LA DISLÀLIA ANNEX 7

S'entén per dislàlia la incapacitat per a pronunciar correctament algún fonema o grup de
fonemes. Pot afectar a qualsevol consonant o cocal, encara que alguns punts d'articulació
es veuen afectats amb més frequència que altres (r,s).

Tots els nins pasen per un estadi de pronunciació de fonemes, especialment els que
requereixen moviments més diferenciats. Aquests errors són inevitables entre els 3 i 5
anys, i acostumen a desaparèixer després. En la parla dels nens s'aconsegueix la
correcció aproximadament als 5 o 6 anys, però abans o després pot oferir diferents
alteracions.

L'ordre d'adquisició dels fonemes sembla que depén del seu nivell de dificultat (certs sons
exigeixen l'actuació d'un nombre major de músculs, un control més precís dels moviments
i una coordinació més refinada).

En els nins que presenten un defecte d'articulació existeix sovint un petit retard motor
amb trastorns del to i de la coordinació.

Per articular els fonemes han d'entrar en activitat diferents orgues: de la respiració, de la
fonació i de l'articulació. Les alteracions en el llenguatge oral són la consequència d'un
funcionament defectuós d'un , diversos, o del conjunt.

Segons les causes es distingeixen diferents tipus de dislàlies:

1.- Evolutiva: És la fase del desenvolupament infantil en la que el nen no és capaç de
repetir per imitació les paraules que escolta, de formar els estereotips acústics-
articulatoris adequats.
2.- Funcional: Defecte en el desenvolupament de l'articulació per una funció anómala dels
orgues perifèrics. Es pot donar en qualsevol fonema, però el més frequent és la sustitució,
omissió o deformació de r,k,l,s,z y tx. Pot ser produida per:
– escasa habilitat motora.
– Dificultats en la percepció de l'espai i del temps.
– Falta de discriminació auditiva.
– Factors psicològics: les perturbacions afectives poden afavorir la persistència d'una
 pronunciació infantil.
– Factors ambientals.
– Factors hereditaris: sovint el pare o la mare tenen la mateixa dificultat.
– Deficiència intel.lectual.
3.- Audiògena: El nen que sent incorrectament probablement parlarà també amb defectes.
En aquest cas, generalment, també es presenten alteracions de la veu i del ritme
d'emissió.
4.- Orgànica: Quan l'alteració afecta als orgues de la parla per anomalíes anatòmiques o
malformacions dels organs fonadors:
. paladar ojival.
. Anquiloglòsia (frenillo curt).
. Macroglòsia o hiertròfia lingual.
. Glosoptosi ( caiguda de la llengua en la cavitat faríngeobucal).
.etc ...

Dins de les dislàlies, com em dit abans, es troba el ROTACISME. Consisteix en una
articulació defectuosa del fonema /r/. És el so més difícil de pronunciar en el nostre
idioma. Per això que un defecte en la seva articulació és molt frequent. Hi ha diferents
tipus segons el lloc on es forma la /r/ defectuosa:
– Omisió de la /r/.
– Labial. S'origina quan la vibració es dona en els llavis i no en la llengua, o entre el llavi
inferior i els incissius superiors.
– Interdental. La llengua es situa entre les dents, vibrant en contacte amb els incissius
superiors (d).
– Bucal. L'aire és desviat lateralment entre la llengua i les galtes, fent vibrar aquestes (l).
– Velar. Produit per les vibracions del paladar tou (g).
– Uvular. És una varietat de l'anterior. És la forma que apareix amb més frequència.
Seria la /r/ francesa.