proveesca que si lo estat de esta iglesia ho permet lo Capitol li en-
treguin las 30 quarteras poch mes o menos de blat que, per raho de
son benefici deu annualment percebit allegant que si be lo Capitol te
privilegi concedit per lo papa Urbano 8 per invertir en las necesitats
de la fabrica de la iglesia lo gra tocant a vacants y ausents participes de
la mensa capitular; tal vagada al present no está la dita iglesia en las
143. Llibreta convencional utilitzada per a les resolucions; hi manquen la portada

i la contraportada. Fins a la pàgina 113 el paginat és l’original; a partir de la pàgina 114 i
fins a la 160, el paginat és de Joan Ferrer. La darrera resolució, que és incompleta, data
del 27 de novembre de 1834. Les resolucions dels anys 1831 i 1832 són redactades pel
canonge Miquel Saderra; a partir de 1833 són redactades majoritàriament pel canonge
secretari Joaquim Vila i, ocasionalment, pel vicesecretari, el canonge Josep [Gramunt].
necesitats de quant se consegui aquella gracia. Se resolgue informar

que la fabrica de esta iglesia, a causa dels trastorns de la nacio y de
las disposicions de la superioritat está molt distant de ser subvinguda
de las necesitats que pogueren motivar lo privilegi de Urbano 8. Ames
[sic] de que esta privilegi fou concedit absolutament y sens restriccio ni
limitacio de temps ni circunstancias. Y que ja may se ha donat res de
porcio a beneficiat algun que no residis personalment, añadint que dit
senyor, per raho de son benefici, está obligat a la residencia personal
si vol percebit los fruits del benefici.”
“Lo magnifich Ajuntament demaná lo favor de fer la professó de
sant Sebastiá per la Vila lo dia del sant, y se concedi.”
f. 1.
1831, gener, 20
Venda d’uns pins de l’ermita de Sant Antoni.
“Se resolgue no accedir a la demanda del magnifich Ajuntament
sobre alienar una porcio de pins del bosch de la hermita de Sant Antoni.”
f. 2.
1831, gener, 27
Referent al lluïsme per la compravenda del mas la Roca.
“Se llegi carta de don Francisco de Paula Maicas, ardiaca de
Badalona, altre dels dignitaris reals, acompañant copia de la sentencia
a favor dels dignitaris contra Dou sobre lo pago del lluisme del mas
Roca [...].”
f. 3.
1831, gener, 31
“Se llegi carta del pare fra Bonaventura de Barcelona, guardiá de
caputchins de Solsona, participant que está encarregat de la Quares-
ma de esta iglesia: se resolgue hospedarlo en casa del senyor canonge
Saderra.”
f. 3.
1831, febrer, 3
“Se resolgue fer la professó de santa Agata qual suplicá lo mag-
nifich Ajuntament.”
Acord perquè l’organista substitueixi els xantres.

“Se llegi una exposicio del reverent Joseph Gironella, organista,
ab que, en atensio a que falta un dels chantres y que lo reverent Do-
mingo Vilageliu per sas causas no resideix, se ofereix per tot lo que
lo Capitol lo necesitia y ell sia util; acontentantse de la recompensa
ben vista al Capitol. Se li admeté la oferta, y se li aseñalá mitja peseta
diaria mentres suplirá las dos plassas de chantres.”
Queixa del capítol pel comportament del xantre.
“Se resolgue manifestar al reverent Domingo Vilageliu los resenti-
ments del Capitol per lo poch decoro ab que parla de esta corporacio
y de sos individuos; y per las moltas faltas que ha fet y fa, asegurantli
que no se li disimulara mes una ni altre cosa, y que a la primera fal-
ta de residencia se passará a las corresponents multas y privacio de
distribucions y fruits, y se donará avis al superior.”
f. 3.
1831, febrer, 14
Oposicions a mestre de capella.
“Habentse presentat lo senyor Rafel Selleras per fer oposicio al
magisteri de capella vacant en esta iglesia, se resolgue admetrerlo y
comensar los exercicis de oposicio lo dia seguent despues del ofici.”
Renúncia del xantre.
“En lo Capitol o acta anterior lo reverent Domingo Vilageliu ma-
nifestá per medi de un certificat del doctor don Ramon Coll, notari
public de Ripoll, que lo dia quatre del actual habia fet y firmat un
poder de dit notari la renuncia del benefici o comensalia unit a una
de las dos sochantrias que obtenia en esta iglesia: en quant es de part
del Capitol se li admete la renuncia.”
f. 4.
1831, febrer, 18
Nomenament de Rafael Celleras com a nou mestre de capella.
“En virtut de la relacio dels dos examinadors que foren lo reverent
Ramon Brunells y lo reverent Joseph Gironella, diaca, comensals de
esta iglesia, y en virtut dels molt bons informes tant de conducta moral
y politica com de ciencia del senyor Rafel Selleras, unich opositor al
magisteri de capella, se li aprobá la oposició nemini discrepante y se
resolgue ferli la presentacio del benefici baix invocacio de sant Llorens
unit a dit magisteri.”
f. 5.
1831, febrer, 19
“Foren comisionats los senyors canonge don Barnabe Tenas y don
Pere Cabanes per arreglar ab lo notari la escriptura de arrendament
del mas Grau a favor de Joan Canal.”
f. 5.
1831, febrer, 21
Pagament dels deutes del xantre.
“Lo reverent Domingo Vilageliu, per medi de una carta dirigida
al senyor arcipreste, cedeix tot lo que acredita en esta iglesia a favor
del senyor Manuel Blanxart per satisferli lo que li deu.”
f. 6.
1831, febrer, 28
Taba per a l’arrendament d’uns terres que havien estat emprius del capítol.
“Los magnifichs ajuntaments han presentat nova taba per arrendar
un partit de artigas en los emprius no establerts: se aprobá y queda en
poder del Capitol una copia de dita taba firmada per los dos secretaris
y sellada ab los dos sellos de la Vila y Rivera [sic]”
Petició a Martí Palmerola, antic xantre, sobre si té la intenció de tornar a la
col·legiata, per substituir-ne la vacant.
“Lo infrascrit feu present que habentse proposat en la acta ante-
rior que, atesas las criticas circunstancias en que se troba esta iglesia
y tenint presentit que lo reverent Marti Palmarola no te animo de
perseverar en la Seu de Urgell, seria oportu escriurerli per saber si
pensa en pretendrer una de las dos sochantrias vacants, y habentse
resolt esperar si y com contextará a las diferents cartas particulars que
se li habian escrit relativas a lo mateix; habia passat a escriurerli en
virtud de dos contextacions del mateix reverent Palmarola ab las que
manifesta desitg de tornar a esta residencia.”
f. 6.
1831, març, 1
Sol·licitud de benefici.
“Se llegi memorial de Joseph Montadas, estudiant, solicitant la
presentacio de un dels dos beneficis vacants baix invocacio de San-
ta Catarina lo un, y lo altre de Nostra Senyora la Blanca, alias den
Saderra. Se resolgue unanimament presentarli lo de Santa Catarina.”
f. 7.
1831, març, 7
Elecció de nou papa, Gregori XVI.
“Se rebe ofici de la real camara comunicant la eleccio del sum-
mo pontifice Gregori 16 y ordenant se cantia un Te Deum en accio de
gracias qual se resolgue cantar lo diumenge seguent.”
f. 8.
1831, març, 10
Martí Palmerola s’ofereix al capítol, amb certes condicions, per a ocupar el
càrrec de xantre.
“Habentse lo reverent Marti Palmarola presentat ab lo senyor
arcipreste feu est present que pretendria aquell una de las dos sochan-
trias vacants ab estas tres condicions; de admetrer a son germá per la
altra sochantria, de exonerar al dit reverent Palmarola de las cincuanta
lliuras que deu obligarse a pagar en cas de imposibilitarse a favor de
son suplent o substitut; y que sel posia corrent en la percepcio de las
tersas de comuna. Se accedi a las dos ultimas condicions, pero en
quant a la primera se resolgue contextarli que esent casat son germá
es inapte per obtenir en propietat lo benefici unit a la sochantria, y
que com no benefici es collatiu y deu provehirse per medi de con-
cursos, tampoch pot encarregarseli en clase de substitut perpetuo. Se
comisionaren los senyors canonges Miró y Saderra per comunicarli
esta deliberacio del Capitol.”
Presentació d’un certificat mèdic.
“Se llegi certificacio firmada per lo doctor en medicina Benet Mir
de la indisposicio e impediment de residir del reverent Joan Vilacendra.”
f. 8.
1831, març, 14
Programació de funcions litúrgiques amb motiu de les celebracions per
l’elecció de Gregori XVI com a papa.
“Se rebe ofici de sa il·lustríssima ab que ordena que despues
de cantat lo Te Deum en accio de gracias per la eleccio del summo
pontifice per cinch dias en totas las missas se digan las oracions pro
gratiarum accione y que concluits estos per espay de un mes descontada
la Semmana Santa se imploria la gracia del Esperit Sant sobre nostre
nou papa, dient en totas las missas las oracions pro papa. Ames [sic]
en los semidobles que esdevingan en dit temps se digan penultimo
loco las oracions per lo difunt papa Pio 8.”
Concessió de benefici.
“Se rebe memorial de Francisco Bellapart ab que suplica al Capitol
la presentacio del benefici vacant baix invocacio de Nostra Senyora la
Blanca dit den Saderra; a unanimitat de vots se li concedi.”
Renúncia d’un beneficiat.
“Se rebe la renuncia del benefici de la capella del Abat unit a
una de las dos sochantrias de esta iglesia feta per lo senyor Ramon
Vandrell en poder del notari Ignasi Gaubert en Gerona a 9 de mars
1831: fou admesa en quant expecta al Capitol.”
f. 9.
1831, març, 31
Petició de l’ermità de Sant Antoni perquè se li perdoni de pagar l’arrendament
amb motiu dels perjudicis soferts per les inclemències del temps i les
guerres.
“Se llegi memorial de Christofol Roquer, hermitá de Sant Antoni,
demanant condonacio del arrendament dels anys que está debent ale-
gant las pedregasas, sequias e invasions que ha sufert en los anys que
adeuda: se resolgue no accedir a la demanda. Se elegiren los senyors
canonges Miró y Clua per acordar ab los comisionats del Ajuntament
sobre lo modo y pactes ab que deu elegirse lo nou hermitá de Sant
Antoni.”
f. 10.
1831, març, 24
Conveni i pactes acordats entre l’ajuntament i el capítol sobre certs aspec-
tes de l’ermità de Sant Antoni.
“Se llegi la nota dels pactes per lo hermitá de Sant Antoni presen-
tada a la aprobacio del Capitol per lo Ajuntament y se aprobá mediant
las variacions y addicions seguents: 1. No deurá lo hermitá en lo dia
de Sant Antoni donar dinar a tots los individuos del Ajuntament, si
sols al senyor batlle cinch regidors y [porter.] 2. Dit dia deura donar
dinar, ames [sic] dels expressats en la nota, als senyors residents que
deuran asistir al cantaret, al ofici y que deuran celebrar missa en la
hermita aquell dia. 3. No podrá lo hermitá vendrer vi, conforme al
decret de visita. 4. Per la conservacio de la roba de la hermita deurá
lo hermitá sembrar la llavor de canem necesaria per poderse obrar
una arroba de canem cada any.”
f. 10.
1831, abril, 4
Martí Palmerola comunica al capítol que es queda a la catedral de la Seu
d’Urgell.
“Se rebe carta del reverent Marti Palmarola avisant que, en virtud
dels ventatjosos pactes que li fa lo Capitol de Urgell, mira per conve-
nient quedarse en aquella iglesia.”
f. 11.
1831, abril, 7
Custòdia del piano i de les partitures a càrrec del mestre de capella.
“Se resolgue que lo senyor mestre de Capella se encarreguia del
piano y dels papers de solfa, firmant (ell) una nota individuada de tot
lo que se li entregará.”
Referent al nomenament de l’ermità de Sant Antoni.
“Se resolgue admetrer per hermitá de Sant Antoni a Anton Sala
y habentse llegit los pactes que lo Ajuntament ha presentat a la apro-
bacio del Capitol se resolgue no firmarlos ni tenir per valida la eleccio
a no ser que en lo dia del sant sian admesos a esmorsar y dinar tots
los canonges y capellans que aquell dia deuen pujarhi per dir missa y
per asistir al ofici y cantaret.”
f. 11.
1831, abril, 18
“Habent los senyors comisionats per lo arreglo del hermitá de
Sant Antoni manifestat que lo Ajuntament los ha comunicat que An-
ton Sola no vol continuar en lo arrendament sino per tot aquest mes:
se resolgue contextar que esent lo arrendament com es per un any y
habent ja una y altre part lo contracte está obligat a perseverar en la
hermita tot un any pero que si vol de tots modos, per los gravisims
inconvenients que alega, deixarla paguia lo arrendament de un any.”
f. 12.
1831, abril, 21
“Habent Anton Sala qui debia habitar la hermita de Sant Antoni
solicitat ab vivas instancias de tots los individuos del Capitol que lo
mirian ab compasio, atenent als gravisims inconvenients y perjudicis
que li ocasionará lo contracte que ha fet de habitar la hermita, y que
sobre tot no lo obliguian a continuar dit contracte; se resolgue buscar
altre y exonerarlo al dit Anton Sala de las 20 lliures sous del arrenda-
ment pero que satisfassa los danys y perjudicis si algun sen segueix a
la hermita de no continuar ell en lo contracte.”
Col·locació i conservació dels domassos.

“Se resolgue no donar mes que una peseta per cada vegada de
posar y traurer los domassos que seran dotse pesetas cada any si se
trauhen sis vegadas y se posan tambe sis vegadas, y avisar a Bona-
ventura Folcrá que quant los traurá deu rotllarlos com se feya perque
no se mallogrian.”
Obres de reforma al mas Cortal Carbó, d’Ogassa.
“Se resolgue anar a Ogassa a fi de veurer, entre altras cosas, si
poden facilment separarse los aposentos per la familia de diferent sexo
en lo Cortal Carbó.”
Vestuari.
“Se resolgue escriurer al senyor arcipreste miria si trobara pro-
porció per fer un joch de casullas blancas per esta iglesia.”
f. 12.
1831, abril, 26
“Los senyors canonges Miró y Clua feren present que [---] dit Ros
de las Llansas preten arrendar la hermita de Sant Antoni y se resolgue
que los dits senyors se informian de la sua conducta y circunstancias
y esent estas favorables lo acceptian per hermitá.”
f. 13.
1831, maig, 3
Oposicions, examen i nomenament de xantre.
“Lo reverent Marti Palamarola feu manifestar al Capitol que esta-
ba resolt de fer oposicio per la sochantria unida al benefici de Nostra
Senyora de la capella del Abat, ab las solas condicions que li habia
concedit lo Capitol. Se resolgue que fes la oposicio despues de vespres
aquell mateix dia.
Dit dia Capitol extraordinari al que faltá lo senyor arcipreste.
Verificat lo examen de oposicio del reverent Marti Palmarola y habent
lo reverent Joseph Gironella, diaca y organista, y lo senyor Rafel Selle-
ras, mestre de capella, los dos comensals de esta iglesia, examinadors
nombrats al efecte per lo Capitol declarat que dit reverent Palmarola
es apte e idoneo per la sochantria se li aprobá la oposicio nemine
discrepante.”
f. 14.
1831, maig, 9
Obligació de tots els canonges de la col·legiata d’examinar-se de cant pla.
“Inseguint la antigua practica de esta iglesia se resolgue que qual-
sevol canonge que entria en lo succesiu, encara que sia graduat en
facultat major, dega passarse de cant, portar bordons, baixar al faristol
y fer tot lo demes que fan los altres, si vol pendrer torn de semmanas:
de modo que lo canonge graduat no te altre prerogativa que la de no
estar precisat a passarse de cant per lucrar las distribucions enteras;
pero no essent passat de cant no pot pendrer semmanas ni gosar de
las demes preogativas concedidas als que estan examinats y aprobats
de cant.”
f. 14.
1831, maig, 12
L’arxipreste demana uns diners al capítol per a fer front a unes despeses.
“Se llegi carta del senyor arcipreste [...] Avisa que se li envihin
cent y vint lliuras per satisfer alguns gastos fets en lo decurs de esta
expedicio y dos dotsenas de llangonissas; que antes de Pentecostes
pensa regresar [...].”
f. 15.
1831, maig, 26
Referent a l’enjocament del paviment de l’església.
“Se resolgue que Jaume Roquer, alias Tamada, se encarreguia de
enjoncar la iglesia per lo estipendi de dos pesetas cada añ, pero no
com a succesor de Francisco Codina, alias Malivern, ni per dret algun,
si sols com a encarregat del Capitol y durant de est lo beneplacit.”
f. 16.
1831, maig, 31
Nomenament de canonges.
“A petició del senyor canonge doctor don Miquel Carmaniu se obri
torn per lo canonicat vacant per mort de don Ramon Garet y estant
de torn dit senyor canonge lo acceptá. En seguida feu la nominacio y
proposá a don Ignasi Corriols y Guardia, subdiaca de la present Vila.
Obert lo torn per lo canonicat vacant per mort de don Thomas
Valls y corresponent al senyor arcipreste doctor don Bruno Bret lo
acceptá y proposá al doctor en lleys don Joaquim Vila y Gali, diaca
de Vidrá. Un y altre foren molt del agrado del Capitol qui aprobá una-
numement las expresadas nominacions. Se acordá que lo endemá dia
13 despues del ofici conventual se faria la presentacio y se donaria la

collacio y posesio a don Ignasi Corriols.”
Adquisició de catifes per al presbiteri.
“Se resolgue comprar dos catifas per lo presbiteri una nova per
los dias principals, y altre de lance per cada dia.”
f. 17.
1831, juny, 6
Compra de teules.
“Don Ramon de Abadal escriu que espera que lo Capitol fará
entregar al reverent don Eudalt Duran, alias Bandó, de Ripoll las 48
lliures 1 sou diners que importan las 1.000 teulas de forma regular
a trenta lliuras lo mil y 100 de forma major a divuit lliuras y quinse
sous lo cent, quals se compraren a dit senyor per los masos Pardinella,
Vilar y Espluga, de Gombren.”
f. 18.
1831, juny, 10
Sol·licitud del document de secularització de la col·legiata.
“Se llegi ofici del senyor secretari de sa il·lustrissima ab que en
atencio de no trobarse en la curia ecclesiastica de Vich la butlla de
secularització de est Capitol demana que se servesca dit Capitol enviarli
o sia lo original o una copia autorisada. Se resolgue contextarli que,
a motiu de haberse escondit las cosas mes preciosas e importants de
esta iglesia per ocasio de las ultimas alarmas de la frontera, no será
facil trobar de prompte la dita butlla, y que lo Capitol ha encarregat
als senyors canonges archivers buscarlas.”
Conseqüències de posar en conreu unes terres dels emprius d’Ogassa, prò-
pies del capítol.
“Se llegi carta de don Manuel Megino, encarregat en Barcelona
de la causa contra los de Ogassa, ab que comunica haberse lograt la
providencia desitjada en virtut de la qual aquells vehins quedan sub-
jectes al bando penal, y per sa execucio al alcalde de Cambradon [sic];
be que han lograt lo tractament de pobres.”
f. 19.
1831, juny, 23
Sol·licitud d’una còpia del document de secularització de la col·legiata.
“Los archivers feren present que habian encontrat copia de la
butlla de secularitzacio de esta iglesia que es distinta de la de ereccio
en Collegiata, y com lo senyor bisbe demana la butlla de secularisacio

se resolgue enviarli copia de esta, en los termes que la solicita en son
ofici de 6 dels corrents.”
f. 20.
1831, juny, 30
L’ajuntament presenta al capítol el contracte d’arrendament de la carnis-
seria.
“Se llegi la contracta de carniceria que lo magnifich ajuntament de
la present Vila presentá ab ofici del mateix dia. Se resolgue aprobarla
pero ab la salvedat de que lo Capitol no permetrá lo us de las hervas y
cedirá a altre la facultat de vendrer carn qualsevol ocasio que observia
la insolencia del any passat, pues ames de ser añell lo que debia ser
moltó, se ha venut una carn que mes era per gossos que per personas.”
f. 21.
1831, juliol, 14
Sol·licitud d’una còpia del document de secularització de la col·legiata.
“Se resolgue enviar a sa il·lustrissima la copia de la butlla de se-
cularisacio de esta iglesia que los senyors canonges archivers digueren
tenir ja escrita en paper sellat, firmantla dits archivers y sellantla ab
lo sello del Capitol.”
Prova de veu al candidat de substitut de xantre.
“Havent probat la veu y habilitat en lo cant pla de Joan Bufalá,
estudiant, pretendent de la substitucio de la sochantria vacant se re-
solgue dirli que per lo present no se troba lloch la sua pretencio.”
f. 22.
1831, juliol, 28
Recomanació de substitut de xantre.
“Se rebe per medi del reverent Ramon Brunells informe de un
estudiant pretendent de una plassa de cant de edat 16 o 17 añs, de
molt bons costums, te veu de un tenor fort, ben instruit en cant pla y
suficientment en cant figurat; sap tocar lo orga, desitg y aplicacio per
perfeccionarse; y pendria en clase de substitud la plassa de sochantria
vacant. Se resolgue que suposat que dit pretendent ha estudiat en
Balaguer; y lo senyor canonge Clua diu tenir proporcio per informase
mes, escriga est, y se esperia la contextació per deliberar.”
f. 23.
1831, agost, 4
pel vicari general.
“Se llegit contextacio de un dels dos canonistas a qui se habia
consultat sobre la pretencio en que lo Capitol está de no ser visitada
esta Collegiata si no per visitador que tinga titol de vicari general; y
dita contextacio apoya molt la tal pretencio com a fundada en dret a
motiu de la prescripcio: se resolgue ferne un extracto y enviarlo a sa
il·lustrissima.”
f. 24.
1831, agost, 11
Petició de vacances escolars.
“Se llegi memorial del reverent Benet Guixer, mestre de gramatica
de la present Vila, ab que demaná permis per fer feriats. Se resolgue
que desde lo dia 16 fins al 23, tots inclusive del actual, tinga aula so-
lament en los matins y desde lo dia 25 del mateix fins al endemá del
Santíssim Misteri inclusive puga fer vacacions enteras.”
1831, agost, 18
Petició d’almoina.
“Se llegi un memorial de Francisco Santonja demanant al Capi-
tol algun socorro per la sua indigencia y decrepités. Pero atesas las
circunstancias de esta iglesia; ates que no consta de lo contracta que
insinua lo suplicant; ates que no es tanta com ell suposa la necesitat;
y que esta es o pot y deu ser socorreguda per altres; se resolgue que
per una sola vegada, se li donia un duro de la limosna que la bolsa
comuna reparteix.”
Petició d’un monjo perquè se’l nomeni encarregat del rellotge.
“Lo reverent Joseph Auferil, monjo de esta iglesia, feu demanar
al Capitol tingues a be encarregarli lo empleo de dobler y de cuydar
del relotge; se accedi a la suplica durant lo beneplacit del Capitol y en
quant dependesca de est, ab la condicio de que la persona o personas
de qui se valdrá dit senyor monjo per lo desempeño de las obligacions
annexas a dits empleos sian de la aprobacio del Capitol.”
f. 25.
1831, agost, 25
Nomenament d’encarregat del rellotge.
“A consecuencia de lo resolt en la acta anterior lo senyor monjo

reverent Joseph Auferil feu manifestar que si es del agrado del Capitol,
se valdrá de Geroni Vergés per desempeñar los encarrechs de dobler
y del relotge; se aprobá.”
f. 26.
1831, agost, 27
Funerals per la mort d’Antoni d’Asprer.
“En atencio a haber mort don Anton de Asprer eser individuo de
la germandat se resolgue que lo dia seguent, diumenge dia 28 a un
quart de deu, acabat sexta, los sacerdots de la parroquial acompañant
al cos fosen a la porta de la Collegiata ahont se surtirá a rebrerlo y en
seguida se li cantara una missa solemne. Que dimecres en la tarde se
resará lo ofici de difunts enter y los dos dias seguents habentli en lo
mati cantat la missa, en la tarde se resará lo nocturno y laudes. Ha-
bent la casa demanat la absolta, se resolgue que en la mateixa tarde,
despues de matinas, que per eser vigilia de Sant Agustí se cantan en
la tarde, se anirá ab professó a la casa a cantar la absolta, qual deu
pagar la mateixa casa, pues esta absolta no se paga de la confraria.”
Préstec d’instruments de la capella a la confraria dels paraires.
“Se resolgue deixar als pabordes de la confraria dels parayres las
trompas per las funcions de la iglesia, pero no per las valladas [sic]
conforme a lo resolt anteriorment per lo Capitol.”
f. 26.
1831, setembre, 1
Quinta de soldats: impost per a sufragar-la.
“Se rebe ofici del magnifich Ajuntament ab que proposa la pre-
cisio de adoptar medis extraordinaris per cubrir lo cupo del reemplás
del exercit decretat en 14 de juliol ultim. Y que ha pensat cargar un
imposit al vi y a la carn y que, atesas las facultats que lo Capitol te
de posar carniceria, suplica lo Ajuntament que se abstinga de usar de
sas facultats y permetia que se exigescan cinch sous y vuit diners per
cada bestia de llana. Ames suplica algun donatiu en alivio del cupo del
indicat reemplás corresponent a esta poblacio. Se resolgue contextar
dient a lo primer que lo Capitol desitja saber quant resultará deurerse
pagar per cada carnicera de carn; y que aixo sia solament per esta
ocasio y per esta causa particular: finalment que lo Capitol se veu en
la dura precisio de dir al Ajuntament que no pot contribuit ab donatiu
algun, pues que los individuos de esta iglesia apenas tenen lo precis
per la sua subsistencia.”
f. 27.
1831, setembre, 5
“Se resolgue fer novas cotas als dos escolans petits; la fundacio
de Guanter es sols per las cotas dels escolans vermells.”
f. 28.
1831, setembre, 19
Petició de pregàries per a la reina.
“Se llegi avis de sa real magestat de haber la reyna entrat en lo
quint mes de son preñat, y encomanant se fasan pregarias publicas y
privadas suplicant al Senyor li concedesca un felis part. Se resolgue
dir las lletanias despues de vespres en la capella del Santíssim Misteri,
oberta la cortina, comunicantho antes al magnifich Ajuntament; y dir
en la missa conventual la collecta pro muliere pregnante tot per tres
dias que comensaran lo dimars proxim.”
f. 29.
1831, setembre, 29
Petició de pregàries amb motiu de l’epidèmia de còlera.
“Se rebe ofici de sa il·lustrissima ab que disposa que per nou
dias se diga en totas las missas lo collecta pro tempore pestilentiae
implorant de la divina misericordia lo remey contra lo colera morbo
que está afligint alguns regnes de Europa, se resolgue cumplir y avi-
sarho en la sagristia.”
Previsió d’obres a la casa canonical del carrer de Sant Miquel.
“Se resolgue que lo senyor canonge obrer ab lo mestre de casas
mirian de proposit si la paret mestre del devant de la casa del carrer
de Sant Miquel, propia de la comuna, permetria una obertura per fer
una botiga y taulé.”
f. 31.
1831, octubre, 6
Previsió d’obres a la casa canonical del carrer de Sant Miquel i arrenda-
ment.
“Lo senyor canonge obrer feu relacio de la visura que ab lo mes-
tre de casas Joseph Bassagaña ha fet de la casa del carrer de Sant
Miquel propia de la comuna y resulta que es perillos y molt exposat
obrir la paret mestre per fer taulé o botiga, y que la tal obertura es
perjudicial a la paret, per estar esta molt despomblada. Se resolgue
no tocarla y arrendarla a Isabel Nonó y a Jaume Rosaus, dit Cargol,
junts y a solas per lo preu de 15 lliures sous cada any pagadoras per la
festa de Nadal, y los dits llogaters donan per fiansa a Francisco Soler
parayre dit Quelich; de tot lo que se faran dos papers firmats per las
dos parts y fiansa, quedan un de ells en poder del Capitol y altre en
poder dits llogaters.”
f. 32.
1831, octubre, 13
Afinació de l’orgue i del piano.
“Se llegi un memorial del reverent Joseph Gironella ab que, en
atencio de haber posat molt treball en afinar lo orgue y piano y de
tenir pochs recursos per acudir als gastos de la ordenació de sacerdot
que está per comensar, demana algun ausili. Se resolgue ferli evidencia
del mal estat de las bolsas y que lo Capitol sent no poderlo ausiliar
com ha fet en altres ocasions mes favorables.”
Sol·licitud del mestre de primeres lletres per absentar-se de la vila.
“Joan Aragones mestre de primeras lletras, demaná y lo fou con-
cedit permis per ausentarse sis o vuit dias.”
f. 32.
1831, octubre, 27
Sol·licitud de l’organista per absentar-se de la vila.
“Lo reverent Joseph Gironella feu demanar lo beneplacit per au-
sentarse a motiu de haber de examinarse, y en cas de eser aprobat,
fer los exercicis per rebrer lo prebisteriat; se li concedi mediant que
deixia encarregat lo orgue.”
f. 35.
1831, novembre, 3
Condicions per a completar el noviciat.
“Se llegiren varias resolucions capitulars antiguas y modernas
que lo infrascrit habia transcrit y son totas las que se han trobat que
directe o indirecte parlan de presencia y noviciat: de totas las quals
se veu la antigua, constant, y exacte practica en esta iglesia de fer los
residents nou mesos de noviciat o residencia continua, y la dificultat
en dispensarlo. Per lo que se resolgue que no te lloch la peticio del
senyor canonge doctor don Joaquim Vila proposada en la acta de 20
de octubre y que per conseguent deu comensar altre vegada y fer de
nou lo noviciat per gosar de las prerogativas de est y conformarse ab
la practica de esta iglesia.”
f. 35.
1831, novembre, 24
Contribució a les obres de reforma de Sant Martí d’Ogassa.
“Se resolgue donar per los gastos ultimament fets en recompon-
drer la iglesia de Ogassa dos quarteras de mastall.”
f. 37.
1831, desembre, 5
Atermenament de les propietats dels masos Micalet i Mitjavila, a Ogassa, i
definició del camí ramader que hi transita.
“Lo infrascrit fa relació que habia anat a Ogassa per posar en clar
las dificultats y disputas entre las heretats de Micalet y Mitjavila: que
se plantaren termes, inseguint lo aseñalat per lo senyor canonge don
Ramon Garet y demes comisionats: que tot queda arreglat a excepcio
del pas per lo bestiar que lo masover de Mitjavila preten tenir per
terreno y per la hera del mas Serrat; pues habent lo infrascrit obser-
vat que los experts o comissionats de la altra entrevista que se tingue
ab lo dit senyor Garet no concordaban perfectament en sa relacio, y
vehent que donar un pas de bestiar es una servitut considerablement
gravosa; mes que mes tenint com te lo masover de Mitjavila pas facil
y bastant expedit per terreno de Mitjavila: no volgue convenir. Rebé
informacions interesants sobre eix particular las que quedaran notadas
y llargament explicadas en un paper dins lo calaix de las heretats.”
f. 37.
1831, desembre, 16
Sol·licitud de funerals.
“A peticio de don Anton de Asprer se resolgue celebrar altre ofici,
ames dels funerals, per sufragi de la anima de sa difunta mare, lo dia
19 del present.”
Quinta de soldats: donatiu del capítol.
“Lo Ajuntament demana algun donatiu al Capitol per poder verificar
lo cupo del reemplas del exercit corresponent a esta Vila. Se resolgue
donar sis duros y manifestar al Ajuntament la absoluta imposibilitat
de donar mes per causa de las criticas circunstancias de esta iglesia
y sas bolsas. Ames de que lo recargo que se ha posat a la carn, casi
tot gravita sobre lo clero.”
f. 39.
1831, desembre, 22
“Lo senyor canonge Miquel Carmeniu feu present feya dimissio

del empleo de administrador del sant hospital la que se li atengué,
y se elegi en son lloch lo senyor canonge Tenas. Lo senyor canonge
Carmeniu feu present que lo senyor canonge Clua feya dimissio dels
seus empleos de administrador de la bolda comuna, y de Sant Antoni,
y se encarregaren al senyor canonge Vila y se resolgue que los demés
empleos quedasen conforme se distribuiren lo any anterior. Se feu
present que, en atencio a que algunas ocasions podia encontrarse fora
lo senyor canonge secretari, era convenient se elegis un visesecretari
[sic] y se resolgué encarregar dit empleo al senyor canonge Vila.”
f. 39.144
1831, desembre, 29
L’organista de la catedral de Girona ofereix un xantre a la col·legiata de
Sant Joan.
“Lo reverent Joseph Gironella feu presentar una carta de don
Anton Vidal, organista de la catedral de Gerona, ab que proporciona
un chantre per esta iglesia: se resolgue averiguar si es aquell mateix
de qui habia parlat lo senyor chantre don Ramon Vandrell, y en est
cas no acceptarlo.”
f. 39.
1832, gener, 2
Arrendament del mas Micalet, d’Ogassa.
“Lo infrascrit feu present que Joan Romans se queda masover de
Micalet per lo añ 1833 y per lo arrendament de cinch centas trenta y
cinch lliuras, quedant los demes pactes com estaban.”
Adjudicació d’una casa del capítol.
“Lo senyor canonge Cabanes cedi lo torn de la casa de Sant Mi-
quel y se encarregá al senyor canonge obrer pendrer los comptes de
dita casa que desde 1 de juñ de 1831 estaba a carrech de dit senyor
Cabanas; com igualment los de la casa del sementiri que habitaba lo
difunt canonge Clua.”
f. 40.
1832, gener, 19
Petició de pregàries per la reina.
“Se rebe carta de sa real magestat ab que comunica al Capitol
que sa esposa nostra senyora la Reyna ha entrat al nove mes de son
144. Aquesta resolució capitular és redactada pel canonge Ignasi Corriols.

preñat y suplica se fassan rogativas publicas y privadas suplicant al

Senyor un feliz part. Se resolgue dir los dias 22, 23 y 24 despues de
completas en la capella del Santíssim Misteri oberta la cortina las
lletanias majors avisantho antes al magnifich Ajuntament; y que en
la missa conventual se digan las oracions pro muliere pregnante per
espay de tres dias.”
Processons de Sant Sebastià i Santa Àgata.
“Lo Ajuntament demaná y se li concediren las profesons de sant
Sebastia y santa Agata.”
Obres a l’habitació del monjo.
“Se resolgue habilitar la habitacio del senyor monjo, que es sobre
la sagristia, a fi de que puga dormirhi y aixis guardar la iglesia de dia
y de nit conforme deu per raho de la mongia.”
f. 41.
1832, febrer, 19
“Lo Capitol, en la deguda y acostumada forma, y precehint la
profesio de la fe y acostumats juraments doná, en poder del doctor
Ramon Coll y Molas, notari public de Ripoll, collacio y posesio del
canonicat vacant, per mort de don Joseph Clua, al doctor don Joseph
Gramun, prevere, ex-catedratich del collegi de la Seu de Urgell y rector
de la parroquia de Ribert145 del mateix bisbat.”
f. 44.
1832, febrer, 21
Elecció i nomenament de substitut del xantre.
“Habentse presentat don Francisco Quintana, clergue natural de
Gerona y beneficiat de aquella catedral, com a pretendent de substituir
la sochantria vacant en esta iglesia per renuncia del reverent Domingo
Vilageliu, se feu probar privadament y habent entés que, ames de tenir
bona veu dona esperansas y te disposicio de poder, despues de algun
temps, desempeñar la dita sochantria, se resolgue pendrerlo interina-
ment per substitut donantli tota la renda del benefici.”
Petició d’acció de gràcies pel naixement d’una filla dels reis.
“Se rebe carta de sa real magestat ab que comunica lo felis part
de la Reyna nostra senyora y encarrega se donian gracias al Senyor per
145. Sant Martí de Rivert (Conca de Dalt, Pallars Jussà).

est benefici y se li supliquia la prosperitat de la Reyna y de la recien

nada infanta Maria Lluisa Fernanda. Se resolgue cantar lo Tedeum
disapte proxim.”
f. 44.
1832, març, 8
Reedificació d’una cabanya a Ogassa.
“Se resolgue reedificar la cabaña de cal Sech, casa propria del
Capitol en Ogassa, destruida per un incedi casual.”
f. 46.
1832, abril, 26
Peticions del rector de l’església parroquial de Sant Pol relacionades amb el
pagament de drets i cobrament de deutes.
“Se diferi per altre Capitol deliberar sobre lo proposat per lo
reverent Thomas Padrós, rector de la parroquial, qui preten eximirse
de pagar a la capitular los deu rals annuals y lo ciri pasqual que de-
via pagar lo sagristá de aquella parroquia, en atencio a que no se ha
pagat a dit senyor rector, com a encarregat de la sagristia, las 3 pe-
setas que dit sagristá deu cobrar de la pabordia; igualment preté lo
senyor rector quedar exonerat de entregar los ous del salpás que lo se-
nyor domer debia entregar tots anys respecte a que lo Capitol no ha
satisfet, desde que está encarregada al reverent rector, la doma, las 8
pesetas ni lo blat de porcio.”
A causa d’haver caigut una coberta, s’aprova fer unes obres de reforma i
redistribució de la teulada de l’església.
“Habent lo infrascrit, com a obrer, fet present que per haber
caygut la teulada de la pessa ahont antes eran las manxas del orga, sota
lo campanar, era necesari recompondrerla y que apareixia convenient
donar a dita teulada lo bassant en seguida y a continuacio del de la
teulada de la habitacio del senyor monjo a fi de desviar la aygua de
entre las parets, ahont queya antes de la iglesia y de la casa dels
claustros; y que aquella pessa podia unirse a la habitacio del senyor
monjo fenthi un quarto y sobre est un porcho o eixida; quedant aixis
millorada la dita habitacio, y ab una regular decencia; se aprobá lo
projecte, procurant evitar en lo posible gastos superfluos.”
f. 48.
1832, maig, 3
“Habentse rebut lo real decret ab que sa real magestat disposa

que en totas las iglesias se fassan rogativas publicas y privadas implo-
rant de la divina misericordia nos libria de la enfermedat coneguda
ab lo nom de colera morbo, que tant ha afligit y continua afligint los
demes regnes de Europa; se resolgue avisar lo recibo y que diumenge
prop vinent se comensian, despues de completas, y se continuen per
vuit dias las lletanias majors en lo altar del Santíssim Misteri oberta la
cortina avisantho antes al Ajuntament y que fins hajas cessat lo perill
se siga en las missas la collecta pro tempore pestilentiae.”
Casa del capítol destinada al mestre de capella.
“Lo senyor mestre de capella Rafel Selleras clergue feu proposar
si la casa propia de son benefici, situada en la plasseta del Forn, está
obligada a una quantitat fixa annual, com las casas de Capitol, per
obras o se deu ferse visura de obras necesarias al entrar nou obtentor.
Se diferí la resolucio.”
Visita de l’arxipreste al bisbe de Vic, a Ripoll, amb motiu de la consagració
de Josep de Borrell i de Bufalà com a abat d’aquest monestir.
“Lo senyor arcipreste feu present que, en unio ab los senyors
canonges Francisco Carmaniu y don Bernabe Tenas, habia cumplert
en Ripoll ab la felicitacio a nostre senyor bisbe, aont se trobaba per
ocasio de la benediccio del senyor abat Borrell, oferintli los obsequis del
Capitol y expresantli los desitgs de est de mereixer de sa il·lustríssima
una visita; a la que habia contextat ab molt agrado y señals de gratitut.”
f. 49.
1832, juny, 7
Sol·licitud de còpia d’un document conservat a l’Arxiu Reial de Barcelona.
“Se resolgue escriurer al procurador Megino en Barcelona que, a
nom del Capitol, solicitia al Real Acuerdo permis perque lo archiver del
Archiu de la Corona de Aragó traguia copia autorisada de la escriptura
otorgada en 2 de abril de 1377 en poder de Pere de Area notari que
conte la venda que Pere Galceran de Pinos, cavaller, feu a favor del
abat y monastir de Sant Joan de las Abadesas del castell y baronia de
Mataplana y castell de Blancafort, ab sos drets y pertinencias, per preu
de 80.000 sous com consta de dita escriptura en pergami en dit archiu
sac D numero 474, qual escriptura necesita lo Capitol per justificar son
dret, en lo asunto de quindeni.”
f. 52.
1832, juny, 14
Queixes del capítol a l’ajuntament per la qualitat de la carn que es ven a la
carnisseria.
“Se acorda oficiar al magnifich Ajuntament a fi de que providen-

cie que la carn sia de millor qualitat com ho era quant hi havia dos
carnicerais, altrament lo Capitol usará de son dret.”
Vestuari.
“Lo senyor canonge don Barnabé Tenas proposá que tenia mostras
de roba per fer casullas y, habentlas presentat, se resolgue ferne fer
una de seda de color blanch per los forasters.”
f. 53.
1832, juny, 25
Sol·licitud de còpia d’un document conservat a l’Arxiu Reial de Barcelona.
“Se llegi carta del procurador don Manuel Megino ab que diu
que lo medi mes expedit per lograr copia autentica de la escriptura
de venda otorgada per Pere Galceran de Pinos a favor de esta iglesia
es acudir al Rey per conducto del ministeri de Estat. Se li contextá
que per ara traguia copia simple y se veurá si fa per lo objecte que se
necesita, per determinar si convindrá la copia autentica.”
f. 53.
1832, juliol, 19
Obres a la capella del Prat: obertura d’un òcul.
“Mossèn Domingo Vilageliu feu demanar permis per fer un ocol
o obertura sobre lo portal de la capella de Nostra Senyora del Prat a
fi de ferla mes clara, se li concedi.”
f. 55.
1832, juliol, 26
Acusament de recepció de l’escriptura de compra del mas Pardinella, de
Gombrèn.
“Se rebe copia autentica de la escriptura de transaccio y venda
del mas Pardinella y demes a ell units otorgada per Joan Viñals a favor
de esta iglesia als 2 de juliol de 1570, be que no se li habia demanat
tal documental sino la formal o perfeta venda que se troba citada en
est archiu otorgada per lo mateix a 11 de dits mes y añ.”
f. 55.
1832, agost, 3
Vacances escolars.
“Havent los estudiants de gramatica demanat al Capitol permis
per fer vacacions, se resolgue concedirlos com en lo añ passat.”
f. 56.
1832, agost, 9
Visita al mas Salvat, de Tregurà, i indicació al seu masover de les obres que
cal fer-hi.
“Lo infrascrit feu present haver anat, com a obrer, a visitar la casa
y posesions del mas Salvat de Tragorá. Que havent trobat en la casa al-
gunas obras necesarias be que de poch cost, havia donat ordre al
masover de ferlas fer. Que en ordre a las terras encaraque estan ben
conrruadas no obstant havia disposat que lo masover fes dos marges
per sostenir la terra del conreu. Y que la closa que la aygua havia
inundat e inutilisat, pot encaraque no immediatament sino un poch
cada añ, se tornarse en son primitiu estat o alomenos posarse en dis-
posicio de plantarse de arbres, de que escaseja tant aquella terra; a
qual fi havia disposat que lo masover comensás a treballarhi luego
que sia temps oportu.”
Situació i descripció dels béns de la col·legiata a Tregurà.
“Al mateix temps, havent presumit que era voluntat del Capitol
que lo mateix senyor canonge obrer se enterás de lo demes que ocorra
en aquella parroquia en ordre als drets de esta yglesia, havia averiguat
que estan estos en gran decadencia. Y en ordre a la resistencia de
Jaume Carola en pagar delme dels añells venuts antes de Sant Ber-
nabé, despues de una conferencia ab lo advocat Coll y vehent que la
practica está a favor dels decimadors, y que la tal repugnancia es una
cabilositat, habia disposat que lo procurador senyor Pere Tresserra
com a procurador del Capitol, y a nom del senyor rector de Tragorá,
y del de Setcasas condecimadors, citia al dit Carola a un judici verbal
a fi de compelirlo a conformarse ab los demes contribuents en ordre
al expressat pago; pero que no obstant no se verificaria la citacio fins
a mediar la aprobacio del Capitol.”
f. 56.
1832, agost, 13
“Havent los ajuntaments de la Vila y Rivera demanat un ofici al
Santíssim Misteri per pluja, se resolgue cantarlo dijous prop vinent.”
f. 57.
1832, agost, 14
Ingrés de nous escolans a la capella de música.
“Lo senyor mestre de capella Rafel Selleras, clergue, en atencio de
haverse ausentat Francisco Nonó, escolá de cota vermella, proposá per
entrar en son lloch a Llorens Bellapart, escolá de cota morada, y per

reemplassar a est proposá a Joan Pau Soler; foren aprobats un y altre.”
Obres a l’església: habitació del monjo.
“Se resolgue dir al senyor monjo de esta iglesia que, estant ja
arreglada y seca la habitacio aont deu dormir, es precis que comensia
quant antes a dormirhi.”
Festa del Roser.
“Lo reverent [Climent] Colomer, paborde del Roser, feu demanar
lo favor de cantar ab orga las completas en la vigilia de la festa del
Roser, se concedi.”
f. 58.
1832, agost, 23
Nou retaule al cambril del Santíssim Misteri.
“Lo senyor canonge Miró feu demanar y se li concedi permis per
collocar un retaule nou al cap de la escala del camaril de Santíssim
Misteri, collateral al que hi ha en la altra part, ahont está lo cap de
Sant Joan.”
f. 58.
1832, agost, 30
Festa del Roser: queixes pel preu de l’actuació de la capella de música i es-
tabliment dels preus de tots els eclesiàstics que intervenen en aquesta
festa.
“Mossèn Climent Colomer, com a paborde del Roser, feu demanar
al Capitol se servis dirli quant debia donar al senyor mestre de capella
per la festa del Roser del tercer diumenge agost, pues que dit senyor
mestre li exigeix dotse pesetas y ell creu que no li corresponen. Atés
que lo senyor mestre no te consueta y que dels comptes del llibre de
la confraria del Roser no se pot deduir lo que se ha acostumat pagar
per la canturia se resolgue que per est añ ho arreglian amistosament;
y se mirará ab detencio si se pot fer un arreglo formal per lo succesiu.
Se ha compost y ha pagat lo paborde deu pesetas. Y habent trobat en
lo principi del llibre de comptes de la confraria, qual está en poder del
paborde ecclesiastich, se copiaran aqui per govern del Capitol y major
facilitat de arreglar las indicadas controversias, y es com se segueix.
Nota del modo se paga tots anys la festa del Roser dels fadrins.
Primo. A quiscun resident desta iglesia que sie present en dita
festa per dret de cor, que son 24 ab lo canonicat dels inquisidors, est
1 sou perque no paga creu: lliures 3 sous diners. Se adverteix queda
per los dits la creu de la confraria pagada, pero a qualsevol dels dits
lo primer añ resideix no se li donan sino 3 sous per raho de que lo
primer añ se paga per creu 1 sou y despues sols lliures sous [sic].
Item. Al senyor arcipreste se li dona lo dret doble, so es lliures
7 sous.
Item. Al senyor canonge resemmaner, per dir lo ofici missa major
die de la festa y dir lo cantar per los confrares lo endamá se li paga 15
sous per dit ofici y 18 sous per lo cantar aixis segons la nova reduccio
de 1755 sie resolutum de hoc 1749 a capitulo et 1763.
Item. Al monjo, per tocar los 12 primers diumenges so es lo disapte
a la nit a betlla [sic] y lo diumenge a la professo despues de vespres
12 dous item al dit per lo tocar lo die de la festa y per lo cantar 10
sous diners junt sense lo dret de cor: 1 lliura 2 sous diners.
Item. [Als escolans vermells] Al dobler per las mateixas obligacions
que al monjo tambe; 1 lliura 2 sous diners.
Item. Al dit per manxar a la festa 1 sou 2 y als goigs de tot lo
añ 2 sous 4 no fundats lo manxar a dits goigs (fundats) ja ho paga la
bolsa comuna en sas tersas junt ab lo de dobler 1 lliura 6 sous.
Item. Al beneficiat de Sant Antoni, per empaliar al altar major
los 12 primers diumenges, per lo necesari per la professó 12 sous y
per lo empaliar los dos dias de la festa de Roser y cantar lo sou diners
tot junt sense dret de cor: 1 lliura 2 sous diners.
Item. Als 4 escolans vermells lo mateix dret de cor dalt dit que
als residents, so es, a quiscun pagada la creu 3 sous diners y si es lo
primer añ: lliures 3 sous.
Item. Als 4 escolans negres a quiscun 1 sou diners pagada la creu.
Item. A qualsevol resident se convidia dels de Sant Pol o altre
ecclesiastich tenen tambe lo mateix dret que los residents de la Colle-
giata y ab las mateixas advertencias.
Item. Al senyor mestre de orga, per dret de cor tambe com los
sobredits 3 sous diners.
Item. Al dit, per tocar la orga als goigs tot lo añ per raho de la
confraria 7 sous junt: lliures 10 sous.
Item. Al mestre de capella, per la cantaria de fita festa y die del
cantar no ananthi enclosos los musichs: 4 lliures 10 sous.
Item. Als musichs desta vila, si no son conserts per la festa si
empero volen pujar a la cantoria per cada vegada asistiran 2 sous a
quiscun. Com aixis ho ha resolt lo molt il·lustre Capitol desta Collegiata
al primer die de agost de 1741.
Item. Als 6 bordoners per lo die de la festa y portant la creu y

asistents del altar per lo die de la festa a quiscun 1 sou diners, y lo
die de cantar a quiscun dels 2 bordoners y 2 asistents del altar sous
diners so es per lo ofici y 1 sou per professó.
Item per dret de sagristia 3 sous. = Ita est y ho affirmo jo ca-
nonge Francisco Salgas per haberho pagat 3 [anys] per esser paborde
vuy als 8 de agost 1741.
+ Nota aquell so es [etc] no se compren be si va ab la ralla de
dalt o ab la de baix. Pot veurerse ab lo llibre de la confraria que está
en poder del paborde, de ahont se ha copiat lo dalt escrit.”
f. 59.
1832, setembre, 13
Reticències a satisfer un dels delmes d’Ogassa.
“Havent sabut que dos particulars de Ogassa se negan a pagar
delme dels porcells de la primera godayada alegant ser aixo en practica,
se acordá que se posia aixo en coneixement del capellá del santuari
de Nuria qui, com a tenint la batllia de sach de Ogassa, te lo dret y
la incumbencia de saber y fer conservar los drets y consuetuts dels
condecimadors.”
f. 62.
1832, setembre, 27
Assistència al bisbe de Vic durant les seves visites pastorals.
“Se resolgue que sempre que sia en esta sa il·lustríssima vajan
cada tarde un canonge y un comensal aquells a qui tocará per torn
comensant los antiquiors, a oferirse per acompañarlo a pasejar; pero
deixant libres al senyor arcipreste y senyor canonge que lo hospedará
per anarhi cada dia si voldran.”
f. 64.
1832, setembre, 28
Petició de pregàries per l’estat de salut del rei.
“Se rebe carta de la real camara ab que comunica que lo dia 16
del actual se administrá a sa real magestat lo sant viatich, y preve se
fassan rogativas publicas y privadas pe rla conservacio de la sua impor-
tant vida y salut; y haventse tambe rebut igual ordre de sa il·lustríssima
se resolgue dir las lletanias majors en la capella del Santíssim Misteri
per set dias seguits comunicantho al magnifich Ajuntament; y prevenir
a tots los celebrants en esta iglesia que durant esta necesitat digan en
totas las missas la collecta pro infirmo.”
f. 65.
1832, octubre, 5
Assistència al bisbe de Vic durant la visita pastoral.
“Lo senyor archipreste feu proposar que lo dia seguent pensaba
tenir a dinar en sa casa a sa il·lustríssima, y desitjaba que lo Capitol
destinás dos de sos individuos per ferli compañia en la taula: foren
destinats lo infrascrit y lo senyor canonge Vila.”
1832, octubre, 10
Assistència al bisbe de Vic durant la visita pastoral.
“En virtut de la insinuacio que sa il·lustríssima feu donar al Ca-
pitol, per medi del senyor archipreste, de que desitjaba tractar ab dos
comisionats sobre los dos punts controvertits de visita y de presencia;
se comisionaren los dos canonges archivers. Se acordá que los dos,
esto es senyor archipreste y senyor canonge Vila que havian anat a
rebrer a sa il·lustríssima, vide 13 de setembre, lo acompañases quant
marcharia fins a Rivamala [sic] divisio de las dos parroquias Sant
Joan y Ripoll, y que trobantse ausent lo senyor canonge Vila hi anás
lo senyor canonge Corriols.”
f. 66.
1832, octubre, 18
Amb motiu de l’estat de salut del rei, s’anuncia la regència de la reina.
“Se rebe una real ordre fecha 8 del actual ab que sa real magestat
a motiu de sa enfermedat y a fi de que no sufrian atrás los negocis del
Estat, habilita per lo despaitx a la reyna sa esposa. Se acordá acusar
lo recibo.”
Petició d’informació sobre la jurisdicció del capítol sobre el mas Coquilló,
de Surroca.
“Se tingue noticia de si Geroni Creuhet hauria venut lo mas Co-
quilló, antes de pertinencias del mas Puvill de Surroca; y se acordá
averiguar si es en señoria del Capitol.”
f. 67.
1832, octubre, 25
Funcions d’acció de gràcies per la millora de l’estat de salut del rei.
“Se rebe real ordre comunicada per lo supremo real consell ab
que se mana que en totas las iglesias del regne se cantia un solemne
Tedeum, ab asistencia de totas las autoritats civils y ecclesiasticas, en
accio de gracias per lo restabliment de la salut de sa real magestat. Se
acordá cantarlo despues de la conventual del proxim diumenge avisant-

ho antes al Ajuntament y que se acusia lo recibo de dita real ordre.”
Al marge: “Irreverencias den Palé”.
“Se acordá oficiar al magnifich batlle perque se valga de la sua
autoritat y christiá zel per impedir las irreverencias que en la iglesia
comet Peremartir [---] pues que fins ara han estat inutils los medis ja
de suavitat, ja de rigor de que se ha valgut lo Capitol.”
f. 67.
1832, octubre, 29
Oferiment per a administrador d’una part dels béns de la col·legiata.
“Se llegi un memorial de don Joseph Maria Serralta en que ofe-
reix desempeñar la procura de la comuna ab lo salari de sis diners
per lliura, treballar gratis per tot lo que se oferesca al Capitol, y ab las
demes circunstancias que te exposada en la primera solicitut. No se
desestimá la proposicio de dit Serralta, pero atesas las circunstancias
politicas se acordá diferir la deliberacio.”
f. 68.
1832, novembre,146 8
Decret d’amnistia dictat per la reina.
“Se rebe y se acordá acusar lo recibo de una real cedula ab que
la reyna, en us de las facultats concedidas a ella per lo rey, concedeix
amnistia general.”
Obres de reparació d’un pont.
“Los dos ajuntaments de Vila y Rivera [sic] feren proposar que
desitjan acudir a la superioritat per lograr que tot lo present corregiment
cooperia a la reparacio del pont que amenassa ruina; y que esperan que
lo Capitol tindrá a be nombrar un comisionat que junt ab los demes
de la Vila y Rivera [sic] asistesca a las juntas que al indicat objecte
sian menester. Fou elegit lo senyor canonge don Miquel Carmaniu.”
f. 68.
1832, novembre, 15
Decret d’amnistia dictat per la reina.
“Se rebe del real consell una real ordre que conté 8 articles acla-
ratoris del decret de amnistia concedit per la reyna nostra senyora. Se
acorda avisar lo recibo.”
f. 69.
146. A l’original, “octubre”.

1832, novembre, 22
“Lo reverent Benet Guixer mestre de gramatica y sos deixebles
feren demanar y sels concedi lo favor de cantar ab orga las laudes en
la vigilia de Santa Catarina.”
Impressió dels dietaris de la col·legiata.
“En atencio a que lo senyor canonge Miró, encarregat dels die-
tariets de esta iglesia, los fa imprimir sens tenirhi obligacio, y li costa
cada añ la impresio dos duros, se convingue que en lo seguent añ
eo per lo treball e impresio dels dietariets que han de servir per lo
seguent añ 1833 se li donian quatre duros en lloch de las sis lliuras
que antes se li daban.”
f. 69.
1832, novembre, 23
Pregàries i exposició del Santíssim Misteri per aturar la pluja.
“Despues de alguns dias de una abundant pluja excitada del vent
de llevant, haventse aquella aumentat en la nit precedent, y continuant
en lo mati ab major furia, de modo que los rius Ter y Arsemala ab sa
avinguda causaban ja gravisims dañs y amenasaban terribles estragos,
los sembrats se inutilisaban pues la aygua no sols inundaba los camps si
que sen portaba la terra de ells: atemorisats lo senyor magnifich batlle,
Ajuntament y alguns individuos de representacio del poble suplicaren
al il·lustre Capitol tingues a be exposar lo Santíssim Misteri ab la so-
lemnitat y cerimonias acostumadas en semblants graves necesitats, a fi
de suplicar al Senyor Sagramentat los libras de aquell imminent perill
confiats que per aqueix medi lograrian lo consol y remey com altres
ocasions habian experimentat. Penetrat lo Capitol de la necesitat de
recorrer a la Divina Clemencia en tal apuro, accedi a la justa deman-
da, pero resolgue que al prompte sols se obris la cortina del camaril,
y se diguesen las lletanias majors en lo altar del Santíssim Misteri ab
asistencia de tot lo clero; y que si no cessaba la necesitat se passas a la
exposicio. Acabadas las lletanias se retirá lo clero a la sagristia deixant
oberta la cortina del Santíssim Misteri. Havent los magnifichs senyor
batlle y Ajuntament junt ab los representants del poble manifestat que
la pluja no cesaba, antes be apareixia que anaba a aumentarse ab mes
forsa, y per lo tant continuaba lo perill de inundarse tots los camps y
poblacio se resolgue verificar la solemne exposicio. Per lo tant, a dos
quarts de deu horas del mati lo senyor arcipreste, don Bruno Bret,
revestit ab alba y capa pluvial y acompañat de dos asistents y de tot lo
clero en professó pujá al camaril, obri la porteta del cap del crucifixo,
trague lo glovet de plata dins del qual estan las particulas de la sagrada
hostia, lo posá sobre uns corporals en la ara del altar collateral del
camaril en el qual esta retratada Maria santíssima en accio de rebrer
de ma de sant Joan la sagrada comunio; y fet lo regoneixement per
los quatre testimonis Miquel Soler, parayre, Fortiá Casassas, parayre,
Eudalt Sadurni, asendat, y Agusti Bellapart, teixidor y secretari del
Ajuntament, expressament cridats per aqueix objecte; despues de haver
lo referit senyor arcipreste encensat la sagrada hostia eo sis parts de
ella la posá patent per medi de un vericle, que está ja destinat a tal fi,
en lo cap de del mateix crucifixo a vista de tot lo poble. Desde luego
lo clero baixá y en lo interior o presbiteri de la capella del Santíssim
Misteri cantá solemnement sexta y nona y en seguida un ofici. Quedá
despues exposat lo Santíssim Misteri fins a cinch horas de la tarde, fent
vetlla dalt dins lo camarilet dos canonges y dos comensals mudantse
per torn de hora en hora, y estant tambe de vetlla continuament baix
en la capella vuit individuos entre del Ajuntament, pabordres [sic] de
las confrarias ab atxas encesas cambiantse tambe cada hora; y vol-
tantse seguidament la campana grossa tot lo temps de estar exposat lo
Santíssim Misteri. A las quatre horas de la tarda, despues de resadas
matinas, se cantá lo Tedeum y laudes ab orga, las quals concluidas, lo
senyor arcipreste asistit de dos canonges y acompañat de tot lo clero
en professó y del Ajuntament y los expressats quatre testimonis, pujá
al camaril ahont se repetiren las lletanias. Luego lo senyor arcipreste
trahent altra vegada lo reliquiari o globet del cap del crucifixo dona
ab las sagradas particulas la benediccio al poble desde lo camarilet.
Despues en lo saló del camaril feu adorar lo Santíssim Misteri per lo
clero, Ajuntament y los quatre testimonis. Acabada la adoracio se co-
llocá lo globo sobre uns corporals en lo mateix altar dalt dit y haventlo
encensat foren novament cridats los quatre testimonis a fi de que mi-
rasen be las particulas de la sagrada hostia, y observasen ab cuydado
si se coneixia en ellas algun señal de corrupcio o altra novedat. Pero,
tant los testimonis com tots los demes que las vegeren admiraren la
hermosura de ellas y quedaren mes enfervorisats en la veneracio y
confiansa de tant portentós misteri: mes que mes, haventse observat
segons varios aseguraren que en lo mateix acte de posar patent lo
Santíssim Misteri no havent encara cessat gens la pluja disminuiren
notablement de improvis los rius Ter y Arsemala, y que acabat de
cantar la missa havia comensat a disminuir progresivament la pluja,
no essent ja mes ni tant copiosa, ni tant continua, de manera que al
vespre havia ja enterament cesat la pluja, y per lo tant la necesitat, y
angustia en que estaba tot lo poble. Se collocá finalment lo reliquiari
o globet dins lo cap del crucifixo y se tancá ab lo pañ y clau del modo
que acostuma estar.”
1832, novembre, 29
Pagament d’un cens del masover del mas Espluga a favor de l’església de
Sant Joan de Mataplana, a Gombrèn.
“Lo masover de Espluga feu demanar si debia pagar lo cens que
aquella heretat fa anualment al benefici de Sant Joan de Mataplana a
motiu de estar per ordre de sa il·lustríssima suspesa la dita iglesia en
que está fundat lo benefici, se acordá que se paguia com se pagaba.”
f. 72.
1832, desembre, 20
Petició de permís per a construir un estable i una cort al costat de la casa
del molí, dins el mas Micalet, d’Ogassa.
“Lo moliner de Ogassa feu demanar permis per fer una establa
y cort al costat de la casa del moli, en terreno de Micalet: se acordá
que, per mes seguretat del interesat y per mes formalitat y conservacio
dels drets de la iglesia, se convindria a la peticio mediant establiment
formal del terreno necesari a dit objecte.”
Ingrés de nous escolans.
“Lo senyor mestre de capella, en atenció a que ha marchat lo
escolá de cota vermella dit Agusti (Masdeu), proposá per reemplassarlo
a (Joseph) Serradell, y per entrar en lloch de est a pendrer la cota
negre proposá a Llorens Casals: foren admesos.”
f. 74.
1832, desembre, 21
“A pluralitat de vots foren elegits per los empleos los individuos
capitulars seguents. Per la bolsa capitular senyor canonge don Bar-
nabé Tenas: per la pabordia senyor canonge licenciado don Miquel
Carmaniu: per la bolsa comuna senyor canonge licenciado don Joseph
Gramunt: per archiver primer senyor canonge don Sebastiá Miró: per
segon archiver senyor cnaonge don Pere Cabanes: per obrer licenciado
don Miquel Carmaniu: per bolser y absencias don Francisco Carmaniu:
per depositari primer senyor canonge don Barnabé Tenas: per segon
depositari don Pere Cabanes: per secretari senyor canonge don Joa-
quim Vila: per vicesecretari senyor canonge don Joseph Gramunt: per
sindich primer senyor canonge don Sebastiá Miró: per sindich segon
senyor canonge don Joaquim Vila: per las vacacions licenciado senyor
canonge don Joseph Gramunt: per oidors de comptes de la comuna y
pabordia senyor canonge don Barnabé Tenas: per oidors de comptes
de la sagristia y obra senyor canonge don Pere Cabanas y licenciado

senyor canonge don Miquel Carmaniu: per administrador primer del sant
hospital senyor canonge don Barnabé Tenas: per segon administrador
del sant hospital senyor danonge don Joaquim Vila: y per paborde del
Santíssim Misteri senyor canonge licenciado don Joseph Gramunt.”
f. 74.
1833, gener, 4
Referent al pagament del vestuari i l’armament dels soldats.
“Se llegí un offici que el magnifich Ajuntament de la present Vila
passá al Capitol ab que se acompañaba altre offici de don Agustí Bros,
arrendatari, relatiu als arbitres destinats al equipo y armament de vo-
luntaris reals; y se resolgué passar un offici al Ajuntament demanant
se servis franquejarnas las reals ordres relativas al present assumpto
per poder el Capitol deliberar ab mes acert; lo que se verificá.”
f. 76.147
1833, gener, 17
Certificat de documents de l’arxiu del monestir.
“Se resolgue escriurer al notari Coll de Ripoll que vinguia quant
antes per donar fé de alguna llibreta del arxiu.”
Processons de Sant Sebastià i Santa Àgata.
“El senyor arxipreste feu present que el magnifich Ajuntament
li habia demanat per ferse per la Vila las professons acostumadas de
sant Sebastiá y santa Agata, se acordá fer la primera lo dilluns proxim
per no tenir lloch en lo diumenje [sic] dia de sant Sebastiá y la altre
lo dia acostumat.”
“El senyor canonge Miró feu demanar 4 pessetas de la bolsa
capitular per costejar la impressio de las llissons del cap de octava de
sant Agustí y se accedí a dita petició.”
Sol·licitud d’un canonge per estudiar a Vic.
“El senyor canonge don Ignasi Corriols demaná al Capitol llicensia
per anar a continuar en Vich sos estudis de theologia; se li condedí.”
f. 76.
147. El canonge Joaquim Vila substitueix el canonge Miquel Saderra en la re-

1833, gener, 24
Anunci de la nul·litat del decret de regència o delegació, emès mesos enrere.
“Se llegí una carta de don Anton Lopez de Salazar, secretari del
real consell, ab que acompaña la real declaració en la que sa magestat
dona per nulo el real decret sobre succesió a la corona que se li ar-
rancá per sorpresa en sa grave malaltia, y se resolgué avisar el recibo.”
f. 77.
1833, gener, 31
Anunci de la nul·litat del decret de regència o delegació, emès mesos enrere.
“Se llegí un decret real ab que sa magestat manifesta haberse
tornat encarregar del despatx dels negocis del regne.”
f. 78.
1833, febrer, 25
Proposta d’adquisició de vestuari.
“Se llegi carta del senyor arxipreste [...] tambe parla dit senyor
de casullas de domas blanch, de valor 12 duros cada una, dient que
luego se li contestia si las comprar o no, en aixó se resolgue escriurerli
que suspengués per ara el comprarlas.”
Proposta del comú de Gombrèn de comprar una casa per a destinar-la a
casa de la vila.
“El infrascrit féu present que el masover de Pardinella habia vingut
a dir que el comú de Gombren intentaba comprar una casa per usos
de dit comú y pagarla per medi de un reparto catastral, a lo que no
se conforma aquest Capitol per lo que a ell interesa.”
f. 81.
1833, març, 4
Acusament de recepció d’una nota amb la qual es notifica el nomenament
de carter a favor de Josep Bassaganya.
“Se llegi un offici presentat per Joseph Bassagaña, alias Xonet, en
que avisa al Capitol que ha lograt titol real de distribuidor de cartas
de la present Vila. [...] Dins el mateix temps dit Xonet que espera que
el Capitol no se denegará en prestar a ell lo que a fins ara donaba al
correu per la conduccio y distribució de ditas cartas. En aixo se resol-
gue escriurer al senyor arxipreste que, per medi del senyor Blanxart
de esta o per altra persona, fassia el favor de informarse en Barcelona
si dit administrador o distribuidor de cartas deu ser pagat per el Rey
o sino quant es lo que déu passarli la població.”
f. 81.
1833, març, 11
Referent al nomenament de carter a favor de Josep Bassaganya.
“Se rebe un offici del Ajuntament de aquesta Vila en que dema-
naba que respecte de haberse dat lo empleo de distribuidor de cartas
a Joseph Bassagaña, se unis lo il·lustre Capitol ab dit Ajuntament per
fer una representació perque quedas el mateix subjecte que antes, y se
resolgué que el Capitol no volia entendrerse en res de aquest assumpto.”
Anunci que, a Roma, es procedeix a verificar l’autenticitat del Santíssim
Misteri.
“Item. Atenent de que (en) lo dissapte proxim vinent, dia 16 del
present mes, en lo conclave de cardenals en Roma se tractaria de la
veracitat, logro, reso y missa del Santíssim Misteri, resolgué dit Capitol
celebrar missa conventual en la capella del Santíssim Misteri perque
Deu se dignia iluminar a dits senyors en aquest assumpto.”
f. 84.
1833, març, 25
Mesures per evitar que el bestiar pasturi al cementiri.
“El senyor canonge Carmaniu feu present que el senyor rector
habia instat perque el Capitol tingués a be pendrer alguna providencia
per evitar lo avús [sic] de fer pasturar en lo sementiri bestiar de llana;
se resolgué evisarho al senyor batlle a fi de que ell donia las providen-
cias oportunas per evitarho.”
f. 85.
1833, abril, 1
“Se resolgue no contextar al offici del distribuidor de cartas Bas-
sagaña antes de haberse fet ostensió de son títol en Capitol.”
f. 85.
1833, abril, 18
Suspensió del mestre de primeres lletres.
“Se llegi un offici que el Ajuntament de la present Vila passa al
Capitol manifestantli que, en cumpliment de una ordre superior, ha-
bia passat el senyor batlle a privar de la enseñansa publica y privada
al senyor Joan Aragones per estar aquest destituit de la competent
autoritsació, y habent cessat per aquest motiu en la present Vila la
enseñansa de primeras lletras a favor de la qual deu interessarse el
Ajuntament. Se dirigeix dita corporació al Capitol suplicantli tinguia
a be dictar la providencia que judiquia mes oportuna per remediar

aqueix mal. En vista de aixo se resolgué diferir per lo Capitol seguent
lo contextar a dit offici.”
f. 87.
1833, abril, 25
Referent a la prerrogativa del capítol en l’elecció del mestre de primeres
lletres.
“Se tractá de contextar al Ajuntament de la present Vila en ordre
a lo del mestre de primeras lletras. Sentida la relacio dels senyors
canonges arxivers aparegue que no quedaba cap dubte de que te el
Capitol la obligació de donar la lymosna de las 16 quarteras que tots
añs dona per la enseñansa de primeras lletras al mestre de la present
Vila sens tenir lo arbitre de aplicarlas a altre objecte. En vista de aixó
se acordá respondrer al Ajuntament ab aquestos termes = El Capitol té
a bé continuar en donar durant son beneplacit la lymosina de las 16
quarteras de blat que dona annualment per la enseñansa de primeras
lletras dels noys de la present Vila mediant que continuhi dita corpo-
ració en tenir la mateixa intervensió que afins [sic] aqui ha tingut en
el nombrament de mestre: ab la advertencia que aquesta porció de blat
estará subjecta al pago del dos per cent com hi están las demes rendas
decimals procedents de donacions reals que posseheix aquesta iglesia.”
f. 88.
1833, abril, 29
Proposta de l’ajuntament d’un candidat provisional per ocupar el càrrec de
mestre de primeres lletres.
“Se llegi un offici del Ajuntament en que, a tenor de la contextació
que sels feu en ordre al magisteri, proposan al Capitol per mestre de
primeras lletras a Agusti Bellapart de la present Vila per entretant que
se fassian las diligencias per probeir la plassa o magisteri. El Capitol
aprobá el nombrament y se resolgué entregarli per la entrada una
quartera de blat.”
f. 90.
1833, maig, 17
Obres en una casa del capítol.
“Se resolgué compondrer aquella casa de Sant Miquel pertañent
a la comuna.”
f. 91.
1833, juny, 5
Censal a favor de Baltasar de Ferrer.
“Se resolgué contextar a don Baltasar de Ferrer que podia fer
poders a Francisco Soler, son procurador, per las dos mil quatre centas
trenta lliuras, ab la condició que no pugan quitarse sino ab moneda
metalica trincant barcelonesa, y no ab vales, hipotecant tots sos bens
en general y la torre de Alberti y moli de Geroni.”
f. 92.
1833, juny, 27
Contribució del capítol a les obres a l’església de Sant Martí de Surroca.
“Se resolgue contextar al senyor rector de Surroca que el Capitol
cooperaria en costejar los gastos de las obras necessarias de aquella
parroquial yglesia ab la lymosna de tres duros, suposat que dits gastos
no baxian de 30 lliuras.”
lletres: l’ajuntament demana que el capítol motivi la seva intervenció
en l’elecció d’aquest càrrec.
“Se llegi un offici del senyor batlle de la present Vila en que nos
demana qual es el origen y clase de intervencio que el Capitol ha acos-
tumat tenir en los nombraments de mestres de primeras lletras a fi de
que ell puga satisfer los desitjs [sic] de la junta principal de escolas
de la provincia. Se resolgue diferir a fins altre Capitol lo acordar la
contextacio.”
f. 92.
1833, juliol, 4
Elecció de nous escolans.
“Se llegi la propuesta dels nous escolans feta per el senyor mes-
tre de capella, a saber, per las cotas bermellas [sic] Soler y Casals, en
lloch de Joan Roca y de Joan Nonó; y per las negras Jaume Nonó y
Joseph Vergés en puesto de dits Soler y Casals, qual propuesta quedá
aprobada en totas sas parts.”
lletres.
“Al offici que te presentat el senyor batlle de esta sobre lo del
mestre de primeras lletras de la present Vila en que desitja saber el ori-
gen y clase de intervencio que ha acostumat tenir el Capitol en el
nombrament; se acordá contextar que el origen es per lo menos de
desde que el Capitol volgué donar la lymosna de 16 quarteras de blat
que acostuma donar anualment al mestre; y el genero de intervenció

es de posarlo y traurerlo de acort ab lo Ajuntament, sempre que las
dos corporacions ho estimian convenient.”
“Al offici que el distribuidor de cartas passá comunicantnos son
real nombrament y solicitant que esta corporació continuhi en donar
per gastos de conduccio de cartas lo que acostuma donar. Se resolgué
respondrerli que el Capitol no vol pas donar de aqui en aván las tres
lliuras de gracia que alguns añs ha donat al conductor de cartas de
esta Vila, y que en quant a lo demés se decidirá quant sabrá la deter-
minació del Ajuntament.”
f. 93.
1833, juliol, 11
Trasllat a Ripoll d’un músic de la capella i provisió del seu substitut.
“El infrascrit feu present que el senyor mestre de capella li habia
dit que Esteve Pujol se trasladaba a Ripoll y aixis que el Capitol pren-
gues sa determinacio en ordre a las funcions que sens acompañament
de alguns instruments no podian pas ferse. Se resolgue que, interina-
ment, el senyor canonge obrer recullis los instruments de la yglesia
que dit Pujol te en son poder, y que el senyor mestre discorrés si Lluis
Pellisser o altre podria suplir la falta de Pujol.”
“Demana tambe dit senyor mestre si donarian las (cotas) als es-
colans despedits: se resolgué que no.”
f. 95.
1833, juliol, 18
Despeses que presenta al capítol un masover de Tregurà.
“El infrascrit feu present que Jaume Gardella [...]. Se tractá dels
recibos que ha presentat dit Gardella que preten se li passian en compte
per pagos extraordinaris; a saber un per gastos de centinellas en la
frontera per el colera morbo y altre per la recana se feu en lo añ pro-
xim passat en Tragurá sens intervenció de aquest Capitol. En quant al
primer se acordá que per no ser pago real sino personal precisament
no se li deu passar en compte y en quant al segon encaraque es dur
que lo haja de pagar la yglesia sens haber convingut expressament en
dita recana, pero seria mes dur que no se indemnisas a Gardella que
paga de bona fe, pero no se prengué determinació. El senyor canonge
Saderra feu present que dit masover se queixa de que sia tant molestat
ab pagos com es y tant atropellat com es de alguns vehins de Tragurá
en los drets de propietat. En aixo se resolgué mirar las ordres vigents

que eximeixen de contribucions civils a lo menos part de terra de la que
posseheix aquesta yglesia en Tragurá, y officiar al Ajuntament de dit
poble que se servesquia respectar nostra exempció com se respectaba
antiguament y passar avis al masover que no paguia per lo que se
veurá que no se ha de pagar.”
f. 96.
1833, agost, 1
Apropiació d’uns instruments musicals.
“El senyor canonge obrer feu present que Esteve Pujol no torna
los instruments de la yglesia, ni contexta a una carta que li habia escrit
a eix fi; se resolgue que si despues de altre avis no los tornaba seria
precis valerse de altres medis.”
f. 97.
1833, agost, 8
Festes amb motiu de l’entronització d’Isabel II com a reina.
“Se llegi un offici del Ajuntament de la present Vila en que fa a
saber al Capitol que ha resolt fer dos dias de festa, a saber, el onse y el
dotse del present mes, per motiu de la jura de la serenissima princesa
doña Maria Isabel Lluisa, y espera que el Capitol, atesa la necessitat
publica, cooperará per sa part a solemnisar ditas festas; a lo que se
acordá respondrer que el Capitol se prestará gustós a cantar un offici
y Te Deum ab la mateixa solemnistat ab que acostuma solemnisar las
festas mes classicas del añ.”
Vacances escolars.
“Se llegi un memorial dels estudis de gramatica en que demanan
sels permetia algun descans o vacacions per motiu del calor; se acordá
concedirlos las mateixas vacacions que en lo añ proxim passat.”
Sal de Cardona.
“Per motiu de haber ja arribat las nou fanegas de sal de Cardona
per los tres añs 1831, 1832, 1833 se tracta del reparto de ella y se re-
solgué repartirla entre los que son o han estat individuos de la yglesia
a proporció del temps que han servit en la mateixa.”
Retorn a la capella de música d’uns instruments dels quals un músic
s’havia apropiat.
“El senyor canonge don Miquel Carmaniu feu present que Esteva
Pujol ja habia tornat los instruments de la yglesia.”
f. 98.
1833, agost, 16
“El senyor canonge Miró feu present que el reverent pare fra
Joseph Maria Lligoña demana una certificació dels dos añs (en) que
predicá la Quaresma en la present ylgesia. Se acordá ferli dita certifi-
cació en lo millor modo possible.”
Festa del Roser.
“El senyor arxipreste féu present que el reverent Climent Colomer,
paborde del Roser, demanaba al Capitol que per solemnisar la festivitat
del Roser se cantassen las completas de la vigilia dia 19 ab solemnitat
com se acostuma. No s,hi [sic] trobá inconvenient.”
1833, setembre, 14
Furt de llenya al mas del Grau.
“El senyor arxipreste feu present que dos lleñissers sen habian
portat dos feixos de lleña del Grau, y que el senyor batlle, despues de
haber fet depositar en la hospital dita lleña per interina providencia,
esperaba del Capitol una resolucio per aplicar ell la pena als delinguents
[sic]. Se resolgue contextar al senyor batlle que en atenció a lo que
se te presentit de que son dos miserables los dits lleñissers el Capitol
opina que per aquesta vegada sels condonia la multa previnguda en
lo ban real que se publicá temps atrás, contentantse dita corporació
de que los expressats se subjectian a demanarli clemencia quedant
empero a favor del hospital dita lleña.”
f. 102.
1833, setembre, 26
Epidèmia de còlera.
“Se llegi un offici del senyor secretari de camara ab que comunica
al Capitol la voluntat de sa real magestat de que en tots los temples
de sos dominis se fassian pregarias publicas y privadas per motiu
del contagi colera morbo que se ha ja manifestat en alguns pobles
de España. En vista de dit offici se acordá comensar lo dia proxim
seguent de dir en las missas la colecta pro tempore pestilentiae y aixo
per temps ilimitat; y se acordá dir las lletanias majors solemnement
com se acostuma en semblants necessitats; y aixo per espay de 8 dias
a qual fi se deu officiar al Ajuntament.”
Trasllat del xantre a la catedral de Vic i provisió del seu substitut.
“El senyor arxipreste feu present que el senyor Francisco Quintana,
substitut de una soxantria de esta yglesia, acceptaba una soxantria que
en virtut de oposicions se li proporcionaba en la cathedral de Vich. En

vista de aixó se acordá fer algun pas per altre de Vich que talvegada
vindria a suplir la falta de dit Quintana.”
f. 103.
1833, octubre, 3
“Se rebé un memorial de Joan Roca en que demana se admetia
per substitut de xantre desde la marxa de Francisco Quintana fins
que el Captiol tinguia altre xantre. Se resolgué diferirse la resolució.”
“El senyor canonge Carmaniu proposá que Batllia, en nom dels
pagessos, demanaba pregarias pro sole; se resolgué añadir la oracio ad
postulandem serenitatem a las lletanias pro pestilentia.”
f. 104.
1833, octubre, 10
“El senyor arxipreste feu present que per medi de mossèn Marti
Palmarola habia sabut que el estudiant de Centellas que dias atrás se
proposá per substituir la soxantria vacant talvegada dins pochs dias
se presentará per subjectarse a examen de solfa en pretensio de dita
substitució.”
Compra de teules.
“El senyor canonge don Miquel Carmaniu feu present que se
necessitan teulas per la yglesia y per lo mas Micalet, y que Serra del
Cadell ne té per vendrer: se resolgué comprarne interinament unas mil.”
f. 104.
1833, octubre, 11
Anunci de la mort del rei Ferran VII.
“Se llegi un offici de la camara en que comunica la mort del
rey don Fernando VII a fi de que se celebrian en la present yglesia
las exequias acostumadas en semblants casos: se aplassá lo dilluns
proxim vinent per ditas exequias a qual fi se donaren las providencias
oportunas.”
f. 105.
1833, octubre, 15
Nomenament de substitut de xantre.
“El senyor arxipreste feu present que habentse presentat Joan

Riber pretendent de la substitucio de la soxantria vacant ell habia
tingut a be que el reverent Marti Palamarola y el mestre de capella
lo examinassen de solfa privadament y habentlo aquestos judicat apte
per dita substitucio proposá dit senyor el mencionat pretendent per
substitut de dita soxantria vacant quan propuesta fou aprobada ab
unanimitat de vots.”
f. 105.
1833, octubre, 21
Acusament de recepció d’una reial cèdula.
“Se llegi un offici del secretari del consell don Anton Lopez de
Salazar ab que (se) acompaña un exemplar autorisitat de una real cedula
de sa magestat per la qual mana que la policia general del Regne se
organisia de nou conforme a lo establert en real decret de 8 de janer
de 1824, y ab las declaracions que se expressan.”
f. 106.
1833, octubre, 25
Acusament de recepció d’un imprès que conté el testament del rei Fer-
ran VII.
“Se llegi un offici del senyor don Anton Lopez de Salazar secretari
del consell ab que acompaña un exemplar autorisat de la real pragma-
tica sancio que conté el testament del difunt Rey don Fernando VII.
Se resolgue posarla de manifest en lo arxiu.”
f. 107.
1833, octubre, 31
A petició del rector, el capítol autoritza que les classes de doctrina cristiana
s’imparteixin a la capella de Sant Miquel.
“El senyor arxipreste proposá que el senyor rector demanaba seria
mes util que el senyor mestre de gramatica enseñes en los dias festius
la doctrina christiana en sant Miquel. Se resolgue que el Capitol no hi
tenia lo menor inconvenient.”
Proposta de construcció d’un altar dedicat a la Divina Pastora, al cambril
del Santíssim Misteri.
“El senyor arxipreste proposá que un particular de eixa oferia fer
edificar un altar de la Divina Pastora en la escala de Santíssim Misteri,
pagant ell las tres parts dels gastos, con tal que la yglesia pague lo
demes. Se resolgué que no se acceptés tal proposició.”
f. 107.
1833, novembre, 7
Ingrés de dos exescolans a la capella de música.
“Se llegi un memorial presentat per los exescolans Joan Roca y
Joan Nono en que solicitan que en cas vulguia el Capitol proveir las
dos plassas vacants de cantor de capella tinguia la bondat de agra-
ciarlos ab ellas: se accedi unanimament en colocar als exponents en
ditas plassas.”
Préstec d’un fagot al xantre.
“El senyor arxipreste feu present que el senyor mestre de capella
demanaba que el Capitol se servis deixar lo fogot al xantre nou perque
aquest puguia exercitarse en tocarlo a fi de que se pugan continuar
las funcions de yglesia que se han acostumat fer ab acompañament de
fogot. Se resolgue deixar dit instrument al xantre; quedant empero a
carrech no sols de ell sino també del senyor mestre de capella.”
f. 107.
1833, novembre, 11
Celebració del jubileu.
“Se resolgué fer lo diumenge proxim vinent la publicació del sant
jubileo concedit per nostre sumo pontifice actual, y se señalaren los
dias 19 y 20 per fer processionalment aquesta corporació las visitas a
las tres yglesias de la present Vila per guañar dit jubileo.”
L’arxipreste proposa la construcció d’un rellotge de sol.
“El senyor arxipreste proposá que convindria se fés alomenos un
rellotge de sol, sino habia de ser obra de molt cost, en la part ahon
se judiques mes a proposit. Se acordá que el senyor canonge obrer se
informas de lo que podria costar dit rellotge y que se encarregas de
ferlo compondrer del millor modo que conegués.”
f. 109.
1833, novembre, 21
Acusament de recepció d’un reial decret d’amnistia política.
“Se llegi un offici del senyor secretari del consell don Anton Lo-
pez de Salazar ab que se acompaña un real decret que fa extensiva la
admnistia [sic] dels passat extravios politichs a varias personas que en
ell se expressan. Se resolgué acusar lo recibo.”
Construcció de dos rellotges de sol.
“El senyor canonge obrer feu present que se habia informat de
lo que costarian dos rellotges de sol, y se li habia dit que costarian sis
lliuras cada un: se resolgue ferlos tots dos.”
f. 109.
1833, novembre, 28
Instruments musicals.
“Se resolgué comprar dos cañetas per el fogót.”
f. 110.
1833, novembre, 29
Petició de pregàries amb motiu d’una epidèmia.
“Se llegi un edicte pastoral el senyor bisbe en la part que prevé
el modo de fer pregarias publicas per motiu de la peste.”
f. 110.
1833, desembre, 5
Pregàries amb motiu d’una epidèmia.
“Sa aplassaren los dos diumenjes proxims per fer las pregarias
publicas per la peste manadas per el senyor bisbe.”
f. 111.
1833, desembre, 23
Elecció i nomentament de càrrecs i oficis.
“A major numero de vots foren elegits per obtenir los empleos
capitulars los individuos que aqui van expressats. Fou elegit per se-
cretari el senyor canonge Vila, per sagristá el senyor canonge Francis-
co Carmaniu, per colector de la pabordia el senyor canonge Miquel
Carmaniu, per colector de la comuna el senyor canonge Corriols, per
bolser y colector de absents el senyor canonge Saderra, per arxiver
primer el senyor canonge Tenas, per arxiver segons el senyor canonge
Cabanes, per obrer el senyor canonge Figueras, per lo de vacacions el
senyor canonge Gramun, per depositari primer senyor canonge Miquel
Carmaniu, per depositari segon el senyor canonge Tenas, per sindich
primer el senyor canonge Cabanes, per sindich segon el senyor canon-
ge Vila, per vice=secretari y paborde del Santíssim Misteri senyor canonge
Corriols, per administrador de Sant Antoni el senyor canonge Gramun,
per administrador primer del sant hospital senyor canonge Saderra, per
administrador segon de idem el senyor cnaonge Vila, per oidor de
comptes de comuna y pabordia senyor canonge Tenas, per oidor primer
de comptes de la sagristia y obra senyor canonge Cabanes, per oidor
segon de idem senyor canonge Carmaniu.”
f. 113.
1834, gener, 9
Queixes al mestre de capella.
“Se feu comissió al infrascrit per avisar amistosament en nom
del Capitol al senyor mestre de capella sobre alguna queixa que se feu
contra ell en ordre al estudi de solfa per enviarhi avegadas substitut
sens coneixement del Capitol y per la manera de castigar als noys que
no es a satisfacció de Capitol, y per haberne despatxat un y tornat
admetrer segons se ha dit, y tot aixo sens coneixement del Capitol.”
f. 115.
1834, gener, 17
“El senyor canonge don Miquel Carmaniu feu present que el
Ajuntament habia demanat al senyor arxipreste si el Capitol tindria
a bé fer la professó acostumada de sant Sebastia. Se acorda ques fes
com se acostuma.”
f. 116.
1834, gener, 30
“El senyor arxipreste feu present que el Ajuntament habia de-
manat la professó acostumada de Santa Agata y el Capitol no trobá
inconvenient en ferla.”
f. 117.
1834, febrer, 6
Feines i atribucions del monjo.
“Se resolgué dir al senyor monjo que si ell vol deixar lo encarrech
se li feu quant prengué la mongia a saber, de registrar los missals y
espolsar las cadiras del cor cada dia, el Capitol no hi te el menor in-
convenient. Se acordá també que quant volgués tornar ausentarse est
senyor monjo se li digues que ha de deixar en la sagristia un substitut
idoneo per tractar las cosas sagradas.”
f. 118.
1834, febrer, 17
Trasllat a Olesa del mestre de gramàtica.
“El infrascrit feu present que mossèn Benet Guixer, mestre de gra-
matica, li habia encarregat digués a Capitol que ell, per medi de pro-
curador, habia pres possesio de un benefici unit al magisteri de Olesa
lo dia primer dels corrents mes y añ, y que ho posaba en coneixement

del Capitol per lo que fos convenient practicar en ordre a la renuncia del
benefici unit ab lo magisteri que obté en esta. Se resolgué dirli que
per tot aquest mes se li passaria la porcio de blat y aixis que si en lo
mes proxim entrant feya la renuncia de dit benefici el Capitol pendria
las providencias oportunas per que se provehis sa vacant.”
f. 119.
1834, febrer, 21
Acusament de recepció de dues reials ordres relatives a la divisió territorial
—divisió en províncies— i a la implicació dels eclesiàstics en afers
polítics.
“Se llegi un ofici del senyor secretari del consell don Anton Lo-
pez de Salazar ab que se acompañan dos reals ordres una relativa a
la nova divisio y distribucio territorial y altra relativa a evitar abusos
politichs dels eclesiastichs en lo pulpit y confessionari. Se resolgué
acusar son recibo.”
f. 119.
1834, març, 3
Inici del procés per proveir, per mitjà d’oposicions, el càrrec de mestre de
gramàtica.
“El senyor arxipreste feu present que respecte de haber marxat
de esta mossèn Benet Guixer mestre de gramatica a residir un benefici
en Olesa li apareixia seria del cas escriurer al senyor bisbe una carta
de atenció notificantli aixo, demanantli al mateix temps permis per
fixar edictes per oposicions lo mes prest possible suposant que a ell
correspon lo dret de patronat, si el expressat reverent Guixer ha fet la
renuncia de son benefici unit al magisteri de esta en lo mes corrent.
Se acordá escriurer dita carta per lo primer correu.”
f. 120.
1834, març, 10
Acusament de recepció d’un reial decret d’amnistia.
“Se llegi un ofici del senyor secretari del real consell don Anton
Lopez de Salazar ab que se acompaña un real decret en el qual se
amplia el de amnistia a tots los ex=diputats a Corts que están fora del
Regne per las opinions que manifestaren com a diputats. Se resolgué
avisar son recibo.”
f. 121.
1834, març, 24
Acompanyament musical de les funcions religioses de Semana Santa.
“El senyor arxipreste feu present que el mestre de capella li habia
dit que no podia desempeñar las funcions de Semmana Santa si el Ca-
pitol no procuraba per subjecte capas de acompañar la canturia ab lo
fogót; y en atenció a que Pujol de Ripoll, alias el Beco, se ofereix per
tocar dit instrument en totas las funcions de dita semmana mediant la
paga de dos duros, proposá el mateix senyor arxipreste que talvegada
seria precis tractar ab dit Pujol per lo desempeño de ditas funcions
encaraque no vulga passar per menos dels dos duros que demana. Se
convingué unanimament en lo mateix.”
f. 123.
1834, abril, 1
“Se llegi una carta del notari de la curia ecclesiastica de Vich en
la que comunica al Capitol la colació canonica del benefici rural fun-
dat en la present yglesia baix invocació de Sant Pere apostol, donada
al clergue don Joan Serralta de la present Vila, y com en la mateixa
prevé que se donia la corresponent possessio de dit benefici al expressat
Serralta a qual fi substitueix al senyor canonge secretari per autorisar
lo acte de possessió, se acordá donarli la possessió en presencia del
infrascrit com a secretari, nombrant per subexecutor del indicat acte
al senyor canonge Tenas.”
f. 124.
1834, abril, 3
Feines i atribucions del monjo.
“Se llegi un memorial presentat per el reverent [Josep] Auferil en
que substancialment demana una consueta arreglada, un despertador
y escombras. Se acordá dirli per ultima vegada si acceptaba o no lo
encarrech de que se fa menció en las actas dels Capitols antecedents,
y al mateix temps mirar las escripturas relativas al benefici que obté y
donarli una nota de totas sas obligacions.”
f. 124.
1834, abril, 7
“El senyor arxipreste feu present que los dos ajuntaments, el de
esta Vila y el de la Ribera, demanaban al Capitol tingués a be dir un
ofici de pregarias per pluja a la capella del Santíssim Misteri. Se aplassá

lo dimecres proxim per la celebracio de dit ofici.”
f. 125.
1834, abril, 17
“El senyor arxipreste feu present que los ajuntaments de Vila y
Ribera demanaban al Capitol pregarias per pluja y se acordá comensar
de dir las lletanias lo diumenge seguent, y entretant dir la colecta ad
petendam pluviam.”
f. 127.
1834, abril, 23
Creació d’impostos a Gombrèn pel cultiu de les terres comunals.
“Se llegi una carta del Ajuntament de Gombren ab la qual parti-
cipa a aquest Capitol que el senyor batlle de Sant Quinti de Puigrodon
intenta apropiarse de una gran extensió de terras comunals que de
temps immemorial se han reconegut sempre pertañents a la jurisdic-
ció y alcaldia de Gombren; y que per defensar un dret tan llegitim ha
resolt aquell Ajuntament carregar un tant per quartera a tots los que
cultivan terras comunals, y un tantet als masos per lo dret tenen de
emprivar, lo que comunican a est Capitol esperant será de la sua apro-
bació. Se resolgué escriurer al senyor rector de Gombren demanantli
que informia sobre est particular.”
“El senyor arxipreste feu present que los dos ajuntaments de Vila
y Ribera demanaban al Capitol que si per tot lo dissapte vinent no
se hbia remediat la necessitat que se experimenta per falta de aigua
tingues a be continuar las pregarias per altres set dias. No shi [sic]
trobá inconvenient.”
1834, maig, 3
Funció d’acció de gràcies.
“El senyor arxipreste feu present que los dos ajuntaments de la
present Vila y Ribera demanaban al Capitol tingués a be cantar lo dia
següent [sic], diumenge, un solemne Te=Deum en acció de gracias per
lo benefici de la pluja que nos ha dispensat Deu Nostre Senyor. El
Capitol no trobá inconvenient en cantarlo.”
f. 129.
1834, maig, 5
Creació d’impostos a Gombrèn pel cultiu de les terres comunals.
“El senyor arxipreste feu present que habia parlat ab mossèn Jo-
seph Prat sobre la disputa dels pobles Gombren y Sant Quinti sobre lo
territori de que se fa menció en el acta capitular del dia 1 del corrent:
qual señor li digué que segons son entendrer no interessaba per res al
Capitol lo fer part alguna en dita disputa. En vista de aixó se acordá
no dir per ara res mes als de Gombren sobre aquest assumpto. També
proposá el senyor arxipreste que, en atenció a que los de Gombren
demanan al capitol copia de la rodalia de aquell territori, la que no se
troba en lo arxiu de aquest Capitol, sino si veu inconvenient sels pot
deixar traurer copia autentica de una simple escriptura o copia que
se troba en dit arxiu, igual a altra que ells tenen sens cap autenticitat.
Se acordá donarlos copia autentica de dita escriptura.”
f. 130.
1834, maig, 15
Ingrés de nous escolans.
“El senyor arxipreste feu present una nota que contenia los noms
de quatre noys que el senyor mestre de capella proposaba a Capitol
perque tingués a be escullir de entre ells los dos que se necessitan
per escolans de vecas148 moradas vacants per mort de Joseph Verges y
renuncia de Jaume Nonó. Foren elegits per lo Capitol Joseph Planas
y Joan Pau Bertrán.”
f. 130.
1834, maig, 22
Règim de cultiu al mas del Grau.
“El senyor arxipreste feu present que el masover del Grau pro-
posaba lo tornar reduir a cultura un petit tros de terra cerca del riu
Ter que añs atras se deixá de cultivar, pues diu que li apar que per
prat no ha de donar la utilitat que donaria cultivantlo. Se accedí a
dita proposició.”
f. 131.
1834, maig, 26
Petició d’ajut de l’ajuntament de Tregurà.
148. Beca: peça d’indumentària consistent en una faixa ampla que passa per
davant els pits i per damunt les espatles i penja a l’esquena en dos caps (DCVB).
“Se llegi una carta del Ajuntament de Tragurá que porta un re-
gidor de dit poble demanant al Capitol que tingues a be ajudar ab
una quantitat regular a dit Ajuntament per pagar los gastos comunals
de aquell poble, alegant per motiu la pobresa de aquells vehins y sos
clamors perque no paga el Capitol lo que pagaba antes per la montaña
que allá posseheix. Se resolgué contextar al expressat Ajuntament dientli
que el Capitol en la actualitat dista molt de poderlo aliviar contribuint
al pago dels sobredits gastos, repetinli al mateix temps lo que altras
ocasions se li ha dit en ordre a la imposició de contribucions civils
que sufreix aquest Capitol sobre terras que allá posseheix exemptas de
ditas contribucions segons las lleys vigents.”
f. 131.
1834, juny, 12
Petició de l’ajuntament per a celebrar la publicació de l’Estatut Reial.
“El senyor arxipreste feu present que una comissió del Ajuntament
de aquesta Vila li habia manifestat una ordre superior per fer festas
publicas per la publicació del Estatut Real, convocatoria a Corts y
real decret sobre el modo de elegir los procuradors del Regne; y com
prevé dita ordre que se cantia un solemne Te=Deum demanaba dita
comissió al Capitol tingues a be señalar lo dia en que se podria cantar.
El Capitol acordá que el senyor arxipreste de acort ab dita comissió
del Ajuntament se servis aplassar dia per dita funció.”
Oferiment de l’arxipreste per a fer extreure còpia autèntica a l’Arxiu Reial de
Barcelona del document de la venda que féu Pere Galceran de Pinós
a l’abat Ramon de Vallmanya el 1376.
“Tambe feu present dit senyor que tenia algun indici per creurer
que la escriptura autentica de la venta que feu Giral [sic]149 de Pinós,
compte de Mataplana, a aquesta yglesia de lo que actualment posseheix
en Gombren estaba en lo arxiu del palau de Barcelona; y aixis que si
apareixia be al Capitol per lo que pot interessarli lo tenir alomenos
una copia simpre de dita escriptura, ell practicaria las diligencias per
ferla traurer: a lo que se conformá el Capitol.”
1834, juliol, 3
Actes festius per a celebrar la publicació de l’Estatut Reial.
“Se llegi un ofici que passá al Capitol el Ajuntament de la present
Vila comunicantli sa resolucio de efectuar lo diumenje proxim despues
149. Galceran.
de la missa conventual de aquesta yglesia la solemne publicacio del

Estatut Real y de la convocatoria a Corts; invitant al mateix temps al
Capitol a que assistesquia a dita funció solemne que principiará en las
casas consistorials y terminará en la plassa Real. El Capitol nombrá al
senyor arxipreste y al senyor canonge decano perque com a representants
de dita corporació se servesquian assistir a la mencionada publicació.”
f. 134.
1834, juliol, 5
Imposició i recaptació d’impostos entre els eclesiàstics.
“Se llegi un offici que se rebé de la il·lustrissima junta diocesana
de aquest bisbat y juntament la circular de dita junta en que se mana
que se fassia efectiu lo pago mensual extraordinari imposat per lo
excelentíssim senyor capitá general a tot lo clero de Cataluña com es
de veurer en lo adjunt ofici de dit senyor capitá general. El Capitol
resolgué posar de manifest los citats documents perque tots los indivi-
duos de aquesta yglesia se pugan enterar del cupo que sels ha señalat
com y tambe de la persona que está encarregada de sa recaudació.”
f. 135.
1834, juliol, 24
Distribució al rector de l’assignació que tenia el domer150 de Sant Pol en
ocasió d’una festivitat.
“El senyor canonge Saderra feu present que en la fundació de
la festivitat del doctor Julius está señalada la lymosna de una lliura y
nou sous al senyor domer de Sant Pol per la obligació de assistir ell a
dita festivitat; a una professo que fa per la Vila la comunitat de Sant
Pol; y per la celebració de una missa; y proposá a Capitol se servis
resoldrer com se deu portar ell en est particular, una vegada que en
lloch del domer se ha posat un vicari, que té consignadas las rendas
de la doma. Se resolgué que, per aquest añ, se entreguia conforme a
lo que se ha fet en los ultims añs la lymosna corresponent a la missa
al senyor rector que en lo dia señalat per dita festivitat cobraba las
rendas de la doma, qual lymosna se entregará en lo successiu al vicari
expressat ab detraccio de lo corresponent a la assistencia a dita festi-
vitat per no competirli la residencia a la present yglesia.”
f. 138.
150. Domer: clergue que exerceix un càrrec eclesiàstic per setmanes —hebdomada.
1834, juliol, 31
“Se llegi un ofici del senyor bisbe en que atenent als inminents
perills de la peste colero morbo mana que se repetesquian las prega-
rias publicas previngudas per sa il·lustríssima en lo edicte y circular
del ultim octubre. En cumpliment de lo manat en dit ofici el Capitol
acordá que de alli en avan durant los indicats perills se añadesquian a
las missas se dirán en la present yglesia las oracions de la missa pro
vitanda mortalitate etc. y que lo diumenje proxim se cantia la missa
conventual ab exposicio del santíssim sagrament, añadint en ella las
oracions de la missa del santíssim sagrament y las de la sobredita pro
vitanda mortalitate, y finalment que se diguian las lletanias majors ab
las varias oracions que maná també sa il·lustríssima.”
f. 140.
1834, agost, 7
Petició del masover del Grau per a construir una palanca.
“El senyor arxipreste feu present que el masover del Grau de-
manaba permis al Capitol per aterrar un arbre que se necessita per
fer una palanca que de precis se ha de fer. Se acordá que ho fassia.”
Pregàries amb motiu de l’epidèmia de còlera.
“Tambe se resolgue que lo diumenje proxim vinent, en conclusio
de las pregarias publicas manadas per el senyor bisbe, se resia la pri-
mera part del sant rosari mentras se dirá la missa dita de Encals; que
se cantia la missa conventual ab exposicio del santíssim sagrament,
añadint en ella las oracions de la missa votiva de Maria santíssima,
de la del santíssim sagrament, y de la pro vitanda mortalitate etc.; se
resia la segona part del sant rosari mentras se dirá la missa de 11 horas
y per la tarde que se fassia professó per la Vila portant una ymatge
de Maria santíssima y cantant la capella la tercera part del rosari.”
f. 141.
1834, agost, 14
Festa del Roser.
“El senyor arxipreste feu present que el reverent Colomer demana
al Capitol que tinguia a be cantar completas solemnes lo dissapte proxim
per ser vigilia del Roser dels fadrins. No shi [sic] trobá inconvenient.”
Petició d’un particular perquè el capítol i les Cinc Dignitats Reials el repre-
sentin en una causa que manté contra els ajuntaments de la vila i la
ribera.
“Respecte de haberse presentat privadament a tots los individu-

os de Capitol a excepció del senyor arxipreste, per mans del nunci o
porter de Camprodon, cartells citatoris procedents de la real audiencia
de Barcelona a instancia de don Pau Vilar y Camps, comerciant de
Olot, que preten assumesquian lo Capitol y los cinch dignitaris reals
la sua defensa en la causa que se está seguint entre ell y los dos
ajuntaments de aquesta Vila y Ribera, y que en cas de sucumbencia
lo indemnissian aquells conforme a lo estipulat en la escriptura del
establiment que li otorgaren. Se resolgué escriurer a don Vicens de
Castillon, dignitari real, per posarnos de acort ab los dignitaris reals
demanantli que a volta de correu se servesquia comunicarnos lo que
ell y demes dignitaris pensar fer en est particular donantlos al mateix
temps lo nom de son procurador a fi de ferli poders nosaltres, si se
ha de seguir aquesta causa.”
f. 143.
1834, agost, 21
L’arxipreste exposa que el document de la venda que féu Pere Galceran de
Pinós a l’abat Ramon de Vallmanya el 1376 no es conserva a l’Arxiu
Reial de Barcelona.
“El senyor arxipreste feu present que, en virtut del encarrech
que prengué dias atrás de averiguar si la escriptura autentica de venta
feta per el compte de Mataplana de lo que actualment posseheix en
Gombren aquesta yglesia, seria en lo arxiu del palau de Barcelona,
ha practicat las diligencias oportunas y unicament ha averiguat que
dita escriptura no es en tal arxiu, ni en alguns altres en que han estat
trasladadas varias escripturas procedents de aquell.”
f. 144.
1834, agost, 30
Impost per a contribuir a les despeses pel manteniment de l’exèrcit a la vila.
“El senyor arxipreste feu present que don Joseph Serralta, comis-
sionat del Ajuntament, se li habia presentat dient que esta corporacio
se troba sens recursos per pagar los gastos que ocasiona a la present
Vila la forsa armada que de alguns temps a aquesta part hi té destinada
la superioritat, y aixis com altre dels medis que ha resolt pendrer el
Ajuntament per cubrir dits gastos es el nou imposit de dos pessetas
per carga de vi que entria per consum de dita població durant lo espay
de tres mesos, esperaba dit Ajuntament que aquest Capitol se presta-
ria o en pagar las ditas dos pessetas per carga que entrará per cada
individuo de la yglesia, o en pagar com per ajuda de cost altre equiva-
lent, com millor apareixerá a dit Capitol. Despues de varias reflexions

se acordá que no debia el Capitol convenir en que los individuos de
aquesta ylgesia se subjectian al mencionat imposit pero se tingué per
prudent contextar que se contribuirá com per ajuda de cost al pago
dels indicats gastos per una donacio equivalemtn al imposit contant
per lo gasto de cada casa de ecclesiastich tres cargas de vi annuals.”
f. 145.
1834, setembre, 4
Obligacions del monjo respecte de les canadelles.
“Tambe se resolgue que el senyor canonge sagristá, per evitar
perills de molta gravetat de lo que podria esdevenir per motiu de es-
tar las canadellas del vi provehidas en la sagristia, avegadas [sic] amb
molta anticipació a la hora de dirse las missas, se servis prevenir amis-
tosament al senyor monjo que no provehesquia ditas canadellas sino
inmediatament antes de la celebració de las missas y que tinguia lo vi
tancat sens entregar la clau del armari a ningu sino que sia a persona
de tota confiansa en lo cas que ell necessariament deguia ausentarse de
la sagristia y finalment que miria aquest assumpto ab tota aquella
importancia que se mereix.”
f. 146.
1834, setembre, 18
Imposició i recaptació d’impostos entre els eclesiàstics.
“Tambe se rebé ofici de la junta diocesana de aquest bisbat en
que se acompañan las corresponents circulars per efectuar anticipada-
ment per los quatre mesos desde setembre fins al desembre inclusive lo
pago de la contribució extraordinaria que per ordre del excelentissim
capita general se imposá al clero de aquest Principat. Se encarregá al
infrascrit la distribucio de ditas circulars.”
f. 149.
1834, octubre, 4
Processó de la Mercè: participació dels músics a la festa.
“El senyor arxipreste feu present que los pabordes de la confraria
de Nostra Senyora de la Mercé demanaban al Capitol tingués a be
admetrer lo dia següent en la missa conventual y en la professó per
Vila la musica que ells tenen llogada. El Capitol no hi posá reparo.”
f. 153.
1834, octubre, 23
Elecció de representants del capítol per a rebre el governador de Vic.
“El senyor arxipreste feu present que trobantse el senyor gober-
nador de Vich en Camprodon era regular el que passes per esta Vila
per lo que li apareixia conforme el que se eligisen dos comissionats del
Capitol per anar a visitarlo, y se resolgué fossen los senyors canonges
Tenas y el infrascrit.”
f. 154.
1834, octubre, 27
“El senyor arxipreste feu present que los dos ajuntaments li habian
demanat pregarias per la peste dita colera-morbo y se resolgué cantar
un ofici lo dia 29 y luego de passada la festa de Tots Sants comensar
las lletanias del modo que se acostuma.”
f. 154.
1834, octubre, 30151

El masover del mas Pardinella, de Gombrèn, ha estat arrestat per defensar
els emprius.
“Se llegi una carta del senyor rector de Gombren ab la qual avisa
que lo masover de Pardinella se troba arrestat per la justicia de aquell
poble per resistirse a pagar una talla extraordinaria per la defensa dels
emprius. Se resolgué que el infraescrit anas a Ripoll a fer instancia al
senyor alcalde major per lo logro del desarrest.”
f. 155.
1834, octubre, 30152

Conflicte entre les comunitats parroquial i capitular perquè, al cementiri,
un resident de la col·legiata s’avança als de la parroquial per resar les
lletanies als difunts.
“Se llegi un offici del senyor rector y residents de la yglesia par-
roquial de la present Vila en que exposan que se ha observat, alguns
añs, que en lo dia de Tots Sants quant [sic], despues del offici, va dita
comunitat al cementiri per cantar los responsos o absoltas que de-
manan los fidels encuantia [sic] al reverent Climent Colomer, que resa
dits responsos seguintse de aqui que algunas vegadas ha faltat a algun
151. Capítol extraordinari.
152. Capítol ordinari.
individuo de aquella comunitat el pa que sels acostuma donar per

haberlo ell recullit anticipadament, y com aixo podria redundar en
perjudici de la bona armonia entre las yglesias colegiata y parroquial y
per altras rahons conclouen dient que esperan del Capitol que pendrá
la providencia que judiquia oportuna [a] fi de que el expressat senyor
comensal, y qualsevol altre que intenia lo mateix, sen abstinguia alo-
menos afins que aquella comunitat hagia concluit ab lo que té de cos-
tum y segons creu de dret. Se resolgué avisar interinament al reverent
Colomer que se abstinguia de anar al cementiri a dir absoltas antes
dels individuos de la parroquial entretant que el Capitol se informará
per respondrer a dit offici.”
f. 155.
1834, novembre, 13
Referent a la preparació del dietari de la col·legiata.
“Tambe feu present dit senyor arxipreste que el senyor canonge
Miró li habia dit que no pot, per sa edat, continuar mes en fer lo diatari
[sic] peculiar de aquesta colegiata y aixis que se discorria per altre.
Se resolgué escriurer al pare Felip Vila de Sant Felip Neri de Vich per
veurer si ell tindria a be lo encarregarse de dit treball que en tal cas
se li facilitarian las instruccions y datos corresponents.”
f. 158.
1834, novembre, 20
Petició dels ajuntaments de la vila i la ribera perquè el capítol nomeni un
mestre de gramàtica.
“Se llegi un offici dels dos ajuntaments de esta Vila y Ribera
en que, en vista dels grans perdjudicis que se segueixen de la falta
de mestre de gramatica en la present Vila y en atenció a las moltas
instancias de varios particulars a fi de que se evitian los expressats
perjudicis, se dirigeixen al Capitol perque procuria ell, en quant sia
de sa part, lograr ab la promptitut possible que se provehesquia el
magisteri vacant, elevant al superior corresponent la present o altra
solicitut en cas de estimarho necessari. Se resolgué que una vegada creu
el Capitol que per sa part ha fet tot quant debia perque se provehis
ab la major promptitut possible lo magisteri vacant y no ho ha lograt,
se dirigesquia ara original al expressat offici al senyor bisbe perque ell se
dignia disposar lo que estimia convenient.”
Referent a la preparació i impressió del dietari de la col·legiata.
“El infrascrit feu present que habia suspés lo escriurer al pare
Vila de Sant Felip Neri per lo que queda dit en ordre a la composició
del diatari [sic] de esta yglesia a motiu de haber entes que talvegada
algun individuo de la mateixa se encarregaria de ferlo. En seguida de
aixo sen encarragá per lo añ proxim vinent el senyor canonge Figue-
ras y dient que eran insuficients las sis lliuras que se donaban per lo
treball y gastos que importa la impressio del numero competent de
exemplars de dit diatari se li señalaren quatre duros.”
f. 159.
1834, novembre, 27153

Oposicions a mestre de llatí.
“Se llegi contextació del senyor bisbe de Vich per medi de son
vice secretari en que se serveix disposar que aquest Capitol fixia los
edictes citatoris per la oposició y practiquia las demes diligencias per
la provisió del magisteri de llatinitat de la present Vila. El Capitol
resolgué fixar edictes y enviarne a varios llochs.”
f. 160.
153. Resolució capitular incompleta.

apèndixs
A. Ordenances de l’abat Miquel Isalguer de l’any 1460 i llibre del
mostassaf1
Dades del volum, cost de l’enquadernació i introducció del llibre del mos-
tassaf.2
1. a) “Encobertes de fusta cobertes de cuiro modelat hermosíssim de l’època.

Sibella, però feta malbé, en el tros major s’hi veu gravat l’escut simbòlic d’un cavall
carregat de mercaderies i altre en qual centre hi ha una fulla de parra, això en la tanca
receptora i l’altre sols s’hi conserva una flor de lis signe de fiel contrast. Consta de 20
folis en pergamí, 15 amb paleografie del quinzé segle. 5 de segles posteriors i 28 fols de
paper. Es folia i comença sa foliació amb el signe romá iv i acaba en el xxxx deixant
24 fols sens foliar. Mideix 31 centímetres per 21. Les cobertes estan en bon estat pero
quasi no es coneix els gravats. Estava adornat de planxes de metall segons el proemi-
relació de son cost. Ordre de materies que tracta el llibre de mostafa. Del fol iv al
fol xvi (tancat) ordinacions de compres i ventes en la plaça de St. Joan i obligacions de
l’intervenció del mostasaf. Fol xvii aprobació de puny i lletra de l’abat Isalguer. xvii vol
i xviii (1º) adicions id. vol publicació de les ordenances. xviiii (1º) obligació de vendrer
tota classe de peix a la plaça pública, i sa pregonació, id. vol fins a xxxviii pregonacions
de diferents anys recordan dites ordenacions, fol xxxviiii inventari i equivalenze de pesos
i mesures, xxxx crides i els demès sens foliar també crides e inventaris i entregues de
pesos i mesures al mostasaf. Comprent aquest llibre desde 21 de maig de 1460, fins a
gener de 1773.” Descripció probablement redactada per mossèn Josep Masdeu i Costa
i publicada a Restauració, núm. 44, agost de 1930, p. 13.
b) AHMSJA. Volum de tapes de fusta i enquadernat en pell, en estat preca-
ri de conservació, corcat i brut, amb etiquetes enganxades i algunes d’arrencades, de
210 × 310 cm. Localitzat dins d’un sobre en un calaix d’una taula de treball del Palau
de l’Abadia el dia 19 de setembre de 2000. És format per pàgines en pergamí i en paper,
algunes foliades i d’altres no, el qual es descriu a la pàgina 13 del butlletí Restauració
del mes d’agost de 1930, i transcrit, en part en aquest mateix número i els números
de novembre i desembre de 1930. Comparant l’estat actual [2000] amb la descripció
anteriorment esmentada, no es denota cap degradació en el seu estat de conservació ni
tampoc, sembla, que el seu contingut hagi estat fragmentat. Fou utilitzat pel secretari
Rafael Pineda en un escrit del programa de festa major de l’any 1957 (De la história
municipal, extracto de un trabajo analítico de un documento del siglo xv). Amb el vis-
tiplau de l’alcalde [2000] vaig contactar amb el Museu de l’Art de la Pell de Vic perquè
condicionessin mínimament les cobertes de pell d’aquest volum (neteja, desinfecció i
extracció d’etiquetes adhesives). La feina de restauració de la coberta va anar a càrrec
de la senyora Trini Genís; les despeses d’aquesta intervenció van ser assumides per
l’ajuntament. Descripció de Joan Ferrer, 2000-2001.
2. Publicat a Restauració, núm. 44, agost de 1930, p. 13.
“Costa lo llibre de fer los capitalls que feu Iohan Verdaguer dos
escuts xxxvi sols, costelles de fust covertes de cuil x, una sibella...
Lude dos sbus mes los platons dos sous y sis diners, mes costa de
cornavoliar sis sous, perisestet sin conta é sis sous vi diners xvii sous
vi diners. Liber officii mostasapharie ville Sancti Iohannis de Abbatissis,
scriptum per discretum Iohannem Verdaguer, notarium publicum dicte
ville, autoritate reverendi domni abbatis monasterii eiusdem, laudatus
et signatus per reverendum dilectum Michaelem Isalguer, abbatem pra-
edicti monasterii.”
s/f. v.
Introducció i promulgació de les ordenances.3

“Jesus Cristus.
En nom de Deu é de la gloriosa verge Maria, mara sua, é dels
gloriosos monssenyors Sanct Iohan Babtiste é monssenyor Sanct Iohan
Evangeliste, patrons de la present vila de Sanct Iohan de les Abadesses,
é de tota la cort celestial, foren fets é ordenats los capitols devall scrits
per utilitat de la cosa publica ab voluntat é ab sprés consentiment dels
honrats en Gabriel Libre é Dalmau Bellapart, texidors mostassaffos en
lany present de la dita vila. E encare don Grabiel Janer, mercader, Iohan
Palomer, spacier, Anthoni Marti e Anthoni Forn, mercaders de la dite
vile, elegits e deputats per la universitat dela dita vila e singulars de
aquella, ab sprés consentiment é voluntat del molt reverent sennyor lo
sennyor en Miquel, per la gracia de Deu, abbat del monestir de Sanct
Iohan de les Abadesses de la dita vila.
Ara oiats tothom generalment que us notiffique lo honorable batle
de la present vila de Sanct Iohan de les Abadesses per lo molt reverent
senyor abbat del monestir de Sanct Iohan de la dita vila á instancia é
requesta dels honorables mostassaffos de la present vila que tot hom
é tota dona exister com privat de qualsevol ley, condicio o stament sie,
tinguen observar los capitols devall scrits é ordinacions e contre aquells
ne alguns ó algunes de equels no fassen ni vinguen sots les penes en
equels imposades, contengudes é specificades.
Capítols del pa.4
Primo. Que tot flaquer é tota flaquera haie á donar lo dret qui
dat lus será per lo sdits honorables mostassaffos, sots pena de sinch
sous per á cascuna vegada.
3. Íd.
4. Publicat a Restauració, núm. 47, novembre de 1930, p. 13-14.
Item. Que tot flaquer et tota flaquera haie á fer del pan que pastará
per vendrer tersa part cohernes é part dobleres é quarta part dinerals
poc mes o menys, e que haien é tenir del pan fora la porta, perque
les gents vegen on se ven, sots pena de sinch sous per cascuna vegada.
Item. Que negun flaquer ni flaquera no gos comprar ni fer com-
prar forment á la plaça de la present vila ni dins lo terme de aquella
ni afflorar aquell per si ni per altres directament ni indirecta, sots pena
de viiii sous casú é per casuna vegada.
Item. Que negun flaquer ni neguna flaquera ó altre qualsevol per-
sona que tinga flecha no gos portar si no del forment de la almoyna al
for qui es o será donat sens alguna mescla de altre blat que no gosen
fes, sots pena de viiii sous per cascun qui contrafará é per casuna ve-
gada de la qual mescal hagen a fer sagrament tota vegada que seran
demanats per los mostassaffos.
Item. Que tot flaquer o flaquera ó altre qualsevol persona qui
voldrá tenir pan per vendre haie á tenir pan tot lany é haie assegurar
é coneguda dels dits honorables mostassaffos, sots pena de dou lliures.
Item. Que tot blat qui sia portat per cendre en la present vila se
haie á descarregar en la plaça, é que neguno sen gos portar fins que
sia mesurat sens licencia de aquell de qui es, sots pena de V sous per
casu et per cascuna vegada que contrefará.
f. iiir-v.
Capítols del vi.5

Primo. Que negun taverner ni tavernera no gos vendre vi fins
que sie regonegut per los dits honorables mostassaffos é sagellat per
aquells é com será sagellat no gosen dessegellar la vagell que estará,
sots pena de sinch sous per casuna vegada.
Item. Que tot home tota dona de la dita vila qui haie vi assegellat
el vulle cendre lo hage é fer regoneixer é segellar als dits honorables
mostassaffos é vendrelo al for quel cridaran, sots pena de x sous.
Item. Que tot hom et tota dona de la present vila que buyla tenir
taverna en la dita vila lhaie a tenir daquell die que comensará de te-
nir la taverna en un any prop seguent, sots pena de sinch sous per
casuna vegada que falli vi a la dita taverna, e encara que vuylle lexar
la dita taverna dins lany paguen per pena deu lliures.
Item. Que negun habitador ni habitadora de la dita vila no gos
metre vi de cullir vi dins sa casa per vendre exeptat los taverners qui
5. Publicat a Restauració, núm. 47, novembre de 1930, p. 14.

han assegurat de tenir tavera, si donchs aquells qui lo dit vi recullirin

nol mostraren abans quen venessen als dits honorables mostassafos esser
primer mostrat als dits onorables mostassafos quen poguessen cendre a
canadelles é mitjes canadells, sots pena de x sous per cascuna vegada.
Item. Que negun taverner ni tavernera no gos buydar vi en les
tavernes é sens los dits honorables mostassafos é aquell haien a segellar
ans quen venen, sots pena de vint sous per cascuna qui contrafará é
per cascuna vegada.
Item. Que lo dit taverner haie á donar als dits honroables mos-
tassaffos cascuna vegada per llurs trebaylls iiii diners é sir volen metre
á paga que ni meten per altres iiii diners.
Item. Que tot traginer de la dita vila qui voldrá cendre vi engrós
sie tengut aquell metre en un baxell e ferlo segellar als dits honorables
mostassaffos abans quel venen, sots pena de sinch sous.
Item. Que tot traginer stranger qui portará vi per cendre engros
puga aquell vendre en la plaça aixi com haurá descarregat per tot
aquell jorn, e si en la nit metra aquell en hostal o en altra casa fassa
los bots segellar per tant que no y puixes fer frau, o com lo traurá en
la plaça per vendre lo puixe dessegear en testimonis, sots pena de sinc
sous per cascun é per a cascuna vegada.
Item. Que tot hom é tota dona de la dita vila qui per son empriu
tinda vi asegellat puixe si nesessari será vendre un vaigell e vi al for
comu esser primerament regonetu per los dits honorables mostassaffos.
Item. Que negut qui tinga taverna a menut no gos pendre per
mesuratje sis diners per canadell ny lo traginer qui tirará lo vi no lin
gos pus donar, sots pena de sinc sous a cascun qui contrafará é per
cascuna vegada.
f. iv.6
f. vr-v.
Capítols de la carn.7
Primo. Que algun carnicer no gos vendre carn de truge frescha
ni salada fins que sia vista per los dits honorables mostassafos, e si
es prim sanada, ques venga al sor del poc, sino es prim sanada ques
venga un diner menys per lliura, sots pena de deu sous per cascun
qui contrafará e per cascuna vegada.
6. Foli tallat.

7. Publicat a Restauració, núm. 48, desembre de 1930, p. 22-23.
Item. Que algun carnicer no gos escoiar la carn escorxada dins

llurs casetes sino de la festa de Cincogessima fins la festa de Santa
Maria de setembre, sino de nits solament, sots pena de deu sous per
cascun qui contrafará e per cascuna vegada, e que haurá de cendre
de la dita carn si demanada lin será, sots la dita pena.
Item. Que tot carnicer haia a doanr lo dret pes a cascun, sos pena
de V sous per cascuna pesada qui será trobada minua é per cascuna
vegada perdra la carn.
Item. Per cascun carnicer hais á tenir lo porc masell á taula
apartada e vendre aquell lo tey menys que laltre, sots pena de vint
sous per cascun qui contrafará et per cascuna vegada.
Item. Que negun carnicer no gos vendra una carn per altra, sots
pena de l sous per cascuna vegada.
Item. Que negun no gos extendre cuyram en la plaça ni posar
banyes sobre la taula on venen la carn, sots pena de v sous per cas-
cuna vegada.
Item. Que negun carnicer no gos vendra alguna carn malalta ni
enderrocada sino que en altra taula apartada, sots pena de deu sou
per cascuna vegada.
Item. Que negun carnicer no gos vendra fetge a pes si nocs de-
manat nols será, sots pena de sinc sous per cascuna vegada.
Item. Que algun carnicer no gos escolar de dies ni de nits carn
de oveylla ni cabri ni de crestat ab lo carn de molltho, sots pena de
deu sous per cascuna vegada.
Item. Que los carnisers no gosen plegar les taules de la carn
fins completa haie tocat ans aquelles tinguen bastades de carn, sots
la predita pena.
Item. Que noy haie algun stern ni privat qualsevol ley, condició o
stament sia qui fos langar ni gitar ni fer langar ni gitar alguna bestia
morta o malalta de qualsevol ley sia al portal nou, sots pena de vint
sous per cascun é per cascuna vegada.
Item. Que negun no gos lançar caps de bous ni daltres animals
en lo dit portal nou, sots pena de sinc sous per cascun e per cascuna
vegada.
Item. Que negun gos lançar moques en lo dit portal nou, sots la
dita pena, si doncs aquelles moques no giten dins l’aygua de Arçamala
é del capdevall de la Corteta avall, e si y buyden moques aquelles haien
a buydar dins layga, sots la dita pena per cascun é per cascuna vegada.
Item. Que negun carnicer ni nodresca porcs dins la sua casa ni en
altra loc de la vila, entes empero de aquells qui mengen moques que nol
gosen tayar a la taula del moltho, e aque aquell se haie a vendre dos
diners menys quels altres, sots pena de vint sous per cascuna vegada.
Item. Que tot carnicer haie é sie tengut de desfer carn de bou
tots los dissaptes de la festa de Cincogessima fins a les festes de Nadal,
sots pena de l sous per cascuna qui contrafará e per cascuna vegada.
Item. Que negun carnicer qui nodresca porc ó porchs en la vila
so es que mengen moques que non gosen vendre sino dos diners menys
que laltra porc é en la taula de oveylla, sots pena de vint sous per
cascú qui contrafará per cascuna vegada.
Item. Que los carnicers en lo capitol que no gosen appre ensar
alguna bestia bovina ab greix de altra bestia que no la gosen appre
ensar fins que sia vista per los dits honorables mostassafs ó un dells
en absencia del altra, sots pena de v sous ne gos metre res dins lo
ronyon per appre ensar, sots la dita pena.
Item. Que negun carnicer no gos partre ab altre carnicer carn
moria alguna ley sens licencia dels dits honorables mostassaffos, sots
pena de vint sous per cascun é per cascuna vegada é de perdre la carn
que shauran partit.
Item. Que cascun carnicer é qualsevulla altra persona que en
plaça de dita vila mathaá bestia alguna o sie bovina o vadell molthó
porc o qualsevulla altra bestia que sie tendut cullir la sanc que eixira
de la dita bestia en tal manera que per raho de la dita sanc la plaça
no puixe pudirne é fetor, e que aquella dita sanc encontinent apres
que será axida de les besties que mataran dins spay de tres hores haie
aquella sanc á passar fora de la vila, é aixi per semblant dels ventres
o moques cap banyes ó altres qualsevuylle sutgures ó superfluitats, e
axó sots pena de deu sous per cascuna cosa que lançaran ó portaran
fora de la dita vila en la forma demont dita é per cascuna vegada que
contrafaran.
Item. Que negun carnicer no gos vendre carn de bou ó sia sua ó
la vene per altra fins sia vista é visurada per los dits mostassaffs, sots
pena de sincuanta sous per cascuna vegada, e mes que tot carnicer
haie a vendra la demont dita carn de bou apres que será visurada á
tots aquells qui comprarne voldran, sots la dita pena de l sous, e per
semblant que negun altra persona gos vendra sino aixis com dalt es
dit, sots la dita pena de l sous.
Item. Que tota persona qui nodrirá porcs en la dita vila nols gos
lexar aixir de la cort ó casa hon los tindrá sens gordia, sots pena de
dotze diners per cascu qui contrafará e per cascuna vegada.
f. vi.8
f. viir-v a f. viiir-v.
Capítols del peix.9

Primo. Que tot peix de mar qui vinga en la vila per vendre se
haie a entaular e que nos gos amagar ans se hage á vendre en la taula
de la pescataria, sots pena de deus sous per cascun qui contrafará é
per cascuna vegada.
Item. Que negun no gos metre la ma en las aynes on lo peix
estera, sots pena de un sou per cascun qui contrafara e per cascuna
vegada ni pernien sobre la taula sots la dita pena.
Item. Que tot hom qui vene truytes ni barbs que aquells haien a
vendra a pes (ço es) á viii diners la lliura de les truytes e dels barbs
a iiii diners la lliura, empero qui si la trauyta pesave de dues lliures
amont ques puxe vendra a viiii diners la lliura, e qui contrafara que
poc per cascuna vegada sinc sous de bant.
f. ixv.
Capítols del oli.10

Primo. Que tot hom qui vena oli á olletes ne haie á vendre á
dinerades á menut á tot hom quin voldrá, sots pena de V sous.
Item. Que tot hom qui port oli per vendre en la dita vila haie á
posar en la plaça e ferlo cridar per locs acostumats, sots pena de V
sous é que haie de lliurar lo costo a raho de canadell a quin voldra
comprar.
Item. Que lo corredor haia a lliurar de sa ma lo dit oli, sots pena
de V sous, e encare que lo corredor nol puxe liurar sia tendut liurarlo
lofficial del senyor, e que les mesurades se haien a scorrer a utilitat
del comprador del dit oli, sots dita pena, tant com les dites mesures
faran fil é només.
Item. Que tot oli qui vinga á la plaça per vendre haie a estar en
la plaça per mitg jorn e quen compre quin volra, sots pena de sinc
sous pagadors per aquell qui lo dit oli comprara per revendre abans
del dit temps.
Item. Que lo corredor no gos pendre per cridar oli fins mige olleta
de oli per cascuna vegada e quel haie á cridar dins é fora la vila, sots
pena de sinc sous per cascuna vegada.
8. Foli tallat.

9. Publicat a Restauració, núm. 48, desembre de 1930, p. 23-24.
10. Íd., p. 24.
Item. Que tot revenedor qui vendra oli en la present vila no gos
vendre mes de un diner la olleta del oli del flor ques vendra á la pla-
ça sens licencia dels dits honorables mostassaffs, sots bans de v sous
sols á cascun qui contrafara e per cascuna vegada que será contrafet.
Item. Es stat statuit é ordenat á fi que sia en la dita vila con-
servat lo mercat é sia toltot loc de cometre frau ó dan als habitants
de la dita vila que d’aqui avant lo corredor de la dita vila qui vuy es
ó per temps será no gos comprar á menut ni en gros oli per vendre,
sots pena de deu sous per cascuna vegada, e aço es aixi ordenat per
quant comunament loli quis ven en la dita vila se ven segons relació
del dit corredor, entès empero que lo dit corredor puxe liberalment
é sens incorriment dalguna pena vendre tot aquell oli que haurá per
avant per los drets de la corredoria.
f. xr-v.
Capítols del drap.

Primo. Que tot home estrany o privat qui vena drap de lana o
de canem o de lin o de altra qualsevol natura de drap haie a donar lo
dret an aquell o aquella quil comprera sots pena de pedre lo drap qui
[sia] canat e trobat [inpune] e pegar per pena deu lliures per cascuna
vegada empero que haie de dar de tornes de tres en tres canes de drap
de canem o de li [ningun] palm sots la dita pena.
Capítols de la sal.
Primo. Que tot hom e dona qui vena sal la haie a vendre a pes
al [fox] ques [cominidean], e que [...] benen a primeres cascuna pri-
mera haie de a pesar dozte lliures sots pena de [cent] lliures e de la
sal a perdre.
f. xir.
Capítols del guix.

Primo. Que tota persona qui vene guix en la dita vila e terme de
aquella lo haie de vendre passat per [arer?] sots pena de v lliures per
cascu e per cascuna vegada empero que lo dit arer sia primerament
regonegut e [licersiat] per los dits [...] mostassaffos e en altra manera
non gosen vendre sots la dita pena.
Capítols de la calç.
Primo. Que tota persona qui vendra calç la haie a vendre ab la
mesura del guix sots pena de v lliures per cascu e per cascuna begada
que contrefara.
Item. Que tota persona de la dita vila qui fasse o fara obrar de
pedre, calç, guix fusta o altre qualsevol obre no gos fer la [messio] ni
donar a [melior] als mestres los diumenges ni festes sino los dies que
obreran sots pena de l lliures per cascu e per cascuna vegada que con-
trefara declara empero que noy sien compresos aquells quui amb les
mestre o mestres se concordaran que li [paig] la dita missio o despesa.
f. xiv.
Capítols de vitualles.
Primo. Que tota persona axi stranya com privada qui vene bitualles
en la dita vila de qualsevol ley o natura sien haie a donar dret pes e
dreta mesura sots pena de v lliures per cascun e per cascuna vegada
que contrefara e de perdrela cosa que pesada o mesurada hauran E que
no gos bendre una mercaderia per altra sots la dita pena.
Item. Que neguna persona axi stranya com privada no gos com-
prar ni fer comprar directament o indirecta en la dita vila ni terme
de aquell algunes vitualles ne altres merchaderies que sien per menjar
vendre [...] de qualsevol conditio o natura sien qui sien portades en
la dita vila per vendre per qualsevol persones per revendres aquelles
fins que haien tengut merchat e estat publicament en la dita plaça per
vendre per spay de mig jorn e que aquell tal revenedor o revenedora
qui les dites coses comprera per revendrer [vui]dat es les haie a vendre
e donar per aquell fer que comprades les haura dos dies [lanons] con-
tinuamnt seguents sots pena de vuit lliures per cascun qui contrefara
e per cascuna vegada.
Item. Que noy haie algun stranger de qualsevol conditio sia [...]
en la present vila gos affocar ni fer affocar alguna vitualla directament
ni indirecta sots pena de v lliures per cascu qui contrafera per cascuna
vegada. Empero si los mostasaços per alguna raho [...]
f. xiir.
encara que sien scriptes o altres vitualles en tal cars dites vitualles se
hagen a vendre segons que han affocades per los dits mostasaços e no
en altra manera sots la dita pena per cascuna vegada.11
f. xiiv.
Capítols dels officials.

Primo. Que alguna persona axi stranya com privada no gos dir
[vilanies?] ni iniuries a algun mostassaf ni a altre official usant ell de
11. Signe o dibuix fàl·lic, en tinta blava, i més a la dreta el “sig+”, sense “num”,
fet, sembla, amb la mateixa tinta blava.
son offici sots pena de deu llioures e ultre aço stigueu a merçe del
senyor per cascun e per cascuna vegada que contrefaran.
Item. Algun no gos [dexelar] los dits honorables mostaffasos com
regonexera pes ni mesures per vila an aquells de qui fan los pesos e
mesures per tant que no les puxen amagar sots pena de v lliures per
cascun e per cascuna vegada que contrefara.
Item. Que noy haie algun qui gos fermar de dret sobre alguns
bans quils sien demanats o exhigits per los mostaffassos e si per ven-
tura ho fara e [aps]ls dita ferma de dret ha declarada per lo senyor e
per los prohomens [eff] fera no degudament en aquest cars aquell qui
iniustament fara la dita fer ma de dret sia encorregut en pena de deu
lliures per cascuna vegada que ha fermat de dret iniustament.
Item. Que los dits honorables mostassafs haien libertat de posar
pena o penes de fer scombrar la plaça e los carrers de totes [la...] fus-
ta e pedres e altres qualsevol coses e fer scombrar los valls e encare
puxt veure sobre los campis fins al pont e qui son entorn la vila per
fer los scombrar e adobar axi dins la vila com de fora e encare en les
taulades e [ambanis] e vergers qui estigue perillosos e mes que noy
hage algun qui en alguna manera pugue tenir [dagui] avant ni fassa
ayguera en lo mur de la dita vila sots pena de vint lliures per cascun
e per cascuna vegada que contrefara.
f. xiiir.
Capítols dels pesos e mesures.

Primo. Que noy haie algun qui gos tenir pes ni mesures qui no
sien regonegudes e senyalades ab la [noça] per los dits honorables
mostaffafs sots pena de vint lliures per cascun e per cascuna vegada
que contrefara.
f. xiiiv.
Capítols dels cortals.

Primo. Que tota persona qui treura o traure fara fems de cortal que
aquells fems haie a levar o fer levar del carrer dins un jorn apres que lo
dit fems ha tret del cortal sots pena de deu lliures per cascunt e per
cascuna vegada que contrefara.
Item. Que tota persona qui tinga cortal ont haie latrina o ayguera
o tingue porchs o gallines que aquells haien a tenir tanchats ab bones
portes e quey puxen fer una aspiera qui haie un palm de ample e dos
de larg empero que sie sobre lo lindar dels dits cortals e com si faran
que hi sien demanats los dits honorables mostaffassos sots pena de
v lliures per cascun qui contrefara e per cascuna vegada.
f. xiiiv.
Capítols de les puhes e thorns.

Primo. Que tota dona o fadrina qui filara al thorn en la carrera
[...] se partira del thorn haie de girar la puha vert la la [pet] per ço
que no puxen dar [dau?] a persones ni [abestres] sots pena de dos
lliures per cascuna qui contrefara per cascuna vegada.
f. xivr.12
Capítols de la cassa.
Primo. Que algu stern o privat de qualsevol ley o conditio sia no
gos jugar an algun [fort] alguna cassa o velataria sots pena de v lliures
per cascun qui contrefara e per cascuna vegada.
f. xivr.
Primo. Que algun enquant de bens mobles no gos fer en diumenge

sots pena de deu lliures al corrador o altres deu lliures al venador per
cascuna vegada.
f. xivv.13
Capítols dels hostalers.

Primo. Que algun hostaler o hostalera o altra persona no gos
vendre una punyera de civada sis o set diners sens licentia dels dits
honorables mostaffafs sots pena de v lliures per cascun qui contrefara
e per cascuna vegada.
Item. Que algun hostaler o altre qualsevol persona qui tinga hostal
o [anillegue] companyons o [manps] en sa casa no gos per si o per
altre interposada persona que sia de casa sua vendre pa ne vi ne altres
vitualles directe ment o indireta sots pena de deu lliures per cascun
qui contrefara e per cascuna vegada.
Item. Que algun hostaler de la present vila da qui avant no gos
comprar […] present vila ni terras […] aquella, avena, ordi, ne altres
[viandes] a […] de llurs hostals ni per revendre exceptat per lurs pror-
pias […] e aço sots pena de deu lliures pagadores per aquell o aquells
qui contrefaran per cascuna vegada.
f. xvr.
Capítols de no lansar aygua per ffinestres.
12. Foli tallat.

13. Foli tallat, fragment.
Primo. Que algun o alguns stern o privat no gos lansar en algu-

na manera aygua per les ffinestres ni porxo sots pena de v lliures per
cascun qui contrefara e per cascuna vegada.
f. xvv.
Capítols de les fonts.

Primo. Que no hi haie algn stern ni privat de qualsevol ley con-
ditio o stament sie qui de nits gos destapiar les axetes de la font de
sent Pol sots pena de cinquante lliures per cascun qui contrefara e
per cascu na vegada.
Item. Que algun stranger o privat no gos en alguna de les fonts
de la present vila levar o rentar draps axi de lana com de li o de ca-
nem ne fer netes latugues cols spinachs ravens o altra ortaliça caps de
moltho o altres carns ventres ni budells ni peix ni altra qualsevulla cosa
per que en la font o entorn de aquella no romangue ni pugue restar
alguna futzura sots pena de v lliures pagadores per cascuna vegada
per aquell o aquells qui contrefaran.
f. xvir.
Capítols de no torbar als present capítols.

Primo. Que algu stern o privat de qualsevol ley conditio o sta-
ment sia no gos tochar corregir mudar [tolre] ni affigir ni dañar res
en los presents capitols sens litentia dels dits honorables mostaffassos
e de tota la universitat de la present vila o la maior o pus sana part
de aquella e del dit reverend senyor Abbat sots pena de l lliures per
cascun qui contrefara per cascuna vegada.
f. xviv.
Capítol de la adquisició de les penes.

De les quals penes en cas que sien comesses sien [guoanyades] la
mitat a la cort del dit senyor Abbat e laltra mitat als dits mostassaffos.
f. xviv.
Capítol de les panyores.

Primo. Que tota panyora quis vendra en la present vila se puxe
quitar de aquell qui la haura comprada per aquell de qui ha estada
donant al comprador lo preu que costat li haura dins tres dies a pres
que sera venuda sots pena de vint lliures per cascun qui contrefara e
per cascuna vegada.”
f. xviv.
Confirmació autògrafa de l’abat Miquel Isalguer.

“Nos Micael Isalguer abbas monasterii sancti Iohanis [suadente]
utilitats monasterii et ville dicti sancti Iohanis tenori presentis nos-
tre scripture aprobamus, laudamus et rata habemus capitula, in apud
palatium nostra abbatialis dignitatis, die vicesima prima mensis may
anno a nativitati domini millesimo quadringentesimo sexagessimo.”
f. xviir.
Capítols del peix del Ter, afegit l’any 1489-1490.14

“Capitols del pex de Ter so es per les truytes é barbs fets é con-
cordats per lo honorable convent é lo honor mossen Milás, procurador
de la dita vila, ab tota la vila congragada aquella an les claustres del dit
monestir, fo dejous a xvii del mes de satembre dell any mcccclxxxviiii
presos per mi, Rafel Vives, sostituyen dell senyor an Jordi Rafel, notari.
Primo. Que tot hom qui vene truytes ni barbs que aquels aien
a vendra a pesço es a sis diners la lliura de les truytes e dels barbs a
tres diners la lliura, empero que si la truyte pesava mes avant de dues
lliures amont ques puxe vendre a set diners la lliura, qui contrafará
que pach per cascuna vegada sinch sous de bant es antes empero que
lo capitol detras escrit de les truytes que volem sie nulle.
Item. Lo dia mateix ffo concordat que tot hom age a vendra les
truytes salades a pes, e a ffor de deu diners la lliura e los barbs a sinc
la lliura, sots pena de sinch sous.”
Capítol de la venda del blat purgat, afegit l’any 1489-1490.15

“Primo. Lo dia mateix ffo concordat que tot hom astern e privat
ho de qualsevula condicio sia qui vena blat que aquell tall lo age a
vendra bo e porgat, sots pena de sinch sous per cascuna vegada que
contrafará.”
f. xviiv.
Confirmació de l’addició de l’any 1489-1490.16

“Capitols fets e concordans per lo honorable convent e lo honora-
ble procurador mossen Milás de la dita vila ab tota la vila congragada
an los claustres de lo dit monastir qui era dilluns que teniem xxviii de
mars mcccclxxxx, presos per mi Rafel Vives sustituyen dell senyor an
Jordi Rafel, notari.”
14. Publicat a Restauració, núm. 48, desembre de 1930, p. 24.

15. Íd.
16. Íd.
Addenda del capítol de la carn.17

“Primo. Que nagun carnisser no gos bufar naguna ley de bestia
que matará so es ab la bocha (e enguara que sia bovina aximatex si
entenen los ronyons) sots pena de dotze dienrs per cascuna vagada
de que u faran.”
f. xviiir.
1656, juliol, 12.

“Die dominicia secunda mensis julii anno a nativitate domini mi-
llesimo sexcentesimo quinquagessimo sexto in platea publica presentis
ville Sancti Joannis de Abbatissis.
Presente vocato et [requisibi] me Petro Llosas [auctoritatibus]
apostolica et regia notario publico presentis ville Sancti Joannis de
Abbatissis diocesis Vicensis residente et regente [notaria] et scribania
publicas ordinarias dicte et presentis ville et presentibus etiam Josepho
Nono negociatore Berans de Sussens pastueru et multis aliis quam
pluremis inmultitudine copeosa hominibus omnibus dicte et presenti
ville pretestibus ad ipsa et specialiter assumptu retro scripta capitulo et
preconitzationes per legente me dicto Petro Llosas notario per Josephum
Isern preconem et curriborem publicum et fieratum dicta et presentis
ville fuerunt publicate voce preconia soni tube primo et posteruis ad
instantiani [honorabili] Damiani Llaonach presentis et currentis [anni]
[…] sive mostasaph iam dicta et presenti villa requirens.
Depremisas fidem facio ego Petrus Llosas notario supra memo-
ralus propria manu et calamo scribem.”
f. xviiiv.
1635, abril, 1.
“Capitol de vendrer truytes fet per determinatio del Consell Jurat
de la present Vila de Sant Joan, en presentia del honorable Pau Puig,
batlle y procurador general de la present vila y termens de Sant Joan
les Abadesses a 1 de abril mdcxxxv.
Primo. Que tothom qui pesque truytes (o altre peix) en las rieras
y torrents de la present vila y termens de Sant Joan les Abadesses per a
vendrer aja aportar aquellas en la plaça de la present vila y alli vendrer
aquell a quin vulla al preu o preus dira lo honorable mostasaph y asso
sots pena de xxx lliures barceloneses aplicadors la terça part a la cort
de la present vila y la altra part al honorable mostasaph per la altra
17. Íd.
al avisador y asso tantes vegades com sera contrafet, declarant que

incidesca en la mateixa pena lo qui comprar que no sie en la plaça.
Item. Volen qui no sie ninguna persona qui gose pescar en dit
terme per vendrer lo peix a forasters ni aportar lo fora pena de tres
lliuras aplicadores com esta dit.”
f. xviiiir.
1655, octubre, 18
“Die xviii mensis octobris anno a nativitate domini MDCLV.
Supradicta et retroscritpta capitulo fuerunt publicata in platea
majori et publica presenti villa sancti Joanni de Abbatissis vicensis
diocesis legente et presente me Joanne Paulo Francisco Isalguer notario
publico scriba publico curia secularis et ordinaria villa et terminor Sancti
Joanni de Abbatisis per Josephus Isern […] et curritorem publicum et
juratum [dicto] et presenti villa voce tuba [iure anaphilis ut mosichs]
est ad […] et requisicione honoabile Joanne Petri Coromines [e vila de
dreta] et presentis villa in presentia honorabili Silvestri Marti chirurgi
Hyacinthi [Picardo] testoris lana et aliorum multitudine copiosa.”
1658, juny, 26. Publicació i/o confirmació dels capítols precedents.
1666, juliol, 4. Publicació i/o confirmació dels capítols precedents.
f. xviiiiv.
f. xxr.
f. xxv.
1679, setembre, 26. Publicació i/o confirmació dels capítols prece-
dents.
1682, novembre, 30. Publicació i/o confirmació dels capítols pre-

cedents.
f. xxiir.18
f. xxiiv.
f. xxiiir.
f. xxiiiv.
f. xxiiiir.
f. xxiiiiv.
Probablement, inventari del mostassaf.
f. xxxviiiir.19
f. xxxxr.
[recto].20
18. Manca el full foliat amb el núm. xxi.

19. La foliació passa del núm. xxiiii al xxxviiii.
20. A partir d’aquesta pàgina, manca la foliació.

[verso].
[recto].
“Memorial per asentar lo que se enchomana cascun any als mos-
tasahs de la present vila de Sant Joan les Abadesses com es pesos y
masuras chana y segell y qualsevol chosa que se le enchomana de choses
de la vila comensa vuy en lo present any de 1616 a 2 del mes de abril.
Primo vuy a 2 de abril 1616 nosaltres Joan Pau Llopis Rafel
Bellapart ellegits per mostafahs lo present [any] rebem de mans de
Hieronim Orri y Micholau [Pla] de choses de la vila lo seguent.
Primo dues balansas las unas de aram y las altres de llautó
Item dos jochs de pesos de ferro ont nia onze ont y a 2 lliures
y 1 lliur y 6 onzes y 3 onzes y 2 [onzes] 1 [onze] [1·4/?] (1 quart?)
mitx/4 y argent y me[...] a chada joch de pesos.
Item una chana de fusta y mitx corta de fusta fruyter.
Item un ferro llarch per assenyalar las masuras ont acha[...] cap
es la crosa.
Item un corta de aram per afinar los grans blats o masures de
blat o altres grans.
Item lo segell de la aliga de plata.
Item un chorto de aram per loli.
Item altre chorto de aram per afinar per lo vi.
Item dos altres masures de aram velles que es punyen[...] blat y
corto de vi.
Item dos masorons de fusta la un quadrat y laltre [...] fet de
chobat que son la masura que sea de pendre al me feriner per una
masura de blat.
Item una mitat de mitx corta fruyter fet de fusta tot de un tros.
Item dos mollos per la mesuras la un de ferro y cha[...]”
[verso].
“Nosaltres Toni Vilalta y Jenot Gironella mostesafs alany 1617
confesam aver rebut lo contraescrit en inventari de pesos i mesures
vuy als 25 de mars any susdit.
Item un treboqet ab ses balanses y un ma[...] de pes de set lliures.”

Acaben aquests traspassos de les mesures i útils del mostassaf el dia 1 de
gener de 1773.
f. xxxxv.
B. Concòrdia del 24 de novembre de 1617

“Die vigessimo quarto mensis novembris, anno a nativitate Do-
mini millessimo sexegessimo decimo septimo, in villa Sancti Joannis
de Abbatissis, diocesis Vicensis.
Super rebus infrascriptis et partes subscriptas [inter illustrissi-
mus et multum reverendum] Joannem Coli, archipresbiterum Collegiate
ecclesie Ville Sancti Joannis de Abbatissis, diocesis Vicensis, et multum
[Reverendos] dominos Joannem Antonium Ripoll, Joannem Puigfus-
ter, Joachimum Gironella, Anthonium Isalguer, Petrum Coli, Josephum
Libra, Hyeronimum Coli, Josephum Conill, ac Michaelem Puigfuster,
canonicos omnes eiusdem ecclesie ex una, et [honorabilis] Bernardum
Cervera, Hyeronimum Orii et Joannem Thenes, consules anno currenti
dicte Ville Sancti Joannis de Abbatisis partibus ex altera, fuerunt facta,
pactata, firmata et jurata capitula infra tenoris sequentibus.
Primerament esta pactat y concordat entre dites pars que, per
quant los dits honorables conssols, en nom de la Universitat de dita
Vila, en poder del discret mossen Joan Pau Isalguer, notari de la ma-
teixa Vila a [en blanc] del mes de [en blanc] prop passat han firmada
procura al molt reverent senyor Agostí Guanter, doctor y canonge de
dita iglesia, residint ara en la cort de sa magestat en Madrit, la qual
de present los lliuren y donen; per tant los dits senyors arxipreste y
senyors canonges de dita iglesia estant congregats y ajustats en lo cor
menor dins dita collegial iglesia, convenen y prometen a dits hono-
rables conssols y se obligan pagar y satisfer tots y qualsevol gastos y
despeses que per raho de dita procura dits conssols ni llurs successors
y dita Vila ne porian patir ni pagar fossen obligats, tant per raho de
salaris de advocat, jutge ni procurador [com] notari ni altrament, y
de dits gastos traurels indempnes com ab lo present los ne trauehen,
exceptat empero que sempre y quant seguessen de concedir privilegi
algu de nou ni confirmarne altras, que en axo los dits conssols y Vila
hajan sols a pagar la extractio y sagell de dits privilegi o privilegis.
Item. Los dits senyors arxipreste y canonges convenen y prometen
a dits honorables conssols y Vila de confirmar tots y qualsevol privilegi
fassen per los abats y convent firmats sens interes al qui hagués de
pagar dita Vila.
Item. Mes avant convenen y prometen los dits senyors archipres-

te y canonges a dits honorables conssols y Vila de concedirlos batlle
trienal, lo qual batlle tinguen elegir una de les tres persones donaran
y ellegiran los conssols de dita Vila, conforme en temps passat estava
acostumat.
Item. Axi mateix prometen de atorgar y concedirlos Concell Jurat
conforme los aparexara millor convinga.
Item. Que lo senyor jutge ordinari aja y tinga de residir en la
present Vila per que la gent sia millor servida.
Finalment los dits senyors archipreste y canonges convenen y
prometen de tenir y sercar sempre y quant ells estigan y exercescan
la jurisdictio conforme lo senyor abat y convent la exercian en temps
passat, y axi ho ferman y juren obligant-ne per estas cosas los bens
del molt reverent Capitol de dita collegial iglesia llargament.
Testes Joannes Gironella, parator lane, et Michael Picardo, sutor,
dicte ville Sancti Joannis de Abbatisis.
Signum Abdonis Mijavila [V.I.d] auctoritate regia, notarii publico
ville Sancti Joannis de Abbatissis, [tenens] et possidius meis certibus et
legittimis titulis scripturas publicas de tempore de Michaelis Mijavila
quod notario publico eiusdem Ville qui huius modi concordie in posse
de Michaelis Mijavila [recepti] propria manu scriptor [atque] scribi,
feci et clausi.”
C. Concòrdia del 20 d’agost de 163021

“Una concordia feta entra lo Capitol y la vila de Sant Joan les
Abadesses.
In Dei nomine. Noverint universi quod nos Joannes Çalba et de
Vallseca [decretorum doctor] archidiaco[nus] de Bitulone, in ecclesia
sedis Barchinone, don Ludovicus de Copons, decanus sedis Gerundensis
tam nomine nostro proprio uti archidiacono et decano preditis, [quam]
etiam uti procuratores constituti et substituti [videlicet] ab [Illustri] ad
modum Reverendo et nobili domino don Raymundo de Queralt, the-
saurario dicta sedis Barchinone, substituti vero a ad modum [Illustri]
et egregio domino don Dalmatio de Queralt, comiti Sancta Columba
de Queralto, procurator cum facultate substituendi ad modum reveredi
Jacobi Magre et [Tolra] [d.d] capellani domini nostri Regis decani[q]
sancta sedis Vicensis in villa Matriti, Toletanem diocesis, residenti [R]
ut constat de dictis constitutione et substitucione ad duobus [Insfns]
Penes Antonium Phelip, notario publicum Barchinone [infrascriptum]
recepis, scilicet, de constitutione decimo tercio die mensis julii proxi-
mo elapsi de substitucione vero in qua de constitucione ut facultate
substituendi plena fit mensio dicto et codemmet die pro ut dictus en
infrascriptus notario de et cum [penti] fidem facit et Ciprianus Tor-
res, mercator civis dicta civitatis Barchinone, procurator ad modum
Illustris et Reverendisimi domini Pauli Duran, Sancta Romane [rottae]
auditoris, archidiaconi de Lupricato in dicta sede Barchinone, pro ut
constat de mea procuratione cum instrumento publico in papiro scripto
acto in civitate [Romae] die quinto mensis octobris anno a nativitate
Domini millessimo sexegesimo vigesimo septimo claus[q] sive [subsie-
nato] ac recepto per Jacobum Morer [laiusdem ...] auctoritate aposto-
lica notarium publicum in archivo Romanae curiae descriptum, more
Romanae curis expedito, quibus quidem quinque dignitatibus regys
21. Publicat per Josep M. Madurell i Marimon, Anales del Instituto de Estudios
Gerundenses, vol. xxiii, 1976-1977, Girona, 1977, p. 35-51. L’encapçalament, abans del
text en català, és força diferent del document de què disposem a l’AMSJA; el final, la
datació i els testimonis, també difereixen notablement amb la versió publicada.
novitem [acertis] omnes [frutus], redditus et proventus obventiones

et emolumenta abbatialis dignitatis sancti Joannis de Abbatisis, olim
ordinis sancti Agustini canonicorum regularium, auctoritate apostolica
applicati exhistun cuius monastery et conventus abbatiatus simul cum
dicto ordine sancti Agustini suppressi fuerunt et uti obtinentes dictas
quinque dignitaties domini villae et termini sancti Joannis de Abbati-
sis aliarumque parrochia[que] in ea annexarum et agretatarum dicto
nomine ex una, et Petrus Joannes Verdaguer [S.T.D] et Raphael Orri
scriptor omnes dictae Villae sancti Joannis de Abbatisis, procuratores
sindici et actor [esse] simul et insolidum dictae villae et ceteraque
[Parroquiali] ac illaque singularium, pro ut constat de dicta procurati-
one syndicatu et actoria in quibus nomina et cognomina [honorabile]
consulum ettcetero[...] singularium in consilio interessent [latisime]
sunt descripta et continuata constat cum instrumento publico recepto
in dicta villa Sancti Joannis Abbatisis penes dictum Anthonium Phelip,
notario publicum Barchinone infrascriptum, vigessimo nono die mensis
july proximo elapsi, de qua dictus et infrascriptus notarius de et cum
presenti fidem facit dicto nomine ex altera partibus, confitemur et
recognossimus una parts nostrum alteri et nobis ad [dinuicem] et vi-
cissim, quod per et inter nos dictas partes nominibus quo ut supra
fuerun facta et firmata ac jurata [capla] transactiones et concessiones
infrascripta quorum qiudem capitulorum super rebus infrascriptis te-
nor talis est.
Com per part de la Universitat y singulars personas de la vila de
Sant Joan les Abbadesses y demes parroquies a ella unides y agregades
attenent lo be comú y bon govern de dita vila y parroquies a la admi-
nistratio de la justitia de aquellas se haja suplicat moltes vegades als
senyors obtenints les sinch dignitats de patronat real novament erigides
que son los archidiachonats de Llobregat y de Bessos y la thesoraria
de la seu de Barcelona y los deganats de la seu de Gerona y de la seu de
Vich a les quals sinch dignitats tots los fruyts rendes e proveniments
drets [obventions] y emoluments de la dignitat abbatial de Sant Joan
les Abbadesses olim del orde de Sant Agostí dels canonges reglars son
stats per auctoritat apostolica aplicats lo abadiat del qual monestir y
convent juntament ab lo dit orde de Sant Agustí son estats subpessos
fossen servits consedirlos alguns privilegis en la supplica spesificats
tocants al govern politich y bona administratio de justitia de dita vila
y parroquies y a al quietut y sosiego dels singulars de aquellas E com
a les petitions justes nos deu de negar lo consentiment majorment en
coses de les quals se veu manifestament lo gran be ne ha de resultar a
dita vila y parroquies dits señors obtenints ditas sinch dignitats senyors
de dita vila y parroquies havent tingut sobre de asso entre ells [c] [o]
la major part de ells diversas conferencias y coloquies considerant les

petitions demanades per part de dita vila y demes parroquies esser justes
y posades en raho y [que] consedintlos les coses en aquella contengudes
[tenie] a quietar los animos dels singulars de dita vila y parroquies ben
administrades per falta de algunes persones tenen la administratio de
aquellas avui entre dits senyors obtenits ditas dignitats contra dita vila
y demes parroquies aportan [autoritat] vice versa dita vila y parroquies
contra dits señors aportan en la real audientia del present Principat de
Catalunya i també evitar las qui per raho de ditas cossas per quiscuna
de ditas parts en esdevenidor porian ntentar per la prosegutio de les
quals per quiscuna de ditas parts se aurian de sustentar molts gastos
y inquietuts e malas voluntats aportan en si los plets y los crits de
les cittes y causas esser tant dubtosos per moltas vegadas de veu que
aquell qui pensa obteni en la causa [subvembeix] en aquella. Per tant
los dits señor Juan Çalba y de Vallseca don Luys de Copons y Cipria
Torres en los noms dalt espesificats de una part y los dits señors Pera
Joan Verdaguer y Raphael Orri síndichs y procuradors predits en nom
i per part de dita universitat y singulars personas de dita vila de Sant
Joan les Abbadesses y demés parroquies en aquella unides y agregades
[señors] principals de part altre desitjant evitar dites cittes y causes y
dits treballs gastos y despesses y conservar bona pau y concordia entre
si entrevenint en asso algunes bones y notables persones lo bbe pau
y quietut de ditas parts desitjants y affectans attesa la notoria y cui-
dent utilitat que en favor de totas las ditas parts resulta de la present
translactio y concordia com del tenor de aquella es de veurer fentho
ço es dits señors obtenint ditas dignitats ab auctoritat y decreta dels
reverendissims señors bisbes de Barcelona, Gerona y Vich [en nom] de
sos vicaris generals y officials baix auctoritsants y decretants y los dits
sindichs y procuradors de dita vila y universitat ab auctoritat y decret
del excelentisim senyor llochtinent y capità general de sa magestat en
lo present Principat de Catalunya y comptats de Rosello y Serdaña baix
auctoritsant y decretant sobre les dites y baix scrites cosses son vinguts
a la transactio, concessio, pactes, concordia y [convinences] seguents.
Primerament es pactat, convingut y concordat per y entre dites
parts que per lo que dits señors obtenints dites dignitats baix ab la
present concordia consedexen a la dita vila de Sant Joan les Abadesses
y demes parroquies unides y agregades en aquella hajen los consols y
singulars de dita vila y parroquies per causa de la present transactio
y concordia prometrer segons que ab lo present [prometen] de grat y
serta scientia sua com per ells los dits señors Pera Joan Verdaguer en
[S.T.D] y Raphael Orri scrivent tots de dita vila de Sant Joan les Ab-
badesses procuradors simul en insolidum sindichs y actors de dita vila
y parroquies y singulars de aquellas presents, absents y esdevenidors y

de quiscu de ells assoles prometen als obtenints ditas dignitats dalt
nomenades fentho sens enpero renuntiatio de la citta y causa de la
luysió baix especificada que de vida de dits señors obtenints dites sinch
dignitats y del [ultim] sobrevivint de aquellas dita vila ni parroquies en
aquella agregades ni singulars de aquellas que ells ni per sos síndichs ni
llegitims procuradors ni altrament directe ni indirectament no instaran
ni instar faran dita causa de lluytio que dita vila y demés parroquies
en aquella agregade sni los singulars de aquellas contra ditas dignitats
aportan en dita Real Audiencia del present Principat de Catalunya
[...] relatio del magnific [t] Femes doctor de dita Real Audiencia y en
poder de T. Comellas notari per los scrivants de manaments ni aquella
durant llur vida no prosseguiran ni proseguir faran antes be en aquella
per lo dit temps se possa silenti y callament. E aso prometen los dits
síndichs y procuradors en nom de dita vila y parroquies sos principals
attendrer y complir sens dilatio alguna ab restitucio de totes despeses
danys e interessos y ab general obligatio de tots y sengles bens de dita
vila y parroquies y singulars de aquella y de quiscu assoles aixi dels
presents com dels absents y esdevenidors mobles e imnobles haguts y
per haver drets y actions ab totes renuntiations necessaries. Prometent
y jurant corporalment y solmne a nostre señor y als seus sants quatre
evangelis que les dites cosses totas y sengles los singulras de dita vila
y parroquies sos principals tindran per fermes y agradables y contra
aquellas no faran o vindran per alguna causa ho raho.
Item es pactat y concordat per y enre ditas parts que dits molts
illustres y reverents señors Joan de Çalba y de Vallseca ardiacha de
Bassos y de Badalona y don Luys de Copons degà de la seu de Gerona y
Ciprià Torres en los noms dalts dits y quiscun de ells assoles llohants
y aprovants les dites coses per dits señors Pere Joan Verdaguer y Raphael
Orri síndichs y procuradors predits en nom de dita vila y parroquies
y singulars de aquellas en lo pressedent capitol promesses y acceptant
aquellas hajen de consedirlos segons que ab lo present per causa de
la present transactio y concordia fent aquetas cossas sens prejudici
de qualsevol privilegis y prerrogatives per los olim abats de dita abbadia de
Sant Joan les Abbadesses a dita vila concedits o segons derogatio
de aquells y ab dita auctoritat y decret de dits reverendissims bisbes
com de sos vicaris generals y officials consedexen a dita vila y parro-
quies en aquella agregades les cosses seguents.
—Consell Jurat.
[Et primo] per quant la experientia ensenya que de la multitut
y numero insert de les persones que entren vuy en lo consell general
de dita vila de Sant Joan les Abbadesses sens electio alguna de ditas
personas resulta a dita Vila y singulars de aquella y al bon govern y

administratio de ella resulta gran confusió concedeixen a dita vila
y singulars y demés parroquies en aquella annexes y agregades fentho
ab interventio del balle de dita vila un Consell Jurat en lo qual noy
pugan entrar més de trenta persones juntament ab lo balle y consols
tingan plen poder y facultat de tractar y concloure qualsevol cosses
tocants als governs y administratio del emoluments y altres de dita
vila y parroquies la nominatio de les quals trenta personas toque als
honorables consols qui vuy son y per temps seran de dita vila sens
interventio de ninguna altra persona les quals trenta persones hajan
de ser habilitades ab la forma mes expedient aparaxara a dita uni-
versitat o a qui tinga poder de ella y elegides una vegada apres en
lo esdevenidor perpetuament los dits consols juntament ab lo consell
jurat a mes veus votant per scrutini sempre y quant ni falte alguna
pugan ne elegir altre o altres fins a tant sie integro lo numero de ditas
personas ensemps ab lo dit balle y consols en les quals trenta perso-
nas tingan lloch los pagesos de la Ribera y pugan ser admesos altres
segons aparexara (mudar lo consell de tres en tres anys) convenient
y para que dit consell jurat [...] en numero de trenta persones hajen
de mudar de tres en tres anys es a saber la mitat lo un trienni y altre
mitat lo altre trienni romanent sempre quinse personas vellas en les no-
vament elegides. Y aixi se vaja servant perpetuament dit horde les quals
persones elegides per dit consell jurat antes de exercir lo carrech y
en lo introhit de ell en lo primer consell se tindra ants de totas cosas
hajan de jurar en ma del Batlle y en poder del notari del dit consell
de aprtarse be y llealment en los negocis tocants a dita vila y de no
revelar lo que alli dintra en lo consell se tractara conforme en altres
universitats honthi ha semblants consells se practica.
—Mostafa.
Item per quant en la electio de mostasaph y altres officis con-
venients al govern i bona administratio de dita vila no y a forma
qual se deu per ço desitjant dits señors obtenints ditas dignitats posar
forma en ditas elections y creations consedeixan y donen llisencia a
dits honorables consols y universitat que lo dit consell jurat de trenta
personas o la major part de ellas convocats y congregats en la forma
acostumada fasen electio de dits officis de mostasaph y altres officis
tocants al bon govern y administratio de dita vila elegintne hu per cada
offici votantlo ho trahentlo de bossa conforme a dit consell aparexara.
—Balle.
Item consedeixen dits señors obtenints ditas dignitats a dita vila
perpetuament per lo bon govern de la justitia corporal de dita vila y
demes parroquies en aquella agregades un batlle triennal durador per

temps de tres anys la nominatio del qual se fassa ab esta forma ço es
que dits consols de dita Vila qui per temps seran de tres en tres anys
hajan de anomanar tres personas de la universitat que sien o sien
estades del dit consell jurat de dita vila una es a saber cada consol
les quals tres persones anomenades yaprobades per lo consell jurat de
dita vila votantlas per scrutini y hajan dits consols de enviar als dits
señors obtenints ditas dignitats o al legitim procuradors de aquellas
per a que ells hajen de crear batlle o procurador general de dita vila
y terme y demes parroquies subjectes a la señoria de Sant Juan [eo]
batlle de dita vila y tremens de Sant Joan y procurador de les demes
parroquies fent dits señors electio per a obtenir dit carrech en una de
les ditas tres personas per dits consols anomenades y per dit effecte a
ells enviades lo qual batlle despres de elegit i anomenat per dits señors
o per son llegitim procurador tinga de jurar en lo introhit de son ofici
en ma i poder del rector de la parroquial iglesia de Sant Joan y Sant
Pau de les Abbadesses y oir sententia de [excomunió] de guardar usos,
consuetuts, bons, utils y privilegis de que esta dita vila en pocessio y
demés cosses acostumen de jurar semblants batlles antes de exercir
dit offici la qual nominatio hajen dits señors de fer dins quinse dias
despres que a ells o al altre per ells o a llur procurador sera presentada
la terna y passat dit termini de quinse dies si dits señors no hauran
feta dita nominatio encontinent aporte la vara y [exersint] lo carrech
de batlle de dita vila y procurador de les demés parroquies en aquella
unides lo qui aleshores se trobara consol en cap de dita vila de Sant
Joan les Abbadesses i en deffecte de consol en cap o estant inpedit lo
consol segon aporte dita vara y exercesque dit offici y aixi vaja de grau
en grau entre dits consols dita vara y administratio de carrech de batlle
donantlos las matexes [fortas] y emoluments tenen semblants batlles
de dita vila en cars [sic] que durant lo dit trienni moris dit batlle se
haja de fer electio i nominatio de altre batlle per los dits consols a be
que no y aja de residuo mes de un any sens que en perjudici de dita
nominatio pugan dits señors consedir privilegi a altra persona ni crear
sobrestant a dit batlle y per a que la administratio de dita batllya en
qualsevol cars y temps tinga la [excomunio] que conve al bon govern
y administratio de dit carrech y justitia consedexen dits señors que
en cars que dit batlle per qualsevol respecte o causa stigues inpedit o
fos fora de dita vila lo consol en cap aporte dita vara i exerjesque dit
carrech de batlle i per aço tinga las matexes [vices] que lo dit batlle i
aó vaja de grau en grau entre los consols de dita Vila.
—Asasors.
Item consedexen dits señors obtenints ditas dignitats que lo dit

consell jurat de trenta personas de dita vila perpetuament pugan en-
comanar o traurer en sort dos jutges per assessors de dita vila los
quals hajen de scriurer al señors obtenints ditas dignitats los qui son
anomanats o trets en sort per lo dit consell jurat en assessors de dita
vila y termens per a que dits señors o son legitim procurador sien
servits fer electio dels hu dels anomenats o extrets para dit carrech de
assessors davant dels quals batlle y assessors tots los vasalls de dita y
parroquies hajen de [saber jux i] estar a llurs mandatos en lo introhit
dels quals officis de batlle y assessors los anomenats per dits señors
hajan i cada hu dells haje per raho de dit offici donar fermanses y
prestar cautions ideneas conforme acostuman de donar y prestar los
batlles reals y esta disposat per constitutions de Catalunya aconeguda
dels dits consols.
—Treure causes.
Item consedeixen dits señors a dita vila y universitat perpetuament
per lo bon govern de ells que nos puga traurer ninguna causa tant sivil
com criminal y tant de primera instancia com causa de [appropiació]
fora de dita vila de Sant Joan antes be volen aquellas se hajen de ven-
tillar y decidir dins dita vila per al qual effecte puga lo batlle qui per
temps sera de dita vila de sa propria auctoritat y per facultat que ab
lo present li donam crear un jutge [appropiacions] lo qual fins a deu
lliures puga en dita vila decidir les causes de [appropiació] les quals
causes de aqui al davant se hajen de decidir ab vot de algun doctor lo
qual doctor hajen de enomanar los dits señors consols que per temps
se trobaran de dita vila immediatament quant se assenyalara a sen-
tentia lo qual vot haja de ser scrit per mans de dit doctor en proces.
—Abitar los balles en la Vila.
Item consedeixen dits señors perpetuament per lo be y utilitat de
dita vila y universitat y habitants en aquella i també que evitar los danys
que resultarian als litigants y a gastos superfluos haurian de suportar
de no fer lo jutge i batlle habitacio propia y residentia continua en dita
vila de Sant Joan les Abbadesses per ço volen y disposen dits senyors
obtenints ditas dignitats que dit batlle y jutge tant ordinari com de
[apells] hajen y degan habitar y fer residentia continua en dita vila
de Sant Joan les Abbadesses y donarlos per suportació dels carrechs
les portions de pa acostuman de donar y los demes drets acustuman
de exhigir lo governador batlle i jutge tenen vuy en dita Vila.
—De posar lo salari per los jutges de taula.
Item volan y disposan dits señors obtenints ditas dignitats per-
petuament que lo dit batlle o lo qui haura en deffecte de dits batlle
aportat la vara y exercit dit carrech de batlle y assessor de dita vila en

lo intohit de dits officis hajen i degan de deposar per iguals parts en po-
der del clavari qui per temps sera de dita vila trenta lliures moneda
Barcelonesa per los salaris dels jutges de taula lo qual diner se haja
de deposar y lliurar als dits jutges ab la forma se fa en terres reals y
si acas no hi hauan ningunas querelas contra dit batlle o altre haura
aportat dita vara y jutge los dits cobren la mitat de dit diner.
Item per auctoritat y de essentia del batlle de dita vila y també
per obviar los inconvenients que de no aportar lo dit batlle per dits
seors elegits y anomenat alguna insignia ab la qual se conega esser
batlle i ministre de justitia volan y ordenan dits señors obtenints ditas
dignitats que perpetuament lo batlle de dita vila per dits señors elegit
i enomanat aporte vara conforme los demes batlles de altres vilas y
universitats aporten y aixi mateix los consols de dita vila pugan y los
sia permes anar ab insignies conforme en altres vilas se acostuma.
—Purgar taula.
Item per que ab major puntualitat y vigilancia y ab temor dits
batlle y jutges acuden a les cosses de obligatio i tocants a llurs officis
consedeixen dits señors a dita vila y universitat perpetuament que lo dit
consell jurat de trenta personas de dita vila ab assistentia de dit batlle
puga elegir i anomenar o traurer en sort dos personas de dit consell
jurat y un jurista devant dels quals dit batlle o altre en deffecte del
qual haura aportada dita vara y exercit dit carrech y [justicia] de dita
vila a la fi del trienni hajan i degan purgar taula y purgar decidir ditas
dos personas y lo jurista les querelas que contra dits batlle i jutge se
donaran conforme esta disposat en constitutions de Catalunya en tot i
per tot y ditas dos personas y jurista hajan de rebre lo salari que sels
deposara ab la modificatio se diu dalt en lo primer capitol.
—Donar compte.
Item volen y hordenan dits señors obtenints ditas dignitats que
perpetuament en dita vila de Sant Joan les Abbadesses hajan los consols
y clavari vells de dita vila passat lo any del exercissi de llur offici de
donar compte als consols y clavari nous dins quinse dies seran exits
de consols y clavari anomenant per en asso los consols nous tres hoi-
dors de comptes pera dit effecte los quals hoidors de comptes hajen
de jurar en poder del batlle de haverse be y llealment en rebre dits
comptes y mirats y reconeguts aquells los consols y clavari nous que
per temps seran hajan de fer diffinitio als vells reportant dots comptes
antes de la diffinitio en consell en presentia del batlle y altres persones
de dit consell jurat la qual diffinitio haja de rebre lo notari qui per
temps sera del dit consell.
—Fer notari.
Item consedexien a dita vila y universitat perpetuament que los
dits honorables consols qui vuy son y temps seran de dita vila y con-
sell jurat lo qual notari haja de fer los actes tocants a la dita vila y
sobre les resolutions de dit consell i demes actes tocants a la dita vila
conforme se acostuma en altres viles y universitats.
—Causes de confraria.
Item consedeixen dits senñors obtenints ditas dignitats perpetua-
ment que los dits honorables consols ab consell de dos jutge i assessor
pugan [decidir] las causa de confraries de dita vila en primera instancia
y no altrament.
Item ab altres capitol lo dits señors obtenints ditas dignitats sobre
los capitols que se ha ventillats en materia de lluysme general de dita
vila y demes parroquies en aquella annexas per raho de la capbrevació
per dits señors obtenints ditas dignitats en dita vila y parroquies fahe-
dors prometen dits señors remetrer a dita universitat tots los lluysmes
deguts fins la pressent jornada per raho de tranportations i altres fetas
en qualsevol tempts ab que los singulars de dita vila los donen cinc
centes y cinquanta ducats de dotze reals ab los quals transferiran dits
señors a dita universitat y singulars de aquella o a la persona o perso-
nes qui per dita universitat pagaran aquellas tots los drets i actions e
emoluments que de dita acapbrevatio (sic) faedora los [nepora] resultar
tant per raho dels forascapis deguts o censos com altros qualsevol drets
ab los quals drets y actions puga dita universitat y singulars de aquella
[eo] la persona o personas qui per aquella pagara dit diner demanar
exhigir y rebrer dits lluysmes censos y altros drets y en cars que dita
universitat ni algun singular o singulars de aquella no vulgan pagar
dits sinch cents y sinquanta ducats dita universitat [eo] per ella sos
llegitims síndichs y procuradors dalt anomenats en nom de aquella
prometan no fer contradictio alguna a dits señors obtenints ditas dig-
nitats ni a son [llegitim] procurador a la capbrevatio fahedora en dita
vila y demes parroquies en aquella annexas ni que per raho de ditas
cossas prosseguiran la causa de [appelatio] interpossada per dita uni-
versitat [eo] son [llegitim] síndich y procurador del decret de [execució]
per raho de dita capbrevatio fahedora ni res faran ni mouran ab que
pugan inpedir dita capbrevatio estant en [alectio] dita universitat de
pagar dits sinch cents y inquanta ducats a dits señors obtenints ditas
dignitats o consentir en que es fassa dita capbrevatio regonexent per
señor directe a dits señors obtenints ditas dignitats conforme als olim
abats de dita abadia de Sant Joan les Abbadesses regonexen la qual
electio hajan de fer per tot lo mes de setembre proxim vinent acon-
tentanse dits señors obtenints ditas dignitats del que elegiran y que
la [execucio] de les coses de la present concordia cotengudes puga lo
consell jruat de trenta personas fer les ordinations concernents a ditas
coses firmades aquellas per dits señors obtenints ditas dignitats per a
fer la [execució] de les cosses en dita concordia contengudes.
Finalment volen les dites parts que dels presents capitols y de
quiscu de ells sien fetas y lliurades tantes copies i trasllats quants per
les dites parts y altres que sera interes demanades ne seran dictadores
llargament ab totes [promosions] obligations renuntiations juraments
stiulations y altres clausules necessaries y en semblants actes possar
acostumades aconeguda del notari devall scrit substantia enpero del
fet en res no mudada.
Et ideo nos ditas partes laudantes approbantes retifficantes et
confirmantes [etc.]
Actum est hoc Barchinone duodecimo die mensis augusti anno a
nativitate domni millesimo sexegesimo trigessimo Sig+na Joannis Çalba
et de Vallseca don Ludivici de Copons et Cipriani Torres ac Petri Joan-
nes Verdaguer et Raphaellis Orri [procurator] qui nominibus [respecte]
quo ut supra hu laudamus concedimus firmamus et juramus. Testes
huius rei sunt [Illustre] et nobilis don Gaspar de Calders, Melchior
de Bartrola, domicellus Barchinone domiciliatus Bartholomeus Plea
et Raphael Coll scriptor Barchinone [NTS] don Raymundus de Sant
Manat [d.d.] Archidiaconus major et canonicus ecclesie Barchinen et
[d.d] et Joanne Sentis dei et apostolica sedis gratia Barchinone [Exo]
huic translationis et concordia [instrumento] dum modo ne non int
quan [S.C.T] decretis me sanctorum Patrum [sanctio] nibus qua in
aliquo [de..iant] [mam] interponimus auctoritatem [panter] ac decre-
tum ac die decima quarta mensis augusti anno millesimo sexegesimo
trigessimo sig+num [Illustris] et [adm] reveredi domini Henrici Alemany
de Alomari [procuratoris] [d.d] sagristia majoris et canonici ecclesi
vicensis [Infir..libus] et temporalibus vicarii generalis et officialis pro
[adm] [illustri] et reverendisimo in Cristo patre et domino dompno
don Pedro d Magarola [de] et apostolica sedis gratiaVicensis [exo] et
regio consiliario qui predictis et omnibus et singularis [inpra] inserta
concordia contentis salvis tamen canonicis statutis [eca] [imo veris]
dicti reverendisimo domini Vicens [Cpi] interposuit et interponere se
dixit auctoritatem [pariter] decretum in manu et posse miis Joannis
Ribot auctoritate reverendisimi domini Vicens [Cpi] notario publico
vicensis die decima sexta mensis augusti anno a nativitate domini mi-
llesimo sexegesimo trigessimo [per nominibus] protestibus magnifico
domino Baldirio Carles in legibus licensiato cive vicensis et Joanne
Vila scriptore vicensis. In quorum testimonum ego ideo Joannes Ribot

notario propria manu hic me subscribo et meum solitum et consuetum
artis notariatus et tablleonatus quo utor hic appono sig+num sig+num
[adm] [illustris] et reverendisimo domini don Garcia Egidy Manrique
[episcopi] [teneni] et regio consiliario qui viso supra dicto transacti-
onis et concordia instrumento et omnibus capitulis in [eo] contenits
salvis tamen decretis [c. t] et omnibus aliis canonicis institutis et sine
perjuditio regis patronatus ac juris tercy si quod sit [...] omnibus et
singulis suam interposuit et interponere se dixit auctoritatem pariter et
decretum in manu et posse mei Bernardi Folcra [...] et rectoris ecclesia
parroquialis beata Maria villa Campurotundi dicta diocesis Gerunden-
sis [apostolica] et dicti [adm] [illustri] et reverendisimi domini [Cpi]
notario publico die vigesima mensis augusti anno a nativitate domini
millesimo sexegesimo trigessimo presentivus protestibus reverendo Petro
Benedicto Marçal [....] [S.C.D] et nobili Joanne Garcia Manrique de
familia dicti domini [Cpi] in quorum fidem et testimonium ego dictus
Bernardus Folcrà notario [preliba...] me subscribo et meu quo utor in
[publicis] claudensis instrumentis appoo sig+num.”
D. Material complementari
Volum Actes Municipals 1630-1684.
Al full que fa de guarda:
“A 14 de maig 1636 y ha en la Vila nou arcabusos y cada clavari
per la vigilia de Sant Joan de juny ne an de posar dos.”
Fulls solts:
1. S. d. Instància demanant que els consols i el consell alliberin el
traginer Jeroni Corominas, de Sant Joan, per tal de poder treballar
i donar aliments. Full esquinçat.
2. S. d. Instància de Bernat Serrat, pastisser, per poder pastar tota
mena de pa, segons el preu que estipularà el mostassaf.
3. 19/1/1822. Guia de bestiar.
4. 8/11/1821. Guia de bestiar.
5. 7/10/1821. Carta dirigida al secretari de l’ajuntament, Joan Pau
Saltor, segons la qual Jaume Casanova i Abadal l’informa de l’estat
de salubritat de Barcelona (esment a les voltes o porxos de Jonque-
res).
6. S. d. Full de notes de comptes.
7. Full solt, quadern 6. No és foliat. Per tant, el davant i el darrere
és relatiu.
Davant:
“A 11 de octubre 1627 Joan Baptista Isalguer síndich de la Vila
y termens de Sant Joan les Abadesses en dit nom te comprat als dipu-
tats de Catalunya 30 arcabussos ab sos flascos y flasquillos los quals
te dita Universitat y sos termens libertat de restituirlos del modo que
[estat] o pagar aquella arcabusos de 32 reals cada arcabús que venen a
juntar 96 lliures sous de Barcelona pagadores de 8 del corrent mes de
octubre a 3 anys consta de tot en poder del discret Antoni Joan Fita,
notari public de Barcelona notari major de dita Diputació.”
Segueix la llista de noms de les tres bosses de cònsols. Sense data;
però, pels noms, pertanyen a aquest volum de les actes.
Darrere:
“En lo any 1669 se comensa de pagar a Nicolau Vilalta en des-
carrech del que se li deu de llana y se li dona 6 lliures plata que son
corrents 9 lliures sous; en lo any 1672 se’ls dona axi mateix en descarrec
de dita llana 10 lliures dedita moneda de plata que son corrents 15
lliures sous y axi mateix en lo any 1673.”
“Per Antoni Seraví.
Inventari donat y entregat a Pere Blanxart clavari anomenat pels
senyors de consols lo corrent any de 1685 y es del tenor següent:
Primo 27 pichs de Rey dich 27 pichs
Item 10 axades amplas de Rey dich 10 axadas
Item 5 palas de ferro de Rey dich 5 palas
Item una pala de ferro per la cuyna dich 1 pala
Item 7 mosquets y 3 arcabussos junts son 10 pessas
Item 4 caxetas de balas dich 4 caxetas
Item [dos: ratllat] (una) barrila ab [paluora] dich 2 [sic] barrila
Item 4 balas (de soga) y una de enfatada la mitat dich 5 balas
Item [18: ratllat] (17 cabassets de rey de espart dich 18 [sic] cabassets
Item 1 cabiró ab una graella de ferro dich 2 pessas
Item 1 tambor de guerra dich 1 tambor
Item 2 forquillas de mosquets dich 2 forquilles
Item 4 estovallas una de coto y fil y las altras de [borras]
Item 4 tovallons y 2 axugamans usats
Item un llansol de [borras]
Item una flassada blanca bona”

1764, octubre: cal fer notar que la composició de l’ajuntament
esta formada, només, per 4 regidors, el batlle, el secretari i, a vegades,
el síndic procurador.
Entre els folis 109 i 110, dues cartes, una cosida, l’altra solta,
referent al cessament dels obrers d’aleshores de la parroquial i a les
prerrogatives de què disposa l’ajuntament en el nomenament d’obrers
de la parroquial.

Full solt, entre els folis 165 i 166: fragment que tracta de les dis-
putes entre el capítol i l’ajuntament referent a la pretensió del capítol
de posar un visurador o pesador de carns, referent a la pretensió de

l’ajuntament de cuidar-se, exclusivament, del magisteri de primeres
lletres, i, finalment, sobre el rellotge, correu, músics i cera.

Folis 273 a 276: carta o memorial manuscrit de la sol·licitud de
Joan Camps, arrendatari de la carnisseria (conflicte per la pastura
al marge del mas Mirambell), i resposta, inserida a continuació, del
sotsdelegat del partit de Camprodon, Manuel Gutiérrez.
Folis 274 al 275: memorial de l’ajuntament dirigit a Manuel Gu-
tiérrez, sotsdelegat del partit de Camprodon.
Foli 274 bis: manament contra Joan Camps (conflicte per la pas-
tura al marge del mas Mirambell), datat el 7 de juny de 1791.
Entre el f. 309 i el 310, fulls intercalats d’uns memorials, datats
l’any 1795, amb arguments a favor i en contra de l’ús dels diners del
bací de les ànimes per a sustentar el vicari; l’ajuntament hi és part
implicada perquè participa en l’elecció del recaptador d’aquest bací.
Entre els folis 345 i 346 s’intercalen dos folis amb certificats i
extractes del recurs de Marià Isalguer per aconseguir l’exempció del
pagament de la tributació personal.
Entre els folis 346 i 347 s’intercala un full, sense foliar, del dia
10/9/1800, on consta la proposta o terna de batlle i la proposta o bina
de regidors.
Fundació Noguera, constituïda el 20 de juliol de 1976
pel notari de Barcelona Raimon Noguera Guzman
Antics presidents: Raimon Noguera Guzman

Lluís Figa i Faura

Josep M. PUIG SALELLAS

Patronat
President: Joan J. LÓPEZ BURNIOL

Vocals: Robert FOLLIA I CAMPS
Jordi Figa i López-Palop
Enric BRANCÓS NÚÑEZ

Francesc-X. Francino i Batlle

Francesc Torrent i Cufí

Secretari: Lluís Jou i Mirabent
Director de Publicacions: Josep Maria SANS I TRAVÉ
Publicacions
de la Fundació Noguera
Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya

— Vinyet Panyella: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sitges. Barcelona, 1981.
1. Antoni Jordà i Fernàndez: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Vilafranca del Penedès. Barce-
lona, 1983.
2. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg dels Protocols Notarials de Lleida. Barcelona, 1983.
3. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Tremp. Barcelona, 1983.
4. Sebastià Bosom i Isern i Salvador Galceran i Vigué: Catàleg dels Protocols de Puigcerdà.
Barcelona, 1983.
5. Pere Puig i Ustrell i Josep Sanllehí i Ubach: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa.
Barcelona, 1984.
6. Josefina Molinero: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sabadell. Barcelona, 1984.
7. Ramon Planes i Albets: Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Barce-
lona, 1985.
8. Montserrat Canela i Garayoa i Montse Garrabou i Peres: Catàleg dels Protocols de Cer-
vera. Barcelona, 1986.
9. Lluïsa Cases i Loscos i Imma Ollich i Castanyer: Catàleg dels Arxius Notarials de Vic.
Barcelona, 1986.
10. Joan Papell i Tardiu: Catàleg dels Protocols de Valls. Barcelona, 1989.
11. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg dels Protocols Notarials de Barcelona. Barcelona, 1990.
12. Albert Torra Pérez i M. Luz Retuerta Jiménez: Catàleg dels Protocols Notarials de
l’antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona, 1991.
13. Joan Farré i Viladrich: Catàleg dels Protocols de Balaguer. Barcelona, 1991.
14. J. M. Pons i Guri i Hug Palou i Miquel: Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de
Mar. Barcelona, 1992.
15. M. Torras, B. Masats, R. Valdenebro, L. Virós: Catàleg dels Protocols Notarials de Man-
resa. Volum I. Barcelona, 1993.
16. M. Torras, B. Masats, R. Valdenebro, L. Virós: Catàleg dels Protocols Notarials de Man-
resa. Volum II. Barcelona, 1993.
17. Lluïsa Cases i Loscos: Catàleg de l’Arxiu de Protocols del districte notarial de Sort. Bar-
celona, 1995.
18. Anna Sabanés Alberich: Inventari de l’Arxiu de Protocols Notarials del Vendrell.
Barcelona, 1995.
19. Josep M. T. Grau i Pujol: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Far-
ners. Barcelona, 1995.
20. M. A. Adroer i Pellicer, J. M. T. Grau i Pujol, J. Matas i Balaguer: Catàleg dels Protocols
del districte de Girona (I). Barcelona, 1996.
21. Marta Vives i Sabaté: L’Arxiu de Protocols del districte d’Igualada. Barcelona, 1997.
22. Roser Puig i Tàrrech: Catàleg dels protocols notarials dels antics districtes de Falset i
Gandesa. Barcelona, 2000.
23. Isabel Companys i Farrerons: Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-1899).
Barcelona, 2000.
24. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segles xiii-
xv. Vol. I. Barcelona, 2001.
25. Rafel Mestres i Boquera i Núria Jornet i Benito: Catàleg dels protocols notarials de
Vilanova i la Geltrú. Barcelona, 2001.
26. Joan Fort i Olivella, Erika Serna i Coba; Santi Soler i Simon: Catàleg dels protocols del
districte de Figueres (I). Barcelona, 2001.
27. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xvi.
Vol. II. Barcelona, 2003.
28. M. Àngels Adroer i Pellicer, Erika Serna i Coba, Santi Soler i Simon: Catàleg dels Pro-
tocols del districte de Figueres. Vol. II. Barcelona, 2004.
29. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xvii.
1601-1650. Vol. III. Barcelona, 2004.
30. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xvii.
1651-1700. Vol. IV. Barcelona, 2006.
31. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xviii.
1701-1750. Vol. V. Barcelona, 2009.
32. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xviii.
1751-1800. Vol. VI. Barcelona, 2009.
33. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xix.
1801-1862. Vol. VII. Barcelona, 2012.
34. Lluïsa Cases i Loscos: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle xix.
1863-1900. Vol. VIII. Barcelona, 2013.
Textos i Documents
1. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. I. Barcelona, 1981.
2. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. II. Barcelona, 1982.
3. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 1. Estudi jurídic.
Barcelona, 1984.
4. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 2. Diplomatari. Bar-
celona, 1984.
5. Antoni Udina i Abelló: La successió testada a la Catalunya altomedieval. Barcelona,
1984.
6. Joan Bastardas i Parera: Usatges de Barcelona. Barcelona, 1984 (2.ª edició 1991).
7. Josep Maria Pons Guri: El Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa. Barcelona, 1984.
8. Jesús Alturo i Perucho: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Vo-
lum I. Barcelona, 1985.
lum II. Barcelona, 1985.
lum III. Barcelona, 1985.
11. Arcadi Garcia i Sanz i Josep Maria Madurell i Marimon: Societats Mercantils a Barce-
lona. Volum I. Barcelona, 1986.
12. Arcadi Garcia i Sanz i Josep Maria Madurell i Marimon: Societats Mercantils a Barce-
lona. Volum II. Barcelona, 1986.
13. Tomàs de Montagut i Estragués: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419).
Volum I. Barcelona, 1987.
14. Tomàs de Montagut i Estragués: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-1419).
Volum II. Barcelona, 1987.
15. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Vol. IV. Barcelona, 1987.
16. Josep Maria Pons i Guri: Les col·leccions de costums de Girona. Barcelona, 1988.
17. Pere Puig i Ustrell, Teresa Cardellach i Giménez, Montserrat Royes i Pijoan i Judit
Tapiolas i Badiella: Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1279-1387.
Barcelona, 1988.
18. Josep Fernàndez i Trabal i Joan Fernàndez i Trabal: Inventari dels pergamins del Fons
Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles xi-
xviii). Volum I. Barcelona, 1989.
19. Josep Fernàndez i Trabal i Joan Fernàndez i Trabal: Inventari dels pergamins del Fons
Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat (segles xi-
xviii). Volum II. Barcelona, 1989.
20. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum I. Barcelona,
1989.
21. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum II. Barce-
lona, 1989.
22. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum III. Barcelo-
na, 1989.
23. J. M. Pons i Guri i Jesús Rodríguez Blanco: Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric
Municipal de Calella. Barcelona, 1990.
24. Max Turull i Rubinat: La configuració jurídica del municipi Baix-Medieval. Barcelona,
1990.
25. María del Carmen Álvarez Márquez: La Baronia de la Conca d’Òdena. Barcelona, 1990.
26. Margarida Anglada, M. Àngels Fernández i Concepció Petit: Els quatre llibres de la
reina Elionor de Sicília a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona, 1992.
27. Jordi Andreu i Daufí, Josep Canela i Farré i M. Àngels Serra i Torrent: El llibre de
comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle xv. Primer llibre me-
morial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera e de Navalles.
Barcelona, 1992.
28. Josep M. Sans i Travé: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont. Bar-
celona, 1992.
29. Montserrat Bajet i Royo: El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle xvi.
Edició del “Llibre de les Ordinations”. Barcelona, 1994.
30. Josep Hernando: Llibres i lectors a la Barcelona del segle xiv. Volum I. Barcelona, 1995.
31. Josep Hernando: Llibres i lectors a la Barcelona del segle xiv. Volum II. Barcelona, 1995.
32. Maria Mercè Costa i Paretas: La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la mo-
narquia de la Corona d’Aragó (segles xiii-xiv). Barcelona, 1998.
33. Antoni Udina i Abelló: Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la Corona
d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona, 2001.
34. Ricardo Cierbide: Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant Joan
de Jerusalem (segles xiv-xv). Barcelona, 2002.
35. Agustí Alcoberro: L’exili austriacista (1713-1747). Volum I. Barcelona, 2002.
36. Agustí Alcoberro: L’exili austriacista (1713-1747). Volum II. Barcelona, 2002.
37. Josep Maria Sans i Travé: El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Primera història del
monestir de Vallbona. Barcelona, 2002.
38. Josep M. Pons i Guri: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum IV. Barcelo-
na, 2006.
39. José Enrique Ruiz-Domènec: Quan els vescomtes de Barcelona eren. Història, cròni-
ca i documents d’una família catalana dels segles x, xi i xii. Barcelona, 2006.
40. Eulàlia Miralles (ed.): Antoni Viladamor, Història general de Catalunya. Volum I.
Barcelona, 2007.
41. Eulàlia Miralles (ed.): Antoni Viladamor, Història general de Catalunya. Volum II.
Barcelona, 2007.
42. Josefina Mutgé i Vives: El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a
través de la documentació de cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1287-
1510). Barcelona, 2008.
43. Rodrigue Tréton (ed.): El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or
d’Aragó. Compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús
de la seca de Perpinyà. Barcelona, 2009.
44. Joan Papell i Tardiu (ed.): Compendium abreviatum. Còdex del monestir de Santa
Maria de Santes Creus dels segles xv i xvi, de Fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador.
Barcelona, 2009.
45. Montserrat Duran Pujol (ed.): Llibre de la confraria y offici de perayres de la vila de
Igualada, en lo qual estan continuadas las ordinacions y determinacions de dit offi-
ci, tretas del llibre de la confraria de perayres de la ciutat de Barcelona (1614-1887).
46. Montserrat Duran Pujol (ed.): Llibre de la confraria y offici de perayres de la vila de
Igualada, en lo qual estan continuadas las ordinacions y determinacions de dit offi-
ci, tretas del llibre de la confraria de perayres de la ciutat de Barcelona (1614-1887).
47. Carles Díaz Martí (ed.): La primera crònica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra
(1413-1604) de Francesc Talet. Barcelona, 2013.
48. Joan Ferrer i Godoy (ed.): Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època
moderna 1630-1859. Volum I. Barcelona, 2013.
49. Joan Ferrer i Godoy (ed.): Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època
moderna 1630-1859. Volum II. Barcelona, 2013.
Textos i Documents. “Maior”

1. Jesús Massip i Fonollosa i altres: Costums de Tortosa. Barcelona, 1996 (format 22 ×
31 cm).
2. Germà Colon i Arcadi Garcia: Llibre del Consolat de Mar. Barcelona, 2001.

Estudis
1. AA. DD.: Estudis sobre història de la Institució Notarial a Catalunya, en honor de Rai-
mon Noguera. Barcelona, 1988.
2. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya. I. Actes del Ir Simposi In-
ternacional de 1990. Barcelona, 1991.
3. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya. II. Actes del IIn Simposi
Internacional de 1991. Barcelona, 1992.
4. Ángel Martínez Sarrión: Monjos i clergues a la recerca del Notariat. Estudi dels docu-
ments llatins de l’abadia de Sankt Gallen (segles viii-xii). Barcelona, 1992.
5. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): Ius proprium - Ius commune a Europa. El dret comú
i Catalunya, III. Actes del IIIr Simposi Internacional de 1992: Homenatge al professor
André Gouron amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la
Universitat de Barcelona. Barcelona, 1993.
6. Arcadi Garcia i Sanz i Núria Coll i Julià †: Galeres mercants catalanes dels segles xiv i
xv, Barcelona, 1994.
7. AA. DD.: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 1994.
8. Belén Moreno Claverías: La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle xviii. El
contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona, 1995.
9. Josep M. Puig Salellas: De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Barcelona,
1996.
10. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, IV. Actes del IVt Simpo-
si Internacional de 1994: Homenatge al professor Josep M. Gay Escoda. Barcelona,
1995.
11. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, V. Actes del Vè Simposi
12. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VI. Actes del VIè Simposi
13. Jaume Codina: Contractes de matrimoni al delta del Llobregat. Barcelona, 1997.
14. Maria Adela Fargas Peñarrocha: Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratè-
gies de consolidació de la classe dirigent. Barcelona, 1997.
15. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VII. Actes del VIIè Simposi
16. Tomàs López Pizcueta: La Pia Almoina de Barcelona (1161-1350). Estudi d’un patrimo-
ni eclesiàstic català baixmedieval. Barcelona, 1998.
17. Josep M. Cruselles: Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i compor-
tament social a la primera meitat del segle xv. Barcelona, 1998.
18. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, VIII. Actes del VIIIè Simpo-
si Internacional de 1998. Barcelona, 1999.
19. Josep Serrano Daura (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les
Jornades d’Estudi. Volum I. Barcelona, 1999.
20. Josep Serrano Daura (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de les
Jornades d’Estudi. Volum II. Barcelona, 1999.
21. Anna Rich Abad: La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a través de la docu-
mentació notarial. Barcelona, 1999.
22. Aquilino Iglesia Ferreirós (ed.): El dret comú i Catalunya, IX. Actes del IXè Simposi
Internacional de 1999: La família i el seu patrimoni. Barcelona, 2000.
23. AA. DD.: Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 2000.
24. Jordi Figa i López-Palop (ed.): Miscel·lània Lluís Figa i Faura. Barcelona, 2000.
25. Josep Serrano i Daura: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet,
d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum I. Barcelona, 2000.
26. Josep Serrano i Daura: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet,
d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum II. Barcelona, 2000.
27. Daniel Piñol i Alabart: El notariat públic al Camp de Tarragona. Història, activitat,
escriptura i societat (segles xiii-xiv). Barcelona, 2000.
28. Maria Vilar i Bonet: Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde, Bar-
celona, 2000.
29. Cristina Borau: Els promotors de capelles i retaules en la Barcelona del segle xiv. Barce-
lona, 2003.
30. Alfons Zarzoso: Medicina i Il·lustració a Catalunya. Barcelona, 2004.
31. Santiago de Llobet Masachs: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Barcelona, 2005.
32. Joaquim Albareda Salvadó: El “cas dels catalans”. La conducta dels aliats arran de la
Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona, 2005.
33. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: Els magistrats de la Reial Audiència de Catalunya a
la segona meitat del segle xvii. Barcelona, 2006.
34. Imma Puig Aleu: Una visita pastoral al Baix Empordà als anys 1420-1423. Barcelona,
2006.
35. Maria Garganté Llanes: Arquitectura religiosa del segle xviii a la Segarra i l’Urgell. Con-
dicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona, 2006.
36. Martín Rodrigo y Alharilla: Indians a Catalunya: capitals cubans en l’economia cata-
lana . Barcelona, 2007.
37. Victòria Almuni Balada: La catedral de Tortosa als segles del gòtic, volum I, Barcelona,
2007.
38. Victòria Almuni Balada: La catedral de Tortosa als segles del gòtic, volum II, Barcelona,
2007.
39. Nativitat Castejón Domènech: Aproximació a l’estudi de l’Hospital de la Santa Creu de
Barcelona. Repertori documental del segle xv. Barcelona, 2007.
40. Jaume Auferil i Bea (ed.): Antoni Vallmanya, Poesies. Barcelona, 2007.
41. Carles Vela i Aulesa: Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testa-
ments, família i sociabilitat, Volum I, Barcelona, 2007.
42. Carles Vela i Aulesa: Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testa-
ments, família i sociabilitat, Volum II, Barcelona, 2007.
43. Lluís Monjas Manso: La reforma eclesiàstica i religiosa de la província eclesiàstica Tarra-
conense al llarg de la baixa edat mitjana. Barcelona, 2008.
44. Joan Soler i Jiménez: La formació de la Pobla de Santa Pau a redós del castell dels ba-
rons (1248-1331). Barcelona, 2008.
45. Jordi Morelló Baget: Municipis sota la senyoria dels creditors de censals: la gestió del
deute públic a la baronia de la Llacuna (segle xv). Barcelona, 2008.
46. Francesc Teixidó i Puigdomènech: Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum I. Barcelona,
2008.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum II. Barcelona,
2009.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum III. Barcelona,
2009.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum IV. Barcelona,
2009.
comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). Volum V. Barcelona,
2009.
51. Eduard Martí Fraga: La classe dirigent catalana. Els membres de la Conferència dels
Tres Comuns i del Braç Militar (1697-1714). Barcelona, 2009.
52. Roser Sabanés i Fernández: Els concilis ilerdenses de la província eclesiàstica Tarraco-
nense a l’edat mitjana (546-1460). Barcelona, 2009.
53. Xavier Solà i Colomer: El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió,
cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-
1835). Volum I. Barcelona, 2010.
54. Xavier Solà i Colomer: El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió,
cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-
1835). Volum II. Barcelona, 2010.
55. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: La mitjana noblesa catalana a la darreria de l’etapa
foral. Barcelona, 2010.
56. Manuel Güell: Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a
l’època moderna. Barcelona, 2011.
57. Josep M. Gironella i Granés: Els molins i les salines de Castelló d’Empúries al segle
xiv. La mòlta de cereals, el batanatge de teixits i l’obtenció de sal en una vila catalana
baixmedieval. Barcelona, 2010.
58. Llorenç Ferrer i Alòs: Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalu-
nya central (segles xviii-xix). Barcelona, 2011.
59. Elvis Mallorquí: Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles xiii-xiv. Barcelona,
2011.
60. Jordi Roca Vernet: La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspira-
dors. Barcelona, 2011.
61. Josep Capdeferro Pla: Ciència i experiència. El jurista Fontanella (1575-1649) i les
seves cartes. Barcelona, 2012.
62. Montserrat Richou i Llimona: La terra, la família i la mort al Baix Maresme (1348-
1486). Barcelona, 2012.
63. Pere Gifre Ribas: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup
social pagès (vegueria de Girona, 1486-1730). Barcelona, 2012.
64. Elisa Badosa i Coll †: La Barcelona del barroc a través d’una família de comerciants: els
Amat. Barcelona, 2012.
65. Miquel Àngel Martínez Rodríguez: Felip IV i Catalunya. Barcelona, 2013.
66. Jaume Fullola Fuster: Mequinensa: de l’aïllament agrari a l’eclosió minera. Barcelona,
2013.
Acta Notariorum Cataloniae

1. Laureà Pagarolas i Sabaté: El protocol del notari Bonanat Rimentol de 1351. Barcelo-
na, 1991.
2. Pere Puig i Ustrell: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242.
3. Pere Puig i Ustrell: Capbreu primer de Bertran acòlit, notari de Terrassa, 1237-1242.
4. J. Hernando, J. Fernàndez, J. Günzberg: Liber examinationis notariorum civitatis Bar-
chinone (1348-1386). Barcelona, 1992.
5. G. Gonzalvo, M. C. Coll, O. Samprón: El protocol del notari Pere de Folgueres (1338).
Barcelona, 1996.
6. Rafael Ginebra i Molins: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-
7. Rafael Ginebra i Molins: El Manual primer de l’Arxiu de la Cúria Fumada de Vic (1230-
8. Miquel Forrellad Solà: Manual de Francesc Ajac, notari de Sabadell, 1400-1402. Bar-
celona, 1998.
9. M. C. Coll, X. Cazeneuve, J. Hernando: El manual de Joan de Cabreny (1385-1386).
Barcelona, 1999.
10. Rafel Ginebra i Molins, Anna Maria de Rocafiguera i Garcia, Jordi Vilamala i Salvans:
El manual de 1641 de Joan Francesc Torrellebreta, notari de Vic. Barcelona, 2001.
11. Joan Papell i Tardiu: El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer,
notari de Valls (1790-1791). Volum I. Barcelona, 2001.
12. Joan Papell i Tardiu, El manual de les escriptures públiques d’Ignasi Cases i Ferrer,
notari de Valls (1790-1791). Volum II. Barcelona, 2001.
13. Miquel Torras i Cortina: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania públi-
ca d’Igualada (1475-1479). Volum I. Barcelona, 2003.
14. Miquel Torras i Cortina: El manual del notari Pere Pau Solanelles de l’escrivania públi-
ca d’Igualada (1475-1479). Volum II. Barcelona, 2003.
15. Joan Peytaví Deixona: El manual de 1700 de Jaume Esteve, notari de Perpinyà. Barcelo-
na, 2004.
16. Teresa Aleixandre i Segura: El Liber Iudeorum núm. 90 de l’Aleixar. Barcelona, 2004.
17. Hug Palou i Miquel: Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262).
18. Hug Palou i Miquel: Els libri notularum de Santa Coloma de Queralt (1240-1262).
19. Isabel Companys i Farrerons: El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres
i Soler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf. Volum I. Barcelona,
2009.
20. Isabel Companys i Farrerons: El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres i
Soler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf. Volum II. Barcelona,
2009.
21. Pilar Meilán Campo: Manual de Marina de Josep Serra, notari de Mataró (1774-1775).
Barcelona, 2010.
22. Rubén Molina i Campoy i Aymat Catafau Castellet: La nòtula del notari Bernat Frigola
de Cotlliure. Barcelona, 2011.
23. Carme Muntaner i Alsina: El Manual de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges (1794-
24. Carme Muntaner i Alsina: El Manual de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges (1794-
25. Ricard Jordi Bañó i Armiñana: Un notal alcoià dels anys 1296-1303. Barcelona, 2013.
Llibres de Privilegis
1. Max Turull i Rubinat, Montserrat Garrabou i Peres, Josep Hernando i Delgado i Josep
M. Llobet i Portella: Llibre de Privilegis de Cervera, 1182-1456. Barcelona, 1991.
2. J. Vallés, J. Vidal, M. C. Coll i J. M. Bosch: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum I. Bar-
celona, 1992.
3. J. Vallés, J. Vidal, M. C. Coll i J. M. Bosch: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum II.
Barcelona, 1992.
4. Antoni Mayans i Plujà i Xavier Puigvert i Gurt: Llibre de Privilegis d’Olot (1315-1702).
Barcelona, 1995.
5. Marc Torras i Serra: Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona, 1996.
6. G. Gonzalvo, J. Hernando, F. Sabaté, M. Turull i P. Verdés: Els llibres de privilegis de
Tàrrega (1058-1473). Barcelona, 1997.
7. Christian Guilleré: Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533). Barcelona, 2000.
8. Griselda Juliol i Albertí: Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624). Barcelona,
2001.
9. Antoni Cobos Fajardo: Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585). Barcelona,
2004.
10. Teresa Cardellach i Giménez, Pere Puig i Ustrell, Vicenç Ruiz i Gómez i Joan Soler
i Jiménez: Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652), Barcelona,
2006.
11. Anna Gironella Delgà: Llibre groc de la ciutat de Girona. Barcelona, 2007.
12. Joan Villar i Torrent: Llibre de privilegis de Palafrugell (1250-1724). Barcelona, 2007.
13. Sebastià Bosom i Susanna Vela: Llibre de privilegis de la vila de Puigcerdà. Barcelona,
2007.
14. Sebastià Bosom i Susanna Vela: Llibre de les provisions reials de la vila de Puigcerdà.
Barcelona, 2009.
15. Vicent Garcia Edo: El Llibre Verd de Perpinyà (segle xii-1395). Barcelona, 2010.
Diplomataris
1. Josep Maria Marquès: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv).
2. Josep Maria Marquès: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. ix-xiv).
3. Pau Mora - Lorenzo Andrinal: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real
de Mallorca, 1361-1386. Volum I. Barcelona, 1993.
4. Pau Mora - Lorenzo Andrinal: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real
de Mallorca, 1361-1386. Volum II. Barcelona, 1993.
5. Maria Pardo i Sabartés: Mensa episcopal de Barcelona (878-1299). Barcelona, 1994.
6. Albert Benet i Clarà: Diplomatari de la Ciutat de Manresa (segles ix-x). Barcelona,
1994.
7. Esteve Pruenca i Bayona: Diplomatari de Santa Maria d’Amer. Barcelona, 1995.
8. Pere Puig i Ustrell: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari
dels segles x i xi. Volum I. Barcelona, 1995.
dels segles x i xi. Volum II. Barcelona, 1995.
dels segles x i xi. Volum III. Barcelona, 1995.
11. Antoni Virgili: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona, 1997.
12. Josep M. Marquès: Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300).
Barcelona, 1997.
13. Ramon Martí: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100). Barcelona,
1997.
14. Xavier Pérez i Gómez: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles x-xii).
Barcelona, 1998.
15. Andreu Galera i Pedrosa: Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276).
Barcelona, 1998.
16. Ramon Sarobe: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200).
17. Ramon Sarobe: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200).
18. Gaspar Feliu i Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona
de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum I. Barcelona, 1999.
de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum II. Barcelona, 1999.
de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum III. Barcelona, 1999.
21. Jesús Alturo i Perucho: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de
1076 a 1244. Barcelona, 1999.
22. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum I.
Barcelona, 2000.
23. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515). Volum II.
Barcelona, 2000.
24. Pere Puig, Vicenç Ruiz i Joan Soler: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria
d’Ègara. Terrassa, 958-1207. Barcelona, 2001.
25. Antoni Virgili (ed.): Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212). Episcopat
de Gombau de Santa Oliva. Barcelona, 2001.
26. Antoni Bach i Riu: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I.
Barcelona, 2002.
27. Antoni Bach i Riu: Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum II.
Barcelona, 2002.
28. Josep M. Pons i Guri i Hug Palou i Miquel: Un cartoral de la canònica agustiniana
de Santa Maria del castell de Besalú (segles x-xv). Barcelona, 2002.
29. Manuel Pastor i Madalena: El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d’un senyoriu
valencià. Barcelona, 2004.
30. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum III.
Barcelona, 2005.
31. M. Josepa Arnall i Juan: Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Volum IV.
Barcelona, 2005.
32. Arxiu Municipal de Girona: Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona
(1144-1862). Volum I. Barcelona, 2005.
(1144-1862). Volum II. Barcelona, 2005.
(1144-1862). Volum III. Barcelona, 2005.
35. Joan Papell i Tardiu: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-
36. Joan Papell i Tardiu: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-
37. Josep Baucells, Àngel Fàbrega, Manuel Riu, Josep Hernando i Carme Batlle (eds.):
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum I. Bar-
celona, 2006.
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum II. Barce-
lona, 2006.
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum III. Barce-
lona, 2006.
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum IV. Barce-
lona, 2006.
Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi. Volum V. Barce-
lona, 2006.
42. Jordi Bolòs: Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles x-xv). Barce-
lona, 2006.
43. Joan Ferrer i Godoy: Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-
1273). Barcelona, 2009.
44. Irene Llop (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum I. Barcelona,
2009.
45. Irene Llop (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres. Volum II. Barcelona,
2009.
46. Josep Maria Marquès i Planagumà: El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Ro-
cabertí, bisbe de Girona (1318-1324). Barcelona, 2009.
47. Jordi Bolòs: Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona, 2009.
48. Ignasi J. Baiges, Gaspar Feliu, Josep M. Salrach (dirs.): Els pergamins de l’Arxiu
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum I. Barce-
lona, 2010.
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum II. Barce-
lona, 2010.
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum III. Barce-
lona, 2010.
Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum IV. Barce-
lona, 2010.
52. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum I. Barcelona, 2010.
53. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum II. Barcelona, 2010.
54. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum III. Barcelona, 2010.
55. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum IV. Barcelona, 2010.
56. Rodrigue Tréton (ed.): Diplomatari del Masdéu. Volum V. Barcelona, 2010.
57. Ernest Belenguer Cebrià (ed.): Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat
de València (1479-1516). Volum I. Barcelona 2011.
58. Ernest Belenguer Cebrià (ed.): Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat
de València (1479-1516). Volum II. Barcelona 2011.
59. Jesús Alturo i Perucho: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant
Joan de Jerusalem (1245-1300). Barcelona, 2010.
60. Ramon Chesé Lapeña (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Volum I.
Barcelona, 2011.
61. Ramon Chesé Lapeña (ed.): Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198.
62. Stefano M. Cingolani: Diplomatari de Pere I el Gran. 1. Cartes i Pergamins (1258-1285).
Barcelona, 2011.
63. Pere Puig i Ustrell, Vicenç Ruiz i Gómez, Joan Soler Jiménez, Alan Capellades i Riera:
Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291. Barcelona,
2013.
64. Elvis Mallorquí Garcia: Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300).
65. Elvis Mallorquí Garcia: Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300).

Sant Joan de Les Abadesses en Època Moderna (1630-1859) - Volum I

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Sant Joan de Les Abadesses en Època Moderna (1630-1859) - Volum I

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

actes i resolucions

Col·lecció Textos i Documents

Director tècnic: Josep Maria Sans i Travé

Edició a cura de Joan Ferrer i Godoy

© Joan Ferrer Godoy, 2013

los de la iglesia, dega portar lo llibre de resolucions en lo Arxiu, y que

44. Primer esment de la denominació “Ajuntament” a les resolucions capitulars.

45. Incompareixença d’una persona citada davant l’autoritat judicial (DCVB).

46. Estat de conservació molt deficient.

“se llegí lo decret del senyor bisbe sobre correcció de Cor, no

47. El bisbe de Vic era Antoni Manuel de Hartalejo.

“... se resolgué y se convingué que lo canonge obrer fas mirar com

Encàrrec d’un santcrist de plata.

48. Estat de conservació molt deficient, que dificulta la identificació del contingut

51. Estat de conservació molt deficient, que dificulta l’ampliació del contingut

Proposta d’eixamplar la porta que comunica l’església amb el claustre.

“... se resolgue que respecte las notables faltas se reparaban en

Conflicte entre l’ajuntament i el capítol perquè el primer no assumeix certes

“Ítem que se reprovava lo dit doctor Corriols que trauria a puntades

etc. y que denotava una preheminencia a favor del Capítol y se fes-

53. Honorat Crehuet i Bartolí.

a l’I·lustre Capítol que sa Real Magestat se havia dignat ferli la gracia

54. Quadern col·locat erròniament en la seqüència de l’enquadernació.

comuna i capitular: canonge Bosch; receptor del pa: canonge Bosch;

57. Mal estat de conservació: pèrdua de suport.

58. Mal estat de conservació: pèrdua de suport.

“Ítem ... se resolgué posar en la punta de la vara del estandart

59. Mal estat de conservació: pèrdua de suport.

“Ítem se resolgué donar alguna gratificació al sr. comensal Pujol

60. Mal estat de conservació: pèrdua de suport.

61. La capella de Sant Mateu correspon, a l’actualitat, a l’espai de davant del

63. Mal estat de conservació: pèrdua de suport.

Senyora Nativitat dels dos senyors Infants, y ajust deffinitiu de la pau

la dita caixa y posar-la de modo que no puga facilment obrirse, com

1784, gener, [2...]

64. Inici d’un quadern mal col·locat en la seqüència de l’enquadernació.

Reparació del vericle.

es: emprius, Curia, jurisdicció y capbrevació, deixant los altres punts

65. Francesc de Veyan i Mola.

per a tractar dits asuntos; se resolgué y se comissionà unanimes al

66. Pedro Rodríguez de Campomanes, 1724-1802.

“... que los pabordes del Roser havian demanat si apareixia ve al

68. Mal estat de conservació, pèrdua de suport i no es llegeix el marge.

vor del Il·lustrissim senyor Bisbe y clero catholic de dita [Cata...] de

69. Fi d’un quadern mal col·locat en la seqüència de l’enquadernació. L’any 1784

“Proposà lo senyor arxipreste que, per graves motius que tenia,

Llànties al beat Miró.

altar en lo cantó major o devant la capella de casa an Ros, que cuidas

batlle y assessor maniestantlos las queixass que havian donat lo [SS]

“... y que interinament cuidar lo senyor canonge obrer de enviar

naren los senyors canonges Hospital y Plaromaní junt amb lo senyor

Obres a l’església parroquial de Sant Martí de Surroca.

sencia de sa il·lustrissima; ÿ se resolgué respondrer a la carta de sa

lo numero o lletra corresponent quedará notada la qualitat y numero

8º Lo sagrista pendra inventari de totas las robas de la sagristia

17 Que per fer lo estat de las bolsas comuna ÿ pabordria [sic]

1787, gener, [1...]

“Se resolgué concedir pregarias de sol als senyors regidors adver-

que lo senyor arxipreste havia respost estaba ocupat, se resolgué fir-

resolucio de 14 desembre [...] es del tenor seguent. Proposá lo senyor

pues aixi ho avia insinuat nostre il·lustre prelat. Se resolgué sobre la

per lo espaÿ de dos mesos en avant despues de viaticats, ÿ no mes;

senyor canonge Cibat per firmar aquella ÿ en effecte fou firmada en