Col·lecció Estudis
Estudis, 31
El matrimoni infantil a
Catalunya i Europa
per
SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
BARCELONA, 2005
© Santiago de Llobet Masachs, 2005
Edita: Pagès Editors, SL
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
Primera edició: octubre de 2005
ISBN: 84-9779-324-2
Dipòsit legal: L-1000-2005
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L.
Índex
Pròleg ............................................................................................... 9
Introducció ...................................................................................... 13
Abreviacions .................................................................................... 35
3.3. El matrimoni a curta edat vist per les lleis civils i canòni-
ques .................................................................................... 78
4. El Dret Nou: des del Decret de Gracià fins al Concili de
Trento (segles XII-XVI) .................................................................. 85
4.1. Del Decret de Gracià a les Decretals de Gregori IX (anys
1140-1239). La gran regulació de les esposalles i del ma.
trimoni infantil .................................................................... 88
4.2. La dispensa de matrimoni entre el fill del rei d’Angla-
terra i la filla del rei de França (any 1160) ........................ 96
4.3. El matrimoni infantil després de les Decretals de
Gregori IX fins al Concili de Trento; avenços, retro-
cessos i definicions d’Enric de Segusio, cardenal
Ostiense ............................................................................. 102
4.4. El matrimoni infantil segons el pensament teològic de
l’Església. Consideracions entorn de la impotència se-
xual de l’impúber ................................................................ 110
4.5. De la dispensa eclesiàstica: teoria i funcionament fins al
Concili de Trento................................................................. 114
4.6. Les lleis civils després de Gracià i les edats per casar-se .. 116
4.7. Pubertat i impubertat segons la fisiologia i la medicina
fins al segle XVI ..................................................................... 118
5. El Dret Novíssim: des del Concili de Trento fins a la publica-
ció del Codi de Dret Canònic de 1917 i l’actualitat................... 120
5.1. El Concili de Trento, les tensions per la reforma del ma-
trimoni i els efectes sobre el matrimoni infantil ............... 122
5.2. La reforma de la cúria romana i el sorgiment de la bu-
rocràcia després de Trento. Els documents i el matrimoni
infantil ................................................................................ 124
5.3. El dret canònic després del Concili de Trento fins avui i la
reducció del matrimoni infantil mitjançant la complexitat
burocràtica .......................................................................... 127
5.4. Els altres drets del cristianisme no catòlic i dels estats.
El trencament del monopoli matrimonial ......................... 138
5.5. El dret canònic oriental: les edats per casar-se i el casa-
ment d’impúbers.......................................................................... 140
5.6. La percepció de pubertat i impubertat, i les edats de l’ho-
me del segle XVI al segle XX ................................................ 142
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 7
CONCLUSIONS
I. Aspectes rellevants del matrimoni infantil al llarg de la història 285
II. Aspectes interns del matrimoni infantil en la confrontació
Família-Església i el seu trasllat al dret .................................. 290
III. Aspectes interns relacionats amb la idiosincràsia de pares i
tutors ........................................................................................ 292
IV. Aspectes socials que fan viable el matrimoni infantil ........... 295
V. Causes que fan desaparèixer el matrimoni infantil ............... 296
VI. Consideracions finals ............................................................... 297
Així, s’han establert les edats per a la milícia, per al treball, per al
reconeixement de la pubertat, per a la fertilitat, per a la comprensió
d’un dret o d’un judici (edat del judici de raó) i per a la convicció re-
ligiosa. Aquestes edats han anat variant segons els interessos i les ne-
cessitats de vàries classes de poder (polític, eclesiàstic, econòmic...).
Sovint, una edat s’ha legitimat per l’altra, prèviament més legitimada
o naturalitzada. L’ideal jurídic ha oscil·lat entre el bé de la tutela i el
bé de l’emancipació. I el catolicisme, normalment addicte a la repres-
sió de la sexualitat, no ha dubtat en acomodar-se a aquest fet i així
obtenir-ne el primer dret.
La segona variable, que anà a voltes aparellada i a voltes en
contra de l’anterior, fou la dels interessos civils. Foren les esposa-
lles, especialment quan en forma de capítols matrimonials oferien
un contracte irrevocable, les que finalment pogueren més que el ma-
trimoni infantil, i per això acabà desapareixent. Perquè la confiança
en aquests contractes, caracteritzats, en la forma, per la seva irrevo-
cabilitat, i en la substància, pels seus heretaments preventius, i gau-
dint de ple dret registral, constituí una fe major que la dipositada
en matrimonis infantils. Els nens es convertirien, amb el temps, en
adults, i les coses es podien complicar. Els contractes d’esposalles
sacrificarien l’ideal de l’emancipació i de la voluntat de disposar, pel
de la tutela d’un bé jurídic: el de la propietat entesa de determinada
manera. Llavors, unes prelacions patrimonials ja havien donat lloc a
l’obligació contractual que persistiria malgrat la minoria dels futurs
contraents. En altres paraules, el contracte d’esposalles observava les
mateixes garanties patrimonials que els capítols matrimonials fets en
ocasió de la celebració del matrimoni. Ambdós es confonien. Per això
ja no era necessari precipitar el matrimoni, sinó garantir la irrevoca-
bilitat del contracte d’esposalles com a capítols matrimonials.
L’altre cas, el del reconeixement de la unió sexual infantil, sem-
bla que, sense el recolzament de l’interès jurídic civil, i amb una doc-
trina eclesiàstica cada cop més contrària a la vida sexual, sucumbí a
la moral de repressió sexual generalitzada, sobre la qual no cal insis-
tir després de Foucault.
Tot plegat ens fa reflexionar sobre una diferència dins l’època
moderna. En el seu primer temps (el que Hazard anomena “de cri-
si de la consciència europea”), en la primera Il·lustració, en l’època
d’apogeu doctrinal del dret natural, el fet de la pubertat i la identitat
successòria (la rabassa que no mor) tenien una força que la medi-
cina, el dret i la religió trobaven natural. I per això li conferien vida
12 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
* * *
* * *
* * *
* * *
vidus. Això és el que han entès algunes cultures. Tant és així que
fins i tot hi ha hagut casos extrems: el del regne annamita —actual
Vietnam—, on fins a mitjan segle XIX no fou prohibit el matrimoni
de criatures encara en el si matern, feien això mitjançant l’inter-
canvi, entre els pares, d’un tros de vestit que segellava el contracte
(Aubert, 1865:II, 119).
A l’Àsia oriental, la majoria de societats encara tenen —o tenien
a finals del segle XX— el matrimoni infantil en ús. Al principi del se-
gle XVI, Antonio de Morga, Alcalde del Crim de la Reial Audiència
de Filipines, publicava que l’arxipèlag tenia el costum de casar els
homes amb nenes petites “y aun antes de juntarse con su muger,
tener mucho tiempo acceso con su suegra” (Morga, 1997: 284). A
la societat Ifugao, en aquestes illes, a mitjan segle XX encara es
recollien mostres de bodes d’impúbers entre les famílies dels caps
i poderosos (Barton, 1938: 9). Al continent, la cultura Thai encara
manté, en comunitats rurals, el casament de nens (Ayabe, 1973:
21), el qual és present també entre els Toradja (Haar, 1948: 176),
així com entre els Garo, amb matrimonis de nenes per sota dels 12
anys (Costa, 1954: 1041-1062).
En certes regions de la Xina s’havia practicat el matrimoni in-
fantil (Wolf/Huang, 1980); i també a l’Índia, on ha deixat un bon ras-
tre d’estudis sociològics, jurídics, històrics, demogràfics, antropolò-
gics, etc., a causa de la pervivència d’aquesta pràctica matrimonial
(Sastry, 1949; Kapadia, 1966 i 1978; Pradesh / Audinarayana / Muker-
ji, 1990; Matin, 1992; Nagi, 1993, etc.).
Quant a Amèrica, són interessants les conclusions de l’anàlisi
dels censos mexicans del segle XVI, en particular els dels nahuas de
l’Estat de Morelos; degudament buidats, han fet veure que el matri-
moni infantil, sobretot de les dones, era la regla generalitzada —es-
tablint matrimoni en edats compreses entre vuit i deu anys— abans
que els missioners espanyols convertissin els indígenes (McCaa,
1996: 10-31). També hi ha referències sobre matrimonis infantils al
Perú. En 1567, una visita als indígenes feta pel doctor Cuenca, Oïdor
de la Reial Audiència de Lima, dóna com a resultat una carta dirigi-
da a la clerecia del 2n. Concili de Lima, en la qual apareix la notícia
següent:
“…Algunos sacerdotes, por contemplación con los encomenderos,
entendiendo que el indio casado paga más tributos que el soltero,
casan muchachos de muy poca edad, para que en la tasa se pon-
gan por casados, los cuales no saben ni regirse ni pueden ganar
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 29
* * *
* * *
* * *
a. Any o anys
ADB Arxiu Diocesà de Barcelona
ADCH Archives Départementales de la Charente
ADG Arxiu Diocesà de Girona
ADHV Archives Départementales de la Haute-Vienne
ADP Archivo Diocesano de Pamplona
ADPO Archives Départementales des Pyrennées Orientales
ADS Archives Départementales de Savoia
ADSU Arxiu Diocesà de la Seu d’Urgell
AFV Arxiu Ferran Viader de Parets d’Empordà
AHCO Arxiu Històric Comarcal d’Olot
AHG Arxiu Històric de Girona
ALL Arxiu patrimonial de la família Llobet de Vidreres
AN Archives Nationales de París
AP Arxiu Parroquial
APA Arxiu Parroquial d’Avinyonet del Puigventós
APC Archivo Parroquial de Cirauqui
APF Arxiu Parroquial de Foixà
APG Arxiu Parroquial de Gelida
APU Arxiu Parroquial d’Ullastret
APV Arxiu Parroquial de Vilert
Arist. Aristòtil
BIHY Borthwick Institute of Historical Research de York
CHB Ciutadà Honrat de Barcelona
36 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
* * *
1. En la majoria de textos que fem servir, les edats són referides al sexe masculí en
termes de virilitat; també indiquen expressament etapes de la vida masculina sense tenir
en compte el gènere, pel fet que es tracta d’èpoques i societats en què la dona ha tingut un
paper secundari. És comprensible, doncs, que poques vegades els aspectes femenins siguin
tractats amb la sensibilitat amb què ho fem avui dia.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 39
adeptes avui dia, sense tenir en compte que, si això fos veritat, totes
les dones tindrien el període en les mateixes dates.
Aristòtil, en la mateixa obra, en teoritzar sobre el desenvolupa-
ment de la pubertat en l’ésser humà, explica els canvis fisiològics en
la veu, la forma del cos, etc., i sobretot en un aspecte important en
els matrimonis, car, com veurem a la segona part d’aquest treball, és
l’expansió de la sexualitat vinculada a la pubertat el que cal controlar.
Les paraules que fa servir són indicades en aquests termes:
Sobretot en aquesta edat, cal vigilar més els nens que les nenes.
En efecte, llavors es manifesta una major inclinació a usar dels
plaers del sexe, que per aquesta època comencen a desenvolu-
par-se, de tal manera que, si hom no refrena curosament tot
impuls que sobrepassi les exigències que reclama el desenvo-
lupament del mateix cos abstenint-se de pràctiques amoroses,
es creen uns hàbits que l’acompanyaran la resta de la vida. Car
les joves que es donen als plaers sexuals sense limitació es fan
cada cop més dissolutes. I també els joves, si no es guarden de
relacions amb l’altre sexe o amb tots dos (Arist., Història dels
animals. VII, 581b, 11-20).
Una de les coses que caracteritzen els matrimonis infantils, com
veurem, és que, en la majoria de casos, no hi ha relacions carnals de
la parella fins ben entrada l’adolescència. Per això, cal entendre que
aquesta norma moral es manté, reconeixent així la sexualitat infantil
i la necessitat de la continència.
ella no ho podia fer. El parent proper i marit, que solia ser el germà
més gran del pare, en cap moment heretava el patrimoni; quan naixia
un fill mascle, aquest esdevenia hereu de l’avi. D’aquesta manera es
transmetia una altra vegada la propietat, el culte i es refeia la línia
hereva agnàtica trencada (Tébar/Tébar, 1998: 45-46).
La institució de l’epíklera va funcionar a la Grècia clàssica, amb
petites variants i denominacions, fins poc abans de l’expansió hel-
lenística; la practicaren Atenes, Esparta, Calcis de Tràcia, Mitilene,
Fòcide, Dodona... L’establiment de la monarquia i l’individualisme
trencaren les línies de parentiu i, a poc a poc, esdevingué innecesari.
Cap al segle IV aC ja era una institució en crisi (Tébar/Tébar, 1998:
57-59), però mentre va durar, mentre tingué una aplicació purista,
la legislació que guiava la institució fou molt concreta quant al casa-
ment de la filla epíklera i impúber.
En la primera llei de Gortina s’estatueix expressament que la
patroká o epíklera es casarà amb el germà del seu pare de més edat;
si hi ha germanes, la segona es casarà amb el germà que vingui des-
prés del de més edat, i així successivament; si no hi ha germans vius
del pare, amb els fills d’aquests, començant pel del germà més gran.
En el cas que el marit que li correspongui sigui impúber, l’epíklera o
patroká tindrà la casa i la meitat dels fruits del patrimoni fins que el
promès sigui púber amb 14 anys complerts i pugui casar-se. En el
cas que ella sigui impúber, els germans del pare menaran l’explotació
dels béns, la meitat dels quals anirà destinada al manteniment d’ella.
Aquesta viurà amb la seva mare; i si la noia fos òrfena de pare i mare,
viurà amb els germans d’aquesta última. Finalment, l’epíklera impú-
ber es casarà quan compleixi com a mínim 12 anys (Dareste/Haus-
soullier/Reinach, 1965: I, 375-381 i 391).
De tot això sembla despendre’s que, si en els moments en què la
família estava en la màxima crisi coneguda —l’absència de pare i de
fill hereu— les lleis establien que el matrimoni no s’havia de realitzar
fins a la pubertat, els casaments d’impúbers foren escassos, per no
dir inexistents, almenys entre les elits de les ciutats. Cap al segle IV
aC, durant l’expansió hel·lenística apareix un retard en les edats ma-
trimonials, almenys en certes ciutats i segons el que dicta la doctrina
aristotèlica.
L’anàlisi dels textos d’Aristòtil no dóna cap raó sobre els casa-
ments dels impúbers. Tracta de l’excessiva joventut dels contraents o
de les discordances i divergències mútues que podien sorgir entre la
parella, quan hi havia incapacitat d’engendrar per una de les parts.
44 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
disset anys; a partir dels disset anys d’edat creia que eren aptes
al servei de l’Estat i els inscrivia com a soldats. Els anomenava
juniores (joves) fins als quaranta-sis anys; més enllà d’aquesta
edat eren seniores (vells).
2. He anotat això perquè es coneguin les distincions que han
estat fetes pels nostres avantpassats sobre el judici i la distinció
entre infància, joventut i vellesa, d’acord amb la classificació de
Servi Tul·li, rei molt savi (Aulus Gellius: X, 28).
El rei Servi Tul·li, que degué regnar a Roma entre el 578 i el
535 aC, ha passat a la història com un gran reformador de la societat
romana. En realitat, independentment dels canvis socials que hagués
pogut establir, quant als conceptes d’edat té una visió que podríem
qualificar de comuna en la geografia mediterrània i en el món de les
ciutats estat. Si establim un paral·lelisme amb la cultura hel·lènica
—altrament contemporània— i la colonització grega i etrusca d’Itàlia,
i si partim dels escrits platònics i aristotèlics, observem que la no-
ció d’edat està sotmesa a la servitud militar i que interessa a tothom
—reis i assemblees— de legislar sobre la capacitat per dur i fer servir
les armes, deixant de banda allò que no pertany a aquest camp.
Això ve donat perquè l’organització de la pretesa constitutio
serviana gira entorn de la reorganització gentilícia del territori, la
suplantació de les antigues tribus, l’aparició de la civitas i l’ordena-
ment dels ciutadans en forma de centúries, en un acomodament de
les tàctiques militars a la falange hoplítica, coneguda a Grècia des del
segle VII i introduïda a Roma pels etruscs. Aquesta organització durà,
més tard, a la legió romana (Dionís d’Halicarnàs, IV, 13-21 i Roldan,
1991: I, 59).
La primera o més coneguda divisió d’edats a Roma és, doncs,
d’origen militar. Tot i això, la llarga transformació de l’entorn romà
en els períodes de monarquia, república i imperi, així com l’evolució
de l’expansió geogràfica, l’extensió del comerç i el domini del terri-
tori més enllà de la força, va obligar les autoritats del moment a fer
esforços d’adaptació i assimilació de les realitats socials. Les lleis,
establidores d’ordre en una oikoméne cada vegada més extensa, van
haver de tractar sobre les capacitats dels ciutadans lluny dels orde-
naments castrenses. I el concepte i divisió de l’edat va prendre forma
en el dret privat.
En aquest dret, apareix un primer gran ordenament que gira
entorn de l’establiment d’una única edat —catorze anys per a l’home
i dotze per a la dona— per a reconèixer el moment d’inici de la pu-
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 49
sinó dels astres, sense que hi hagi cap límit d’anys per viure. Alhora,
diu que els seguidors d’Esculapi afirmaven que la llargària de la vida
depèn dels dies i hores lunars, la qual cosa, per a una adaptació als
anys climatèrics, feia que els nats en un moment determinat fossin
cridats a morir de manera agrupada, progressiva i escalonada (Plini,
1977: VII, 95-100).
Llucià de Samòsata, en el segle II dC, comenta que la longevi-
tat està directament relacionada amb la dieta, el clima i el sòl on
viuen els individus. Posseeixen aquesta qualitat longeva les castes
que, com els escribes sagrats egipcis, els exegetes narradors de con-
tes assiris i àrabs, els bramans hindús, els mags perses, els parts,
els habitants de Bactriana, els habitants de Coràsmia, els aris, els
aqueus i els medes, mantenen dietes rigoroses i viuen consagrats
escrupolosament a la filosofia (Llucià, 1981: I, 167-168). Recomana
a les persones que vulguin arribar a una edat provecta que facin els
exercicis gimàstics adients i segueixin una dieta sana (Llucià, 1981:
I, 168).
A Roma, a partir del l’imperi, ha cristal·litzat la divisió d’edats
de l’home en cinc fases: infància, pubertat, adolescència, joventut, ve-
llesa. La periodicitat pot trobar-se en un bon nombre d’escrits: ja l’es-
menta Ciceró (1940: 148-149); Sèneca, en el conjunt de les Cartes a
Lucili (Sèneca, 1966); Servià (1965: III, 527-528), el conjunt de l’obra
de Lucreci (Lucretius Carus) (1993: 300-407), i d’altres encara. L’únic
dissident del quintet esmentat és Macrobi, que fa una divisió en perí-
odes de set anys de la vida humana fins al nombre de 10; són: infàn-
cia, puerícia, pubertat, adolescència, joventut, virilitat, edat consis-
tent, edat mitjana, senectut, decrepitud. Això fa que els períodes de
la vida tinguin un component climatèric, tot retornant al millor de la
tradició hipocràtica (Zacchia, 1661: 2).
Des de llavors, apareixen arreu els cinc termes per a dividir els
grups d’edats. Només en medicina i en poesia es manté —en cer-
tes proposicions— el nombre de quatre parts, en agrupar pubertat i
adolescència en una sola; la primera perquè no implica el concepte
d’adolescència en el procés dels canvis físics dels cos humà, i la sego-
na perquè pot construir lliurement a partir de la fertilitat imaginativa
de l’autor, amb més llibertat que en cap altra disciplina.
De Roma rebem, doncs, dues estructuracions fonamentals en el
concepte d’edat: la divisió de la vida en cinc etapes i l’existència d’un
punt d’inflexió entre la immaduresa i la maduresa de l’ésser humà, és
a dir, els conceptes de “majoria” i “minoria” d’edat.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 55
(ss. VIII-VI aC), la República (ss.VI-I aC), l’Alt Imperi (ss. I-II dC) i el
Baix Imperi (ss. III-V dC). Els historiadors del dret romà els redueixen
a: Dret Antic (dels orígens al s. II aC), Dret Clàssic (ss. II aC-III dC) i
Innovacions del Baix Imperi o Dret Imperial (ss. III-V dC).
Les investigacions extretes de l’estudi de l’antic dret romà abas-
ten el període de la història de Roma fins al segle II aC. Hi apareix
un sistema matrimonial semblant al grec pel que fa a l’essència. A
l’origen es confonia amb el dret sagrat patrici: era una unió santa,
que establia entre l’home i la dona una societat completa de vida, un
consortium omnis vitae, això és, una comunió absoluta d’interessos
divins i humans. És la definició cèlebre del matrimoni, divi et huma-
ni juris communicatio, que segles més tard definirà Modestí. (Dig.,
XXIII, 2,1)
El matrimoni constituïa, com a Grècia, una comunitat de cul-
te i un lloc de procreació de l’hereu (heres sacrorum), que havia de
perpetuar el culte als avantpassats (Westrup, 1943: 7). Cal enten-
dre que el matrimoni va començar regint-se pels costums familiars,
i d’aquí s’explica la pobresa de reglamentació jurídica (Gaudemet,
1962: 85).
La formació de la parella es contractava mitjançant una conven-
ció duta a terme pel pare de la dona i el futur marit. Aquesta conven-
ció va convertir-se en un contracte solemne i ritualitzat, que prenia el
nom de sponsio —promesa solemne. D’ell deriven els sponsalia —es-
posalles—, com a prometatge, i els termes de sponsus i sponsa per als
nuvis. Hi havia un intercanvi d’anells i un seguit de pactes econòmics
que afectaven ambdós contraents, entre els quals destacava la pecu-
nia que el pare donava a la filla i que, en cas de no dur-se a terme el
lliurament de la filla, calia donar al nuvi com una mena de clàusula
penal. I en el cas de trencament injustificat del contracte d’esposalles
per part del nuvi, aquest havia d’indemnitzar el pare de la núvia. Les
esposalles en dret romà antic eren, doncs, un afer de família regulat
per aspectes religiosos, socials i jurídics (Gaudemet, 1962: 86-87).
La celebració posterior del matrimoni era de caràcter familiar
i religiós, i no requeria cap acte jurídic formal. Hi havia ofrenes als
déus, intercanvi de consentiments mutus davant dels membres de
la família i almenys deu testimonis. Finalment, l’àpat de celebració.
Amb això quedava conclòs el matrimoni (Gaudemet, 1962: 87-88).
D’acord amb els costums, hi havia certes prescripcions ma-
trimonials d’ordre moral i social. Eren interdiccions d’ordre moral
l’edat i el parentiu; i d’ordre social, el matrimoni contret amb plebeus
58 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
4. Amb posterioritat a la redacció d’aquestes pàgines vaig poder constatar que tot
el que planteja Durry és quasi plagiat d’un text de Ludwig Friedländer. He tret les dades
de la versió anglesa de 1913: Roman life and manners under the Early Empire, London/New
York, George Routledge & Sons, Limited/E. P. Dutton & Co., 4 vols. Particularment del
volum IV, pàgs. 123-131.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 63
7. En la nota núm. 6 d’aquest article, García Garrido diu que sap que Durry prepara
una segona part del seu escrit. Com que la segona part de l’article va aparèixer en 1956, es
dedueix que García Garrido devia escriure això entre 1955-56 i la publicació italiana es va
retardar més enllà de la resposta de Durry.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 67
etc., que des d’aquest camp va passar a formar part de l’incipient dret
canònic, sempre des d’una imprecisió jurídica que creà confusions.
En el segle III, és emprat per Tertul·lià en manifestar, com s’ha dit
abans, que la Verge era desponsata, però no nupta. En el segle IV el
fa servir sant Jeroni en la traducció al llatí de la Bíblia, també el fan
servir sant Ambròs i sant Agustí: desponsatio s’assimila a matrimoni.
En el segle VII, sant Isidor pretén classificar-lo en termes jurídics ro-
mans sobre la definició etimològica de cònjuges. En els tractats legals
germànics, apareix lligat amb la noció de matrimoni per etapes que
tenen aquests pobles, en què les bodes, de l’inici a la consumació, pas-
sen per dues fases. Partint d’aquesta interpretació, tindrà el seu gran
èxit canònic posterior. En el segle IX, els capitulars de Carlemany dis-
tingeixen sponsa i desponsare, segons que el legislador segueixi la tra-
dició jurídica romana o la germànica. Gracià, en el segle XII, intentarà
harmonitzar criteris amb el matrimoni rat i el matrimoni consumat i
amb les fórmules consensuals ratificades per la còpula carnal com a
fixació definitiva de l’estat matrimonial. Tot i que el consentiment és
sempre latent en el dret romà, no és fins els segles XIV-XV que es dóna
força al mutu consentiment —de tradició romana—, com l’única va-
lidació plena del matrimoni, sense necessitat que la còpula carnal hi
doni el ple estat (Gaudemet, 1954: II, 532-550).
El terme desponsatio perviurà més enllà de la compilació i va-
riacions prematrimonials de Gracià, dels concilis lateranenses i de
Trento. Quedarà fixat, ben entrat el segle XVIII, en els tractats de dret
canònic per l’estructuració matrimonial en la impubertat. Des del De-
cretum de Gracià (circa 1140), es distingirà i es recuperarà, de forma
propera a la romana, què són les esposalles i què el matrimoni. Però
glossadors i tractadistes canònics dedicaran un capítol a la desponsatio
impuberum. Això sorgirà després de l’any 1230, quan es reuneixen les
Decretals per ordre del papa Gregori IX, les quals comentarà Ramon
de Penyafort. El matrimoni infantil girarà entorn de la dispensa d’edat
per donar plena validesa al casament. I des del pontificat d’Innocen-
ci III, començarà a decaure la ficció de còpula carnal en el matrimoni
infantil pel consentiment, d’acord amb la pretesa maduresa dels nuvis.
12. Sant Jeroni no esmenta en la seva carta el cas del rei Josies, que va començar
a regnar als 8 anys, va morir després de tenir la corona 31 anys i el va succeir el seu fill
Eliaquim quan aquest tenia 25 anys; és a dir, devia ser engendrat quan Josies tenia 13 anys
(Llibre II dels Reis, 22, 1 i Llibre II dels Reis, 23, 36) (Furnivall, 1897: XXVI).
78 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
3.3. El matrimoni a curta edat vist per les lleis civils i canòniques
En el conjunt de lleis canòniques i civils vigents al continent
europeu, hi ha en aquests segles diverses ordinacions en contra de les
divergències d’edat a l’hora de casar-se. Potser la més representativa
és en el Forum Iudicum i correspon al llibre III, títol I, llei IV, enun-
ciada així: “Que les dones de gran edat no casin amb homes de poca
edat.” L’enunciat és de l’època del rei Recesvint i pot, doncs, datar-se
a la segona meitat del s. VII. Comença amb una introducció que fa res-
saltar la qualitat moral del matrimoni fet segons l’ordre social, amb
l’expressa menció que, dels casaments desordenats, no poden sorgir
fills ordenats en la bona criança:
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 79
per entrar en religió. Només el cànon 113 diu que s’han de complir
les lleis sobre les edats per casar-se, en un clar recordatori dels antics
costums romans (Egbert, P.L. 89, 392).
De la mateixa manera que el segle VII, a la Lex Wisigotorum o
Forum Iudicum apareixen les disposicions anteriors; uns cinquan-
ta anys després, ja a la primera meitat del segle VIII, hom troba en-
tre les normes dels reis merovingis prohibicions expresses contra el
matrimoni infantil. Són les primeres que es detecten entre els codis
legals europeus, i corresponen a les Leges Langobardorum manades
en l’Edictum XI, VIII, del rei Liutprand. La disposició prohibeix els
matrimonis abans de la pubertat de les noies, que fixa a 12 anys (Nei-
gebaur, 1855, cap. 108-112), una edat que ja es definia com a “legí-
tima” des de l’Edictum del rei Rothari: ...legitima aetas est postquam
filii duodecim annos habuerint (MGHL IV, 37).
Si al principi del segle apareix la normativa, tot fa pensar que no
va ser complerta amb la diligència que esqueia, perquè a la fi del segle
la prohibició de matrimonis infantils pren una dimensió canònica i
civil. El plantejament procedeix del concili fet sota el papat de Lleó
III a Cividale de Friül, seu del patriarca d’Aquileia, vers 796-797. La
seu d’Aquileia era llavors ocupada per sant Paulí d’Aquileia, un dels
consellers de Carlemany. El concili era convocat per lluitar contra
els que es desviaven del dogma de la Santíssima Trinitat, és a dir, els
que no creien que Déu Pare, Jesucrist i l’Esperit Sant formessin una
sola naturalesa (divina): el Déu u i tri. D’aquest concili va sorgir la
inclusió en l’oració del Credo de la fórmula trinitària del Filioque, que
des de llavors forma part de la pregària bàsica del catolicisme (He-
fele-Leclercq, 1910, III, 2, 1093-1094). A més, es dictaren 14 cànons,
dels quals el IX prohibex el matrimoni infantil en termes que arriben
a penalitzar les actuacions dels familiars propers dels nuvis. De tal
manera que alguns són titllats d’adúlters, amb les conseqüències que
de tot això es podien derivar:
IX. A més, a causa de totes aquestes coses i per precaució, de-
terminem prohibir, i que ningú projecti unir en matrimoni un
nen i una nena abans dels anys de la pubertat. Això és, abans
de la pubertat, tant si són d’edat diferent, com si són coetanis i
amb consentiment. Hem sentit força sovint que s’han realitzat
tals fornicacions i (hem sabut) del nombre d’ànimes arruïnades
per aquest tipus de contracte nupcial, cosa que no succeeix ni
entre els pagans. Això és també el que s’esdevé quan un noi arri-
ba a l’edat perfecta, mentre que la noia és encara una nena, o al
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 81
14. En les obres de Carlemany recollides per Migne a la Patrologia Latina, vol. 94,
columnes 217-218, aquesta llei va inclosa com una addició al Codex Blakenburgensis del
Capitulare Ticinense.
15. Theodor, arquebisbe de Canterbury, té un problema d’ubicació cronològica.
Migne el situa al segle IX i Cèillier el fa prendre possessió de la seu de Canterbury el 668,
és a dir, el segle VII (Cèillier, 1862: XI, 796-799). Donada l’escassa incidència per al nostre
treball del llegat escrit de Theodor, hem preferit seguir la cronologia de Migne i no fer més
indagacions, ja que tampoc no hi aportarien nova llum.
82 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
ha força indicis per establir la hipòtesi que, des del moment que els
juristes del segle XII recuperen el dret romà, les esposalles convertides
en matrimoni de futur poden satisfer els interessos de família en el
casament dels fills. S’estableix una unió que no és plena i salvaguar-
da la posterior voluntat dels impúbers i les conveniències de pares
i tutors. El resultat va comportar un alentiment de la pràctica del
casament d’infants pel costum, i van guanyar força les directrius ma-
trimonials dictades per l’Església. Entre els segles XII i XIII, es posen
les fites que precisen la desponsatio impuberum a través de les espo-
salles. Els matrimonis que cal solucionar abans de la pubertat dels
cònjuges passen a formalitzar-se per la via de la dispensa d’edat.
La clau està en el fet que, des del segle XII, el pontífex romà —la
seva cúria— és qui regula les normes canòniques. Això elimina la va-
guetat jurídica anterior, que sorgia dels cànons dictats pels concilis
regionals o dels decrets dels bisbes, i ara la normativa passa de loca-
lista a continental. L’aparició d’aquest fet no sorgeix de la nit al dia.
És un procés lent que s’havia iniciat amb la reforma gregoriana a la
fi del segle XI i que continua amb el predomini d’allò espiritual sobre
allò temporal, amb la independència i força que els papes assoleixen
davant els emperadors alemanys.
La regulació del dret canònic, sorgint d’una sola font, també és
de construcció lenta. S’inicia amb el Decret de Gracià aparegut circa
1140, que glossa el seu deixeble Paucapalea. El Decret, que no arriba
a ser sancionat pel pontificat, crea una tradició compiladora. I s’hi
afegeixen posteriorment les obres següents: les Quinque Compilatio-
nes Antiquae o Extravagants, que es formen del Breviarium de Bernat
de Circa aparegut en 1190, el qual recull les Extravagants dels papes
Alexandre III, Luci III, Urbà III, Climent III, Celestí IV i els mana-
ments dels concilis lateranenses; la col·lecció segona d’Extravagants
de Joan de Gal·les glossades i aparegudes en 1202; la col·lecció ter-
cera, que recull decrets fins a Innocenci III, recopilats per Bernat de
Compostel·la i Pere de Benevent; la quarta col·lecció recollida i glos-
sada per Joan el Teutònic; i, finalment, la cinquena col·lecció d’Extra-
vagants recollides pel papa Honori III quan era el monjo Tancred.
En 1230 apareixen les Decretals de Gregori IX, recollides per
sant Ramon de Penyafort, que constitueixen la base del Corpus Iuris
Canonici, on es reuneixen els textos anteriors depurats, més les nor-
mes establertes entre les Extravagants i Gregori IX. El llibre va ser di-
vidit en cinc decretals; en la quarta decretal acumula tota la legislació
sobre matrimoni. Entre 1298 i 1328 es va reunir el sisè llibre de de-
cretals o Decretals del papa Bonifaci VIII, que foren recopilades per
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 87
12 anys o era propera a aquesta edat, i les esposalles s’havien fet amb
el seu consentiment, no s’havien de separar; tot i que els parents de-
ien que tenia l’edat necessària per atorgar-los i afegia la prohibició
expressa que, en cas de poder-se separar, mai no podria casar-se amb
consanguinis del marit ni aquest amb els d’ella.
La sisena consulta va ser novament el bisbe de Bitunia (vers
1180), i és reflectida al capítol VII: si es podia separar una parella
esposada que no tenia l’edat de casar-se i que volia separar-se abans
d’aquesta edat. Alexandre III respon que no es podia fer; que només
en el cas que un dels dos fos impúber i no consentís la separació, po-
dia fer-se, però sempre d’acord amb un judici ecclesiàstic.
Finalment, en el capítol IX, del Títol II, es recull la resposta al
bisbe de Gènova. El papa hi estableix que els que estan propers a la
pubertat i pel seu desenvolupament fisiològic poden tenir relacions
carnals, no s’han de separar per aquesta causa, perquè la naturale-
sa ha suplert l’edat. En tot cas, si hi ha alguna causa de separació,
està en la possible violència que va fer-se’ls per desposar-los (Pithoeo,
1687: II, 204-205; Lancellotti, 1783: II, 546-549; Mans, 1942: III, 22-
25, etc.).
D’acord amb aquesta última Decretal d’Alexandre III, es constru-
eix un principi legal recolzat en la fisiologia que impedeix la separació
de qui ja és apte per tenir relacions sexuals. Sobre aquesta base, fins al
segle XX es donaran moltes dispenses d’edat per a matrimoni infantil.
El text d’Alexandre III diu així: cum in eis aetatem supplevisse malitia
videatur (Pithoeo, 1687: II, 205; Lancellotti, 1783: II, 549). En les al-
legacions i resolucions de dispensa de menor edat dels segles XVI a XVIII,
apareix la fórmula: nisi malitia suppleat aetatem. És a dir: quan la ma-
lícia (del cos o naturalesa) supleix l’edat. Aquesta fórmula no serà qües-
tionada —com veurem més endavant— fins el segle XVIII amb la Cons-
titució Magna Nobis de Benet XIV, que va ampliar les comprovacions
del desenvolupament físiològic dels peticionaris de dispensa d’edat per
a matrimoni. Finalment, desapareixerà amb la publicació del Codex
Iuris Canonici de Benet XV, en 1917 (Delmaille, 1935: I, 344).
Aquest concepte retorna la pubertat a una qüestió individual,
que pot anteposar-se a la pubertat legal col·lectiva. És la represa del
dret romà, abans que aquest establís una pubertat legal, a l’edat dels
14 i 12 anys d’homes i dones, respectivament. D’aquesta manera, per
Alexandre III, la fixació de la pubertat legal no té valor absolut, per-
què només calia la demostració que els infants havien arribat a la
nubilitat per haver mantingut relacions conjugals; o bé que les parts
92 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
tenien el vigor físic per mantenir relacions carnals que ja els validava
el matrimoni, i, anant més enllà, fins i tot una simple presumpció de
pubertat. El resultat era que no se’ls podia separar (Dauvillier, 1933:
48, Metz, 1985: 29-31).
D’aquesta manera, mitjançant la fórmula de decrets en respos-
ta a consultes, Alexandre III comença la jurisprudència referent al
matrimoni infantil. Al llarg del període de temps que contemplem en
aquest capítol, les Decretals d’altres papes seran el nostre fil conduc-
tor entre esposalles i matrimoni infantil.
En aquesta línia, continuarem amb l’aclariment del papa Urbà
III de l’any 1186 al bisbe de Cenomames, en què sentencia que els
casaments abans de la pubertat, sense còpula carnal, no són un ma-
trimoni. El bisbe havia plantejat el cas entre Hug i Guillema. Hug no
tenia encara 12 anys quan prengué la noia, i tot i que va intentar tenir
relacions carnals amb ella, en confessió, l’un va dir que no va poder
i l’altre que en sortí verge. Quan el noi va tenir 14 anys va separar-se
d’ella i Guillema, de 17 anys, va reclamar la presència del marit. El
bisbe volia saber si podia absoldre Hug de la demanda femenina. El
papa va respondre que podia fer-ho, sempre que el noi jurés que, un
cop va ser púber, no va consentir relacions carnals amb ella i que la
dona no pugui provar que les van tenir17 (Pithoeo, 1687: II, 205; Lan-
cellotti, 1783: II, 549; Mans, 1942: III, 24-25, etc.).
Posteriorment, el mateix papa, en consulta de l’arquebisbe de
Pisa, respon sobre un plantejament similar.18 És el cas d’una noia de
12 anys que fou esposada sota jurament amb un noi que tenia 9 o
10 anys. La noia, per voluntat dels seus parents, fou portada a casa
del noi, on va viure a la força i amb amenaces durant més d’un any.
Després fugí d’allí i va refugiar-se a casa dels seus pares, demanant
llicència per casar-se amb altre. En aquest cas, el papa permet la lli-
cència, si no vol esperar fins que el noi tingui 14 anys. El motiu està
en el fet que el noi no ha complert l’edat de casar-se i no ha tingut
relacions sexuals amb ella (Pithoeo, 1687: II, 206; Lancellotti, 1783:
II, 550; Mans, 1942: III, 25, etc.).
En 1190, el papa Climent III va fallar un decret sobre un cas
verdaderament complex, en el qual es qüestionava la validesa de les
esposalles. No hi ha constància de qui va fer la consulta. El problema
resulta del casament entre Guillem i Guillema, ambdós de 7 anys, i
que convisqueren amb posterioritat tres anys. Després d’això, el pare
va agafar l’esposa i la va casar amb un tal Martí, amb el qual va con-
viure set anys, fins que aquest la va deixar perquè creia que el seu
marit no era ell, sinó en Guillem amb qui va esposar-se. Però al ma-
teix temps, en Guillem, en complir els 14 anys establerts per la llei
com a passi a la pubertat, va demanar llicència al bisbe per casar-se.
Després d’obtingut el permís, es va casar amb una cosina germana de
Guillema, amb la qual convisqué un temps, però sense tenir relacions
carnals, encara que ella afirmava que sí. Aquí sorgí el problema, per-
què el pare de Guillema, en veure que el segon marit deixava la seva
filla, va comminar Guillem que deixés la seva neboda i retornés amb
Guillema. Un cop reunits, els va fer cohabitar dos anys.
La consulta està a saber qui és casat amb qui. Climent III va res-
pondre que entre Guillem i Guillema no hi havia hagut matrimoni per-
què no complien el requisit d’edat. I que els qui podien haver estat casats
eren Guillema amb Martí i Guillem amb la cosina d’aquella (Pithoeo,
1687: II, 206; Lancellotti, 1783: II, 550; Mans, 1942: III, 25-26, etc.).
L’any 1210, Innocenci III va respondre a Climent i Pere, fills de
Malebranca, sobre una qüestió d’esposalles, a la qual s’afegia un pro-
blema de consanguinitat. El cas plantejat parla d’un jove que va ca-
sar-se amb una noia que tenia prop de 7 anys, i aquesta va demanar
una anul·lació per raó de parentiu, que existia. El papa estableix una
altra vegada que les esposalles abans dels 7 anys no són casament;
per tant, allò que no era casament no podia recusar-se per la via del
procés de consanguinitat, per la qual cosa mana que no es continuï
amb el plet i s’accepti la sentència.19
20. No hi ha cap escrit entre les cartes o decrets de Nicolau I en què es faci
aparèixer la salvetat de posar pau o causa urgent com a permissivitat de matrimoni entre
infants, i menys en la coneguda Responsa Nicolai ad consulta Bulgarorum (P.L., 119: 978
i s.). Metz remet a Friedberg per indicar que no se’n coneix ni l’origen ni l’època, però
indica que el text inicial sense la possibilitat de dispensa està en Iu de Chartres, i apareix
en les Decretals de Gregori IX, amb l’addició que permet les dispenses (Metz, 1985: 27).
Possiblement, aquesta decretal s’origina de la dispensa concedida entre els fills del rei
d’Anglaterra i França, que expliquem en el punt següent.
96 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
21. Pacaut dubta si aquesta reunió va tenir lloc a Tolosa de Llenguadoc, com
mantenen Sagmüller (1904: 557) i Hefele (1912: V2a, 946-947).
22. La dispensa i el matrimoni se celebraren al castell de Gisors de l’orde dels
Templers (Barber, 1964: 98-99).
100 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
als 12, si és dona. Per aquesta diferència d’edat entre home i dona té
dos arguments bàsics: el primer és que, segons Placentino,27 l’herba
dolenta creix més ràpidament que la bona; el segon, que l’home més
fred és més càlid que la dona més càlida. Per tant, les dones viuen
menys i es consumeixen més ràpidament, i com que es consumeixen
abans, abans creixen i, així, tenen més astúcia i enginy que l’home;
d’aquí que obtenen abans la vènia per accedir al matrimoni.28 Perquè
en el matrimoni és més fàcil patir que actuar, que són les condicions
d’aquest negoci en l’un i en l’altre sexe (Enric de Segusio, 1576: 241-
242).29
El segon punt fa referència a les edats des del naixement a la
pubertat, que són establertes en: infància, impubertat i pubertat. La
infància comença el dia del naixement i finalitza als set anys, al mo-
ment de complir els vuit. L’edat pupil·lar o d’impubertat comença
aquest dia: el del compliment dels vuit, i finalitza en diferents edats
segons si es tracta de l’home o de la dona: el primer ho fa en complir
14 anys i la segona en complir-ne 12, i dura fins als 25 i 18 anys, res-
pectivament. Per aquestes causes de desenvolupament físic i psíquic,
tant l’infant com l’impúber estan sota tutela i el púber sota cura pel
que fa a les lleis (Enric de Segusio, 1576: 242).
En el tercer punt, explica per què la pubertat rep aquest nom;
fa servir termes semblants als d’Isidor de Sevilla ja esmentats.30 Hi
afegeix que el púber també té una rectitud d’ànim que li permet d’ac-
cedir al matrimoni, i això fa que s’anomeni puber l’home i la dona
viripotens (Enric de Segusio, 1576: 242).
El quart punt analitza la provança de la pubertat. L’Ostiense
explica que hi ha tres formes de fer-ho. La primera és per l’aspecte
del cos amb l’examen del que anomena “els llocs secrets i les barbes
inferiors”; que és el que havia prohibit Justinià per als homes i ja
27. Placentino fou un jurisconsult italià del segle XII, caracteritzat pel fet de ser un
dels més rellevants de l’escola de glossadors del dret romà.
28. Cal traslladar la referència càlid/fred al pensament mèdic de l’època, hereu
de Galè, Cels, Hipòcrates, etc. Aquest pensament considerava el pas per la vida com un
procés fisiològic d’assecament i refredament del cos; un nounat era càlid i humit, un ancià
sec i fred. Considerar la dona més freda que l’home quadrava amb la realitat d’una major
mortaldat d’aquesta respecte de l’home (Llobet, 1997: 57 i s.).
29. Per analitzar els conceptes d’Enric de Segusio, l’Ostiense, he fet servir dues
versions de la seva obra: l’edició de 1517, Summa Hostiensis, publicada a Lió per Jacobus
Moylin als Decanbray i la versió de 1576, Summa Aurea ad Vetustissimos Codices...,
publicada a Lió per l’impressor florentí Philippi Tigni.
30. Vegeu supra, p. 77.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 105
—minores— els que no tenien els 25 anys. La causa d’aquesta llei, que
estableix la majoria i minoria d’edat, fou el gran nombre d’orfes que
calia protegir després de la segona Guerra Púnica, com també per
frenar la gran quantitat de carreres militars desenvolupades precoç-
ment en la guerra i que volien ser traslladades a les activitats políti-
ques. El Senat, per aturar això, va establir que per tal d’accedir a les
magistratures calia haver complert 10 anys de serveis en l’orde eqües-
tre, la cavalleria romana. Com que el patriciat romà accedia a aquest
servei als 17 anys, la majoria d’edat va quedar fixada als 27 (Llobet,
1997: 27-29). En aquesta edat, es passava de l’adolescència a l’estat
d’adult. Poc temps després, per un predomini de la legislació civil so-
bre la militar, van rebaixar-se a 25 anys (Neraudau, 1984, 25-27).
L’espai de temps de l’adolescència, considerat fisiològicament
d’immaduresa, no va impedir, com ho demostren les lleis, que s’esta-
blissin noces a partir dels primers símptomes de pubertat, o que en
la impubertat es contractessin esposalles. Per què això? Tot sembla
indicar que els interessos de família en les nuptiae marcaren unes
pautes que van acostar l’edat del casament a la pubertat, per una
necessitat d’assegurar la pervivència de les famílies i dels patrimonis
en mans d’hereus en èpoques d’incidències socials com guerra, mor-
taldat, escassedat alimentària; o, simplement, per assegurar aliances
o interessos de les cases, les quals podien perdre’s si no se segellaven
contractualment.
Aquests costums matrimonials se situen en un segment de vida
caracteritzat pels canvis fisiològics: un en l’aparició dels símptomes
de plena sexualitat, i l’altre en la culminació del desenvolupament
anatòmic, addicionant a aquest últim la plena capacitat mental. La
culminació del desenvolupament anatòmic era l’ideal per al matri-
moni, l’aparició dels símptomes sexuals foren el mínim exigible.
L’Església, a partir de la recuperació del dret romà, jugarà de manera
generalitzada amb aquest arc de possibilitats dins l’òptica canònica i
teològica. El matrimoni sota mínims, el dels impúbers, quedarà com
una marginalitat, com un cas que cal tractar a part.
Des de la caiguda de Roma fins al segle XII, els costums germà-
nics havien manifestat una tendència a la baixa de les edats matri-
monials, segons conveniències familiars. Probablement, perquè les
aliances eren urgents i la precarietat de la vida, extrema. L’Església
que sorgeix de la baixa edat mitjana vol restablir un ordre social, un
model de conducta per al matrimoni. Això és el que comuniquen:
sant Bonaventura, amb els efectes del matrimoni, que són la fidelitat,
114 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
els fills i el sagrament; sant Tomàs d’Aquino que parla de llei natu-
ral, o Eiximenis quan manifesta raons físiques o psíquiques contra
els casaments a curta edat, i quan basa els seus principis en l’enci-
clopedisme aristòtèlic, d’on poua molt el coneixement científic i ètic
medieval.
4.6. Les lleis civils després de Gracià i les edats per casar-se
Els codis legislatius de la societat civil europea posteriors a Gra-
cià es fan ressò de les lleis canòniques sobre matrimoni. La recupe-
ració del dret romà es trasllada als codis nacionals fins al segle XIV,
per raó de la influència eclesiàstica damunt la resta de la societat.
Els juristes formats a les universitats reben ensenyances en ambdós
drets i els doctors del segle XVI signen afegint al seu nom les inicials
UID, utriusque iuris doctor, o sigui, “doctor en ambdós drets”, civil i
canònic. Aquesta notícia, aparentment sense importància, indica que
des del segle XII fins al segle XVI hi ha un canvi jurídic en el món euro-
peu. El ressorgiment econòmic i social iniciat a la baixa edat mitjana
recupera el dret romà com un dret més àgil, més progressista i adap-
tat a les necessitats socials, i s’assoleix la definitiva existència de dos
drets: un que sorgeix de la teologia i l’altre de l’autoritat civil.
Dins aquest context és convenient de donar-hi un lleuger cop
d’ull per constatar que les edats de casament en el continent europeu
queden fixades segons les disposicions romanes. A Polònia, el Ius
Terrestre i els Estatuts de Casimir el Gran, del segle XIV, assenyalen
l’annus discretionis, o aetas legitima per obtenir la plenitud de drets
personals i reals (Lesinski, 1958: 36-37).
Andrea Tiraquelli, de la cúria reial de París a la fi del segle XV
i principi del XVI, comentant els costums matrimonials del Poitou,
s’embranca en una llarga dissertació per analitzar la Sexta Lex Con-
nubialis, que tracta de les edats per casar-se, situades en aquella regió
francesa sobre els 26 anys de l’home i els 18 de la dona. Això no li
impedeix d’esmentar que, segons la llei canònica, poden formar-se
matrimonis en arribar la pubertat dels contraents. A partir d’aquí
analitza una bona part de les concrecions d’edat: des de Plató, pas-
sant per Aristòtil, les manifestacions de Plutarc, Xenofont, els epigra-
mes grecs de Leònides, sant Pau, sant Jeroni, sant Gregori, etc., la
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 117
35. Exemples d’aquesta literatura poden trobar-se en les obres següents entre els
segles XVI i XVIII (n’esmentem quatre dins una xifra aclaparadora): Martín de Azpilcueta
(1555): Manual de Confesores y penitentes... Saragossa, Pedro Bernuz; Benito Remigio
Noydens (1697): Promptuario moral de questiones practicas..., Barcelona, Impremta de
Ioseph Casarachs; i del mateix autor (1699): Practica de Curas y Confessores y doctrina para
penitentes... Barcelona, Anton Lacavalleria; Antonio Arbiol (1714): La familia regulada con
doctrina de las Sagradas Escrituras... Barcelona, Joseph Teixidor Impressor. Tots dediquen
pàgines a la conducta social i moral dels fidels, i pretenen explicar els cànons conciliars de
manera que van uniformant una praxi comuna segons els decrets tridentins.
36. El capítol I del Decretum de Reformatione Matrimonii o Decret Tametsi
tracta de la forma de celebrar el matrimoni; el capítol II tracta de la cognació espiritual;
el tercer capítol precisa els qui queden afectats per la pública honestedat; el capítol IV
contempla l’afinitat, els graus de parentiu i la seva dispensa; el capítol VI analitza els
raptes; el VII, els bígams; el VIII, el concubinatge i les seves penes; el capítol IX parla de les
interdiccions contra els qui coarten la llibertat matrimonial; finalment, el capítol X parla
de les prohibicions matrimonials en èpoques determinades de l’any (Baldassinio, 1771:
265-285).
124 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
37. No s’ha de confondre a Tomàs Cromwell, gran canceller d’Anglaterra sota les
ordres d’Enric VIII, decapitat en 1540, amb Oliver Cromwell (1599-1658), lord protector
d’Anglaterra que va condemnar a mort al rei Carles I en 1649.
38. La Cúria Romana consta de Congregacions, Tribunals i Dependències. Les
Congregacions són dotze: el Sant Ofici, la Consistorial, la dels Sagraments, del Concili, de
Religiosos, de Propaganda Fide, dels Ritus Sagrats, de Cerimonial, de Negocis Eclesiàstics,
de Seminaris i Universitats i de l’Església Oriental. Aquestes Congregacions tenen la
categoria de ministeris dels afers interns de l’Església, al capdavant dels quals hi ha un
cardenal o el mateix Papa i tot un seguit de càrrecs ocupats per membres de la jerarquia
eclesiàstica. També hi ha els Tribunals, o braç jurídic, format per: la Penitencieria, la
Rota i la Signatura Apostòlica. Finalment, les Dependències: Cancelleria, Dataria, Cambra
Apostòlica i Secretaria d’Estat, que es poden assimilar a ministeris dels afers de l’Església
amb els laics (Postius, 1929: 494).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 127
5.3. El dret canònic després del Concili de Trento fins avui i la reduc-
ció del matrimoni infantil mitjançant la complexitat burocràtica
Després de Trento hi ha diferents aspectes que toquen més o
menys el matrimoni infantil i el seu desenvolupament, que queden
fixats en els escrits de canonistes, teòlegs i juristes. Sobre les discus-
sions en un marc teològic, com també sobre el dret natural, queden
posteriorment establerts en tractats jurídics eclesiàstics. També en el
marc del Decret sobre la reforma del matrimoni, es construeix una
sensibilitat jurídica, que queda reflectida en el detallisme a què arri-
ben els canonistes en establir les rígides normes posteriors. Tot això
configura el que s’afegeix al discurs de les Decretals, que havia fixat
les causes en què podia donar-se pas al casament d’impúbers: la pro-
ximitat a la pubertat amb la condició nisi malitia suppleat aetatem, la
raó de posar pau entre els pobles i la necessitat urgent, en aquells ca-
sos que convingui de fer-ho. Per establir un ordre, agruparem aquest
apartat cronològicament per segles, des del XVI al xx, i a cada centúria
reunirem els afegitons a l’obra canònica o els seus comentaris.
—Segle XVI:
Potser l’obra canònica matrimonial que marca més els
anys posteriors al Concili és la del jesuïta cordovès Tomás Sán–
chez: 39 De Sancto Matrimonio Disputationes. Aquesta serà repetida-
ment publicada per tota l’Europa catòlica fins entrat el segle XVIII.
Els plantejaments a què respon en el capítol dedicat a les esposalles
manifesten les tendències que han adquirit alguns aspectes de la pre-
paració matrimonial. D’una banda, hi ha la clarificació definitiva del
Concili que les esposalles són una promesa pura i simple. Per tant,
si una de les parts vol trencar-la sobre la base que el que fa el ma-
—Segle XVII:
No hi ha variacions sobre el matrimoni infantil en el món jurídic:
hi ha una bona quantitat de canonistes que escriuen extensos i minuci-
osos tractats on les Decretals i la normativa del dret canònic són repe-
40. Vindrà un moment, a partir del segle XVII, en què les certificacions de baptisme
tindran un valor provatori per conèixer el dia del naixement i, doncs, l’edat de cada
persona. Encara no hi havia el segle XVI una plena implantació de llibres parroquials en el
catolicisme o en altres confessions cristianes per garantir un fons de dades fiable amb què
es pugui determinar l’edat de les persones.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 131
41. Això ens remet a l’apartat anterior sobre la dispensa eclesiàstica: teoria i
funcionament fins al Concili de Trento. Vegeu supra, 124 i s.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 133
mai sobre l’edat natural —aetatis naturalis—, la qual cosa lliga per-
fectament amb el precepte de la Decretal: nisi malitia suppleat aeta-
tem, perquè és el mateix dit d’una altra manera. Pot dispensar-se la
pubertat avançada sobre l’edat legal, però res més.
Ara bé, sobre la capacitat episcopal de dispensar remet a l’obra
el protonotari apostòlic portuguès Agustí Barbosa, que va dir que sí,
que en aquests casos el bisbe pot fer-ho, (Krimer, 1702: -537)42 però,
alhora, Barbosa remet a Sánchez (1739: Leges VII, disp. 104, n. 2),
com ho fa també Corrado (1680: 83). Així i tot, a les acaballes del
segle XVII i principi del XVIII, el jesuïta Schmalzgrueber no ho veia tan
clar, i qüestionava encara si el bisbe tenia o no tenia capacitat dispen-
satòria (1844: VIII, 237). La qüestió no quedarà mai resolta del tot
per als matrimonis infantils, potser perquè tard o d’hora els cònjuges
arribaran a la pubertat legal i bisbes o papa dispensen en realitat so-
bre una qüestió temporal, que no constitueix cap incidència especial
quant a peticions. Per tant, no es crea cap entorpiment quant a la
pura mecànica que hi hagi dispensa directa o llicència prèvia, ni per
als contraents ni per a la major glòria canònica.43
Més apartada de la discussió canònica, l’obra de Pyrrho Corra-
do Praxis Dispensationum Apostolicarum..., publicada a Colònia en
1680, estableix un principi de formulari i de mecànica administrativa
per a la petició de dispensa. Mitjançant la transcripció de documents,
mostra la forma de súplica elevada al Papa, la fórmula escrita de
dispensa i el contingut de la Carta Apostòlica de concessió; al mateix
temps, aporta la solució quan s’afegeix al defecte d’edat la d’impedi-
ment de consanguinitat: la dispensa pot demanar-se al bisbe quan hi
ha una causa urgentíssima (Corrado, 1680: 83). Els documents que
esmenta són els formularis establerts per la cancelleria apostòlica
d’Alexandre VII (1655-1667) i en ús en la Penitencieria Apostòlica de
l’època. En el treball posterior sobre els casos pràctics d’aquest tipus
de matrimoni sortiran tant aquests com les ampliacions documentals
pròpies de la cúria diocesana.
—Segle XVIII:
Al llarg d’aquesta centúria, no hi ha variacions en el contingut
del dret canònic pel que fa al matrimoni infantil. Hi ha aclariments i
valoracions entorn de l’acte de dispensar l’edat. Els tractadistes tenen
tendència a dir que només el Papa pot fer-ho (Maschat, 1760: 132), i
Benet XIV ho ordena en l’encíclica Magna Nobis (Mansi, 1784: 137).
Potser tot plegat no és més que una progressiva acumulació de poder
en el si de l’Església, que desembocarà el segle XIX en l’exemple pu-
nyent de la infal·libilitat papal quan parla ex cathedra. Dins l’aspecte
global d’edats, es repetirà el conjunt de descripcions d’impubertat i de
pubertat, al qual s’afegirà que la plena pubertat s’esdevé als 18 anys;
un fet que comporta que els canonistes prenguin aquesta edat com a
terme per demostrar la capacitat sexual dels casats en la impubertat
i la nubilitat. Si després dels 18 anys no han pogut dur a terme rela-
cions sexuals de manera satisfactòria, pot presumir-se la impotència
perpètua i la incapacitat generativa. Això condueix a demanar la dis-
solució d’aquell matrimoni en què un dels cònjuges en aquestes con-
dicions (Maschat, 1760: 132).
L’epicentre normatiu sobre aspectes del matrimoni infantil
s’acumula en l’encíclica Magna Nobis esmentada, que Benet XIV
va signar el 29 de juny de 1748, dirigida a l’església polonesa sobre
la mecànica de concessió i execució de dispenses apostòliques en
aquell regne. La causa que el Papa s’adreci a aquella església cal
cercar-la en la pèrdua de valor que va tenir allí el matrimoni i en
l’augment de les causes de separació amb invenció de nous fraus.
La causa era atribuïble als costums matrimonials polonesos, que
sovint celebraven matrimonis sense la presència del rector, amb la
substitució de qualsevol capellà que no coneixia els futurs cònju-
ges i, per tant, ignorava si l’enganyaven o no; i també és atribuïble
a la dispensa de proclames donada amb excessiva freqüència. Les
proclames establertes a Trento eren llegides a la missa major de la
parròquia del nuvi i de la núvia tres diumenges abans de la celebra-
ció i feien pública la boda entre les parelles: sorgia un coneixement
general de la boda per si hi havia cap impediment. En dispensar-se
les proclames, el casament perdia la via pública i entrava només en
l’esfera privada. Així no hi havia manera de saber si el matrimoni se
celebrava amb el degut consentiment i llibertat d’ambdós nuvis, o si
hi havia cap impediment que l’invalidés.
Aquesta dinàmica comportava que els qui volien separar-se
tinguessin camp lliure per establir la dissolució matrimonial, ba-
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 135
—Segles XIX-XX:
El període passa per canvis socials de fons i això es traslladarà, al
principi del segle XX, a les disposicions eclesiàstiques. La documentació
purament ordenadora dins la literatura religiosa correspon a diferents
disposicions curials, concretament sobre la Inquisisió i Propaganda
Fide. Les primeres tracten d’aspectes citats repetidament, resolent pe-
44. Després de Trento, la Congregació del Concili era la que reunia més poder
després de la del Sant Ofici, la qual interpretava les actes conciliars i els decrets posteriors.
Tenia per això un poder reglamentari i de disciplina sobre el matrimoni extraordinari.
Benet XIV havia estat, abans de ser papa, secretari d’aquesta congregació i en 1748 va
ampliar-ne les competències al coneixement de les sentències matrimonials donades pels
bisbes, potser arran dels problemes amb l’església polonesa (Gaudemet, 1993: 339).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 137
tits dubtes sobre esposalles i edats per casar-se. Les segones, sobre Pro-
paganda Fide, corresponen a la problemàtica sorgida en la conversió
de pagans per part dels missioners i d’aquells casos en què dins el paga-
nisme hi havia hagut matrimoni infantil. En aquests casos es qüestiona
la validesa d’aquesta unió, si hi ha conversió d’un sol dels cònjuges, si
cal donar per vàlid el matrimoni anterior, etc. Les disposicions més
assenyalades d’aquest aspecte són les següents: per la Congregació de
la Sagrada Inquisició de 28 de juny de 1865, la de 17 d’abril de 1839,
la de 20 de juny de 1883, la de 18 de març de 1903. Per la Congregació
de Propaganda Fide, tenim les de: 25 de gener de 1886, la número 35
de 1883 i la Collectanea d’aquesta en les intruccions número 1212 i s. i
1379 i s. (Wernz, 1912: IV, 105).
En el segle XIX, s’adverteix en les codificacions civils dels di-
versos països europeus que la legislació sobre l’edat per casar-se
canvia, que passa del principi de la pubertat a la plena pubertat
estatuïda entre els 18 o 21 anys per a l’home i els 16 per a la dona.
Aquesta dinàmica també sera acceptada per l’Església el segle XX
i apareixerà reflectida en el Codex Iuris Canonici de Benet XV de
1917, en què en el cànon 1067 establirà l’edat per casar-se en 16
anys complerts de l’home i 14 anys complerts de la dona.45 Aquesta
45. Arribats en aquest punt, és important fer una nota sobre les diferents formes
de computar els anys, perquè per primer cop ens apareix el concepte d’anys complerts. El
còmput romà i també el grec calcula amb números ordinals i no cardinals com nosaltres,
per això a la pàgina 63 s’ha citat a Plutarc que, traduït al català, diu: “els romans les donaven
en matrimoni amb 12 anys o més joves”, això vol dir que els romans casaven a les noies
quan complien els 12 anys, i no quan acabaven els 12 mesos posteriors als 12 anys, que
el completen segons el sistema mètric decimal. La causa rau en que desconeixien el zero.
No existint per ells el zero i comptant per ordinals, el món antic celebrava les respectives
efemèrides en l’aniversari del cinquantè any: a l’Antic Testament consta que el “jubileu
hebreu” era celebrat al cap de 7 vegades 7 anys = 49 anys (dins el cinquantè) i també els
centenaris i mil·lenaris. Així ho féu Bonifaci VIII amb el primer jubileu cristià l’any 1300
i no en 1301, i l’últim jubileu establert per Joan Pau II fou l’any 2000 i no en 2001. De la
mateixa forma que la matemàtica posterior a la implantació universal del sistema mètric
decimal no ha impedit que la gent celebrés el nou mil·lenni l’1 de gener de 2000 i que l’ONU
fes la seva “Assemblea del Mil·leni” el passat mes de setembre del 2000.
En 1792, l’Assemblea de la República va establir el sistema mètric decimal a
França, i va refermar el mètode de comptar els anys complerts el Codi de Napoleó. Per
influència, en el segle XIX, això es va anar reflectint en els codis civils dels diversos països
d’Europa de tal forma que actualment el còmput d’anys per casar-se s’estableix per anys
complerts que no tenen res a veure amb el sistema romà. Si Plutarc hagués fet referència
als anys complerts hauria d’haver dit: “els romans les donaven en matrimoni amb onze anys
complerts o més joves” que equival als 12 anys del còmput antic. En aquest treball hem
fet servir el còmput romà i quan es tracta de l’altre s’explicita expressament que són anys
complerts. Això cal tenir-ho en compte perquè en el curs de la nostra investigació hem
trobat força confusions cronològiques, sobretot en autors francesos, quan fan referència al
dret en general i canònic en particular anterior al segle XIX.
138 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
5.4. Els altres drets del cristianisme no catòlic i dels estats. El trenca-
ment del monopoli matrimonial
El monopoli que tenia l’Església catòlica des de feia segles sobre
el matrimoni va ser trencat poc abans del Concili de Trento per la
separació de l’Església d’Anglaterra i les Reformes luterana i calvi-
nista. Com que cap d’elles no va estar d’acord amb els manaments
del Concili de Trento, el matrimoni no fou considerat un sagrament,
sinó un contracte laic (Goody, 1986: 228-230). A partir d’aquí, tot i
fer alguna intervenció en qüestions matrimonials, la formació de les
parelles fou més una cosa civil que religiosa.
L’Església anglicana fou la que va conservar una estructura
més jeràrquica amb bisbats, catedrals i clerecia organitzada segons
una estructura heretada del catolicisme, de la mateixa manera que
va mantenir un dret canònic que sorgia dels antics preceptes de
Gracià. Per això hi ha dades de matrimoni infantil en les lleis ca-
nòniques. Els preceptes legals assenyalaven els 14 i 12 anys com a
edats mínimes per casar-se, però des del moment que les criatures
eren capaces de donar un consentiment racional podien fer-ho. La
consumació esdevindria en l’edat de la pubertat. La causa està en el
fet que, així com el dret canònic catòlic contemplava les esposalles
com una promesa de matrimoni que no obligava, en el dret anglicà
la promesa obligava. D’aquesta manera, podien donar-se matrimo-
nis per verba de praesenti, per paraules de present, des dels 7 anys,
en què es considerava que podia donar-se un consentiment racional
(Pollock /Maitland, 1923: II, 389-391). La jurisdicció, en casos de
separació, es trobava majorment en tribunals civils (Holdsworth,
1972: XII, 273 i s.).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 139
46. D’aquesta capacitat dipensatòria del govern alemany, hi ha la notícia que entre
1910 i 1914 es donaren 28, 19, 29, 21 i 43 dispenses i en els anys 1925 i 1927, 40 i 38,
atribuïbles a embarassos prematurs tapats mitjançant el casament de la parella (Kipp /
Wolff, 1953: I, 70).
140 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
47. Els maronites estan repartits entre Síria, el Líban, Palestina, Egipte i Xipre
(Santos, 1959: 61).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 141
48. Els melquites estan repartits majoritàriament per Síria, Palestina i Egipte
(Santos, 1959: 66).
142 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
49. El resum pot trobar-se a la Summa Theologica de sant Tomàs, quan tracta
la quaestio XLIII, en el suplement de l’obra, (Tomàs, 1959: XII, Supp. q. XLIII, a. 2) i es
repeteix en l’obra de Suárez: De Religione (De Religione II, Llibre V, c. 1, n. 2): Aetatem
adultam post annos pubertatis, vel aetatem etiam adultam infra annos pubertatis, quae dici
solet doli capax, quatenus in ea est usus rationis ad peccandum mortaliter sufficiens... tertia
aetas est infantiae, scilicet, ante rationis usum...
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 143
50. Per als càrrecs eclesiàstics també regeix tot un sistema de dispenses quan hi ha
defectes d’edat o altres problemes, però no formen part d’aquest estudi.
144 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
Edat Càrrecs
7 anys Rebre la tonsura i els tres ordes menors: d’ostiari, lector i exorcista.
Beneficiat si l’estatut del benefici ho permet.
Obtenir pensions de beneficis.
12 anys Ser acòlit.
14 anys Obtenir un benefici simple.
Ser canonge de col·legiates.
Ser pensionat d’esglésies catedrals.
22 anys Ser sotsdiaca.
Tenir dignitats catedralícies sense cura d’ànimes.
Obtenir dignitats a les col·legiates.
24 anys Obtenir el diaconat.
25 anys Ser prevere.
Tenir dignitats catedralícies amb cura d’ànimes.
Obtenir beneficis curats.
30 anys Ser bisbe, cardenal, general d’un orde, provincial o abat (en anys
complerts).
40 anys Les dones ser abadesses o priores (en anys complerts).
Font: Ferraris, 1795: 71-75.
Finalment, cal dir que, en els casos que podia interessar, l’Esglé-
sia tenia un ampli ventall de possibilitats per eliminar l’impediment
de l’edat. Només calia demanar dispensa i, si aquesta era conside-
rada vàlida, la cúria concedia el plàcet i podia accedir-se al càrrec
o a la celebració del sagrament (Corrado,1680: 1-85). Les esglésies
no catòliques sorgides de la reforma protestant van eliminar molts
càrrecs eclesiàstics, així com sagraments. Tot i això, l’edat per acce-
dir als càrrecs que van quedar i les normes de cada cas conserven un
paral·lelisme amb el que havia ordenat el catolicisme. Perquè aquesta
qüestió de l’edat no incidia especialment en els conceptes dogmàtics i
interpretatius dels llibres bíblics i, per tant, no calia sinó adaptar-les
quan era necessari.
Quant al sistema legislatiu civil, la majoria dels regnes europeus
tenen ancorat el concepte d’edat sense excessives variacions entre
ells. En la divisió d’edats, el concepte de majoritat i de minoritat als
25 anys està arrelat profundament tant en la psique col·lectiva com
en els tractats jurídics, de manera que aquest principi fa que hi hagi
un abans i un després, que sigui un punt d’inflexió social important.
Car fins llavors era necessària l’autorització paterna per a tot, i l’úni-
ca manera d’alliberar-se d’aquest jou generacional era la convenièn-
cia d’emancipar-se de pares o tutors.
El dret romà plana en una bona part del continent i guia els
passos dels legisladors, fins que el procés d’industrialització i els aires
de la Revolució Francesa trenquen l’ordre antic. La societat recla-
ma nous punts de referència que concreten edats tan properes a les
nostres idees actuals com ara l’edat: escolar, administrativa, laboral,
penal, etc.
Tot i el concepte de majoria i minoria d’edat, persistien cer-
tes diferències en les legislacions europees quant a permissibilitat
segons l’edat. Però aquestes variacions tenen explicació sobretot en
particularismes regionals o nacionals. Tampoc no són especialment
enriquidores per al nostre treball antropològic i únicament donarien
vida a un tractat d’història de la legislació comparada. Podem re-
córrer a l’obra monumental de Narbona per extreure’n un exemple
d’edats jurídiques per a l’àrea d’influència dels drets civils —romans
i canònics.
Dídac de Narbona publicava a Roma l’any 1669 el tractat per
excel·lència sobre l’edat: Annales Tractatus Iuris de Aetate ad omnes
humanos actus requisita. S’hi recullen les opcions i capacitats de la
vida humana repartides anualment en els camps jurídic, civil i ecle-
146 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
53. Hi ha una crítica fresca i rutilant sobre les tres ànimes a la veu: ‘ànima’ del
Diccionari filosòfic de Voltaire (Voltaire, 1960: I, 85).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 149
54. Et autant que l’homme durant le cours naturel de sa vie endure cinq mutations
remarquables en son temperament, ils ont distingué autant d’aages, qui sont l’enfance,
l’adolescence, la ieunesse, l’aage moyen & la vieillesse, que plusieurs ont mesuré par
septenaires, pource que nature de sept ans en sept ans acostume de remuër mesnage (De la
Framboisière, 1646: 117).
150 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
55. No hem pogut localitzar aquest tractat en les biblioteques del país i, doncs,
no l’hem pogut consultar. Probablement perquè va ser perseguit per l’Església i els seus
treballs no circularen en la nostra geografia. El títol de l’obra és Analogia microcosmi ad
macrocosmum, París, 1600; i pel títol i el que diu Zacchia podria ser un predecessor remot
de les teories físiques de Nils Bohr.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 151
o mitjana edat, que no és concreta però que pot situar-se cap als 50
anys. Els juristes no contemplen aquesta etapa, i així no fan distinció
entre joventut i virilitat. Però la medicina sí que ho fa, car distingeix
temperaments diversos entre una etapa i l’altra. Considera la joven-
tut com l’edat més consistent i la virilitat com una tardor. Per a ell,
l’últim és el període perfecte quant a activitat i aptituds, perquè hi ha
equilibri entre l’ànima i el cos (Zacchia, 1661: 15-16).
Després apareix la senectut, que arriba cap als 60-70 anys, i més
enllà, la decrepitud, amb la minva cada vegada més pronunciada de
les capacitats corporals i disminució de percepció i de vigor fins a
l’arribada de la mort. Tot el procés de la vida humana és plantejat en
el camp fisiològic partint de la medicina hipocràtica i galènica, amb
les quatre grans etapes que transformen el cos humà, d’humit i càlid
a sec i fred (Zacchia, 1661: 1-21).
Com ja s’ha dit, el pas d’aquests segles aporta poques novetats al
concepte d’edat. Només hi ha grans tractats recopiladors que capten i
resumeixen tot el saber acumulat en el corpus de la doctrina jurídica,
mèdica i filosòfica. Hi ha, però, la qüestió de l’assentament de l’ànima
en el cos humà, que dóna finalment un pas definitiu en un camp que
havia estat filosòfic i que reprèn la teologia. Depurada aquesta casuís-
tica, a partir de la fi del segle XIX, la psicologia reprendrà aquest tema
i li donarà una altra dimensió.
* * *
* * *
57. A l’època del barroc, i fruit de les idees racionals de Descartes, apareixen
sistematitzadors de la medicina de la mateixa manera que en el naturalisme apareix
en primer lloc Linné. Els grans tractadistes de la medicina sistemàtica són: Boerhaave,
Hoffman i Stahl; tracten de fisiologia, patologia, anatomia, etc. (Laín Entralgo, 1963: 224-
242).
58. D’aquí el fenomen que les dones que menstruen panseixen flors si les toquen,
que l’orina esterilitza certes llavors, i les al·lusions bíbliques a la impuresa temporal de la
dona en aquestes condicions fisiològiques.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 155
59. En el cas d’Espanya, l’article 64 del Codi Penal de 1822, que fou el primer
legislat per les Corts de 8 de juny de 1822, deia: En ningun caso podrá imponer pena de
muerte ni de trabajos perpetuos, deportacion, presidio, obras públicas, infamia ni destierro
al que cuando cometio delito fuere menor de diez y siete años cumplidos. Al que en epoca de
ejecución pase de setenta años no se le podrá tampoco imponer pena de trabajos perpetuos,
deportación, obras publicas ni presidio. Quant a la dona prenyada, no podia aplicar-se-li la
pena de mort fins passats quaranta dies del part (art. 68) (Código Penal 1822:14-15).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 157
60. La dicotomia entre les edats cívica i matrimonial pot constatar-se des del
Codi de Napoleó l’article 388, el qual diu: Le mineur est l’individu de l’un et de l’autre sexe
qui n’a point encore l’âge de vingt-un ans acomplis. Per contra, l’article 148 obliga el noi a
obtenir el consentiment patern per casar-se fins als 25 anys complerts i el de la noia fins als
21 (Napoleó, 1807: 64 i 27).
158 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
61. Per a l’estat espanyol, poden consultar-se les edats d’aquest tipus al Diccionario
de la Administración Española (Martínez-Alcubilla, 1917: VI, 210-213).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 161
fets que li donaran força. Aquests fets són dos: En primer terme, el
canvi sofert el segle XII per la teologia amb l’aparició de l’escolàstica
de la mà d’Abelard. Si fins aquell moment la teologia era una sola
recopilació d’escrits de sants, Abelard introdueix el mètode dialèctic,
això és, que amb el diàleg per escrit, dóna plasticitat creativa a un
coneixement que només rebia aportacions de l’espiritualitat indivi-
dual. La percepció del matrimoni com a sagrament és fruit d’aquesta
nova construcció teològica, com ho serà igualment la moral catòlica
posterior al segle XVI. En segon terme, hi ha el pas poc estudiat de la
necessitat d’introduir en certa documentació l’edat dels qui prenen
part en el document. És un canvi curiós, que sembla néixer amb la
normativa, des de la fi del segle XVI, de portar llibres parroquials de
bateig, de matrimoni i de defunció, però que té precedents en els se-
gles XIV i XV, segons hem anotat en pàgines anteriors.1
Això estableix d’alguna manera un tercer nivell en el calendari
occidental, entenent per tercer nivell el fet que, des de la reforma del
calendari gregorià, aquest tenia un primer nivell sagrat en regular
les celebracions al llarg de tot l’any dels ritus de la litúrgia catòlica,
a més d’estar cada dia sota la protecció d’un sant. Tenia un segon
nivell pel fet que datava la documentació, i posava principi i fi als
actes humans de tipus contractual i agrari. Apareix aleshores aquest
tercer nivell que identifica l’ésser humà dins el contracte a través d’es-
mentar-ne l’edat, la qual cosa perfila la identitat de la persona més
enllà de la percepció de majoria o minoria d’edat legal habitual fins
a l’època.
Tot això afecta el matrimoni infantil per tal com es produeix el
canvi d’allò privat a allò públic.
Aquest apartat, tal com el seu nom indica, correspon a l’acosta-
ment a la sol·licitud de dispensa; analitzarem les relacions entre els
futurs cònjuges, llurs pares o procuradors en la cúria diocesana i el re-
sultat obtingut de les gestions en deu punts, que són: els primers pas-
sos per tal d’obtenir la dispensa, la sol·licitud, l’obertura del procés,
raons i al·legacions; la intervenció de testimonis, metges i llevadores;
l’interrogatori de l’impúber; la resolució del procés; diversos criteris
dels bisbats a l’hora d’acceptar peticions; ratificació del consentiment
matrimonial; rehabilitació de matrimonis contrets amb defecte d’edat;
el preu de les coses, taxes i cost de les dispenses.
9. Dades facilitades pel director del Archivo Diocesano del Obispado de Ciudad
Real, José Jimeno, per carta de 9 de gener de 1998.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 175
gui totes les qualitats que el faran vàlid i que després no pugui ser
anul·lat davant de cap tribunal eclesiàstic. Per això establirà dues ac-
tuacions a favor de l’impúber: la primera serà el segrest i dipòsit del
nen o de la nena a casa d’algú que l’Església consideri com a bona per-
sona i imparcial en l’afer; la segona serà interrogar a les criatures que
no tinguin l’edat legal necessària per casar-se. Aquest interrogatori es
repetirà tres vegades en matins o tardes diferents, de tal manera que
sense la intervenció dels pares hagin de donar resposta satisfactòria
a un bon nombre de preguntes, que en cada cas es plantejaran segons
un ordre correlatiu o arbitrari i diferent del ja plantejat. Mirant d’es-
brinar si la criatura no ha estat obligada a memoritzar un grapat de
respostes i si també és capaç d’entendre allò que respon i adquireix
els compromisos que la lligaran de per vida amb prou coneixement.
Aquests interrogatoris són d’ordre moral, ètic, social i legal. Tant el
segrest com les preguntes pretenien esbrinar la capacitat i la discre-
ció per casar-se sense que hi hagués manipulació dels familiars.
Per conèixer-ne el contingut, res millor que un exemple com
el cas de l’interrogatori a què fou sotmesa Anna Maria Marimon,
donzella de Marenyà, la qual havia estat segrestada i dipositada
a casa de Roc Badia, sastre de la ciutat de Girona, el 31 de gener
de 1760. La nena, que tenia 11 anys i 1 mes, va comparèixer da-
vant el vicari general de la diòcesi, en substitució del bisbe Antoni
de Palmero, i va anar contestant les preguntes que li féu, de les
quals el notari prenia nota (ADG, disp. 5614). La relació del primer
interrogatori fou aquesta:
11. Pot veure’s un bon exemple d’aquest qüestionari, fora del grup de dispenses de
matrimoni, en el procés de l’Arxiu Diocesà de Girona de referència: Narcís Soler, núm. 123,
que tracta en l’any 1751 de l’exploració de voluntat per a la celebració del casament entre
l’impúber Marc Romeu de la Bisbal amb Teresa Bonsoms de Camprodon, ell de 13 anys i
2 mesos, i també a: Llobet, 1997b: 130.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 183
12. ...per aquest i altres mèrits del procés, “pronunciem, sentenciem, diguem i
declarem que poden ser dispensats com dispensem a dit Joan Romaguera i Anna Maria
Savall, no obstant no arribar a l’edat de 14 anys pels homes i 12 per les dones com està
constituit i puguin cantraurer aquest matrimoni i consumar-lo”. Aquest és el text d’aquesta
dispensa entre Joan Romaguera, pagès de Verges de 10 anys, 7 mesos i 10 dies i Anna Maria
Savall, de La Pera, de 9 anys, 6 mesos i 3 dies. Sentència de 18 de novembre de 1670.
184 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
14. La dispensa correspon a la petició que fa Gauderic Roger, botiguer, que es vol
casar amb Esperança Roca, filla de Miquel Roca, pagès del mas de la Sagristia de Prada
de Conflent. Falten 2 mesos i 18 dies a la noia per complir 12 anys. La data és del 22 de
febrer de 1661 i forma part dels “Proces de l’Officialité Diocesaine de Perpignan” (ADPO,
G-152-1660/69, fols. 119-121).
15. Són: en 1662, Joan Baptista Feu de Vilamitjana, de 12 anys i 6 mesos, que vol
casar-se amb Elisabet Joan Gassol de Salas; en 1689, Joan Guasch de Sallagosa, d’11 anys,
que vol casar-se amb Maria Prexana del mateix lloc; en 1705, Francesc Canal d’Amorós,
de Figuerola, que es vol casar amb Maria Bullich de Sant Romà, d’11 anys i 9 mesos, i en
1728, Jaume Torra de Cabanabona, de 13 anys, que es vol casar amb Margarida Rovira als.
Puig de Sant Miquel de Pinell (ADSU, dispenses 1602-1767).
16. És l’escriptura de 8 de desembre de 1556, que tracta el casament entre Joan
Cases de Sant Llorenç d’Hortons a Gelida i Violant Torres, de la mateixa parròquia i 4 anys
d’edat. Dec aquesta informació a la gentilesa del senyor Ramon Rovira Tobella de Corbera
de Llobregat (APG, N8/2).
186 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
de l’àrea del delta del Llobregat, entre els segles XIV i XIX, no hi ha ni
un sol matrimoni infantil (Codina, 1997: 332-498).17
Aquest criteri es trasllada a altres zones del continent, on són
majoritàriament contraris al matrimoni infantil. Hi ha, però, algunes
contradiccions, com en alguns bisbats de Polònia. Si va haver-hi una
sèrie d’encícliques que es fulminaren contra ells, i llur contingut par-
la de matrimoni infantil, vol dir que la seva existència tenia, si no la
quantia, almenys l’entitat jurídica necessària per arribar a Roma. En
alguns llocs, apareix molt de tant en tant algun cas de casament d’in-
fants. N’hi ha referències en els tractats que hem vist de dret canònic,
com a l’obra de Corrado, que esmenta casos del bisbat de Nàpols del
segle XVII (Corrado, 1680); les respostes obtingudes a la península
ibèrica dels bisbats de Saragossa, Sigüenza, Pamplona; les dades ob-
tingudes del Llemosí, Valclusa i Còrsega a França; els casos del Reg-
ne Unit, etc. Però, per completar aquest estudi m’agradaria explicar
l’actitud d’un bisbat en concret, el de Pamplona.
A Pamplona trobem una cúria sistemàticament contrària a
donar dispenses per edat, les va negant una darrere l’altra, però ha
d’acceptar-les quan els nuvis persisteixen que es revisi el seu cas, fo-
namentat en llei per un tribunal superior. Els casos en què es fona-
menta la denegació continuada de dispensa són:
Sangüesa: 29 de març de 1628. El prevere Domingo de Pardo, tu-
tor de la filla del seu germà difunt Juan Crisóstomo anomenada Ma-
ría Magdalena, eleva una instància a la cúria del bisbat de Pamplona
perquè detingui les intencions del segon marit de la vídua del germà,
Martín de Zozaya, que intenta casar un fill que té del seu anterior
matrimoni amb dita María Magdalena, quan aquella no té l’edat per
al matrimoni, car fou batejada el 22 de juliol de 1617, de la qual cosa
resulta que encara no té 11 anys. Se sentencia la falta d’edat per ca-
sar-se i, doncs, la prohibició del matrimoni (ADP, Sangüesa c/700,n.
12, 1628).
17. A l’àrea del delta del Llobregat hi ha l’estudi exhaustiu sobre capitulacions
matrimonials fet entre el segle XIV i el XIX per Jaume Codina, que ha fet un buidatge sistemàtic
de protocols notarials per trobar tots els contractes matrimonials. En els 11 casos des de
1432 fins a 1568 en què les edats són inferiors a les permeses, es pacta que el matrimoni
se celebrarà en arribar a l’edat legal, és a dir, són esposalles de futur (Codina, 1997). Així
mateix, en una entrevista que tinguérem el 28 de setembre de 1998, va assegurar-me que
entre els més de 4.000 matrimonis que havia analitzat d’aquest espai geogràfic no havia
trobat cap cas de matrimoni infantil, ni en llibres notarials ni en fons parroquials.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 187
rigor, y por la culpa que del proceso resulta usando por esta vez
de benignidad le condenamos a los dichos Pedro de Villanueva
y Graciana Garcia, en cada, 4 ducados y a los dichos Juan de
Apostua y Maria de Villanueva, en cada, dos ducados, aplicados
en guerras contra ynfieles, Camara y fisco. De su Señoria Illma.,
por mitad y en las costas de esta causa cuya tasacion en nos
reserbamos y asi lo prununciamos y declaramos (ADP, Proceso
1391, Cirauqui, 1632).
La sentència condemnant al pagament total de 12 ducats va ha-
ver-se d’incrementar amb el pagament de costes de 291 tarjas navar-
reses. I com que els pares van voler esperar a casar-se amb els fills,
les bodes d’ambdues parelles trigaren encara uns vuit mesos. Pedro de
Villanueva i Graciana García es casaren el 13 d’abril de 1633, i Juan de
Apostua i María de Villanueva ho feren el 8 de maig de 1633, quan el
noi va complir els 14 anys que manava la llei (APC, matrimonios I).
Aquests dos exemples il·lustren la negativa directa a concedir
permisos matrimonials per sota de l’edat legal. En això podem ob-
servar una línia de duresa legal a la cúria del bisbat de Pamplona; es
constata en el procés següent que fins obliga al compliment del ma-
trimoni per esposalles contretes, quan el criteri del Concili de Trento
i de la majoria de bisbats, com ara Girona, era de respectar la volun-
tat dels contraents, arribat el moment del casament i en contra del
que s’hagués firmat. El cas és com segueix:
Idiazábal: 3 de març de 1596. María de Iza, donzella i veïna
d’aquesta població, filla de Maese Domingo de Iza, picapedrer, plede-
ja contra Juan de Arrese per obligar-lo a complir la promesa de ma-
trimoni que, sota jurament i en presència de testimonis, va donar
a la demandant. L’home diu que va fer la promesa de matrimoni a
María quan aquesta només tenia sis o set anys, i que el pare d’ella
tampoc no havia complert el que va prometre en el contracte fet en
1589. El contracte pactava el casament futur i que el pare de la núvia
pagaria 345 ducats de deutes que pesaven sobre la hisenda del nuvi,
dels ingressos que tenia de certes obres a Terol i Andorra d’Aragó.
En el moment de la demanda, María de Iza diu que el seu pare és
mort, però que van pagar-se i s’han continuat pagant els deutes del
nuvi, i que ara, en morir el seu pare, queda alguna cosa pendent i
Juan de Arrese no vol fer-se càrrec del que queda per pagar ni de
complir la promesa de matrimoni. La cúria del bisbat va condemnar
Arrese a casar-se en el termini de 20 dies (ADP, Proceso 323, Idia-
zábal 1596).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 189
18. Més processos, dins la línia de l’anàlisi de la fiscalia del tribunal eclesiàstic de
Pamplona, són: Puente de la Reina, 1580, Secretario Allo, Proceso 70, n. 24; Allo, 1604,
Secretario Allo, Proceso c/193, n. 13; Lerruz, 1650, Proceso c/660, n. 26; Sangüesa, 1626
Proceso c/659, n. 2, etc.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 191
però que no ho feia amb els temps. D’aquí que la història és plena de
casaments de nois i noies tot just núbils, que hi ha matrimonis quasi
immediats a viduïtats, o formes que actualment són fora del que és
habitual. Per això, si unes esposalles ja eren considerades per les fa-
mílies com un prematrimoni, i àdhuc hi havia intercanvis monetaris
o econòmics entre dues cases, sembla que era normal d’orientar en
direcció a les esposalles tots els casaments en què voluntat i temps no
coincidien. Però quan es donaven les circumstàncies de classe social,
insistència, presentació, permissibilitat legal, influències i possibilitat
de pagar els costos del procés, o bé va denegar-se la petició de dispen-
sa d’edat que acabem de veure, o bé no va donar-se com a sortida en el
cas dels que volien casar-se a Cirauqui: tot apunta que Pamplona tenia
el segle XVII una visió conservadora i inflexible a l’hora de dispensar
casos que d’altres tribunals eclesiàstics acceptaven amb més toleràn-
cia o tenien per habituals.19
En una anàlisi comparativa, es fa evident que, tot i haver-hi un
mateix criteri legal en l’Església, dos bisbats apliquen la llei de mane-
ra totalment diferenciada, des de la flexibilitat i l’acceptació fins a la
inflexibilitat i la negació.
19. Entre els processos del bisbat de Pamplona, no hi ha cap més cas de problemes
d’edat per casar. Els més clars són el de Cirauqui, explicat en primer terme, i el de Los
Arcos, en què van haver d’acceptar una sentència d’un tribunal superior. No hi ha tampoc
cap cas de separació en què hi hagi al·legacions de l’un o de l’ altre cònjuge quant a casar-
se per sota de l’edat permesa i que per aquesta circumstància fou induït a error (Campo,
1998).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 193
d’ajornar aquest acte per raó d’immaduresa dels cònjuges. Dos són al
bisbat de Llemotges, a França, i un altre, al bisbat de Pamplona. Els
dos casos francesos corresponen a la parròquia de Maisonnisses del
Llemosí. El primer és de 10 de març de 1659 i el segon de 22 d’abril
de 1660. La traducció del primer és la següent:
Avui, deu de mars de 1659, s’han presentat Mathieu Jarrijon i
Marguerite Villatte, la seva dona, davant meu, rector sotasignat
en l’església de Maisonnisses, davant l’altar major, i han decla-
rat confirmar i ratificar el seu matrimoni. Fent dita ratificació
de nou perquè en temps que reberen la benedicció nupcial, que
fou ara fa vuit anys, la dita Marguerite no tenia més que 10 anys
i 11 mesos i el dit Mathieu Jarrijon de 14 a 15 anys i en el present
té l’edat de 18 o 19 anys. La qual ratificació hem ordenat per a la
validesa de dit matrimoni i per al repòs de la seva consciència.
Fet com s’ha indicat i en presència de diverses persones. En fe
del qual jo m’he subscrit i d’aquesta ratificació he donat còpia.
Firmat: Tixier (Valadeau, 1941-42: 28, XXX-XXXI).21
Observem aquí que allò que fou un casament amb una impúber
esdevé un possible problema que se soluciona anys més tard dema-
nant la ratificació del consentiment de les parts, probablement, en
el moment en què el desenvolupament de la noia aconsellava oportú
de fer-ho abans no tingués relacions carnals. L’altre cas de la matei-
xa parròquia correspon al que devia ser el germà de Mathieu Jarri-
jon, anomenat Laurent, que es va casar amb Jehanne Rousseau quan
aquesta tenia 10 anys d’edat (Valadeau, 1941-42: 28, XXXI).
A Pamplona hi ha un plantejament semblant des de la perspec-
tiva d’un matrimoni contret tot just iniciada la pubertat. És el cas, en
23. Louis Charles Duplessis D’Argentré, par la miséricordie Divine & la grace
du Saint Siége Apostolique Evêque de Limoges, Conseiller du Roy en tous les Conseils,
sur ce qui nous a été exposé de la part de Bertrand Badafort et Leonarde Monteil de la
paroisse de Saint Jal en notre Diocése, que lors de leur mariage la dite Leonarde Monteil
n’avoit pas l’age requis par les Saints canons pour contracter mariage, qu’il s’en falloit un
mois oú environ quelle n’eut douze ans accomplis, ce qu’ils n’ont decouvert que depuis
peu de jours; qu’ils auroient toujours veçu en bonne intelligence et qu’il seroit né plusieurs
enfans de leus mariage; à ces causes ils nous auroient supplié de leus accorder la dispense
de cet empechement et leur permettre non obstant celuy de rehabiliter leur mariage en
observant les formalités et ceremonies en pareil cas requises. Tout consideré et sur ce ouï
notre Promoeteur général nous dispensons la dite Leonarde Monteil du dit empêchement
du defaut d’age, ce fasaint luy permettons de rehabiliter son mariage avec le dit Bertrand
Badafort en observant les formalités et ceremonies en les cas requises, à l’effet de quoy
ils se retireront pardevant le Sieur Lavergne curé de la dite paroisse de St. Jal pour en
presence de quatre temoins donner de nouveau leurs consentiment a la rehabilitation de
leur mariage dont il sera fait mention dans les registres de la dite paroisse ainsy que de
la nullité de leur premier mariage. Donné à Limoges le six octobre 1767 +L.C. Evêque de
Limoges.- Par Monseigneur S.Salle.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 199
1.9. L’elevat preu de les coses: cost de les dispenses d’edat i dels pro-
cessos de la cúria
Aquest apartat tractarà, primerament, del cost monetari de les
dispenses d’edat en tots els seus passos. En les ratlles següents volem
demostrar que el preu de l’acostament a la dispensa d’edat era car.
Per aquest motiu, no solament moltes persones quedaven automà-
ticament excloses d’accedir-hi, sinó que qui ho podia fer s’ho havia
de pensar abans d’embrancar-se en la despesa subsegüent. No tenim
més dades per a l’anàlisi econòmic que les del bisbat de Girona, i
encara perquè en algunes dispenses hi ha la relació escrita del que va
cobrar la cúria o alguna nota al marge. No tenim dades del bisbat de
la Seu d’Urgell, encara que sí alguna dispensa. D’altres bisbats d’on
tenim localitzades dispenses, tampoc no en posseïm dades. En reali-
tat, és rar que entre els documents hi hagi una factura, algun albarà
o nota de preus. En els casos en què hi ha alguna informació, podrem
establir una certa comparança i fer una aproximació a la despesa
general d’una casa de pagès a l’hora de casar els fills. En realitat, pre-
tenem només fer ressaltar que l’accés al matrimoni per aquesta via
era econòmicament costosa.
Les primeres dades que tenim sobre això corresponen a dispen-
ses del segle XVIII; són aquestes:
Dispensa n. 5113, any 1700, entre Ramon Bou de Sant Pere Pes-
cador i Maria Galceran de Flaçà; ell té 13 anys i 8 mesos i ella, 11 anys
i 10 mesos. Cost: Procés, 15 ll.; súplica, 12 s.; fulls de paper, 18 s.; testi-
moniatge, 15 s.; senyor Vicari General, 30 ll.; Doctor en medicina, 2 ll.
4 s.; llevadora, 1 ll. 16 s., i llicència 2 ll. 6 s. 6 d. Total: 53 ll. 11 s. 6 d.24
Dispensa n. 5157, any 1704, entre Miquel Castelló Capdaigua,
de Roses i Caterina Vila, de Bàscara. La noia té 11 anys i 2 mesos;
el nuvi és mercader i els pares de la núvia, Ciutadans Honrats de
Barcelona. Cost: Dispensa, 32 ll. 9 s.; procés de solta d’empara, 17 ll.
9 s. Total: 49 ll. 14 s.
Dispensa n. 5170, any 1706, entre Joan Llobera i Teresa Julià
tots d’Òrfans. El nuvi té 11 anys i 3 mesos. Cost: 32 ll. 9 s. (sense més
dades).
Dispensa n. 5503, any 1710, entre Joan Puig, de Cistella, i Maria
Pons, de Castelló d’Empúries. El nuvi té 12 anys i 10 mesos. Només
hi ha factura del metge per: 27 ll. 9 s.
24. Les abreviatures corresponen a ll.= lliures catalanes, s.= sous i d.= diners.
200 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
25. La suma del total té un error. Si les xifres que hi ha a la dispensa són correctes,
la suma del total no pot ser 89 ll. 18 s., sinó que serien 92 ll. 6 d. S’adverteix que l’escrivà
va equivocar-se en tota la còpia, perquè no va fer la transformació de sous a lliures (12 s.=
1 ll.) o bé va indicar desenes de sous que només eren unitats. Si fou això últim, la suma
seria de 89 ll. 6 s. 6 d.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 201
famílies pagaven dots situats entre 600 i 1.500 lliures (Congost, 1992:
73-104); Llobet, 1990: 97; Viader, 1973: 281-331), d’on resulta que el
cost de la dispensa podia representar un increment del 4 al 10% de
l’import dotal, al qual calia afegir: les despeses notarials per capitu-
lacions matrimonials, els censals si calia pagar a terminis, els costos
de donacions de vestits i mobiliari, o les despeses de consuetud de la
casa a l’hora de celebrar la cerimònia: almoines, assistència de sacer-
dots, tocs de campanes, incripcions parroquials, etc.
Veiem tot això esmentat en la documentació d’un dels casos en
què hi ha cost de la dispensa i en altra documentació no eclesiàstica.
És el cas del casament entre Joan Romeu i Margarida Ullastres, fills de
blanquers de la Bisbal d’Empordà (disp. 5535). El cost de la dispensa
fou de 52 ll. 14 s. 6 d.,26 tot i no poder establir cap relació amb els im-
ports dotals dels capítols matrimonials per rebre heretament de tots
els béns ambdós cònjuges de la seva família. En una de les clàusules,
s’estipula que l’àvia materna, que fa hereva la seva néta per raó de ma-
trimoni de tots els béns de la família Ullastres, passarà a viure amb la
parella. Però, si hi ha desavinences i cal que visquin separats, per raó
de la categoria de la família, l’àvia cobrarà com a despeses d’alimen-
tació anuals 20 lliures de Barcelona, pagadores per terços avançats
(AHG, La Bisbal, not. Ponach, n. 710, C.m.: 13-11-1712). Això indica
que si una dona de classe acomodada percebia 20 lliures l’any per ali-
ments, l’import de la dispensa corresponia al que calia gastar durant
2 anys i mig o 3 pel menjar d’una persona. Una altra comparació, feta
sobre el salari, ens indica que si en 1759 un mosso que ajudava en fei-
nes de bosc a la comarca de la Selva cobrava 14 ll. per any com a terme
mitjà, el cost d’una dispensa d’edat representava uns 4 anys de feina i
estalvi per a aquest treballador (Llobet, 1990: 101).
26. Aquesta referència de 52 ll. 14s. 6d. es veu augmentada en els capítols
matrimonials, on s’indica expressament que el cost ha estat de 61 ll. 4 s. 6 d., dels quals la
núvia ha pagat 30 ll. 12 s. 8 d., i pels quals el nuvi i el seu pare, havent-les de pagar, li fan
reconeixement com a crèdit sobre els seus béns (AHG, La Bisbal, not. Ponach, vol. 710,
C.m. 13-11-1712).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 203
sota de l’edat permesa per la llei. En canvi, en els llocs o entre les fa-
mílies en què la llei estableix una transmissió d’herència excloent, és
a dir, que privilegien un dels fills per sobre dels altres en el moment
d’heretar, quan hi ha manca o fractura en la supervivència dels he-
reus, cal assegurar aquests amb una concentració de riquesa que cal
tenir sempre sota control actual, tot preparant el control futur. Per
això, entre els qui gaudeixen de sistemes hereditaris d’aquest tipus,
no solament apareixen casaments de factura complicada, ans apor-
ten també solucions d’un caire anòmal: entre ells, els matrimonis
repetitius d’hereus que es casen sovint a mesura que queden vidus,
bodes celebrades àdhuc al cap de pocs dies d’entrar en la viduïtat,
combinacions de matrimonis dobles i triples, utilització de sistemes
matrimonials consanguinis, etc., i entre ells el matrimoni infantil.
Sembla que un impúber no hi fa res al davant d’un patrimoni, i
que la qualitat d’impúber casat tampoc no soluciona res. Però no és
així: casar una parella on un dels nuvis o ambdós són impúbers, solu-
ciona l’establiment d’aliances familiars, el manteniment o l’augment pa-
trimonial i segella associacions mercantils. També l’avançament de les
relacions sexuals del matrimoni porta a una anticipació de la procreació
i, doncs, de la renovació generacional. I en els casos en què cal eliminar
les tutories o curatories d’un individu, res millor que el matrimoni que
dóna la majoria d’edat legal al moment d’atorgar el consentiment.
Sobre el pas de la impubertat a la majoria d’edat, en trobem
un exemple en les lleis catalanes. Segons la Constitució núm. 16 de
les Corts de Perpinyà de 1351, en el regnat de Pere III, fou declarat
emancipat el fill menor que s’hagués casat amb llicència del pare o
d’altres persones que en tinguessin potestat, encara que continués
vivint a casa dels pares i sense necessitat de consumació carnal.28 El
matrimoni aportava l’emancipació i aquesta no cessava en cas de vi-
duïtat del menor o per ingratitud del fill. I de resultes de l’emancipa-
ció, finalitzava l’usdefruit dels béns adventicis del fill, dels quals gau-
dia el pare (Brocà, 1985: 679). Per contra, a Perpinyà mateix, quan
ja estava de fet sota les lleis franceses, l’any 1654, per tal d’obtenir la
majoria d’edat de l’impúber calia fer una demanda al rei de França
i esperar-ne l’acceptació. És el cas del suplement d’edat concedit a
Marie Boneau, d’11 anys, casada amb Josep Pont, de Perpinyà, que
li va donar el rei a 30 de desembre de 1654 (ADPO, 1B394).29
28. A Barcelona, en virtut del privilegi Recognoverunt proceres, el fill havia de viure
separat del pare, encara que en la pràctica això no es realitzés (Brocà, 1985: 679).
29. El document de concessió reial és poc aclaridor, situa els personatges
beneficiats, però no les causes, ni cap dada d’interès sobre aquest matrimoni infantil.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 207
31. Ferran IV de Castella, pare d’Alfons XI, era germà de Beatriu, mare de Maria,
i el pare d’Alfons IV de Portugal ho era també de Constança, mare del rei de Castella; per
tant, ambdós pretendents eren cosins germans per duplicat (Menéndez Pidal, 1990: XIII,
nota 6, p. 303).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 209
Quadre de les peticions i els processos per obtenir dispensa d’edat al bisbat de Girona amb
referència a l’any de la petició i a la quantitat donada. Van ombrejats els anys que hi va haver
invasions franceses i guerres. Font: Elaboració pròpia.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 211
34. Dins les escasses quantificacions que presenta l’obra de Thanatses, esmenta
dos casos de Naxos, a les illes Cíclades, on apareix el testimoni d’una noia de 9 anys casada
en 1711, que no va tenir relacions sexuals amb el marit perquè aquest immediatement
després de la boda va emigrar i ja no va tornar. L’altre és el procés de divorci d’una noia de
14 anys i un noi de 8 anys, fill d’Antoni Politis, perquè diu que la seva tia, casada amb un
capellà (ortodox) la va obligar a fer-ho per si emigraven. Un altre exemple és d’Àgrafa de
1683, trobat en un manament del Patriarca de l’Església Ortodoxa en què anul·la una boda
que s’havia fet amb un noi de 9 anys, perquè aquest després del casori va emigrar i no va
arribar a fer ús del llit matrimonial (Thanatses, 1983: 28 i 79).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 217
solució no agradava als pares, sobretot de les noies, però els problemes
econòmics i demogràfics la feien inevitable. Això tenia una magnitud
tal que, seguint càlculs de població d’algunes illes, se n’aprecia el fort
desequilibri. A Mykonos, des de la fi del segle XVII fins a l’últim del segle
XVIII, tres quartes parts de la població eren dones; a Sifnos ho eren cinc
sisenes parts en 1771; a Patmos hi vivien 300 homes en 1787 i 6.000
dones, etc. (Thanatses, 1983: 82).
Les úniques illes o regions que se salvaren del fenomen del ca-
sament de criatures, o on aquest tipus de boda era més atenuat, foren
aquelles en què s’establiren xarxes comercials, tallers artesans o nusos
de comunicacions. Allí on el comerç feia rendible el treball —sobre-
tot el de les filles— en filat i teixit de cotons i sedes, el matrimoni es
retardava. És obvi que costa desfer-se dels elements del grup familiar
que produeixen beneficis per a l’enriquiment de la casa. El fenomen
de l’emigració es donà més a Capadòcia —Cesarea, Anakú, Sinasós,
Malokopi—, a Licaònia i a les illes de la mar Egea com Tinos, Naxos i a
l’Epir... Els emigrants es dirigien a la Polis (=ciutat) —tal com coneixien
els grecs Constantinoble—, a Atenes, als ports de la Mediterrània (pesca
de l’esponja, cabotatge, corall...) i a Amèrica (Thanatses, 1983: 77-82).
36. L’Enciclopedia Juríca Española, en el vol. XIII, sobre els conceptes de “tutela” i
“tutor”, estableix l’origen antiquíssim de la institució, que sembla que té un origen diferent
per cada forma de tutela. A l’Enciclopedia Hispanoamericana Espasa, vol. 65, la tutela és en
totes les seves formes d’origen romà: la testamentària sorgeix de la pàtria potestat transmesa
en el testament, la legítima quan la llei es transformava en tutor en els casos d’abintestat i la
dativa, com a forma més moderna sorgida de les lleis Atilia i Julia Titia. Com que el nostre
estudi no pretén aprofundir en l’origen de la tutela, sinó com l’una o l’altra va influir en el
moment d’establir el matrimoni infantil, no entrem en ulteriors anàlisis.
220 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
cas són els tutors d’ambdós nuvis, i de 8 casos se’n desconeixen els
negociadors37 (Furnivall, 1897: 1-49).
Uns exemples més concrets serien aquests:
Casats pels pares: 27-10-1563. Brigitte Dutton versus George
Spurstowe, casats a la capella privada de Hall of Dutton, quan
ella tenia 4 o 5 anys i ell 6, per acord del pare d’ella i el pare i
l’avi d’ell (Furnivall, 1897: 38-41).38
Casats per familiars o amics: 8-5-1562. Peter Haworth, menor de
8 anys, i Margery Heydocke també de 8, casats a la parròquia
de Blagburne. En el procés de divorci ella diu que va acceptar de
casar-se per consell dels amics, però que en desconeix les raons.
Intervenció de tutors: 11-12-1561. Homfrey Winstanley, menor
de 12 anys i orfe de pares, de la parròquia de Winwick, pledeja
contra Alice Worsley major de 17 anys de la parròquia de Wigan.
El germà de la núvia indica en els testimoniatges que aquella es
casà per instigació de Sir Thomas Gerrard tutor de Homfrey.
Entre els matrimonis d’impúbers anteriors en data que conei-
xem d’Anglaterra, només hi ha les dades dels negociadors de la boda
en un cas, el del consentiment patern que tingueren William Aunger
de 8 anys i Johana Malkake de 12, casats a la capella de Fenwyk de la
diòcesi de York en 1351 (Helmholz, 1974: 200-201).
Finalment, cal dir que a Anglaterra hi havia una gran llibertat
a l’hora de casar els fills petits. Un testimoni de l’època, el moralista
Phillip Stubbes, en una obra dedicada a Phillip comte d’Arundell:
The anatomie of the abuses in Ailgna, publicada en 1593, manifestava
aquest problema en un diàleg entre Spudeus, que vol saber com és
Anglaterra, i Philoponus, habitant del país; aquest li comunica que
una de les causes de les moltes ruïnes del país és que:
A Ailgna hi ha una gran llibertat en el que això respecta, car nens
petits de bolquers són sovint casat pels pares ambiciosos i amics
abans que no sàpiguen distingir el bé del mal. Això constitueix una
gran crueldat, a més de primitivisme i va contra la llei de Déu. A
més d’això, pots trobar que qualsevol imberbe de X, XIV, XVI o
XX anys d’edat agafa una dona i s’hi casa sense temor de Déu ni
respecte, ni per la religió d’ella, ni per la seva modèstia, ni per la in-
tegritat de la vida, ni per qualsevol valor, i, el que és més important,
sense respectar com hauran de viure plegats i mantindran les seves
obligacions i el seu estatus. Aquestes coses no tenen importància,
ell tindrà la seva gateta per jugar que no s’hi resistirà, car és l’única
cosa que ell desitja. Després bastiran una casa de camp, on passa-
ran la resta de llurs vides com a captaires... (Stubbes, 1895: 97).
Llavors, estalviant la sagnia d’una tutela sobre el patrimoni
familiar, cal considerar també l’ambició dels pares com un motiu
més de l’existència de matrimonis infantils, a més dels problemes
interns de les famílies.
40. Maria Margarida Caterina Teresa Salvanyà havia nascut el 26-10-1704, era filla
de Pau Salvanyà Tarrades, pagès d’Aiguaviva, i de Maria Buadas, i ambdós s’havien casat a
Salitjà en 1703 o 1704. L’avi de la sol·licitant era Joan Buades, pagès de Salitjà.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 225
41. Tot i pledejar, els Pagès-Rich, Quintana i Vila-Albanyà, estaven units per
vincles endogàmics i de consanguinitat (AFV, Genealogia de la Casa Rich de Jafre 1600-
1900; Genealogia de la Casa Quintana de Colomers 1321-1928).
226 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
2.2.1.3. La tutela legislativa, actuació dels tutors. Les tensions entre tu-
tors, parents i el règim senyorial
Els casos que analitzarem sobre tutela legislativa i matrimoni
infantil són emmarcats entre el segle XIII i el XVI per raó de la docu-
mentació escrita trobada a França. Coincideixen en el període en què
els arxius conserven processos judicials sobre matrimonis i que hi
ha una convivència de diversos drets. D’una banda, moltes regions
mantenen el costum com a forma ordenadora social, en altres s’ha
assimilat o s’accepta el dret escrit de Roma. Les tuteles d’aquesta
classe podrien derivar, en segon terme, de les lleis germàniques as-
similades i adaptades al costum de cada regió. Un clar exemple en
seria la referència donada en els trets generals corresponents als sis-
temes tutelars —inici de l’apartat “Tuteles i tutors”—, que recullen les
lleis godes del Forum Iudicum o Lex Wisigothorum. En aquestes s’es-
tableix un sistema de jerarquies familiars cridades a exercir la tutela
per ordre de proximitat consanguínia, establint-s’hi una cadència de:
primer la vídua, després els germans, el oncles, els cosins, etc. Així
es donava prioritat al supervivent més proper sobre els altres, sense
distingir-ne la capacitat, l’interès, el grau d’afecte o d’amistat amb els
pupils.
Aquesta particularitat pot comportar una certa tensió entre tu-
tor, parents i el règim senyorial en el matrimoni del pupil. I en no
existir, en la legislació o costums medievals que van fer servir aquest
tipus de concepte, el de pàtria potestat transmissible de pare a pro-
tector, fa que qui hagi d’exercir de tutor hagi de pactar els casaments
amb tots aquells que tenen interessos sobre els béns de l’infant. El
tutor és conegut com a “guardià”. Els parents són coneguts en la
documentació com a “amics”. Els “amics” són els que en la docu-
mentació matrimonial configuren els parents, probablement a partir
del grau de cunyats, cosins, nebots etc. i semblen els establerts en
el sistema d’aliances feudals per matrimoni, en la forma que relata
Ruiz-Domènech (1985: 83 i ss.) També intervenen en el casament,
a més dels “amics” i del “guardià”, el senyor feudal preocupant-se
per la continuïtat dels seus interessos sobre la possessió de la terra o
altres drets. Per últim, hi ha els personatges que vetllen —en certes
regions— perquè el pupil compleixi els drets feudals, que a França
són coneguts amb el nom de baillistres (Turlan, 1957: 491-499; To,
1997: 303-318 i 329-344). Aquest conjunt de persones tenen drets so-
bre el casament de l’infant, així que la boda de l’impúber esdevé un
assumpte complex per al tutor legitimari i, en certa manera, incòmo-
de, perquè ha de rebre el placet de tots. Els exemples trobats són pre-
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 227
42. Ens referim al punt 2.1.1. Els problemes de debilitació de les línies successòries
per mort dels pares.
230 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
43. Pere Salvi Miquelet Alió fou notari de Palau-sator entre 1640 i 1664, segons els
seus protocols conservats a l’Arxiu Històric de Girona.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 231
44. Remetem a les recomanacions d’Aristòtil (Politica VII, 16, 2-3 i 8-10) esmentades
a la primera part d’aquest estudi (punt: 1.2) i a la llei del Forum Iudicum (Llibre III, títol I,
llei IV), que prohibex el matrimoni de la dona més gran amb l’home més jove, indicada en
la mateixa part d’aquest treball (punt 3.3).
45. En trobem un exemple a França el 19 de novembre de 1624, dia en què van
casar-se Jean Robin de prop de 14 anys, de la parròquia de La Rochette del departament
francès de La Charente, amb Phillipe Chaperon de 20 anys. Una setmana abans s’havien
casat els pares vidus i no queda clar qui va capturar qui, perquè únicament resta la
documentació del llibre parroquial de matrimonis (ADCH 1 MIEC 305-R1 /1612-1750).
Agraeixo la informació, en aquest i en altres casos, facilitada l’agost de 1998 per Mr. Serge
Esnard de Viry-Chatillon.
232 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
46. Aquesta Alió era de la branca originària dels Alió de Torroella de Montgrí, car
els Alió casats amb el Miquelet eren d’una segona branca radicada a Palau-sator. Els lligams
entre tots ells es restabliren quan Caterina, la segona filla de Martí Carles i de Suficiència
de Teixidor, fou casada en primeres núpcies amb Josep Pla, i Miquelet de Torroella de
Montgrí amb capitulacions matrimonials de 3-6-1705 (AFV, Genealogia Carles).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 233
47. Més dades sobre la família Carles poden consultar-se al treball de Mònica
Bosch Portell: “La formació d’una classe dirigent: els hisendats de la regió de Girona”;
l’exemple del patrimoni Carles (1750-1850) a Rosa Congost i Lluís To, Ed. (1999): Homes,
masos, història. La Catalunya Nord-Est (Segles XI-XX). Montserrat, Publicacions de l’Abadia
de Montserrat.
234 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
48. En els capítols matrimonials esmentats es pacta que cada dobla d’or es
comptarà a 5 lliures 6 sous, compte que fa un total de 3.300 lliures aportades pels Torra
als Martí Arbonés.
49. Per a l’anàlisi d’aquest tema hi ha multitud de treballs on podem observar
exemples d’aquest tipus d’intercanvis matrimonials: Heras de Puig (1857), De Camps/
Català (1965), Viader (1973), Tarrades (1987), Congost (1992), Gifre (1996 i 1999), Bosch
(1999), Llobet (1992, 1994, 1997), etc.
236 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
50. Les categories nobiliàries a Catalunya, des de la darreria del segle XV abans
del títol de baró, són: Noble del Principat, Cavaller, Donzell, Generós, Ciutadà Honrat i
Gaudint. Els Nobles del Principat ho eren per nomenament reial a partir dels Àustries
i estaven per sobre del cavaller. El Donzell encara no havia estat nomenat Cavaller, així
com el Generós. Tots aquests eren cridats a corts pel braç militar, per això se’ls refereix
moltes vegades a la documentació —sobretot notarial—, com a: miles, milites o militars.
Els Ciutadans Honrats procedien originàriament del patriciat urbà i tenien els mateixos
privilegis que els cavallers, pero eren cridats a corts pel braç reial. Els Gaudints, o gaudints
de privilegi militar, eren els qui tenien el títol acadèmic de Doctor, i gaudien de noblesa
individual per raó d’estudis i sense que aquesta fos transmissible hereditàriament, com ho
eren tots els altres.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 237
51. “...que es troba entre tant robust i dotat d’una alçada per sobre de molts altres
més grans que ell.”
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 239
52. Josep Ros Miquelet i Marianna Masarnau eren també consanguinis en tercer
grau duplicat i quart simple; per això també van demanar dispensa, que els vingué signada
de Roma el 10 de gener de 1692, ratificada i comunicada pel bisbat de Girona el 23 de maig
de 1693 (ADG, Disp. Mat. 5082).
244 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
esmentar-ne només alguns que tenen diverses dispenses del tipus es-
tudiat; són els següents:
1630. Joan Vinyals, de Flaçà, de 13 anys i 6 mesos, casat amb
Anna Barrull de Palafrugell (ADG, Disp.Mat. 4970).
1679. Francesc Suardell, de Juià, d’11 anys i 4 mesos, es casà
amb Maria Martí, de la mateixa població, de 9 anys i 7 mesos
(ADG, Disp.Mat. 5046).
1686. Pere Xifre, de Riudarenes, de 12 anys i 11 mesos, es casà
amb Esperança Ciurana, de Riudellots de la Selva (ADG, Disp.
Mat. 5062).
1703. Francesc Coloma, de Sant Iscle d’Empordà, de 12 anys i
5 mesos, es casà amb Maria Vinyals, de Flaçà (ADG, Disp.Mat.
5152).
Tindríem un total de 9 dispenses d’edat en l’entorn social d’a-
questes famílies, si afegim les dues dels Ros del Torrent que s’indi-
quen més avall, cosa que diu molt a favor de l’agilitat amb què en
un moment determinat s’utilitzen, però no acaba d’establir-se clara-
ment una relació entre l’ús del matrimoni infantil com a ambició col-
lectiva de cercar hereus o pubilles. Podria ser cert en algun cas, però
no sembla justificar-se amb l’anàlisi del cas dels Miquelet.
Per a la família Ros del Torrent, Ciutadans Honrats de Barcelona
i Girona a Juià, els matrimonis infantils s’estableixen al llarg de tres
generacions: en Josep Ros del Torrent i Suardell, que es casa amb
Caterina Miquelet Alió, havia nascut a Juià el 7 de gener de 1652 i
fou el fill segon, del segon matrimoni de Jeroni Ros del Torrent amb
Anna Suardell. Per als Ros del Torrent, fou la col·locació d’un fill
amb un aixovar en un matrimoni socialment convenient, que no po-
dia arribar a heretar perquè per davant tenia un germà gran i hereu,
Jeroni Ros del Torrent i Suardell. Aquest es va casar amb Jerònima, i
van tenir vuit fills: sis nois i dues noies. El primer d’aquests va morir
jove, Jaume Ros del Torrent; el segon fou l’hereu que es va casar amb
Margarida Caner de Pals; el tercer va morir també jove; el quart es va
casar amb la pubilla Bosch de Bordils; del cinquè no se’n sap res; i
l’últim germà, Francesc Ros del Torrent, fou casat amb 26 anys amb
la pubilla Anna Torrent de Verges en matrimoni infantil quan aques-
ta tenia 10 anys i 9 mesos en 1708 (ADG, Disp.Mat. 5174).
La generació següent, continuada en la persona de l’hereu Jau-
me Ros del Torrent, casat amb Margarida Caner, va tenir dotze fills;
246 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
cosí segon dels infants (Llobet, 1992: 155-156 i ALL, Papers de la Casa
Roure).
De les maniobres matrimonials dels Vehí, només es constata un
primer casament, el de l’hereu, aprofitant una conjuntura adequada
per a la família; i, del segon matrimoni, la col·locació d’un fill, que amb
moltes dificultats podria arribar a ser hereu del patrimoni Vehí, amb una
pubilla que, per debilitat genealògica i potser patrimonial, amb un pe-
tit aixovar, quedaria casat i col·locat en el nivell social perfecte: la
filla d’un CHB, que es casa amb un altre CHB.53
El cas dels Arbosí és semblant al dels Vehí pel casament de dos
germans, però les circumstàncies són diferents, perquè en resulta
un triple matrimoni entre els components de les famílies Vernés,
d’Ullastret, i Arbosí, d’Ullà. En 1703, va pactar-se el casament entre
Francesc Vernés, pagès d’Ullastret, vidu, i la també vídua Caterina,
que ho era de Pere Arbosí, pagès d’Ullà. Francesc Vernés tenia dos
fills: Francesc, el futur hereu, i una noia anomenada Caterina. Cate-
rina, la vídua Arbosí, que no era pubilla, tenia també dos fills impú-
bers: Miquel, hereu de 13 anys i 8 mesos, i Magdalena, d’11 anys. Els
pactes eren molt convenients perquè, en no haver-hi més fills per cap
banda, si ambdues parelles vivien i tenien descendència, es continu-
aven de manera natural les cases Vernés i Arbosí, però si mancava
alguna de les parelles, l’hereu al capdavant del patrimoni podia sortir
dels possibles fills haguts entre els vidus Vernés, o bé el patrimoni
Arbosí s’incorporava al Vernés en esdevenir Magdalena pubilla. Això
és el que va passar realment: el matrimoni de Miquel Arbosí i Cate-
rina Vernés no va tenir descendència, i el patrimoni Arbosí va entrar
per pubillatge a incorporar-se al Vernés. L’herència de les dues cases
va continuar per mà de Miquel Vernés-Arbosí, que en 1744 es casava
amb Dorotea Lladó a Ullastret (ADG, Disp.Mat. 5142 i 5146; APU,
Matrimonis I 1636-1772 i Llobet 1997: 137).
En aquesta línia de matrimonis de germans hi ha les dispenses
demanades per casar la família Blanquerna, d’Amer, que correspo-
nen als casaments següents:
1719. Joan Broguer, de Sant Andreu de la Barroca, de 12 anys
i 4 mesos, demana dispensa per casar-se amb Teresa Blanquer-
na, d’Amer (ADG, Disp.Mat. 5581).
54. Molho esmenta, de passada, matrimonis de nenes de 9 anys entre els jueus de
Salònica i remet per més dades a literatura rabínica com el Sa’ar Aser d’Aser Cobo, vol. I
Eben ha-’Ezer.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 251
Anys 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Total nois - 1 - - 1 3 2 6 8 2 4 3
Total noies 1 1 1 2 1 2 1 4 4 7 - -
Sumes 1 2 1 2 2 5 3 10 12 9 4 3
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Furnivall (1897) sobre matrimoni
infantil a la diòcesi de Chester.
Edat 9 9.1 9.2 9.3 9.4 9.5 9.6 9.7 9.8 9.9 9.10 9.11
Totals 4 - 1 1 1 3 15 6 8 9 4 8
Edat 10 10.1 10.2 10.3 10.4 10.5 10.6 10.7 10.8 10.9 10.10 10.11
Totals 12 4 3 13 7 4 17 8 8 5 10 5
Edat 11 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 11.7 11.8 11.9 11.10 11.11
Totals 26 2 6 9 5 8 13 8 4 3 4 3
Font: Elaboració pròpia a partir de les dispenses d’edat del bisbat de Girona.
Edat 9 9.1 9.2 9.3 9.4 9.5 9.6 9.7 9.8 9.9 9.10 9.11
Totals - - - - - - - - 1 - 1 1
Edat 10 10.1 10.2 10.3 10.4 10.5 10.6 10.7 10.8 10.9 10.10 10.11
Totals 2 - 1 1 - 2 2 5 1 1 4 1
Edat 11 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 11.7 11.8 11.9 11.10 11.11
Totals 12 1 - 2 3 4 3 4 3 - 2 -
Edat 12 12.1 12.2 12.3 12.4 12.5 12.6 12.7 12.8 12.9 12.10 12.11
Totals 9 4 5 2 4 5 6 3 4 1 4 3
Edat 13 13.1 13.2 13.3 13.4 13.5 13.6 13.7 13.8 13.9 13.10 13.11
Totals 9 5 4 3 1 3 5 4 3 3 1 -
Font: Elaboració pròpia a partir de les dispenses d’edat del bisbat de Girona.
Si observem els quadres sobre les edats del casament de les no-
ies, podem constatar un augment progressiu i alhora un descens de
casaments entre la franja dels 9 anys al límit de 12, amb un clar agru-
pament en matrimonis entorn als 11 anys justos (26 matrimonis).
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 257
Nadal fins als 12 anys de la noia i els 14 del noi, en què podien, davant
la cúria diocesana, ratificar o demanar la nul·litat del matrimoni mit-
jançant juraments i testimonis en favor o en contra. La confirmació
es donava habitualment sobre la pràctica de la vida conjugal. Llavors,
el fet de dormir plegats i el naixement de la descendència ratificava el
casament (Furnivall, 1897: XIX-XX).
Tots els cònjuges divorciats de Chester manifesten no haver tin-
gut relacions sexuals en cap moment. Uns perquè, vivint a la mateixa
casa, no dormien plegats, i altres perquè des del casament foren se-
parats i allunyats. Per fer-se una idea de tot això, res millor que uns
quants exemples —no pas tots— sobre aquests comportaments:
1562. Testimonis del divorci entre Rafe Whittall i Joan Leyland, de
12 i 11 anys, en el moment de la boda celebrada a la parròquia
de Leyland de Lancashire. El jove va estar menys d’un mes a casa
dels sogres i després va marxar a casa de la seva mare fins a com-
plir els 15 o 16 anys i després va tornar a casa del sogre 2 anys
més però va tornar a marxar perquè era tractat com un servent.
Ella, per contra, es va estar a l’estranger (Furnivall, 1897: 12).
1563. Testimonis del divorci entre Peter Hope i Alice Ellis, de 12
i 9 anys, el dia de la boda, ambdós de la parròquia d’Hawarden.
Els dos nens van viure plegats 3 anys a la casa de la mare d’ell,
després el dit Peter fou enviat a l’estranger a educar-se (Furni-
vall, 1897: 18-22).
1563. Testimonis del divorci entre Thomas Fletcher i Anne
Whitfield, ell de 10 anys i ella de 9 anys en el moment de casar-
se a la parròquia de Childwall. Thomas va viure amb el seu pare
fins que aquest va morir i després es va quedar a la mateixa
casa, i Anne també va viure amb els seus pares fins que aquets
moriren; llavors va anar a viure a casa del mestre Fazakerley, i
en el moment present viu sola (Furnivall, 1897: 22-24).
1565. Testimonis del divorci entre Rafe Fishe i Katharine Bolton,
casats a la parròquia de Blagburne, ell amb menys de 14 anys.
No solament no van viure plegats, sinó que Katharine no va fer
una vida honesta i va tenir un fill de Robert Forreste (Furnivall,
1897: 33-34).
Per als matrimonis d’impubertat que tenim de la diòcesi de
Girona, les circumstàncies són diferents. No posseïm referències que
els nens fossin separats ni com; és a dir, si uns passaren a viure a casa
d’un familiar mentre altres restaven a casa. És evident que va haver-
260 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
anys i 9 mesos. Primer fill nascut: Tomàs Ros del Torrent a 8 de març
de 1717. Edat dels pares en tenir el primer fill: 24 anys el pare i 16 la
mare (ADG, Disp.Mat. 5193 i ALL, Gen. Ros del Torrent).
—Tots dos impúbers:
Casats en 1710: Benet Ordis, hereu d’Usall, impúber d’11 anys
i 3 mesos, amb la pubilla i també impúber Maria Àngela Piferrer, de
Crespià, d’11 anys i 6 mesos. Primer fill nat: Francisca Ordis-Piferrer,
a 1 de febrer de 1718. Edat dels pares en tenir el primer fill: el pare 18
anys i 8 mesos, i la mare 18 anys i 11 mesos (ADG, Disp.Mat. 5574 i
AFV, Gen. Ordis).
Tots demostren sensibilitat i control sobre la sexualitat dels fills
casats núbils. En primer terme, es deixa fer als nois vida marital cap als
18 anys i a les noies a partir dels 15. Això vol dir afegir uns 4 anys a les
edats permeses per la llei per contractar matrimoni i es comprova que
els pares i majors entenien la necessitat de la maduresa mental afegida
a la física per deixar procrear els fills. Aquest fet també era habitual en
el matrimoni de nois i noies casats a l’inici de la pubertat; així, per als
27 matrimonis de la vila de Palamós entre els anys 1579 i 1777, només
dues noies tingueren el primer fill als 14 anys, una als 15, una als 16 i
la resta de 17 anys en amunt fins als 23 (Llobet, 1997: 132).
Línia hereva
dia, en altres els pares ja ho havien fet per endavant, però el resultat
és el mateix: l’intent d’unió de dos patrimonis a través del casament
d’un hereu i una pubilla, reforçat pel casament dels pares, que si tenen
descendència, aquests fills poden substituir en cas de mort prematu-
ra els primers hereus en l’herència perquè comparteixen la línia de
filiació d’ambdós.
Això només es produeix si ambdós pares són hereus dels seus
patrimonis, car si el pare o la mare d’un d’ells no ho és, el que fa ma-
trimonialment aquest cònjuge és bloquejar la capacitat reproductiva
de l’hereu amb una altra parella, que podria establir una altra branca
substitutòria i hereva, o bé estar per casament a prop del seu fill o
filla impúber per tal de poder criar-lo sota la seva empara. Podem
trobar tres exemples d’això en els matrimonis següents:
Pares dels nuvis entrecasats amb anterioritat: 1748. Ignasi Bell-
solell de la Torre, de 12 anys, natural de Sant Martí d’Areny,
amb Maria Francisca Bayer, d’Hostalric, de 12 anys i 1 mes,
ambdós de famílies de negociants, els pares dels quals van ca-
sar-se amb anterioritat i esperaren a celebrar el casament dels
fills quan el noi tingués més edat (ADG, Disp. Mat. 5605).
També un exemple a França: 12 de novembre de 1624. Casament
entre Mathieu Robin dit “Bragart”, de 40 anys, de la parròquia de
La Rochette, amb Denize Chaperon, de la parròquia d’Agris, de
45 anys, continuat a 19 del mateix mes i any entre Jehan Robin,
fill de l’anterior, de prop de 14 anys, amb Phillippe Chaperon, de
20 anys, llur fill. Tots del bisbat d’Angulema, al departament fran-
cès de La Charente (ADCH 1MIEC 305-R1 /1612-1750).
Pares dels nuvis entrecasats el mateix dia que els nois: 1704.
Josep Bonet, de 13 anys i 9 mesos, natural de Megallops, a la
270 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
Hereus Hereus
d’una casa de l’altra casa
61. Respecte dels Fauraud, podem afegir que la mare dels nens Jeanne Alabarde
havia mort a Exideuil el 25-1-1622, també que no es conserven les capitulacions matrimo-
nials d’aquest cas, perquè del notari Estienne Rivaud d’aquesta parròquia, que va morir en
1627, no apareixen registres en cap Arxiu Departamental. No queden dades dels Voutour
per pèrdua dels registres parroquials d’Étagnac (dades facilitades per Mr. Serge Esnard de
Viry-Chatillon per carta de 15-9-1998).
272 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
Ramon de Bosch =
(hereu)
12 a. i 10 mesos
62. Aquest casament amb un impúber és dels que no es troben entre les dispenses
del bisbat de Girona, la documentació del qual forma part de les que van desaparèixer en
el seu temps, com hem dit a la introducció del treball; les dades sorgiren per una d’aquelles
casualitats habituals en el procés d’una investigació.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 275
tinuava casada; no podien, doncs, cercar una altra parella. Les cau-
ses que divorciaven marit i muller, després de diverses formulacions,
quedaren fixades a partir de Trento en: adulteri; conversió d’un dels
cònjuges a una altra religió o secta; educació acatòlica dels fills; vida
criminal; greu perill per a l’ànima amb èmfasi en aspectes sexuals
com la sodomia, l’onanisme i la bestialitat; greu perill per al cos en
relació amb les malalties mentals, contagioses i el que gira entorn del
greu perill per a la salut; sevícies; odi implacable; amenaces a la vida
i abandó del domicili conjugal (Bernárdez Cantón, 1961: 61-594).
La nul·litat matrimonial podia demanar-se en els casos d’im-
potència sexual i els que afectaven el clar i lliure consentiment, com
podien ser l’error, la violència i el terror, i sempre que no hi hagués la
consumació (Postius, 1926: 786-799).
A la cúria del bisbat de Girona, van demanar-se sempre nul-
litats amb l’argument d’haver estat contrets per terror. És l’al·legació
que podia plantejar-se segons els cànons eclesiàstics, però darrere hi
ha, en realitat, les divergències familiars, les lluites entre parents i
tutors de l’una i de l’altra banda i, en definitiva, les greus dissensions
que en el seu dia havien trobat aquell casament convenient a totes
les parts.
Els dos processos són:
1646. Narcís Estrada, de Figueres, procurador d’Elisabet Mir i
Llobet, contra Bartomeu Llobet i altres de Vilert, sobre nul·litat
de matrimoni contret per temor (ADG, P: S. Miquel/J. Casanova
Morató, 5).
1662. Anna Maria Ferrer, veïna d’Albatera (València), contra
Guillem Mateu, de Peralada, sobre nul·litat de matrimoni con-
tret per temor (ADG, P: F. Morató, 48).
El primer procés va entrar a la cúria del bisbat de Girona el
30 d’octubre de 1646, en una demanda portada per Narcís Estrada,
negociant de Figueres, contra el matrimoni establert vint dies abans
(10-10-1646) entre Elisabet Mir, de Vilert, de 8 anys, 1 mes i 16 dies, i
Bartomeu Llobet, cavaller també domiciliat a Vilert, de 23 anys.
El procurador Narcís Estrada duia poders de 12 parents més
per línia paterna de la noia per impugnar el matrimoni. Aquests
parents, que havien passat per la notaria de Figueres entre els dies
18 i 21 del mateix mes per signar poders a favor del primer, eren:
Maria, vídua en primeres núpcies de Joan Mir, i en segones de Damià
Vicens, pagès de Vila-sacra; àvia paterna de la criatura; la seva filla
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 277
64. Els Llobet nobles podrien pertànyer a l’antiga noblesa comtal, que apareix amb
una certa freqüencia a la franja nord de Girona, on hi ha títols de cavaller de la reina Maria
(probablement, Maria esposa de Pere III el Cerimoniós), cavallers del comte d’Empúries
o del comte de Besalú, i són quasi segurament una branca segona dels Llobet del poble
de Llers, en la mateixa situació. Això es pot afirmar, perquè al bisbat de Girona només
hi ha dos privilegis de noblesa concedits directament pel rei a famílies Llobet: un és una
Burgesia Honrada de Perpinyà donada per Felip III i l’altre una Ciutadania Honrada de
Barcelona donada per Lluís XIV actuant com a comte de Barcelona.
EL MATRIMONI INFANTIL A CATALUNYA I EUROPA 279
tular més tard. Potser aquests foren convençuts a la vista del vincle
hereditari establert per Benet Prat, que de totes maneres acabaria su-
mant el patrimoni Mir al dels petits nobles, i mentrestant Mariàngela
i Pera tenien la possessió i els beneficis del patrimoni Prat.
La petició de nul·litat dels Estrada i altres sobre el matrimoni
de la nena no era allò més greu; el pitjor eren les conseqüències que
es podien derivar de la pèrdua del pubillatge de la mare en un procés
civil al marge de l’eclesiàstic; sobre això va establir-se la defensa: que
no havia estat un matrimoni contret per temor, sinó consensuat en-
tre les parts i amb el consentiment de la núvia.
La cúria eclesiàstica va declarar-se competent en els passos per
determinar si hi havia hagut cap mena de defecte en el consentiment
matrimonial i sobre tal base va demanar testimonis, informes i dictà-
mens. Però entre els papers del procés no hi figura cap sentència del
vicari general en nom del bisbe declarant nul o perfecte el matrimo-
ni. Així i tot, no queda clar si va haver-hi nul·litat o no. No figura cap
nota sobre la nul·litat en la inscripció del matrimoni a la parròquia
de Vilert el 10 d’ctubre de 1646; però els Llobet, cavallers, i Mariànge-
la Prat i Pere Llobet van continuar insistint en el matrimoni entre els
seus fills Bartomeu i Elisabet Mir, perquè el dia 24 d’octubre de 1649
van signar-se capítols matrimonials entre la parella, davant el notari
d’Esponellà Pere Miquel, en què es repeteix que el “matrimoni cele-
brador” és entre Bartomeu Llobet, jove cavaller de Vilert, i Elisabet
Mir (AHG, Esponellà 14, manual 1641-1651). En el moment de fir-
mar capítols, la nena ja tenia 11 anys i 2 mesos, i s’hi va pactar això
que segueix: Bartomeu Llobet fa heretament del seu patrimoni en
contemplació de matrimoni al seu fill Bartomeu Llobet, amb reserva
de 600 lliures per testar lliurement. Quant a la núvia, Elisabet Mir,
es casava amb el consentiment del reverend Salvi Viader, rector de
Fontcuberta i cosí de la nena, de la seva mare i de l’oncle, tutor i cu-
rador, Bartomeu Anglada. Aquest últim li va fer lliurament de tot el
mas Mir de Vilert com a donació propter nuptias, que li corresponia de
l’herència paterna. I va establir-se el vincle de separació d’herències
futures, de tal manera que, entre els fills nats del matrimoni, es nome-
naria un hereu del patrimoni Llobet i un altre del Mir, amb l’obligato-
rietat que qui heretés aquest segon hauria de fer servir el cognom Mir
i les seves armes. I només podria haver-hi un hereu que unís ambdós
patrimonis en el cas que quedés només un fill viu de la parella.
En aquests capítols, resulta curiosa la menció que el matrimoni
està per celebrar, cosa que indicaria, no sols una prenul·litat de l’an-
280 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
El procés que tingué lloc a Polònia és d’una altra mena, car els
qui demanen la nul·litat matrimonial són ara la núvia, ara un mo-
nestir, en els termes descrits a continuació. El 7 de febrer de 1712,
la noble i impúber Eva Zakororuscka, de 9 anys, 6 mesos i 15 dies,
va casar-se davant el rector amb Antoni Radechi, fill de la primera
esposa de Joanes Stanislaus Radechi; la segona esposa d’aquest era
Sofia, vídua Zakororuscka, mare de la núvia. Per causes que es des-
coneixen, probablement per dissensions en la capacitat d’atorgar el
consentiment, el matrimoni entre els primers fou declarat nul davant
el bisbe de Wilna,65 i el 16 de març de 1714 va decretar que calia
esperar que Eva tingués 12 anys perquè per voluntat pròpia pogués
donar el seu consentiment o dissentir, i va manar que entretant fos
segrestada i dipositada en un monestir.
Quan la nena va fer 12 anys, va continuar el judici, perquè
Antoni Radechi va demanar que es declarés el matrimoni contret an-
teriorment com a vàlid. La núvia, però, no va voler tornar amb ell, i
fins es va fer forta en la negativa quan es va explorar la seva voluntat
de part del bisbe de Wilna, de manera que, per sentència del 26 de
setembre de 1714, la cúria del bisbe va donar com a nul el matrimoni
per defecte d’edat i donà llibertat d’elegir estat ambdós cònjuges.
Antoni Radechi va interposar un recurs davant el Tribunal de la
Nunciatura Apostòlica, el qual no va tenir continuïtat pel problema de
la mateixa validesa matrimonial. Però en decidir Eva entrar a la vida
religiosa, Antoni va objectar davant aquest tribunal que la noia no ho
feia per voluntat pròpia, sinó que havia estat forçada a prendre estat
per les males arts de les monges, sobretot perquè la seva mare havia
mort i no l’havia pogut protegir. El cas va ser novament obert i, des-
prés d’explorada la voluntat d’Eva per si volia ser monja, el bisbe de
Wilna va decretar que aquesta desitjava ser religiosa i va sentenciar,
el 3 de setembre de 1717, que Antoni callés per sempre i declarà Eva
lliure de qualsevulla persecució ulterior. Eva, després de complir el
període de noviciat, va fer vots solemnes al monestir d’Slònima de la
diòcesi, i prengué el nom de Benedicta. No per això va renunciar Ra-
dechi, sinó que, segons diu el procés, de paraula i per carta va esfor-
çar-se a convèncer la religiosa que deixés l’hàbit. Finalment, aquesta
en 1724, als 21 anys, li va fer poders perquè en el seu nom iniciés les
diligències de nul·litat de professió religiosa, argüint que va tenir els
vicis de temor i de força.
1. En termes de dret romà, els pares eren propietaris dels fills i, a més, en tenien
la possessió fins a la majoria d’edat. La introducció de la moral cristiana els va fer perdre
progressivament i definitivament la propietat, però no la possessió.
EL MATRIMONI INFANTIL A EUROPA 293
rurals, des dels grans senyors fins als petits pagesos. La resta dels qui
constituïren matrimonis d’infants i no estaven directament lligats a
la terra, ho estaven indirectament: actuaven com un reflex dels altres
perquè conceptualment es copiava el sistema transmissor.
Dins d’aquests paràmetres de còpia del sistema transmissor de
la propietat, pot observar-se també en el matrimoni infantil el fe-
nomen del canvi del sistema de la propietat feudal a la propietat de
l’antic règim. Fins entrat el segle XVI, els qui fan servir el matrimoni
infantil són sobirans, nobles, militars, és a dir, les elits del moment;
els propietaris de la terra, els qui tenen el problema de traspassar-la,
d’establir aliances i que aquesta els és fermança. Posteriorment, quan
els antics serfs passen a ser propietaris es troben amb els mateixos
problemes; d’aquí sorgeix una nova generació de casos de matrimoni
infantil entre pagesos, grans o petits, entre oficials, buròcrates, mer-
caders, comerciants i gent d’oficis diversos i amb diferents graus de
riquesa. Per dir-ho d’alguna manera, podem suposar que entorn del
segle XVI el matrimoni infantil se socialitza i s’estén a totes les capes
socials que necessiten en un moment determinat una aliança matri-
monial d’urgència per tal d’establir un ordre entre les famílies que
formen el matrimoni.
En aquesta línia hi ha també l’actuació dels tutors i el concepte
d’emancipació que dóna el matrimoni. Si en un principi faltaven els
pares, la tutela pretenia restablir aquesta mancança en dos factors:
la criança dels orfes i l’administració de llurs béns. Hem vist que, se-
gons dret i costum, la tutela dativa havia derivat a Anglaterra en un
espoli de l’orfe; per això els pares que no veien clarament la continu-
ïtat o que es creien propers a morir, casaven els petits per no perdre
els fruits del patrimoni en el futur. Hem vist també els conflictes deri-
vats de la tutela legislativa i de les testamentàries i com el matrimoni
infantil era una solució per eliminar tutors, o aquests per treure’s de
sobre la responsabilitat. El matrimoni infantil conferia l’emancipa-
ció com qualsevol altra forma de matrimoni de menors d’edat, només
que en molts casos hem pogut observar que, encara que al cap davant
d’un patrimoni sembla que un nen no hi faci res, establia una con-
tinuïtat de futur sota l’empara del sogre, o del marit si ja tenia prou
edat. D’aquesta manera i per fer un pas més enllà de la tutela, hem
observat la tendència envers el doble matrimoni de pares vidus i fills,
i altres combinacions dobles o triples, car d’aquesta manera es man-
tenien els vincles entre pares i fills o germans en el si d’una mateixa
casa. S’afegia a l’explotació del patrimoni la continuïtat educativa de
l’impúber, al mateix temps que se’n controlava la sexualitat.
EL MATRIMONI INFANTIL A EUROPA 295
un abús pur i simple que no podia lligar de cap manera amb el nou
esperit de la societat europea. Per tant, va ser condemnat silenciosa-
ment a la desaparició.
que donava el lligam de les famílies a la terra, a les collites, als episo-
dis climàtics i a les lluites de tipus polític. En aquest lapse de temps
va primar allò de “primer viure”; després amb el desenvolupament
tecnològic i més tard el científic, els pobles i les famílies van poder
deseixir-se de la roda de les estacions i de les collites: llavors van po-
der “filosofar.”
En el primer estadi és on neixen i es desenvolupen les formes
de control matrimonial sobre els fills, per poder transmetre i continuar
els mitjans de subsistència. D’aquesta manera el casament es transfor-
ma en un subjecte actiu de l’economia familiar. Per això es fa servir
l’endogàmia i els matrimonis consanguinis, bé dins d’una compar-
timentació social, bé repetits en casos de viudetat, o també els dels
impúbers. Quan sorgeixen els fruits econòmics i de tot tipus de la
Il·lustració, la possessió de la terra perd vitalitat en el conjunt de
l’herència. No és més que un mitjà que dóna més riquesa, que arra-
cona l’altre i el fa secundari. Per això van desapareixent els sistemes
hereditaris lligats al matrimoni i aquest esdevé un subjecte passiu en
l’economia familiar. Llavors el poder patern s’afluixa definitivament,
es perd el casament guiat per la conveniència dels pares, i un dels
primers a caure és el matrimoni infantil.
Cal recordar, finalment, que el matrimoni infantil fou un matri-
moni de tipus exepcional. Potser només superat en aquesta excepció
pel casament entre persones de diferent confessió religiosa, el casa-
ment dispensat entre raptor i raptada, i altres tipus com el casament
de malalts incurables, etc.; i va existir per una necessitat social, la
qual només va desaparèixer quan aquesta necessitat esdevingué inú-
til. Així, no hi ha un punt final concret, sinó una desaparició discreta
ocasionada per la pressió cultural. Aquesta alienació no es trasllada
de manera clara i precisa a les codificacions legals dels estats euro-
peus. Només el Codi de Dret Canònic de 1917 —ben tardà respecte de
la resta— establirà el canvi de l’edat mínima per casar-se en l’escala
més baixa de l’edat, situada a partir d’aleshores en 16 i 14 anys, res-
pectivament: l’única cosa que se suprimirà amb això, serà el concepte
de nisi malitia suppleat aetatem, que tants maldecaps havia produït a
les cúries diocesanes. Ja no caldran els exàmens mèdics per dispensar
—com en els casaments de Ciudad Real—, i la permissivitat per sota
d’aquestes edats quedarà com un acte de gràcia per cobrir aspectes
morals; evidentment, ja no es tractarà de casaments d’impúbers, sinó
de púbers que volen contreure matrimoni per sota de l’edat estatuïda
canònicament o per les atribucions legals dels estats.
EL MATRIMONI INFANTIL A EUROPA 299
Chrétienne, vol. VI, 2, col. 1967 - Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Paula 10a.11m.23d. És cristiana Roma Fabretti: Inscriptionum Antiquariam, p. 263, n. 130 - Leclercq: Dictionnaire d’Archéologie Chrétienne,
vol. VI, 2, col. 1967 - Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Elia Vincentia 11a.2m. És cristiana Roma Lupi: Severae Martyris, p. 151 - Leclercq: Dictionnaire d’Archéologie Chrétienne, vol. VI, 2, col. 1967
- Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Constantia 11a.9m.17d. És cristiana Roma Boldetti: Cimiteri de Santi Martini di Roma. Osservazioni, p. 573 - Leclercq: Dictionnaire d’Archéologie
(a.349 dC) Chrétienne, vol. VI, 2, col. 1967 - Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Favorina 11a.10m.2d. És cristiana Roma De Rossi: Bulletino di Archeologia Cristiana 1892, p. 74 - Boldetti: Cimiteri de Santi Martini di Roma.
Osservazioni, p. 53 - Dictionnaire d’Archéologie Chrétienne, vol. VI, 2, col. 1967 - Durry: Sur le mariage
RIDA, 1956, 231 i s.
Octàvia 11a. Filla de Claudi i Messalina Tàcit: Annals, XIV, 64 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur le mariage RIDA,
casada amb Neró, a.53 dC Roma 1956, 231 i s.
Una vídua 12a.1m. Morta amb 22a. - Fabretti: Inscriptionum domorum, 586C - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur
le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una vídua 11a.1m.26d. - Fabretti: Inscriptionum domorum, 586E - Friedländer (1913): Roman Life and.., IV, 124 - Durry: Sur
le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una dona 10a. Venècia ? Fabretti: Inscriptionum domorum, 325H - Friedländer (1913): Roman Life and.., IV, 124 - Durry: Sur
le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Sabina Carpus 10a.1m. Corpus Inscriptione Latinae V, I, 630 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur le
mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Júlia 11a. Casada amb Julius Anthologia Latina, ed.: Meyer 1370 (Muratori, p. 1689) - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV,
Apollonidam 124 - Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Luciae 7a. Morta amb 45a., visqué casada Anthologia Latina, ed.: Meyer 1370 (Muratori, p. 1368-1369) - (Orelli, 2653) - Friedländer (1913):
amb Casticus Phoebus 17a. Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una dona 11a. Corpus Inscriptione Latinae VI, 3, 18412 i Orelli, 2654 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124
- Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Vetúvia 8a. Corpus Inscriptione Latinae III, I, 3572 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur
le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una dona 9a. Muller de Licinus Lucrio Roma Bulletino della Comisione Archeologica Comunale di Roma, 1877, p. 158-174 - Corpus Inscriptione
Thelesphoridi Latinae VI, 3, 21273 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur le mariage RIDA,
1956, 231 i s.
Victòria 11a. Luceria Corpus Inscriptione Latinae IX, 900 - IRN 1020 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 -
Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una dona 7a. 9m. Marruvium Corpus Inscriptione Latinae IX, 3710 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur le
mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una dona 10a.10m. Morta a 38a.9m., visqué casada Potentia Corpus Inscriptione Latinae X, 1, 155 - IRN 404 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124
27a.11m. - Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una dona 11a. 6m. Ortona Corpus Inscriptione Latinae IX, 3011 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur le
mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Una dona 10a. Salona Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Helvia Salvia 11a. Casada amb Claudio Roma Gruter, 710-713 - Muratori, 1357-1354 - Friedländer (1913): Roman Life and..., IV, 124 - Durry: Sur
Chrysanthio le mariage RIDA, 1956, 231 i s.
Relació de dispenses d’edat trobades a Itàlia
Any Nom i cognom nuvi Edat nuvi Nom i cognom núvia Edat núvia Lloc o bisbat Tipus de document i referència bibliogràfica
1602 ? - La princesa de Sarno -12a. - Dispensa del papa Climent VIII - Schmalzgrueber
(1844): Ius Ecclesias... f. 237
1620 Duc de Fiano - La princesa de Venusa -12a. - Dispensa del papa Gregori XV- Schmalzgrueber
(1844): Ius Ecclesias... f. 237
1629 Guiuseppe, princep de Sanctis - Isabela, comtesa de Sanseverini -10a. Claromonte - Nàpols Merlino (1652): Decisiones S. Rotae Romanae,
vol. I, f. 464-466
1651 Guiuseppe Costracuceo - Antonia Ricarda 8a. Nàpols Pyrrho Corrado (1680): Praxis Dispensatorum,
f. 82-85
1680 Pomponio Cerviani - Una nena 11a. Nàpols Pyrrho Corrado (1680): Praxis Dispensatorum,
f. 82-85
Nota: La font natural per trobar dispenses o processos eclesiàstics sobre matrimonis infantils és a la Cúria Romana, perquè tard o
d’hora alguna notícia sobre la seva existència arriba a les màximes autoritats canòniques. Llavors, per recercar més casos cal
analitzar els arxius següents: Arxius del Sant Ofici i de Propaganda Fide, per aquells matrimonis d’impúbers establerts entre
nadius convertits pels missioners. Per al matrimoni infantil a Europa cal fer recerca en: l’arxiu de la Congregació del Concili,
per aquells casos que requerien una interpretació a partir dels decrets del Concili de Trento; també la major part ha de trobar-
se entre la documentació dels arxius de la Penitenciaria, la Rota i la Signatura Apostòlica, en ser dependències jurídiques, i
finalment en l’arxiu de la Dataria.
Entre la documentació de bisbats també és possible trobar dades, però hi ha l’inconvenient afegit que a Itàlia moltes ciutats
són bisbats, més d’un centenar. Quan vam demanar informació del bisbat de Nàpols sobre matrimonis infantils van dir-
nos (novembre de 1998) que l’arxiu estava tancat per obres i reordenació, resposta semblant a l’obtinguda per l’Arxiu de la
Paenitentiaria Apostolica, que el 7-11-98 deia: “...per il momento non è consultabile per la mancanza di un ordine sistematico...”
Nota: En el bisbat de Varsòvia hi ha un matrimoni infantil després de 1946 d’una noia embarassada de 15 anys; l’arxiu anterior a
1946 fou destruit per les tropes hitlerianes en la invasió de Polònia de 1944. A la diòcesi de Cracòvia hi ha casos de matrimoni
infantil entre les Acta Officialia Episcopalia Gratiosa (respostes per carta dels Archiwum Kuria Metrolitalna de Varsòvia de
303
Any Nom i cognom nuvi Edat Nom i cognom núvia Edat Lloc Referència bibliogràfica
1683 Un noi 9a. Una noia 12a. Àgrafa – Ipiro G. Thanatses (1983), p. 24 i 78
1708 Un noi 11a. Una dona 22a. Naxos - Illes Cíclades G. Thanatses (1983), p.27
1708 El fill d’Antoni Politis 8a. Una noia 14a. Naxos - Illes Cíclades G. Thanatses (1983), p.28
1711 Un home - Una noia 9a. Naxos - Illes Cíclades G. Thanatses (1983), p.27
1813/14 Yianis Melas - Una noia -12a. Yianena – Ipiro G. Thanatses (1983), p.23
1813/14 Lucas Vayas - Una noia, filla d’Ath. Psalidas 9a. Yianena – Ipiro G. Thanatses (1983), p.63 i 113
Nota: Thanatses informa de manera global de molts compromisos matrimonials des del bressol, i de bodes de noies entre els 10 i els
12 anys, però no quantifica ni especifica més que els casos anteriors. El període que analitza està acotat entre 1669, la segona
dominació turca, i 1945, després de la Segona Guerra Mundial.
1315 Bernard Bertrand de infra annos Gaillarde - - Périgueux Divorci AN, Olim. III2, 992, 54 (1318) - Turlan
Rocamador (1957): 499
1315 Guillaume, fill d’Hervé - Amette, filla de Constance -7a. - París - AN, Olim III2, 1012, 57 (1315) i Olim
Senyor de Pencöet Côëtman III2, 631, 9 - Turlan (1957): 500-501
1318 Eudes IV, duc de Borgonya 23a. Jeanne, comtessa d’Artois 10a. Nogent-sur-Seine
1318 Galhardus - Contorina infra - París Procés per AN, Olim III2, 1443, 74 (1318) - Turlan
annos edat (1957): 495
1325 Girardus Laverne - Stephanete Borserii 8a. Dijon Borgonya - Simonet (1867): Revue d’Histoire du
Droit, 554 - Turlan (1957): 484
1356 Felip, comte d’Artois 10a. Margueritte, comtessa de - - - - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
Flandes Data
1363/4 Jean de Fay - Marie d’Audenarde 10a. - París - AN, X1A18, f. 121-124 - X1A20, f. 50 -
X1A20, f. 204 - X1A19, f. 172 - X2A, f.
128-132 - Turlan (1957): 485
1372 Jean Mespin infra annos Ainarde le Sourd infra Avinyó París Divorci AN, X1A22 f. 366-370 (1372) - Turlan
annos (1957): 491
1377 Jehan le Bochu de Cauli - Jehanne Bernière infra Chiverières París - AN Tresor des Chartes JJ113, f. 52 -
annos Turlan (1957): 487
1380 Jean de Luxemburg 10a. Margueritte, comtessa de . . . - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
Brienne Data
1406 Jean, duc de Touraine 8a. Jacqueline, comtessa 5a. - - - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
d’Hainault Data
1406 Jean, fill de Charles VI, rei 8a. Jacqueline, filla de William IV, 5a. Compiagnes - - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
de França duc de Baviera Data
1416 Pierre Dupré - Jehanette de Mazo infra Dijon ? Nivernois Divorci Gay (1953): Les effets pécuniaires -
annos Turlan (1957): 491
1431 ? - Catherine Fabre -12a. Avinyó Avinyó - Ourliac (1948): Note sur le mariage,
p. 58 - Turlan (1957): 485
1495 ? - Elisabet, filla de Pierre Albete -12a. Beaulieu Avinyó Ratificació Ourliac (1948): Note sur le mariage..,
matrimoni p. 56 - Turlan (1957): 485
1522 Noël Sucevin - Geneviève de Brie infra París París Ratificació Coyecque (1905): Histoire Générale de
annos tutors París, 363, f. 358 - Turlan (1957): 491-
492
1568? Carles IX rei de França - Margarida, filla de Maximilià 4a. - - - Schmalzgrueber (1844): 220
II d’Àustria
1623 François Fauraud 13a.2d. Jeanne de Voutour - Exideuil Charente Matrimoni ADCH, Exideuil 1MIEC: 143-R1 / 1606-
1702
1624 Jean Robin -14a. Phillippe Robin 20a. Villemallet/ Charente Matrimoni ADCH, 1MIEC 305-R1 (1650-1750)
Camus - La
Rochette
1654 Josep Pont - Maria Boneua 11a. Perpinyà Elna Disp.edat ADPO, 1B394
al rei
Any Nom i cognom del nuvi Edat nuvi Nom i cognom de la núvia Edat núvia Lloc o parròquia Bisbat/lloc Tipus Referència arxivística o bibliogràfica
casament del procés de procés
1659 Mathieu Jarrijon 15a. Margueritte 10a.11m. Maisonnisses Llemotges Matrimoni
Valadeau (1941-43): Mémoires de la So-
ciété de La Creuse, V, 28, p. XXXI
1660 Laurent Jarrijon - Jehanne Rousseau 10a. Maisonnisses Llemotges Matrimoni
Valadeau (1941-43): Mémoires de la So-
ciété de La Creuse, V, 28, p. XXXI
1661 Gauderic Roger - Esperança Roca 11a. 7m. Prada de Elna Dispensa ADPO G152 (1660-69) p. 119-121, de
Conflent 22-2-1661
1769 Bertrand Badafort - Leonarde Monteil 11a.10m. Sant Jal - Corrèze Llemotges Error edat i ADHV G 369 (6-10-1767)
dispensa
1786 Jean Baptiste Odoyer 13a. ? - Aigueblanche Tarantaise Dispensa ADS G. Tarantaise, 21, n. 2
1787 Un noi 14a. Una noia - Avanchers Tarantaise Dispensa ADS G. Tarantaise, 21, f. 36
1791 Jean François Chedal Anglai 13a.4m.2d. Jeanne Chapuis - La Perrière Tarantaise Dispensa ADS G. Tarantaise, 25, n. 65
307
Casos i processos de divorci o ratificació de matrimonis infantils a Anglaterra
308
Any Nom i cognom del nuvi Edat Nom i cognom de la núvia Edat Lloc casament Bisbat Tipus de Referència arxivística o bibliogràfica
nuvi núvia procés
Sense Thomas de Bayeux ? Helen of Morville ? ? ? Divorci Pollock/Maitland (1923): The history...
p. 390-391
Sense Sir Thomas de Saleby ? Grace infra annos ? ? - Pollock/Maitland (1923): The history...
p. 391-2 i Magna Vitae S. Hugonis, 170-7
(Thurston ?)
Sense ? ? La germana de Ralph of 12a. ? ? Divorci Pollock/Maitland (1923): The history...
Killingthorpe p. 390-391
Sense Un nen 4/5a. Una nena -4a. ? ? ? Pollock/Maitland (1923): The history...
p. 390-391
1221 Alexandre III, rei - Joan, filla de Joan I, rei 11a. York Minster York - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
d’Escòcia d’Anglaterra Data
1224 William Marshal, comte - Lionor, filla de Joan I, 9a. - - - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
de Pembroke rei d’Anglaterra Data
1232 Richard Clares, comte 10a. Margaret, filla d’Hubert - ? ? - Altschul (1965): A baronial family in...
de Gloucester i Herford de Burgh Apèndix
1251 Alexandre III, rei - Margaret, filla d’Enric III, 9a. York Minster York - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
d’Escòcia rei d’Anglaterra Data
1254 Eduard I, rei d’Anglaterra 25a. Lionor, filla de Ferran III 10a. Las Huelgas Burgos - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
el Sant Data
1254 Gilbert Clares, fill de 11a. Alice, filla d’Hugh de - ? ? - Altschul (1965): A baronial family in...
l’anterior Lousignan, comte de La Apèndix
Marche i Angouleme
1269 Prova d’edat DCHLC,Ecc.Suit. n. 10 / Helmholz (1974):
Marriage litigations..., p. 99
1284 Duncan, comte de Fife ? Joan, filla de Gilbert -12a. ? ? - Altschul (1965): A baronial family in...
comte de Gloucester i Apèndix
Herford
1289 Maurice, III Lord of 8a. Eve filla d’Ewdo, Lord of - ? ? - Smith of Nibley (1883): Lifes of Berke-
Berkeleys Zounch leys. I, 225-225/Furnivall (1897): Child
Marriages, p. XXVI
1293 ? Una dona -12a. ? Canterbury Divorci DCHLC, Sede Vacante SBI, p. 103/
Helmholz (1974): Marriage litigations...
p. 60
1306 Hugh Despenser ? Elionor,filla de Gilbert, 6a. ? ? - Altschul (1965): A baronial family in...
Comte de Gloucester i Apèndix
Joan d’Acre
1328 David II, rei d’Escòcia 5a. Joanna, filla d’Eduard II, 7a. Berwick-on- - - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
rei d’Anglaterra Tweed Data
Any Nom i cognom del nuvi Edat Nom i cognom de la núvia Edat Lloc casament Bisbat Tipus de Referència arxivística o bibliogràfica
nuvi núvia Procés
1332 William Crane, de 11a. Alice of Draycote de +12a. Croppill York Divorci YML,C.P.E.23 / Helmholz (1974): Mar-
Byngham Croppill Boteler riage litigations..., p. 201-204
1338 Maurice, IV Lord of 8a. Elizabeth, filla d’Hugh, 8a. ? ? - Smith of Nibley (1883): Lifes of Ber-
Berkeleys Lord Spenser keleys. I, 364 / Furnivall (1897): Child
Marriage, p. XXVIII
1348 Lionel, duc de Clarence 10a. Elisabet de Burgh, 7a. Londres Londres - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
comtessa d’Ulster Data
1348 Un home Infra annos York Divorci YML, C.P.E.62 (1348) / Helmholz (1974):
Marriage litigations..., p. 60
1357 William Aunger de 8/9a. Johana Malcake de 12a. Fenwyck York Divorci YML, C.P.E.23 / Helmholz (1974): Mar-
Rednese Swyneflete riage litigations..., p. 200-201
1365 York Restitució YML, C.P.E.89 (1367-7 / Helmholz (1974):
prova edat Marriage litigations..., p. 99
1366 Thomas, IV Lord of 14a.6m. Margaret, filla de Gerard 7a. ? ? - Smith of Nibley (1883): Lifes of Berke-
Berkeleys Warren, Lord of Lisle leys. II, 2-3 / Furnivall (1897): Child
marriage, p. XXVIII.
1368 York Prova d’edat YML,C.P.E.97(1368)/ Helmholz (1974):
Marriage litigations...p.99
1372 Un veí de York 5a. 15a. ? York Ratif.de YML, M2(1)C, f. 10v-11r/ Helmholz
matrimoni (1974): Marriage litigations...., p. 99
1396 Ricard II, rei 29a. Isabella, filla del rei de 7a. Saint Nicholas Calais - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
d’Anglaterra França Data, McLaughlin (1997) 1
1402 Lluís II, elector del - Blanca, filla d’Enric IV, 10a. Colònia Colònia - Tompsett: Directory of Royal Genealogical
Palatinat rei d’Anglaterra Data
1412 Un veí de Canterbury infra annos Canterbury Herència DCHLC, X.10.I, f. 23v (1412); Y.I.4, f. 115r
d’un nen (1423) / Helmholz (1974): Marriage
casat litigations..., p. 60
1417 Lionel, lord de Welles 11a. Joan Waterton - - - - Gibbs (1910) 12, 447
1422 York Prova d’edat YML, C.P.F97 (1422) / Helmholz (1974):
Marriage litigations..., p. 99
1435 Ricard de Welles 7a. Joan Willoghby - - - - Gibbs (1910), 12, 447
1468 infra annos infra annos Lichfield Restit. i JROL, B/C/1/1, f. 203r-209r / Helmholz
prova d’ edat (1974): Marriage litigations..., p. 70
1487 William Essex 10a. Elizabeth Rogers 11a. Bramshill ? - Sir W. Cope: Book of Bramshill, p. 413
/ Furnivall (1897): Child marriages...,
p. XXXIII
s. XV Sir Robert Plumpton del +6a. Elizabeth, filla de Lord 6a. ? ? - Furnivall (1897): Child marriages...,
castell de Plumton Clifford, del castell p. XXXII
d’Skippon
s. XV William fill de Sir John 9a. Margaret, filla de Sir Ri- 9a. Shirford / ? Furnivall (1897): Child marriages...,
Lyttleton chard Smith de Shirford Warwickshire p. XXXII
309
Any Nom i cognom del nuvi Edat Nom i cognom de la núvia Edat Lloc casament Bisbat Tipus de Referència arxivística o bibliogràfica
nuvi núvia Procés
310
s. XVI ? 5/6a. Elizabeth Orrell 7a Turton Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages....,
p. XXI-XXII
s. XVI Gilbert Gerrard 5a. Emma Talbot -6a. Leigh Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages....,
p. XXII
s. XVI John Rigmarden 3a. ? 5a. ? Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages....,
p. XXII
1538 Robert Parre de 3a. Elizabeth Rogerson ? ? Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages....,
Backford p. XXII
1539 John Aynscoe -11a. Ellen -11a. ? Chester Deposic. Furnivall (1897): Child marriages...,
Matrim. p. XXIII
1541 Alexander Woodward 7/8a. Celine ? Wigan Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. XXIII
1541 William Lord of Eure 10/11a. Mary, filla de Lord Darcy 4a. Eynsham ? Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
/Oxford p. XXIII-XXVI / W.Lord Eure (1845):
Depositions..., p. 54-58
1561 William Pole 8a. Elizabeth Tilston 11a. Marburie Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 1-2
1561 Humfrey Winstanley -12a. Alice Worsley 17a. Winwick Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 2-4
1561 George Hulse 7a. Elizabeth Hulse 3/4a. Knotisford Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 4-6
1561 John Starkie 10a. Alice Dutton 10a. ? Chester Ratificació Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 49
1561 John Bridge -12a. Elizabeth Ramsbotham 13/14a. Burie/ Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages....,
Lancashire p. 6-9
1562 Andrew Haworth 9a. Constance Entwisell 11a. Bolton-le-Moor Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
/ Lancashire p. 9-11
1562 Rafe Culcheth -14a. Elizabeth Culcheth -12a. Eccleston/ Chester Ratificació Furnivall (1897): Child marriages...,
Lancashire p. 51
1562 Peter Haworth 8a. Margery Heydocke -8a. Blagburne Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 11
1562 Rafe Whittall -12a. Joan Leyland -12a. Leyland/ Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
Lancashire p. 12
1562 John Andrewe 10a. Ellen Dampart -8a. Widford Hall Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 12-16
1562 Robert Talbot 13a. Grace Boyes 9/10a. Blagburne Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 16
1563 Thomas Wicksted 9/10a. Ellen Ball 8/9a. Marbury/ Chester Ratificació Furnivall (1897): Child marriages...,
Cheshire p. 51-52
1563 Randle More 7a. Margery Vernon 9/10a. Capella Saint Maries Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
d’Haslington / p. 16-18
Bartumley
Any Nom i cognom del nuvi Edat Nom i cognom de la núvia Edat Lloc casament Bisbat Tipus de Referència arxivística o bibliogràfica
nuvi núvia procés
1563 Peter Hope -13a. Alice Ellis 9a. Saint Maries Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 18-22
1563 Thome Dampart -10a. Elizabeth Page ? Werington ? Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 22
1563 Thomas Fletcher 10/11a. Anne Whitfield 9a. Childwall Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 22-24
1563 Roger Massy 7a. Janne Sommer ? Deasbury Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 25
1563 George Spurstowe 6a. Brigitte Dutton 4/5a. Dutton Hall Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 38-41
1564 John Somerford 3a. Jane Brerton 2a. Brerton Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 25-28
1564 Laurence Parker 9/10a. Janet Parker 5a. Colne / Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
Lancashire p. 28
1564 Henri Whittacars 10a. Margaret Hawke 11a. Capella de Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
Church p. 29-30
1564 Robert Mason 9a. Margaret Dugdale 11a. Preston Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
/Lancashire p. 30-31
1564 Thomas Bentam 12a. Elizabeth Bolton 10a. Engleton/ Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
Yorkshire p. 31-33
1564/5 Rafe Fishe 13a. Katherine Bolton ? Blagburne Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 33-34
1565 Alexander Olbaldiston -11a. Margaret Hothersall 6/7a. Lowe Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 34-35
1565 William Westby 10a. Anne Sothworth 11a. Samsbury Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 35-38
1565 Roland Dutton 9a. Margaret Stanley 5a. Dutton Hall Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
p. 41-43
1565 William Spakeman 10a. Leticia Unsworth 11a. Winwekw / Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
Winwick p. 43-45
1565 James Ballard +10a. Anne Ballard ? Colne / Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
Lancashire p. 45-46
1565 William Stanley 12a. Anne Dutton 10a. Hatton Chester Divorci Furnivall (1897): Child marriages...,
/Waverton p. 47
1609 Richard Walmisly -11a. Elline Gerrard ? ? Lancashire Inquisició Furnivall (1897): Child marriages...,
p. XXIII
1610 Peter Stanley -11a. Elizabeth Woodfall ? ? Lancashire Inquisició Furnivall (1897): Child marriages...,
p. XXIII
1619 Christopher Anderson -12a. Agnes, filla de Sir John ? ? Lancashire Inquisició Furnivall (1897): Child marriages...,
Preston p. XXIII
311
1623 Henry Seymor of 13a.5m. Mary Welstead ? ? ? - Furnivall (1897): Child marriages...,
Hampford p. XXIII-XXXIV
Any Nom i cognom del nuvi Edat Nom i cognom de la núvia Edat Lloc casament Bisbat Tipus de Referència arxivística o bibliogràfica
nuvi núvia procés
312
1659 Walter Scott 14a. Comtessa de Buccleugh 11a ? (Escòcia) - Furnivall (1897): Child marriages...,
p. XXII
1669 ? 3a. Mary Hewett ? Leincestershire ? - Furnivall (1897): Child marriages...,
p. XXXII
1672 Duc de Grafotn ? L’hereva de Lord 5a. ? ? - Furnivall (1897): Child marriages...,
Arlington p. XXIII
1673 John Power, nét de Lord 8a. Catherine Fitzgerald -13a Lambeth Canterbury - Furnivall (1897): Child marriages...,
Anglesey p. XXXI
1676 Sir John Power, 7/8a. Catherine 12a. ? (Irlanda) Divorci ? Furnivall (1897): Child marriages...,
vescomte Decin p. XXXII
1685 Andrew Pringle 13a Janet Pringle -20a. ? (Escòcia) - Furnivall (1897): Child marriages...,
p. XXXII
1721 Sir Charles Powell of 11a. Una filla de Sir Thomas ? ? ? - Furnivall (1897): Child marriages...,
Carmathen Powell, baronet of p. XXXII
Broadway
1737 Turner ? -14 Hill ? ? ? Negativa Holdsworth (1972): A history of..., XII,
casar-se 273 - 275
1745 Smith -14a. Smith ? ? ? Imped. mat. Holdsworth (1972): A history of..., XII,
273-275
Any Nom i cognom nuvi Edat Nom i cognom núvia Edat Lloc Referència
1937 Manuel López 15a.11m. Mercedes Mancha - Vallecas/Madrid Del Amo (1977): 843-848 S.R.Esp.
1952 Balbino Pérez - Ana López -14a. Tapia de Casariego - Oviedo Del Amo (1977): 777-782 S.R.Esp.
1978 Desconegut 15a. Desconeguda 14a. Bisbat de Ciudad Real Dades rebudes per carta el 9-1-98
1980 Desconegut 15a. Desconeguda 16a. Bisbat de Ciudad Real Dades rebudes per carta el 9-1-98
1997 Desconegut 24a. Desconeguda 13a. Bisbat de Ciudad Real Dades rebudes per carta el 9-1-98
Relació dels processos sobre matrimoni d’impúbers que es conserven a l’Arxiu del Bisbat de Girona
Any Tipus de procés Signatura
1610 Segrest de la pubilla Magdalena Pagès, que volen casar-la amb Francesc Quintana P: Miquel Garau, n. 47
1635 Margarida Freixa i Conill, de Batet, contra Antoni Conill, d’Olot. Nul·litat de matrimoni per impubertat P: Joan Bassart/Josep Homs (97)
1646 Nul·litat de matrimoni contret per terror entre Bartomeu Llobet, de 23 a., i Elisabet Mir, de 8 a., tots de Vilert P: Simó Miquel/Jaume Casanoves Moretó, n. 5
1662 Nul·litat de matrimoni contret per terror entre Guillem Mateu de Peralada i Anna Maria Ferrer, de 8 a., de P: Francesc Morató, n. 48
Cabanes
1668 Procés matrimonial de dispensa d’edat a favor d’Anna Maria Gelpí, soltera, de Llagostera P: Pere Guirau, Llorenç Estrader i Narcís
Martorell, n. 63
1723 Demanda de nul·litat matrimonial per impubertat del nuvi: Francesc Antoniet contra Cecília Simon, ambdós de P: Francesc Lagrifa, n. 520
Palamós
1751 Exploració de voluntat per casar de Marc Romeu, de 13 a.2 m., de La Bisbal d’Empordà, amb Teresa Bonsoms del P: Narcís Soler, n. 123
mateix lloc
Altres casos de matrimonis infantils que poden trobar-se al bisbat de Girona, amb indicació de l’arxiu
on es conserven
Any Matrimoni infantil Arxiu i signatura
1717 Francesc Carbó i Bacó, de 12a., amb Caterina Pagès- Feliu i Aldrich, ambdós de Rupià AHG, Not. Rupià, C.m. 26-10-1717
1717 El tutors de Margarida Palahí, contra Genís i Isidro Torrent, pare i fill de Foixà, en causa d’anul·lació de matrimoni AHG, protocol 1094, Girona I, Not. Joan Sil-
per haver falsificat la partida de bateig de l’esmentada impúber vestre: 14-5-1717
1772 Marc Salliura, de Palol d’Onyar, amb Antònia Llach i Viader, de Sant Martí Vell ADG, Llibre de bateigs de Palol d’Onyar, f. 118
(26-2-1772)
Relació de les dispenses d’edat que es conserven a l’Arxiu del Bisbat de Girona
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
1 4698 1623 Mataró, Pere Franciac Gruart-Vinyavella, Magadalena Caçà de la Selva 13a.7m. -
2 4969 1628 Gifra, Joan Camallera Pujol, Anna Maria Fontcuberta - 11a.3m.
3 4970 1630 Vinyals, Joan Flaçà Barrull, Anna Palafrugell 13a.6m. -
4 4971 1632 Casellas, Jacint Lledó Mallol, Anna Maria Lledó 12a. 10a.
5 4972 1634 Boada, Joan Pere Les Preses Cendra-Ribas, Maria Bescanó 12a.11m. 13a.
6 4973 1637 Puig, Pere Fonteta Prats, Antiga Fonteta - 11a.
7 4974 1638 Plantes, Miquel Falgons Casadevall, Jerónima El Torn 12a.11m. -
8 4975 1639 Miquelet-Guinart, Pere Salvi Parlavà Alió, Marianna Palau-sator 21a. 11a.
9 4976 1641 Pagès, Miquel Arenys d’Empordà Stela, Elena Llampàies - 11a.8m.
10 4977 1643 Puig de la Bellacasa, Salvi Banyoles Mya, Margarida Cervià - 10a.6m.
11 4978 1634 Vich, Antoni Bàscara Pau, Mariàngela Avinyonet del Puigventós - 11a.7m.
12 4979 1660 Llambert, Sebastià Pere Saldet Sunyer, Marianna Gaüses 10a.7m. -
13 4980 1660 Gubau, Jaume Sant Martí Sapresa Pujals, Maria Sant Martí Sapresa - 9a.
14 4981 1660 Borràs, Salvi Cabanelles Casadevall, Jerónima Campmajor 11a.7m. -
15 4982 1660 Ribes, Joan Girona Bagur i Portas, Marianna Torroella de Montgrí - 9a.8m.
16 4983 1660 Comas, Josep Avinyonet del Puigventós Macià, Maria Pontós - 10a.5m.
17 4984 1661 Morbey, Joan Montagut Culubret, Margarida S. Esteve de Llémena - 11a.
18 4985 1661 Ferrusola, Pere Montagut Sorribas, Margarida Montagut - 11a.
19 4986 1661 Cassà, Miquel Caçà de la Selva Selva, Marianna La Bisbal d’Empordà 13a.2m. -
20 4987 1661 Alsina, Jeroni Corçà Pujol, Margarida La Bisbal d’Empordà - 11a.
21 4988 1662 Palau i Frigola, Genís Fonolleres Roig, Marianna Fonolleres - 11a.
22 4989 1662 Morató, Josep Mont-Ras Matalí, Anna Palafrugell 11a. -
23 4990 1662 Brusosa, Josep Palafrugell Rallés-Congost, Margarida Riudarenes - 10a.3m.
24 4991 1662 Ribes, Llorenç Ridaura Genover, Francesca Pujal dels Cavallers - 9a.9m.
25 4992 1662 Hort, Joan Banyoles (?) Falcó, Anna Magdalena Banyoles 11a. -
26 4993 1662 Fàbrega, Josep L’Estela Montalat, Josepa (?) L’Estela 11a. -
27 4994 1663 Garriga, Pere Palau-sator Miquelet-Alió, Gertrudis Parlavà i Rupià - 11a.
28 4995 1663 Piferrer, Francesc Blanes Andreu-Puigmarí, Anna Girona - 11a.
29 4996 1663 Agell, Bartomeu Vilalba Sasserra Baulons, Teresa Riudarenes - 11a.
(Barcelona)
30 4997 1663 Tria-Oliu, Salvi Salitjà Dalmau, Maria Cartellà - 11a.
31 4998 1663 Nualart, Jaume Les Serres Rovira, Margarida Les Serres 11a. -
32 4999 1664 Carreter, Benet Juià Colom, Margarida Juià - 9a.
33 5000 1665 Seguí, Salvi Besalú Lladrera, Maria Besalú 11a. -
34 5001 1666 Llach de la Torre, Josep Romanyà de la Selva Bou, Anna Calonge 13a. 9a.
35 5002 1666 Taverner, Pere Camallera Masó, Margarida Orriols 13a.10m. 11a.
315
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
316
36 5003 1666 Buada, Joan Pau Salitjà Oller, Margarida Caçà de la Selva - 10a.7m.
37 5004 1668 Pinós, Miquel Girona Planas, Marianna La Bisbal d’Empordà - 10a.8m.
38 5004 bis 1668 Rich, Joan Calonge Llobet, Margarida Calonge (?) - 11a.6m.
39 5005 1664 Camps, Salvi Sant Amans de Sant Martí Carbonell, Maria Vallcanera 12a. -
Sapresa
40 5006 1663 Martorell, Narcís Caldes de Malavella Gelabert, Anna Maria Caldes de Malavella - 10a.4m.
41 5007 1669 Moner, Joan Lloret de Mar Puigtió, Elisabet Vidreres - 10a.7m.
42 5008 1669 Bech, Llorens Bescanó Viader, Maria Magdalena Bescanó - 9a.6m.
43 5009 1670 Vinyas, Ignasi Girona Marcó, Marianna Girona 12a. -
44 5010 1671 Sitjar, Jaume Vallcanera Torà, Magdalena Riudarenes 13a.6m. -
45 5011 1671 Canter, Jaume L’Agullana Delclós, Raymunda Garriguella 13a. -
46 5012 1672 Prats, Josep Lladó Soler, Anna Maria Navata - 11a.
47 5013 1672 de Carles, Martí Torroella de Montgrí Teixidor, Suficiència Figueres 12a. 11a.
48 5014 1673 Cibrà, Jaume Perpinyà (Elna) Galter-Collell, Marianna La Selva de Mar 12a. -
49 5015 1672 Sala, Salvi Vilahur Casademont-Culambó, Marianna Arenys d’Empordà - 10a.
50 5016 1673 Agnes, Pere Cabanes Llobera, Maria Òrfans - 11a.
51 5017 1674 Borís, Josep Sant Pere Pescador Rubert, Maria Sant Pere Pescador - 11a.6m.
52 5018 1675 Llorens, Jaume Lloret de Mar Batlla, Maria Vidreres - 10a.
53 5019 1675 Aballí, Llorens Marenyà Tomàs, Maria Albons 11a -
54 5020 1675 Coromina, Agustí Sant Cristòfol les Fonts Pujals, Victòria Olot - 10a.
55 5021 1675 Ros, Miquel Esteve Vilaplana-Sant Gregori Goudalí Mariàngela Vilaplana-Sant Gregori 13a.1m. -
56 5022 1671 Poch, Salvi L’Armentera Puig, Victòria Vilademieres - 11a.6m.
57 5023 1678 Bach, Josep Sant Llorens dos Mons Puig, Magdalena Sant Joan les Fonts - 10a.
(Vic)
58 5024 1678 Teixidor, Isidre Jafre Viladevall, Caterina Sant Jordi Desvalls 13a.1m. 11a.1m.
59 5025 1678 Busquets, Francesc Casavells Iglésias, Maria Corça 13a. -
60 5026 1676 Oller, Pere Campllong Pi, Jerónima Sant Feliu de Guíxols 13a. -
61 5027 1676 Bonet, Ramon Palafrugell Bonet, Àngela Palafrugell 11a. -
62 5028 1676 Llorà, Salvador Miquel Cruïlles Jordà, Margarida Rupià 13a. -
63 5029 1676 Castells, Salvador Vidreres Arbossa, Clara Sant Pere de Riu 10a. -
64 5030 1676 Massaneda, Rafael Santa Coloma de Farners Albanell, Caterina Caldes de Malavella - 10a.3m.
65 5031 1677 Villalba, Josep Arenys de Munt Casques i Roc, Marianna Arenys de Munt 11a. -
66 5032 1677 Geronés, Baltasar Girona Cathalà, Anna Maria Girona - 10a.
67 5033 1678 Farrer, Esteve Vilobí Oliferas, Teresa Salitjà - 10a.
68 5034 1678 Cases, Joan El Sellent Nurós, Maria Sant Esteve de Llémena - 10a.5m.
69 5035 1678 Romaguera, Joan Verges Savall, Anna Maria La Pera 10a.7m. 9a.6m.
70 5036 1678 Güell, Josep Sant Feliu de Pallerols Esteva, Elisabet Salt 13a. -
71 5037 1678 Vidal, Damià Mont-Ras Vinyoles, Teresa Vulpellac 13a.9m. -
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
72 5038 1678 Blanch, Joan Monells Danís, Mància (?) Albons - 10a.6m.
73 5039 1679 Puig, Joan Bellcaire Tauler, Elena Bellcaire 15a. 9a.11m.
74 5040 1679 Cervià, Joan Palol de Revardit Ferrer, Teresa Fontcuberta 11a.6m. 15a.
75 5041 1679 Bahí, Cici La Pera Puig, Francesca Riumors - 9a.7m.
76 5042 1679 Giberta, Joan La Bisbal d’Empordà Ruirans, Anna Sant Feliu de Boada 9a.10m. 10a.10m.
77 5043 1679 Assamar, Joan La Jonquera Ezamar, Úrsula La Jonquera 15a. 10a.3m.
78 5044 1679 Mallol i Bordas, Francesc Sant Quirze de Colera Valls, Teresa Peralada 12a.2m. 13a.1m.
79 5045 1679 Vilert, Josep Vilamarí Casals, Maria Celrà - 9a.8m.
80 5046 1679 Suardell, Francesc Juià Martí, Maria Juià 11a.4m. 9a.7m.
81 5047 1680 Batlle, Pere Joan Vilajoan Massó, Marianna Girona 11a. 11a.
82 5048 1681 Geronés, Diego Serra Bofill, Jerónima Llabià - 11a.6m.
83 5049 1682 Bosch, Jaume Granollers de Rocacorba Rovira, Maria Teresa Sant Vicenç de Camós - 10a.9m.
84 5050 1683 Molins, Josep Les Planes Torras, Maria Estanyol 12a. -
85 5051 1683 Jofra, Joan Sant Miquel de Rexach, Margarida Mieres 11a.7m. 11a.10m.
Campmajor
86 5052 1686 Falgueras, Joan Mollet de Peralada Olifer, Maria Mollet de Peralada 13a.1m. -
87 5053 1683 Carrera, Joan Anglès Peyret, Maria Anglès - 11a.2m.
88 5054 1683 Martí, Pere Juià Novas, Marianna Sant Martí Vell - 10a.3m.
89 5055 1684 Iglésias Vidal, Josep Canapost i Peratallada Quintà, Maria Canapost 11a.5m. -
90 5056 1684 Borrell, Pere Sant Genís de Palafolls Crosas, Maria Sant Genís de Palafolls - 10a.10m.
91 5057 1685 Moner, Antoni El Far d’Empordà Ors, Anna Vilamalla - 11a.
92 5058 1685 Valcells, Joan Sant Sadurní de l’Heura Romaguera, Maria La Bisbal d’Empordà 12a.2m. -
93 5059 1686 Prunell, Onofre Vulpellac Lloberas, Maria Vulpellac 13a.2m. -
94 5060 1686 Adroher Gironés, Joan Corçà Thomàs, Margarida Girona - 11a.5m.
95 5061 1686 Albert, Josep Castelló d’Empúries Carbonell, Anna Pau - 10a.2m.
96 5062 1686 Xifra, Pere Riudarenes Ciurana, Esperança Riudellots de la Selva 12a.11m. -
97 5063 1688 Balla, Esteve Joan Parets d’Empordà Subirós, Sibina Olot 10a.6m. -
98 5064 1686 Cassà, Salvi Caçà de la Selva Trias, Maria Salitjà - 10a.4m.
99 5065 1686 Falgàs, Ramon Segueró Batlle, Victòria Vilademieres - 10a.6m.
100 5066 1687 Miralbell, Valeri Blanes Garau, Marianna Blanes - 10a.
101 5067 1687 Garriga, Jaume Fonteta - La Bisbal Serra, Gertrudis La Bisbal d’Empordà 13a.6m. 16a.
102 5068 1687 Comalada, Miquel Sant Gregori Soms, Gertrudis Les Serres 15a.10m. 10a.11m.
103 5069 1687 Pelliser, Benet Sant Feliu de Guíxols Bosch, Marianna Sant Feliu de Guíxols 13a.6m. -
104 5070 1688 Montràs, Sebastià Girona - Tailà Vallmajor, Teresa Raset – Cervià - 10a.2m.
105 5071 1688 Vilar Torràbia, Salvador Vilamacolum Padrer Carreras, Anna Vilamacolum - 9a.6m.
106 5072 1689 Bofill, Pere Figueres Bach, Marianna Pont de Molins 10a.5m. 10a.6m.
107 5073 1689 Ramis, Rafael Cabanes Gomis, Caterina Vulpellac - 10a.6m.
108 5074 1689 Llinàs, Bernat Palol d’Onyar Galceran, Caterina Llagostera - 10a.
317
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
318
109 5075 1690 Company, Antoni Figueres Gimbernat, Àngela Figueres - 10a.4m.
110 5076 1660 Rovira, Feliu Palol d’Onyar Güell, Magdalena Palol d’Onyar 11a. -
111 5077 1690 Christina, Amer Palau Borrell - Vilademat Andreu, Magdalena Vilademat 15a 9a.6m.
112 5078 1690 Auladell, Jaume Solius Soler, Margarida Sant Feliu de Guíxols 14a.4m. 11a.6m.
113 5079 1690 Campolies, Antoni Miànegues ? Camó i Goday, Anna Fontcuberta - 11a.
114 5080 1690 Pagès, Josep Olot Coromina i Masmitjà, Elisabet Capsec 13a. -
115 5081 1690 Tornavells, Francesc Cartellà Fàbrega, Maria Palol de Revardit - 10a.7m.
116 5082 1693 Ros i Miquelet, Josep Parlavà Masarnau, Marianna Camós 11a. -
117 5083 1693 Miralles, Magí Girona - Sant Daniel Preses i Puig, Maria Campllong 12a.4m. -
118 5084 1692 Malet, Francesc (?) Sau, Maria Molló - 10a.12m.
119 5085 1694 Ros, Jeroni Juià Llach i Guilla, Teresa Sant Martí Vell - 9a.6m.
120 5086 1694 Llirasols, Narcís Amer Cos, Marianna Amer 10a.7m. -
121 5087 1695 Saguer, Josep Crespià Guinart, Caterina Crespià 13a.9m. 10a.8m.
122 5088 1695 Vehí, Ponç La Pera Roura, Teresa Maçanet de la Selva - 11a.5m.
123 5089 1695 Pou, Antoni Navata Eras, Anna Maria Pontòs - 10a.6m.
124 5090 1695 Casellas i Terrades, Narcís Serinyà Salvatella, Elisabet Fontcuberta 12a.6m. -
125 5091 1696 Raper, Josep Figueres Guixeres, Mònica Figueres - 10a.1m.
126 5092 1696 Imbert Marés, Antoni Miquel Llançà Camallera, Caterina Úrsula Llançà 11a.4m. 9a.10m.
127 5093 1696 Pagès, Narcís Castellar de la Selva Llinàs, Margarida Castellar de la Selva 12a 11a.7m.
128 5094 1697 Puig i Mut, Miquel Pals Ferro, Marianna Fontcuberta 16a. 9a.6m.
129 5095 1697 Falcó, Pere Llançà Cibat, Teresa Figueres 13a.3m. 16a.
130 5096 1697 Figuera, Felicià Avinyonet del Puigventós Olivé, Ras i Joher, Maria Vilanant 12a.10m. -
131 5097 1697 Pujol i Portas, Rafael Girona Bofills i Armadà, Caterina Torroella de Montgrí 12a.1m. -
132 5098 1698 Antoniet i Bonet, Miquel Hostalric Parareda, Anna Calonge 12a.3m. 13a.11m.
133 5099 1698 Raurell, Pere Gualta Pericay, Maria Pals 11a.10m. -
134 5100 1698 Vedruna, Isidre Les Planes Vila i Pujol, Mariàngela Cogolls 13a.4m. 13a.
135 5101 1699 Fontanella, Francesc Olot Ventòs, Maria Teresa Besalú 10a.8m. 10a.6m.
136 5102 1699 Martí, Josep Viladesens Arbonés, Teresa Ullà 12a.2m. -
137 5103 1700 Brugada, Joan Sant Miquel de Barri, Marianna Sant Miquel de Campmajor - 10a.3m.
Campmajor
138 5104 1700 Frou, Onofre Torroella de Montgrí Cossà, Caterina Torroella de Montgrí - 10a.8m.
139 5105 1700 Ferrer de Busquets, Josep Vallcanera Font, Maria Riudarenes 12a. 9a.8m.
140 5106 1700 Vivas, Pere Gaspar Sant Iscle d’Empordà Puig, Anna Maria Torroella de Montgrí - 10a.
141 5107 1700 Martí, Joan La Pera Bonet, Maria Sant Martí Vell - 11a.
142 5108 1700 Viola, Baldiri Sant Martí de Llémena Payret Carreras, Rosa Anglès - 11a.
143 5109 1700 Molines, Josep L’Escala Bagó i Rabassa, Anastàsia Torroella de Montgrí 11a.8m. 10a.3m.
144 5110 1700 Gibert, Joan Aiguaviva Rabassa i Tio, Magdalena Riudellots de la Selva - 10a.10m.
145 5111 1700 Llorà i Jordà, Miquel Rupià Trias, Maria Castell d’Empordà - 9a.9m.
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
146 5112 1700 Barril i Rovira, Josep Palau Sacosta Scot i Rossell, Francisca Sant Gregori - 9a.7m.
147 5113 1700 Bou, Ramon Sant Pere Pescador Galceran, Maria Flaçà 13a.8m. 11a.10m.
148 5114 1701 Sayol, Joan Frexa-Mieres Ginestar, Maria Anna Porqueres - 10a.11m.
149 5115 1701 Badosa, Pere Joan Figueres Pujades, Anna Maria Vilasacra 10a.7m. 11a.7m.
150 5116 1701 Pera, Ramon Sant Pere Pescador Gallés, Isabel Sant Pere Pescador 11a.5m. 10a.7m.
151 5117 1701 Rexach, Narcís Sant Gregori Castelló, Teresa Cartellà - 9a.6m.
152 5118 1701 Palomeras i Rovira, Ramon Sant Genís de Palafolls Desclapés, Narcisa Rosa Sant Genís de Palafolls - 10a.9m.
153 5119 1701 Felip, Josep Vilopriu Rodeja, Magdalena Porqueres 11a.10m. 9a.5m.
154 5120 1701 Plana, Salvador Anglès Anglasell, Maria Sant Julià de Llor - 10a.6m.
155 5121 1701 Aragall, Francesc Olesa (Barcelona) Llogaya, Caterina Palafrugell - 10a.6m.
156 5121 bis 1703 Pons, Francesc Cassà de Pelràs Massot, Anna Sant Sadurní de l’Heura 9a.8m. -
157 5122 1701 Pau, Aiguavivas i Abrich, Antoni Sant Feliu de Guíxols Mas, Isabel Sant Feliu de Guíxols 22a. 11a.
158 5123 1701 Savarí, Francesc Pedrinyà de La Pera Colomer, Teresa La Pera - 11a.10m.
159 5124 1701 Fillol, Pere Montagut Costa, Magadalena Palera 24a. 9a.11m.
160 5125 1701 Illa, Miquel Serinyà Bonavia, Maria Banyoles - 11a.10m.
161 5126 1711 Vicens, Josep Santa Llogaia del Terri Llancas, Maria Ravós - 10a.8m.
162 5127 1701 Borís Torroella de Montgrí Fàbrega, Antiga Gualta 13a.8m. -
163 5128 1701 Salvador, Francesc Calella Bofill, Maria Tordera - 11a.7m.
164 5129 1701 Gispert, Josep Girona Arols, Isabel La Bisbal d’Empordà - 9a.7m.
165 5130 1701 Torrellas, Ponç Grau Riudarenes Padrer, Maria Sils - 10a.4m.
166 5131 1701 Llopart, Salvi Sant Vicenç de Camós Mir, Anna Maria Sant Vicenç de Camós - 9a.9m.
167 5132 1701 Pou, Jaume Vilaür Moreta, Maria Ciurana - 11a.6m.
168 5133 1701 Mauri, Pere Begur Boxet, Caterina Torroella de Montgrí - 9a.8m.
169 5134 1702 d’Areny, Pasqual Tremp (Urgell) de Sala i de Burgés, Maria Girona - 9a.11m.
170 5135 1702 Vidal, Baldiri Mont-Ràs Bou, Teresa Peratallada - 10a.5m.
171 5136 1702 Narcís, Joan Camós Vidal, Caterina Colomers - 9a.9m.
172 5137 1702 Martí Sallera, Pere Llers Aymar, Elena Llers - 11a.11m.
173 5138 1702 Benejam, Jaume Marenyà Maranges, Maria L’Escala 12a.10m. -
174 5139 1702 Metge, Francesc Torroella de Montgrí Batlla i Illa, Francesca Pals 11a.1m. -
175 5140 1702 Vellvespre, Miquel Batet Torroella, Anna Santa Pau 12a.5m. -
176 5141 1703 Arbosí, Miquel Ullà Vernés, Caterina Ullastret 13a.8m. -
177 5142 1703 Ballem, Joan Vulpellac Real, Magdalena Vulpellac - 11a.5m.
178 5143 1703 Serra Aymar, ? Les Escaules Vidal, Anna Maria Llers 13a.7m. 11a.3m.
179 5144 1703 Costa i Masjoan, Jaume Orriols Puig del Coll, Anna Maria Orriols 12a.6m. 9a.6m.
180 5145 1703 Pagès, Francesc Pere Sant Jordi Desvalls Banyas, Teresa Bordils - 9a.5m.
181 5146 1703 Vernés, Francesc Ullastret Arbosí, Magdalena Ullà - 11a.
182 5147 1704 Bosch, Narcís Figueres Muní, Clara Roses - 9a.11m.
183 5148 1704 Sabater, Abdó Gualta Ribes de la Canal, Margarida Foixà - 11a.3m.
319
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
320
184 5149 1704 Molinas, Gabriel Cruïlles Andreu, Susanna Pals - 10a.10m.
185 5150 1704 Bach, Pere Olot Alsina, Bertran, Soler, Maria Olot - 11a.3m.
186 5151 1704 Renar, Josep Marzà Pujol, Maria Masaracs - 10a.6m.
187 5152 1703 Coloma, Francesc Sant Iscle d’Empordà Vinyals, Veguer, Maria Flaçà 12a.5m. -
188 5153 1704 Torras, Jeroni Sant Martí Vell Vilar, Esperança Llambilles - 10a.
189 5154 1704 Surrell, Pere Torroella de Montgrí Ruans, Caterina Torroella de Montgrí - 10a10m.
190 5155 1704 Bonet, Josep La Bisbal d’Empordà Geronés, Maria Fonteta 13a.9m. 11a.11m.
191 5156 1704 Anglada, Josep Fontcuberta Valentí, Magdalena Fontcuberta - 9a.11m.
192 5157 1704 Castelló i Capdaigua, Miquel Roses Vila, Caterina Bàscara - 10a.3m.
193 5158 1705 Deulofeu, Narcís Palamós Pi i Comas, Maria Begur - 10a.3m.
194 5159 1705 Castellar i Casalins, Josep Arenys de Munt Vila i Fontrodona Arenys de Munt - 9a.7m.
195 5160 1705 Ferrer, Agustí Blanes Domènech, Marianna Blanes - 11a.
196 5161 1705 Planas, Dionís Santa Maria de Corcó Serra, Narcísa Sant Joan de Fàbrega (Vic) - 11a.4m.
(Vic) - Girona
197 5162 1705 Gori, Josep Juià Llorens, Maria Bàscara - 10a.3m.
198 5163 1705 Hereu, Jeroni Serra de Daró Teixidor i Ribas, Anna Gualta 13a.3m. -
199 5164 1705 Massot, Julià Sant Sadurní de l’Heura Matheu i Solà, Maria Gualta - 9a.3m.
200 5165 1706 Goy, Josep Fornells Barnés, Maria Caçà de la Selva 9a.11m. 10a.7m.
201 5166 1706 Portas, Miquel Figueres Ballestas, Maria Figueres 13a. 11a.11m.
202 5167 1702 Mercader, Francesc Parlavà Janés, Jerónima Parlavà - 9a.6m.
203 5168 1706 Corominas, Pere Josep Girona Salomó i Geli, Maria Sant Feliu de Guíxols - 10a.3m.
204 5169 1706 Blanch, Joan Besalú Moner i Quer, Teresa La Pera - 10a.10m.
205 5170 1706 Llobera, Joan Òrfans Julià, Teresa Òrfans 11a.3m. -
206 5171 1706 Llinàs, Miquel Castellar de la Selva Mercader, Marianna Cruïlles - 10a.6m.
207 5172 1706 Bofill, Antoni Regencós Vicens, Anna Parlavà 13a.6m. -
208 5173 1706 Llobera, Pere Argelaguer Monrós, Elisabet Begudà - 9a.11m.
209 5174 1708 Ros del Torrent, Francesc Juià Torrent, Anna Verges - 10a.9m.
210 5175 1708 Alenyà, Josep Corçà Vinyas, Magadalena Vulpellac 12a.6m. -
211 5176 1708 Oliu, Antoni Mont-Ràs Pallí, Caterina Calonge - 10a.1m.
212 5177 1708 Foraster, Joan Cervià de Ter Valentí, Anna Maria Fontcuberta 10a.10m. -
213 5178 1708 Albert i Mir, Francesc Llers Aymar, Maria Àngela Llers - 11a.6m.
214 5179 1708 Ayguanegre i Coromines, Pere Sant Joan les Fonts Alibés, Margarida Vidrà 12a.7m. -
215 5180 1708 Galí, Jaume Ravós de Terri Parés, Caterina Sant Julià de Ramis - 9a.10m.
216 5181 1708 Ruyra, Pere Vilamarí ? Gordey, Maria Montcal - 9a.8m.
217 5182 1708 Riera, Ramon Palafrugell Perals i Batllia, Caterina Sant Feliu de Guíxols - 9a.5m.
218 5183 1709 Flaquer, Narcís Calella Serra, Madrona Pineda - 9a.4m.
219 5184 1709 Oriell, Josep Vilarig Colomer, Anna Maria Camallera - 9a.8m.
220 5185 1709 Vives, Pau Sant Iscle de Vallalta Aulet, Teresa Sant Iscle de Vallalta - 11a.6m.
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
221 5186 1709 Lleona, Jaume Beuda Badia, Magdalena Tarradelles 13a.7m. -
222 5187 1709 Guilana, Joan Sords Roca, Anna Maria Orriols - 10a.6m.
223 5188 1709 Garriga, Pere Vilobí Llorens, Caterina Castell d’Aro - 10a.8m.
224 5189 1709 Dellonder, Joan Fornells Deportós, Gertrudis Monells - 10a.1m.
225 5190 1709 Borràs, Aleix Borrassà Cammol, Anna Borrassà 13a.5m. 10a.6m.
226 5191 1709 Joher, Salvador Flaçà Pelegrí, Maria Teresa Girona - 11a.5m.
227 5192 1709 Farrer, Salvador Cadaqués Arola, Anna Maria La Selva de Mar 12a.1m. -
228 5193 1709 Ros del Torrent, Jaume Juià Caldas, Maria Riudarenes - 9a.9m.
229 5194 1709 Prats, Antoni Palafrugell Xicoyra, Maria Palafrugell - 10a.10m.
230 5195 1709 Castanyer, Francesc Girona Deulofeu, Marianna Torroella de Montgrí - 9a.5m.
231 5501 1710 Cateura, Salvi Torrent Prats, Susanna Peratallada - 11a.
232 5502 1710 Civila, Isidre Vilablareix Sarís, Maria Sant Sadurní de l’Heura - 11a.1m.
233 5503 1710 Puig, Joan Cistella Pons, Maria Castelló d’Empúries 12a.10m. -
234 5504 1710 Casas, Pere Tordera Palomeras, Maria Tordera 10a.6m. -
235 5505 1710 Feliu, Rafael Pedret i Marzà Pagès, Maria Francesca Castelló d’Empúries 10a.10m. 11a.4m.
236 5506 1710 Tos, Nicolau Massanes Arqués, Caterina Hostalric 12a.8m. -
237 5507 1710 Coll, Isidro Sant Aniol de Finestres Batlla, Maria Ginestar - 10a.9m.
238 5508 1710 Domènech, Pere Joan Grions Planas, Maria Santa Coloma de Farners 11a.7m. -
239 5509 1710 Comaleres, Pau Tordera Costa, Maria Tordera 10a.11m. 9a.8m.
240 5510 1710 Hugas, Pere Viladesens Giralt, Caterina Palau-sator - 10a.6m.
241 5511 1710 Barsangé, Jaume Palau-sator Bohigas, Magdalena Fontanilles 11a.5m. 10a.4m.
242 5512 1710 Bohigas, Domingo Sant Sadurní de l’Heura Font, Maria Sant Sadurní de l’Heura - 9a.10m.
243 5513 1711 Figarola i Valldejuli, Antoni Vilanova de Palafolls Julià i Font, Maria Vilanova de Palafolls 11a.8m. 10a.5m.
(Malgrat) (Malgrat)
244 5514 1711 Sunyer, Joan Sant Martí d’Empúries Vicens, Paula Verges 12a.8m. -
245 5515 1711 Storch, Joan Torroella de Montgrí Casamor, Magdalena Torroella de Montrgrí - 9a.11m.
246 5516 1711 Llavanera, Esteve Lladó Frigola i Teixidor, Francesca Navata - 9a.7m.
247 5517 1711 Pou, Jaume Navata Sauch, Eugènia Avinyonet del Puigventós - 9a.9m.
248 5518 1711 Rabassa, Josep Tordera Ferrer, Maria Anna Arbúcies 11a. -
249 5519 1711 Gaubert, Pere Martir Girona Regordera i Casanovas, Narcisa Girona - 10a.7m.
250 5520 1711 Perich, Francesc Palafrugell Prats, Maria Palafrugell - 10a.7m.
251 5521 1711 Puig, Joan Cistella Alsina, Magdalena Segueró - 9a.6m.
252 5522 1711 Dalmau, Joan Sant Cebrià dels Alls Juny i Roca, Teresa Palau-sator - 10a.10m.
253 5523 1711 Bofill, Miquel Cervià de Ter Salvà, Maria Teresa Cervià de Ter - 10a.4m.
254 5524 1710 Pi, Pere Santa Maria d’Argelaguer Abolí, Rosa Argelaguer - 10a.8m.
255 5525 1712 Trias i Verdaguer, Baldiri Granollers de Rocacorba Matheu, Magdalena Vilanna - 9a.6m.
256 5526 1712 Tomàs, Josep Caçà de la Selva Gruart i Moner, Teresa Caçà de la Selva 11a.6m. -
257 5527 1712 Mascaròs, Andreu Ullastret Pasqual, Margarida Palafrugell - 9a.6m.
321
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
322
258 5528 1712 Vidal i Masó, Domingo Madremanya Serra, Susanna Vulpellac - 10a.6m.
259 5529 1712 Castells i Batlle, Joan Llers Mallol, Margarida Anna L’Agullana 10a.10m. -
260 5530 1712 Vives, Pau Sant Iscle de Vallalta Bofill, Petronila San Julià de Sassorba (Vic) 10a.3m. -
261 5531 1712 Rovira, Joan Porqueres Moner, Maria Àngela Espinavesa 10a.2m. 10a.6m.
262 5532 1712 Ferrer, Josep Montcal Julià, Maria Òrfans - 11a.8m.
263 5533 1712 Santaló, Benet Montagut Casadevall, Teresa Argelaguer - 10a.10m.
264 5534 1712 Pigem, Joan Camós Mir, Elisabet Camós 10a.5m. .-
265 5535 1712 Romeu, Joan La Bisbal d’Empordà Ullastres, Margarida La Bisbal d’Empordà 12a.6m. 9a.
266 5536 1712 Milà, Francesc Jafra Coll, Teresa Cors 12a.4m. -
267 5537 1713 Thomàs i Coma, Joan Granollers de Rocacorba OLiferas, Maria Granollers de Rocacorba 11a.5m. -
268 5538 1713 Burgades, Jaume Valmanya Sans, Maria Tordera - 9a.9m.
269 5539 1713 Amich, Miquel Pujal dels Cavallers Candell, Elisabet Camós - 10a.10m.
270 5540 1713 Casamor, Jaume Navata Ferreros i Lòpez, Elena Sant Pere Pescador 12a.5m. -
271 5541 1713 Valldejuli, Francesc Palafolls Domènech, Maria Blanes 13a.1m. -
272 5542 1713 Barrull i Bofill, Salvi Palafrugell Ayguaviva i Valmanya, Gertrudis Sant Feliu de Guíxols 13a.2m. -
273 5543 1714 Dalmau, Francesc Santa Eulàlia de Horta, Maria Sant Feliu de Buixalleu - 11a.3m.
Riuprimer (Vic)
274 5544 1714 Brunet, Pere L’Armentera Salvi, Caterina Torroella de Montgrí 12a.2m. 9a.6m.
275 5545 1714 Gelabert i Auger, Joan Baptista Sant Llorenç de la Muga Casadevall, Maria Lledó 13a.1m. -
276 5546 1714 Cunill, Salvador Vilanova de Palafolls Sabater, Rosa Riudellots 11a.6m. -
(Malgrat)
277 5547 1714 Vilar, Josep Avinyonet del Puigventós Hereu, Maria Esponellà - 10a.
278 5548 1714 Clos, Miquel Pontòs Casanovas, Maria Òrfans 10a.10m. 10a.2m.
279 5549 1714 Mitjavila, Salvi Vilafant Ferriol, Maria Magdalena Vilafant 10a. -
280 5550 1714 no consta Salvanyà, Maria Aiguaviva - 9a.8m.
281 5551 1714 Caner, Joan Fontanilles Bohigas, Maria Fontanilles - 10a.7m.
282 5552 1714 Vidal, Ramon Jafre Ferrer, Maria Verges - 11a.2m.
283 5553 1714 Planas i Boix, Josep Sant Climent Sescebes Peya (Pella), Clara Castelló d’Empúries - 11a.3m.
284 5554 1714 Noguer, Miquel Sant Gregori Carreras, Teresa Cartellà 11a.7m. -
285 5555 1715 Frigola, Joan Maià de Montcal Esparregueras, Maria Teresa Sallent 12a.9m. 11a.2m.
286 5556 1715 Cervera, Pere Port de la Selva Mestre, Anna Castelló d’Empúries - 11a.7m.
287 5557 1715 Bofill, Antoni Fonolleres Valentí, Caterina Cruïlles 12a.1m. -
288 5558 1715 Aymerich, Miquel Bordils Vidal, Anna Maria Bordils - 11a.7m.
289 5559 1715 Rufí, Joan Matajudaica Mercader, Magdalena Matajudaica 12a.3m. -
290 5560 1715 Pellicer, Rafael Llers Ferrer, Maria Vilabertran 12a.7m. -
291 5561 1715 Pujol, Francesc Fontcuberta Pagès, Francesca Vilafreser 13a.7m. 11a.6m.
292 5562 1716 Tarascó, Jaume Vilannant Ramis, Sibila Maià de Montcal - 9a.9m.
293 5563 1716 Triter, Bartomeu El Far d’Empordà Suro, Rosa Castelló d’Empúries 12a.8m. -
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
294 5564 1716 Ruscalleda, Jaume Maçanet de la Selva Reig, Jerónima Estanyol 13a. -
295 5565 1716 Lunàs, Pau Salt Russinyol, Teresa Sant Dalmai - 10a.8m.
296 5566 1716 Parés, Francesc Caçà de la Selva Estarach de la Costa, Maria Anna Fornells de la Selva - 9a.11m.
297 5567 1717 Martí, Salvador Viladesens Torras, Narcisa Girona 10a.7m. 9a.6m.
298 5568 1717 Ferran, Rafael Palafrugell Barnoy, Gertrudis Palafrugell 11a.4m. -
299 5569 1716 Serra, Rafael Vilanova de la Muga Viusa, Francesca Vilanova de la Muga - 11a.4m.
300 5570 1717 Mercader, Baernat Ridaura Roquer, Teresa Ridaura - 9a.9m.
301 5571 1717 Companyò, Josep Santa Seculina Callicó, Teresa Riudarenes - 10a.3m.
– Llagostera
302 5572 1709 Rufí, Benet Sant Feliu de Guíxols Falgueras, Francisca Sant Feliu de Guíxols 10a.9m. -
303 5573 1710 Riera, Salvador Pals Ros del Bosch, Maria Pals - 10a.1m.
304 5574 1710 Ordis, Benet Usall Piferrer, Maria Àngela Crespià 11a.3m. 11a.6m.
305 5575 1718 Fontana, Joan Figueres Ferrer, Anna Maria Figueres 12a.6m. 9a.6m.
306 5576 1718 Novell i Casadevall, Francesc Canet de Mar Montalt i Descamps, Margarida Sant Iscle de Vallalta - 10a.8m.
307 5577 1719 Fortinet, Rafael Llers Gibernau, Maria Terrades - 10a.3m.
308 5578 1719 Pou sas Comas, Joan Celrà Majora, Maria Teresa Parlavà - 10a.9m.
309 5579 1719 Prats i Torrent, Miquel Palafrugell Bisbe, Maria Madremanya - 10a.11m.
310 5580 1719 Sala, Antoni Riudarenes Casadevall, Maria Riudarenes 12a.5m. -
311 5581 1719 Broguer, Joan Sant Andreu de la Barroca Blanquera, Teresa Amer 12a.4m. -
312 5582 1720 Rochas i Blanch, Carles Llofriu Serra, Caterina Palafrugell 12a.7m. -
313 5583 1720 Vilert, Martirià Vilasacra Pomés, Maria Torroella de Fluvià - 10a.6m.
314 5584 1720 Guixeres, Tomàs Campmajor Soler, Serafina Porqueres - 10a.3m.
315 5585 1721 Blanquerna, Geroni Amer Puig, Maria Amer - 11a.7m.
316 5586 1722 Montblanch, Bonaventura Sant Celoni (Barcelona) Fita, Maria Antònia Torroella de Montgrí - 10a.3m.
317 5587 1722 Bosch, Ramon Avinyonet del Puigventós Vinyas, Maria Maçanet de Cabrenys 12a.10m. -
318 5588 1722 Talleda, Francesc Arenys de Mar OLifer i Puig, Maria Anna Arenys de Mar 12a.1m. -
319 5589 1722 Tornavells, Miquel Domeny Falgueras, Narcisa Cartellà 12a.2m. 11a.5m.
320 5590 1723 Mundet, Jacint Caulés - Vidreres Fullà, Maria Antònia Caulés - Vidreres - 11a.7m.
321 5591 1724 Lluit, Joan Figueres Vilamala, Maria Anna Figureres - 11a.5m.
324 5592 1725 Calm, Josep Sant Esteve d’en Bas Vilarnau, Maria Les Planes - 11a.2m.
325 5593 1727 Pons i Narcís, Pere Camós Calderó, Maria Riudellots de la Selva 12a.8m. -
324 5594 1727 Casas, Josep Sant Vicenç del Sellent Vidal, Maria Ângela Sant Joan les Fonts - 11a.3m.
325 5595 1727 De Burgués i de Font, Narcís Estanyol Corominas i Torallas, Elisabet Sant Martí Sascorts (Vic) - 11a.2m.
326 5596 1729 Vidal, Francesc Madremaya Mercader, Maria Serra de Daró (?) - 11a.
327 5597 1729 Guixeres, Josep Campmajor Ferrer de las Torres, Maria Teresa Serinyà - 11a.3m.
328 5598 1730 Font, Rafael Cruïlles Batlla, Maria Cruïlles - 11a.
329 5599 1730 Llistosella, Gaspar Les Àncies Bruguer, Maria Sant Andreu Sobre-roca 12a.5m. 11a.3m.
330 5600 1738 Muntaner, Tomàs Cistella Gimbernat, Maria Cistella 11a.8m. 11a.9m.
323
Núm. Registre Any Cognoms i nom del nuvi Parròquia del nuvi Cognoms i nom de la núvia Parròquia de la núvia Edat nuvi Edat
núm. núvia
324
331 5601 1740 Vila, Pere Sant Martí de Llémena Pla, Teresa Llorà - 10a.11m.
332 5602 1742 Falgarona, Josep Avinyonet del Puigventós Soler, Mariàngela Castelló d’Empúries 18a. 10a.4m.
333 5603 1742 Rovira, Joan Olot Casabó, Isabel Olot 13a.2m. -
334 5604 1743 Roldan i Baró, Antoni Pau Port de la Selva Carrasco, Teresa Port de la Selva 18a. 9a.2m.
335 5605 1748 Bellsolell de la Torre, Ignasi Sant Martí d’Arenys Bayer, Maria Francisca Hostalric 12a. 12a.1m.
336 5606 1749 Veray, Jaume Celrà Vinyes, Teresa L’Agullana 17a. 11a.4m.
337 5607 1749 Bosch, Carles Avinyonet del Puigventós Azemar i Solà, Madrona La Jonquera 19a. 11a.6m.
338 5608 1752 Salvatella, Salvi Figueres Camps, Marianna Figueres 12a.4m. 11a.5m.
339 5609 1752 Rimbau, Antoni Pals Silvestre, Magdalena Pals 13a.5m. 12a.4m.
340 5610 1757 Comas, Rafael Torroella de Montgrí Rovira, Maria Àngela Torroella de Montgrí 12a.6m. -
341 5611 1758 Ferrarons, Pere Sant Privat d’en Bas Casas, Maria Sant Pere de Torelló (Vic) 13a.5m. 12a.
342 5612 1759 Massot i Pou, Pere Juià Forroll i Boadas, Gertrudis Salitjà - 11a.5m.
343 5613 1760 Guàrdia, Mateu Rupià Colom i Pasqual, Francisca Serra de Daró (?) - 11a.6m.
344 5614 1760 Alemany, Joan Parlavà Marimon, Anna Maria Marenyà - 11a.1m.
345 5615 1761 Negra, Francesc Brunyola Pujol, Caterina Sant Dalmai - 11a.
346 5616 1762 Mas, Josep Sant Feliu de Buixalleu Tossell, Maria Sant Feliu de Buixalleu - 11a.4m.
347 5617 1763 Canals, Francesc Llorà Cabruja, Teresa Caçà de la Selva - 11a.8m.
348 5618 1765 Ramis, Pere Salt Fuster i Ciurana, Maria Anna Salt 13a.3m. -
349 5619 1767 Sadurní, Jaume Sant Julià de Vallfogona Plana, Maria Àngela Sant Cristòfol les Fonts - 11a.8m.
350 5620 1770 Xifreu, Josep Girona Carretó, Gertrudis Girona - 11a.9m.
351 5621 1773 Llaurador, Miquel Solius Llinàs, Margarida Salt - 11a.6m.
325
Bibliografia
LÓPEZ, Gregorio (1844): Las Siete Partidas del Sabio Rey D. Alonso
el IX, con las variantes de mas interés y con la glosa, Barcelona,
Imprenta de Antonio Bergnes, 2 vols.
LUCIANO (1981): Obras, Madrid, Editorial Gredos, 3 vols.
LUCRECIO CARO (1993): De la naturaleza, Barcelona, Bosch, Casa Edi-
torial, S.A.
LUPI, Antonio Maria (1734): Disertatio et animadversiones ad super in-
ventum Severae Martyris epitaphium, Panormi, sense impressor.
MANSI, Joanne Dominico (1784): Epitome Doctrinae Moralis et Cano-
nicae, ex Constitutionibus aliisque operibus felicis recordationis
Benedicti XIV, Pont.Max., Bassani-Venetiis, Remondini.
MANS Y PUIGARNAU, Jaime (1942): Decretales de Gregorio IX, versión
medieval española, Barcelona, Facultad de Derecho, Universidad
de Barcelona, 4 vols.
— (1954-1956): Derecho Matrimonial Canónico. El matrimonio con arre-
glo al Código de Derecho Canónico y a la legislación complemen-
taria, Barcelona, Bosch Casa Editorial, 2 tomos en 3 vols.
MARQUÈS, Josep M. (1998): Arxiu Diocesà de Girona. Guia-inventari,
Girona, Diputació de Girona-Bisbat de Girona.
MARTÍNEZ-ALCUBILLA, Marcelo (1917): Diccionario de la Administración
Española, compilación de la novísima legislación de España en
todos los ramos de la administración pública, Madrid, Martínez-
Alcubilla Ed., 13 vols.
MARZAL, Manuel M. (1988): Estudios sobre religión campesina, Lima,
Pontificia Universidad Católica del Perú.
MATIN, Abdul (1992): The Law on dowry prohibition and child marriage
restraint, Dhaka, Palak Publishers.
MCCAA, Robert (1996): “Matrimonio infantil Cemithualtin (Familias
Complejas) y el antiguo pueblo Nahua”, dins: Historia Mexicana,
núm. 46: 1, julio-septiembre 1996, México D.F.
MCLAUGHLIN, John (1997): Medieval child marriage: abuse of wardship?,
Plymouth State College, Plymouth, Conferences on Medieval
Studies, April 1997.
MEDINA, León y MARAÑÓN, Manuel (1964): Leyes Civiles de España,
Madrid, Instituto Editorial Reus, 2 vols.
MERLINO, Clemente (1652): Decisiones Sacra Rotae Romanae, Venetiis,
Turrinum, 2 vols.
METZ, René (1985): La femme et l’enfant dans le droit canonique
médiéval, London, Variorum Reprints.
EL MATRIMONI INFANTIL A EUROPA 339
VALADEAU, Pierre (1941-43): “Le mariage avant 1789”, dins: Les mémoi-
res de la Société des Sciences naturelles et archéologiques de la
Creuse, Limoges, 1944, vol. 28.
VALLENSE, Andres (1700): Paratitla Juris Canonici sive Decretalium D.
Gregorii Papae IX, summaria ac methodica explicatio, Venetiis,
Laurentii Basegii.
VALYNSEELE, Joseph (1991): La généalogie, histoire et pratique, Paris,
Larousse.
VEYNE, Paul (1978): “La famille et l’amour sous le Haut-Empire
romain”, dins: Annales Economies, Sociétés, Civilisations,
Janvier-Febrier 1978, p. 35-61.
VIADER I GUSTÀ, Ferran (1973): “La Casa Noguer de Segueró i el seu
llinatge”, dins: Amics de Besalú, Actes de la IIª Assemblea d’Estu-
dis del seu Comtat, Besalú, Amigos de Besalú y su Condado.
VILANOVA, Arnau de (1585): Opera Omnia, Basileae, Conradum Wald-
kirch.
VILLIEN, A. (1911): “Dispenses”, dins: Dictionnaire de Théologie
Catholique, Vacat, Alfred i Mangenot, Joseph-Eugène (ed.):
Paris, Letouzey et Ané, Éditeurs, vol. IV.
VOLTAIRE (1960): Diccionario filosófico, Buenos Aires, República
Argentina, Editorial Sophos, 3 vols.
VOLTERRA, Edoardo (1955): “La conception du mariage à Rome”, dins:
Revue Internationale des Droits de l’Antiquité (RIDA), Bruxelles,
Office International de Librairie, 3ème série, tome II, 1955, p.
365-379.
WERNZ, Francisco Xavier (1912): Ius Decretalium ad usum prelictionum
in Scholis textus canonici sive iuris decretalium, Prati Libraria
Giachetti, Filii et Soc., 8 vols.
WESTRUP, Carl W. (1943): Recherches sur les formes antiques de mariage
dans l’ancien droit romain, Kobenhavn, Ejnar Munksgaard.
WOLF, Arthur P. / Huang Chieh-shan (1980): Marriage and adoption
in China, 1845-1945, Stanford, Califòrnia, Stanford University
Press.
WOLOWSKI, Alexandre (1972): La vie quotidienne en Pologne au XVII
siècle, Paris, Hachette.
ZABARELLA, Cardinalis Franciscus de (1512): Lectura Iuri Canonico,
super Quarto et Quinto Decretalium, Lugduni, Jacobum Mare-
chal, Calcographum.
346 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
Patronat
Publicacions
de la Fundació Noguera
5. Pere PUIG I USTRELL i Josep SANLLEHÍ I UBACH: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Terrassa.
Barcelona, 1984.
6. Josefina MOLINERO: Catàleg de l’Arxiu Notarial de Sabadell. Barcelona, 1984.
7. Ramon PLANES I ALBETS: Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona.
Barcelona, 1985.
8. Montserrat CANELA I GARAYOA i Montse GARRABOU I PERES: Catàleg dels Protocols de
Cervera. Barcelona, 1986.
9. Lluïsa CASES I LOSCOS i Imma OLLICH I CASTANYER: Catàleg dels Arxius Notarials de
Vic. Barcelona, 1986.
10. Joan PAPELL I TARDIU: Catàleg dels Protocols de Valls. Barcelona, 1989.
11. Lluïsa CASES I LOSCOS: Catàleg dels Protocols Notarials de Barcelona. Barcelona,
1990.
12. Albert TORRA PÉREZ i M.ª Luz RETUERTA JIMÉNEZ: Catàleg dels Protocols Notarials de
l’antic districte de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona, 1991.
13. Joan FARRÉ I VILADRICH: Catàleg dels Protocols de Balaguer. Barcelona, 1991.
14. J. M. PONS I GURI i Hug PALOU I MIQUEL: Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys
de Mar. Barcelona, 1992.
15. M. TORRAS, B. MASATS, R. VALDENEBRO, L. VIRÓS: Catàleg dels Protocols Notarials de
Manresa. Volum I. Barcelona, 1993.
16. M. TORRAS, B. MASATS, R. VALDENEBRO, L. VIRÓS: Catàleg dels Protocols Notarials de
Manresa. Volum II. Barcelona, 1993.
17. Maria Lluïsa CASES I LOSCOS: Catàleg de l’Arxiu de Protocols del districte notarial
de Sort. Barcelona, 1995.
18. Anna SABANÉS ALBERICH: Inventari de l’Arxiu de Protocols Notarials del Vendrell.
Barcelona, 1995.
19. Josep M. T. GRAU I PUJOL: Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma
de Farners. Barcelona, 1995.
20. M. A. ADROER I PELLICER, J.M. T. GRAU I PUJOL, J. MATAS I BALAGUER: Catàleg dels
Protocols del districte de Girona (I). Barcelona, 1996.
21. Marta VIVES I SABATÉ: L’Arxiu de Protocols del districte d’Igualada. Barcelona,
1997.
22. Roser PUIG I TÀRRECH: Catàleg dels protocols notarials dels antics districtes de Falset
i Gandesa. Barcelona, 2000.
23. Isabel COMPANYS I FARRERONS: Catàleg dels protocols notarials de Tarragona (1472-
1899). Barcelona, 2000.
24. Lluïsa CASES I LOSCOS: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segles
XIII-XV. Vol. I. Barcelona, 2001.
25. Rafel MESTRES I BOQUERA i Núria JORNET I BENITO: Catàleg dels protocols notarials
de Vilanova i la Geltrú. Barcelona, 2001.
26. Joan FORT I OLIVELLA; Erika SERNA I COBA; Santi SOLER I SIMON: Catàleg dels pro-
tocols del districte de Figueres (I). Barcelona, 2001.
27. Lluïsa CASES I LOSCOS: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
Segle XVI. Vol. II. Barcelona, 2003.
28. M. Àngels ADROER I PELLICER, Erika SERNA I COBA, Santi SOLER I SIMON: Catàleg dels
Protocols del districte de Figueres. Vol. II. Barcelona, 2004.
29. Lluïsa CASES I LOSCOS: Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Segle
XVII. 1601-1650. Vol. III. Barcelona, 2004.
EL MATRIMONI INFANTIL A EUROPA 349
Textos i Documents
1. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. I. Barcelona,
1981.
2. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. II. Barcelona,
1982.
3. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 1. Estudi jurídic.
Barcelona, 1984.
4. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. III. 2. Diplomatari.
Barcelona, 1984.
5. Antoni UDINA I ABELLÓ: La successió testada a la Catalunya altomedieval. Barce-
lona, 1984.
6. Joan BASTARDAS I PARERA: Usatges de Barcelona. Barcelona, 1984 (2.ª edició 1991).
7. Josep Maria PONS GURI: El Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa. Barcelona,
1984.
8. Jesús ALTURO I PERUCHO: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200.
Volum I. Barcelona, 1985.
9. Jesús ALTURO I PERUCHO: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200.
Volum II. Barcelona, 1985.
10. Jesús ALTURO I PERUCHO: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200.
Volum III. Barcelona, 1985.
11. Arcadi GARCIA I SANZ i Josep Maria MADURELL I MARIMON: Societats Mercantils a
Barcelona. Volum I. Barcelona, 1986.
12. Arcadi GARCIA I SANZ i Josep Maria MADURELL I MARIMON: Societats Mercantils a Bar-
celona. Volum II. Barcelona, 1986.
13. Tomàs de MONTAGUT I ESTRAGUÉS: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-
1419). Volum I. Barcelona, 1987.
14. Tomàs de MONTAGUT I ESTRAGUÉS: El Mestre Racional a la Corona d’Aragó (1283-
1419). Volum II. Barcelona, 1987.
15. Germà COLON i Arcadi GARCIA: Llibre del Consolat de Mar. Vol. IV. Barcelona,
1987.
16. Josep Maria PONS I GURI: Les col·leccions de costums de Girona. Barcelona, 1988.
17. Pere PUIG I USTRELL, Teresa CARDELLACH I GIMÉNEZ, Montserrat ROYES I PIJOAN i Judit
TAPIOLAS I BADIELLA: Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, 1279-1387.
Barcelona, 1988.
18. Josep FERNÀNDEZ I TRABAL i Joan FERNÀNDEZ I TRABAL: Inventari dels pergamins del
Fons Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat
(segles XI-XVIII). Volum I. Barcelona, 1989.
19. Josep FERNÀNDEZ I TRABAL i Joan FERNÀNDEZ I TRABAL: Inventari dels pergamins del
Fons Mercader - Bell-lloc de l’Arxiu Històric Municipal de Cornellà de Llobregat
(segles XI-XVIII). Volum II. Barcelona, 1989.
20. Josep M. PONS I GURI: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum I. Bar-
celona, 1989.
21. Josep M. PONS I GURI: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum II. Barce-
lona, 1989.
22. Josep M. PONS I GURI: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Volum III. Bar-
celona, 1989.
350 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
23. J. M. PONS I GURI i Jesús RODRÍGUEZ BLANCO: Inventari dels pergamins de l’Arxiu
Històric Municipal de Calella. Barcelona, 1990.
24. Max TURULL I RUBINAT: La configuració jurídica del municipi Baix-Medieval. Barce-
lona, 1990.
25. María del Carmen ÁLVAREZ MÁRQUEZ: La Baronia de la Conca d’Òdena. Barcelona,
1990.
26. Margarida ANGLADA, M. Àngels FERNÁNDEZ i Concepció PETIT: Els quatre llibres
de la reina Elionor de Sicília a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona,
1992.
27. Jordi ANDREU I DAUFÍ, Josep CANELA I FARRÉ i M. Àngels SERRA I TORRENT: El llibre
de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV. Primer
llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrera
e de Navalles. Barcelona, 1992.
28. Josep M. SANS I TRAVÉ: Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484) de Jaume Safont.
Barcelona, 1992.
29. Montserrat BAJET I ROYO: El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el
segle XVI. Edició del “Llibre de les Ordinations”. Barcelona, 1994.
30. Josep HERNANDO: Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV. Volum I. Barcelona,
1995.
31. Josep HERNANDO: Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV. Volum II. Barcelona,
1995.
32. Maria Mercè COSTA I PARETAS: La casa de Xèrica i la seva política en relació amb
la monarquia de la Corona d’Aragó (segles XIII-XIV). Barcelona, 1998.
33. Antoni UDINA I ABELLÓ: Els testaments dels comtes de Barcelona i dels reis de la
Corona d’Aragó. De Guifré Borrell a Joan II. Barcelona, 2001.
34. Ricardo CIERBIDE: Edició crítica dels manuscrits catalans inèdits de l’orde de Sant
Joan de Jerusalem (segles XIV-XV). Barcelona, 2002.
35. Agustí ALCOBERRO: L’exili austriacista (1713-1747). Volum I. Barcelona, 2002.
36. Agustí ALCOBERRO: L’exili austriacista (1713-1747). Volum II. Barcelona, 2002.
37. Josep Maria SANS I TRAVÉ: El Llibre Verd del pare Jaume Pasqual. Primera història
del monestir de Vallbona. Barcelona, 2002.
Estudis
1. AA. DD.: Estudis sobre història de la Institució Notarial a Catalunya, en honor de
Raimon Noguera. Barcelona, 1988.
2. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya. I. Actes del Ir Simposi
Internacional de 1990. Barcelona, 1991.
EL MATRIMONI INFANTIL A EUROPA 351
3. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya. II. Actes del IIn Simposi
Internacional de 1991. Barcelona, 1992.
4. Ángel MARTÍNEZ SARRIÓN: Monjos i clergues a la recerca del Notariat. Estudi dels
documents llatins de l’abadia de Sankt Gallen (segles VIII-XII). Barcelona, 1992.
5. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): Ius proprium - Ius commune a Europa. El dret
comú i Catalunya, III. Actes del IIIr Simposi Internacional de 1992: Homenatge al
professor André Gouron amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris
Causa per la Universitat de Barcelona. Barcelona, 1993.
6. Arcadi GARCIA I SANZ i Núria COLL I JULIÀ †: Galeres mercants catalanes dels segles
XIV i XV, Barcelona, 1994.
7. AA. DD.: Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 1994.
8. Belén MORENO CLAVERÍAS: La contractació agrària a l’Alt Penedès durant el segle XVIII.
El contracte de rabassa morta i l’expansió de la vinya. Barcelona, 1995.
9. Josep M. PUIG SALELLAS: De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935). Barcelona,
1996.
10. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, IV. Actes del IVt Simposi In-
ternacional de 1994: Homenatge al professor Josep M. Gay Escoda. Barcelona, 1995.
11. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, V. Actes del Vè Simposi
Internacional de 1995. Barcelona, 1996.
12. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, VI. Actes del VIè Sim-
posi Internacional de 1996. Barcelona, 1997.
13. Jaume CODINA: Contractes de matrimoni al delta del Llobregat. Barcelona, 1997.
14. Maria Adela FARGAS PEÑARROCHA: Família i poder a Catalunya, 1516-1626. Les es-
tratègies de consolidació de la classe dirigent. Barcelona, 1997.
15. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, VII. Actes del VIIè
Simposi Internacional de 1997. Barcelona, 1998.
16. Tomàs LÓPEZ PIZCUETA: La Pia Almoina de Barcelona (1161-1350). Estudi d’un
patrimoni eclesiàstic català baixmedieval. Barcelona, 1998.
17. Josep M.a CRUSELLES: Els notaris de la ciutat de València. Activitat professional i
comportament social a la primera meitat del segle XV. Barcelona, 1998.
18. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, VIII. Actes del VIIIè
Simposi Internacional de 1998. Barcelona, 1999.
19. Josep SERRANO DAURA (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de
les Jornades d’Estudi. Volum I. Barcelona, 1999.
20. Josep SERRANO DAURA (ed.): El territori i les seves institucions històriques. Actes de
les Jornades d’Estudi. Volum II. Barcelona, 1999.
21. Anna RICH ABAD: La comunitat jueva de Barcelona entre 1348 i 1391 a través de
la documentació notarial. Barcelona, 1999.
22. Aquilino IGLESIA FERREIRÓS (ed.): El dret comú i Catalunya, IX. Actes del IXè
Simposi Internacional de 1999: La família i el seu patrimoni. Barcelona, 2000.
23. AA. DD.: Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, 2000.
24. Jordi FIGA I LÓPEZ-PALOP (ed.): Miscel·lània Lluís Figa i Faura. Barcelona, 2000.
25. Josep SERRANO I DAURA: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de Miravet,
d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum I. Barcelona, 2000.
26. Josep SERRANO I DAURA: Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova. Comandes de
Miravet, d’Orta, d’Ascó i de Vilalba i baronies de Flix i d’Entença. Volum II. Bar-
celona, 2000.
352 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS
27. Daniel PIÑOL I ALABART: El notariat públic al Camp de Tarragona. Història, activitat,
escriptura i societat (segles XIII-XIV). Barcelona, 2000.
28. Maria VILAR I BONET: Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde,
Barcelona, 2000.
29. Cristina BORAU: Els promotors de capelles i retaules en la Barcelona del segle XIV.
Barcelona, 2003.
30. Alfons ZARZOSO: Medicina i Il·lustració a Catalunya. Barcelona, 2004.
31. Santiago DE LLOBET MASACHS: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Barce-
lona, 2005.
Llibres de Privilegis
1. Max TURULL I RUBINAT, Montserrat GARRABOU I PERES, Josep HERNANDO I DELGADO i
Josep M. LLOBET I PORTELLA: Llibre de Privilegis de Cervera, 1182-1456. Barcelona,
1991.
2. J. VALLÉS, J. VIDAL, M. C. COLL i J. M. BOSCH: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum I.
Barcelona, 1992.
3. J. VALLÉS, J. VIDAL, M. C. COLL i J. M. BOSCH: El Llibre Verd de Vilafranca. Volum II.
Barcelona, 1992.
4. Antoni MAYANS I PLUJÀ i XAVIER PUIGVERT I GURT: Llibre de Privilegis d’Olot (1315-
1702). Barcelona, 1995.
5. Marc TORRAS I SERRA: Llibre Verd de Manresa (1218-1902). Barcelona, 1996.
6. G. GONZALVO, J. HERNANDO, F. SABATÉ, M. TURULL i P. VERDÉS: Els llibres de privilegis
de Tàrrega (1058-1473). Barcelona, 1997.
7. Christian GUILLERÉ: Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533). Barcelona, 2000.
8. Griselda JULIOL I ALBERTÍ: Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624). Bar-
celona, 2001.
9. Antoni COBOS FAJARDO: Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585). Bar-
celona, 2004.
Diplomataris
1. Josep Maria MARQUÈS: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (S. IX-XIV). Vo-
lum I. Barcelona, 1993.
2. Josep Maria MARQUÈS: Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (S. IX-XIV). Vo-
lum II. Barcelona, 1993.
3. Pau MORA - Lorenzo ANDRINAL: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real
de Mallorca, 1361-1386. Volum I. Barcelona, 1993.
4. Pau MORA - Lorenzo ANDRINAL: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real
de Mallorca, 1361-1386. Volum II. Barcelona, 1993.
5. Maria PARDO I SABARTÉS: Mensa episcopal de Barcelona (878-1299). Barcelona,
1994.
6. Albert BENET I CLARÀ: Diplomatari de la Ciutat de Manresa (segles IX-X). Barcelona,
1994.
7. Esteve PRUENCA I BAYONA: Diplomatari de Santa Maria d’Amer. Barcelona, 1995.
8. Pere PUIG I USTRELL: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari
dels segles X i XI. Volum I. Barcelona, 1995.
9. Pere PUIG I USTRELL: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari
dels segles X i XI. Volum II. Barcelona, 1995.
10. Pere PUIG I USTRELL: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari
dels segles X i XI. Volum III. Barcelona, 1995.
11. Antoni VIRGILI: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona, 1997.
12. Josep M. MARQUÈS: Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300).
Barcelona, 1997.
354 SANTIAGO DE LLOBET MASACHS