AUTOR Sofi Oksanen

TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.
 AUTOR Sofi Oksanen
TÍTOL Purga
DATA 18.12.2018
Programa 2018-2019

La història
El present no deixa de ser un producte del passat. I en lloc
com Estònia, sota el domini soviètic durant tants anys, el
passat pot ser un llosa ben pesada. Això és el que deu
pensar Aliide Truu, una dona gran que viu en una zona
rural, sola i amb pocs mitjans i que, en el seu moment, va
estar casada amb un líder pro-soviètic.

Un dia, però, Aliide es troba amb una noia jove

completament desconeguda i força desorientada, que es diu
Zara. És d’origen rus i ha estat víctima d’una xarxa de
traficants de persones però és descendent d’una família de
deportats estonians. Entre les dues es començarà a crear
una relació que, poc a poc, farà ressorgir les conseqüències
de la situació històrica d’Estònia des de l’any 1936 i fins el
present de llibre, l’any 1992, data de la independència del
país.

Novel·la guanyadora de multitud de premis, entre els que

podem destacar el Premi Europeu a la millor novel·la de l’any
2010.

La narradora
Sofi Oksanen (Finlàndia, 1977) és filla de pare finès i mare
estoniana i que va emigrar a Finlàndia el 1970. Té formació
universitària en literatura i també va estudiar art dramàtic en
el Teatre Acadèmia de Helsinki. Fruit d’aquest bagatge, per
exemple, escriurà Puhdistus (Purga, 2007), que després va
evolucionar cap al format de novel·la, convertint-se en tot un
fenomen de vendes i crítica.

Tot s’ha de dir, Oksanen ja va destacar amb la seva primera

novel·la, Las vacas de Stalin (2003), on ja apareix el seu
interès per tractar el passat i present de la societat estoniana
sota el domini soviètic però també tracta els desordres
alimentaris a partir de la seva pròpia experiència personal.

Aquest interès per la temàtica social també la podem trobar

en la seva següent novel·la, Baby Jane (2005), que tracta
els desordres d’ansietat i la violència en les parelles
homosexuals (Oksanen és una activista dels drets LGTBI als
estats bàltics i ha estat reconeguda públicament per la seva
feina).
Això és un altre món
Hi ha països amb una història complicada i Estònia és un
d’ells. Ocupada en el seu moment pels nazis, la fi de la
Segona Guerra Mundial va portar la presència soviètica i que
va imposar, per exemple, la creació de kojós (granges
col·lectivitzades), control de les comunicacions,... Aquest
domini s’allargaria fins l’any 1992, quan Estònia va
aconseguir la seva desitjada independència.

Tots aquests anys de presència externa, però, han deixat en

la població estoniana una certa mentalitat de resistència fruit
del que mateixa Sofi Oksanen anomena un “rentat de
cervell” en les seves entrevistes (*) al voltant de Purga. Com
a anècdota, explica com al principi de la darrera crisis es van
esgotar tots els pots per fer conserves, per si venien temps
pitjors o com el llenguatge pateix d’una certa perversió (el
concepte “igualtat” tant present al comunisme es veu amb
desconfiança).

Aquesta perspectiva provisional de la vida es concentra en

una frase que els estonians han recuperat: i és que a Estònia
“mai se sap”.

(*) Per exemple: El secreto de la crueldad. Madrid: El País,

26 de febrer de 2011.

Lliçó d’estil
Com escriurà una escriptora finesa d’ascendència
estoniana? En cadascun dels llibres d’aquest any intentem
veure en la forma d’escriure dels autors i de les autores
algun tret de la idiosincràsia del país. Ho aconseguirem? O
cada escriptor o escriptora només ens mostrarà el seu propi
món interior? Aquí teniu un fragment de Sofi Oksanen, a
veure què penseu:

“L’Aliide va sentir un soroll sord familiar a la finestra, però va

fer veure com si no se n’hagués adonat, va continuar bevent
cafè com si res, va remenar el contingut de la tassa com feia
habitualment, va observar el remolí de la crema de llet a la
superfície del cafè, va inclinar el cap en direcció a la ràdio,
com si hi hagués sentit alguna cosa important. A la noia, era
clar, el soroll la va espantar de seguida. El cos li va fer una
sotragada i els ulls es van moure ràpidament vers el soroll,
les pestanyes van obrir-se com si fossin ales quan va
començar a notar un tic a l’extrem de l’ull esquerre, i la seva
veu gairebé no es va sentir quan va preguntar què havia
estat. L’Aliide va bufar la tassa, va moure els llavis al compàs
de les notícies, va mirar més enllà de la Zara alhora que la
noia cercava a les seves faccions algun senyal que li digués
què havia estat aquell soroll. L’Aliide va mantenir l’expressió
seriosa.”

Extret de: Purga (La Magrana, 2011). Traducció d’Emma Claret i Eila
Pyrhönen.