1
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
2
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Håfllll
Hflfllll BIARREIIÃ
BARREM IIYIHBIJHEN
UYAHBUREN
|r:g'—‘. Agrdnumu
Ing'-*. egrúeume -,rf Hastar
Master [II
DI Science
Seienee {S_nisicu|tu:aj-
iâçxisieultufej-
Catedrática I-"rir&:i;-3|
Batedriticu Priraeipel ae dedicacién
dedieeeien exziusira
exclusive de éa åe Uniuersidad
Unieersidee Haciunal
Heeienel
Federiee fillarreal
Federico '-fillerreel
Diree¦er del Prngrama
EJirar::::r Pregreme lcadémicn
.leeeemiee dc de Dneanngrafna
Deeeneçrefue 1f PE:::;uer|'a
Pee:;uer|'a
Prefeeer -,r Fundadur
Prufasnr Fuededer uni nel umsa
eefea ICIIDLUGIA GEHEFMLGENERAL desde e4el afiu eñe 1950
en Eaia Llniversidad
'Jnieereidad Haciunal
Heeinnel Federico
Federica Villarreal.
ICTIOLOGIA
GENERAL
LIHÃ
Llhll - PERU
IEITB
3
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
4
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
'Úflfi !m:'a:r
Cm Ieufu ra eƒmìe
rifle a mi:
mis pmfrrr.
pá-=1'rre.
E’ cr.er mi cspum
F espesa El-Ieef:
El-Ice}: L*E par su vnffnsn
Wfƒnsa
ce1'm[±era¢:'u'n an
cm'a£mr¢m'u'n en I.-.1
I.-_:
e'|¦I1"1ƒ'-Í-1'1:fJ':¦7r1
:'fl1'1}'-:£’rr.l'[i7ri ¿fr
J: fe?-'I5
4&3-'
_›¿fr=§*Íee-s.
_g'r=§*Tcus.
5
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
6
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
PIìESEI*iT:ìCIÚ.'*i
PRESEHTriCICI.‘*i'
La ertisided
Ln actividad pesqnere
pc-eqnera en el pnis
pais es unn
una rte
de Ins
las mes
más dena-
deen-
rrelledes, grv Laure,
rrelladee, tante, qne
que hnhe
hehe lapses
Iapsea en que se le rereneeie
recenecie eeme
la min
In mie iJn]:ifll"lill‘|IE
ianpertante en el Drh-e,
ürhe, en errien
arden u Inla rapture
cepture yv preemin-
precese-
rniente pare
para rrensfermnrifin
transformación rie
de In
la aneherete
anchevete. en hnrinn.
harina. Lamen-
Letiletaente, In
Lablernenie, la errpeetneien
eacpecteciiin que sueeiie
suaciid en
cn rierte
cierta mernenie,
mernente. ne se
traduje en esrurlies
treduje eetudies series
.series de ineesrigneien
investigación que. apnrte
eee:-te rie
de les
reelienries per IMJi.R.PE,
renlieedes Ii\L'i.R.PE, nnrrrhesen
nnirchasen pnreieies
pareieiee e-en
cen su inci-
ieei-
deacia en ei enmpe
ilenein campe eeenemiee_
eeeniimice_ Aennn
¿tenen per in ie serpeesivn
serpnesiva neuri-
apari-
,ciiiei dei “Been pfiquere”, In
nee la netii.'ide.ri;
actividad 1mi1rersiinrie'se
nniversitarieee Iirnitri
Iirnitii na
le ereaeien
In crcaciiin de nlgunes
nlgtmes Pregremns
Pregramee Aendémieee,
Académicas, eeme
eetne eI
ei ele
de Deen-
Deeu-
negrnfin 3' Pesqnerie
nngrefia Pesqneria rle
de nuestre
nuestra Cnsn
Cese de Esindin
Eeindie 7;v rie
de etres
etree
Centres de Educación
Erhrrseirin 5l.|[.'|eriur-
Superier-
Nueetre Pregunta,
Ii-'ueatre Preginma, sinelnhnrge,
sineniharge, he eenirihuidn
centribuide ne prnhrndi-
prehsndi-
r.nr lu
:-.ar la ehre
ehra de estudin
estudie que resenin
reseein pern
para el Pen’:
Perú uri.n
|,u:i.a ieennlegie
iecneiegia
rlignn rle
digna de pnis
pais pesquere,
pesquera. que le es per ies emndes
emndee reeursesi
recurs-ee que
Su mnr
511 mar enrierre.
encierra. A In
la enter!-irhn
anted-¡cha erenrien
creación die-I
diet Pregrame e=n
en nines-
nues-
tra Unieersieied,
trn Universidad, hen
han segnide
eeguide Eerundes
Eecaindee eeeienes
eccienea een e-I
ei nbjeiei
ebjetni de
perfeeeiener In
perfeccienar le ensefianiee
enseñansa y3; Is ineesrigeeien
investigación uniirersitnrie.
universitaria. En-
tve tnles
tre tales neeiere-es
ncciefnes pedem-en
pedeni-en ritnr
citar series
veries renirenies
cenveniee eelehredus
eeleiiredee een
cen
La UI‘\"I‘.*1
Le UI's"I”.*1 1r e1
ei Iiilinisterie
Ministerie de Peeeuerie,
Peseueria, reme
eeme ei iiesflnnrle
deatinede ea ren-
rea-
lizar ineesrignrienes
lirer investigacienea en el Lnge Lage Tfilenen;
Titicaca; ei qne
qee persigue la ex-
est-
perirrnentneir'in een
perirnentecidn cen eenserra
eenserva de peseede
pescade 3' el muy izmpertniriee
iinpertntiee que
n-ee eeneeda
nee cenceda In le utilieecien
utilización die In
la lsln
Isla de Peeheeenme
Penchacemac pere esta-
blecer L-ibernierien
hlerer Leiierateriee y,v un eerepleju
cerepleje de inveetrlgueirin
inveetiguciiin eeennegriifien.
eceenegriifii:-a.
r1. es-e
el ese misme fin tin hemeer
hen-ieer destinuiie
destinade ei el barre
be.rce reeien
recién bnniiznde
beiatiende
cen el nemhre
een neinhre del insigne maestre eiilnrreeline
viilerrealine Erwin Schwei-
gger, qne
que ariun-lrnenie
actua-lmente realise
realize in\»'E5ii,e;Heie11.e5
investigaeienes hirlrebieiegiess
hidrebieiegieas
mediante erueere-s
meiiinnte eruceree eeeenegrefiees
eceanegvúiicee 3 eetnrlien
aatiidieei en hnlries,
bal±ias† een
cen gran
esínerae rlel
esfueree del Clausire
Claustre 1- la infeiigehie
infatigai:-['e gr penrlerniie
penderada rensngrneirler
ceneeegracidii
de sus deeentes.
the decentes.
7
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
E1 Prefeser liner-in
El Marie Bnrreiin
Barreda Dyaiigtrren,
Dvangrrren, aerunl
acrual [iirerter
Directer riei
dei
Programa Fteniiéniirii
Pregrnme i-'tcademiee tie
de Drennegrniie
Úeeanegrniía yv Pesquerin
Pe-squeria tie
de nueetrn
nuestra
Universidad 3*v nee
Universidarl rene tie
de lee
les mrie
más nereiiitndes
acreditadas estuiiiesee
estudieses tie
de in
la feu-
fau-
na marina.
nn rnarina. he
ha piweeiniudn,
pi*ese11tade, pnre.
para 51.1
su puiiiireeirin,
puirlicncidn, In
la nhra
ehra ICTICF
ICTIÚ-
LGGL4 GENERAL, que respende
respendc nl
al niisme
rnisrne neinhre
nnnrhre tie
de inla enig-
asie-
natura que éi
nnture él ineugurnrn
inaugurara en el Prcigriinii.
Prngrarrra. ehrii
ehra que reva na ser,
sin iugnr
iugar na iziuiins,
dudas, tnnin
tante enlne
carne u.n ieirin
taste rie
de rierenrie
d-deeneíil LtIiit'ersi't.n-
universita-
rifls 1111
rill. un eeitrmen
veiumen tie
de eensuite
eensuita tiara
para tedes
te-das ins
ias [1-ersenes
p-ersnnns yv entitie-
entida-
des irieteuindns
eiee vinculadas run
een el meiiie
medie neuireIn_
acu1reIe_
Nu esteriie
Ne estante lee
les peneses
pe.-aesus reeertes
1-eeertes riiriedes
diciades per ei ci Ge-hierne,
Gehierne,
que etectnn.
afectan. inietenrieimeute.
rms-tancieimeutc. Inla pertirie
partida -pnre
-para puiiiieneieues
putriìcaeieues en
terhs lee
techs las iinieersidnries
universidades riei
dei Sisterne,
Sistema, In
la .ltliE'EiI1‘Ei
.nuestra puiiiire
publica este
esta eiirn,
ehra,
más que Ii-lit‘
tneifi Ii-nt' heher
hnber eirie
side iJl'I'i'E!li'tiifl.
erlienndn Eu su ttdieiéu
edición antes
entes lie
de in
ln ii.i!i'pe-
dispe-
sieirin rentrir:i.i1.'n,
restrictiva, per in
ia segnrideii
seguridad riel
del valer
eeier eue
que tiene. rerne
eerne
une rie
tine de ins
las iuniinmentnies
irnsdamentales ierrtes
iestes tie
de su génere en el peis.
pais.
El quehneer
quehacer eniirersiiarie
universitaria ne iieiiedeiie iirniterse
limitar-se sa nee nea sim-pie
sim-ple
ti-nsrntsidn rte
ti-nsnitsiiin de eeneeimientes
cenecirnientes rte de deeentes
decentes nu iiieeutes.
iiiceutes. que es stile
srile
una rle
une de sue
sus misienes. fltre,
Otra, 3-"3-' tie
de ins
las mes
más irnpertentes,
inrpertante-s, es In la in-
vesrigacirin. Cunniie
resrigneirin. Cuassde eiie
cite es preinndn.
prefuade. cf]-Il5'
ce-nstisuve
iLii‘-'I.i}"!l* un nn-nseje
mensaje qtte
que
la liniversiii-all
in liniversid-ad exfienrie
exfiende 3 ]JI'i}jiEEi-I1
presfeetn herii-Ii
haria in
la Ceinunidrid.
Cuinunidsid. itsi in
ia
que se riehe.
debe. Esn
Ese hare
hace hey
hev in
la Unieei-sided
Universidad Haeienei
Hacienal Federiee
"0'i.lliLrr\Isi1i, flirhliiintinie
"i"'i.i1iLi'1‘\lr-ill, úfrnleiiilldúie' in uimi
nieta iii!-I
die-I ing?
ing* Harredii
Barreda i};†'utr¡'¦1rrirn,
[i']|-'llIi:]Il.I.l.'l!'fl,
que tan sugestives en:-iiisis
análisis tie
de prehiennitiee
prehieniática nnrieinnl
nacieerai rnntiene,
centtene,
en enente
errante eiie
ella puerie
puede suneitur
suscitar estimeies
estirnuins pare
para eici rehirsteeiniiien
rehirstecinriien-
te tie
de urie
una teennlngin
teenelegin pesque.-.re
p-esque.-.ra nneiennl,
naeinnsl, que enrumbe estn esta eeri-
acti-
vidad per eenrieree
vided sendercrs series rle
de desarreiin,
desear-relle, sin mIJ'e1g1mr
me-ngrrar el deher
deber
nutriiilire eriinitndu
putridtien eric-ntadn haeia
hacia in
la i;e-I|ser'rnrien
en-r|.sarvaeirin tie
de nuestrn reeiirse
reeilrsn
àifiliieüia.
lifiliieflla.
Lima, Junie
Lime, Junin de IEJTE.
JUSTÚ ENRIQUE DEBAHEIEHI
JUSTD DEBAHBIEHI R,
R.,
HECTÚH.
HECTOR.
8
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
PREFAÉIÚ
PREFACIU
E1 enter,
El auter, Prnfeeer
Prefeser Principal a D. E. en la ia U. N. F. "ii'.,
if.,
es ingenlere
ingeniera agrenerne
agrdnerne cle
de fernieeien
ferniacidn 3' pesquera
pesquere per especiali-
espei:iali-
eacidn. hnbierirle
reeien. hehiende esrurliacie
estudiada en in
la llnieersirlnci
Universidad etgreria
agraria tie
de ia
la He-
Zida-
iiria 5'3,' luege
iina lnege en la L-'ri.i=:ersirleri
L-`ri.iversidad tiede Michigan A-n.n
A-n_n Arleer
Arher (U. 5. A.)
dr.)
respectivamente rlenrle
respeetiremente dende ebture
ebtuve el grade ecadeniiee
acadrf-mica rte
de Mas-ter
Master et
Science i19=l'i'-lfliill.
Setenee (1947-iflãill.
Eu fnrrneeien
Su Enrrnecidn en el eampe
campe Ietielegien
Ictieldgtce se la rlebe
debe a lesies insig-
nes prefeseres
prefese-res rierteerneriennes
ner-tearnericanes Karl F. Lagler,
Lagier, Jehn
dehn Vanifan Ges-
Len, Help I-Lile.
ten, I-Lila. Gesilne
Gesilce 3'1,' etres, riesraearles
destacadas ietieleges
ictinleges 31,' bieiegee
hidieges
pesqueras.
pesqueres. "'
En el Peri:
E-'e-eri trabaje
trabajó rieseie
desde E9511
t9En'i haste
hasta tiifitl
tlidil en el lat:-eraterie
tai:-eraterie
de Bieiegia Marine
tie Marina rle de in
la Piintiila,
Puntilla, rlepencieneia
dependencia rle de Err
Ea SE'I~l$'iFER.
5E'I~iPrFER,
clecllcåndnse na esturllar
rieriieandese estudiar inndarnenrniinente
I-.rndarnenralmente aspeetes
aspectes tales eernn
cnrnn
el planeien
plancten 5'gr la fauna ietielegiee
ietieldgtca rte
de nuestre
nuestra literal, partieulnr-
particular-
mente en la eenaanna tie
de la hahia
bahia |;ie‘Pisee.
de'1`*isce.
Ha partieipade
I-Ia participada aetivamente
activamente en les erueeres
cruceres eeeanegrafiens
internaeienales rlel
interneeieneles del SHELLBACE-I
SHELLBACE-Z EXEEDITIGN
EKEEDITIGN 3'p ANTDNN
ANTÚNN
TEiHT.lT*T, hehienrie
TEiEi.i.lT*T, hahiende riajede
viajade tambi-in
también en ei barre
barca eeee~negrri.tiee
ecea-negreiiiee
CHATTEHDAG- Heeerrie
CHAT'IERD.¢iG- Etecerrid tetie
tede el literal peruane
peruana eieetuande in-
vestigaeienes 3;3,- eeieeeienes
restigaeienes enieccienes hielegieas
hieldgieas eeiahereride
celaherande een
cen el Prefe-
ser Erwin
eer Erivin Sehweigger.
Echa.-eiggec.
Hepresente nl
iiepresentd al Perri
Perú en eertarrienes
certámenes interneeienaies
internaeienaies rle de eien-
cien-
rias rlel
cias del mar, realieacles
realisades eri
en ifiña
Vina rlel
del Mar {Chile}
(Chile) 3;gr etres; sien-
de inritacle
invitaele esiniisrne
asinrisnie ea partleipar
participar grv er-rpener
es-rpener snbre
sabre espeetes
aspeetes rte
de
Iimneiegia 1-' hielegia
limneiegia hielngia marina per ei el Institute Nerienal
Nacienal ele
de Lim-
nelegia {Argentina}
ldrrgentinajl INALI
Ii*«i.f'r.T..I IEIEB,
IEEE, per el.
el Cengrese
Cengeesn Munrlial
Mundial tie
de
Limnnlegin |[I.B.P.—
Limnelegia |[I.B.P.- gr F.A.D.l
F.A..ü.l en lrigleterra
Inglaterra (1972), gr per el
Institute tie
institute de Etrennegrnfie
üceanegrafia tie
de Maxine.
Mšerice. eenie
ceme eerpeniter
earpesiter en ltlïã,
'ill'i5,
entre etres-
ntres- Liitirnarnente
Uitirnarnente asistie
asistid al Certarnen
Certamen Internaeienal
Internacienal de
Ciencias rlel
Cieneias del Mar eenveearle
eenvecade per UNESCO
UNESCU en Buenes
Buenas .*=..iree.
aires.
íì
ii 9
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Ei suserite
El suscrita temeieh
también realise realizó investigaeienes
investigscienes hiiireiiieiiigiras
hidrehieirágieas
en el lege
iage Titieere
Titicaca [1Elll'i
[1EIli'i grjr 1955].
ltifliij.
Ei auter
autel' E5 es pienere
pidas-re eh en E1
El Perii
Perú tie
de la ensefineee
enseñansa rte
de le
la ietie-
ictie-
legia a t‘liifE.ii.ll1..i1i’tit'5iliEll'itl.
nivel universitaria. hnlnienrle halsirinde ineuguratle
inaugurada la Caterirn
Cátedra de In-Ic-
tieiegia Genera]
General en E1 si Fregrarea
Fregransa eirademiee
.academica cle
de Etreanegraiie
Etceanegraiia 3,-
Pesqeerie
Pesquerie tie
de isia LT.itl.F.1i'.
U.i*l.F.li'. en el
et afie
aña 1952. rllerniie
dictada que rnantieee
mantiene
haste
hasta in
la fertin.
fecha.
ii
íì 10
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
PROLOGO
El etrjetire
ehjetive principal nee que perrigue
persigue eiel nutnr
auter del pre-
sente trahaje
rente trabaje eres efrecer
eireeer tin
un cenipenrlie
cernpendie retire
snhre lea
ies cenecimieater
ceneeindentes
fundamentales reierenter
iuniiarnentaler referentes a ler
les pacer,
peces, npiicrinrieler
nplieándeies en le perihle
pcsihie
as naertre
nuestra rneclte.
medie. ea tie
iia rle
de qua
que rirran
sirvan rte
de bare,
base, erientacien
erientacidn gr re-
iereneia a catrrlraticer.
ierenria eatedrátiees. preiarienaiea,
prefesienaies, eriuciirmier,
estudiantes, funcienarier,
faneieearies,
deperristas e indnrtrialer
clepnnirtar industriales perquerer
pesqueras yjr penenar
penenas en general rela-
cienaclas en tern-ra
ciettedar Ierrna riirecia
directa e tniiirecre
indirecta cen lar
las actlriclarier
actividades parque-
pesque-
ras en el pair
rar pais e fuera tie
de rt.
él.
Se errpencn
eirpnnen en farrnaferina nrriennria
erdenarla jr rencilla
sencilla ler
les cenecirnienter
cenecirnientes
generales raierenier
generates referentes a lnr les perer.
peces. tratande
trarsnde 5l1lill'
sabreE re
se erigen, nam-
naru-
raieea. anetemia,
erieea. anaren-ria, tirinlngia,
tisielngia, rnnnern dc de ririr,
vivir, etc. Se ahnrrlan
anerdan
tamhii-n iar
tameii-n ias relacinner
relacinnes de ler les eecer
peces cancen el media
medie arnlziiente
ambiente en
que reren
qua viven y¿v cen
een el hernbre;
hernhre; ariasi eerne
carne lar
las interrelaciener
interrelaeienes
guardan ester
guarrla-n estes cen
een ei rerte
reste tie
de nrganirrner
nrganisnies quaque pucelan
pdehlan clel medic
medie
que
qee
acaáti ce ._ Se rlerirean
areati '` algunnr
dedican - capituiea
algunas ’"
capitales a 'ia eta.-nitencien
‘` ' " rle
cia.-nncacren de lea
peces rlulce-aeuieelar
eeeea dulce-ecniceias Jrv a ier les tie
de auertre
aucstre literal marine.
ílì
ii} 11
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
En La
la ebra
abra Ietielogia
Ietieiogia General, que priasenta_el
present-a_ei auter._j-=-E
auter._j-*-E W?!-
W21-
ean irifinidari
can infinidad de clatee
dates p’
p' ebeeriraeienes
ebeervacinnes iciielrigicas
ictieldgicas 3'5' a.11I1E“5r_}‘7"
a11I1E“5=_}'¡"
gradas a trairés
grades través rte
de nnmereeee
numereses afies
añes rle
de esturile
estudie e investlgaelee.
investlgaciee,
tai ire:
vea came un efanafan de cernpensar
enmpensar la imperdenahie
inrperdenabie inflliflflfiflfl
infiiiflflfliüfl
de ne rlar
tie dar' publiciriecl
publicidad acleeuacin
adecuada p epnrturia
npnrtuna ria les esiudies
estudias que rea
liaaba.
Came in
Carne la eiencia
ciencia ictielegica,
ictinldgica, a la par que niuchas
muchas ntras,
atras, even-
avan-
za a ritme aceierade,
aa acelerada, puerle
puede eeurrir
eenrrir qua
que ia gran eeumulecien
acumulación rie de
dates prairies
rlates previas ea an
su pubiicacien,
pubiicacirin, hay-1ii
hayais cenciicienacle
cendicienade eierta
cierta per-
pér-
dida tie
rlida de 1-rigencia
vigencia de algunes
algunas terniinee
termines gr eeneeptee
en-nceptea n inla emisien
nrnisidn
de rietes
cie dates recientes. sienrie
si-ende per eile
elle la iriteneien
intención rlel
del auier
aut-er rupe-
supe-
rar en el future cliches
rer dichas lirnitacienes.
iimitacienes. si las huhtere,
hubiere, ni-eciiarite
mediante
nuevas
11.' |.-iETi"'H.5 edieienes
edicienes que aairlrian
aaidrian apanas
apenas haya justificacien
justificaclen para
elle.
eile.
Algunas rile
de ias
las ilnstraeienes
ilustracienes utiliaarias
utilizadas en el prfiente
prmcnte traine-
traba-
je hen
ja han side irispzlradee
inspiradas e se baean
basan en grafiees
grádtees rte
de ntres
aires auteres.
autares. que-
que
enla Illil-§i'Dl'i£l
rriaynria die de lee
lea eneea
cases les
las repredujeren
repredujernn ria sit
su ire:
vea rle
de etras eliras.
abras.
ílì
iii 12
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
SUMARIÚ
SUMARID
_ I-I.
Presentación
Preseritaci-in
Pretaciq
Prefacio
Prólogo
Prrfilege -
CAPITULCI I
- es '
re
- Iritrnducrzirin
— Introducción ., . . . . . . . . . . . . . . ._ . . . . . . . . . . . . . . . ..'.
..-1 fina
final
-- Histeria
—- Historia cie
de la Iciiclegia
Ictiologia . . . . . . . . . . . . . . . ., . . . . . .. ll
— Aspectes
- Aspectos que abarca la Ictielegia
Ictioiogia . . . . . . . . . . . . .. In
le
-- Upcirtuniciadcs
—- Úportunidadcs que se prescritari
presentar. para un ictidlflgfl
ictidiogo I?
£7‘
lEI. '|1-la1-T.:I-|l'e~J-'—*I - In1pcu'tar1cin
—- Importancia dcde la ictielegin
icriologin . . . . . . . . . . . . . .. 19
CJIPITULU ii
CAPITULU II
—
- Dcfinicicnr-rs 3'gr diferenciacienca
Definiciones dìfcrenciacioncs . . . . . . . . . . . . . . .. 2'?
- Cantidad gr iraricdad
Cnntirlarl variedad dc de les
los puccrr
peces . . . . . . . . . . .. 32
-
— Variaciån en la fernra,,tau;iaf1e
Variaciftn fornsa,,tan1año ygr ceier
color . . . . . . ji'-
_3i'-
u¬ir- ¦ic:‘o-H'-Iicl-e --
-¬ Los ncces.
Les peces. la e'~.=c:luc_itlir1'
evoluciión' yjr cl
el hcimbre
hombre . . . . . . . . .. .id
33
csriruro lll
cariruie ur
A —
- Les
Los peces jr1-r su riieclici
riredio arniiiente.
ambiente.
iii -
lil — El “hal:itat"
“habitat” dc de les
los pecan
pecés . . . . . . . . . . ..' . . . . .. 39
ll —_ Introducción
lntrrrrlucciifin daespccies
ciecspecics foraneaa. foráncas. . . . . . . . . . . .. -il
41
12 —- Range
Rango dc de distriinuciciri
distribucion en rlifc_r_entcsriiferentes arnbientea ambientes
acuáticos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -_ .' . . . . . . . . . . . . . . ..._
acuaticfla 42
li —
I3 - Distrihucien
Distrjihucidn en aiiura
altura _-,- pretundidarl
profundidad 43
14 —
- Aspectos
Asp-ectlns Prlcenvenicntes
inconvenientes del medio mcciie acuritice acuático
para I05
los pieces
peces . . . . . . ._ _ _ ._ _ . . _ . . . . . . . . . .. -id-
-l-Er
l5 —
15 - Fermas
Formas de centarninacien
contaminacion nmbiental
ambiental . . . . . . . . .. 43
CAPITULU Hr‘
EAPITULD Iii'
B —
- Les
Los peces gr¿r cl
el humtire-
hombre
Ió -¬
Ie -— Les
Los recurscis
recursos icrieliigices
icriologicos 3;jr lo
in alimentacion .
alirncritacirin
._ humane
humana .................. -_ .'_' ....... -;_; ........ .._. se
ra
1‘? -¬-
1? -- El pescaclci
pescado cerriu
como alimente
alimento . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
IB —
IE - Valor
Vaier nutritive’
nutritivo' - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- 55
19 —- Les
Los recurscis
recursos pesqucrer
pesqueros 3;gr cl el humbre
hombre . . . . . . . . .. 58
55
13
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
’“I cartruto v
caerruin
Tasonornin
Tnnzunernia
_ Página
Prigina
20 —-
Et) - Ubicacien
Ubicacion tarinnciniica
tasonomica . :53
till
El-.lilcanccsdeiatasonornra.-..._............... .
21-rtlcancesdelatarrenenrin.-................... se
54
22 - Métedcs
I2 Métodos tazrericiniices
tasoriomicos . . . . . . . . . _ . . . . . . . . . . . . .. en
an
13 ——
I3 - Pnsicien
Posicion dc._ins
de._los paces
peces cientre
dentro rie
de inslos Cercladcis
(Iordados . .. _. +55
+53
24 —-
- Grupes
Grupos principeies
principales en les
los peces rieientes
vivientes . . . . .. ._ 159
25 —-
- Caracreristicas
Caracteristicas generates
generales de ins
los pi-incipeles
principales
.grupos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..‘
.grupce-; _: . . . . . . . . .. 'Fl
‘Fl
En —-
26 - Algunes
Algunos grupes
grupos irnpurinrucs
importantes rte
de peces pa
gra
cilttinguiclcls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
crttinguiclcls 76
T6
CAPITULD VI
27' —
27 - lclfintificacicin
Identificación cienlificn
cientifica cit:
dc ius
los cces . . . . . . . . ..
_. 'F9
‘F9
IS -
23 -— Sistenias
Sistemas utiliaaries
utilizados en la identigcacifitn
identiãcaciön . . . . . . .. B0
BO
29 -
25! -- Caracteristicas
Carecreristicns enateniicas
anatómicas utiliaacias
utilizadas en la iden-
tificacion tie
tificacici-n de nucstrns
nuestros pieces
peces mas cnmunes
comunes {Ginse-
(Glosa-
rio ictinliig-icn}
rin ictioldg-leo) . . . . . . . . _ _ _ . . _ ._ . ._ . . . B3
30 ——
- Nurncracicin
Numeración cle
de clernenrus
elementos meristicns
mt-:risticos iii
ill
31 - Dlras
ütras estructuras gr rermines
terminos .-._ .-.. - ---. H2
SEGUNDA PARTE
SEGL'i'-IDA
Anatomia briaica
Analnmia bdsica de ins
los pcces.
peces.
11
1|
32
33 -- Anaturriin
Anatomia eritcrnn
estcrnn general . . . . . . . . . . . . . . . -. . .- . ..
._ I4?
Id?
33
.33 -Forma ti
—-Ferrnn tr' ice
ica dedelos
ins pt?CEi-i
peces -- if-I-"F
I4?
3-4
34 - Funciunaiidaei
— Funcionalidad cie de la fr:-1-ma
forma acnnciinamica
acttoclinarnica . ._ . . .. I-id
I43
35 - Fnrmns
—- Formas que re se aparlen
aportan riel tipirn tipico cunternn
contorno
acuoclinamico . . . . . . . . . . . . . . .
acucnziinarnice I-49
I49
3o' —
36' - Cubierra
Cubierta i.-.eicriur
esterior clede lus
los peces . .. l5i
I51
CAPITULÚ '-r'Il
CAPITULU 'v'Il
Las escarnas.
escamas.
3? - Clrigen
Origen ygr fer-rnacinn
for-trracitìn dc
de lar
las i_-rcnrnnn
r-scnmns eneasdseas . . . . .. I5?
t5?
.35 -
.33 ¬- Estructura
Esiruciura ile
de lee
las escanias
escamas ris-ear
os-cas . . . -. -_ -_ -. . - - - - - -¬ .-
-- 15?
I5?
39 —-
- Citrus
ütros tipes
tipos dedc escarnns
escamas 1152-
I152-
í
L 14
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
P _.
44] -—
-lo - Funciones de lee
Funcienes las escanias
escamas -._. . . . . . . . . . . . . .. lg
la
41 - hflodificacioncs tie
ltrledificacienes de les
las escarnes
escamas . . . . . . . . . . . . . ..
42 -—
4-2 - Ulìlìïcacìon dc
Utiiiaacinn do iris escamas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. I65
las eacamas II55
43 —
- Lcctura cie
Lecture de esr-antes
cscamas para calcular ednd edad gry loli
1159
crecimiento
crecirnientn ........ ............ . . . . . . . . .. l?3
ÚÄPÍTULÚ Vii]
CAPITU1-U VÍTI
Coloraciön cie
Cninrncifin de ins
los paces
peces
4-4 —_
-_ Genernliriiades
Generalidades . . . . . . ._ ._ . . . . -... . . . .¬ . . . . . . . . . . . . . .. 179
I79
45 -
— Fatenies
Fatcntcs cle
dc celuraclen
coloraclon . . . . . . . . . . . . . . . . .*..f. . . . ., 179
4o -—-
46 -- Significado
Sigznificade dc
de In
la cnleracien
coloracion en cn les
los pcces
p-cccs . . . - -- 131
IE1
4? -—-
-- Tipes
Tipos de ccleracien
coloracion . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 182
132
43 - Organes
48 Organos dc culeracien
coloración . . . . . . . ._ ..
_. . ., . . . . . . . . . . . . ..
._ i-B?
l-B?
' CAPITULU
CJLPITULÚ I31
IX
Lu: en
cn Ins
los peter
pecas
49 -—-
-¬ Drganes
Organos luminures
luminosos . . . . . . . . . . . . ..._ . . . . . . . . . . . . .. [QI
l9|
Iii] -—
fit] - Tipee
Tipos dc
de ergnnes
organos luminnrrni
luminosos ........ 191
51 —
- Mecariisme
Mecanismo dc
de la preciuccien
produccion lurninrisa
luminosa 194
CÄPITULÚ I
CAPITULU
Electricidad en
Eiectricidad cn ins
los paces
peces
52 -
-¬ Freduccirin
Produccion elecirica,
cloczrica, organos
erganes y su descripcion
ciescripcien . 19? 197
53-Rayacléctricah...
53—Rayaeléctrica..... _... . . . . . . . . . . . _.
.. I9‘?
I??
54 —
_ Anguila niéctricn
cloctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . , . . . . . . . . . . .. 199
55-Fcjegalocloctríoo................. . . . . . . . . . ..
55—Fejr:gatn:iéctrii:n................. [H
199
So —
515 - 1‘-iecanismn
Mecanismo rtede In
la prnduccicin
produccion clcclrica
clccirica . . . . . . . . . . 200
2011
c.u=rru1.o in
CAPITULD :sl _
iicncno en
Venene cn IE5
los p-ecea
pcccs
51-' - Preduucien
Producción de ircnenu.
vcncao. C-enernlidadcs
C-cncralidadcs . . . . ..
_. I03
203
58 -—-
53 -- Drgann-s
Organos venennsns
ven-enosos en Chnndrichthiies
Chondrichthïes . . . . . . . .-
.. 293
2'03
59 -—
- Drganes
Drganos veneneses
ccncnosos en Dsicichthgres
üslcichthsfcs . . . . . . . . . . . . IU6.
iflå.
ogl]-SintornaIologia...--.....
t5l]—-5intemateiugia...--..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . .-
.. 1-GQ;
10!;
ol-Toxicidad
til-Te:-riciclari 211'-
(Ci 15
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
uf
I
. TEB.ilEFJt
TERHIEFLA PARTE '`
Cl|tPlTl.iLtll 3111
CAPITLELU Zâll
El esqueiete
esqueleto en ins
los peces
P aginrl
agina
215
62 ¡í
fi Esqueleto .-errternn
Esqueiete -esteruo . _. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2115
Z15
6.3
45.3 -í-
-i Esqueleto memiarnnnsn
Esqueletci memltrranoso . . -. -. - - Z18
215
154
64 __.-
-—- Esqueleto inrerrici
Esqueietn interno ._ . . ._ . . ._ _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 221] 22iÍi
65 -¿-
d
Crarteo . . . . . . . . . . . . . .
Cranen .. .123
125
ño
ea í-
i- Columna vertebral
Celurnna - -. -. . - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- 231]
2311
6?
I5? 11
‘ Vertelaras 1-"1-; sus aaiiructuesiclades
veriebras sstiructuosidades . . . . . . . . . . .. 134
6-5
I53 11 Esqueleto apical en peces nsees
Esquelete oseos . -. . - - -. - - -. - - - -- 239' 239
69 -1- Esqueleto apical en peces cariilagineses
Esquelete cartilaginosos . . . . . ..
.-
'lil
Til -¡í
? Algtincis aspecies
Algunos aspectos cliferencialcs
diferenciales cntre
entre el esquelete
esqueleto ea;
2-ts
oseo 3-"5-' el cartilagiriesci
risen cartilagínoso - . - - -. -. - - - - - - - - - ~- ~- - - - - - -- 1-14
are
Tl
'll Tejido muscular _. . -. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - --
Tejicle 1-te
146
T2. ,.1-
"1- La nataciiin
natacion en ins
los peees
peces . . . . - -. - - -. _. - - - - - - - - - - --
.' f.`.¦tPlTl_ILD Kill
CAPITULD
ÚRGAHDS 1l*~lTEP.1'-IDS
URGAHDS I1~lTElU-IDS
Tracto digestive
Tracie digestivo
253
T3 ¿-
-j—- Generalidades . . . . . . . . . . . . . . . . . . ._ ._ ._
Generaliclades . -_ 2 5 3
T4 í-I
in Tracto digestive:
Tractci digestivo en .-lignata
_-itgnata . . . . - .- -- 155
T5 i Tracto digestive
Tractn digestivo en Chcndriehthpcs
Chondriehthyes . . . . . -. . -. - - -- 2153
T5 1-nl
1-ll 'ïracto digestive
Tractn digestivo en fisteichthve-s
lflsteichthvc-s . . - - -. -¬ - - - - - - -- ETD ÉTU
TT
Tl in
_
Tipos rle
Tipes de estemage
estomago en Ins los peces cisees oseos . . .- - - -. - - -- 214-
214
TS -í-I
-in Fisiología clel
Fisicilegia del tracle
tracto cligesrivci
digestivo . -. - - - - - - - - - - - - - -- 2'.i'I.'i
2'.l`I5
T9 11 Mecanismo ingestivn
Metanismn ingestivo v3.- habitna
habitos alimentnrien
alimentarios . . . . 29-9 12-9
SD í
i Régimen elirnentarici
Regimen alimentario en les
los peces - - - - - - - - - - - - --
CAFITULU HIV
?~'2l"v'
_ Aparato rerpirateriu
aparetu respiratorio
293
El - Respiracien
Respicacion en 1:1-clasc
la-clase Agriara
ltgnata -- 2945:-
2915:-
'32 -—
112 ¬- Respiracieri
Respiracion en Ci‘l'f.il‘tClI‘li.2ll‘t§‘-|;'5'r
t2hondricth¿¬'cs . . . _. . - . -. -. - - - - - - -- 29?
83 --
-S3 -—- Respiracicin
Respiracion en Osteichryes
üsteichtyes -. -. - - - - - - - --;
--¿ - - - - - - -- 297
2'?-‘T
E4 -—
34 - Estructura
E.struetura tie
de la leranquia
loranquia dc
de un pez pea esee
oseo
16
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
35'- Fisiplegia
-135'- Fislplogia del apriratn
aparato iespiratnrin
respiratorio . ¡||q|--|
|||q|--| ¡au
nan 301
3131
fio —
E-ti - Ctrganns
Organos pgi estructuras acccserias.
acc-csorias ale
tic la 303
3113
respiracion . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..
respiraci-nn - , ,¬ ,¬ es Iu | | - 44
-4
_ CÄPITULO l"i‘v'-
CAPITULCI lili'-
1-' cartilaginnscis
cartilaginosos 315
if.-itPlTLiLO XVI
E.4PlTLiLD
Sistema nerviesn
5i5te1't'in nervioso
'Ell- Gencralidacles
‘Ell- Generalidades -- 319
321
92- Cerebro
Cerebre . . . . . . . . . . . . . . . . . ._ . . . . . . . . . . . . . . . . . ._ ._ . .
324
93- Méduln
Modulo espiniil
espinal ..
324
'I§|e:I,_...
'l§|u:|,_... l'~le|¬rios 3’3' sir
l‘-leririua su iuncien
funcion - - - - _. -. - - - - - - - - -
32?
32‘?
*35— Fisielugia
95- Fisiología clel
del sisterna
sistema nerviesu nervioso - - - - ~- - - - - - - - -- -
32?
*:?o- Vjgififl
96- Éfigififl _ . ,. . ._ . . . . . . . . . . _ . . . . . . . . . . . . . . . . . . .- . - . -.
_.
331
.331
Él".-"- Dlfate
El?’-— Olfato . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .._. ._ . . . ._ . . . . . . . . . . . .. 332
95-
9S—- 334
334-
'99 Lirlealateral
Liriea lateral . . . . . . . _. . . . . . - - - - - - .- - - -.
--
-- Estructuras
IUÚ -—-
IUD Estructutas senaeriales
sensoriales '- -- ._?g§€'
._ꤤ/45
IIHPITULÚ 3'1‘-‘ll
CAPITULU J'-Wii
._ Reproduccion en lee,
Repreduccien los, peces
llfll -
iI]'I Generalidades . . . . . . . . ._ . ._...
Genereiiclaclee __... . ..._ _ 339 ,.-
lül
i|IJ2 - Caracteres seriualcs
-—- sexuales ._ . . . . . . . ._ . . -. | 340
| na na ec | I | 11
|-1
liÍl3
H33 - Tipes
—- Tipos tie de reprciduccirin
reproduccion en ins los peces L | 345
- | L I I I II-
1'Í.l-4
1'34 - Ctvipariclacl
Oviparidad cen con fecunciaeien
fecundación erterna etterna L
I I I 34?
- - -
I -
I I -
I ¡-
--
lll.-l5
lli.-l5 __ tII'vipari-clad
_— Ovipari-tlad cen con fccundncieii
fecundación interna | | 355
r I¡ | 1 | I Il
ll
ililfi
llfilo - Ctvevivipariclad
-— Ovovivipariclad . -. _. .- - - - - .- .- . . -. -. - - - - . . - 35-El
3.3-Er
. . . . . ec | - | |-
355
_ ‘Vivipariclaci
Viviparidad ........ ....... -. | n . ec 1 - - - tf
If
lI1.l'?
llll? — 35'.-'
l-DE
1133 - Fecundacirin
— Fecundacion psf riesarrelln
riesarrollo ernbrienni
ernbrional . || :-
|-|
llilål
31:19 _ Ovaries
— esperrnatoitoifiles - - - - - J-' - - - - - - - - - - - - - - - ~- 355
Oeulos p"ji' esperrnatnaeifilea
ílì
iii 17
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
D
O Huevos cia
1-iuaves de lcis
los paces
peces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . --
-_
lll
ill _Etap_as en el clesarrullu
desarrollo rial
del hue-.-u
huevo -..
_.. ._
..
2 Fdrrnacion cial
Fcfrinacicin del arnlnrinn
ernlorion . . . . ._ . . . . . . . . . . . . . ..
_.
113
llì
ll-l
l.l-4
Pigmentacion cla
Figmentaaufin de ulna
Estados: larvas.
Esraclns:
ojos D
o asiaclu
estado "r.ijacln"
larvas, aiavinns,
"ojado"
alevinos. juveniles v ariulres
adultos ..
._
ããäëš
eases
APE-`:¬lDICE.5: Claves cie
APENDICE5: de C135-lflEa‘lC'll2l['l.
clasificacion v1; reiacirin
relacion
de nembres
cle nombres cie
de paces
peces . . ._ . . . . . . . . . . . . . ._ ._ . . . . . . .. 3-oil
368
ÍNDICE: Fer
li'~lD[-CE: Por ncirnbres
nombres 5-'3.-' |;i-or
por rnatari.-as.
rnttterias.
Claves para ganeres,
Ciavas generos. etc. Relacien
Relacion da
de pi-incipales
principales
familias- ganerns
families. generos y5-' espacias
especies . . . . . . . . . . . . . . ..
._ 335
333
Bibliografia saleara
Bihliegratia selecta .
Fe cla
Fa de erratas-
18
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Cr'l.PITUL{l Il
CAPITULU
I. Iuia'ud'uccidn.—
Intrortuccioa.-
Darcie qua
Desde que al
el heuibre
hombre ails
alla per
por lus
los tienipes
tiempos rlei
del aueatul
apostol Padre
Pedro
fr3-* mas
más antes nun,
aún, sa
se rleclicaba
dedicaba a lns las taenas
faenas ptscnrerias,
piscatorias, seg'ura-
segura-
mente sa
mante se iurrnulaha
formulaba paga les
los pritneres
primeros intarrugantes
interrogantes rehre
sobre la na-
turaleza, erigen,
turaieiie, origen, hahiter.
habitos, ete.,
etc., de les
los paces.
peces. De equal
aquel tieinp-u
tietnpo a
esta parte, sin ernitiargu,
ernbargo, 'i1a
'ita cuntinuade
continuado la actitud inrnusitiva
in-quisitiva dal
del
hombre Irenta
hernhra frente a les
los aspactes
aspectos rues
más diversus
diversos rte
de isla hiuiegia
biologia cia
de aa-
ea-
tos irn-purtanter
tes importantes vertebrades
vertebrados acuiitices.
acuaticos. planteandese
planteondose interrugan-
interrogan-
tes satire
tas sobre su naturaiaaa,
naturaleza, la rnagniuid
ntagnitud de su puhlaciuu,
poblacion, la edari
edad
que at-cenaa.
qua al-cansa. ierrns
forma an,
en, use
que re
se repreriucen.
reproducen. su regimen
régimen alniienta-
almienta-
rin, sits
tin, sus anfannedadas
enfermedades 3-’
3-' predninres,
predalores, aic.
elc.
Cttrns .prag'untas
Otras .preguntas mas sutiles sun, aun, curnu
como las reierentes
referentes a nusu
velocidad da
veleaidad de nataciriu.
nataiciollt en la pareepcicei
an percepcion anditiva,
auditiva,
medios da
medics de cernunicrrclen
comunicacion entra entre clles.
ellos. percepciiin
percepeion cia
de ins
los cnlures,
colores,
sensacion rip
sensacien ds lus
los clelures
-dolores 3'st etrua,
otros, hart
han side
sido tarahién
también ierrnuiadas.
formuladas.
En Ies
las iiltirnas
últimas decades
décadas rese ha veriticade
verificado qua
que el interes
interés puer-
pues-
to per
tu por les
los hennbres
hombres rla de estudie
estudio ae invastigaciun
investigacion dadicades
dedicados a la ic-
ticlogia an
lielegia en el avancc
avance dcde este
esta clancia
ciencia sa
se ha incranientade
incrementado cen-
con-
siderablemente, ya qua
siderablernente, que se ha cernprendide.
comprendido. per
por tie.
tin. at
el vardade-
verdade-
ro significadu
re significado tiede la fa-una
la-una ictiuiuglca
ictiologlea que puebla mares y1; agnas
aguas
mediterráneas, cumu
maditarrinaas, como tuanta
fuente de racursns
recursos alirnantarius
alimentarios die
de gran
valor pretéicu.
valer protoieo. -
Nuestre literal
Nuestro litoral censtituye
constituye an
en este senticlu
sentido una gran reserva
de aiirnentus
da alimentos para at el eensurne
consumo humane
humano directe
directo v1.-f su uttliaacidn
utilizacion
industrial, vjr nuestras aguas centinentalas
continentales pueden renvertirse
convertirse
también an
tamhian en fuantas
fuentes tiede parmsnente
permanente suministre
suministro aeepretéticu,
zooprotético, ca-
paz rla
paa de resulver
resolver at el deficit
tloficlt atirnentarie
alimentario qua
que artiste
eitiste anen tes
los puahles
pueblos
de nuastra
nuestra serrania vy salve.
selva.
19
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
La dataceidn
deteccion de eardumenes
eardúmenes efeatuada
efectuada can
con equipns
equipos da
de acn-
eco-
annda 33-' aanar,
sonda sonar, ssi
asi eama
como Ins
los mnestreas,
muestreos, y3 aiguna
alguna pesca Experi-
esperi-
mental efaatuacia
efectuada par
por armauares
armadores italianns,
italianos, japnnases
japoneses 5'gr ruaas
rusos du-
clu-
rante la idtima
última daeada;
decada; 5:_v mu];
muy aspeeialmente
especialmente Ias
las i:westigaeia-
investigacio-
nes realiaadas
realizadas en este santidn
sentido par
por axpadicinnes
expediciones cientiflaas
cientificas au-
exf-
tranjeras (Anton Erunn.
Bruno. Kurehatuv,
Korchatov, Chazierdag,
Ciiatierdag, eta),
etci, han
ban ann-
con-
firmado la genarasidad
Iirmada generosidad de nuesu-as
nuestros re-aursas
recursos Ienans.
icncos.
La axplieaairin
explicacion de este privilegin
privilegio de ferzilidad
fertilidad aeuatica
acuática cancon
que la naturalaaa
qua naturaleza nas
nos ha queridn
querido favareaer,
favorecer, radiea,
radica, 1r5g1ean1en-
logicamen-
te, en las canvanientes
ta, convenientes earaererisciaas
caracteristicas aaeanagrifieas
oeeanogriciicas y l:ia16gi-
biologi-
ces qua
eaa que passe
posee nuastrn
nuestro ma:mar terrilanal;
territorial; anen este sentidn
sentido hay que
referirse espeeialrnente
refarizrsa especialmente ae Ea la riqueaa
riqueza ria
rie nutrierues
nutrientes an en snluainn,
solucion,
al Ienémenn
at fenomeno de la surgenaias
surgencias 3;3.- ennsaeuentamante
consecuentemente a la gran
riqueza plan-etnniaa
riqueaa plan-ctonica qua
que paaean
poseen nuestrss
nuestras aguas enstaras,
costeras, pleura
piedra
angular sabre
sobre la que sf,»
ss- sustanta
sustenta diraata
directa ao indireetarnenta
indirectamente taclatoda
nuestra ieiiafauna;
nuastra ictiofaunaç gr_v rnuy
muy espaeialmante
especialmente nuestra anahnveta,
anchoveta, es-
pecimen ietiau
peeirnen ietico qua
que representa alga algo asi can-ea
como un aarnun
común dE-na—
deno-
ini-aador trafiaa
mi-nadnr trofico para lnslos veraabradas
vertebrados marinas
marinos carnivaras.
carnívoros.
1. Historia aha
die Ia
la Iclifliogia.
Ictìfllogía.
Aunque sa se afirrna
afirma qua
que unas
unos mil anusaños antes de Crista
Cristo las.
los
ebinos ya indagaban
ahinas indsgaban sabre
sobre la prapagaeian
propagacion de las los paces,
peces, la his-
bis-
histnria de la iatinlagia,
ictinlogia, ai
al igual qua
que eIel de Eala zanlugia
roolngis misma,
puede deairse
puade decirse qua
que ampean
empezo can
con Aristci-tales,
Aristo-teles, quian
quien lngra
logro una gran
coleccion da
aaleaaian de datas
datos sabre
sobre Ins
los paces
peces dade Gracia.
Grecia.
Sus Iniarrnes
informes sabre
sobre la estruetura,
estructura, habitas,
habitos, migraein-nes,
rnigracio-nes, awn‘-
ovi-
posicion, e1:r:.,
pusiaifin. etc., sun
son hasta danda
donde ha sidn
sido pnsihla
posible aanfirrnar,
confirmar, assum-
asom-
hrasarnente preeisas,
brosamente precisos, sin embargo. sus Ideas
ideas respaeta
respecto de 1ala as-
es-
pecie 3; atras
paeie otros aspeatas
aspectos raferantas
referentes a Ins
los peaes,
peces, fua-ran
fueron en aambin
cambio
algo vagus
alga vagos e impraaisns.
imprecisos. En efeeta,
efecto, Ins
los nambras
nombres quaque se uphea-
aplica-
ban a Ins
ios paces
peces eran erqpirians
enspiricos 1; par
por tantn
tonto libraries
librados al eapriahn
capricho
de ins
cle los pescadares
pescadores cle
de aaaa
cada ragién.
region.
Plinio, Aalianus
Pllnin, Ptelianus 1;sf Ateneus, asi aamn
como atrns
otros esturliasas
estudiosos cie
de la
apnea habian anatadn
opoea anotado aigunas
algunas nbsaruacianas
observaciones cu-iginsies
originales para
pero la
rnayoria de lus
mayaria los qua
que siguiernn
siguieron a .4.risiate!es
.fitrisioteles hasta ei
el sigla
siglo XVI,
ílì
iii 20
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
se lirnitaran
limitaron uniaamenta
iinioamente a_eapiar
acoplar sus trabajos,
trabajas, afiaelienda
añadiendo sala-
sola-
mente aigunas
raente algunos dates
datos sin impartaneia,
importancia, bistarias
historias ficticias
fietieias ao rnitas
mitos
diversos sabre
dirersas sobre Ia
la srida
vida de Ias
los peeas.
peces.
A mediadas
mediados dei
del sigla
siglo XVI, la publieaaian
publicacion da
de irnpartantes
importantes tra-
bajas de Baian,
bajos Beion, Handelat
Etondeiet gr Salviant,
Salvianit asi earna
como alguno;
3.1g'|.|,I!fl5 au-as
otros de
menor impartaneia,
rnenar importancia, diaran
dieron un nueva
nuevo impulso
impulse a este
esta ciencia
eienaia 3'3-'
establecieron, par
estabieeieran, por ejernpta,
ejemplo, la idea ue
de aspeeie.
especie.
Desde entaness
Descie entonces el pragresa
progreso cle
de la ietialagia
ictiologia ha side
sido rapida
rápido y
continuo. Sn
eantInua_ Su bistaria
historia ineluge
incluye nambres
nombres earna
como ei
el de Linnea,
Llnneo, Rissa
Risso
Rafinasqua, Blaeh,
Rafinesque, Bloch, Laeepede,
Lacepede, Curie:
Olivier 31'v muebas
muchos atras,
otros, barnbres
hombres
cuyos trabajas
euyas trabajos pie-neristieas
pioneriaticos tenia-n,
tenia-ti, Eagieaunente.
logicamente. quaque trapesar
tropezar
ean Ia
con la falta as
de medias
medios asleeuaaas
adecuados asi earna
como instrumentas
instrumentos yyr aqui-
equi-
po de inuesaigaei-an
pa invesagacion en general. Na-abstsnte
No-obstante estas
estes limitaaianes
limitaciones
se fueran
fueron farrnanda
formando asi las bases ftuselarnentales
ftcodarnsntales de la eianeia
ciencia
ictinlogica.
ietialagiaa.
Con at
Can el aeseubrimienta
descubrimiento del mieraseapia,
microscopio, la instalaeian
instalacion tie
de ia-
la-
baratarias espeeialisadas,
boratorios especializados, la utilizaeian
utilizacion de instrumental 3*v mata-
moto-
dns stlaauadaa
das adecuados 1;gr aspaeialsnente
especialmente ears
con el elesarralla
desarrollo tie
de las eieneias
ciencias
ausiliares, se an
auuiliares, dio un definitive
definitivo impulse
impulso a la eieaeia
ciencia ietialagira,
ictiologica,
Iarjandase sinmltanaarnen-te
forjàndose sinuiltaneamen-te Ia
la snrplia
amplia 5:jr variada bibliagrafia
bibliografia can
con
que hay
qua hoy dis
dia eantamas
contamos 3-3 qua
que tan.
tan rapidamente st; ss inerementa.
incrementa.
Asi en estas
estos ultimas
últimos tiempas
tiempos vemas
vemos qua
que se eansagran
coosogran ietialagas
ictiologos
tales earna
como Hilclebrandt,
l-iildebrandt, Abbat,
P-.bb-ot, Bigaiaw,
Bigeiov.-, Hubbs,
Hub-be, J-ardan,
Jordan, Ts'ebu-
Tschu-
di. Berg ygr atras.
otros.
En ei Peru
Pero as
es auidanla
evidente qua
que in
ia aleiuidad
ateividad pesquera data par
por Ia
In
menos ale
rnenas de Ia
la epaea
época are-ineaiea.
pre-locales. en qua
que las eiviliaaaianes
civilizaciones aasteras,
costeras,
como par
eama por ejemp-la,
ejemplo, las de Clbirnu.
Chimú. Pararnanga
Paramonga ;-*¿r Paehaaantae,
Pachacamac, fla-
flo-
recieron akrede-dar
reeieran alrededor da
de aetivi-dades
actividades fundarnantalas
fundamentales eama
como fa.
p. a.
e. la
pe-sea. de ei'.1a
pa-sea. ello nas
nos puede dar fe el material qua
que se abtiena
obtiene al
“h-saquear" y¿v esearbar
“hnsquaar" escarbar las
los “basuraias"
“basuraies" 3:3-' '*eane1-tales";
'*conchales"; las
los res-
tos bfalagieas
tas biologicos ahi eneantraelas
encontrados aemuestran
demuestran qua
que hub-a
hubo inn.-nsa
intensa ae-
ac-
tividad pesquera en aquella epaea, epoca, en espeeial
especial de anebareta.
anchoveta.
Los rnaI:i1.'as
Las motivos utiliaaclas
utilizados an
en la eerarruen
ceramica pre-ineniea
pre-incaica que se abserva
observa
en las
los rauseas
museos arquealagieas
arqueológicos peruanas,
peruanos, asi earna
como las
los restas
restos da
de
aparajus da
aparejos de pesea,
pesca, gran eantiducl
cantidad de eseamas,
escamas, vertebrae
vértebras ;.=_v atras
otros
huesos de este angraullde.
huesas engroullde. pruaban
prueban faaeiantemente
fcscientcmente nuestrs
nuestra afie-
afir-
rnaeian sabre
maclon sobre la antigiiedad
antigüedad de la pa-sea
pesca de anehaueta
snchnveta- La iden-
tificscion da
tifieseiart de las
los restas
restos altrciidas
aludldos la hiza
hizo el autor
sutar an
en 1956.
lfloo.
ílì
iii 21
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
En al
el ineanaia
inconato na
no Iue
fue manar
menor la impartaneia
importancia qua
que se din
dio a la
pesca, puea
pasea, pues ya an
en aquel tiernpa
tiempo ara
era preaeupaaian
preocupacion de las
los legis-
iadaras lneaieaa
ladores incaicoa dar Ciii1"lli5
ciertas, reglaniantaaianas
reglamentaciones para pres-ervnr
preservar
nuestra riquasa
nuastra riqueza ietialagiea.
ictiologica. Se t2'IJfl5'.1"ui:|n
construían embareaeianes
embarcaciones ade-
cuadas 3ji se eanaeia
euaelas conocia el aria
arte cia
de iajar
tejer radas
redes tie
de pesea.
pesca. S-e
Se indiea.
indico.
por atra
par otra parta,
parte, qua
que a laslos ineas
incas las
los gustaba muaha
mucho saborear alel
pescado cle
pesearia de mar Ireaea,
fresco, grjr qua
que para tal eieeia
electo 5-e
se transpartaba
transportaba
deada la eaarta
desde costa haata
hasta ai
el Cusea
Cusco al
el preelacia
preciado alirnania
alimento mediante e1
el
sistema tie
sistama de “ehasquis".
“cbasquis". Sin embarga,
embargo, ean
con el reap-eta
respeto qua
que mere-
ean nuestras
cen nuestros histariadaras
historiadores qua
que asi asaribleran,
escribieron, ma
me parmlta
permito dis-
coepar da
eaapar de sua
sus aiirmaeianas,
afirmaciones, pues eansldera
considero prfietiramenta
prácticamente im-
posible que un peseatla,
pasible pescado, bramatalagieamente
loromatologicantente definida
definido aarna
como fres-
co pueria
ea pueda llegar an
en tel
tal astada
estado lie
de algun
algún punia
punto tie
de la easl-u
costo hasta
el Cuzea
Cuzco utilizaneia
utilizando el
cl trnnsparta
transporte par
por “ehasquis".
“chasquis".
En algunas regianas
regiones del Asia -Ftsia las
los merearleres
mercaderes sualen
suelen trans-
portar pasenua
partar pescado fraaea
fresco 3rjr sun
son ean
con vlrla
vida a tr-was
través rle
de grannies
grandes dis-
tancias yjt par
laneias por ranas
zonas ueaertieas,
tlesorticas, para
pero alla
ello se enpliea
explica par
por la utiliza-
cion ele
eian de elerlsa
ciertas aspaales
-especies ieiieas
icticas can
con peeuliures
peculiares earuelarlsilaaa
caracteristicas
anatomicas {nbarturas
anatiurniens (aberturas apereularas
operculares mug: muy pequefias,
pequeñas,I1 estrueturaa
estructuras
+ "
adaptadas a la reieneian
ariaptarias retencion da de aira.
aire. ate].
etc), 3jr airas
otras de mriale
mdole fis1ala-
fisiolo-
glea [minima
gien [minimo raquarimlanta
requerimiento ele
de axigana,
oxigeno, un rneiabaliarna
metabolismo basal
probablemente baja};
prabablernante bajol; ademas laa
adeniaa los reieridas
referidos nieraacleras
mercaderes ancie-
encie-
rran el peaeada
pescado rlentra
dentro dadc uardacieras
verdaderos ealebanea
colchones tie
de algaa
algas autu-
satu-
radas de
dc humeclad.
humedad. Si raaursaa
recursos sirnilarea
similares "hubiaaan
hubiesen ampleada
empleado
nuestros “ebasquls"
nuestraa "chesquis" en al
el refarlda
referido transparte
transporte cla
de paaes,
peces, entaneas
entonces
la afirmaeian
afirmacion da
de la histaria
historia padria
podria iener
tener rnayar
mayor aeeptaeian.
aceptacion.
Par algunaa
Por algunos histariadares
historiadores de la epaea
época se sabe tarnbien
también quaque
en el imperia
an imperio inaaiaa
incaico se utiliaaba
utilizaba ‘la
'le anahauata
onchoveta earna
como fl:I'Ui.’|Ili'I-
fertilizan-
te 1:jr qua
ia que las praetieaa
prácticas da
de abanamienia
abonamieitto eancon aate
este pea
pez eat-aban
estaban bien
reglamentadas, panandase
raglarneniadas, psnondose sararamrnie
severamente a lea los lniraetarea.
infractores.
Si quisiararnas
quisieramos resafiar
reseñar alga
algo dade las
los apartas
aportes eiantifieas
cientificos quaque
en este camp-a
campo nasnos legaran
Iegaron las
los inuestigadares
investigadores eutranjaraa,
extranjeros, tan-
ten-
driamos qua
ririarnaa que raierirnas
referimos a las
los trabajas
trabajos tie
de Tschutiii
Tschudii 31'jr Claatelnau,
Cìastelnau,
Agassiz, Garman,
German, Steinelaebnar,
Stcindachner, Baulanger,
lšloulanger, Barlet 5'si atiaa.
otros. quie-
nes an
nas en el slgla
siglo XIX
lili-f nas
nos airaaiaran
ofrecieron imp-artante
importante iniarmaeiaa
información sn-
bre la ietiaiauna
lctiofauna paruana.
peruana. _
22
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Bolaerl. E Calaer
Iiobert Calser iue
fue carniaianarla
ccmisienadc anen 1llll'i-li
1!-iil'i-ii par
por al
el gabierrla
gebieme
peruana para estucliar
paruana estudiar las raaursas.
rccursas. pesqueras dc de nuestra litaral,
literal,
lagraade una imparianta
lagranda importante caleecian
cniecciau que sabrepasa
sabrepasd a iillll
fiüil espe-
cies. Esta, asi cama atras ealeccianes,
calccciaaes, iueran
fueran euicladasaaianta
cuidadcsamente
estudiadas an
estuciialias en las
laa museas cicntificaa
cientificas da
de Inglatarra
Inglaterra [British Mu-
seum), 5:3: as
seum}, de Estaclas
Estaclcs Uniclas
Unidas lie
de Narta
Norte America I.l.S.
UB. Natural
Hìãiurï Musatrm,
Hiatus‘)? Museiim, Etc.)
etc.) par
pm' Bartaa
Bertfln Warren Evcrmun
Etfcrmeii 31'
51' LrE‘lI."iB
Lfeufis
F-aiiclizliia. Estes
Radcliffe. Estas irrveatigaclarvas
intrestigadmvas daacribieranan
describierenen dicha agorbmidad
eåirtimidad
130 asp-acies,
especies, aiaada
siendo 12 de -alias
elias nuevas para la clans
cienc .
Las rnismaa
Laa misrncs auiaras
autnres afiaclieran
añadieron pasberlarmenta
pcsberiarmente (1917) nua-
nue-
vas dascripclanas
deseripcienes carraspandieptas
cnrrespandientes al literal rnarina
marina 3;3 al laga
lago Ti.-
Ti-
ticaca, tataliaaniia
iieaca, tatalisauda ill-‘l’
iii-'i' espacies
especies para las aguas peruanas.
Las eupedicianes
ei-:pedìcìnnes tie
de la Univerairlari
Universidad tie
de Indiana {Irvving
(Irving Elt-
pedition y'Canl»en;nial
peclitien 1,f'Cent»enLnia1 Eupaditian,
Eitpcdltian, 19111-1921}
1913-lEi21} lagraran
lagraren una gran
caleecian de material ictialagica
eeieccidn icticiñgìca de
tie las euancas
cuencas hiuragralicas
liidragršiiicas dal
del
Oeste Sud Americana.
Oaate americana. Eta Ets- y3 atras materialas
materiales dieran apar-
tunidad a Carl H. Eigcnrnann
tunidacl Eigcnmann 3'3;' William Ray Allen,
Alien, para pu-
blicar 'baja
'baje las auspieias
auspicias de la Universiciari
Universidad tie
de Kentucky {19-'52)
{1942)
un magniiica
magnifica trabaja
trabaje descriptive
descriptiva intiiulada
intiiuladn "Fishes -11. Western
Westem
Sauth .iunarica"
Sauih America" 31' atras similaras.
similares. '
Varies atras autares
Varias auiares carna
carne James Francis AbbatAhbet anen 1399,
1599,
Charles Tate Regan,
Regïin, Albert Gunther frjr atras,
aires, han publicatla
publicada tra-
bajas sabre las paces
bajaa peces peruanas
pantanos de mar y aguas aaatinantalas
ccntinentaies pa-
pe-
ruanas.
ruanaa. ~-
Ultimamente, en 11H-1,
Ultimarnente, 1lHl, quiaas
quisas al
el evanla
etrenie mas
m,ás imparl.an,lc
imperian,ic an
en
el eampa
ei campo da
de 1a
la ietialagia
ictìalagia sea la -llegada tie
cie la lielegacian
delegación rial
del
Fish and Wildlife Service, canalituirla
canslituirla par las
ln; ciantiflcus
cientifiees Flecller,
Fledler,
Jarvis 3' Labell, quienes lagraran idantificar
identificar an
en ial
isl apartunidali
epurtunidad
254 _especles_
264 especies- _
Sinernbarga cle
Sinambarga de ta-zia
tada la
lc reierida,
referida, el autar
enter estima qua
que el tra-
haja mas camplata
baja cernpleta gr3' tie
de mayar
magfar traseenrlencia
trascendencia ralarcnta
referente ua nuns-
nues-
tras -paces
-peces marinas, la canstituye
eanstituye sin duda alguna el Catalaga
Catalega
Descriptiire cle
Descriptive de Samuel Hilriabranrl
Hilciehranci "A
“A Descriptive Catalag
Cataleg ai
si
the Share Fishes al ai Peru".
Perú".
Can ralacian
relación a las aguas cantincntales,
centincntaies, cansiclara
ccnsidera qua
que una
de las abras mas
ua más impartanies
impactantes mcrita
ficrita sabre nuastras
nuestras paces
peces es
“Fishes at
af ‘Western
Western Sauth
South America". da
de Elgenrnan-n
Elgerirnsnn gr Allan.
Allen.
23
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
El estudia
estudio dc
de las
los paces
peces ao Ictlalagia.
Ictiolegia. sale
sólo sa
se -pfllilffl-E1
-podria cansir1e-
conside-
rar cama
como una cliscipiina
disciplina eientliica
cientifica a partir del
dei sigla
siglo }'{li‘"l1l.
HHH. inl- ini-
ciándose can
eianclasc con especial auge an
en Eurapfi,
Eurcpflt uesde
desde entauces
entonces la lctia-
Ictio-
legia ha clasarrallada
lagia desarrollado an
en tacla
todo e1
el munda
mundo acupanclasa
ocupándose cie
de aspectas
aspectos
tales cama:
como:
rI A.naiam.ia.—
.å.natem.ia.- Qua
Que astuclia
estudia las
los sisternas,
sistemas, arganas
órganos 3'gr tejiclas
tejidos tie].
del
cueripo de las
auetipa los paces
peces an
en farms
forms aspecifica
especifica 3* carnparacla;
comparada; se acu- ocn-
pa tie
de las
ias astrueturm
estructura mtarnas
internas 1; a:-zternas
c:-:iernas qua
que caractcriaan
caracterizan a es-
tos animales, tanta
tas tanto en las farmaa
formas vivientes cama
como an
en las
los fasiles.
fósiles.
e Fisialag'la.----
Fisiolog'ía.---- Trata sabre
sobre alel funcianarnienta
fnncionernienio tie de lug
log sistamas,
sistemas,
órganos _v
arganaa gr tejielas
tejidos anatamicas.
anatómicos. Esta
Este campa
campo astuctia
estudia la activiclaci
actividad.
de las
tie los paces
peces anen su mectia
medio arnblenta
ambiente 3;3.' an
en sus ratacianes
relaciones a-caiagi-
ecológi-
cas asi cama
como su capacidarl
capacidad -rle
de aeiuptaciun
adaptación y3,' la talerancia
tnierancin as can-
cen-
diciones adversas, qua
rlicianes que e:rbiban-
exhiben- las difarentes
diferentes aspecics
especies an
en las
los cli-
di-
versos estarias
versas estades ale de clesarralla
desarrolle par
por la-;
los qu-.'
qu-_' atraviasan.
atraviesan.
- Clasificaeian-—
lI'.'iasificecìón-- Estuclia
Estudia las
los bases cientlfiaas
cientificas utilizadaa
utilizadas an
en ta
la
irlentificacian ta:-ranamiaa
identificación tai-:onómica cie
de las
los peces
paces para su eansiguiante
cnnsiguiente cla-
sificación, las
sificacian, los rnetaclas
metodos utiliaaclas
utilizados para catalogar
catalagar a las rlliferantes
diferentes
clases tie
clasas de paces,
peces, lanta
tanto iasilcs
fósiles cama
como vivientas.
vivientes.
-. Evalucian
Evolución 3 gs-nética.—
genética.- Trata sabre
sobre el arigen
origen eie
de las
los paces.
peces.
la rnanera
manera 3'sf sccuancias
secuencias cama
como las
los pacas
peces madarnas
modernos han evalucia-
e¬.foiucio¬
necio riascie
necia desde sus ancestras
ancestros primitives,
primitivos, estualianda
estudiando e1
el mecanjsma
rnecamisrno
par e1
por el cual sa
se ban
han operado
aperacla E5105
estos eambias.
cambios. E:-tplica
Explica la farmaeian
formacion
de las aspacies.
especies. el arigen
origen 1r
gr train-iniisión
trasainusian de las
los caracterc-a
caractere-s gene-
ticns 3r
ticas gr las
los carnbias
cambios qua
que pueclen
pueden aperarsa
operarse an
en estas.
estos.
41 Hi-ataria
Historia natural prir eealagia.—
eccicgia.- Abarca aspeatas
aspectos cle
de la bialagia,
biologia,
hábitos, manera tie
hihltas, de vivir ae intarrclaeian
interrelación acalagica
ecológica de las
los paces
peces
en su media
an medio ambiente, asi cama
como la qua
que manticnan
mantienen antra
entre ellas.
ellos.
' Iciiapala1agla----
I|rlìe1i«aiDlog-ia---- fiturlla
Etudia laclas
todos las
los factaras
factores rnarbaaas
rnorbosos ao 1eta-
leia-
ian Que
;an que afectan la salucl
salud 3 la vicia
vida dc
de -las
-los peees.
peces. incluyénriase
incluyéndose an-
en-
, alias. germenas
.-eiles. gérmenes iniecciaaas,
infecciosos, parasites,
parásitos, eniermaclacl
enfermedad fisia1a-
fisioló-
Ilau, cases
casos teratalagicaa,
tcratológicos, iactaras
factores ambicntalas
ambientales abiaticas,
abid-ticos, ate.
etc. I.-as
Los
íì
ii 24
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
s-studios ytf si
estudios ei nsntrql
control sanitsrlu
sanitario _qu.e se Ileua
lleva s sfsctu
efecto an
en este carn-
po tienen esps-sis]
pq especial impqrtnncia
importancia en Ins los medias
medios dulcs-acuiculss
dulce-acuicolas gr
3'
doquiera qus
dnquisrs que ss
se tengsn
tengan paces
peces estabuisdns
estabuiados 0o semi s-stsbuladus,
estabulados, ya
pa
qus muchss
que muchas vecss
veces Ia la prnspericiad
prosperidad 1;gr la
ia rsntaisilidsd
rentabilidad de una pis-
cicultura, 3' sfin
ciculturs, aún -ls
-la salad
salud del cunsunfidsr,
consumidor, -ispsnden
dependen e:=:¢1usiva-
exclusiva-
mente dg
manta de un sficiente
aliciente control sszfltsriq
sanitario de inslos paces.
peces.
EJ£i51lE.*1'1 sdsmss
Existen ademas una_ssris
una_serie dsde dfscipfinas
disciplinas mndsrnss
modernas 1; espe-
cificas que tisnen
cificss tienen sstrecha
estrecha 0e intimu
intima relacién
relación can
con Ia
la ciuncia
ciencia icLiu-
ictic-
lógica. Tsl
Iégica. Tai ss es cl
el cssu
caso ds
de Piscicuitura,
Pisoicuitura, Biulu/Sis
Biología Pssqusra,
Pesquera, Cun-Con-
servación dc
senrscifin de Hsctwsus
Recursos Pssquerfis,
Pesqueros, etc, 1;14 de cisrtss
ciertas sctividsdes
actividades
flflmflffliälflä. indtnstrislcs
¢flmE1'\'-‘M195. industriales 0o dspurtivas
deportivas sumo
como sun:
son: snusrlsmu,
acuarismo, tsc—
tec-
nologia pssqus-rs,
nolqgia pesquera, pa-seapesca cnmercéal
comercial y3 depqrtiva,
deportiva, “sass
“caza submari-
submari¬
na" gr ntras,
ns." otras, cu;-*0
cu;-fo desenvulvinflunw
desenvolvimiento 1-:¿r éxitn
éxito estfin
estan en cieria
cierta forms
forma
vinculadas -vso asqcisdss
asociadas slal cunqcimisntu
conocimiento ds de difercntss
diferentes aspects-s
aspectos
de la Ictlnlugia-
ds Ictlologia-
4. Oporlunidades
'Oportunidades qua
que se presentnn
presentan para un icti6lugu.—
ictidlogo.- Lss
Las
oportunidades qus
upurtunidadss que se prrssuntsn
presentan para dsdicurss
dedicarse at
al estudin
estudio de has
loa
peces 1;1,* su aplicasién
PEEEE aplicación s-fin
son préflticamsnte
prácticamente ilimitadss,
ilimitadas, exist-en pap
pa-
ra Lqdss
rs todas las persunss
personas ssan
sean 0o m5
nd ictifilugns
ictiólogos prufssiqnalss.
profesionales. La his-
bis-
toria nus
turis nos dsmuestra
demuestra qus
que muchas ds de iss
las cuntrihuciunss
contribuciones a la den-
cien-
cia ictiolégica
ietiológica hsn.
han pruvenido
prevenido de gents-s
gentes qus
que muchss
muchas vsces
veces nada
tienen qua
rienen que vsr
ver min
con Ia lctiulngis
[etiología misms.
misma. Asi, par
por ejempls,
ejemplo, IFlé~
ftió¬
sufufi, clérigns,
sofoä, clérigos, médir:-us,
médicos, depurtistas,"
deportistas, psscsdures,
pescadores, acusristss,
acuaristas, str:,.
etc,.
ban sportsciq
|1s.11 aportado con muestrss,
muestras, ubssrvaciunes,
observaciones, stc.,
etc., que 'biE11_idEnLi-
bien identi-
ficadas se intérpretsdas
ficadss interpretadas pc-r
por el ictinlsgo,
ictiologo, constituysn
constituyen apart-es
aportes pa-
ra Esta
esta cisncia.
ciencia. Adsmss,
Ademas, sntsfiq
antaño Inslos prcrfssiunalss
profesionales no E.-ran
eran tan
especializados 3: las actiwldsuiss
espaclslizadns actividades Iabqrslss
laborales se rsalizabsn
realizaban can
con un
Lin
sentido mils
sentidn más humsnisticu.
humanistico.
En csmblu
cambio opurtunidadss
oportunidades pars
para dsdicsrse
dedicarse a 1a
la invsstigadfin
investigación
pura en Ic::iu!qgia,
ieziologia, Biqlugia
Biologia Pssqusrs
Pesquera 3:
pr utrss
otras ciencias, afinque
aúnque
rnsgniffcss, no sun
magnificas, son tan frecusntss,
frecuentes, ya qpe
que lns
los Iahcnraturius
laboratorios de las
universidades frjr qtras
lmiversidndss otras institucinnss
instituciones cpmo
como muss-us,
museos, insitutus
insitutos sien-
cien-
tificos, etr:.,
tificus, etc., oficisles
oficiales 0o psrticuisres,
particulares, que ufrscsn
ofrecen up-nrtunidadss
oportunidades
para renlizar
realizar este tipn
tipo dc
de Lnvestigsriérn
investigación cl-entificas
cientifica, no sun
son tan
numerosos ni scussiblss
numsrnsqs accesibles sa nus-strus
nuestros invsstigadures.
investigadores.
Lss rszunes
Las razones qua
que esrplicsn
explican Esta
esta Etlrima
última situacién
situación parecen uh-
nb-
vias. .En efsctu,
1-"lss. efecto, siendn
siendo Ia
la ictiulugis
ictiologia una |:lisr:ipLina
disciplina nusvs
nueva en
nuestro ms-din,
nuestrn medio, tsdavia
todavia EBIECEMD5
carecernos dcde inwsstigsdnrss
investigadores can
con sufi-
sufi-
í
i 25
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
aianta praparaclan
ciente preparación 5'y asrpariaaala
experiencia anen astas
estos campus,
campos, la lo qua
que sa se
agrava par
por at
el fraauanta
frecuente dasaanaaimiaata
desconocimiento da de un icliaraa
idioma aatrana
extran-
jero da
jara de valar
valor czlantifiaa,
científico, haaha
hecho qua
que h-aaa
h-.ace pxaatiaamaliaa
práctieameriue inaaaasibla
inaccesible
la ‘aibliagrafia
bibliografia aspaclallaada.
especializada. 3'y matlarna
moderna quaque anen al
el aarnpa
campo latiala-
letioló-
gico nas
glaa nos brindan laslos paisas
paises dasarrallatiaa
desarrollados 3'5' da
de alta taanalagia.
tecnologia.
En tada
todo aasa
caso las.
las antidadas
entidades 3;y rapartlatanas
reparticiones partiaularas
particulares y as-
cs-
tatales qua
tatalas que tianan
tienen ralaaian
relación can
con la pasquaria
pesqueria tlaban
deben sar
ser admi-
nistradas sabra
sobre basas
bases téaniaaa
tecnicas 3'.
yt asttma
estimo qua
que san
son nuastras
nuestros inge-
niaras paaquaraa
nieros pesqucros y bialagas
biólogos aspaaiallzarlas
especializados {p-asquarasj,
[p-esquerosl, an
en pri~
pri-
mer términa,
mar término, las
los Ilamadas
llamados a ariantar
orientar gry aanrluair
conducir técruaamanta
técnicamente
tales rlapanclancias.
dependencias.
Por atra
Par otra parta, al
ei aanaursa
concurso rla
de nuastras
nuestros lctialagas
ictió-logos as
es raqua-
reque-
rltla an
rido en la docencia
claaanaia ae tnvastigacian
investigación aiantiflaa
cientifica 3,y1‘ auaqua
aunque las apar-
opor-
tunidades an
tunicladas en astas
estas actividades
acllvlcladaa na
no san.
son mug;
muy Lraauantas,
frecuentes, aanstitu-
constitu-
yen siampra
siempre una a:-caalanta
excelente pasthilidad
posibilidad tla
de trabaja.
trabajo. Manas
Menos fra-
fre-
cuentes san
auantas son las
los pusstas
puestos qua
que sa
se afracan
ofrecen para aalrninistraclaras
administradores tlade
musaas de
museos cla Hlstaria
Historia Natural u atraa
otros dapandanaiaa
dependencias similaras,
similares, claw
don-
de sala
da sólo at
el personal
parsanal téaniaa
técnico altamente
altamanta aspaaialiaarla
especializado tiana
tiene aablrla,
cabida,
efectuando laharas
aiautuanda labores cla
de astudia
estudio ae iclantifiaaaiaa
identificación cla
de valiasas
valiosas aa-
co-
la-aalaaas ictlalagicas
lecciones ictiológicas u atras
otras aaupaaianas
ocupaciones as
de gran raspansalsilE-
responsabili-
dad 3*y trasaandanata.
trascendencia.
Al margan
Ai margen da de las apraaiaalanas
apreciaciones trartidas,
vertidas, sase aansirlaran
consideran mag-
nificas ae ilirnitarlas
nifiaas ilimitadas' las apartunidaclas
oportunidades qua
que tianan
tienen las
los prafasiar1a-
profesiona-
les pasquarag
las pesqueros an
en ganaral,
general, para dar apliaaalan
aplicación praatiaa
practica a sus aa-
co-
nocimientos qua
naaimiantas que salara
sobre laialagia
biologia da
de la-=.
los p-aaas
peces y atras
otros camp-as
campos afi-
afi-
nas hajran
nes hayan atlquiricla,
adquirido, putllaarla
pudiendo iaausslanar
incursionar tarnbién
también an
en al
el cam-
po tta
pa de la
ia aativiclad
actividad prafasianal
profesional particular, ya qua
que puada
puede reaultar
resultar
de gran faatihilidacl
cla factibilidad acanamiaa
económica la instalaaian,
instalación, par
por ajampla
ejemplo dade
pesquerias, ptsaigranjas,
pasquarlasq piseigranjas, ariadaras
criaderos cla
de paaas
peces a cualquier nival,
aualquiar nivel,
aauarisma, asasararnianta
acuarismo, asesoramiento tecnico
téaniaa an en asas
esas aativldadas
actividades u atras
otras si~
si-
milares, qua
milaras. que puarlan
pueden sar
ser -El
altamente-
.l.lIE;II1EI'l.l“.|_=__' ramunarativaa
remunerativas La p'a$qua-
pesque-
ria dapartlva,
deportiva, la crianaa
crianza cla
de paaas
peces arnarnaatalas,
ornamentales, la instalaaian
instalación
de astablarlmlantas
cla establecimientos aarnaraialas
comerciales tlarliaadas
dedicados a la vanta
venta da
de aparajas
aparejos
y3; rlivaraaa
diversos praduatas
productos ralaaianadaa
relacionados diraata
directa ao lndiraatamanta
indirectamente can con
la aativldazl
la. actividad pasquara.
pesquera. aansituyan,
consituyen, an
en las
los palsas
paises map,
más r.:lasarralla~
desarrolla-
dos, ranglanas
das, renglones muy ::ligr.as
dignos da
de tarnarsa
tomarse anen auanta
cuenta cama
como nagaaia
negocio
progresista .
pragrasista
26
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
27
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Las ajas
Lea cjca dal
del mundc antara
entcrc rcpararan
:ep-a:*crnn absartcs
abacrtca an
en la gran ri-
queza ictialagica
quaaa ìcticlcgica dade nuastrc
nucatrc mar Iarritarlal,
Ierršncríal, ya qua
que al
el Para.
Perú.
a1ca:1aó an
alcanra en paccs
pucca afias.
añcs. ciiras
ciiraa qua
que sa
ae cansidararcn
ccnaìderarcn un raaard
reccrd mun.-
mun-
dial, mas
más dcde ill
lü millanas
millcnes da
de tanaladas
tcneladas da
de captura bruta anual. Tal
situación, slnamharga,
siruacicu, ainembargc, sa se lcgra
lcgró casi csclusivamanta
exclusivamente ancn hasa
hace a
la caplura
captura 3'gr aaplatacian
eaplctacicn dade una sals
sóla aspacia,
especie, “la
"ia anchcrais
anchcvcia pa-
pe-
ruana" {Engraulis
{Eng1'au1is ringans
rìngens F- JJ.}.
.}. Graf. 1.
Gruf.
Graf. H‘
H* 1
I‘-
F-
1
|'-
¡'-
I.
¡.
¡l ~-' "If
31;‘
' n'
1-‘
¬f-
*r- _ .
' - -
H.-afa~e¿e
H.-r,a~a4a
-
11!--:'
`F'
‘F
-._ "f--
"P'-
-as
-fc-
.
f¿
ll
1 caasWH
at.F
.a
4.15?
4.1;!‘ `1-'.jÄ¡"¡¢ïÃ:.'-fl
‘1-'.j-‘let-:.'-ll aa§aFF'
fiä§äFf ` -Í~r
t-r
ar
‘aw ?'f_1:
7'11: %EEFEaa§a
%äÉÉÉfi
a5Fufl§§l ä Ñ¿ aaar.
¿b:
#fiF¶fiš§ï¬“ - f'a¡"-a.'.-'-`'-’'-!'_3-'P a _
1"'
1"‘ -¿fill-|'“_J
-Jill-|l“_J /f-sits.
' ¿íf-¿L1-1;.
n¡.J¡fl3flfi§
nI.Jifl#=*l
ånühüvata
Anahatrata peruana
paruana (ìngraulia
(Engruulia rin@
rinE°
HI El
E1 pe:
pa: más
nas valìcac
valiaaa del
Gal Perú
Parfi “" _.
En eì
al case
casa ccncretc
ccncrata de
da la anchcveta,
anchcrata, pcdemcg
p-L'|Elama5 cfrecer
afracar dates
datas
que
qua revelan
ravalan el
al incremente
incramanta Icgradc
laqrada en
an au
su captura
aaptura anual a través
traras
de
da ia
la última
ultima década
dacada (1960-ïü),
(1960-TU), así
asi ccmc
cama las canudacìea
canudadas de
da ha-
rina
rlna que
qua cen
can su elaboración
claaarncian induáïrìal
industrial se
as ubtuvc.
abtuva.
De
Ila igual mcdc
rnada al inicie
intcia de
da la siguiente
slguianta década
dacada HQTD-HU),
(1910-BU), ae
sa
chaerva
ahsarra la
Ia dcpiecìón
dapiacian qua sufre
sufra este
aslc vclicsc
ralicsa recurso
racursc anuy
mu;-' prcha-
praha-
hlementc
biamanta debida
dabida a la acbrc-pesca
sabra-pas-ca de
dc que
qua fue
fua cbjetc.
cl:-jata.
íì
ifi 28
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Captma brutal.
Cnptma bruta. anual da
de anchavata
ancheeeta 3'3* 511 raflfliifllaflifl
Nllflìlflìflflffl E11 llarmfl
ÍJHIIHH
Aña
Afia Cnptura
Captura I-Iarina
Harina
{Tcns. Mat-}
{Tana Met-1 (Tena. Mat]
(Tans. Mati
1959 1,saa,aaa.4
1,scs,ess.s sacrnz
seriutnz
1-950
l-950 es-sacas.-c
as-ssaas.-c aesme
sssma
1961 s':fis,1cs.s
=rr:s,'raa.a eaaaaa
asaaaa
1962
1952 e'21i,se4_a
s'2n,ta4_s 1'11'i,aa1
r11t',ss1
1963 s'es,e-«ias
a'as,2-as 1'1'1s1.saa
131.4-BB
1.95-1
1.55-1 e'ass,sss.a
s'aas,saa.s 1'552,e1e
1's52,21a
Ii-ifiã
ll-lfii s-eee,sss.e
rs-12,39-1.0 { - law}
law) 1'eae,2ee
1'ss-1,252
iiiiili
1966 escanea. s
:rsas_asc. 1i —
- Brnvl
Bmvi 1'-iïa,-na
1'-tn),-as
195?
196'? see=i,ses.s
ass-1,a2s.a I! —
- Emu) 1'a1_s_sea
1_s_sas
1953
1965 1*; 1c'asa.as1-a
1a'sae.as1 .a 1's22.aea
1'ss2.aaa
1959 s'ssn,iec.a
a'sac,+aa.t 1's1c_-na
1's1c_-as
Nam.- Lus
Mum.- Les purcui-zsis
parcnicsis indicun
indican cl
ci numcrn
númcr-ri dc
de rncscs
meses dc radii-
1-'cda-
reparemes an
raparamas en qua
que aun E-Q
se asta
esta astudianda
estudiando la
le p-cslbilidad
pcsibiiidad
dc lagrar
icgrar la prcduccian
prcduccìdn dc da una hartna
harina da
de pascada
pescadn qua
que saa
sea di-
cli-
rectamente utilizabia
ractamanta utiiizainìe an
en Ia aiirnentacidn
allmautaclan humans.
humana. padarnas
pnderncs pan-
pen-
sar an
en qua
que astatnas
estanics praxlmas
próximas a rasalrar,
resaiuer, aunqua
aunque fuasa
fuese parcial-
mente. al
manta. el gran
gi-en prablama
pi-nbiema da
de la dcfictancia
deficiencia raa-prctaica
:cc-prctéica qua
que su-
au-
fre la
fra ia alimantaciau
alimentación d-.:-
de nuastra
nuestra puabla-
puebla- _
U) Esta,
(*1 Esta cantidad ha sidn
sida prahahlamanta
pruhahicmentc mu}-'
muy supariar
auacri-ar (12 a I5 mi-
I1.|:¡.n¿~5f› :1¦1 In
I1-|:|.n,=_-5} la qua
que nficialmanta
flfiflialmflflid sc
5€ 1"EE.'l5II‘il.
1¬EE.'i5Il'iI.
íì
ii 29
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Sin arnharga,
ernhargc, an
en cpinian
cpinión dal
del autcr,
austin al
el significa-rla
signiiicadn industrial
da hahar
de haber aataniada
nsteni-adn al
el racard
recerd ruundiai
murndiai da
de captura bruta anusl
anual da
de
anchcnreta, para su trarrsfanriaciaa
anchavata, transfnrrnación an
en harina ;-r;f acaita
aceite da
de pastada.
peacade.
dal qua
del que astan
estan canciantas
ccncientes gr argullascs
nrguliuscs la may-aria
mas-cria rla
de paruan-as,
peruanas,
es suparadc
as superada grandarnanra
grandemente par pcr ai
ei significada
significadó acalagica
ecniógica da
de sar
ser pra-
pre-
cisamente nuastra
cisarnanta nuestra a.nci1at-ata
e.nci¬.c¬t-eta al
el rianr-rnina-ziar
denc-mìaadcr curniin
ccrnún aHn1anta-
alimenta-
ria da
de nuastra
nuestra fauna icticlagica.
icticiógica.
Esparanics qua
Esperamcs que la daplaccian
deplección qua
que suitia
sufrió ;1-f-P nun
aun prabai:1la:nau-
prcbainlemen-
te sufra
ta sufre nucstrc
nuestra valiasa
vaiicsn angraulida.
engraulide. raprasantanta
representante singularsin guiar dade la
fauna ictialagica
ictieiógica paruana,
peruana, saa
sea suparada
superada an en farina
fc-rrna tarai
ictal 5*3* na
nc carn-
cem-
prcrncta grin-'a|r.an:a
prantcta g'ratfst1¬.sn:e ai
el aquiiibriu
equiiibriu acalugica
ecnlógice an en cl el iiicma
bicma marina
marine
cen 'sus funastas
can funestas raparcusinncs
repercusinncs sabra
sabre la intiustria
industria pasquara
pesquera 1-"3'
guanera. Las rsdas
guanara. varias astablaci-ziaa
establecidas salara
sabre 'aasa
base cianiiiica,
cientiiica, asi cama
una captura racicnul
racianul dade la
ia anchavar.-i
anchaeetn 1.gr- laia dirarsiiicucian
diversificación da de la
pesca para cansurna
pasca ccnsurnc ‘nurnana
hurnaric- an
en Eras-:a
Eres-:ti ac an
.en cansarra.
ccnserra. san sen nar-
ner-
nias ta-cnicas
.mas tecnicas qua
que puadan
pueden 3.}-'
ajfudar
L1.ClE11" a canjurar
córijttrar an
en dciinitit-a
dciinitšt-a al
el pa-
pe-
ligra da
iigra de una.
una daplacian
depieción tatal
tetal an cn las pablacicnas
pabiacianes dc
de anchavata.
anehtweta.
En tada casa
case nuastra
nuestra inrlustria
industria c-ansartrara.
c-anseruera, asi carna
ccrnc al
el aprn-
apra-
visitinalnienìa an
‘L"l5lIiJl'LElIl'ilt3I1l.|Z|- en nuastras
nuestras rut-rctuzias
mereüdee dc de P€'5CE.IEli1|
peseadii fraacn.
fresca. dfibflfl
dflbflfl EB?
SE?
especiaknelste incantiuadas
aspa-ciaIrnarita incentiuadas 3*3 dasarrallatics.
desarrolladas.
La paaiiiilirlud
pcsiiiilidad dade farjar
fcrjar HLH-1'
nuevas1-'-H5 industrias ea basa
base da
de la uti-
lización cla
litarian de vicarss
¬=.-'ieerss ifliigada,
iitigadc, ganadas,
gnnadas._ atc..}etc.) u atras astrucruras
estructuras
(piel, rnucus, ascanias,
[pial_. escamas: atc.)etc.) da
de pas-cada,
pescado, sa se ira
ra pa inainuandc
insinuandc an
en
las inquictas
inquietas mantas
mentes da
de nuastras
nuestras jaw:-nas
jóvenes prafasianalas
prnfesicnales pasquaras.
pesqueras.
Estaria daraas
demas racalcar
recalcar la gran iinpariancia
iinpc-:tancia da
de la
ia ciancia
ciencia ic-
ic›
tieiógica gr¿if sus aplicacianas
tiaicgica apiicacic-nes an
en cl
el munda.
mande. Las pais-a.-3
paises qua
que pua-
pue~
den cansidararsa
dan ccnsiderarse lidaras,
líderes, par la
ia iutparrancia
impartancia 3' aiei dasarralla
desarrelle qua
que
han irnprimida
irnprimidc a la lndustria
industria paqpara
paiäiera san:
són: J apan.
apón. Naruaga.
Noruega. Esta-
dcs Unidc-5
das Unidas da de Narta
Nnrie Funérica,
Fsmérica, :an Erarafia,
Bretaña. Autralia,
Auiralia, Rusia,
España, Canada y1,' ctras.
Espafia, atras.
íì
ii 30
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
La pasca
pesca dap-ortiva
deportiva cuenta can gran nfirneru
númera da
de adaptaa
adeptas
33: ha Inga-aria
legi-ada inclusive tarmar
fermar pa-quafiaa
pequeñas iaduatriaa
industrias ralaaiaaadas
reiacìanadas
can asta
esta activldad
actividad en ei munda
manda antarn.
entere. En nuartro
atte.-strc pair.
pais Caha
Cabe
Bianca aase cunatituyei
censi-ìtuyó an
en un ca-ntru
centre da
de atraccian
atracción para la paaca
pesca da-
dc-
pertiva, sianda
partivar sienda al
el Marlin
Merlin (Makaira,
(Maisaira, marlina
martina marina
tnariina F 1: H] 5'3' pa:
pee
espada ("Hiphiaa
aapada (Xiphias gladius L.) Graf. 2, las principalaa
principales esp-arias
especies ob-ab¬
jeta da
jaza de aapmra.
captura.
Hit-l¦"IEfi
Git-lI"IEfl FE
;.¿_
_,.|_rr|I“. I :|_|'
__.|_'r|I“. fi'
si I
ni mí
Df
. ‘Ii-'
'I¦-' .'.’
.'.' ¡JP
Jr‘,
Jlpr|l':"-1 _
JIpr|I't"-1
¬|"
1" “'
"
- -f '
r'--¡T--›'¦'.J|,.='L.--` .-
r‘--'?-.'i'.1:L.--' '; -'
'_-
I ' _"-|.'¦|¿-1
_'n‘iF. ._ _ .--|'¦'
.--.';'
. -I-.,..'|
-I-...ct _ 1_.¡____ -_.-
-_., _ _. . .
. _¦-I _
_:-' 2
Z .'-'. -_ 7,“,
†,¿,,_. _ __..
'i-i'*.Í-›*.“tt`Éi'=-.:." --,==.
'3-?'1lTMԤ'=-4."
P,
P_ --,i=,-,-. *-.-"-_.
I| ' *-.P-_.
I. _ If _| : __ ¬.-
-\.- I __ _ _ . - >-;s;;;.-si
=; :.-F
.'r|-- .-
.'r|_-
._ _ -. -'-:'~I-"
-fc'-I.
._
-. 5
='=-. .__1_+ . " 1---1__' -,i;E'-.".'--
-,i;9'-.".'--
¬---1__' ",¿-':"dti--3;'-'-'FT'ri.'T`-E-H'-.=|.
"H1-':":5a---3;’-'-'17‘:..'T'-:53"-,=|.
j_-4..-,!“,'
_-,i.-_!“:_-,'
_-,'._','--,', --1-1_-_.,H- “' E‘-"'.'1':;.1"1'“P','_5--It
F""'.'ft':;.1"1'¶_|i-.Í
--i-1_-_.¦it- 1..1.-.-*_'_.1.:.-.-'-.-
tu.-.-f_'_,a=.-.-:.-
‘“ '-"~ ' - l.i.1".'_-
1"=.
'-'"=.1i-*r5i I
:¡-'I'-H
.-.I
I;-‘I-_
-.- ó-r'-"¬F,i-f.ï".".3.ï'7 -'1-1,-;_-'-~;'-.'...~;;*»=--1|‘-.1:.-$:-_:1-.-=¢-=~-F»;
-'=-1,-;_-'-e'-.'~..~;i*›=--tt'-.13.-f:-_:1-.-=1-f*-fs;
.f;s-:._-."'~- -L I-III'i -= -151-_s.e1,=-,
-=-151-_?.¢1_=-,
Li
\ _ ’ ;
a =
- v*ei- ‘ : 3
s ;
I.
1 . ._¡_ ¬I'o¡J'. '_" I '.|
"l\d'.
. _.
--I -¡_
-._ I" I -_ . I ..,,É'
.-,5‘;
'..-¦"_
‘I.-i"_
._-12., ._-¡_;
._-1f..|._-.,_
' n._,;i
I _;— =f`'
_¿- 1,1
I_1 - -
" 1 ' - -' -. _. - ._
- _-7-.--,,_,. . . t. . s: ..
- .‘I, 1.
. I- " . ' 2 --__'-J.,
--__'-,_F._
“tt
""9
H .
1,1 Ir
P' 1* a-I-55:.
1‘ a-I-ui; . . . 1:-
::_ I _
._._ | - . '-
_ -
\|
\. ' il-
fll-
*Ji-t
*l'|-a
3'" I114!
1"" lfillfil U11!!!-1.l-I
iflithil-I $1.1-liu
51.1-Ii.n| L.)
1 '
“ Hlllfill
mn _.IlH.II'
fitjifltll' fllf II] IIZ|.".|,11L|,fl_|,
ÍIZ|.".|,11L|,fl,|. I prgljq-1l|||_
¡|¶¦-¡gt-¡Il hgi-_
H_¿±¡_ .J|]_|_-‘tit
.,fi¡]_¡_-.|¦¡,i_
hif-Él ll
hi"-il -si P‘1'l".1.C'I.I.""'
PÍ1'l".1.I¦'I-I-¬¬' 1"
É I_ Elflfll. llllllll. P-lq1,|I$_{|:F|]_|r|1I_|
P-1q1,||&_ì|¦r|¦_|f|†_| |_
-_ -‘nil
¡.¡,n.fll
lI¦'II-1.3 - Iulrll
llI'll-1.] Iulrh qu111I
111.111 II‘|rI
nin 1'1.IuI
:Luna in
th pqdfiuau,
¡caduca Ic- IIIII1.
elulll.
La inriuazria
industria consa-rvara
censervera rial
del paacarlu
pescada ha lagradu
[agrade gran dc- de-
sarreiic an
aarrolia en tada
tcda clei mundu,
inunda, sienda prabahlamaata
prabalslemente Eaa
las pflisaa
paises qua
atte
están a la
c-st.-im ia vanguarclia
vanguardia an cn cantidad. varied-ad y calldad
calidad da
de -prar.iuc-
-praduc-
ción: Nmte
cidn: i'~Ie'rte América.
America, Japan.
Japón. Canada,
Canadá, Ruaia,
Rusia, Espafia,
España, Nnruega
Naruega 3*gr
atras; y3 105
arraa; las pra-ductaraa
pre-ductcres mas representatives
representativas da
de aata
esta induarria:
industria:
atún, salmém,
atim, salmón, truaha,
trucha, aardina,
sardina, aranqua,
arenque, aaturian
esturión (was).
(aves). etc.
En el Para
Peru la incluatria
industria cunservera
ccnservera lngrfi
Iegró aiart-0
cierta dasarulla
desaraile
alta par las décadaa
alia décadas dal
del 4EI
*ill a1
al BI}.
Fiti. Luv-1-gu
Luega da de este p-eriudo
períada sin em-
berga, aa
barga, se prudujn
pradujc au
su dacadancia,
decadencia, para dar paaa pase a la _-pujanta
_-pujante in-
dustria dr:
duatria de la harina y_v aceitc
aceite dc pnacada.
pcscadc. Acrualmente
Actualmente la ia indus-
tria c-anaarvara
censervera aata
esta racubranda
recebranda ciartacierta auge nuavamanta.
nuevamente.
31
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Par Iaa
las afias
añas 1953
195-ii a 1952,
IEIE2, lngrfii
ingró alguri
algún daaarralia
desarralia la
ia indus-
tria dc
iria de CflII15E1"‘.-‘E5
canservas iia de 1;r1.u:i1a
tt-uci¬.a a ariiiaa
crillss rial
del lagu
lagn Tiriaaca.
Titicaca. Simm-
Sinem-
berga, su duraaiéin
harga, duración fué may
muy efimara
efímera par
per la deplaairfm
depieción abaarrrada
ebserv-ada
en iaa
an las pubiaaiunas
patiiacianes fie
de rruaha
trucha area-iria,
arca-iris, aspaaia§rna11’EE-
especiairnetlie-
AI margan
.Fri margen da
de las apinian-as
apinianes uartidaa
vertidas afiaiaimenta
aficiairnente sabre la
de-pleción rafarida,
iie-piaciiin referida, area
crea qua
que la causa fundamental da de ella radi-
có en la capiura
cé captura iririiacriniinada
indiscriminada da de este aalmfmida.
snimnnidta L11515?-B11131!-'
1115151'-1111110
redes trampa duranta
radaa durante ia la épaca
épcca I‘EpI'DdL1¢’fi'-IE1
reprnduetiva da de iua
las rflfaridua
referidas PE- pd
ces- Ea
aaa- En aaia
esta iarma
ierrna aa
se impadia
impedía a-I
ei "w'a]a
“viaje nupaiai"
nu,pciai" da
de ins
las especi-
rnencs se:-rualrnlznta
manua se:-tualmente madurua.
rnaduraa. qua
que a-biigadamenta
abiigadamente ’r.'ra-nan
tienen quaque iri-
in-
gresar a travéa
grasar través da
de la daaambacadura
desembocadura ria
de 105
las rips,
rias, para rerriantar
remantar
aguas arriba, danda
aguaa dende da-ban
deben dasava1'
clesavar 1:3: frzcuridar
fccundar sua
sus was
uvas (paces
(peces
petamcdrc-mas). Al
putamndramas}. AI impadiraa
impedirse puas
pues la rnaiariaiizaaiifiri
materialización clade su iris-
ins-
tinta reprnductiva.
tintu repreductiva, Se
se imatraha
irttstralsa ai
eL naaimianw
nacímienta da
de gariaraciuna:
generaciones
anuales aucasivaa,
anualaa sucesivas, cuncretandaaa
cancretándase aai
asi Ia
la riaplacifin
depieción aiudida.
aludida.
Feiizrnarua, 3:gr tai
Feilrmente, tel va:
ver tudavia
tadavia a tiampu,
tiempe, se iii:-taran
dictaran veclaa.
vedns.
que auqua
qua auque nona aatuvia-run
estuvieran may muy ajuaiaciaa
ajustadas a nnrrnaa
nerrnas té-cnii:-as,
tecnicas, pa-
recen hab-er
raaau haber dataiuda
detenida la le qua
que puriu
pude 1.-:.-rminar
terminar an en una caiaatrufa
catastrafe
hlaiógica.
hiuifigica.
La induatria
industria da
de la praaarvacién
preservación da‘.
del paacadn
pcscade aaao
seca 3:
1: aaladu
salada
sa praciica
se practica an en aiguna
alguna aacaia
escala can aapuciag
especies marinas cama el a1 pea
pes
guitarra {Rhinabataa
ilithinatiatcs plariicapa
planiceps G-.}
G-.i 3 Graf. N‘?
Ni* 3 3;gr atraa,
atras, an
en al
el ner-
nar-
te de].
ta del pai5_
pais, ,
GÉLFÍCCI
GFLFICCI 5° 3
__.|
ll
II .1
¡I
|| -||
‘ll
-I Ii
'-e'*._:'.
W"-_:".
Il .¿
.’ -`
-I. '__'
-"-' I-
,-_-
- r -|_I.
.._.
1_l. - . -_
,-¬
rm¦II_-,Í
:ll_-_l'-
'
`“*Éä .
'“‘fi$':- E‘¡' .' .'..1.H;;HuJ.¿_»=«*“*¬-“*
.*..1.H;;HaJ.;_==**"“-"*
.I
II
CD
C) 32
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
En' las
Ea ias amhientea
ambientes ciuiee-aeuieaiaa
dulce-acuiceias de la
is aeiea
selva se eieeala,
eiecsla,
1:per
1-ar ejempia.
ejesipia. ei saiada
salada 3;gr aeeada
seca-de clei
ttei paiahe
paiche (arapaima
tarapsltna gigas £1],
tii, yit
aigunag aresiias
algunas erestias pequefiaa
pequeñas aai
asi cama bagrea
bagres ciei
dei genera
genere Figidium,
sen trunbién
sari tatnbien abjera
ebjete rie
de earaeraiaiizaei-an
ccmercisiiración eaen fresea
fresca 3'1,' seea
seca salada
en la zaaa
ea rana dei
del aitipiana
aìtipiana punefia
puneiia y5' atrea
atras regianea
regienes de laia sierra.
ílì
ii} 33
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
EA. PITL1.l]
EA PITT.iLlÍi II
Il
Ilefinicìcnes 3 difare-neiaeianea
Ilefinieianaa dìfere-nciacìanes
I1. Daflaieianea
II. Definiciones 3 difaraneiaeianas.
diferenciacianes.
1 —
- Definieian
Definición Ila
tie Ia
la eianeia
ciencia ic:iai15giea._.
ictielógica._. Etimaiifigiaamenta
Etirnalógieaniente
la paiahra
Ia palabra ietiaiagia
ictialagia praearia
precede rie
de daa
das vaeas
veces griagas:
griegas: lahthsa,
Ichthsfa. qua
que
significa pee,
signifiea pes, 5-3,- iagaa,
iagas, qua
que quiere aieeir
decir traiacia.
tratada.
La Ieiialagia
Ictialagia ha aicia
sida definiria
definida riascia
desde eiel punta ria
de vista can-
ceptuai r.:ia
eapruai de varies
varias maneraa,
maneras, sin embarga,
embargc, esrirna
estima qua
que p-ariiamas
pcdiamas
rasurnir 3-3-'P sirnpiifiaar
resumir simplificar estaa,
éstas, si deaimaa:
decimea: "IgI_.i_a_i_agia
"Igt_.i_a_l_cgia as
es ia la rama
particular da de lamflaalagia
|a___Ze-elegía qua
que trata da
de la anatamia,
anatentía, fisiaifgia,
ñsïaiígiï,
bielagia 3gr eeaiagia
biaiagia ecaiagia da
dc las
ies pies;
pïes; gr su distrihuaian
distribución an en ei
el iianap-a
tiempe
yp an
en al
el aapa-eia".
espa-cie". " ' '
2 -_ Puaiei-an
Pnaición fie
de la Ietiaiaeia
Icticlc-gin denlra
dentre do
de lea
las air-an
atras uianai.u.-
cienci.-u.¬
Aunque ia
Auaqua la Iatiaiagia
lctiaiagíe tiane
tiene praetiearnenta
prácticamente un arigen
nrigen ygr rlasarraiia
desarralla
simultanea can
sirnuitaaaa cen reiaeian
relación aial da
de la Eaaiagia.
Eealegia. es lagiea
lógica earisicieraria
censiderarla
came una rama de eaia.
cama ésta.
Se raiaeiana
relacinna il‘ii.i.‘rl'l&I']'lEI"ii.E
íntimamente can cen an-as
atras eieneias
ciencias taiee
tales cama ia
Uceanngrafia, Limnaiagia.
Deeanagrafia, Lirnnalngia, Paieantaiagia.
Paienntalagía. Eaaiagia,
Ecalcgia, eta,
etc., e indu-
dabiemente raeiha
ciahiaraerite recibe ia la agruda
ayuda da de una sarie
serie ria
de aianaias
ciencias auxiiiaras
auxiliares
tales cama la Mieraseapia,.Parasitaiagia,
it-licrcscnpia,.Parasitelagia, Eaeteriaiagia,
Eacteriniagía, aia.
etc. (en-
[en-
tre ias EiETl-Ei.£i5
ciencias biaiagieaa},
bialógicasl, jfjr la Fisiea, Fisica, Quinsiea,
Quimica, Matamatiaaa.
Matemáticas.
Estadistica [antra
[entre las aieaeias
ciencias fisieas fisicas y matematieas}.
matemtiticasi.
li3 -
— Definieian
Definición da
de un pea-—
pes-¬ Pufita
Pumta qua-en
que-en ei el prasenta
presente tra-
baja, ias
las desaripcicnes,
desaripeianes, eaneapiaa,
canceptes, caneiusianea
cc-nclusianes y1.* atraa
atras eaa.side-
cenaide-
racienes rlaben
raaianas deben girar airadadar
alrededcr rial
del pas,
pes, as
es impresainciihia
imprescindible rie1:errai-
determi-
nar an
en farma
ferina praeisa
precisa y aiara
clara ia
le qua
que es an
un pea.
pes.
34
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
'|
Las dafiniaiaues
Les definiciones ale
de aniafia
antaño ear:-espaadian
correspondían a eanaeptas
conceptos uagas
vagos
ae ineanipieias.
incompletos. .-‘isi,
.-isi, par
por ejernpia,
ejemplo, se riaeia
decia qua:
que: "pas
“pes as
es tada
todo ani-
mal qua
mai que ‘l.'vive
i1.-‘E dantra
dentro iiai
del agua", farma
forma ale
de deiiair
definir uu
un pea
per qua
que eszsi
está
mus iajas,
muy lejos, par
por eiaria,
cierto, da
de ia
la uardad.
verdad. puas
pues isaaia
basta raparar
reparar an
en el
cl ha-
he-
cho de qua
aiia que lea
las mfiillfififlfi,
Ittülnflflfls, erustaeaas
crustáceos y atras
otros inaumarabias
innumerables arga-
orga-
nismos qua
nismas que eamparten
comparten ai
ei media
medio aeuiiiisa
acuatico na
no sari
son paces.
peces. isiuc-has
Muchas
veces aiafras
vases ciertos aaimaies
animales qua
que i.-ivan
viven anen el media
medio aeafitiea
acuático rafarida,
referido,
aeusan can
acusan ccn raiaeian
relación a iasios peees
peces diieraneisa
diferencias mas praiuadas,
profundas, qua que
las eaiataniea
ias existentes anira
entre his
las paces
.peces y aigunas
algunos animaies
animales iarrasrres,
terrestres, .-iisi,
asi,
por ajempia,
par ejemplo, e:-iisia
existe mueha
mucho rnayar
mayor diferencia antra
entre un pea
pes y"gr una
alin-eja, qua
aim-aja, que ia
la qua
que as
se abserya
observa efiira
entre dieha
dicho pea
pes y un aiidia.
ofidio.
Si deeimas
decimos que un pea pcs as
es “uri
“un variebraria
vertebrado espaeiaimante
especiaimente
adaptado a ia
adaptada la vida aauaiiea“
acuática" iaduciaa'-amenie
indudab'-emcnie nas
nos ii;-rnas
ii;-mos acer-
cada mas a ia
eacia la deiinieiau
definición earreeia,
correcta, na
no ahsianie
obstante qua
que queda aunsón in-
earupieia, ya qua
completa, que ias
las i'JEllit"I1&5
ballenas y deifiaes,
deìfines, par
por ejenspia,
ejemplo, saa
son aer-
ver-
tebrados adaptadas
iabradas adaptados parfeetamente
perfectamente an is la eida
vida puramanie
puramente aeuariea
acuática
yjr aiin
atln mas, iiaaea
tienen aspaata
aspecto de paces peces 3:,
jr, sin emharga.
embarge. ua
no san
son paees
peces
sitio mamiferus
aiaa mamíferos auuatiaas.
acuáticos.
Hafirianda puas
Hefinando .pues mas
más nuestra
nuestro aanaepia
concepto sabre
sobre iaio qua
que as
es uri
un pea,
per,
pedemos Iiegar
padamas llegar Ha aiaharar
elaborar Ia siguienre
siguiente di.-Iinieianz
definición: “pee
"pes as
es un
vertebrade adapiada
eartabrada adaptado a Ia
la aidaestrictamauia
vida 'estrictamente ililli-ilitil.
acuática, qua que se
i'mpulau 3'jr aquiliisra
impulsa equilibra tn-adinnia
mediante aardaderas
verdaderas aietas
aletas y abtiana
obtiene al
el axi-
oxi-
genn illauaita
gann disuelta anen- al
el agua pare
para su raapiraeidn
respiración madiaruia
mediante hranquias".
branquias”.
4 —- Difaraneias
Diferencias antra
entre nu
un pa:
pc: yjr inn
un aeia-:aa.—
cciicco.- Si nas
nos dale-
dete-
nemos a eaarniriar
nernas es-:aminar rriinueiasanianta
minuciosamente a an un eaiaeaa.
cetóceo, varemas
veremos que-
que
rto as
na es mas qua
que un mamifara
mamífero aeueiiiea.
acuático. En aieera,
efecto, este ras-aiara
revelara
la prasanaia
ia presencia de aiertas
ciertas earaetaristiaas
caracteristicas qua
que na
no saa
son preeisamente
precisamente
de peeas,
peces, sina
sino de a-iamiieras,
mamíferos, a saber. peiaspelos vestigiaias
vestzïgiaies airededar
alrededor
del ariiiaia
dai orificio ura-genital,
uro-genital, asirueiiusi
estructura esquaiétiea
esnoelética may
muy paeuiiar
peculiar- eri
en
sus eirtreinidades.
aus extremidades. similar a is la de una maria
mano humane
humana y par por can-
con-
siguiente may
liguianta muy d.iIerante_
diferente a iala qua
que as
es iipiea
tipica an
en ias
las aietaa
aletas de ias
los
peces. Grai.
paces. Graf. 4].tii. La aieia
aleta daraai
dorsal de Ia la bailena.
ballena. uano as
es siua
sino un
repliegue euiaaea,
rapiiagua cutiineo, raiiana
relleno de tajida
tejido adipasa.
adiposo. fibrasa
fibroso y museuiar.
muscular.
ldcrnia de atrns
ldemas otros eiementas
elementos saaundarias-
secundarios-
ílì
iii 35
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GHIÍÍIDD
GHEFIDD I' +1‘
I‘ Ã'
.i-
í-I I'
ll’
‘` saaz
- .- -1.-' _
- -_ _, - ¡-
‘-
-._. E ii...
\\-HZ--.
\\-H1-__ ii}...._ 3
I
*1 `:.=I›.1""'
‘:.-ei"""'/i
ï~.åF1.¡›
3~.iF1'I»
Í/ ?
.lll-tu ll
.l.'i.Itn HI 1.1.11
un mIiI:[.fa.r'a
mnmífern Ilmitiaa
nnnitinfl
1. TÍ
J'
I
.|'.
s|'.
‘-,|'rT
.I-,rrf J
s-.- .
I1 -.s-.±›
.|.-'J
4:" 3
eÂ
Ii
ii
1I
1-
\- -Í'
-i’ .-
..-' "' “"
'H -ff
-. -1" -§
""' --. -""1-..
¬"'¬¬. ""-E-.
""-ë¬.
F
.F
"-.
“-.
"'H.
‘H. -._-:_ I
.III_,r.|I'
_,f.|I'
.Llrbn an
.L‘LI1:a un ran
un pl:
plz "“==="
“‘===“
1.111
L111 Glrsflfl
fllraa (I-F1
{I-Pi IL
1. Ehaprl-I
Eluprl-1 II-l.]!I'I_],.I,
lllpglg
E - II1.'.l--a'I.1"pfl
l¬I1.'›l--n`l.I'pfi GIn.an-II1:_Ii]n:J.I
I¦n1.-nn-Infi _l¡n¦.1.l
Buin fie
Eula de la:
lun dadam
madu- l‘ItI.]|-ls“-15'-;|_~|.
Iutnjp-bg;-1¿`±¬¡¡
.llitn ai
.l.1ItIi n _![JI.l-l‘|f:I
pllutn Iullrptllrigill
Iullrp-'|¦l|.':I'.¿1¡l
LUII -I -L|i-ul Plrfil lhdfllinll
Pcrfil lbflülinll Prapieoflgzltll
Pmphflfitm
Hlflillfll
Rudi!-la:
_. I"==q'!-ra,q,-
I"=¦1ì'!-ru¿,- E.‘lrI.1;l1:1'1:IIa1I.
Eurltltriflhil
CI'-}+'5¦M-J‘r.i€›|"L\-.›lr't¬-I.>1L-.i|"I.J 1 ill:
lle it
tt pl p I 11-1.
111. |:I.
un
_'¿¢:'_'.- I.L'.i"i.F.1-I'.
¦.!..'.H.F.1-1'. Él»-
Q}
36
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
No abstante
Ha obstante qua
que una baiiena
ballena puede sumergirsa
sumergirse par
por Iapaaa
lapsos
considerables, biane
eansidarabiaa, tiene sin-am-‘aarga
sin-embargo qua
que saiir
salir iaraasarnanta
forzosamente a ia
la su-
sariiaia, eada
perficie, cada aieria
cierto iiampa,
tiempo, para renavar
renovar ei
el sire
aire de sus puirni.
pulmo
nes, impresaindihia
nas, imprescindible para iala raspiraeian
respiración de esia
este animal. E1
El pea.
pee.
an aarnbia,
en cambio, na
no tiane
tiene neeasidad
necesidad da
de saiir
salir a ia superfieie
superficie para area-
efec-
tuar la
ia runaidn
función ramirararia.
remiratoeia.
La baiiena
ballena praduea
produce su daseendaneia
descendencia 1.'iuu
vien yp una yea
ver qua
que esta
nace as
naaa es amarnantada
atnamantada parpor iala madre naadianie
mediante drganas
órganos iiarnadas
llamados
"mamas". Las Los paces,
peces, en eambia,
cambio, can
con ia
la as-raapaian
excepción da
de aigunaa
algunas
especies viuiparas,
aapeaies vitfiparas, realiaan
realizan ai
el praaasa
proceso de 1a
la repraduaaian
reproducción anen rar-
for-
mai muy diferente a in
ma la tie
de ias
los eaiaaaas,
cetáceos, para
pero an
en tada
todo casa
caso jam-as
jamás
arnarnantan a su riaaeendaneia.
arriamanian descendencia.
En surna,
suma, un aatrieaa
cetóeeo as
es an
un marnifara
mamífero qua
que ha riajada
dejado su mun-
do tarrastre,
da terrestre, aarnbiandaia
cambidndolo par
por ai
ei media
medio aauasiaa,
acuatico, para la
lo euai
cual
ha Lanida
tenido qua
que rnadiiiaarsa,
modificarse, aanuiriianda
convirtiendo s_us
sus miembras
miembros enterin-
anterio-
res. an
res en paiatas
paletas natazarias,
natazorias, miantras
mientras qua
que ias
los miemisras
miembros pasteria-
posterio-
res han dasapareaida
desaparecido eamplatarnenre
completamente medianie
mediante aigiin
algún praaasa
proceso ria-
de-
generatitfo. darivaria
genaratiua. derivado quizas
quizás ria
de su faiia
falta da
de Eunaian.
función. Las
Los la‘aas'ma-
lobosrna-
rines nas
rinas nos muestran, en eiersa
cierto maria,
modo, cama
cómo es qua
que sa
se ha praciuaida
producido
este eambia,
cambio, puas
pues rapresentan
representan un.-a
una aspaeie
especie da
de “media
"medio camino*
eamina*
enire ias
entre los iipieas
tipicos marniferas
mamíferos qua
que aarninan
caminan sabre
sobre ia
la tiarra
tierra y;r las
los ma-
rniferos aeuatieaa
mifaras acuaticos espeaiaiiaarlas
especializados en ia
la naiaeian-
natación-
Eli iaba
El lobo marina.
marino. en aiaeta,
efecto, es un anfibia,
anfibio, la
lo quaque quiera
quiere daair
decir
que sa
qua se sianre
siente “cama
“como an en su casa",
casa”, ranta
tanto an
en tiarra
tierra Iirrna,
firme, cama
como anen
el mar; ias
a1 ios rniembrae
miembros pasiariaras
posteriores de asie
este animal. han pa:-dida perdido
mucho de su cap-aeidad
muaha capacidad para sastanar
sostener ei euarp-a
cuerpo an en tiarra,
tierra, an
en earn-
cam-
bio ias
bia los miambras
miembros anieriares
anteriores ha nadquirida
nadquirido aierta
cierta Iarmaforma qua
que re-
cuerda a ias
auerria ios remas.
remos. y1,' una gran adaptaeian
adaptación para is ia nataaian.
natación. iissi
¿si
mismo la farms
misma forma da
de su euarpa
cuerpo se ha aiargada
alargado ,,if1.’ agiidiaada
egudiaadc an en las
los
eictremos, aaareandasa
EJs'.iIi'B1'flD5, acercándose a 1a la cle
de un pea
per aauarlinamiaa,
acuodinàmico, hahiendaia
habiéndole
además desapareaida
adernaa desaparecido ias
las arajas.
orejas.
5.—Diatii1c:ian a Ira
5.-Distinción La diataircia
distancia antra
entre un eatiiaaa
cetóceo y1 u.-n
un aaliieaa.—-
s›ehicec.-
A. uaeas
veces rasuita
resulta da
de utiiidad
utilidad praetiea
práctica padar
poder riistinguir
distinguir a aierta
cierta dis-
tancia un maraiiara
taneia mamífero aeuatiea,
acuático, par
por ejampia
ejemplo un aaahaiate
cachaiote pequefia,
pequeño,
de un til:-urdn
cie tiburón dade dimensianas
dimensiones eansiderabies;
considerables; anen esias
estas aireunsran-
circunstan-
cias as
eias es raeaman-dabia
recomendable dirigir ta-da
to-da la atenaian
atención del ainsarvariar
observador h-a-
cia ia
aia la aaia
cola dei
del animal. La iarrna
forma y3 pasiaian
posición da
de ia
lo eaia
ooia de ias
los ae-
cc-
37
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
tiiceos as
eaeeas es tipiaa,
tipica, al
el labuia
ióboin eaurlal
caudal se presents
presenta siampra
siempre an
en pasieian
posición
horizontal, rnientras
harizantal, mientras qua
que an
en -ias
-los peees,
peces, ésta muastra
muestra una pasieian
posición
vertical-
Complementan la diaariminaaian
Camplemantan discriminación aiudiria,
aludida, la difereneia
diferencia antra
entre
la farrna
forma general del auarpa
cuerpo de ambas
ambos anlmaies,
animales, la anpulsian
expulsión da
de
eharras da
chorros de vapar
vapor a eierta
cierta aitura
altura a trauas
través da
de un arifiaia
orificio situada
situado
sobre la ragi-an
sabre región aafaiiea
cefalica darsai.
dorsal. En aasa
caso da
de absarvaraa
observarse inmersia-
inmersio-
nes an
nas en astas
estos mamifaras
marniferos aausitieaa,
acuaticos, raeardernas
recordemos qua
que éataa
éstas na
no pue-
den sabrapasar
dan sobrepasar an
en duraaian
duración ias
los El]
21] só 31] minutes,
minutos, ysf narmalanta,
normaiente,
no uarian
na varian la diraaaidn
dirección de sus rlaspiaaamiantas
desplaramientos rniantras
mientras pa:-m.a-
perma-
necen baja
naeen bajo el aqua.
agua. ‘`
Resuita intarasanta
Resulta interesante aabar
saber qua
que Piristatelas
Aristóteles damastra
demostró aslar
estar bian
bien
informado sabre
infarrnada sobre -lastiifaranaias
-1as_diferencias eaisientas
existentes antra
entre las
los paaes
peces yfr -las
-los
cetáceos, an
aataeeaq en aarnbia
cambio al
ei resta
resto da
de astudiasaa
estudiosos de la épa-ca
epoca pas-eeian
parecian
eantruadir t-atalmantia
confiuidir totalmente ambas elasas
clases rle
de anirnaies
animales par
por la
lo menas
menos has-
ta fines dei sigla
siglo XVII. Es prasumibie
presumible qua
que su ignaranaia
ignorancia an
en este
aspecto haya heeha
aspacta hecho pacar
pecar iriealuntariamenta
involuntariamente a muahas
muchos areyantas
creyentes
que an
en dies
dias ao Ieahas
fechas prohibidas,
prahibidas, aansumian
consumian difarentes
diferentes patajaa
potajes
de baliena
ballena ao ciaiiin
delfín an
en la ereenaia
creencia que
qua sa
se trataba da
de paces.
peces.
6.—Di.iaraua'iu- antra
d.-Diferencias entre paras
peces 3'¿if atrua
otros aninsalas
a.ni:malcs aauatieua.—
acuáticos.-
Cabc baeer
Caba hacer raferenaia
referencia en este aaapite
acapite al casa
caso rlal
del Iaht-hyasaurus,
Icht-hyosaorus,
un raptil
reptil aauaeiea
acuatico ya asrtinguida
extinguido qua
que tania
tenia la tarma
forma de peaper 5'3 luaia
lucia
cuatro aiatas
auatra aletas qua
que samajaban
sernejaban rernas,
remos, para nariar;
nadar; astas
estas alatm
aletm ha-
brian sida
sido farmadaa
formadas aarna
como tales par
por un praaasa
proceso de arlaptaaidn
adaptación al
medio(a1nbiente} aeuati
madiafambianta) acuóti ea.
co.
Exists atra
Existe otro arganisma
organismo qua que iraauanta
irecucnta __las
__lns estanques, penin-
panta.
nos, lagunas ae infinidad de ambientes dulae-aauiaalas
naa, dolce-acuicolas y jr qua
que par
por
su farma
forma tan similar a la de un peeaailla pecesillo y3: a1al baeha
hecho da
de uiair
vivir an
en
medio aeuatiea
media acuatico iantiea
lentico an latiaa,
lótico, as
es treauantemante
frecuentemente eaniundida
confundido cancon
los pE1';E.'i.
ias peces. NasI*-los rafarimas
referimos anen aata
este casa
caso al “renaauaja"
“renacnajo" ao saa sea a la
larva de un nn batracia,
batracio, qua
que duranta
durante asta
esta faaa
fase da de su daaarralla
desarrollo vi-
ve y raspira
va respira par por branquias permaneeienda
permaneciendo baja bajo el agua. Sin
embargo, una var.
ambarga, ver. aulmiuada
culminada su a‘-raiuaian
evolución metanadrfiaa
metamürfica pierde
sus branquias y3 su eaia,_asi
cota,_asi cama
como desarralla
desarrolla sus patas. quadan-
quedan-
do eanvartida
da convertido an en un paquafia
pequeño sapa
sapo quaque ha perrlirla
perdido tataimante
totalmente
su aparianeia
apariencia iatiea.
ietica. Ea
Es intarasante
interesante anatar,
anotar, sinembarga,
sinembargo, quaque al-
ai-
gunos aniiblas
gunus aniibios aseap-an
escapan asraep-aianalmente
excepcionalmente a asta esta ragla.
regla.
38
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Cabe naeer
Cabs hacer rafarencia
referencia an
en esre
este arapite
acspita ai
al astrasia
extrano easa
caso da
de ias
los
batraaias giganies
batracios gigantes enaantradas
encontrados an
en ai
el laga
lago Titiaaaa
Titicaca par
por rniam-
miem-
bro ria
bra de is
la aapadiaian
expedición Castau.
Costou. En este sanriria
sentido se iniarrna
informó a tra-
ves ria
uea de la prensa iaeai
local yjf rle
de artieuias
articulos aparaaidaa
aparecidos an
en rauistas
revistas sabre
sobre
la esisteneia
asistencia asde inillanai
millones rle
de est-as
estos batraaiaa
batracioe an
cn las praiundidadea
profundidades
del iaga
rlei lago yjr arraa
otras esp-aauiaaianas
especulaciones qua
que na
no saa
son dei
del aasa
caso aamentar.
comentar.
Lo qua
La que praaeupa
preocupa al autar
autor as
es la
ia aatraardinaria
extraordinaria adaptaaidn
adaptación
que habria taniria
qua tenido qua
que apararse
operarse an
en astas
estos batraeias
batracioa para qua
que puedan
vivir an
uiuir en tarrna
forma parrnanente
permanente 1rjr a gran prafundidad
profundidad an
en ias
las aguas
dei laga.
del lago. Hasuita
Resulta difieii
dificil aeapizar
aceptar ei
el eambia,
cambio, an
en an
un tia_n:ipa
tie_mpo pre-
sumiblemente aarta_
surnibiamante corto, rle
de un sistema tiede raspiraeiiin
respiración -puinianar,
-pulmonar, ti-
piaa, de batraeias,
pica, batracios, a un sistarna
sistema rle
de raapiraeian
respiración branquiai
brantjoial qua
que
es earaeteristiaa
as caracteristica ria
de peaas.
peces. La raspiraeian
respiracion eutanea.
cutánea. rnadaiidad
modalidad
auxiliar ao su-plementaria,
auailiar su-plemcntaria, qua
que suaien
suelen utllisar
uiilirar las
los batraaias
batracios 1;jr aun
aún
las pares.
los peces, na
no paraee
parece sutieientatnente
suficientemente iatansa
intensa earna
corno para asrpiiaar
esrpiìcar
el faarimena
al fenómeno anen ei
el casa
caso cia
de -ias
-los sapas
sapos dei
del laga
lago punefia.
puneño. Rasuiltt
Resulta
imprescindible una ineestigaeian
impreseindibia investigación aial respeata.
respecto.
1'.-Cantidad ysf rariarlad
1,-tìantidad variedad its
de ias
los paeas.—
peces.- Las
Los peers
peces cans-tins
constitu-
yen alel grupa
grupo mas
más nru-narasa
numeroso rla de laslos uartatiradas.
vertebrados. Si ‘ta-'rn-
marnos eaina
raarnas como retaraneia
referencia auaatitatiua
cuantitativa eiel ni'u-nera
nurnero de espaeies.
especies.
el estimada
estimado mas
más ajustada
ajustado arrajarii
arrojarii aitras
cifras del arden
orden de las
los 15 a
39
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
enwco ire
aamco ir! 5
Peces $2.6
Peeee iêsd X `\
‘\
\l
= — —
- - —
- Aun 22.9.35
iluee .?2.9.§l l‘
Anfibios
Anfibtee _
6-J X¶
6.}
Ceupeeiatln pereentuei
Composición porcentual per
por grupee,eebre
grupo|,oebre
le beee
la bere de 37,600 eepectee
especias de eertebre-
vertebra-
dos rectentee.
dee recientes.
40
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
1'I,t'.Hitl aspacies
1'I,t‘.Hilt especies {reciantas
(recientes ao rnadarnas},
modernas), Sinembarga,
Sinembargo. algunas
algunos es-
iirnadas mas apumistas
timados optimistas safiaian
señalan cifi-as
cifras dal
del arden
orden de ias
los 49.5""-
40.000-
En cantraata
contraste can
con esia
esta figure
figura natamas
notamos qua
que al
el astirnada
estimado dal
del numara
número
de a-species
da especies para at:-as
otros aartabradaa
vertebrados es cama
como sigua:
sigue:
- Aniibias
ift.n.tibios 2,óilll aspecies.
2,500 especies.
- Marniieraa
lldarnlfercs s,5dil espacias.
s,saa especies.
-- Reptiles ó,ElIlii especias.
E,EiIi{i especies.
_ Ayes
Aves .. Ei,tillll espacies.
B,t'iElii especies. -
No salamante
Na solamente artiste
existe un gran nurncra
número da
de difcrantas
diferentes espcciaa
especies
ictiaiagicas, sina
ictioiógicas, sino qua
que alias
ellas uarian
varian grandam-ante
grandemente an en farma
forma yjr ta-
maño. Se inciuyen
mana. incluyen antra
entre ias
las dirnansianas
dimensiones csrtramas,
extremas, algunas
algunos par-
per-
ciclos arnaricanas
aicias americanos quaque mariuran
madnran saicualmanta
sexualmente ai al alcansar
alcanzar una
unn
longitud de 1 pulgatla.
langitud pulgada. Algunas
Algunos "‘1"ner.iia
*`*mer_iio pica"
pico" [I-Iamirainphiriaa
[I-Iemiramphidae y1-f
"gables" pigmeas
"gobies" pigmeos [Misiicninyat
iliiistichingf-si rie
de Fiiipinas
Filipinas sc
se repraduccn
reproducen a una
talla infeciar
taila inferior a I,-*2
I,-*E pulgmda.
pulgada. Graf. E.li. -
GEIPIBG II
Gfilllflfl Ii 6G
.--:ff .-:
.--IT’
gfi‘,"'i f--1"¿-f
¿Él,'"i L";-T:-‘:¢..*1=.l
f.i'›*.`lt'i +.‘.,`§r;-r~,_s;.
-,it ;-.'¬,_t,›;. = -."_
__"_ -
- "-_-fi\1'T?'1'f"»i"*=.;"
._. ._:=-t-'
._:=-*f-t.-lil.-,.;f
"-fi¡1'Ít'I'Í'*›t"s.;"
.-.-iii.-..;r - -.-
_ . 4-\.__
4¡\.__
El par.
pez mas pcquafia
pequeño qua
que se caaaca
conoce ibiisiicliihys
it-iisiicliihjfs luzanensisi.
luzooensisl. ill
111 pulga-
as
da rte
de langiiud
longitud ictai.
iotst.
Par
Por atra
otra parts,
parte, tanamas,
tenemos, an
en cambia,
cambio, al
el casa
caso dade p-aces
peces gigan-
tas
tes cama
como al
el “Tiburan-bai.iana"
“Tiburón-ballena" [I-lriincadan
[Rtiincodón s,p-),
sp), algunas
algunos dq
da cu-
yas
pos ajamplaras
ejemplares se dice puarlan
pueden alcansar
alcanzar carca
cerca rle
de Ell
Eli rnts.
mts. y31 pasar
pesar
casi 25 ta-nelarias
toneladas [G-rai.
(Graf. ‘ii.
T). En ejamiplar
ejemplar cla
de Bhincadan
Rhincodon 1,-‘pus.
1,-pus.
idanriiicada
identificado par
por al
el autar
autor en la Puntilla (Fiscal,
(Pisco), media 14.4-D
lead me-
tras
tros de langitud
longitud taial.‘
totai." En agua dulca
dulce la -.=.-specie
especie mas más granda
grande
qua
que se canaca.
conoce. es el paiahe
paiche (silapaima
Lsdapalma gigas CL).
CJ. G-rat.
Graf. B.
E.
41
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
IILIIGÚ
ll‘-HJICO 3'?
PT
heHi
.t
'` '
-'7'
IT'
Il-
ll- gs
|'.1'. ' I -"
.
_
I
rr-
'
-
I
'I
‘I
'i i-:_ l;s‘ñ-.É-i*f-1a-ss.ti-
‘ire.
¬.rfll"."
-.rIl"'."
_
If'_'
li"_'
Il-Ii-l-
I-e-
, _
I
-1.
-ii
_', '*..I't.;
1, *ft-1
1
I
Fl.
Hi
' -Ia-
-I; F1- -Ila‘?-I?!‘
7"‘ -'uïãrfläl' P II‘
'I' fi."
7'.-1" I
-bh-
-_‘-h_ 1.
m. - - --ar
--|.r -
.r.I Li... J-Fl,‘
L‘... r-Fl,¡, _l*i‘lI"-
_I{.'I¦I"- "af-l .-':‘:F'
‘I-I-l --Içmfïl -b
It ¡_
I_ .I
-I
,.-..-- _,._.-, - - L-i.s_-eJ_,b›._,
L-|.:.__-qp-._, ..-flf-'_`,Fi_.'t;,,-
...fli'-'_'_¥:_.'t;,,-
F 'L
‘l.
_#__ -=
.-e__ -r 1 'Z' . ‘.1
'1' ¡.¡E,Í*'_'.1;_¡'J{f:¿'-fa.-H-I:
E,l*'_‘.1;_l'__|I{-:5“-'1.-H-.::
--..--;-.
.-t.--;-. ..'r,;)-
..r.,±›- ...-,,.-.-
..,;,.-.-
I-1|
I-1'
I
. I--
¡--
.F '\
"
-'I‘. i‘“J:
f'I.iil'"'::
I-
n- ...¬
-1-
--r _.
El.-Tl i
_ 1
J
I'I|l¶`%:r..
l'l.:§‘%:r..
§
I.
¡_
.. I _ 1.
-Ii_-E1.
-li_-E1.
Iij i__L"
e__L' _
in "'I": I'_-f
-.-¡_
"-.-I_
|
*2’ 'lt~cTu.‘.H.-*F='"i-'-
'-1' .3?:"l-—--i'.iI'-.TiI-f,i’' ''-_¿'
I-'-‘-
I. -`.~-...";'.._.¡._|.‘..‘|t¡._.|±;¡'r-_'§¦__.. - '‘LII:
-_
|._'
¡_'
'¡Lilia
-cl,-II.L`
-alik
.
1 '
_ .
_"f"_
_'|f"_ J,_.__.
.._.
¿-1.
“ess-
“es- yl
Ñ .._.
Tilsurrin
Tihuttin bulletin
ballena lllhincarlan
l_R.l1incorlon t1-‘pus
t1-'pus l_I, cl
-.'I pea
por ms.
más graniic
prnntlc qua
que sc cannce.
conoce.
* En nauiembra
noviembre da
de 1955
ldóó an
en el Cansarcia
Consorcio Bailenara
Bailenero dc
de Paracas
S. A., au
se capturd
capturó un inrncnsa
inmenso animal acurltica
acuático an
en la crccncia
creencia dc
de
que se trataba tie
de un cacliaiare
cacbalote ao una ballena. Fll
.sl ser natificada
notificado de
este hacha.
hecho. El
al auiar
autor def prasentc
presente traliaja
trabajo sa
se cunsiiiuya
constituyó dc inma-
trunc-
distu
disto an
en la Eactarin
factoría menciauada
mencionada praceclienda
procediendo a la idantificacian
identificación
del animal. [.as
Los resuitadas
resultados clede la tiliacian
filiación ta:-ranamica
ta:-tonórnica sindicaran
sindicaron
al bicha
bicho cama
como pcrtanccienta
perteneciente s la cspccic especie Ehincarian
Rhincorion typus, her-ber-
masa
moso ejamplar
ejemplar de tiburan
tiburón aleapardada
aleopardado que a la- cinia cinta metrics re-
uala
veló una iangiturl
longitud tatal
total da
de l-=1-All
1-=l›.sll nrtaia'as_
metros, S-a Se cans-arua
conservó hasta hacchace
para
poco tiainpa
tiempo una fatagrafis
fotografia cla
de Erente
frente yjr atra
otra da
de castada
costado del ejam-
ejem-
plar. asi cama
como una rnuestra
muestra de sus diminutas
diminutos cliantas
dientes tri-cuspide
tri-cúspide
cxtraidas
extraídos dal
del btJt'Ela
borde intcricr
interior y1.' unteriar
anterior dc su cauiclad
cavidad bucsl.
bucal. las
los
quc
que Euer-an
fueron utiliaadaa
utilizados tumbler.
también para la iciantiticaclan
identificación dai
del qua
que sa-
se-
ria el primer y3' unicu
único tiburrin-baliana
tiburón-ballena capturada
capturado ae ldantiitca-riu
identificado
hast:
hasta la techs
fecha cn cl
el Peru
Foru grjr prab:iblr-manta
probablemente en Sudamerica.
La canticiurl
cantidad tan grsnrle
grande dc paces
peces q1:._-
cpm pueblan la t:crra se
camprandc
comprende iiicilmante
fácilmente si pansamas
pensamos qua
que practicamente
prácticamente las 3.-"'-l
3;"-i
partes de nuastra
nuestro giaba
globo terraquea
terráqueo estan
están cublartas
cubiertas par
por el mar;
yjr un gran scctar
sector dal
del resin
resto de la tiarra
tierra sc
se lialla
halla iatnbian
también cubiarta
cubierto
-par
-por aguas mcditerra-naas.
mediterráneas ienticas
if-nticas ao iaticas.
ióticas Respecta
Respecto al nume-
núme-
ra
ro de aspccias
especies qua
que anualmante
anualmente sunson descubiartaa
descubiertas an
en astas
estos am-
bientes, se .=_-stima
estintn qua
que as
es airededcr
alrededor de litli
llili nueuas
nuevas espacias
especies icticas
an
en el munda
mundo cntera.
entero.
42
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
rf . I
If
'12 r'-I1I'tš
*_:§' -1..
'-I.. “Ir
'Irn. 4"
11"
:'-`I
:'-‘I
I
4.: II
1.: _-:I-|._¬_H-_
_-:_|-._-‘H-_ F;
Ff
- _.-.r'.|-NP
'.|¬# Ir‘
Ir' I-‘-q_:_;'=I;1
I-_-¬_¦¿'¦I:,±
-1'.'±T:¬:~:~11;»
-1'.'qT:-:-v:~1-,;»
'r I . I
-
-Í-'1-1f¡,1\-
-I-'1“-§'.';."'.;T~':'=-“'1"l'I-
-?. ';sq,
r'1\-' 51
.".;T›' .7'=-*¬1"l'
-1'-. -¡.1-
' -1'..
¦-
-||.-I1-
~-¬=-;-*;;:__
~-=-;-*;;:.-__ ---.
--.
.- _ *‘iI;-‘¿==`‘§›-"`'“*-'T¿*;'r‘ `1''1' '*"*
'II 1,-_:-:ãF:¿`f:
;E'r;;'T;r_.' -.'-'
~'I
‘I
1-
*4»-Jr
-Ir .r
I
Í
I
-
“lá-±'í:¦=:"*
“Ii-"§'!i::"*
I
mi
s.‘ I P
_
¡-
,-
11.
* 1¬:-1:;-=:.-,;.~"'1- fr;''=1-¢_..-:'§¿E£±€*&3Iï?51'7¡ïi;:.%z:1~`'
-I.,,.._
¬.
-\-
É;€&=5
'ïit-ã='¬|..~
':;:..::1..* ¡,‘.;,`}_¶É;-Q-;f,._
F .1'"-=.‘*fi¡Íi"š-ï5¿!'.:¿"-t'.*-§'f"- '." IÍFI
IF‘ U
‘ ..|
ã'
*'"
›.-E'**›-"¬-ifrf-=-`=..¬
I-"~E'"-'1;-‘=1:-'=...
¬-I
“I-I
Eììïjuãç-'
::‘\I1:|£;$-'å5"'_|l
,¿±.¬?='
.:¢.f=*:~=B:,\e“-QM
=«=fl¦,¬›“'¬¢›~¬ '-~'¬'--1--»
-._;‘¿____.__.:;,
':."1 1: :1'
'.-- a‘”*-.:-"'=znF"'*'i.\7T-"'1'-IF
J'*'-.a-'*ï'¦znF"'q"'II1›'*77'l`-""1'-«IF
"I1-`\". ¡"¦.*{.\‘¬.\,.`'
'.,-.-.r.-,:-
.-'¢|,:.--'-,_1- .:.r
¬:é:<†:@±%±±f%a:E;¢%,§,§3,»»,,~.¬?.t-i>-~_?-i›-_y›#2-,:-@fi-;ï€;fi?'
I' ;,.-1_.:
-"f-flH'1='¦5-'`".`
'".'
1íä‘.f1li' ...* l*.ä'
3-§f1 l*.h';§,`_:§-ï'
;.-i‘a*'a3l*''1¡"1|.."l'
p."l',?“,_-¢.#E‘i{7?1‘
,?`,_-|:.1›É`i{f?¬* 3
.'jJ;-§“{-'-¬=
.'jJ;-f‘={-'-1: gp
p 1r¿
#4 15..
'15..
f' - .T
J‘!
11-'
11-‘..¬¬à,_,I§â-_1›ú¡.¡;_,fl
±11;7å'
1;3$1§';:'.=';*‘*
.E1'†ì'¿¦`.¦';-f~*"" “Í
..1L,_,lfiLt¢¢$,“ “'*"i
1
1|
11.qucseLO-
qm:seLo-
I142.1.n;-.g
d+.
`ï-"f¬;.-“›=-*†.¦
'?-"s»:=‘*=*‘*-:~##,,=~`!%'
=‘!%§‘¿, ¬,¢.'
'=.'¢¿i»›'‘?-**'-**“"
:±'|'I'\__
::'|'l‘\__
"' - -1›-' ~1*-‘\3- \¡›*-
*
*' 'Í'
I’.
111;¬¬.
1'1&;;\.*1,§i-.-‘:‘;=-'
*-'gí-¬-*,'¿";_¬-"f§':§"._‘§."._'É|ì.
É-i5-$53-§‘
i ;-ã“!*š›'
+:r-7;"*?*"'
+:r-7;"*?""' !“E~'~ç-"*'-un-
-"IIš.'E.‘55-§",Í*h,,*i
1.1- ,*i-11‘-1-'=~.-.'‘
;~;-~1¿É`."±†*"ï¢`›¬E.'
;:-~1‘§'."@f*"3w‘>"E.'~^;,."|5.'
;.."|¦.'-!!›.ì$
+:$ . ¦iìLL
E'¿il.¢dU.l.
iUI.
1-1U'tJ'L¡.'i.
'.¿7$,`ÉÍwá¦'â`w§É1¬%'
$7$,?$wfl'§w$1§
'"s~*§-f-*=P::-**‘;-
s~"«š-:*_-...''-¬=f1-›.*,;_-¬:_I
af-;f1,._~§w¦
Ii-;:1:~§q:*_-1.‘;-a_I '=:¬=-*›`¬¦›- dr.
pc:
pt:
GHAF _"-¡¿'I-¬__
_"-i';l-_"__ 1,
1 'I'
'1'
."€lí;f;;'Ifl#`9-É!-*É
."€li=.1;;.\'l=@!~‘-*'='§’_~ls-"Q
'-`5.`§f-1§ä%`.11`:¿
T'5.‘175-1~§1%‘,1\‘:J
=f=2¢@1£@*»;
¿f±fi†*:¬=«-¬›¬;*.-2-Lr?ï-«:¬:€.±1:¢±%%,¢;
1;±';'~.*iIfl-'W
I ;1';‘~.‘iIi-3i 1*@:
~q,_~<pQ§;-:‘=-"'
¿¢:*=-" _.
:---:-_.±a.1n'l=-
:---..=-_.a.*' l|-‘l=- ¬¡*9_.-fjf.
'.w;~›-111-'IF
'.'.-w-I1‘!-"I*
-“Q.-*j¢"'.
Pa
É-E-gg¬.ah:
gg=|ah»:
Kãmpa
r.J
.1a¬pa.-:.-1J'
1 Y
K" * fI
r J
1
1|
/é-;;,-:f
/é-;;;i H..
‘H.:___.
-m
'"-._¬¬:i?.T`
43
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Rafaranta al asiirnada
Referente estirnadc del nfihaera
nülnerc da
de individuaa,
ìnditdduaa, E5
es practi
práctl
camente impasibla
camanta impasible calcular la aifra
cifra qua
que aarraspanda
carrespcnde a determi-
nada eapacia;
especie; ainamhargu,
sinemhargc-_ sa
se ha astimadu
estimada qua
que alredadur
alrededar dz de
'¡ÚÚ*ÚÚÚ'.UÚÚ esp-ecimenes
4591359-"U3 especimenes da
de “baaa1aa"
'“cacalac" 5*ff qua
que carca
cerca da
de 3,I]Dfl'lIIl]IJ
3,IIiDü'IlüIJ
U00 da
UDD de “aranquaa"
“arenques"* sun
san pescadas
pescadcs anualmante
anualmente an en E1
el Atlanficu.
Atlántica.
Estas cantédadas
Eatafl cantidades lagicamenta
lógicamente rapraaanta-n
representa-n 5:5-la
sóla una minima propra
pórción del mlunara
purcifin número total
tctal da
de individuaa
individnas qua
que parts-can
pertecen a djchaa
dichas as-
es-
pecies an
pacias en tada al
el mundu
mundó 3; anen un mnmentu
marnenin dada,
lnl
Can raiacibn
reìaclón a la Erpraaifin
cirpresión paw:-ntual
pcrccntual da las
les paces
peces an
en. ra-
re-
iacién can e]
lación el resta cle
de aertabradas,
'aertebrad-as, suelan
suelen +:ansig'narsa
ccnsignarse ciiras
cifras aa-
cc-
ma las "qua
'que siguan:
siguenl
Etnfilaies
Anfilaias ._
.. _.
-. ó.iì'_?i- denim
5.6% dentra de las vartabraclaa.
vertebradca.
Mamífercs
Mamiferos I2.5'Í-i-
I2.5'_T-F- _. .,_, ,, ,,
Reptiles ..
_. _.
.. 15.0?-3
15.0‘?-3 ,, ,, 1,,, H
Aves ._ ._ 22.9% HI
T,,, 1, FH H
Peces
Paces ~12.üÉ'fL
42.0% ,, ,, _, H1,
Total iüü.0Úó
1fll].0‘?E|
B.—'\»"a1-iaciau en la fnrma.
E.-"Fai-iación farm-a. ttgmnfiu
tamaña 3; c1:rlur.--
caviar.- Reaulta
Resulta increi-
bla Ia
ble ia gran variadacl
variedad de icrmas
iarmas qua
que ado;-tan
adaptan las djferantas
diferentes aspa-
espe-
cies da
cias de paces,
peces, tadas alias
ellas aie_iind::-sa
aieiándóse an en €IifEI‘E1'11;Es
diferentes gradas
,gradas da
de la
tipica farma
ferma fusilarma
fusil-arme y acuadinamlaa
acuadinåmlca qua
que naraatariza
caracteriza al pa:
pes qua
que
nada can rapida:
rapidez 3:3; aficiancia.
eficiencia. La prapia pademas
pademns dacir
decir can reIa*
rela-
ción al tamafia
chin tamaña 3:gr pa-an.
pesa. Canfm-ma
Canfarine la indicamaa
indicamas antariarmante,
anteriarmente,
estas magnitudes varian daade desde unas
unes auantug
cuanta; cantimatros
centimetros hasaa
hasta
tallas qua
tallaa que axcaden
ea:-ceden Ins
las 2|]
Eli mfibrus.
metres. para Ia
la langitud;
Iangitud; y clasda
desde una:
unes
gramas hasta mas
más da
de 2!]
iii] tanelacias
ióneladas para a-1
el peso,
pasa, aruendiéndaae
entendiéndcse
dead: Euagn
desd: iuegc qua
que nas raferimaa
referimos a individuaa
individucs perfectamente
parfactamanta
aduit-as.
aduit-us. "¬
La e:-ccraardinaria
ei-itracrdinaria variabilidad astablacida
establecida En
en relaaién
relación can Ia la
cnlnración de ins
culuraciim las paces
peces ea
es muy cligna
digna dc
de tarnaraa
temarse an
en cuanta.
cuenta. Es-
ta. incluye
ta incluya no
nó salamante
sólamente variadacl
variedad an
en Ina
las calaras
cclcrea 1=a-ma-,
básicas 3*3+ sus di-
ílì
iii 44
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
--1-.
-"r. - -r
'.
‘. .`
..'
%%¢'§1-EE5'tahhHdades
åšgfi-Er-a` tanslidades y cnmbiuaeiunes,
cenibinaciencs, sine tamhién
también en las rifle-
dife-
ffiflfflfi -P’1""'1t\‘-'5
ffifltflfi -Pfiffiflffifl '5! fl! Efllflfflflififl
fifliflfflfiífifl dEtlJr‘afiv'y»'a
tleteraiiv'v-'a mimétiea.
miniética. Sinembar-
ge. tedes lee
go. les espeetes
especies I'referente-_;
EfE1'El1T.E‘5 a la ferma,
ferina, tamafie
tamaña gr ealer
celer se-
sc-
rria trstadas
ran tratadas can
cen la debida srapiitud
amplitud 3;_v dezaile
dezalie en eapitules
capítuies mas
más
avanradea.
avaazadas.
B.-L-as peees.
B.-I.-es peces. Ia
Ia- eealueifin
evolución 3*v el hnlahre.-—
iiembre.- De seuerdu
acuerde can
cen
la tearfs
tenris eeulutivai
evelutival que este
esta basada legieamente
lógicamente sebre
sabre eviden-
cias eientifieas,
eiss cientificas, entre 13.5
la-5 que se iueluyen
incluyen fasi-lee
fósiles cama
ceme testimn-
testiinn-
nie irreeaeable,
irrcvecalale, emliurnia
aniiieniia eurnparsda,
cernparada, embrialngis,
ernbrielngia, genetics,
genética, eta,
el erigen de ias
ies paces
peces se ubiea
ubica en un lugar mu;-=
muy distante de las
les
aniepasadns de]
antepasadas del hen-ehre.
ha-n¬.i:ra.
La preseneia
presencia de les
las peees
peces sabre
aehre ls
la tierra anteeede
antecede en unus-unes
llil mfllflflflfl
lllfl mi-lvflflfl '19
'ie Bifle
Hflfls a la del rests
reste de eertebradus,
vertebradea, 3:¿ff put‘
per la me
nas en unas
nes unes dill)
-Iiiii mlllenes
millenas de afies
aiies a ls
la de Ens
les ancestras
encestras del hem-
hern-
bra.
bre. _
Muehes aspeetas
iduclies especies cle
de 1ala estmeture
estractura yif algunas funeianes
funcienes ‘sua-
vira-
les del hombre
hembra se hahriaa
liaiirian ariginede
nriginade ya algunas eieates
cientes de nulls-
inilln-
nes de afies
añea atrés,
atras, en lasles aneeetres
ancesires de Ins
les peees,
peces,
Hueilas de ears
Huellas esta releeian
relación ancestral pueaen
pueden hallarse. par
per ejem-
ple. en las Ewrganas
ple, órganes visuaiee,
visuales, en Fa
la fitaeiun
función de fertilisaeian
fertilización inter-
na, en Ia
ne, la nuuicidn
nutrición intra-uterine
intra-uterina yif e1
el naeimiente
nacimicntn :e1 parieien
parición a
través de la cleans
tnwés elnaes ea
en alguaas
algunas -peees
-peces came e1ei tella
telle (I¢IusI:elus
(Miateles eel.
sp).
Beau-lta signifieaues
Beau-lia significativa que durante el desarrelle
dasarrelin emhrlansu
arnhrlnnal
del hombre
hembra se ebaeree
ebaerva 1ala a-parieian.
aparición. efimera
efímera par
per eiertn,
cierta, rle
de sier-
cier-
tas e5tr1.1etLLras
estnictiiras al nivel cle de la garganta, qua
que nas
nes reeuerdan
recuerdan cia-
rainenie as las agallas
rameme agallss rile
de las
les pares
pe-:es asses,
óseas, cama
carne si Iaia napuralesa
naiuraieni
quisiera reeurdarnes
recerdarnea mediante este fenémena
fenóinenn de "reeapituTseian
“recapitnlación
nntegénica" a nuestre
antagénies" nuestra aneestre
ancestre piseieela.
piscicela.
45
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
rn Ere-
an "I ;..._'TULD
ite- 1"‘! .-. III
1.—-El “h-abitet’-'
1.-El “lt-airitat'-' de lasles peees.-
peces.- E1 El am-biente
am-l:-¡ente eaen que viven
las peees
I05 peces esiri
está eansiiiuieia
censtituide funriamenialmeate
fundamentalniente par per el agua earna
carne
elements as-ms,
elementa básica, ei euai
cual 11e-ra
lleva en saiuairi-n
seiueiriri y,-“a
y,-'ri an
en 5|_15p|m5ifin
rnepemisn 1115.
infi,
nidad cie
niriad de eierneaias,
eleinentes, sblirlas,
sólidas, liquidas
líquidas gr1-f geseasas.
gaseeses, praeerientes
precedentes tan-
te de la Ease,
ta iesa, euenea
cuenca ae eauee cauce -s.=.-gun
-según se irate trate de mar, lsgalagn a
rie- sabre
ria— sebre isla qua
que se sustenia
sustenta (material auiaeiana)
autóetene) ae bien riei dai
medie esterna
media eitterne {material
iinaterial siibetana}.
alióctenni.
El astraarriiaaria
E1 eittraerdinarie parier
peder disaleenia
diselvienta ciel
del agua 3rar la naiuralesa
naturaleza
de las fancies
fendas a bases sabre las
ies que se sustenta este liquids
liquida ele-
rnente, rian
menta, dan eame
carne reauliante
resultante las earaeteristieas
caracteristicas quirnieas
químicas tan di-
versas abservarlas
ehservadas en ias
les riiferenies
diferentes rnsciias
rnedies -aeuatiaaa.
-acuáticas. Intervie-
nen ademas
además cama
carne eiementas
eierncntes matiiflaeaares
metiificaderes de ias las earaeierisiieas
caracteristicas
químicas riel
qufmieas del agua, eiertas
ciertas faatares
facteres iisieas
fisicas cama
cenre isla terruperatura,
temperatura,
presión, densiclad,
presibn, densidad, fluja,
fiuje, eta.
etc. La energia
energía salar
selar par
per su parte
,parte sl
al in-
cidir y penetrer
eiciir penetrar en eiel agua haste
hasta eieria
cierta 5-raiuuriiriari
prefundidad erea crea regis-
regia-
nes de disiribneian
distritinción faiira
fntica verrieal,
vertical, riesrie
desde is la zana
nena eufatiea
eufótica [su-
perficie haste
perfieie hasta la
Ia alariea
afótica {mas
tenis alia
alla de lasles 1,000
l,üli{i metras)-
inctresi- Graf.
.gl
H‘ I1
Per aura
Par etra parte el agua pas-ee
pasee la rapaeiciad
capacidad cie
de eantener
centenar den-
ira ae sabre
trn sei:-re su Inasa
masa a iniiniriari
infinidad de miara-periiaulas
inicre-particulas arganieas
t.-rgdnicas 11n
minerales, qne que eansntuyen
censtituyen ei el -iiamacia
-llamada material en suspensi-an;
suspensión;
te-de la
ta-cia le euai
cual 1ele eanfiere
cenfiere a este ifquiria
liquida elernenta
elemente una parl:ieuis1'
particular
fisenernia fisiea-quinuea.
fisanarnia fisica-tiuiinica. Campletan
Ceinpletan finalmente
finalmente el eusrira
cuadra ias ies
erganismes planeibnieas
arganismas planctónicns y¿f la regeteeian
vegetación aeusiiiea.
acuática.
46
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
mi_ _\__
___l
___-
‘M_
-H_
1____
______
\__xfl‘\
_1____
___I|1b
_‘1\
_`_\___\
h.H_______
ü_`
E__1___
\1\
__.‘ì______v_
i______w__l
___\Xh
_|__NN
___\_'L__‘_\H
_\b
__`____'
|____.¦l
Ii-
_i_~1_-_\
“___
___ _x-___U__
____
I__
*__1_
I.1‘.1|
II1_ ___I
__________!
_l_________!
EUif_I_|_____
__,____
ul
‘I _I _I_|\_ __1m_1|_Lm`‘_|1_`‘|†_Ií`‘¬_ _F_`'1_‘1\|_l\_ _‘\-._‘_ _\H‘___
_`\"__\ __m_h'
@%_IH\_
lIIIn-_“_\"_.|I _i" __|l\*J\\l\‘\
IH___ V
“_
_a_E____\I‘_aqua‘
aquì
H__A EL____‘_____'*|___N_
______
___‘
‘H.
____l
______
UM_ __|m__“'___“¬_____|3\_%
____\_ ___‘I_____|___‘__________
H___M__ ‘__fl-“__ Q
H________‘|\_
\___
|||||||| }
_‘__\_|_\__I¡i-_A“
*QA
“t|‘_:I
HI_
HII
=_|
HV_|w|_J¡|I:_‘W
____
__|1___W___U
_______\
__'_H__-“" _\_Kl_“u|_|'_lI|‘__J___l“___¿_
|___\_|¡_|H___
¡\_'_|'
_|mw
_____
______|
_________
_____._
_______
‘______
_._|1_
1
___
.__|
___ Z
‘¡______-_
____I___ _ _ _ J___
H_ _ H‘_ _ |L__J_ _r_m_ __ i__
g
i
_ ______
___\____“___-_____
_______
____
__\fl___‘
_ _______
LI__|
I1___I_/_'
|1_____
______
I_\_|
_1__M1__ _ I1____'1,/I'll
_ _ __ ____
_____I_
m3u_H=_uUmE_ñHüH
_fln__
IuE___
____
_U¿:mr_dr¬aHm___
_uH
:4%
_flfih_: _"EHuw“_____W
fl___W___T¿_¶n
=1W_fi_%+_q äÚH|_*MW_"fi“üu__wW
__H_ H
u5’l_m__
|_m__
_qm¬__H
-H
flFHu’__qME_mfl__1_n__H:
|fiH_=H:fl
ñ:¬
fi_uFH_:hH|h__|__fl__:
1=wu_5_%:u__=m:HHju_fiF_u2:?HH.¬¬_|:__:fl_J|_5%_Wn:H__"“|_dH__ _ _¬_ _
T
_u___ ¿_
m___
___
_?
LI
_____
_
m
____ ___:
_P_ ___
____€_
___1\
__|
___ì___
_____1".
___"-_
___\_\_ _ __\______
l||l_
L__l_
\ _‘____\i_1__\|M_\Ir’.
'll-_
ìA_\H__\ _L_____\__\_ _ 1\
-_I¡|_______?
__I7_I._‘_P|fl_|.___
M__
M
fl_H___V___v
W?
‘ _9x3_9‘_q\‘____l\_| _:H_ ___H____“
‘HM
_______“___
U_ ‘X
___En“S_H_Ev
¡_|iE______l_Ixl“_________
“fix
Il“_ m_H
A\_
k___M_
up_
______
‘W
__If __\__\ _ _ _1I_|______I_ __I_ R
I|___`_
_I__||
____ ___\_
|__¡___
_\~____\J_\_R________~____
|_l _| _ |_ìI_‘__
____
____ _ _
‘________`
______________‘__ _
_____I__FF
______ ___!
_ _ _ _ |_'_I_
-N
\-
_______
_ ____-
____
_‘____
____ _____
J*
_\______|I__
_||Á
A
_______W____
kU~
_ ___|_\\\
__________
____
_________
__“__“___‘H
K__.|__1_|____ __I__l_______L
I‘I____| ____‘|
¡____1_____
___l
______
_____
____1___\_\________
\~_______~
|__~k~_ ‘_ LI.‘
L__.
L II__I
_,-’
I__‘_____1
¡___
________
_____|
___
-L_
_I___
_____
1‘_
___\
_______1
______
_‘_I_l_I 'I11__\_ _ ‘_ __r_ _
H‘
Q-
_
’_
,___
I.‘_
l___¡_
__N
_________I___‘_\___l L1_l_‘_¦llII_____|__i\d"_-Tt_|__|
m_
H_
_____I_ _
1“
¢¿H
H_ r__¢
H_ h_ |_h _ 4H"_ h_ _ _¿ _
uign_ufin:u_mwm_EuE_uH_H_ Hh
___'
___|
\\_1__.
_______
`__“___-__-i
_:_q_'_____-l_-|_
_____
|'III'
1|_|
47
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
E-st-c conjuato
E-st-e cenjunte poiiiaoétieo
pelifacétiee de “ingredientes"
“ingredientes” inciuidoe
incluidas en e1
el
agua no
ne se rnantienen
mantienen en i-arson
ferrna estatiaa
estática sinu,
sine, -par
-per ei
el contrario,
centrarie,
reeeian un intense dinamisrno
revelan dinamisme que se manifiesta en cn diuersaa
diversas for-
fer-
mas bajo
baje ta
la infiuencia
influencia de innumerabies
innumerables faciores-
facteres- E1 El flujo
fluje hidri-
ca, el oieaje,
eo, nleaje, -las corrientes,
cerrientes, la accidn
acción molar.
me-lar. ias
las reaceiones
reaccle-nes qui-
quí-
micas, cornpiejss
inicaa, cemplejas y eariadas,
variadas, ias
las iendmenos
fenómenes bio-quiroieos,
bie-quirnices, ias
las
rnanifestaeienes iisioiogicas
manifestaeiones fisielógicas de ias
les diversos
diverses organisrnos,
nrgartisrnes, ‘ias
las inter-
relacienes ecoiogicas
reiaciones ecelógicas que se eumpieo
cumplen a aravéa
traves de multiples 1.p»
complieados circuitos
cernplicades circuitns irdficos,
trófices, et-c.,
etc., eonstituyen
censtitujfen d.i£-erentes
diferentes mani-
festacienes de ta
festaciones ia diuamiea
dinamica acuatiaa.
acuática.
Asi coma
.Fi.Si cernc los
ies faatores
factnres ambientales actuando
actuande en proporcidn
prepnrción
e intensidad adecuada pueden condieionar
cendiclenar gran procluctividaet
prndnctividad
en. un media
en medie acuético
acuática deterrninado,
determinada, asi iarnbién,
tambien, si ios
ies iactores
facteres
referidas no
referidos ne guarrian
guardan iala debida prcporcion,
prcpcrción, concentracion
cnncen-tración oe equi-
iibrio, 3;3 si mas
librie, más nun,
aún, se presenian
presentan in-stores
fectnres ambientaies
ambientales negatives
negativas
oc abidticos,
abiótices, potutantes.
pnlutantes, contami-oantes
centarni-nantes u otros;
atras; entonces
entences e1
el me-
die arnbieote
dia ambiente se puede turner
ternar aasi
casi oe iotaimente
tctalmente ironroductiuo
tmprnductivn on
aún a-biotico,
nun a-biótice, segdn
según is
la graeedad
gravedad dei
del casa.
case.
Finairnente se puedc
Finalmente puede dar e1
el eaeo
care rte
de que sicndo
sicnde las aguas de
un media
medie ambiente produotivas.
preductivas. coma
cnme cansecuencia
censecuencia de conve-
cenva-
nientes carac:er1'sticas
aientes carac:er1`aticas fisicas, quirrdcas n bioidgicas,
binìógicaa, éstas sin-
embarge, no
ernhargo, nc inciuyan
incluyan ictioiauna
ictietauna nlguna.
alguna. En este aaso
case el proble-
preble-
ma se resueive
resuelve pooiendo
pnniende en practice
práctica un pian
plan té-ccdco
tecnica de siembra
de paces
peces utilizando
utiliaande e-species
especies selecaionadas
seleccicnadas de aeuerrlo
acuerde a ias
las ca-
racteristicas ambientaies
ra-cteristicas ambientales 5|’¡rr a ias
las enigencias
exigencias 3;v toteraocias
telerancias de ias
las
especies autdcionas
espeeies autóctenas qua que ya
pa existan en La region.
región. Norrnalrnen-
Nerrnalrrien-
te se debe eiecutar to ia siembrs
siembra en el estado
estade de ales-"inns
alevines para ase-
gurar eiel mayor
ma;-far esrito
eszitc en el proceso
prece-se de adaptacidn.
adaptación.
2.-intra-ducción de espeeiea
2.—Intra-duecidn especies Eu:-a.nles.—
ferånflaa.- La intreducción
introduceidn
de espeeies
especies fora-oeas
ferá-neas en un deterrninado
determinada ambiente aeuatico
acuática ha
side siempre un tema
sido terna de gran aontroversia
centreversia entre ictioiogos,
ictióleges, pis-
ci-cultnres, iirnndlogos,
cieultores, iimnóieges, e hidrabiddogos,
hidrebiólngcs, en general.
Les detractores
detracteres de
-do este tipo
tipa de medidas, qua
que a eeces
veces se pinn-
plan-
tean cama
ceme aotucion
aelución a ciertas
ciertos protiiemas
pre-liiemaa pisciaoias,
pisciceias, resaltan ias
las
ineoneeniencias mi-is
ineenveniencias más oe rnenos
manes graves que pueden deriearse
derivarse de
la introduction
intreducción de una especie iatica
ictica foranea
feranea en un media
medie acuit-
acud-
tice deterrninado,
tico determinada, auando
cuande se rornpe
rcinpe e1
el equilibrio
equilibrie bio-ecoiogico,
bie-ecelógice,
íì
ii 48
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
n la cadena trofica
trófica oe se introduce
intrnduce inueiuntariamente
inveiuntariamente algfin
algún mi-
crn-nrganipme paiogeno,
oro-organisme pategenn, etc-, ai
al concrete-_rse
cencretarse la introduccldn
intreducción dei
del
pes eictrane.
pea eittrane. _
En eamhin
cambia los
les defienseres
de-fensnres de esia
esta puiitica
pelitica cle
de intreduceidn
intreducción de
eepecies feråneas
especies foraneas sostienen
sestienen que, en tanto
tante se eenoaca
ceneaca lsien
bien la bio-
bie-
lngía de lea
togia les peces ebjetn
ebjeto de tntroduccidn,
intreducción, asi coma
carne at
el rnecanis-
mecanis-
mo del comptejo
rnu cnmpleje bio-ecoldgico
ble-ecciógice dei
del media
medie arnbiente
ambiente acuatica;
acuática; es
decir rnieniras
mientras se tenga bajo baje conrrol
cenrrel todos
tedes las
les iactores
facteres del media
hidrice 1.jr1‘ ae
hidrica se cenoeca
cent-aca ta
ia biologia
biclngia dc
de toe
les paces
peces que uieen
viven en él. asi
come el de las especies euya
cc-me cuya introduccidn
intreducción se preyecta; 3*3-f si ade-
más se utiiiaa
rnas utiliza come
came precausien
precausión la medida de la “cuarentena",
"cuarentena",
para eeitar
evitar la posibiiida-:1
pesibiiirlad de importer
iinpartar aniarmeclades
enfermedades infeccio-
lnfeccie-
sas u oirm;
etrm; entonces
entences none puede haber ningiin
ningún peligro
peligte ni incon-
incen-
venlencia al introducir
eeniencia intreducir especies feraneas.
fnrãneas.
For ei
Pet' el contrario,
centrarie, esta
esta' p-oli-ica
p-eli-i-ca puede cenducirnes a la solu-
salu-
ción de las
cidn les grandee
grandes prooiernas
prcbìernas eta de daiiciencla
deficiencia zoo-pretéica
ree-prctéica deri-
vadas de pebres ictioieunas
vados ictiefeunas e imp-rodiiciivos
irnp-rc-ductives ambientes neuriti-
acuáti-
ces natives.
nativas.
Ii.—Rs|I1ga ate
3.-Range de disfribueidn
distribución- emee: cliferentee
diferentes ambielitles
ambielaeaa alienati-
acuáti-
ceai- No
ces.— Ne results
resulta en realidad serpcendente
serprende-nte e1 el qua
que eirista
eitista tan ex-
en-
traerdinaria varie-dad
traerdineria variedad de peces, si es que censiderarnes
censideramcs la exten-
enten-
sión frjr irariedad
sidn variedad rte
de lea
les ambientes en que eiven. viven. Actualmente,
Pictualmente,
carne ya lo
come le inciicames,
indicames, mas deidel T002
'iii'ïi'r de Ia
la superficie terrestre se
belle cubieria
hallo cubierta par agua marinay
marinap un rieterminario
determinada pcrcentaje
porcentaje
de la superficie rest-ante
restante esta ocupada
ecupada per aguas niediterraneaa.
mediterráneas.
Ei “International
E1 “Internatienal Biological
Bielegical Program
Fregrarn [I-HP}-
[I-E.Pi_ FPIS"
F`Pr'S" e saa
sea el
Programa de E-iologia
Pregrarna Bielegía Internacionni
Internacienai iPreducti1ridad
ilïiredtictividad de aguas
dulces), mediante su Pro;.rec.to
dulees), Pmgeetn "Aqua"
"dique" "ha
ita preparado
preparada una rela-
cien descriptive
ción descrtptiva de mas
más de Eiii]
Edil euerpos
euerpes de agua
agun mediterranea,
mediterránea,
tante Ientices
tanto lentices come
came leticas,
lótices, qua
c,ue sen
scn de gran wior
minr c-eme
come fuentes
49
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
do rocurso-s
de recurses icticos
ictices 5*fr otroe.
etres. Quodan
Quedan sinembarga
sinembarge gran caniidad.
cantidad.
de otros
do ntres ambientes
anibientes acuaticos
acuáticas ailn
aun no
ne doterrninades
determinadas oe incluides
incluidas
an la relacion
on relación referida.
Cuando el grupo
Cuaiidc grupe do
de las
les paces
peces so
se hallaba an
cn las
les alboros
alberca do
de so
su
evelución, su caniidad
eeolucido, cantidad era mucho
mucha mayor
ma;-'er do
de lo
le qua
que actua1men-
actualmen-
te es, y una ma;-‘or
to ma;-'ar superticie
superficie rle
de la Tierra sose hailaba
hallaba cubicrta
cubierta
per agua. El dosarraiio
por desarreiie do
de gran divorsidarl
diversidad do
de ambientes acuati
acuati-
ces ha sido
cos side presumlblemente
presumibiemente oi ei factor
factnr coodicionanto
cendicienante masmás im-
pertante para la aparicidn
portante aparición do
de nuoeas
nuevas gr diterontos
diferentes especlea.
especies.
En este seniido
sentidn paroce
parece que ias
las peces ban
han side suficienie-
suficiente-
mente aptes
aptas para adapiarse
adaptarse a est.-1
esta gran uarieclad
variedad as
de ambientes.
do zal
de :al ma-nera que actualmente padomas
nadamas decir qua que ollas
ellas viven
prácticamente en
prdctlcamonto cn to-do
tcde sitio
sitic dcnde
dende hay agua, ya pa so-an
sean estas
éstas su.
perficiaies oe profundas,
perficiaios prnfundas, fr nun
aún on
en c,.;nas
aguas sub-terraneas
sub-:erróneas correcta-
cenecta-
das on
dos eii aiguna
alguna forms
ferma can
cen la supertieie.
superficie.
Ucupan cuatquiar
Úcupan cuatquier aona,
nena, deade
desde las aguas doldel Antartice,
Antártica, de-
dc-
baje dol
bajo del hiolo,
hieic, hasta los
les mananiia-‘.os
manantiales caliontos
calientes cen mas do
de 30'?
Sii* C;
de temperature;
do temperatura; 5rjr desde iaslas aguas dulcos
dulces e blandas.
blandas, haata
hasta iaslas
salcbres 3;gr salaries-
salcbros saladas-
Se baiian
hallan presonies
presenies onen ias
ies orroyos
arre;-*es mas torrentasos
tcrrentnses do
de ias
las
mcntañas, igual que en las aortas
montafias, cenas rocosas
recesas donde
dende revientan alas
elas
cmbravecidas do
crnbravocidas de nuestro
nuestra mar;
mar: pr,v tambion
también ias
ies encontremoa
encnntrames en
aguas proiundas,
profundas, quietas 5'5,: osaur.-is
escur.-ts jamas
james habitadas par
,per vorte-
verte-
br-adn aiguno
brado alguna on aun
aún no
ne irocuentarias
frccuentadas par per ol
el hombre.
hembra.
4.-Range do
=i__Range de distrihucion
distribución en altura gr1-f pr~ahmdidad.--
prefimdidaiL-- El
range do de ta
ia distribucidn
distribución vertical on en los
las pecoa
peces escedo
excede a la dc de
cualquiera atra
cuaiquiora ntra iorrna
ferina superior
superier do de -ride
-vida animal. Ea En efecto,
efecte, las
les
1:-eccs so
paces se disiribuyen
distribuyen 1.-'erticalmen'.-.~
veriicaln¬_en'.-_› dasde
desde una alutud
altitud mayor
maynr dode
ìllilil metros
5.000 metres sabre et el nivei
nivel dotdel mar,
mar. alts,
allá en las
les cuerpos
cuerpea do
de agua
Iecaiiaades en ias
locaiisados las aonas
cenas mas más alias
altas do
de nuostra
nuestra cordiliera
cnrdiliera andina
asi coma
came on
en las do de otros
ctrns continentes,
ccntinentcs, hosts
hasta proiundidades
prnfundidades quoque
exceden las t0,tl'0il
eaceden iil,ililil rn.
m. en las fasasfases marinas mas profundas.
prefiindas.
ílì
iii 50
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
EIUICU
EILIICD H' 1n
H‘ 1;;
rr'--'_"_í""*""“""""'i`
r'"'-—'—"_i"'*""“""""i“
Il siii
soti _fla_ han lees.-clot.
_fla- rum lira.-r_Iat_ _ l . _ . _. - -¬ 3 ir 54
ilt5
___ E _=1a_maeaaana__c______..
_1I'\ _=1s_msssecniI__r___--_._ -"iii-3'5
-"lei-Iii 2*
ail I'
.If
.l|'
:?fiq__J'gni_¿a___
:i'fiq__J'gq,i_;|i___ ______¬__--.
__________-. i:-_ '.'..!..I.
":-_ '_'eit.I.
astaeaa §Y__J_____
-sistease §___¿_____ 3,s1-i
3,e1-i
lx
I‘ -
Z
I
Is ¬i¬e1 do
tel de rE I-II'
I-III
han-1-Él
.-fltitlfll
01
91
li
‘_ Pena
Penn an
del hliflel
Pacífica 1I
r-Ltsrarsecres rsacrcu.
I-liE‘1'RIHUDIOl vsarrcin as
es Lea
Les races
sacas an
sn
näïãïfìã IJRIIU
AEIHTES IJRIRÚ 1'
Y DUI.-CI
1111.-CI IUIGOH.
EUIGGLL
51
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Salsa en algunos
Salve algunas cascs
cases do
de paces
peces boatdniros
bentónices yr otres
atras qua
que cap-
turan inseetos
insectas terroairos
terrestres u otrtia
etrtia aiganisinos
argeiiisinas dode esze
esta media.
medie
inclu;-:ende ai hombre;
ioclu;-rendo hambre; la casi taiaiidad
tetaiidsd do
de las
les pccoa
peces iograo
legraa su
nutrirnente dot
nutrimonto del mlamo
misma media
medie acuatico,
acuadce, dei-rolrientle
develvicntie a este ias las
excretas resuitantos.
escretas resultantes.
Finalrnontc cuandn
Finalmente cuandc el pea pcs no ha ciunpiida
ternpiide con
cen todas
tedes sus fun-
cienes ‘i-'vitales,
clones iLd.lE5. so
se ha prncreodo
precreade 5'3,' desarrollada.
desatreliade, muero
muere dode rejea,
vejea,
enfermedad oe accldoote.
eniorroodad accidente, l1;1|"IIIi.liII".t'
n;victima1. do de la lnsaclablo
insaciable predaclen
predación hu-
bui-
mana En tad-a
mans tede casa,
case, las
les caddvoros
cadáveres ran van irremisiblemente at al fan-
fen-
de dei
do del mar oe do de- cuaiquior
cualquier cuorpo
cuerpe do de agua morbiorraooa.
mediterránea, oe sen
varades a bu
rarados las playas. En torte
tede casa csioa estes cadiiaerea
cadáveres son
sen reduci-
tles oti mincralisados
das mineraliaades par
per ias
las bactorias
bacterias rotiucteras
retiucteras que esiston
existen en
elei agua, para raatltuirso
restltuirse luego
iucge aii la cirrulacibn
circulación do
de la roaierla
materia co
en
el agua on en forrna
ferina dode gases. 3-‘3-' dirorsos
diverses nutriontes
nutrientes dlsuelioa
disueltes qua
que
seran puostoa
serao puestas a disposiddn
dispesidón do de iasles orgaolsmes
erganismes pigrneotadas
pigineetades co-
ce-
me maioria
mo materia prlma
prima on en la elaboracion
elaberación dei del plasma vleiente,
viviente, me-
ine-
díantc elcl tenarneno
dianie lenónienc do de ia
la io1:odntesis.Gr-ar.1l.
fatedntesis. Graf. ll.
iii
ílì 52
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
¡E111-CD II 11
E3111-CD
-ifI.
-.1
X1¿"¬~“__aa-
-.ir I"~."'~-.""'-_. .-|_\I'-
¬¿-cg-_.
.-|_`1'-
_¬ee_
~ "1-3:5?"
"É-_;%" 'K
"~. `¬~¬,,
I‘~._,
rìïflat
1.11.-13* .-._-_
.-.——— -1-' Z
-1‘ í @
± Z - —
_ 1-F
" lJ
i1 = ÉÍÍIÍJ
EIIIIJ I›
i1 '' . "L
4.ig. 4.-
4- |'I'
lr
I1't'* . - ' ti
i.,1. IÍI if.I
Iii l ir'
it
‘'L ,i. IT'
IT‘ jlif
jlir lil
It
I1' : I I
¡ .iii
.15‘ I I Iƒ _ _ƒ
_f
I' |1 | ' I" 'I
. - . `M
‘M
|I'"¬.:,\
-u=H›
-u-H-
|..~'l|I|, |-III
|-:II Ilpllp
|.'¿'|¡` Ll
E i IL
¿L
. *
3*' '-- tie
.i*' 'in
Ciulu dc
Cielu de la rnateria
rriateriu urganlca
urgànicn on en cl el agiia.
.1g||.'±.
l.--Fladiacidn solar.
1.--Radiaciún se-lar. 2-—Fianeten
2--Planfiwn pigrncntado pignusniadu realiaantlo
realizanclu fotosintesie.
fmüeintesiã.
3 —Zu-opianct-on.
-Zuugilmnetun. +1--—tIIirgitt'|l_.'-iriturt
4--ür¡;Hnl,.'-H'11u.~i |Jlani;ti'.'iu'os'.
planctwmuä. 5.—Cl!'g-ttnlstllos
5.-Urghnluinui Carol-
CELFUJ-
veree- Ii-.—tIai:l:'wercs
aoros- e.-Cadáveres sodimentados
eedimentedus T7 -Bacaerias
-Beceerías reductoras.
reducterae. ~5.—5ur-
-5.¬5ur-
oonclas oe aiioramionioa.
genclne nfluremienius. 0.-bluirieuicr-.
9.-Huirieuiur-. ygi oases
gasei- dlsponlbloa
diepunlblue para la to-
fu-
tusintesis.
tosintesis.
T.--ihpeetns incomiendentcs
'i'.—-ilapectos inennvei-¿lentes qua
que ropreeonta
reprfleenia ol
el media
nu-diu acui-
tico on
tien en la
le rida
vida do
de les
loo pocos.-
peces.- El
Ei agua. sinornbargo.
sinembarge. nonu siempro
eiernpre
se comporta
so eemperta coma
eemu la eelueiòn
solucion ideal que resulre
reeulve todas
tu-dos las
lee pro-
pre-
ílì
iii 53
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
blemas an
blamaa en la vlda
vida da
de ias
ies pa-aaa.
peces. En afaaza,
cfcete, las
ies paaas,
peces, par
per ajam-
ejem-
pla, nu
pie, ne puadan
pueden v2vir
všvir mucha
muche ziampa
:iernpe anen un ambianta
ambiente aauatica
acnátice
cen aaaasag,
can eecases ae dafiaianaia
deficiencia da de aaigana
eszigene disualta,
disuelta, da
de 1a
la misma
rnisma tar-
fer¬
me qua
ma que a1el hambra
hembre none pudria
pedria alvir
vivir anen 1a
la atmaaiara
atmósfera da de ragiqnaa
regienes
muy altaa
mu}; altas [mas
[más -da
de 6,000
ó,iliiil rn.
m. aahra
selare al
el nival
nivei clai
dei mar}.
mar). ae pear
peer aim
aún
en al
an el aspaala
especie aidaral,
siderai, danda
dende taudria
tendria quaque afrantar
afrentar gravaa
graves prabla-
prehic-
rnias darivadaa
rruaa derivadas dal
del aru-araainrlanta
enrarecimiente dal
del aira.
aire. da
de ingravldaz.
ingravidea. aza.
etc. ae
no aar
ne ser 1-r aupuaata,
supuesta. qua
que aaté
este pravisaa
previa-r.e da
de artafaataa
artefactes ea raaarsaa
recnrses
adecuadïs para aaaguraraa
adaauacfla asegurarse una aanvanianta
cenveniente pravisian
previsión cla
de er-tigene
aaigaaa
5' adaauada
adecuada praaién
preaión da
de aira
aire atmaaiérita.
atrmesferiee.
Esta nas
Este nes Ilava
lleva a aanaluir
cencluir qua
que nu
ne aaia
sóie as
es nacaaaria
necesaria la praaam
presen-
aia clal
cia del aaigana
estigene ciiaualta
tiieueite an
en a1
el agua para Ia
la raapiraaiirn
respim-ción branquial
braneuiai
del paa
d.a1 pee ,aina
,eine qua
que aata
este E515
gas daha
debe anaantrarsa
encentrarse an.
en aaatidad
cantidad adama-
adecua-
da 1;1.-' a déhi-t'21iI13.£iE\
determinada prasianpresión cama
ceme para aatiafaaar
satisfacer las
les raquari-
requeri-
mientes ala
miantas de amganaaian
eingenación da de las difarantaa
diferentes aspaaias
especies iatiaiagiaaa
ictieiógicas
que vivan
qua viven anen al ei madiu
medie liquidu.
liquida.
E5 "Earraga"
Ei "ferrage" ne alimanta
alimenta haalan
hdsice qua
que Ina
les maraa.
mares. iaga;
¡agus ae ria-5
ri-es
efrecen a las
afraaan ies paaas
peces .p1anal:ivarua.
.piancI:iveres. clapanda
depende iuaclamantalmanta
fundamentalmente da de
tedes ias
todas las aamiiaionaa
eendieienes aauahiaaa
acuáticas qua
que :Eavaraaat1
íaverecen la fataaintaaia,
feteaintesis, yr
cuaiquier taatar
aualquiar facter limitanta
limitante da
de asua
esta Eunaian
función tan prapia
prepia dal
del placian
placten
pigmentade, atantara
pigmantada, atentará igualmanta
igualmente aantra
centra la axistauaia
existencia yyr a1
ei mara-
incre-
tnente da
manta de ia
la pablaalau
peblaclen planataniaa.
planctónica.
E1 fitaplaatan,
El fiteplacten, {aaatar
(sector tipiaamanta
típicamente fcaaaintatiaadar
fetesintetiaader dal
del plana-
planc-
ienl, as
tan}, es aapaa
capas da
de utilizar la anargia
energia qua
que panalra
penetra dantra
dentre dal
del agua
cen la luz aalar
can selar madianta
mediante auasus pigrnaataa
pigrnentes aramatiaaa,
cremátices, para ainta-
sinte-
tizar mataria
tiaar materia nrganiaa
ergdnica 1:i1.'a_
viva a aapansaa
expensas dadd laa
les nutriantaa
nutrientes mina-
mine-
rales gr dai
ralaa dei anhidrida
anhidride aarh-Emian
carla-ónice cliaualta
disueite an
en al
el agua, las
les qua
que sun
sen
abserbides par
abaarbidaa per fmamaaia
ósmesis dal
del prataplasrna
pretepiasrea fitaplanatfi-niau.
fiteplanetónice. Esta
Euuaian raquiara
función requiere naturalmanla
naturalmente da
de aiartaa
ciertas cenclicienes
aandiaianaa 1'isiaa-qui-
fisice-qui-
rnicae ambianlalas,
rruaaa arnlsienlaies. sin auya
cuye raquiaitqal
requìsitdel fanémana
fenómeno ne no pudria
pedria
desenveiverse aarmaimanla
daaauvahsaraa nerniaìmente y¿ir par
per ai
ei aantraria
centrarie padria
pedria mas
más biaa
bien
ser ramrciacla
aar retardade ae aim
aun anulada.
anulade.
Ea asi cama
Es ceme sa
se iaiaia
inicia a1
el aalahan
eslabón basiau
basica da
de Ia
la aadana
cadena bielógi-
bia16gi-
ca an
en al
el aqua.
agua. .-
Adamfia cla
Ademas de la iunalan
función fulaaintatiau.
feteslntóiice. aa
se aanaidar-:1
censidere qua
que la la:
lu:
en a1
an el agua as
es un aiamanta
eiemente qua
que astimula
estimula ae influya
influye an
en las f1.u1a.ifl-
fu.nt.ie-
nes cla
naa de rapra-duaaiun,
reprt:-dueeien, araaimiantn.
crecimiente. aandiaianaqa
cendicienade tambian
también "favora-
favera-
ílì
iii 54
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Hay daiaalaias
Hair dolencias argiui-Baas
orgä.n.t-caes 3'
3 dagauarathras.
degenerattlvas. sianilsras
si-rnilares a las qua
que
aquejan sl
aquajau al hambra
hombre u tt atras
otros snunaias.
antmaies. :a1as
tales cama
como aanaar.
cancer. raqui-
requi-
tismo, daganaraaian
tismn, degeneración daidei higada,
higado, a-agu-ara,
ceguera, ata.,
etc., an
en auya
cuya i11aldan-
inciden-
cia na
ala no sa
se pndria
podria praaisar
precisar hianbien hssts
hasta qua
que pu-nta
pu-nte Liana
tiene interven-
ción 91
clan el madia
medio aauatiaa.
acuático. Finalmanta
Finalmente Inslos pssaa
peces puadan
pueden sarser victi-
maa da
mas de una aaria
serie da
de ancurusliaa
anornalias cama
como sun;
son: fa-rrnaaiéln
formación da de paaas
peces
aiarneses, pmducaifin
aiamaaas, producción da
de ma1li1as,naaimianta
me1lizos,nocirniento da
de paces
peces auraun-
curcun-
ahas 3'
chos jr utras
otras manifastaaianas
manifestaciones taralalfigiuas
teratológicas an
en auya
cuya apariai-irn,
aparición,
probablemente, las aaraatarisiiaas
prabablamanta, caracteristicas dai
del maclia
medio _arnbianta
_arni:›i-ente aauatlaa
acuatico
no tangsn
np tengan uada
nada qua
que var,
ver, arcaapta
excepto tal vas
vea si EIl'IiEfiE'T?:1I1
existieran algunas
algunos
factores ae agautas
faataras agentes aandiaianantas
condicionantes dade mutaaiunas.
mutaciones.
55
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Aunqua las
Aunque los paaas
peces nu no fuasan
fuesen ataradas
atacados par
por iaiia
toda Etamts garua
gama nia
de
enfermedades 5: anarmsildatlaa,
anfszrmadacias anormalidades, uo afaatadas
afectados parpor aganias
agentes paiu-
polu-
tantes; 51'
tantas; _v aunqua
aunque -no muriasan
muríesen 1.=iat:imss
víctimas dade alias.
ellas. an-:1
con fraauanais
frecuencia
tienen qua
tianari que sap-artar
soportar rialdel madia
medio aznbianta
ambiente aauaiiaa,
acuatico, -tiivarsas
diversas ma-
nifestaciones agrasivas
niiastaaianas agresivas darivacias
derivadas dade CDI1€11CiflrI‘i.E5
condiciones fisiaas,
fisicas, quimi-
cas ao biaiiigiaas
aas biológicas Eran-aarnanta
francamente a-dvarsas,
adversas, ania
ante las cu-alas
cuales tianan
tienen
que raaaafanar
qua reaccionar huyancia
huyendo ao adapptindusa
adaptándose a aiias,
elias, iiade la
le aantraria
centrarie
parecen irrarnadiabiarnanta.
paraaan irremediablemente. Cabs Cabe an en tucla
todo sass
case praguntarsa
preguntarse an en
ia aatualiciati,
actualidad, si las
los faaiaras
factores aciirarsas
adversos ae lataias
letales dal
del media
medio ambian-
ambien-
te alizninan
ta eliminan mas paaas
peces qua
que is
la insaaiabia
insaciable 3"
3' dasaantra1acia'prada-
descentrolada'preda-
ción afaatuaiia
aién efectuada par
por al
el hambra,
hombre, quian
quien utiiisa
utiiiaa rnétacias
métodos gr aparajas
aparejos
cada vaa
auala vea mas aiiaaaas
eficaces para aiatraarlus
esrtraerlos dai
del agua; y3: asta
esto sia
sin aun-
cen-
sidërar aqua]-ias
sidarar aquellos sistamaa
sistemas -tia
de aaptura
captura vardadarsmanta
verdaderamente daiiativas
delictivos
utilizados par
utiiiaa-dos per irraspansabias
irresponsables ae iuas-arupuiasas
ines-crupulosos “'pasaac1aras"_
"pescadores". Tal
as al
es el casa
caso tia
de aicplqsii-"as,
estplosivos, ttisicus
tó:-ticos ao aim-quas
cbe-ques aiéauiaas,
electricos, irraaiana1-
irracional.-
mente utiliaaclas.
manta utilizados.
E.—Diinda sa
E.-Dónde se astuilia
estudia Iala Ictialagia
Ictiologia gr1,- auilas
cuáles sun
son las imiituaiq
imiitucío-
nes aaianrgudus
nas encargadas da de su liasarraIIa.-
desarrollo.- E2-dstan
Existen divarsaa
diversos iipas
tipos yv jarar-
jerar-
quías da
quias de institu-ai-puas
instituciones y dapanrianaias
dependencias paiftiaularas
particulares 1;1.-* astatsias,
estatales, asi
así
como aaticiadaa
cama entidades lntarnsaiunslas,
internacionales, qua que an
en al el munda
mundo antara
entero sase da-
de-
dican a astuciiar
diaan estudiar la Iatiaiagia
Ictioiogía anen sus clii:arsas
diversos aspaatas
aspectos 3-"3' a pra-
pro-
mover su dasarrulia
mavar desarrollo 1;gr apiiaaaian
aplicación praatiaa,
práctica, tanta
tanto an
en a1el asp-aata
aspecto
comercial an-mu
aamaraisi como an en ai
el industrial.
Casi todas
todos las
les paisaa
países dasaaruiladns
desarrollados dai
del mun-cla
mundo auant-an
cuentan aan
con
universidades an
univarsidadas en las qua
que sase anaafia
enseña 1r
v pramuava,
promueve, a través
traves da
de Fa-
cuitadm, Pragranuls
auitadfi, Programas Aaadamiaas.
Académicos. Dap-attamantas,
Departamentos, Institutes
Institutos aspa-
espe-
cificos, at|:.,
aifiaas, etc., la aianaia
ciencia iatialtigica
íctiológica an
en sus mfiitipiaa
múltiples faaatas.
facetas.
Estados Tjufalna
Estadas Unidos dade Narta
Norte Amérina,
Aniérica, Iugiatarra,
Inglaterra, Rusia, Japan,
Japón,
Alemania, Canada 3; azrss.
Aiarnania, otros. sun
son quisti
quise his
iós paisaa
paises qua
que mas institu-
aiqnas uriivarsitarias
ciones universitarias tienen
Lianan daciisadas
dedicadas a astaeste tips
tipo cia
de diaipliuas;
dicípiieas;
sincmbargo, nu
sinambarga, no seiis
sólo ai
al nivai
nivel unis-arsitaria.
universitario. sins
sino tam-hiéu
también ai da dc
colegios, asauaias
aalagias, escueias da
de manda
mando medio
maiiiu 313' utras,
otras, sa
se imparts
imparte asta
este tips
tipo
de iristruacian-
cla instrucción-
Par atra
Por otra paria
parte an
en iutituaianas
intituciones ciaiiliaaclas
dedicadas aspaaifiaamanta
especificamente
a la insastigaaiém
investigación aiantifiaa,
cientifica, asi aarna
como anen ias
los rnusaaa
museos aiantifiaas
cientificos
que trabajan an
qua en asarclinaaian
coordinación cancon ias
las univarsi-rladas
universidades ao aanstitu-
constitu-
yen ciap-andanaias
yan dependencias cia
de astas,
estas, ae bian
bien an
en atras
otras iristiniaianas,
instituciones, sa
se im-
ílì
iii 56
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
parts raarlisrita
peste rnediante rlivarsas
diverses tip-as
tines cla
de baaas
bcces para uriivarsiaarias,
nriiversieatíee, pra-
¿Ire-
Iesienaies, past-graduatlas
Iasianaias, pesl:-grednedes gr attas,
etrns, tlh-arsas
diverses aursas
curses tla
de iatialagis
ictieiegls
ae nisai
nivei narmal
nermai 1*1'* at-*anaada.Una
evaneedelina tla de ias
¡as mas
más famasas
famesas ur:ivarsids-
universida-
des qua
das que irnparta
imparte astaeste tipa
tipe da
de aaaaaimiantas
cenecitnlentes ases la
le cia
de Ditai-rla
üiteide
(Japón).
{Japan}.
En I‘-larta
Nerte iltraériaa,
Areérica, par
per ajampla.
ejemple. sa
se airaaan
eirecen astudias
estudies da
de Ia-
Ic-
tialagia, Piaaiaultura
tielegía, Piscicuiture ft afinas
afines an
en masmás cia
de 20!]
209 iustituaianas
institucicnes qua
que
inciuven uniirarsidaclas,
inaluyan universidades, aalagias
ceiegies y3; atras-
etree_
Durauta las
Durante les tlltimas
últinies afias
efies sa
se ha he natstla
netadc tarriibian
también an en Latina-
Latine-
.åtmerice alarta
Amérlaa cierta iaquiaturl
inquietud par
per l-as
l-es asturiias
estttdies rla
de Iatialagia
Ictinlegie 3'3 t:ian-
cien-
cies da
aias de ia
ie pasquaria
pesquerie an en gsnaral.
gen-t-rei. A.-si
i-fl.-si tanam-as
tencm-es qua
que anen Brasil, Ar-
:ir-
gentine, I1.-Iéiriiaa,
gentina, Ii-Ieitiice, Parii
Perú Jrv Chiia,
Chiie, sa se dirtsu
dicten an
en las univarsidadas
universidades
curses raiarantas
aursas referentes al el aarnpa
cernpn da
de laie Iatlalagia
Ictinlegie 3-’y alinast
eiinesi yrv aria
són mas
más
sa han araaria
se creede Faaultadas
Facultades ae Pragranss
Pregrenss .¢‘i.aatlé:'niaas
sicedómices tla de Pasqua-
Pesque-
rie, aama
ria, eeme an
en al
el casa
cese ria
de nuasira
nnestre pals,
peie, rlasliasirlas
dedicedes a:-ralusiirarnanta
e:-tciusiventente ae
le Earraaai-5n
la Eerrnación cla
de pralasianalas
preicsieneies -inganiaras
-ingenierns pasquaras—
pesquerns~ dantia
dende
les aanaairniantss
las cenecireientes rla
de iatialagia
ictieiegie rasultan
resulten lraprasaincliblas.
imprescindibles.
Eatistau an
Existen en a1
el mumla
inundó par
per atra
etre parta.
.1:-erte. div-arsas
diverses arganiaaaiq
crgenieecie-
nes ea instituaianas
nas institucienes da
de caraatar
carácter intarnaaianal.
internecienel. munclial
mundial ae parti-
perti~
ceder rlacliaaclas
cular dedicadas aspaalalmanta
especialmente ae la-lnaasugaaiaa
le-investigación y_v praniaaiaa
prenieción
da la
de le pasquaria.
pesquerie. Tal
Tel as
es al
el casa
case rial
dei Faarl
Feed and end Agricultural Ctr-
Dr-
ganieatien {F.A.CI.l
ganizatian {F.A.CI.] ala
de las
les ltlaaiuaas
Neciunes Uaidas,
Unidas, qua
que iiana
tiene una cli-
di-
visión Fish and Wildlife
visian Wiidiife Sandra,
Service, riatll-zatla
dedlende ae prarnairar
prernever las
les sati-
acti-
sidatlas pssquarsa,
vidades pesqueras, suya
cuye clinamisrna
dinemisrne ,1;,v ajaauaian
ejecución tla
de prtrfl't_aa;aa
pt'eg1'_ensas
de invastlgaaian
cla investigación 1; pramaaitiri
prereeción paaquara,
pesquera, la le l1at1
hen ha-aha
heche farnasa
femnse
en at
an si mund-a
mund-e antara.
entere. E1 Pragtama
Pregrenie da de Bialugia
Bielegie Intarn-it-aianal
Internecienel
{I_ÍEl¦-P.), arga-nissaian
{I-E-P.i, erge-nisaeión rnuadial
mundial qua
que agrupa 3' araiana
aeciena a aqui-
equi-
pe-s da
paa de hirlrahiaiagas
hidrehióieges yv pasquaras
pesqneres qua
que llavan
iieven ae aaba
cebn s-antlas
sendns pra-
pre-
graraas cla
grerees de iavastigaaian
investigación aiantifisa
cientifica an
cn aguas -marinas 3'1,' aaatinan-
centinen-
teies tial
talas del munda
munde ant-ara,
entere, asta
este aa;uan=:ia
ectuende iiltimamanta
últimamente madianta-au
mediante-su
femese "Prayaara
farnasa "Preyecte AQUA".
AQUEL".
La 111a],-‘aria
niaverie da de las
ies paisas
peises tian-an
tienen iiivisianas
divisiones fadaralas
federales tla
de pas-
pes-
querie qua
quaria que sansen an-rnparablas
cetnpsrshles an se funaianas
funcienes 3:gr arganiaaaian
ecganiseción at
si Fish
end Wil-izllifa
and Wildlife Sarviaa
Service {Sarvi-aia
{Sei¬vi-cie dade Pasaa
Pesca y1: Vida
Vide Silvastra]
Silvestre] cia
de
las Estarlas
Ies Estedcs U-aidas
U-nides cla
de l'~|'.A-,
I'~l'.Ei-, uuya
cuye finaliriad
finalidad as
es aantampiar
ceniempier 5-1»-
reselver tadas
rasalvar tedes las
ies prablamas
preblemes qua que 'at:1fian
'atañen a la pasquaria
pesquerie da
de cli-
di-
::`nes pslsas-
alias paises-
57
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Les Estacias
Las Estedes Uaitarias
Uniteries fraauaatamanta
frecuentemente tianan
tienen sarviaius
servicies as-
es-
paaialisarias claatra
pecieiieedes deetre clade su arganlasalan
ergeifiiesción astatal
esteiei qua
que ae vaaas
veces aa-
ce-
rrespenden a Ministarias,
rraspandan iiiinisieries, camacenie an
en al
ei casa
cese rial
del Para,
Perú, qua
que ma-
:ne-
dlente ai
diania ei daarata
decrete layley 1"~ii'
Ni' 131125 area
creó alei lrlinistaria
iriinisterie da
de Pasquaria
Pesquerie
pere qua
para que dirija.
dirija, pramuava
pre-mueve yv ragula
regule lale cansarvaaian,
censerveción, alel inara-
incre-
mente, la
rnaata, ia aatraaaian,
eeirección, la le traasfarmaaian
trensierrneción 3' v ls
le aamaraialirasian
cemercieliseción
ria la
de Is riqueza
riquasa paaquara.
pesquera. Antas
Antes da
de lale araaaitin
creeción ministerial sit-la
sóic
hebie aaistida
habia eitistide el
al Saririaia
Servicie cla
de Pa-saa
Peace 3-‘jv Cass,
Case. cama
ceme una
une |:lapan-
degen-
de-ncia dal
rlancia dei Hinistaria
1-flinisterie ria
de Agriqulttua.
Ag'ricuiitu^a.
]'|'lL1Cl'lCi-'5 mnsaas
Iviuches rnusees yv aaadamias
academias qua
que inaluyan
incluyen aatisitlacias
actividades aian-
cien-
tiilicas-en sus pragrarn-as
tiiliaas-an pregrernas tla de Lrabaja,
trebeje, iiaaan
tienen taniiiian
también diirisianas
divisinnes
deriicedas ae la
darliaacias ia pasquaria.
pssquerís. Entra
Entre ias
las mas
más famasas
ferneses sa
se aausidaran:
censideren:
“The British 1'-'lusanm"+
“Tha `.-.'vi:isenrn"† “Tha
“The U. S. it-iatianal
Pietienel Musaurn",
Museum", “Tlia “The
Califarnia .-taadamy
Caiifernie .-icedemv atei Saianaa",
Science", "The
“The Smithsanisn
Smithsenien Musaum",
Museum",
"The Musaum
"Tha Museum a:E ef Zaalagy
Zeeleggr at
cf tha
the University at
ei lirliahigan",
ifiiciiigan", ata.
ete.
En astas
estes musaas
ntusees 3' aaatlarnias
ecedernies sa
se rasliaan
reaiiesn pragramas
pregrernes da
de aita
elta in-
vestigación iatialagira
sastigaaian ictieiógice 3-3,- afinas
efines
íì
ii 58
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
1.--Les raaursas
1.--Las recurscs irfiatcigiras
ìrfieìógires 3;si la
ia alimantaal-an
siìrnentnctdn humans.-
humana.-
Es mridania
evidente qua
que uua
une da
de laaprahiamas
inaprelslernas m;-is
mas graves qua que an-arua
sirente
actualmente is
aatuiilmaata ls humanitiad
humanidad as es ai
si ria
de la asaaaaa
escasea tla
de aiimaatas,
siirnentes, is
le
creciente asplasiaa
araaiama esplesión clamagrafira
dernegraiice quaque sa
se ragistra
registra sahra
seiire nuastra
nuestra
Étareta asti
gllaaata está may
muy lajas
iejes u
de padar
peder sar
ser aquilihrsria
equiiilsrsrla par
per anun similar
sinttiar
erernsnte ria
araimanta de las
les raaursas
recurses aiimaatarits.
aiirncntarins. prasaatandasa
presentendese aamacame aa-
ee-
reiedó ila
ratariii de asta
este tlasaquilihrla,
desequiiihrie, alei hamhra
hambre 1; la tlasnutririan,
desnutrición, qua
que
Ióiicantcnte as
lfiilaamania 'ss haaan
hacen prasanias
presentes primara
primera an
en ias
tes paisas
paises ria
de asrasas
esrsses
ricuriies aaturalas,
riaunas naturales, raaavahlas
renevaiiies ae iaaipia-ma
incipiente taaaaiagia.
te-cneiegia.
Dantra Ill!
Dentrn de ias
¡cs rarursas
rerurses alimantarias
aiirnentsries qua
que busaa
busca a]el hamhra
iicrnbre
para suhsistir
subsistir salurlahla
saludable 5-’tr pmciurtiramaata,
prnductiramente, sun
sen las
les ria
de urigan
erigen
animal 3' aanaratsmanta
ceneretseients ias
las raapratai-ias
rceprctei-ias las
les mas aalia-sus.
salte-ses.
' Le taanalagia
La tccneiegia matlarna
tnederna al lntantar
intentar avaluar
evaluar ias
ies raaursas
recurses ali-
sii-
mtmtatlaa qua
tnantaries que aatuaimanta
actuaitnente Eiti5‘l.t'n
eitistt-n sahra
sehre la tiarra,
tierra, 3- a1el astimar
estimar
ci ritma
cl ritnie dade su inrramaaia,
incremente, asi rams eernn su aispaiuhilitiari
dispeniiiiitdad iuiura
iuturs
para una pabiaaiim
pitta pebiación humans
humana aada
cada varver mas
niis ararianta
creciente 5;1.- hamhrian-
hambrien-
ta, ha ilagada
tn. llegada- a la
is inquiaianta
inquietante aanalusian
eenrlusión tlade qua,
que, salsa
salve riasauhri-
descubri-
mienle iartuitas
mlanta iertuitcs ae aaantaaimiaazus
aeenteciinientcs trasrantiaruas
trascendentes impraaistas;
irnprevistes;
en uh
tltt un lutura
iuiurn aaraana
cercana astsramas
esteremes airantanda
airentendc ai el iamihia
temible iantasma
fantasma
del hamhra
dal hainiire can
cen las
ies aarartaras
caracteres mas
más trigiras.
tragices.
Sin amharga,
embargo, si las aativitiatias
actividades agtapaauarias
agrepeeueriu 3-v aiiaas,
siines, aful
aiui
iiicretnentsdss al méurima
lntramantadss máidrne par
per la
te iaaaalagia
tecnnïegis mattarna
rncderna nu
ne saa
sen aa-
ca-
paces cla
paata de satisiaaar
satisfacer las narasitladas
necesidades aiimaatsrias,
alimentarias, nl las miaimas,
minimas,
tlsi hamhra;
tltl hambre; la le humsaitlarl
humanidad riaha
debe tarasr
tercer su miraiia
mirada haria
hacia las
ies ma-
me-
ras grgi aguas raaiinantalas,
tss rentinentales, an
en damanda
demanda asde las
ies rarursas
recurscs .pasqua-
.pesque-
ret y aiinas,
rat afines, cama
carne una asparsnra
esperanza anen is saluaian
selueien tia
de su pra‘a1a-
prehis-
mótlca aIitnanta1'1a-
mitiaa alimentaria.
59
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
El optirnismo
optimismo derivarle
derivado do
de la solurion
solucion propuesta, deb-e,
debe, sin
embargo, ser tornado,
tomada, eon
con la mayor eaurela,
cautela, si ciesearnos
deseamos que se
eonvierta an
convierta en grate
grata 31p perrnanente
permanente reaiiciacl;
realidad; en efeoto,
efecto, si ei
el hom-
hern-
brecotncie Ila
'nre'eorne1e le insensaie:
insensetez de olvidar el prineipio
principio universal fie de
conservar grp esrpiotar
conserve: etitplotar raeionalrnente
racionalmente los reeursos
recursos naturales re-
novables, grjr en el oaso
novaloles, case que nos oaups
ocupa los
ies reeursos
recursos pesqueros;
pes-queres;
peco o neda
poco nada habrernos
habremos Iegrarlo.
logrado. Aunque el mayor peligro
peiigro que
afrontan los reeursos
afronran recursos pesqueros oxistentes
existentes sabre
sobre e1
el orbe, es ie-
La-
dudabieineaia la sobre-pesea;
dudnbieincnte sobre-pesca; no podarnos
podemos dasestimar
desestimar en abso-
luto la i-ngereneia
ingerencia negaiiva
negativa o destructive
destructiva que sabre
sobre ellos pueden
tener otro-s
otros parameiros,
parenietros, tales eomo
como la rontaminaeidn
contaminación 3; 3,* poiuoifin
polución
ambientales. qua
arnbientales, que tan
inn gravementq
gravemente aferten
ofertan a la masa hidriea
hídrica "me-
ine-
diterránee 5'v oaeanioaq
wiiterranea oceánica, partioniarmenre
particularmente en 1-a
1-e rona
zona lizorai.
literal.
Por l.'11rirno..
último.. Ea la falta do
de infraestruatura
infraestructura investigatoria' eienLi-
cienti-
fica psrtieulannente
fiea perticulannente en los eempos campos hid:o-hiolfi-gieo
l'iid:o-biológico grjr bio-eeaiih
bie-ecoió-
giro, eonstituye
gico, constituye on un agrairante
agravante qua
que ateuia
atenta aontra
contra la
le conservation
conservación
3,v eI
el inerernento
incremente do de 1as,pob1aoiones
las .poblaciones ictioiégicas
ictioiógices en el rnundo.
mundo.
Debe haoerse
hacerse puas
pues una eonoieaeia
conciencia nmjirersal
tmjversal sabre
sobre 1a
la nece-
siciati
sidad de tener una po1£Liea
politica conservaoionisla
ronservacioniste 3',v fie
de expioteoion
explotación
raoional
racional de las
los reeursos
recursos i-:ti+:os_.
icticos, para que ei
el hombre pueda
puede man-
reen-
tener eon
con jusufieaoion
justificación so
su opiiniisrao
optiniisnio en considers:
considerar ios
los re-zursos
recursos
hidrobiologiaos
hidrebielógicos eoino
como una esperanza rie
de soiaeion
solución frente al
el pro-
blerna
blema alimentario raundial.
mundial.
3.—1i.'J
2.-El p-e-5ea<le
pe-Gcado ea-mo
como ali'rnento.-
eli'rnent-e.- Con e:-rrepeien
e:-tcepción rle
de algunas
espeeies
especies ioiiologioas
ictlológicas qae
que por su naiuraieza
naturaleza son toxloss
tóxicas oe vene-
nusas,
nosss, 5'5-' otras qua
que sin serlo puerien
pueden adquirir eventuaimente
eventualmente este
aondieirin
condición por
per eonrarninaeion
contaminación bielogiea
biológica o poiueion
polución quimioa;
quimica; todo
pea
pez en general, clebe
debe oonsirierarse
considerarse coma
corso un aiimento
alimento de excep-
eional
cional oalidad
calidad 3rp vaior
valor nutritive.
nutritivo. '`
Es decir 51
si eurnplimos
cumplimos con no-1-mas
normas téonloas
técnicas requeridas
para iograr
lograr una adecuada oaptura,
capture, aeondieionamiento,
acondicionamiento, transpor-
te 5'p oomesoialiraeion
comercialización dei
del peseado
pescado fresco, reirigerarlo,
refrigerado, eongelado,
congelado,
seen-saladoj
saco-salado, Iiofilisado
iiofilissdo o en eonsewa.
conserva. ale,
_clc, podremos estar segu-
ros dode que nuestra aaiud
salud 1' vigor estarari
estaran aseguradas, y_v que noes-
nues-
tras espeetativas
espectativas de rclegusiadores
degustaderes habran
habrán quedadu
quedado amp1;iaman-
ampliamen-
te setisfeohas.
satisfechas.
iii
ílì 60
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Si bien as
51 es cierta
cierto qua
que ca
en una avaluacion
evaluación dagustativa
degustativa inter-
iriene an
viene en alto grado la s-abjatividad
subjetividad dei
del caasumidar,
consumidor, tarnbiéa
también es
cm-rs-¦_-tn qua
QUITE-glu que par
por lo manas
menos en e! el constrain
consumo cle
de peacada
pescado iresca
fresco se
padria establecer en general una ralacian
podria relación directs
directa entre e1
el grado
de frescara
cle frescura 5'y ia
la esquisitaa
esquisitez dal
del pescado.
Personalmente pie-nso
Persanalrnenta pienso qua.
que. ai rnargcn
margen de las escepciones
excepciones qua
que
lt-ero-os hecho mansion,
harn-as mención, no hay pa-scada
pescado oesagrarlabia
desagradable auancia
cuando es-
te se consume recién
recien capturacla-
capturado-
Aparte de la
lo indicacla
indicado debenias
debemos recanocer
reconocer qua
que resultaria
restdteria
improcedente esrablecer
lrnpracedenta establecer ans.
una relaoiaa
relación de priaridadas
prioridades en fanoidn
función
da [as
de las praferancias
preferencias gastranornicas
gastronómicas qua que sabre
sobre la le carna
carne da
de pasca-
pesca-
do puccla
da puede asisilr;
eitistir; an
en afacta,
efecto, lIL1I'lqLlE'
ttunqttc ias nisyarias
ntaporias puedan prefa-prefe-
rir pescados do de carna
carne blanca, dade Eirrne
firme ta:-itura
te:-tturs ao sabor
saioer deliaadaz
delicadot
estisten rnuchas
eaistea muchos parametros qua que iatarvianen
intervienen an en estas preferen-
cias degustativas, taics comacomo habitos.
liãbiios. traclicidn,
tradición, condiclan
con-di-:ión per-
sonel, etc_
sonal, etc Esrista
Estiste par
por ejempla,
ejemplo, genie
gente quaque prafiara
prefiere el pascada
pescado de
mar, atros
otros siaambargo
sinembargo no cam-biarian
cam-biarien una zrucha trucha de agua clut-dul-
ce par
por ninglla
ningún otro potaje
poteje de p-ascada
pescado marina.
marino.
Si hay quleaas
quienes praiiaran,
prefieren, corna
como yafra la
lo indicamos, paces
peces de
carnes blanoas,
blancas, compactas 1-"1-' do
de suave snb-or;
snher; otras
otros an en carnbia
cambio
se inclinan par
sa por las
los pescadas
pescados de sabor fuarlie.
fuerte. Algunas
rftlgunos paces
peces
son rachaaados
rechazados par por scr
ser rnu;-
rnug- espinasas,
espieosos, uo tener huesas
huesos dade ca-
co-
lor i-'arde_
lar verde, o la oarna
carne pignientada;
pigmenteda; no cbstante
obstante laio agradable qae que
puede sar
puecie ser el sabor da
de su carne.
Hay quienas
I-lap quienes rachaaan
rechazan deterzninadas
determinadas aspecies
especies icticas, sf:-la
sólo par
por
dejar, luago
luego da
de la degustacidn
degustación an
un sabor qua
que recuarda
re-cuerda ae la
le tiarra
tierra
-o al ‘llilflga
a fango icarpas,
(carpas, lizas,
lisas, e|:c.lI,
etc.lI, para atras
otros an
en carnhla
cambio no tlane
tiene ira-
irn-
portancia asta
portancie esta canclicion,
condición, 3' an
en tado
todo casa.
caso. en la crianza artificial
artificial
de paces
cla peces suelan
suelen elirninarse
eliminarse astas
estos tleiautus
defectos argsnaiaptlcas
orgsnoléptlcos median-
te una hrava
ta breve purga alirnentaria,
alimentario, pravia
previa a lale cornercialiaacian
comercialización y jr
consumo.
cansurno.
En algunns
algunos cases
casos 1:-aces
peces marinas
marinos coma
como el peje blanca
blanco 3p si-
milares dei
milarcs del genera
género Caulalatiltis,
Cauiolatiltts, suaien
suelen tanar
tener an
un cierta
cierto sabar
sabor ae
yodo, clarivsdo
yado, derivfldo Probablemenla
Probablemente sin
de su regimen
régimen alimentario predo-
produ-
miaanternente a base de
minantemente cla algas marinas ricas an
en este eleraanta,
elemento,
el cansurniclar
al consurnidor qua
que no sa
se acostumbra
acastumbra .1 asi;
este sabor
sabar sueie
suele recha-
ílì
ii} 61
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
zarlos. Eu
carlos. En algunos casos ciartas
ciertos paces
peces dei
del ganero
genero Sphoarodas
Sphoerodes p-e.
resulta losica
rasulta Lesico particulartnenle
particularmente: cuando son capturadas
capturados en esta-
de rle
do de rneduraciou
rneduracìen gonodica.
gonådica.
El pescaclo
pescado 3;
jr so
su cfll1.sumo.—
cfillsume.- Erristen
Existen includablarnenta
indudablemente regio-
nes donde las
nas los pob-larloras
pobladores son consurnidoras
consumidores oatos
netos dal
del pascado,
pescado,
otras an
en catnbio,
cambio, donde
dende las praferencias
preferencias van hacia las carnes
rojas, esias
rajas, estas rliferencias
diferencias slaernbargo,
sinernbargo, no estaa
están asociadas aeaesa-
necesa-
riamente a la capacidacl
riarnanta capacidad economics
economica rla
de las genres.
gentes.
En al
el casa
caso particular do
de nuestro pals
pais gr tanieodo
teniendo an
en cueuta
cuenta
que nuastros
qua nuestros racursos
recursos pacuarios
pecuarias son insuficientes para dar solu-
cion aclecuada
adecuada al problerna
problema altrnentario
alimentario 3:3.' an
en particular a la in-
geeiiñn dc
gestion de zocprotainfls:
eoepreteínes: se hare
hace imprescinclibia
iniprescindilsie incantivar
incentivar 3 pro-
rnover el coasumo
mover consume no solo cla
de pescado propiarneote
propiamente dicho, sino da
de
todos las
todas los organisraos
organismos acuoticos
acuáticos qua
que pueclan
puedan sea
ser utiliaados
utilizados para
fines aliman:arias.
alinieníarios. Para
Pere asta
esta politics.
politica aliraentaria
alimentaria requiare
re-quiere da
una illfiraastructura
infiraestruetura adecuaria,
adecuada, quaque cubra las
ies aspectas
aspectos de inves-
tigacion hidrabloiogica
hidrebloiegica 3*
3-* tecnologica, obras portuarias yr gr servl-
servi-
cios corraspandiantas,
cias correspondientes, carreteras. transportes, Iineaiinea del frio, ar-
tes cle
lies de pesoo
pesca ienzbarcaciones
(embarcaciones g.-5- aparejos},
aparejos), sisteroa
sistema fr politlca
politica ada-
cuada rla
de promacion
promocion 1: cornarcialisacion.
comercializacion. etc.
Al rnargan
margen dcde estas conslderaoionas,
consideraciones, Io qua
que puaoe
puede incremen-
tar evidenzamenta
eeidentemente el hobito
hábito de consurno
consumo rial
del pascada
pescado es un pra- pre-
cio de cornpra
oio compra qua
que sea accesibla
accesible a las may-arias
mayorías popularcs.
populares. 31'3' qua
que
el artioulo
articulo llcgua
llegue fresco 3-'
1-' eon
con facilidad al consumidor.
Para lncremantar
incrementar el consumo
consume do de pescado rafrigerado
refrigerado 51' so-
se-
lere todo saco-salarlo
bra seco-salado area
creo qua
que lo mos
mas importance
imponente ases tambion
tamiiien una
adecuada proniocion
aclecuoda promocion 1: pracios
precios bajos. I-tespecto
Respecto ai consuroo
consumo dade
pescado en consarvas,
pescada conservas, crao
creo qua
que el factor lirnitante
limitante mas
más importan-
te para lograr aita
sita produccion
producción gr1.' bajo costo lo constiiuy-an
constituyen ias
ios
envases.
anvases.
3.--Valor autrillvo
nutritivo alimanlario.-
alimentario.- :11
¿il rnorgen
miãsgen dode las consi-
deraciones organoioplicas
daracianes organeiéplicas qua
que con tanto antusiasrno
entusiasmo sa se nan
han ax-
eit-
pueslo a favor
puaslo facer cle
de la carna
carne rle
de peacaclo,
pescado, results
resuita afui
aiin roos
más impor-
tante hacar
taota hacer alusion
alusión al valor aiirnantario
aiirnentario dc
de osta;
esta; an
en afecta,
efecto, el
alto contenido da
de protainas,
proteinas, 3: la prasanria
presencia da
de carbo-hidratos.
carne-hidratos. gro-
gra-
aas, minerales, vitaminas, eta;
sas, etc; asi corno
como su gran digestibiljdad,
digestibilidad,
revelan qua
ravalan que la carne rle
de los paces,
peces, an
en general. constituya
constituye un cs-
err-
ceiente alitnaoto.
ceieate aiirncnto.
62
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Aunque el aspeoto
Aunqua aspecto qua
que presents
presenta la carno
carne do
de peseado,
pescado, coma
como
ya io indicararnas,
indicaremos, es variable, gr
p su sabor
sebor tambion
también lo es, estas
variaciones so
variaoiones se dal:-en
deben a factoros
factores laios
laica coma
como espe-cio,
aspe-ole, habitat, ho-
ha-
bitos alirnoirtarios,
bitoa alimentarios, estado biologico,
biológico, sane,
seno, etc; sinembargo. -las
oorartoristioas do
caracteristicas de su composioion
composición quimioa,
quimica, oondiclonantes
condicionantes do
de su
valor alimentario, son mos
mas ostablas.
estables.
ifiisi p-or
Asi por cjornplo,
ejemplo, ol
el poscado
pescado an
en general rovcla
revela ostar
estar consti-
tuido par
por an
un fill‘-‘o
ótlit a 32% do
de agua, la mayorio
mayoria do
de nuastros
nuestros paces
peces
pnloglcoe acusan on
palágiroa en su compo-sieion
composición olfraa
cifras qua
que eslon
estan alredodor
alrededor
del res
dal 75% o ligeramenia
ligeramente manor,
menor, respects
respecto nri an
su oontonido
contenido do
rle agua.
Los paces
Las peces bonionicos
bcntónicos muestran, por el coatrario,
contrario, cifras mos
más al-
tas rospooto
ias respecto ai
al oontanido
contenido do
de agua.
Los protein:-is
Las proteinas varian par
por lo general antra
entre no l3',>i-
13% 3'p este
Elite
como oontenido
oorno contenido on
en la carne; cstaodo
estando por ojcroplo,
ejemplo, el
ol porcentaja
porcentaje
do proleinas
de proteinas do
de nuestra oaballa
caballo (Scornber
(Scombcr -- ¬-- Pneumatophorus
Pneumaiopliorus —
-
jaloonicus peruanus J. 1; ll.)
jepanious IL) entre lEl.5',%i»
iil.ä',`›i- yji 19%.
låfiii.
Los hidratos do
Las de carbono arusan
acusan por lo general valores may
muy
bajos qua
bujn-s que no sabre-pasan
sobre-pasan par
por Io
lo general al
el l',ii-,
l',1i-, on
en todo ca:-io
casa olcl
higado en las
los paces,
peces, oonatituya
constituye la vicera
viccra donde sa
so acumulon
acumulan cs-
es-
tos bajo Ia
ios la Iorma do
de glloogeno.
gllcógeno.
Las grease
grasas acusan gran varlacion
variación en su aontenido
contenido ea
en ol
el pas-
pes-
cado, dopeacliondo
codo, dependiendo eate
este do
de iaotorao
factores tales coma
como la espooie,
especie, ei ha-
bitat qua
que frecuantan,
frecueutan, su rogimen
'régimen alimontario,
alimentario, 3-
3 e1
el estado biolo-
bioló-
gico par
glco por el
ei qua
que atraviesan, aiendo
siendo on
en este sontldo
sentido elcl proceso re-
productivo el quo
productive que mos
mas lnfluye
influjfe an
en el ritmo dode eculnulaclon.
acumulación ao
desgaste dal
del tejido adipose.
adiposo. For
Por ejemplo, para los salmooes
salrnones so
se
registran valoros
registrar: valores tan "altos,
altos, .provias
.previos oi
al proceso reproductive,
reproductivo, oo-
co-
mo l'i.il';-ii
1'i.ii';-ii da
de grasa on
en sus tojidos:
tejidos: bajando este tenor enormo-
enorme-
mente despuoa
mania después do de cumplido el acto reproductive.
reproductivo. Sin.
Sin embargo
algunos bacelaos
bacalaos do
de,1a
lo Iumilla
familia Gadidae
Gadidao y
jr truchas do
de la Iamilia
familia
Sa1monidae,, muestran norrnalrnonto
Sa1monidaa,, normalmente valores do]del orden dol
del UB5-‘o
0.3%
3;jr 0.‘?-iflii-.
a.'i'-iiit-. respeotivaroeote.
respectivamente.
Los minarales
Las minerales represeutan
representan un poroeutaja
porcentaje may
muy bajo en las
los
peces, ouando
peoes, cuando so
se analiaan
analizan sus tejidoa
tejidos blaados,
blandos, no 1-legando
llegando este
sino olredador
alrededor dal
del iEFF.>;
iåiiit en cambio, an
en las partas
partes duras oomo
como son
hueso 3;
huaso jr oscamas,
escamas, oste
este pueda
puede a1~ca.n.1ar
alcansar cifraa
cifras coma
como o1
el 3%,
3%. o mos.
más.
63
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
La presencia do
de fosforo
fósforo on
en los tejidos blandos dal
del pea
pes as
es
considerado lmportanto
oonsidorada importante an
en la nutricion;
nutrición; sin embargo, csto
esto no
quiere decir que todo ol
quiora cl fosforo
fósforo do
de las
los paces
peces esto
esté representatio
representado
par salea
por sales forforadas asirnllabl-es
asimiiabl-es en su totalidad 3 qua
que [par
¡por tan-
to so
se asigna
asigne a la carna
carne yjr especialmentc
especialmente a los caldos dode cal:-t-see
cab-esas
de poscado
do pescado anun ez.-rtraordinario
extraordinario valor coma
como alimeotos
alimentos reconstitu-
vcntes 3r
ycntas jr tonioos
iónicos nouro-carobralos,
neuro-cerebrales, dodc acuerdo a la orecncla
creencia po-
pular.
'Ya liarnos
Ya hemos ‘in-tlicado
'indicado qua
que cl
el aparento
aparente efecto reconstiuiyonte
reconstiuijfcnte
que producen estas sop-as
sopas conccntradas
concentradas hachas
hechas a base de cabezas
do ciortos
de ciertos pccos
peces coma
como las
los Lramb-oyos
Lrambojros yji borraclioa
borrachos ineluirlos
incluidos on
en las
familias [llinidae
farnilias Clinidae grjf Blenniidae,
Bienniidae, rcspactivamonte,
respectivamente, puerlc
puede esiar
estar asa-
asc-
cíado a la sintomatologia
ciada sintomatología producida por la ingestion
ingestión de ciartas
ciertas
to:-tinas {mytllo-tcutinas
to;-tinas fmjƒtiio-toxinas 3;1,' otras] qua
que producer!
producen una lave leve intoxi-
cación an
cacion _en -las -parsonas
-personas acostumbradas a consumir estas estos potajes;
intoxicación manifcstada
intosicaoion manifestada par por suofio,
sueño, oervlosismo,
ncrviosisnio, enitaeion,
caitación, su-
doración, etc.; siglnoa
doroolon, siglnos ostos
éstos qua
que euol-on
sucl-cn oar
ser -atribuidos a anun .p0do-
.pode-
roso efaoto
efccto reconstiluyente
reconstituj-*ente dal
del alimanto
alimento referitlo.
referido.
For lo demos
Por demós las parias
partes duras dc de los paces
peces son ricas on en di-
versas sales
vorsaa salas minarales
minerales tales coma
como cariionatos,
cariionstos, 3*ji fosfatos do
de Cal-
Cai-
cio 3'jr Magnesia
Magnesio con adicion
adición dode finor
fiuor etc., qua
que sirven para dar
respaldo a la [ormacion
respalda formación 31jr croc'uniento
crecimiento do de loa
los huesoa
huesos 3-jr olras
otras es-
tructuras duras- Se compruoba
comprueba tamliion
también la presenela
presencia do de Hicrro.
Hierro.
Cobalto, Cobra,
Cobre, qua
que inlervienen
intervienen an en la forniacion
forniación 1: jr funcion
función do
de 1a
la
hemoglobina 5-‘ji oonseouontcmoato
liemoglobina consecuentemente son lmportantos
importantes para la fun-
cion rospiratoria.
ción respiraiorìa. Dtras
Diras funcionas
funciones importantos
importantes coma como Iala osmo-ro-
osmo-rc-
guladora puodcn
pueden cumplirse can con la intervencion
intervención do de ciartas
ciertos ale-
cle-
mentoa coma
rnantoa como sodio, potaslo
potasio gr calclo
calcio 3'ji cloro:
cloro; tarnbi-on
tambi-ón puoden
pueden in-
tcrvcnir an
tarvenir en miniroa
minima proporcion
proporción -clemantos
elementos coma como el boro,
bere, alumi-
nio, zinc,
ainc, arsonica
arsénico 3jr at:-as
otros olementos
elementos tr:-.-teas.
tr:-_-isas.
Las vltaminas
vitaminas tienen an un rol irnportantisirno
importantísimo on en las fancie-
funcio-
nes rial
del arganisma
organismo de los paces
peces yjr loglcamenta
lógicamente su dcficienoia
deficiencia trao
trae
consigo seriasenfermedades
serias`enfermedades 3; jr anormalidades rlenominadas
denominadas en
forma ganorlca
Iorma genérica avitominosis.
avítaminosis. Las vllanunas
vitaminas mosmas import-autos
importantes so se
incluyen on en el grupo dode las Iiposolubles
liposolubles tal es el casacaso dode 1ala
.Ft,_D, E, 3'ji ii; en carnbio
A,_lJ, cambio las dal
del grupo ltidrosolublea,
ltidrosolublec corrosporl
corrcspon
den mayarroenta
mayormente a las do] del complajo
complejo B 5' 1,' son lmportanlisimos
importaniisimns
para la nutrioion
nutrición yjr otras funoiones
funciones dcnde
donde predominasitomente
predoininasiternente in-
terviene el slstama
Lervieno sistema narvioso.
nervioso.
64
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Es importanto
importante rocordor
recordar qua
que ol
el higado dc
de los paces,
peces, as
es una
viccra on
vicora en la quo
que sa
se conccntra
concentra gran cantidad do
de vitaminas del
grupo liposolublc.
ltposoluble. on
en especial la A gr3 D.
-l.—Loa racursos
4.-Los recursos poaquoros
pesqueros gr3; oi
el hombre.—
hombre.- For
Por lo
ie citpuesl;-a
expuesto
anteriormente Ilegarnos
antoriormentc llegamos al concopto
concepto dc de quo
que las
los rccursos
recursos preque-
pesque-
ras, para un pais
'pais oualquiara
cualquiera 5*y on
en particular para aquailos
aquellos onen
vias do
vies de desarrollo, representan una vollosa
valiosa fuente do
de alimentos
aaoprotoicos, olcrnentos
aooprotéicos, elementos tan deficilarios
deficilnrios onen la dieta
dicta alimentarla
alimentaria
de la ]]'t£l]l'DI'lB
do mayoria do de las
los pueblos do
de la tiarra.
tierra. -
En otros casoa
casos coma
como ol
el do
de la
ta anchoveta
anehoveta poruana,
peruana, la
ia catastro-
to tat
te tal vea catuva
estuvo a punto dodc produclree,
producirse, do
de no haborse
haberse aplloado
aplicado
aún a tiarnpo,
aon tiempo, vodas
vedas da
do protaccion
proteccion al mornento
momento do de prosentarso
presentarse
los signos do
las de deplecion,
depleeidn, evitando qua
que or-ta
ésta llcgose
llegase a las
les limites
en qua
on que so se Lorna
torna irreversible el fcnorncno,
fenómeno, oomo
como oonsooucnoia
consecuencia do de
haberse rota
l'1HlJE~l‘Se roto totalma-nte
totalmente ol
el oquilibrio
equilibrio bio-ccologico.
bidecnldgico. Para
Pero quion
quién
puede esegurar_qua
pneda asegurar _que no volvereqjnos
volveremos a afrontar este peilgra
peligro on
en ol
el
caso do
casa de la sardine,
sardina, merluza u otros, con clel agravanta
agravante dode ear
ser ostas
estas
por su naturalera,
par naturaleaa, as-pecies
especies destinadas al oonsumo
consumo dlracto
directo ‘par
por cl
el
hombre.
65
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
de nuastras
da nuestros racursas
recursos pasquaras
pesqueros mas
más impartan1.as
importantes aan
con a1
el abjata
objeto
da p-radar
de poder advartir
advertir las
los paligras
peligros da
de claplaaian
depiceion franta
frente a una sabrasobre
pesca. Sa
peficfl. Se raquariria
requeriría dade un aanaaimiania
conocimiento integral da de nuaslras
nuestros
ambientes hidriaas.
amhianta:-I hídricos. asi aamu
como alel da
de las
los “1.:51i1|J-Dl'm5"
"eslabones" bialaglaas
biológicos
pertenecientes a las "aadanas”
partanaaiantas “cadenas” trfifiaas
trofieas qua
que an
en allas
ellos aparan
operan
Sabamas qua
Sabemos que sun
son rnuliiplas
múltiples las
los pariumt-was
parámetros que
qua da
de una u atra
otra
forma rastringan
{arms restringen ao su1u1:-m
anulan la pradualividsd
productividad da
de las sguas
aguas asi
aarna a1
como el inaramanta
incremento cla
de las pablaaianas
poblaciones Eatiaus
icticas qua
que an
en allas
elias vivan;
viven;
conocemos famhién
aana-aamag también da
de aaraataristiaas
caracteristicas ambiantalas
ambientales grjr aandialanas
condiotonea
lo-ìologicas qua
l:1-ialagiass que influyan
influyen pasltivamanta
positivamente para qua
que las-pablaaianas
ias- poblaciones
de
da peces
paaas mejoren
majaran jr3' se
sa incrementen.
imrramantan. Estos
Estas parametros
parématras que
qua influ-
yen
yan positiva
pasitiva oa negativamente
nagativamanta sabra
sobre ls
la praduatisidsd
productividad dal
del agua 5rjr
los arganismas
las organismos qua
que an
en alifi
siii: sa
se sustamnn
sustentan sa
se ra[iaran
refieren :1a uspaatas
aspectos
tales cama
tslas como tamparalura,
temperatura, salinidad, lumlnasidad,
luminosidad, tansian
tension da
de gasa:
gases
fitilas disualias
útiles disuelìos an
cn al
el agua, intansi-dad
intensidad 3:3.* fraauanais
frecuencia da de al?1ara.-
aflora-
mientas, aantidad
mlantus, cantidad da
de nutriantas,
nutrientes, planaiun
plancton 1:jr utrns
otros argnnisnxas
organisntos
útiles pars
llitilas para la alimantaaian
alimentacion da
de Ias
los peas-s.
peces. A.Pt tacia
todo alla
ello l]ElU..11‘.-'
naturalmen- IhlI‘11E‘J'.L-
te sa
la se suman Iaataras
factores qua
que puadan
pueden sin:-star
afectar mas
reos ao manas
menos grave-
mente a la prnd|.|r:1viidad
mania prnduclviided da]del ngun
agua 5*ff :1a is
la pfndtlflfiififl
produccion da
de paces
peces
tales aama
talus como Ia
la aanlaminaaian
contaminacion bialagiaa
biologica 3-‘3-' paluaian
polucion quimiaa
quimica 3*3' sa-
se-
hre-pcsca par
bra-pasaa por al
el hambra.
hombre.
Toda as-ta
Tamils esta aarzrplaja
cenrplcja intaraaaian
tnteraceion da
de parimatras
parámetros qua
que determi-
nan al
el asi-sda
estado y magaitud
magnitud da
de Ins
las pahlnalanas
poblaciones iaiialagiaas
ictiologieas padria»
podria-
mas intantar
mos intentar rasumirla
resumirla an
en farms
forma may
muy ganérias
genérica rnadisnts
mediante una
conocida asprasian
aanaalda espreston matamfitiaa
matemática qua
que diaa:
dice:
a†=s|(a+G)--{C+Ml.
5~=s|(a.+GJ--{C+MI+.
En danda:
donde:
ti- :- Pass
5- Peso dal
del stack
stock diqwanibla
di@-onible ao aapturabla
eapturable al fin
fin dal
del afia.
año.
5-I -- Peso
Pasa dal
del stack
stnclt dis-1:-anihla
disponible ao aapturabla,
eapturable, al iniaia
inicio dal
del
año, dasaarténdasa
afia, dcscsrtándose aquaflas
aquellos paaas
peces qua
que par
por taiia insu-
ficiente quadan
fiaianta queden lib-arsdas
liberados dade las.
los sparajas-
aparejos-
A = incremento
IflE1‘EII'l-EEHIZU anuat
anual da
de is
la pnblaaian,
poblacion, luaga
luego -is
de qua
que Ln-
in-
greso a1
grusa el stark
steel-t da
de raa1uiamian1n.
reclutarniento.
66
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
G = lnaranranta
Incremento an
en pasa
peso da
de la pablaaian
poblacion SI duranta
durante a]
el afia.
atte.
C = Pasa
Peso pardida
perdido an
en al
el stack
stock par
por 1a
la aaptura
captura aaual-
anual-
'‘x¬t
id = Pasa
M Peso pardirla
perdido par
por canaapla
concepto da
de muarta
muerte natural
natura] duran-
te a1
1.a cl afia,
año, sia
sin inaluir
incluir an
ett alia
ella la aaplura
captura par
,por al
el hombre-
Sagun la
Segdn le rafarida
referida Iarmula
formula vamas
vemos qua
que an
en las pasquarias
pesquerias haja
bajo ax-
cir-
piotacion, la magnitud axprasarla
piataaiau, eirpresada an
en pasa
peso [S-=11
[S-=} dapanda
depende an en pri-
nter términa
mer término dade la maguitud
magnitud axprasada
expresada an
en pasa
peso dal
del stack
steel: dispa-
dispo-
nible ncup1'.urahl:-\-
nihiu n capttirable- {Ev}
[Epi qua
que qrlcdfr
qttttdo fla]
del nfin
año antariur,
anterior, mas
más |:l
el in
cremcnto anual da
aramanla de la pabiaaian
poblacion da
de races
peces qua
que ingrasa
ingresa [par
por racia-
reclu-
larnianta, mas
tamiento, más ul
el ina1‘am~rn1lu
incremento an en pas:
peo: que
qua s¢;-
se ahtiana
obtiene par
por augarda
engorde
durante al
clurauta el afia;
año; mauas
menos la parrlida
pérdida an
en pasa
peso por
par la -:.-apiura
captura anuali
anual 1'
la martalldaa
mortalidad natural cluranta
durante al
el afia
año antariar.
anterior.
En In
Eu la farluula
formula rzspaasm,
cspucsla, vamns
vemos qua
qoc la rr|agnilud
roagnitod fia
de Ia
la pah]a-
pobla-
cion dispanibla
aiaa disponible 5- al iaiaia
inicio dz
de una aampaia,
campaña, dapandara
dependerá ao astara
estara
an [unaian
en funcion da
de 1a
la magrlitud
magnitud an en pasa
peso da
de la pablaataa
poblacion qua
que qaada
quedo
del afia
rlal año antariar
anterior {El},
tf-EI), as
es a’aa=r.
decir. si al
cl afia
año fué fa‘-Jar-ahla
favor-able para Ia
la
pesca y na
pasaa ne sa
se iaaurria
incurrio anen sabre-pasaa,
sobre-pesca, antanaas
entonces la magnltud
magnitud da
de
la pahlacian
poblacion dispanihla
disponible para la aampafia
campaña a iniaiarsa
iniciarse sara
sera magni-
fica an
en sus parspaativas.
perspectivas.
En sagauda
segundo térn-una.
término. si las aandiaianas
condiciones amhianialasfi
ambientalesf fisiaas,
fisicas,
quimicos 3;3 bialagiaasj
qu1'nu|:a.-s biologicasj han sida
sido Iavarabiaa
favorables para a1el araaamiaiuta
crccimicjnto
do las
du los paaas
peces 31ff aaisla
csisle cansaauantamanta
consecuentemente una ganarasa
generosa dispanibi-
disponibi-
lidad da
Iiclarl de alimanta
alimento para ellas.
ellos. éstaa
éstos araaaran
crecerán lagiaamanta
logicamente a anun ma-
yor ritma
jrar ritmo 1: alranzaran
alcanzaron rapidana-nta
rtipidann-nte las tallas qua
que las
les parmitan
permitan
ingrasar a Ia
ingresar lo pablaaian
poblacion rlr
de rrr'.?u€-as
re:-.inter {A1,
(Al, inar£‘It1T3nlEu'l£|fl5a
incrementándose an en asta
esta
foíma Ia
faima la magnilurl
magnitud dal
del stark
stoclt a uliliaars-=:
utilizarse Pa
oo 5:: campafia
campaña qua que sa
se
in cia.
SE par
Si por a1
el aantraria,
contrario, Isa
las aandiaiamaa
condiciones ambiantalas
ambientales rafarirlas
referidas na
no
son '-prapiaias
san `-propicias para a!
el aracimianta,
crecimiento, alel ritma
ritmo da de dasarrallla
desarrollo da
de 1as
los
peces sara
paaaa será lanta
lento 3' na
no padran
podran alaauaar
alcanzar apartunamanta
oportunamente las tallas
requeridas para lngraaar
raquaridas ingresar al stack
stock rla
de raaluiamian-ta,
reclutamiento, sustrayéra
sustrajfën-
dose an
dasa cn asta
esta farrna
forma dadc inaramanlar
incrementar r1-slaa]-:
cl -siocl-: cava
aura pesca
paaaa se
sa va
iniciar,
iniaiar, rncrnnindose
naarmandasa consecuentemente
aansamuantalaanla la pablaaian
poblacion dispanibla
disponible
para la aaptura.
captura.
67
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
1g'uaImaaI.a si la dispaaibilida-::'I
Igualmente dispanibilidad alimauturia
alimentaria a nival
nivel da
de pra-
pre-
duccidn primaria flfitapiauatan},
duaaiaa (fitapìancten), saauraiaria
secundaria [aaaplanataul
[aeepiancten] 31,: tar-
ter-
ciaria {argaajsmas
aiaria (tn-gsnjsmas plaaativaras}
planctit-eras) as
es maguifiaa,
magnifica, aama
ccmc aansaauan-
eenseeuen-
aia rla
cia de alum
alta diapauibilidad
disponibilidad da de nutriantas,
nutrientes, fraauantaa
frecuentes nflaramian-
afleramicn-
'tes ae inlansa
tas intensa fatasintasis.
fctesíntesís. astaramaa
estarernes fraata
frente a an
un auadra
euadre may
muy fa-
varaisic para al
aara-‘ala el augarda
engarde 3'3,' aanaaauanta
censecuente gananaia
ganancia an
en paaa
pesa [G] da
de
ia pahlaaian
1a pahiacìdn aaya
cuya aaptura
captura aa se ua a iniaiar.
inician Si par
per al
el aantraria
centrarie
isa aaudiaianaa
iaa eendicìenes ambianialas
ambientales aauatiaaa
acuáticas aa
ne san adaauadas,
adecuadas, la dispa-
diapü-
nit;-ilidad alimanlaria
rflbilidad alimentaria sari:
serft dafialaiua
deficiente 3 las paaaa
peces aa
ne padrau
pedrdn in-
cremcntar su pas-2::
aramantar pese y al
el da
de la pasaaan
pebtacidn auya
cuya aampafla
campaña sa
se claha
debe
tmctar.
unazar.
Par atra
etre Jada.
iade. si Ia
te aaptura
captura da
de paras
peces ([3]
([2] fm;
fue axaasiva
excesiva aI
el
añd autariar
afia anterier a Ia
la aampafia
campaña qua
que aa
se ra
'ca a iniaiar,
iniciar, dahida
debida a una ma-
tna¬
yar afiaiauaia
gar eficiencia dal
del asfuaraa
esfuerza dade pasau,
peaeu, sa
se hahra
habre praduaida
producida l.am'hiéu
tantbiett
una marrna
merma praparaianal
prepercinnai a astaeste asfuaraa
esfucr:-se da
de -pasaa,
-pesca, an
en al
el pasa
pese da
de
la pablaaian
pebiseidn quaque ua a sar ser abjala
ebjetc da
de aaplura.
captura. Ea En casa
case aantraria,
centrarie,
es daalr,
as decir, da
de aaptura
captura inaufialaata
insuficiente anen al el afia
ana qua
que praaada
precede an 1ala
campaña par iniaiarsa,
aarapafia iniciarse, antanaas
entences quadara
quedará an un auaadanta
excedente dade par-as
peces
del afia
dal añe aulariar
anterior qua
que iaararaanlara
incrementará la te rnagnilucl
magnitud dal
dei aiaak
ateeic auya
cuya
cntnpana sa
aam_aaaa se va
en a nuaaar.
iniciar.
Par filtirna,
Per última, si Ia ia martalidad
mertalidad {M}
Hd) rla
de la p-ahlaaiaa
p-ablación iatiaa,
ictica, da-
de-
htdu a pradaaiaa
hiaa prcdaciün animal, aniarmadaaaa
enfermedades infaaaiaaas
infeecieses ae parasitarias.
cambies ambiantalas
aarnbias ambientales hrusaaa
hruscea y axtramas,
extremas, at.a.,
ete., as
es fuarta_
fuerte, signi-
ficará tan1:bia.u
fiaara tan1:bii-En una.
una Iuarta
fuerte marma
merma an
en al
el pasa
pese da
de la pablaaian
pebtacidn auya
cuya
pesca asiai
pasta está par
per
En la madida
Eu medida an
en qua
que la marlalidad
mertaiidad afaala
afecte la magnitud dal
del
stack, sa
sic-clt, se praduaira
preducird Ia
ia marma
merma an
en a'l
ci pasa
pese da
de la pablaaian
pablacidn qua
que nas
naa
dispunerncs a pasaar.
dispanamas pescar.
En asLa
esta aampliaada
eemplicada intar-aaaian
inter-ttccidn da
de parilrnatras,
parftrnetrus, anus
unas an
en pra
3 alras
ctrca an
en aanlra,
centra, dade la
ia maqnilud.
magnitttd da de Ia
ia pab‘.-aaian
pabiacìdn iatiaa
íetica qua
que nas
nes
prepenemes aaplauu,
prapanamas er:-tpletar, sa
se da al
el aasa
ca.-su pararlajica
paraddjice p.a.
p.e. an
en qua
que una
peblacidn auya
pablaaian cuya naagaiuarl
magnitud as es rlaprimirlu
deprimida par per iaalaras
faetnres nagativas.
negativas.
puede Iuaga
puada Iuegu raaaaiaaar
reaceienar pasitivamanta
positivamente taaramantanda
incrementandc su magni-
tud, cama
cerna aansaauauaia
eenseeueneia da de una disrm'nuaia:1
disrninueidn dade aarnpatanaia
ccrnpetcncia au-
en-
tre las
tra tes paaaa
peces qua
que sa se dispulan
disputan a1el alimanta
alimenta dispanibla,
dispenibie, ata.
etc.
68
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Si aansidaramas
censiderames glabalmaata
glebaimente al aaujuuta
ccnjanie da de paramatras
parántetrcs qua que
determinan par uu
datarruiuau un lads
isde la
is daplaalau
depiecitin dade lsle paalaaiaa
peitiacitin gr causa-
ceme-
cuentcrncnte alei irlaramanra
cuantamaata incremente cl: de slimarltas
aiimentes dispaniblas
:iispeaibies an en alei agua
per la
par ia disminaaiuu
dìsmínacidn -da de aaasumidaras;
censumideras; taadra
tendrá quaque pradaairsa
preducirse la- id-
gicamente una raaaaian
giaaraaala reacción da tie iuaramarua
incremente cla de la paaaa
pchiaciüa iatiaa¡etica
frente ae laia mayar
franta mayer dlsparabllidad
diaperdbitidad alimantarla.
alimentaria. Da De asta
este mafia
made sa se
podria ahsaraa:
padria chacras: aiarta
cicrts iruarmizahala
intermiteheia ua laia prasaaala
presencia da de aialus
ciciaa al-
temas rla
laraas de bananas
iienanas y asaasas
escsses anen la;
ia; aampafias
campañas pasquaras.
pesqueras. slsi an nc
se praaantaa
aa presentan airas
atras paramau-as
paràmetrea qua que intarfiaran
interfieren alel aiala
cicie rafarida
referida
came padrla
cama pedria sat ser una sabre pa-Ira,
pa-ica, qua
que aace aatua
actúa nacasariamanu
neceaariamente
carne una "pads
aama "poda biaIag1'r:a"
eieidgica" y alci aaruaauauta
cenaecaacte rasurginuarua
rcsurgirníente as de
ia maguitud
la magnitud [la de la
ia puhlaaian
pchiacicin qua
que alla
eiia praaaaa.
pr-nfeee.
ílì
iii 69
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Ci¦'LPI'l`ULtII ‘ll’
CAPFPULU 'ii'
Taxenemfa
Taxauam.-in
1.-Ubiaaaiaa Tur:aaaia|iaa.—
1.-Ubieatåtin Taccentìcriica.- Es la aparaaiaa
eperacifm aiaatiii-ca
eientiii-ca
censisteute an
aaaslslauta en la
ia aatalagaaiaa
cataicgacidu da de difararuas
diferentes aiasaa
ciasea dade ar- er-
gsnisnies an
ganismas en grupas
gfrupcs da
de magnilud
magnitud ae impartaaaia
impertancia rariabla.
variabie. -'
Siglas atras
Sigiea atrás las naturalists
rtaturaiistas tlaban
daban iaaica narnbrtfl
netnbrttt as. las
lea anima-
les sin.
laa sin aiagua
ningún fundaraaata.
fundamenta. Aristatalas
.titristdteies laigla
tsigie I'll’
Iii' 5-12.},
d_C.}, qua
que ia-
in-
curaiand an
auraiaaa en ai
ei aarapa
campe ialialagiaa
ictinidgice cancen taata
tanta praaaaidad
prececidad aaraa
came ia-
geaie, aaraaia,
gaula, carecía, slnsin arnbarga
embargo da de basas
bases para aaafaaaianar
cenfeceienar sus lia-
taa ria
de paaas
peces y,tf tampaaa
tampcce tanla
tenia idaa
idea dade Ia
le qua
que ara
era una aspaaia
especie ani-
n'taL
mal-
Quizé Ia
Quizá Is primsra
primera alasifiaaaian
clasificación da
dc argauismaa
crgauismes uagalaias
vegetales fuafue
canfeeeiensda par
aanfaaaianacia per Jahn
.fehn Ray llngiaai
tingiéai an
en al
ei sigla
sigie KW,
I'i."ii`i, quian
quien ria-
de-
iimitd al
llmita el aaaaapta
cencepte cla
de asp-aaia
especie para argaaismaa
erganismas asde lais raisraa
misma ala-
cia-
se qua
sa que praaadian
precedian da
de paalras
padres saraajanlaa.
semejantes. Ela
Ein amharga,
emimrge, raaanaala
receneciti
cierta variabilidad antra
aiarta entre arganiamaa
ergsnisntes ria
de la misraa
misma aspaaia.
especie.
Fua salaraanta
Fue aaiamentc anen a1
ei sigla
sigie H11
WII auanda
cuande alei gran sistamatla
sistcmatis-
ta suaaa
sueee Cariaa
Caries Lirmaa
Linnee puaa
puse fin fin a la
ia aaaiuaiaa
eenfusten qua
que sa se praduaia
preducía
en las
an ias listaa
iistas da
de animaias
aniinaies 3;1.' plantas. Ea
En afaata,
efecte. ias dasaripaianas
deseripetenes
que sa
qua se hiaiaran
hicieran auras
antes fuaran
fueren impraaisas
imprecisas y3' subjatlua:-1.
subjetivas. y¿r lasias as-
cs-
pecies raaiblaa
paaias recibían aambras
nemieres diiarautaa
diferentes riade aauarda
acuerde as laa
ias laaalidadaa
iccsiidadca
3-'3' al pais.
Fua Linnaa
Fue Linnee quian
quien astabiaaia
estahiecid un slsrama
sistema de
rla alaalfiaaaian
clasificación 1r1.*
una narnanalauuu
nemenciatura univarsalas,
universales, lat-raduaiancla
int-rcducicnde al
ei tipe
tipa da
de dasarip-
desemp-
cidn aiaatifiaa,
aiaa cientifica, praaisa
,precisa grp aaaaisa.
cencisa. Faa
Fue él
éi quiéu
quién an
en 1735
N35 iuiaia
iuicid Ia
la
publicación da
publiaaaian de su faraasa
fameaa abra “Sistarna
“Sistema Nauu'aa",
Naturae", aatalaga
catálege ma-
me-
70
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
radian an
tódico en al
el qua
que las
los argarismaa
organismos aairrlalas
animales 3*
3,* uagatalas
vegetales fuarau
fueran ar-
or-
denados an
rlanaclaa en grupas
grupos prinalpalas
principales 3* atras
otros subarclinaclas.
subordinados. Dasarralla
Dessrrolló
la namanalatura
nornenciatura biaaria,
binario, an
en la aual
cual aacla
cada alaaa
clase dade arganiarrla
organismo ra-
re-
cibe up
aiba un aambra
nombre ganériaa
genérico 1;v atra
otro aapaalfiaa
especifico (an
(cn aasas
casos ar-raapaiana-
excepciona-
les raaibaa
las reciben alas
dos nambraa
nombres aapaaifiaaaj_
espeeífieos)_
La taarla
teoria rla
de la avaluaiaa
evolución ha baaha
hecho qua
nue las
los rnarlarrlas
modernos taxa-
tami-
rlamas, tlandan
nomos, tiendan as, aaamarlar
acomodar las los arganlsmaa
organismos animalas
animales riantra
dentro rla
de
grupos, rla
grupaa. de aauarrla
acuerdo a sus ralaalanas
relaciones aaturaias,
naturales, as
es rlaair
decir un tlpa
tipo
de alasifiaaaiau
da clasificación arbaraa,
arbórea, purlianclasa
pudiéndose hablar asi da de |.u1
un arbal
árbol rla
de
clasificación, an.
alaalfiaaalau, en al
el auai
cual cla
de anun tranaa
tronco aarnfm
común ariginal
original ban
han lda
ido
rantificándosc, 3' saparanclasa
ranrifiaandaaa, separdndose aaria
cada var
vea mas.
más. las
los rlivarsas
diverses grupas
grupos
animales baja
aaimalaa bajo la iafluanaia
influencia dade las
los Eaataras
factores avalutivaa,
evolutivos, qua
que saa
son
la rasultaara
resultante da
de la capaaidad
capacidad arlaptaura
adaptativ-a dal
del animal frauta
frente a Ia
la
variación arnbiantal,
variaaian ambiental, nrntaniandafia
nrntanióndose ail
asi. an
en ai
el murutln
rnuntdfl viuianta.
viviente.
{lama rasultacla
Como resultado rla
de asra
esta aanrinaa
continua aarrfrantaaiau,
confrontación, aarra
entre .las
los
cambios, a raaaa
aamblas, veces may
muy agrasiaaa
agresivos dal
del ma-riia
medio arabiaata
ambiente 3:¿tr la aa-
ca-
pacidad arlaptarlaa
paaidad adaptativa rial
del animal, ban
han dasuaaraaida
desaparecido muahas
muchos gru-
pos animaias
pas animales quaque bay
hop partanaaaa
pertenecen al muada
mundo clade la palaanralagia
paleontoiogia
(fósiles). Clrraa
lfasllasi. Cltres an
en aarrrbia
csnrbio han sabravlvlcla
sobrevivido gra-r:ia5
gracia; al baaba
hecho rlade
haber triunfada
habar triunfado su aapaaidarl
capacidad dade adapraalan-an
adaptación-en pugaa
pugna aantra
contra la ia
variación aurbiantal,
variaaiau aurbientai, p-artauaaianda
perteneciendo asi al rauurla
mundo aa'|::.1aL
actual.
Sin ambarga,
embargo, dantra
dentro rla
de las
los graarlas
grandes grupaa
grupos dasaparaaidas,
desaparecidos,
hay algunaa
algunos sub-grupas
subgrupos manaras
menores quaque aa
no la
lo hurl
han baaha
hecho taralmaata
totalmente
3,* aun
y aún aanriruiaa
continúan prapaganrlasa
propagándose an en may
muy rariualrla
reducido valurnan,
volumen, alga
algo
asi aama
como fasilaa
fósiles -riulantas-
vivientes- Tal
Tai as
es al
el aasa
caso dal
del paa
pee Caalaaarlta
Coelacanto {La-
(La-
tlmeria ahalurnuaal
tlmaria chalumnae) "fasll
"fósil alalaara"
viviente" qua
que sa
se aaaslalara
consideró a:|rrirrgui-
etttingut-
de baata
do hasta haaan
hacen pacaa
pocos afias
años Grai
Graf. 12). Aal.-ualmauta
Actualmente sa se has
han aap-
cap-
turarla an
turado en divarsas
diversas pE'll'lEl5
parte; rialdel munala
mundo alrarlarlar
alrededor rla
de Eli
2:0 ajamplaraa
ejemplares
de asta
rla esta aapaaia.
especie.
2.-.dlcasices da
2.—Ala:u1aas de ‘la
la lasranamia.-—
tastonomiaf- Entra
Entre las
los mllaa
miles rla
de grupua
grupos
rla varrabradas
de vertebrados aauariaas
acuaticos qua
que aarraspandaa
corresponden a la dafinlaian
definición da
de
peces 3' qua
paaas que naturalmanta
naturalmente liaban
deben sar
ser abjata
objeto ria
de alasifiaaaiaa,
clasificación, una
parta rla
parte de allas
ellos aaasrllugraa
constituyen aspaalas
especies faallaa
fósiles grp atra
otro saarar
sector aspaalaa
especies
vivientes. Sin ambarga.
vivlauraa. embargo. tanta
tanto antra
entre las aspaalas
especies faailas
fósiles aama
como an.-
en-
tre las vivlanras,
tra vivientes, arristau
existen infialdad
infinidad da
de aspaaias
especies qua
que aim
aún parma-
perma-
necen ignarariaa.
naaan ignorados. Ea
Se astirrua
estima qua
que alradarlar
alrededor rla
de 101]
lili] nua-.-as
nuevas aspa-
espe-
cies saa
aias son rlasaubiartas
descubiertas anualmanta
anualmente an
en al
el munrla.
mundo. I
71
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRaFICU H9
GHAFICU Hs 13
12
-_
-—
I-
._ ._ ..
.1_ _ _ .. ' ~¬;<t1g,~@¬g=~._=¬.
'L?
\-F __
'1'::,_!_r'r*,;_'-;1;;;;-___.
'1'¦lfg¿¡'r4.¡,--;1;;`,ï,__.
fi‘I:-'--‘I
‘.1: 'fl-'--'I
__,,¬.r;_|¡_-fE=:|__.
__,,.-r;.|i_-§;=:|__.
_
_ ._ lI ' F-E»
F-te *.»;;;':;?.1:'-;
*.›;;¿'¡:;?.¿-'-; 5
¿_ __ f_;.'
§.;.' ‘1E "" ' '`
. .H, H,‘
...Í 2.. :Ia r -If--:::'iEl;_;T:_-:|_.:;:-i-:;_.;I:.'|_'Efi:=21'...‘-H
ll! -If--¶::'@E':-:T:-:I_.:š,:--::I`;¡:.'|_'Ep:=it--¡IE-¡-
: -.
-_ ' ‘"ir .£€-‘-'-i ’-"-*-`-'
.af~i "-*-‘-'11*==.*:=i'-‘'it-¬I*i
vi‘.1-=1'
-=i='=†'e":-=-¿
*':'*":-1-; ='='-ti'
-E?‘ -_ ._ 4
¿ _
-3-.,,_"Q'
-i-¬,,_`g'ï: AL‘JL- - ' ._ -
. |;I||
|;.|, |.§'f_‘.:.
|.¦'f_›.:.
_-
1'§‘iIi"I|.
1"'ÍIÍ"I|..J-¡fl
-§"I'l "1"
111!
¡nl 4¬|
- --¢:~@-eh.1--»:».;;;;::»:-::--r=;=;=-¢.>-..~;;:,,
estes.t-re;t;e-:-:i-esa-;.t-..-a:,.
-.-+'
..-›f¬f-'v-'-'l¥.*¦s'
*LF ‘E;-T-Iiflar
'E¡-1-.F'J.¡r
.‘i%1e'
i1
-.›±sf"'*"'--r«-¦+f-are".
__,|1
___,|1
r»-I+f-WI.
,... -I
1|"
- - "111
il" 1- ‘-
._~
'-
"io
--*'='~› ;¿,a,afï“i;`.;7_&1\fpi,`‘,¢*,\i *7:fi
._¬ _. _-_--_
_-_--. __’
*|I_,[__
fl¡I_,[__ '`
__* "_'I'_.
1'.'!',.
-. “"'
""'
._
- ' ‘.-'_- ' .- ‘UI.i;'::£'{§"fi-‘J-1:3:
ïfïgvcriffgfi-irsjri -4:"'_-'.'§':-H"-1'-l:i7':a
fi',-".'¦':-H"¢-I'-l:d7'¦›
'P ‘'" I1 ~:""*'
-¦"'*'
4' r‘--.-:*-:1:
r¬--¬-C*-:I:
in
«t_ Pr
1. “P 1|
-e '- ' "'1
""¡_ ._
g
ü
L
Jfi
P‘.
ff.
I-I 1:
..._ te "'"f'e:-"-'H I_;|p."'I‘_.|t';|_|_|__
I_¡|Í¡n."'I',¡t'¡¡_'_¡__
I
1|-tt
-.l'
-.I __ _
I‘.-_
Ii--_
_ I_
I‘.
la
':'
"E,
__?
‘I
'I
I
1|
1.
___.|---uq_-
__-Ir-¬¬_. .\
.¬-
' -31:
-C1:
T†_._-
"f-,* .--i¢':f=».-:_.-:t#_.;-m%_¬q~"""*:_;-' .-:"%
.-9%
.-"fa
¬-'fú ' %_
:2:
-'
1|’.
fl'-
'-:EJ
d.
1
Cnclauanlu
Coclttcantc fLanm|.:ri¢1
iLattmcria chulumnzwl
chalurrinacl. cnnsidcmdfi
considerado fiflsil
fósil 1.'iviente.
viviente.
Entre las
los paces
peces ubjetn
objeto de ciasiii-zaciim
clasificación se encuenrra
encuentra I:-1
la ga-
rna
ma més
mas variacla
variada dz-1
de especimenes. En eierzm.
efecto. Ins
los hay can
con madl-
madi-
buias, sin ail:-:15.
elias. can
con escnmns
escamas y1; dasnuliuri
desnudos y aim, són, Ins
los qua
que mues-
tran ciartas
ciertas eitructunas
estructuras de .pn:=ter:c:ic':n
.protección epidérmica
epidérrnica diferente a Ins
las
escamas; puadeu
pueden uxhibir
exhibir uletas
aletas esp-ecialxzadas
especializadas par:-1
para la na1a¢i15n
natación
uo bien ciertn
cierto tipo lie de miembrns
miembros trumradns;
truncados; inó rnés
más min,
aún, puerien
pueden
estar pri§.l1‘fi£2H!I1EflEE
prácticamente excenzqs
encantos de aletas, etc
3.-Fundamenwg
3.-Fundamento; de Ia
la ta::u|1nmia.-
taiconomia__ Puciemns
Podemos afirmar
afirmar qua
que
g_q;:,ug1mgn'r,»,;~
actualmente 13311511311
existen dus
dos tipus
tipos de fundumenlus
fundamentos an
en 105
los cuaius
cuales 5-E
il-E
busa
basa la ciasificacién
clasificación de ins
los paces;
peces: un-=2
uno de aliasellos via
da lugar a1
al tipu
tipo
de clasificacién
clasificación qua
que podriamua
podriamos llama:
llamar utilitariu,
utilitario, mac:-inicu
mecánico +1o pric-
próc-
ticu,
tico, yv qua
que Ennsisifl
consiste -an
cn a1:-umndar
acomodar 0o clnsificar
clasificar :1a lns
los distintus
distintos gru-
pcns
pos cie
de paces
peces as-gim
según ciartas
ciertas caraczeristicas
caracteristicas cnmu
como sun: son: peso. calm:
colar.
£-arma
forma 3'gr ohms,
otros, nanuralmente
naturalmente reierlhies
reicribies a1
al ustadu
estado adultn,
adulto, de mu-do
modo
qua
que 1mr.1
uno siemprc
siempre pueda encr:-nirar
encontrar dentru
dentro :12
de un gnupn gruipo heterogé-
neude
neo.de paces,
peces, algunu
alguno qua
que ya lo hay-a visLc:
visto El1'
antes
1lJE.'3 5' esta we:
ves In
lo
rn-cannafia-
rc-conozca-
E1
El punts
punto de vista teéricu
teórico uo ideal, can
en uamhin,
cambio, se basa an
en cun-
con-
ceptns
ceptos 0o raznnes
razones d-e
de tipn
tipo ganéticu
genético Ino evulutiw
evolutivo para efectuar el re-
rc-
cnnucimient-u
conocimiento 3'1.' la separacifinn
separación 1; clasificacién
clasificación tie
de 105
los paces,
peces, de tal
mancra
manera qua
que 'estos
E“51;rJ5 caigan -na-tux"-:-flrnente
-na-tura-lmente en un urdenamientu,
ordenamiento, qua
que
results:
resulta asi natural 14 hfigicu.
lógico. Se tcrma
toma [I-‘IAE5
pues en cuenta el ccrnceptn
concepto
72
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
natural de afinidadaa
naturai afinidades co parantaacc-5
parenteseos da
de las
los difarcntes
diferentes grupaa
grupos an-
en-›
tre ai,
tra sí, aatahlaclandcaa
estableciéndose las reiacicnaa
relaciones qua
que hay antra
entre cllaa
ellos 1* can
con
referencia a las
refcreucia los grupca
grupos maycras
mayores deutrc
dentro cla
de [ca
los cualaa
cuales aatan
están in-
¦'.'l1.tidos.
l'.'l1.Lida-5.
Actualmente la claaificacifin
Actualmante clasificación mcdarua
moderna dc
de lac
los paces
peces tama
toma an
en
raaliclacl cancaptca
realidad conceptos cia
de ambaa
ambos aiazamaa
sistemas dc
de clasifieacifin,
clasificación, ccnaicle-
conside-
rando naturairucnta
rancla naturalmente dentrc
dentro dal
del gran uumerc
número dc
de caracteriaticas
características
anatómicas ao flaiclagicas.
anatamiaaa fisiológicas. salamante
solamente aquallaa
aquellas qua
que han quadada
quedado
dafinitivamanta grabadaa
definitivamente grabadas par
por Ia
la herencia yjr qua
que anen cauaecuancia
consecuencia
no puadau
nu pueden cambiar, tales cumu
como p.a.
p.e_ a1
el tfpc
tipo 3'
pr la laaalizaciau
localización da
de
aberturas _1,jrr apeuciicea,
abarturas apéndices, preaauaia
presencia dc
de cicrtaa
ciertas aa|u*ucturaa
estructuras anatE|-
anató-
micas yjr au
mjcas su nurnerc,
número, atra:
otros cama
corno aacamaa
escamas aletaa,
aletas, eapinas,
espinas, radica,
radios,
ate; ao biau
etc; bien aa
se taman
toman anen cuanta
cuenta hahitaa
hábitos cama
como a1
el cla
de sar
ser paces
peces
anadromos co catadrcmcs,
anadramas catadrornos, da
de prclundidiad
profundidad co suparfieiales,
superficiales, da
de agua
dulce uo salaciac
salada, da
de car-cluruan
cardumen co saliiariaa,
solitarios, atc.
etc.
-1.-Métodos ta:-zaafrnxicccc-—
-1.-Métcd.ca taitooónticosw- Tania
Tanto pa-ra la clasificaeifm
clasificación da
de
las plantaa
plantas cama
como para la alede las
los arfimaiaa.
animales. iuciuyauria
incluyendo a laslos pa-
pe-
ces, aa
se hau
han a.-stablacida
establecido T'i catagcrias
categorias standard utiiiaadag
utilizadas cuen la
mecánica da
macanica de Ia
la claaiiicacicn,
clasificación, a saber: Reyna,
Reyno, Fi1c,{.T1fia.
Filo, filme, Úrden,
Drum,
Familia, Género
Géncrc jr1* Especie;
Especicg que
quc ittcluyen,
incluyau, respectivamente,
raapaccivamanta, desde
clcade
el
a1 gntpo
grupc de
da peces
paces más
ruaa numeroso.
nuruarcac. hasta el
a1 menos
manna numeroso.
nurnarcac.
Como
Coma enan cualquier
euaiquier sistema
eiatama deda relleno.
rellanc. las divisiones
divisianes van dc de
la
1a rnajror
mayor a la Ia menor,
menur, de
da tal
cal modo
mudc nun
qua elck nombre
ucrubra de
dc las espaldas
aapeciaa
debe
daha estar
astar considerado
acnaiclerudc dentro
dautra delau que
qua corresponde
carraspflnda al:11 respectivo
1-asp-ac'L£\ru
género;
geuarc; estos
aatca géneros
ganaraa a su
au vea,
vac, bajo
lmja el
at correspondiente
ccrraapcndiente a la res- ras-
pectiva familia y asi sucesivamente
auccaivamanta hasta
haata llegar
Hagar al rejrno.
raync.
5.-Sub-üpos
5.—Suh-fipca jrgr 5upra-tipos.--
5upra-tipca.—- Teniendo
Taniaudc encuenta
erucuanta la mecá-
maca-
nica de
dc la
La clasificación,
claslficacifin, estaria
aataria demás
damaa indicar que
qua debido
dabldc a la
heterogeneidad
hacarcgenaidad deda los las especímenes
aspecimeuca jr1: a los 105 factores
factcraa :-ie
:-ia variabi-
lidad que
qua actúan
ac-tuan constantemente,
I:DIl.£"lIi3|!DIE~11f|.E1'L1i=E!+ se
aa logran
Lagran fijar
fljar ciertas
ciartas caracte-
caraata-
risticas
rfaticas fgenotipics-al
{ganatiplcaa} ue no encajan ancajan eicactarncnte
exactamcnte enan ninguno
ningunc
de
da los
ias grupos
grupca establecidos,
aatahlacigca, dando
daudc nsi
asi origen
arigau a nuevos
uuavca tipos.
tipcc.
Resulta
Rasulta pues
puas imprescindible
imprcacindibla considerar
canaiderar sub-tipos
sub-tipca gr supra-ti-
5-1.l]}1"E1-ti.‘
pos.
paa. que
qua corresponden
ccrraapcndau a especimenes
eapacimanaa que qua no
nu podian
padian considerar-
ccna1::larar-
se
aa exactamente
axactamante dentro
dautra de
da los
105 grupos
grupca estandar
aatandar consecutivos
ccnsacutiv-ca ya
mencionados-
m.auciuua1:lca- Es decir, entre
eutra los
lca diferentes
clifarantea peldaños
palclafica de
dc la esca-
asca-
la evolutiva,
ava1uLiva, que se
ac encarga
eucarga decie conducirnos
canduciruas desde
deaclc un
uu grupo
grupc de- dc-
73
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
tarmiuada haata
terminado hasta atra
otro inn1adia1;a
inmediato aupariar
superior ao iufariar,
inferior, puadan
pueden aa- es-
tablecerse alga
tablacarsa aigo asi cama
corno sub-paiciafiaa,
sub-peidaüos, qua
que anen raalid.-ad
realidad carcas-
corres-
ponden a sub-grupaa
pandan sub-grupos ao a supra-gcupaa.
supra-grupos. Ejampla,
Ejemplo, aisi antra
entre Laslas
caracteristicas qua
caractariaticaa que datarrrunau
determinan la cfanamjuacian
dr-,nominación aiade an
un génera
género
Jr las aarraapancliantaa
y correspondientes a una aapacia,
especie, hay caractarlaticaa
caracteristicas iru.ar-
inter-
medias da
madiaa de auficianta
suficiente imparcancia
importancia cama
como para justificar la lo daun-
deno-
minación da
ruiuaciau de uu
un grupa
grupo iunarmcdia,
intermedio, antancaa
entonces acse crea anun sub-ga-
snb-gé-
nero.
nara.
Del miama
mismo raada,modo, cuanda
cuando Ia la aicuaciau
situacion aa
se praaanta
presenta antra
entre una
sub familia 5*y un genera,
género, ac
se puada
puede craar
crear un aup1'a-gaaara;
supra-géitero; 31‘31' asi
tendriamos sub-re];-aa,
tcuclriamaa sub-reyno, supra-fila, sub-£111
sub-fila. supra-ciaaaa,
suprreeiases, aub-sub¬
clases, supra»
clasaa, supra~ ardanaa,
órdenes, sub-ardaaaa,
sub-ordenes, supra-iamiliaa.
supra-familias. Hub-familias,
supra-género, sub-génaraa,
supra-gauara. sub-géneros, supra-aapcciaa.
supra-especies. sub-aapaciaa.
sub-especies. qua
que tam-
bien suaien
bian suelen llamaraa
llamarse tipaa,
tipos, varia=:1aclas,
variedades, rqzaa
rozas ao pablaciauas.
poblaciones. El
metodo ta:-:aru5m{ca
matada ta:-tonúmico para "bautiaar"
"bautizar" cictarminacia
determinado aapeaiman
eepecimen
consiste puas
cansisza pues an en apliaarla
apiiearie uu
un namhra
nombre ganéricc
genérico 3'5' atra
otro aapecifica.
especifico.
es clacic
as decir ea
se uziiiaa
utiliza una namanclatura
nomenclatura ‘aiuaria.
binaria. Aai,
Asi, par
por ajampla,
ejemplo,
a Ea
ía anchavata
anchoveta paruana
peruana ae
se ia
ie danamina
denomina Engraulia
Engraulis ringarui
ríngens
ílì
iii 74
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
H--G.-—Pasician dc
›«--IE.-Posición de las
los paces
peces daatra
dentro in
de lns
los car|iadas.--
cordados.-- LasLos car-
cor-
dados saa
dadas son animales caractarizadas
caracterizados funclamantalmanta
fundarnentalmente par por tenac
tener
un sala
uu sdlo cardfia
cordñn nervlasa
nervioso darsal,
dorsal, tubular‘
tubular' ao nulacardia
nutocordie y3* las handi-
hendl-
duras hrauquialas
brouquiales an
en Ia
la faringa.
faringe.
Estas caraclcrcs
Estos caracteres aparacan
aparecen an
en las
los cruhrianas
crnbrioncs jévanas.
jóvenes. Sin am-
ent-
bsrgo. algunas
barga. algunos puadan
pueden variar ao aun dasaparacar
desaparecer mas
más rarcla
tarde an
eu
los aauitas-
las adultos- El Phylluru
Phpllurn Carcladas
Cordades ccmpraada
comprende alas
dos gcanclas
grandes gru-
FI'Cl'E›¦_
1Il'U'E-I_
—5uh-Phgrlluln Acran.i=a.--
¬5uh-Phgellum Acronis.- Caracas
flareccn de
clc crauca,
cráneo, areas
arcos vicara-
viccra-
las, vértabras
les, vértebras fr_v ancéfaia.
encéfsio. Camprandc
Comprende a su vez
vaz ias
los s‘guicntcs
siguientes gru-
pos:
pas:
—HsmircrdH1;a.— Prasanian
-Hsmit'ordHta.¬ Presentan uatacardia
notocordio caflc
corto 113' aaizric-1‘.
anterior. Itc-
te-
jida narviasa
jicla nervioso an
en la apidermis.
epidermis. Ej. Entarapuausta
Éntcropneusta 3*3,* 1-"1acabran-
literobran-
quin.
quia.
—'I‘urucsI."a {Uracardata}.
-Tunlcsta fllrocordataj. - Elan
fion uclzacarclja
notocordio yrgr aaralan
oorddn na1'v1a-
nervio-
so sala
sa solo an
en al
el as-‘Jada
estado larval. Las
Los aciuftas
adultos an
se hallan
hallen dantra
dentro dc
de una
túnica sagragada
tunica segregads par por atlas
ellos mismas.
mismos. Ej. Larvacaa,
Larvacea, Ascidiacaa,
Aseidiácea,
Thaliacea.
Thaliacaa.
¬Cephalocordsta.- Prascntan
—Capha1acacciata.— Presentan natacarclia
notocordio ygr card-an
cord-en uarviasa
nervioso
a la
lo largu
largo as
de lada
todo ai
ei cuarp-cl,
cuerpo, alel cua]
cual cs
es parsistantc
persistente asi cama
como las
hendidurae branquiales.
hendiduraa brancguiales. Ej. Laptcaardii.
Leptoeardii.
—5ul:-Phylium Cranium
-Sub-Phylium Craniatn ao V1-rtabrala_
Vertebrata_ Caraclariaarla
Caracteriaarla par
por
tener craaaa,
tanar cráneo, arcas
arcos s'iceraias_
vicerales, vartebras
vértebras 1-‘1-' aucafala.
encefalo. Camprande
Comprende
log szguiaruas
Ia-5 siguientes grup-as:
grupos;
—-.*%.gua.a.— Ea
-ñ.gna.a.- Se caractariza
caracteriza parpor asracar
carecer rla
rle vardadaras
verdaderas munch‘-
mandi-
bulas 5*1-* apaudicas
apéndices paras.
pares. Campranaa
Comprende la clasa clase Cyclastamata.
Cyclostomata, da
de
piel sin -escamas,
pial escamas, baca
boca suctara
suctora 31'gr 7'l paras
pares dade castas
cestas branquialas
branquiales
ÍÍBIIEPFEHS, GFHI. 13}
UBIIEIIPEH-5, 13) 1-'
3-' 5 a Hli pares en Eptatretus: 5’5' la ciasa clase
üstracndermi {paces
Ustracndarmi ipeces acarazaclas}
ocor-asados) ya cutinguidas
crrtinguidos
_ -GIHiffleIflmetII--- Tlcnan
—GIHiiflflIflmHifl-—- Tienen manclihulas
mandíbulas y3 gp11aralu1cntc
gerieralnienie span-
apen-
cllces pares. Campranda
dlccs Comprende las ciases
clases Chandrichthycs,
Ífhondrìchthïes, qua
que lianan
tienen
un asquala-La
esqueleto cartilagiuasa,
cartilaginoso, ascarnas
escamas placaia-as
placoid-es an
en la pial,
piel, 5 qa 7T pa-
res da
ras de branquins
bronquios anen cavidarias
cavidades saparaclas;
separadas; 3;3: -Elstaichthyas
üsteiehthges {pa-(pe-
ílì
iii 75
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
- asisten av
GRAFIGD ss 15
I J
1 I¡ -': -_ -Ila"
.lfàp
J-:'--1
-nl'--1 É
g Iüh
lab
..'f!_§_|;""----_
..'f!_§_|;"'---».
1-I~I|
1...‘!
1. 'É
Iii
''I.r "1."?
t'1-*7
-1"
3"'_ j;l;“\"'
jllfifi_
¿_ ip;
rip‘?
1 _
-
¡| .
TI4-1- -1.1.II]
ÍP TÍ ll] I. '-
I-
L
I.
In
f
I
'I-"
‘I-"
Inl-
I 1|!-
¿Ti-H.
:1‘-\-
rl-
rl‘ _!
‘L
'I
'l 11-1-
1"‘-
¬"-t¬
"'51:-
Lamprea
Lampre-2. [Petromimn
[Petmmimn marìnusl.
mafinus].
I.-l-'entosa
l.—"-H-rnlusa oral.
urul. 2I -üjo.
—D_i0. 3.-Abertura-t
3.—Ab-a-r:u|'a-1 branqniales
hr-tlrlquiales
ces con
can esqueleto
esqueietu dseol,
fiseu}, escamas
escamfis nonu plscoides
placuides icosmoldes,
hrosmuldes, ganni-
gamm-
des 1.y-' óseas
dseas del
dal tipo
lipu cicloidc
ciclnidv ou cteneådei,
ctfllwidel. branquias
branquins adheridas
ndheridns a
arcos
arr:-us brnnotiiates
hranquiaha;-s en cavidad
cavsdad cornún.
cumin. Piacoderuii
Pia-mdenni tclase
{class _-ra
_'-Fa en-
ex-
tinguidal.
tinguidaj. '
T.-Gmpos
'i'.—Grupos principales
principfllflg en los
Ins peces
penis t-ivienies._
\-iviente:a.— En realidad
realurlani
son
sun varios
varim; los
[us autores
autnres quequa han confeccionado
mnfecciunadn cuadros
cuadrns de clasifi-
ci£t£ifi-
cacidn
cacifin para los has principales grupos
grupns de
cie peces.
pace-=1. entre
enlre ellos
eltus losIns más
mils
d-estacadop,
d-estacadrap, son
sun según
seg|.'r.n orden
urden cronniogico:
cronmérgicu: .Jordán
.Iu_rdé:\ ilëitill,
[1923}, Etegan
Regan
flliíål,
H929], Berg'
Berg [lil-llll,
[I9-10], Grttsäd
G1‘-11$5€! flilïidl.
H5153]. iv Homer iliilñål.
iiilfifil.
Los
Ln-5 li5 autores
auturus mencionados
muncinnadns revelan
revuian ciertas
ciartas discrepancias
cii:§cr+:p-anuius en
an
algunos
algunus aspectos
aspectus de cle sus respectivas
respflct-ix-as clasificaciones;
clasificauclnnes; sin embargo,
Embargo,
en el
2! fondo
fnndn coinciden
cninrzicl-an todos
tudus ellos
Ellfls en indicar
inciiear 3 grandes
g:‘;3|t|dE5 3- princi-
pales
palcs grupos
gn|p|:m dedu peces,
peuna, a saber:
76
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Ústeìel1tlt3-'es-- Cfimprende
Dstfliehihyfii-— Comprende a tndns
todos [us
los p-aces
peces suparlnres
superiores qua
que
sun Gnamstumudma
son Gnatostomados [nun
[con rnandibuiasl
mandíbulas) 5'y qua
que puseen
poseen esqueletu
esqueleto
óseo
Evian '`
En cl
En. el presente trabajn
trabajo utiiizarumus
utiiiaaremos coma
como base Ia
la r:1asifi-
clasifi-
ca-eidn del farnnsu
ca-thin famoso taxfimunu
taadrnono ruse
ruso Len
Leo Berg pubiicada an
en 1945,
lüdil,
pur cunsiderarla
por considerarla una dc
de las rnés
más lfigicaa,
logtcas, claras 3;y cumplems;
completas; in-
troduciremos sin +:-mhargu,
trnduciremus embargo, pequefiag
pequeñas mudificacinnes
modificaciones qua
que estima-
mos prncedentes-
mus procedentes- .
íì
ii 77
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
[flastflcaeidn dc
CJasi.fl-Hthiu de lml
los grup-us
grup-os muyuruu
mayores cl:
de genes.
peces.
Clase
Elise Sub-Clase
Sub-C-last:
l) 'Peh'-Iilmizuuhzs
1) 'Petromìsoutcs {Eam-preas)
{tam-press)
mm
_ *l 21si Miirinidos (pecan
Mixinicloa (peces lurmenln}
tormento)
11 Elaambranqufius
1} Elasrn-obranquins Itiburunes,
(tiburones, raya.-1
rayas
Clsontlriehthjres
Chnntlrichthyea -t-: -lr fikatesl
F altares]
Í2j I-Iulncéfalus
:2} I-fulocefslos (fihimaera.-5}
{Ciilmaerasj_
Dipnoi {paces
Dipuni {peces puimfinl.
pulmon).
Cra-sopterigios ipfices
Crusupterigius ipeces can
con aietas
aletas car-
Dsteichthyes
Dltuichthynu nnsas un lnbuiadas]
nu:-Ia: lobuiadasl ._
rtctinopterigioa [paces
Actinnpterigiun [peces can
con aletas es-
pinosas uo de radius}.
pinusas radios}.
3.-Características gennrnles
3.-—Cu-acteristicau generales dc
de hi!
las ptintlpalflfl
principales -1.-lanes
clases liede pa
pe
ces.
cu.
E. A.-—Ch:m
A.--Clase Agnuta,
dgnata, Ciclnat-flruatn
Cielost-ornato on Ilr1nrsipobr£mq|.1.lua.-
Ittarsipobraaqtdns.- Esta
clase que cumprende
ciase comprende a las lampreas 3* a 105 los _pe:':e-s
peces tcrrmentu,
tormento, in~
in-
cluiría an
nluiria en reaiidacl
realidad a dos sub-clasesr
sub-clases: petrumizomes
petromiaontes yjr miucinickus.
miitinidos.
a _ Carancia
Carencia de manclihulas
mandíbulas {agnathus}
la1:» —-
- Presencia de nntncorda
notocorda s1miE:1.r
slrniiar a un bastfim
boston firm
fino 3'3,' alar
gado rndeadu
gadn rodeado de tejiclu
tejido ccnnjunlzivn
conjuntivo tesispante.
resistente.
78
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
I:c —
- A."ci.5
.o.¬ti.s co ejc
eje principal rlcl
riel csquelecc
esqueleto ivértebrasl
(vértebras) ccrti1a»-
cartíla-
ginoso.
gincsc.
cld —
_ Dcs
Dos ccnductus
conductos scmiciccularcs
semicircularos en cl
el I51-ganc
organo cuditivc
auditivo v
dei equiiibric
del equilibrio qu:
que cstén
están situados
aituadcs a cada lcdc
lado dc
de In
la cahcza
cabeza {iam-
flam-
preaj, pE1'C|
prca], pero srfalu
solo unc
uno cn
en ci
ei casa
caso de
dc lcs
los paces
peces tcrmcntc.
tormento.
ec —
- Careccn
Carecen dc
de arccs
arcos hrcnquialcs
hranquiales para la prctcccicn
proteccion jr sc-
so-
porte dc
pcrtc de las hrcnquias.
branquias, cn rccmpl:-11.0
reerr-plano cxistcn
existen ccstas
cestas hranqu1c-
branqula-
Ies, sabre
lcs, sobre cu}-as
cuyas supcrficics
superficies internns
internas cc
se impiantan
in-iptantan las lirninafi
láminas
branquiales.
hranquialcs.
f- Las ccstas
cestas brnnquinlei
branquiales rcitén
están iirrncmcntfl
firmemente ucldas
unidas a la
cajc dcl
caja del ccrcbrc
cerebro co :11-rurc-crincc.
neuro-craneo.
g - Las alctas
aletas p&I"E’-*5
pares [pcctnrafies
[pectorales 3rjr vcmralcs}
ventrales] cs-tin
están auscu-
ausen-
tes.
Les.
b —
11 - Pcsccn
Poseen un sfilc
solo nostril
nostrii medic
medio (mcucrlzincsl-
(rnooorhinosi- Fig. 13.
9. B.- Clue
il. Clone Chuudrkhthj-was
Clsoudrìcbtltj-'es {flhurune-5,
ttìhurones, rayus.
rayas. eskartc-a
eskattes 1'
chlzntlerfll.-
ch|:n1IBrm].—
Caracteritsticas.-
Caracbcri:sti|:ac.— -
a -—
P Manclibulas
ldandíbulas prcscntcg
presentes {Gnatcstcnmta}.
{Gnatostomata}.
I:b —
- Nctucurda
Notocorda can
con apariencia dc
de alamhrcs
alambres anudarics.
anudados. Pct-
Per-
siste cntrc
sisic entre Ins
los cspaclcs
espacios Lntcr-vcrtebralcs.
inter-vertebrales.
c —-
- Cclumna
Columna vertebral cartiiagincsa,
cartiìaginosa, con
can cicrta
cierta calcifica-
calcifica-
ctdri_ pcrn
chin, pero sin cslficacicn,
osificaeion, pm"
por lc
lo mancc
mi-nos an
en las formas
{cm-ms vivicnu:-s.
vivientes.
ci —
d. - Trcs
Tres ca-nales
canales scrnicircularcs
semicirculates en cl
el crgcnc
organo audiziwirc
auditivo y ricl
del
equilibrio, qua
cquiiibric, que cctén
están 5iT.LlEldD5
situados, a ccdc
cada ladc
lado dc
de la cuhcza.
cubeta.
_ ec - Lcs
Los arccs
arcos hranqujalcs
branquiaies scn son cartilagincsus
cartiiagioosos ce intern-as
internos can
con
relacion ca ias branquias
rclaclcn brsnquias 3'gr :1a sus respectivca
respectivos vascs
vasos 1r
jr nan-"ins.
nervios.
If - Lcs
Los arccs
arcos brcnquicles
brariquiales nu
no se uncucntran
encuentran firmenmcntc
firmemente
unidos a1
uniclcs al ncurc-crimcc.
neuro-craneo, sinc
sino unidcs
unidos a éstc
éste par
por un tcjidc
tejido cun-
con-
juntivo.
juntivc.
ílì
iii 79
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
g—
- Las aletaa
aletas pares est-in
estan preaentea.
presentes.
h -—-
-- Lea
Los neetriies
nostriles sen
son pares Etiirhinns}.
idirhinosl.
Sub-Clase Elasnmhranquina
Sub-Clam Elasntobrsnquìos {t:r'1:u1'euea,
{t:i`1:u1'ones, raga:
ropas 5'3 estates).-
caballos).-
- Eaplraculca
— Espitaculos preaentes.
presentes.
— Escamas piaceidea
- placoides (denticulea
{denticulos dermalcs)
detmales) pueden este:
estar
presentes ao auaenles.
preaentea ausentes.
- Claaca
— Cioaca presente.
-~ Las
-- Los machea
machos exhihen
exhiben per
por Inlo general fnrgauee
organos prehenailea
prebensiles
pélvleos flmyxuptexigiumj.
pélvicea lmyaoptetigiuml. Grail»
Groi Ii le
sflalïeo IF
GHLIIDD RF 14
'
-Ja", 1":-._‘
-M", ll-"l-'Í' HT:-'-" "f"..._
"l"'..._
Í '--"-'~.'.
' nf
Hr
':'.`-.--_"¬"==-_.1
':'.'-.--_""'==-_.
'-i'_,..,' :_
'-'-'_,..; -'_-.___-v
-'.-.___-v
-.._ _--=-.»
_-.L-.f -,\- -¬
-1
|.l. ' ' I " .I ¬H¬
"H1
lobo de serraiilopile
lnba'dl aarraillapill vulpine
wulpina Btl
BL)
1 - Ldbulo
Lfibulc caudal
cluflil superior
eupariar grandemente
grenflemeaie desarrollada
dellrrallafll
en torna
farm: de gnadafl.
guadafi.
Sul:-Clase
Sub-Ciaae Hole-cefall
Hale-eefall (Chimeneas).-
(Chimaer-as).-
-- Carecen de escamas.-
-
— Tienen 4 agallas
agallea lbranquiasl,
[branquias], pero
1:-ere una solo
sale abertura
ahertura
bronquial
branquial a cada lado
lacic de
dc la cabeza.
caheza.
80
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
- Careeen
Csrecen dc
de eapiracxflc.
espiråculo.
- Carecen.
— Carecen de elnaea,
cloaca,
- Lea
Los maehca
machos tienen firganaa
organos prehenailea
prehensìies pélviefla
pëlifieflfs Ifji' 115"-flfil
ll!!-tflfll
lchimaerasj er-chiben
ichimaeraa) er-rhiben un frrgane
organo prehenail
prehensil itenaculuml
[tenä.culu.'t:o] sabre
sobre la
frente_ Graf. 15
i:rer1=te_ lo "
I
__ otuatco ea
aeerrea si 15
Í
I
I-L
'fl
‘"7
r
I ...I ml
__
Q.‘ _:_, ---I‘I
_-I In
:I, _ I ._-P
|_-F _l—-'_._'_-"_‘-"_-"_-'-’
_--'¬_'-`_¬-¬_-"_-'__
"J-.JI-"'11-'
"J-.:'-"‘n‘|-' :_'_ .If
|lf - -'I-F
-‘H-
___ _.:_. re
_|:_I fs __
U . '_ ‘.11:
I. L1.. 1’ _., I I
.- _
- .uh-F-
-uh-"_ ¬
\ I-
I‘ 1 I --¡_¡__!-_.-_.|'I|¦I
--|_|__!-_.-_.|'\|;l _
-11- _ '1il _.,_-_-
_.__-_- s-
1- ..-- - I‘I~
-
— 1
-.
'
’ J Í
r ‘Il
'1
Pelje galta
palio Hiailcrhinchus
fiìailorhinchtis eallcrhinchum-_
callorliincltur-_ Halccephali
Holocephali Tcnaculum.
Teoacnlum.
1.- en cuhurl
1.— culturl u
o fipéndlec
itpdndlcc ceffilien
cefdlico reelrai-
rostrai-
2.--B-olla 3 -Espina pre-cioraal.
Z.-B-ulla pre-dorsal.
lll' 'C‘.—Claae
ll} IC.-Clase Dnieiehlhyea
Dsteìchthyes {peela
lpeola 65:03.14-
oscosl,
a —
- Tienen man-zlihulas
mandíbulas (gnataatemata).
(gtiatostomata).
in ~—
b - Restea
Restos de natecarda
notocarda en farma
forros de cellar
collar eo raaarie
rosario que
a menude
menudo persiste en las
los adultea.
adultos.
c - Celumna
Columna vertebral ésea.
osea.
cl —
d - Tree
Tres cecductes
conductos semicirculares en e1
el crganfl
organo aflflitivfl
ellflilìíi-'D ‘I'I
dei equillbr|e,
del equilibrio, a cada laclc
lado de la caheea.
cabeza.
e -_ Areas
Arcos branquialeg
braoquialeg fleece
oseos e internea
internos can
con reiaeicfm
relacion a 1P-1 los
bronquios yji a sue
Hrenquias sus arteries.
arterias. venaa
venas Iit 1'1El“flflB-
flrriflvfl-
Ef —
- Las ahatas
aletas pares eaten
estan presents.
presentm.
81
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GHLPICÚ
GRLPICD U' 15
I!
a‘:a.I
4';
_-.| _.
.J . '.-
f. .4
1'.
.-
-.1,|:'.“¦'f1
-1, |:'. “ff! .-1
.-É 1'.-"
f.-" F__
.,r_'|
...rfi -..
-._ ..,---.*-
-r-,1
-P-¿J "'_.|||.I|4r
"'_.|l|.I¡¡r "1
'E .-
¡-
.""|-,
.,¡'"l-, |' I' 1¡ ‘,.|'h
L,.l'\. |"|
|"i .‘
_'
.-In-'
.-rs-'
1 I. I1 ._-|
-1
. . .--F
_ ‘,', I -"'-ll
-'I'-Il
. ‘+l,_
¡_fliI,_ -1. 1 1 .,|
.,_ I. |i -| i¡ |¡ _|
_. \t ||1, '1
¬ _
-_,j.'.-_-u.
-_,j.'.-_-i. -.-_ '-," - '.-'i t"
+'¬ ",-_'--'--'|..='
",-_*-'--'is' ,_ ‘' -'1-.'
-fi-_'
’_I.*'
Fnë ::,-|.'%"L_
¦:›-|.'%"¡, I.‘
|I` . I|:'~."ll
¦|l|~."lI Elir
fiìdr fll|'|_r
SIIINT Ir.
'FI .1"-'_|'.:'
I-:I-'_l'-:' I ._
¡_ r-.F-{twp
r..F-'fflir -1.-
- . ' 1--:.;.-'.~*1.=.
1--¦.;.-'.«e1.=.
-1|-1-:-»
'ii-i-:-» '- .c'-.¬-
..*'-.- -'-';t11 1:
. L1 --r-
-.r-
—-
-- - --' ll' 1'
-¬' H‘ i'§.'.
ll.FM!
lll-il;.w|I?¢|l1|1+q\"=-
'H-
ilill|IÍ'¢|I1i1+1i J. .`¡¡¡_"
-‘|i;' fi'
|'i'
fl-
Í-
Z’
Í
._-.- 1
‘I .r.1 'I
-I
-HI-ilkE- ¿Ji-:,›-'
cl-:y
,_ _. Í
I
--.."'
--¬"' --e
es'~ ._ ,E'_ ,2
wt-~I|*-'~\'|
.lli†~¬IIl'~i'|
,gi mun"
ilinu' NIHHIH .---'-II--Il
I-_|_r_|u~~\||n|*.11'I||.l|1||u
i_i_i_|ii-ti1itI-.wI|iI|1liii
._-
Í
I
"''1¡__..
'1..'...
-ilI1-1 _- 1I...P
-lidIi-In - _.-
--_..._ -¡ig
..' sin
F.F‘...
_,-'__ ni-
_;- 'JFaII'
1:.‘ -.
'I
‘I.-ri'
II‘ E
_.-fl-l‘I""'.-`-'
i.|. 1. _ _-1
I _. __.. -II
_.1 -I-
Il-
._
__
-I-T
1"-_*l
'1-_*l|¡
|i -1- -|.-f-'
._¡._
._i._ |,.___ |,.__
_ |;__'-'-;
|¿__'-'-; -."" _ _ IL llIi
a
H 1-
1- '- '_ _-
I$--:-:-'-; .-site--.:s'.t I:f"'F'‘¬-| I_'_.'
'--I1:-*'-lI-_='=_'_I 'b|r .
| - I
. ni- . 1f-,I |-l-1II.-"g_,‘¿--_-__.I;¿_. -., fr-
r:._
.
L-
L_
_ --. .-f.:
--'F."' :L_
;_
_ | ||Ii ll
il 1-I'
‘ll-E‘,-13-§,]'.I*\“_'1*l1l""f.';'r~*
›-lla., ""”i"'-;-.I.t'.'l'
-ir.¦,,u-w_±+-ne*;.':›-
""‘E"'-;-.l.t'.’€' .',' ll-UI
l|-I" _
1-I‘ -Í
-F
lhcbete
Ihehata {Brevaertia
{flrieaartia maculata
maculeta chilcae
ehilcae H.)
1 - ïientre
?ientre aserrada
auerradc por
per eecamae
eaeamaa modificadas
nadificadaa
2 - Escena
Eaeema axila:
exile: en inserción
ineercida de
dc s.pectora1
A.peetaral
3 e Lunares
Lunerea oscuros
aaeurca
g _
- Los
Les nostrillcs
nestrillcs son
sen pares itlirhinosl.
fdirhinlaa}. Graf. iii
15
Filth-Clase
F-llh-Cinae Dipnul.-
Dipnui.— Peces
Fe-::*:1 ¿un
gun oa base
hair 'ic
'1r.' las
3.-15 alt-tas
.116-I515 petet-
f.'rBEE"t
loeadss,
lccenias, cmnosas
tunes-as ji1. rscsrradas
cacarre-ias
_
- Nerea
Hares escurrer.-'.es
ezccerrer.-'.es in:-src-:S
in:-arr.-:5. ipeces
lpecea r.uln:on_i.
§:.u|men,l.
_ E:-th.lben
E:-thiban tendencia
tenclencia se la focrnacion
fe-rmactcn de
dc organos
-rhrgancs respirato-
rios
rzes aereos
ac-recs [laberintos
{iaherintuei no-tens,
aerecs, etc._l.
¢._=tc._]. Graf. 11'
1T
I oturtoo
em-Ice
_. ..._ st__17
1:517
.- 1.-\. 1
'É¡É
‘QW
I
"Q-¿ì;'¬i-
"Q-&;'.1-
É.
L
I-1.
I1. H
11.
J1- | -1-_
-1-. r lll.:
1':
--1.”-'.¬li'l.Í'ifi'Ii`;iEl'i`i§=1p¡fit-;'.'ïÉ~'ift' ‘-’.I~':'i'-1"-.1-""‘
--1.‘-'.‘7i'?.'.‘§g'£'I|';?fi1'{'?:=§e{fir-;'F?I-'*f:‘
¡E-I
{H
`-'.I~'='t'-1"-il-""' ' -
I.I ¬-.J
‘It. l'-----'l
;'-----'l "'r:. 1:.
1:- 4' `
I‘ '
11
'l'l 1-1
'I"I -I
-' '
___
‘-
.Pcs pulman
.Pec pulmon {[II|1:|11ce}
illipnool
1 --.~".he:'t'.:rn
--.ltltirrturn |1f;|t|t[lHiJ.|.
lirtinquinl. 2.—-Mela
2.--.lilcta P11"-‘lI;=fil1|
perllifel
82
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Sub-Clase C1-use-aterigius.-—
Crnee¡iteri¡,fius.- flflselacanthus}.
fificelacanthns).
___ Alma;
Mètas Pm-E5
Pm-es Prflentan
Prägntan uh
un lfibulg
låbujg 135.1-nose
garnnsn basal prcnun
prflnufl
ainda-
dado-
_- Ease
- Base tie
de las aletas as
es eseamade.
eseamadc.
_ Pieces
Piezas éseas
óseas tiel
del eraia-esqueiiete
ende-esquešietn sen fuertes. Grai-
Graf- 12.
Sub-Clase Aetimplerigiue
Sub-Clause åctimplerigine (peees
(peces fisens
ñsens superierea,
superieres, dc
de He-
Ra-
mer).-
me'1",l.—
- Base dc
— de las aletas, salve
salen excepcicnes.
exeepcìcnes. rte
nc es escamsda.
escarnada.
-- Aietas
-—- Aletas tienen elementns endu-esqueiéficos
ende-esqueiéticcs Iucrtes.
fuertes.
- Hares
-— Nat-cs excurrentes
encurrentes generalmenbe
generalmente extemcs-
externas- Graf. 15.
11.-Algunas grup-as
11.-AIg'unu-5 grup-es de pee-és
pen-és impertantes
importantes ya ea.ting11idus.--
cstinig-nidos.-_
La clasificaeicn
clasificación de estas
estes peces censtisuye
cnnstiniye una tsrea
tarea ardua,
áirdua. di-
ficil e imprecise.
ficii inapreclsa, ye
ya q_ue
que las
ins espe-cimenes
especímenes £1‘:-sites
túsües cenccn que se cuen~
ta na
ts ne sun
sen mug;
muy abundentes
abundantes ni se hallan hien
bien eensereadcs;
ccnservedcs; ade-
más esisten
mas existen grannies
grandes lagunas per eempletar
cnmpietar 3'3,* muches
muchas iésiies
fôsiies per-
manecen aim
aún cernc
carne un enigma para la ciencia ictialagica,
ictieiógiea, parti-
eularmente en e1
cularmente- ei camps
campo taxemcnjcc_
tasnn1dnicn_ Per
'Per este
esta rasen
razón persisten
afin las divergencias EI‘li’.I'E
aim entre Ia; ic; especialistes
especialistas encargadcs
encargadas lie
de efec-
tuar este tips
tipn qe
de clasificaeicnes.
ciasificactcnes.
83
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
En algunes
algunas cie
de e1-las
el-les se ante,
neta, per ejeraplc,
ejcmpla, la cebese
cabeaa 3,1,1 parts
parte
anterier dei
anleriar del cuerpc
cnerpc cubieria
cubierta par
per capes
capas ieeas
¿esas centinuas,
ccntinuas, aber1:u-
aherliu-
ra nasal imice
única lecaiiraria
lecalizada al centre dei
del seeter
sectcr ceialies
ceiålícc frantai,
frental, eiel
que cc
na se ccmueicaba
ccrnunicaba cancen la cavidad bucciafingea.
hnceiañngea. Algunns
Algunas te-
nian prcbableraente
probablemente in-genes
drgancs alectrices
eléctricas en Ia
la cabeaa.
cabeza. Las bran-bren-
qnias estaban inciaities
qaias incluidas en belsitas ae saquites,
aa-quites, came secede
sucede En en
nuestras sctuaies
actuales ismpreas.
larnpreas.
Detras -lie
Deiras -de 1a
la caps
capa an ccbertura
celiertura -isea
dsea cefalica.
cefálica. aiguncs
algunas exhi-
bian grandee
grandes escamas implantedas
iniplantadas en farms
ferina lmbricecla.
linlsricada. En es-
tes peces predcminaba
tas pcedeminaba la aleta de tips tipa heterccercel reins cemc agen-
apen-
dice cauclai,
.-iice caudal, algunes
algunas aietss
aletas estaban tataimente
tctalmente C'cubiertas
U.iIIi'E':l'tfl5 rle
de esca-
mes. Dtras
Otras esp-ecies
especies cart.-cian
carecían tie
de aleta dersai;
dcrsal: gr atras aim, aún, cama
carne
en e1 el casa de las Fteraspide,
Pteraspide, tenian
tenían la cabera
cabeza 3'3 parte entericranterisr
del trance cuhierta
dei cubierta par
per una dura caparaeca
capataz-en csea.
ósea.
Ciertes paces
Ciertas peces eshibias
ealtihian e1
el cuerpc tctalmeate
tctalmente desauda,
desnuda, tenien-
dc ei
de el centre de ias
las vertebrae
vértebras c rostrum.
centrurn. tctaimente
tctalrnente calciiicadc 1;
en farms
ea ferma rle
de aaillcs.
anillas. Dtras
Giras seces
veces e]
el cuerpc estaba cubiertc
cubierta par
per
grandes places
grandee placas rigidas
rígidas rle
de material esea,
eses, etc.
Entre ias
las priricijpales
principales Clases de peres
peces extinguidas
eatinguidcs figs;-an;
figuran;
- Caphaiaspicie
— Cephalaspide {Dstecstraci}
lüstecstracil
-- Fteraspide
Fieraspide {Heterastraci}
flíetercstracil
- Paiaecspcndyll
— Palaecspcndyll {Cyclical
lüycliael
- Pterichthyes
— Ptenchthyes {Antiarchi}
lantisrchil
¬-¬ Cerccstei
~—- Ccccestei iarthrcdira}
lnnhrndiral
- Acaethcdii,
— Acanthcdii, y reaches
muchas circa.
atras.
ílì
iii 84
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Ci'iPlTU7LÚ VI
CAPHUHJ UI
V. ldentificaririn
‘ll. ldentìficacidn cientiiies
cientifica tle
rie las
los peres.-—
peces.- Se llama iden-
tliiceclcln rlentiiica
tificacion cientifica de un pea
por [aplicable lambien
también a cualquler
cualquier
otro animal, regetal
atra vegetal eo mineral],
mineral), al prccese
proceso cicatfiica
cicntiïico liE
de minu-
cicsos eslzulilcs
cinsns estudios a que es sametidc
sometido un per
pes can
con el chjete
objeto cle
de reruns-
recono-
cerlo taanacnucamente.
cerin taiiondmicamente. es decir de eneantrar
encontrar el
al “casillera"
“casillero” ic-
tinlfigica qua
tioiogico que le ccrrespnnrle
corresponde en el gran s-an
árbol Elg
da la clasificacien;
clasificación;
E-.d. en etras
otras paiabras,
palabras, verifies:
veriiirar sa qua
que class,
clase, arden.
orden. iamilla,
familia, ge-
nero 3 especie pertenece.
nera
Cuanrla el pea
Cuando pes es muy
mus ccmun
común y cane-clcle,
conocido, no
ne es, lrigiramente,
ldgicamente,
necesario rliequearln
necesaria chequearlo can
con ia
la ayuda rle
rie clares
claves ao llaves
liaves cientificas
cientifieas
especificas y, simnlemente,
especificas simplemente, se le asigna el nnmbre
nombre generics
generico jr el
especifico que la
esp-eciiicc le cnrrespunden.
corresponden. Sin em-barge,
embargo, es inenester
menester tener
bien presents
presente que sale sois las inrestlgacianes
investigaciones y1.* estutlies
estudios prelijes
prolijos
que se hagan sabre
sobre clel animal, utilisanda
utiiiaando clares
claves esperiallsarlas,
especiaiiradas,
nos p-ndriut
nns podrán tier
dar cl
el respalde
respaldo cientifice
cientifico nereserin
necesario para "bautisar"
"bautizar"
co dennminar
denominar cientiiicamente
científicamente ea un rleterminaric
determinado per eo a eualquier
cualquier
otro erganisrne.
ntrn cirgsnisine.
Si nas
nos enccntrasenlcs
encontraremos frente a un animal nueun
nuevo para la cien~
cien¬
cia, es decir, qua
cla, que nunca antes hays
haya side
sido encanlracle
encontrado ni.
ni, inglen-
logica-
mente, descrlle
rnente, descrito e identliiratle,
identificado, clebe
debe ser semetide
sometido a an
un prnlijn
proiijo
estudio ffgr ntlnuelcsa
estuclin minuciosa nbserracian
observacidn cientiilca
cientiiica para estahlecer
establecer a qua
que
especie, genera,
género, iamilia,
familia, erden,
orden, clase e iilum
filum pertenece. En este
caso debemcs
casa debemos prscetler
proceder a is ia riescripcinn
descripcion mas prcftinda
profunda 1;1,* detaile-
detalla-
da del animal, tratanrle
tia tratando clede nn
no arnltir
omitir ningnn
ningún cletalle
detalla no cemete-
caracte-
ristica genatlpica
ristira genotipica qua
que cnnsirlererncs
consideremos tie de rierta
cierta impnrtancia
importancia 3',sf, la-
lo-
gicamente, la
glcamente. io rllstinga
distinga 5'_v discriniine
discrimina del rests
resto rle
de peres.
peces.
85
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Laa clares
Las claves series
serias para la identificacirin
identificacisin taannernina
taaooocnina -han
-ban side
sido
preparadas y escritas per lea
los trnrdnemes_
taxdnemes rnes
mas preminentes
prominentes en sus
correspondientes especialidarl-es
eerrespnnriientes especialidad-es 3"y' para su cerrecta
correcta utiliracirial
utilieacisbn
es cenrreniente
conveniente cenecer
conocer na Iende
fondo la anatemia
anatomia grjr fisielegla
fisieiegia de leslos
animales cuya irientificnclen
anlrnales identificacion se este
está intentaslde.
intentando.
Hay rlitrerans
diversos sistem-ea
sistemas utiliaades
utilizados en la rneeanica
mecánica de la elast-
clasi-
ficacien. En efecte,
efecto, aigunes
algunos auteres
autores neno sale
sdle utilizan la descrip-
cion cientifica,
cien cientifica, sine
sino tarnbien
también las representncienes
representaciones esquenrrat-ices,
esquemâticaa,
riibujea, Ietegrafiaa,
dibujos, fotografias, etc, para eernpiemeninr
complementar sus veredietea
veredictes Luxe-
Luxo-
rtdrnicost
nrimiees.
‘l|'.— 1.—Si:sI:rnna
V.- 1,-Sistema utilize-rie
utiliza-de en In
tu identi.fic.Ici|5e.—
identificación.- Para iden-
tificar eientificarnente
tzificar cientificamente na un ‘pea
'per es indispensable aemeter
someter al pe:
pez
a rm
un cuiriadese
cuidadoso er-ramen
examen yv reriiicacien
verificacion de sus caracteristicas {me-
(ree-
didaa, prepercienes,
rlirlas, proporciones, euantees
cuantees rlede estrncturas
estructuras anatemicas
anatómicas etc.)
centra las qne
centre qee iigrrran
figuran escritas en las ciatres
ciavea de identifica-
dc identifica-
ciida cenvenientcmente
eien convenientemente eiegidas-
elegidas-
El. eaarn-en
El examen de identificacien
identificacion se inicia
lnicia cen
con el chequee
chequeo de las
caracteristicas mas generates
caracteristicaa generales dei
del pea.
pes. Una res
vea cemerebarias
comprobadas
fstaa se prnsigue
‘star prosigue can
con 1a
la ennrparacien
comparacion tie
de caract.e@cas
caractemcas mas enn-
con-
eretas 5'
cretas 51' espeeiflcas,
especificas, las cualea,
cuales, de coincidir
ceincicllr een las rie
de la clarre.
clave.
nos irirn
nee irán eendueiende
conduciendo perpor canales eo ramaies
ramales cada
cnda sea
ves reds
más pre-
cisos yr¡ef rietailaries,
cises detallados, hasta que finalmentn
finalmente Eflli'.‘fll1'liI'B[[I|.D5
encontremos ei casi.l]e-—
casille-
ro especiflee
re especifico cerrespenrlieete
correspondiente al
ai era
per ehjeln
objeto de clnsificacien.
clasificacion. Le-
grado este ebjetive
gradn objetivo habrernes
habremos encentrade
encontrado ei
el nnrnbre
nombre cientifice
cienrifice
que cerrespenrie
corresponde a1
al pea
pee -EIr[Hl11.il'l-ElElL‘I.
examinado.
En cambie.
cambie, si luege
luego -de
de un cuiriariese
cuidadoso 5rjr prelijn
prolijo e1-rarnen,
examen, cen-
con-
ciuimos en que ne
cinirnes no eiriste
existe ningrhn
ningún casiliare
casilìero final an
en la
ia clnrre
clave de
clasificación elegirla
clasiflcacien elegido para nuestre
nuestro per, periernes
podemos entences
entonces a.1ber-
alber-
gar la.
ia. gr"-eta
grata esp-eranaa
esperanza rile
de encentrarnes
encontrarnos frente a una especie ane- nue-
va para nuestra.
ea. nuestra fauna lctinlegica.
ictioidgica.
. Sin embarge,
embargo, el
ei eptirnisrnn
optimismo rle
de an
un hallaegn
hallazgo ta:renr5reice
tarrendroico re-
ire-
stiltaria inrnnrladc
srritarin inrimdado sl
si el identttleader
identificador ne
no este
está plenrrntente
plenamente res-
paldado per
paldade por cl
el rlnminie
dominio rie
de lea
los cenecirnientes
conocimientos basices
básicos rie
de la ietie-
ictic-
logia, si carece dc
lngia, de enperlencin
experiencia en esteg
estos rnenesteres,
menesteres, eo hien
bien si ne
no
pesee ins
posee los me-cites
me-dios jrv rnateriales
materiales indispcnsablcs
indispensables para qua que an
su laber
labor
cientifica hays
baya sicle
side etritnsa.
exitosa. Ernpere,
Erripero, si las deficiencies
deficiencias antes re-
86
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
tandas nu
faridaa no aniatan
existen ao aan
son auhaanarlaa
subeanadas y la alava
clave da
dc ldantiflc_aai6n-
identificacion-
ntiliaada aa
utilisada es la aanvanianta,
conveniente, a1
sl fraaaaa
fracaso an
en nuaatraa
nuestros intantaa
intento?. da
de
ubicar taaranarniaarnanta
ubiaar taxondmicamente un parpes aa
se tarna
torna an
en un avidenta
evidente éaita
éxito
cientifico, ya qua
riantifiaa. que hahrarnna
habremos ancantrada
encontrado una aapaaia
especie nuava.
nueva.
Ahara hian,
Ahora bien, al
el hallaaga
hallazgo da
de rma
ima aapaaia
especie nuava
nueva Liane
tiene anun a1g~
sig-
nificado ciantifian,
nifiaadn científico, auya
cuvo grada
grado da
de impurtanaia
importancia dapanda
depende da de qua
que
la aaparia
especie raiariria
referida aaa
sea nuaua
nueva aala
solo para Ia
la fauna inaal,
local, E:o hian
bien qua
que
lo saa
la sea para la fauna nnsnrlial,
mundial, magnifiaandaaa
magniiicdndose la
ia irnpartanlria
importancia in en
este ultirna
aara último aaan.
caso.
Un aranlaaimlanta
acontecimiento aun
aún mas
más aignifiaativn
significativo daada
desde a1
el punta
punto da
de
vista cianrifiaa
cientifico la
le aanatituya
constituye al
el anaantrar,
encontrar, na
no ya
va una aapaaia
especie nua-
nue-
va, aura
sino un génara,
género, farnitla,
familia, ardan
orden 3*v aai
asi auraaivanaanta,
sucesivamente, aa.
es daair,
decir,
a madida
medida qua
que a1 el daacubrirnianta
descubrimiento aase haga anen Iaa
los auadrag
cuadros da
de ma-
rea*
por jararquia
yar jerarouia alel aanntaaimianta
acontecimiento aara
será tambian
también dade rnayar
mayor £ra.aaan-
trascen-
dencia para 1a
danaia la aianaia.
ciencia. _
Finalmanta, iranta
Finalmente, frente al duauhriznlanta
dmcubrimiento da de un nuava
nuevo aapac[~
especi-
men (aaparia,
man (especie, génaru,
género, frunilia,
familia, at1:.).
ete). dahamaa
debemos praaadar
proceder a au
su in-
mediato “bauriaa",
naadiata “bautiao", 3ry para darla
darle al
el namhra
nombre aiantifira
cientifico rarraapan-
correspon-
diente daba
-rlianta debe aar
ser aarnaaiaq
sometido as una
ona axhauatiua
exhaustiva daaaripaian
descripcion can-rpla
cumple
mantaria da
mentaria de sus an-ractariatiaaa
ca-raoteristicas anatnnuaaa
anatómicas aatarnaa
externas ae inrarnaa,
internas,
compietándose éata
aarnplatarrriaaa esta can
con Ina
los dibujaa
dibujos gr aaquarnaa
esquemas qua que aa
se juagua
juegue
conveniente para iluatrar
aanuanianta ilustrar la raapartiva
respectiva publiaarririn,
publicación, qua
que an
en aataa
estes
casos aa
aaaaa es rla
de rigar.
rigor.
Los trabajaa
Laa trabajos IfY Publiaaaiunaa
Publicaciones partinantaa
pertinentes rlaharrin
deberán aar
ser diatri-
distri-
bnidaa a rariaa
buidos todas laa
las autaridadaa
autoridades E irratitnaianaa
instituciones aiantiflaaa
cientificas qua
que tra-
bajan an
en alel carnpa
campo raapaaliva.
respectivo. DaDe aata
esta manara
manera aa se infnrma
informa I1 al
mundo aiantifica
rnunda cientifico aahra
sobre tnda
todo daaaubrimianta
descubrimiento raaliaada,
realizado, par
por nul-
ree-
desto qua
daata que éara
este paraaaa.
pareces. En tal farrna
forma aa se axfiran
evitan avantualaa
eventuales ae inna-
inne-
easnrins rapanainnaa.
ua5nrLJ5 repeticiones. can
con la;
los aanaiguqntaa
consiguientes prablamaa
problemas da de ainani-
sinoni-
mia riantifiaa,
cientifica, qua
que dade ailu
ello sa
se nariuan.
derivan.
87
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
CJLPITTDLII '?I
CJLPlT1DL(1 'VI
canaarnnlarrcaa ANATDMICAS
cnnacraaisricas artaroiutcas utrrnrzanaa
tirmizanas nar
ax LA
La
menrtrtcacton ta;
mnnwrurnauan na rrrnrsmaa
irorsrnos Parnas
reciss ma
ams caruuanra
conste-tra
tenosaaie ICFIOLDGICD)
tannaanru icrtotoeicoi .
Regiiinflã I
Rflflill-H55 11' |1-ariil~n5~—
|1-eriiles›- Grlif.
Grlìf. 13
il 3' 31!
H
orurrce Ii
aaurrcn se 15
1,.,
èå HU
%& 1
11llililll\\
-_;
—-.11; \ \§\
Rapida cbinllnul
Ruglin ebdelfnei II - Rlgiin
Il Reofin la
de In
te lljilll
lejflil
- Roptin
Riglin lnll
¡noi 12 - Repfln
J3 Rlglln nllll
nloei
Rapida pill
Rlplln poor ipirflhllf
oporcuiir II - Rlgfln
I3 Ropfin lo
ll II llli
nio!
I1|Rrglfn
Rrgiän burn!
buen! lo - Hlglln lplrllllf
Ii oporoulnr
- Hail
Roof n quail!
ceuili I5 - Rlpfln
15 Rlglln prrtlril
portero!
- Rogfln
Rlgiln ulfiltac
orƒitfee I6 - Rlglln
Id Rogtin plliiel
pltofei
- Rlglin
Rapida dorsal
flifill J? - Roptlh
Hlgilh ii
de I:
te quijlia
qutjido
- Rlplln
Rapida Irinlll
frontal 18 - Rrgiln
I8 Rapida pointer
yuilllr
- Higlln
Hcpfln ill
del rain:
feina 15 - Rlgilh
IE Rogfln dal
del pillnaula
pollneuis anuiul
cauiui
3Émnmnumu+eumq - Riglin
Ropiln nlrillr
nlrfiir 2Ú'- fllglln
3D'- flogfin Inllrnlfi
felerelfo ftnnzil
fiasco)
88
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
1 Ahdominal.--
AhdominaL-- EaSe npliaa
aplica normalrnania
normalmente n1 al parfil
perfil infarim‘
inferìür Ila
de
un ‘pal
u.n. 'per rlaade
desde al
el extrema
extremo anterior haata
hasta el origan
origen {la
de la alat-a
aleta
caudal.. En for-rna
enurlal, forma maa
más raalrlngida,
restringida, aa
se llama
Llama aai
así a la raglan
región infa-
infe-
rtor aaada
rior desde la aona
sona 3-ugular
3-¬.|gu]ar haata
hasta la aona
sona anal o cloacal, aag1lr1
según
el pea.
a1 pez.
2 .au1a.I.—
Anal.- Ea Es la raglan
región qua
que corraaponae
corresponde a la abariura
abertura anal.
3 Axil-nr.—
s'tsti1-ar.- Se rafiara
refiere rla la aona
sona intarna
interna da
de irnplnnraaian
implantación da
de
las aletaa
aletas pE|I"E-5.
pares.
-1 Bra.nqu;iai.-
Branqtrìai.- Erma
¿ona qua
que aorraaponcla
corresponde a la
ia ubiaarian
ubicación da
de iaa
las
branquias.
branquiaa.
aã H-ucail.—
Hueail.- Eona
Zona aorreaponriianre
correspondiente a la cavidad bucal o bien
st in
a ia corniaura
comisura |:|-u::ai_
bucal-
EB Caur[al.--
Cant[Ia1.-- Ea
Es al
el saoior
sector aomprenriirio
comprendido anrra
entre la linea verti-
cal qua
aal que pnsa
pasa por al
el orlgan
origen rla
de la nlata
aleta anal haaia
hasta la iinaa
linea ala
de inser-
ción do
aian de la alata
aleta caudal. For
Por lo ganaral
general aoinairla
coincide iriteriorrnanta
interiormente
con ai
non ei aeaior
sector da
de la aolunma
columna vertebral quaque llava
lleva las
ias varrabraa
vértebras nau-
eau-
daies con aua
dalaa sus tipina-5
tipicaa eapinaa
espinas hamaiaa
hernaiea ha-air:
ha-:ia abajo.
'i''5' C:friliaa.--
Cefó,liea.-- Raglan
Región oorraaponwiiania
oorrespondleate a la
.la cabana.
cabeza. Se ear-
est-
tiende daaria
tianrla desde alel axtrarno
extremo antorior
anterior rial
del pa:
pee haara
hasta el
ei ocai-puaio
occi-puoio o
reglón ooaipiial;
raglan o-oeipital; por al
el sector lateral avanza haaia
hasta el ‘nor-ria
'oorde post-
op-ercular 3' lirnitn
op-arrular lirnita L-on
eon aal
el islzrno
iatrno .por la parta
parte lnferior_
inferior
E Doraa1.—
Dorsal.- Salvo al el caao
caso da
de forrriaa
formas raras, aa se llama aai
asi al
perfil superior da
p-erfii de un pa:
pez. qua
que aa
se Lniala
Loieia an
en au
su a:~:1;rarno
extremo antarior
anterior y
termina an
tarrnina en ei
el aaotor
sector posterior, anen e1
el punio
punto donda
donde aomianaa
comienza Ia
la
aleta aaudal_
ala-ta caudal- Tarn-lnian
También aa se apiiaa
aplica aata
este tarmino
término a la raglan
región aupa-
supe-
rior dal
del par
pes que aa
se aarianria
extiende ri-aada
desde al
el nival
nivel dal
del Claaipuaio
Deeipueio u Doni-
Úoel-
pital {Nap-a
(Nene u Dcoiput]
Deeiput] anen in
la paraa
parte anterior gr5: aup-arior,
superior, hasta
el origen rial
al del padanauio
pedúneuio caudal.
QH Fronrtal.—
Frontal.- Se
Ea rlanorrlina
denomina aaiasi al aa-L-ror
se-L-tor rlorao-aallaiiao
dorso-cefáiieo qua
que
.-aa axllanda
se entiende daarla
desde la sona
aona intar-ocular
inter-oouiar haaia
hasta -ei
-el oaaipuain
occipueio alraa.
atras.
1!} Inter-or:ul.nr-—
10 Interhoeular-- Saaior
Sector rla
de la raglan
región rlorao-aafalica
dorso-cefáliea qua
que aa-
se
entiende antra
aatianda entre loa
los dos ojoa
ojos dal
del paz.
per.
89
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
11 Iat'rnn.—-
Istnno.- E1
El are-a
área. oornprandida
oornprendida antra
entre las partas
partes intarioras
inferiores
de laa
da las aberturas branquialea,
hranquiales, corraaponda
corresponde a la aona
sona anterior daldel
pecho, finalira
pa-cho, finslisa an
en au
su extrema
eittrerno anterior an
en una punta masmás o me-
nte-
nos aguda c1.r_va
cuya astructura
estructura lI‘1lEI"I'1E|.
interna eorreaponde
corresponde a la fusian
fusión da
de las
Las
eiaviculas.
claviculaa.
12 Labial-—
Lahial.- Sector correspondienta
correspondiente a loa
los labioa
labios dal
del pea.
per..
que an
qua en algunna
algunos casoa
casos sa
se nauestran
muestran corno
como astructuraa
estructuras carnosaa
carnosas o
adiposas. Ej. trarnbojro
adipoaaa. trarnhoïo {Lahriaomua
{Lahrise-mus 511.],
sp.) _
13 L-aternl-—
Lateral-- Corrasponda
Corresponde a.a los flancna
flancos dal
del pea
pee {darecho
-[derecho
-Ee iaquiardo},
íttqttierdffl, qua
que SE
Se erctianden
Eïfienden dasda
desde El
el horde
borde 'po5t-opercuiar
'pnst-npercuiar
haata
hasta la inaercian
inserción da
de la a.lat.a
aleta caudal.
1*! Lingual.-—
Lingual.- Eona
Zona correspondianta
correspondiente a la
Ea lengua
iengua dal
del pea.
pez.
15 Lu:uhar.—
Ltrmhar.- Sector da de la raglan
región dorsal qua
que 5-e
se aacuantra
encuentro
a1
al nival
nivel -ale
-de la inaarcian
inserción renal, Tamlolan
Tamlolén aa
se llama.
ilatna varlebra
vértehra
lumbar nquella
aquella ubicada antra
entre iliitirna
uititna dorsal 3; prirnera
primera caudal.
ta
16 ll~IaariIa.r-—
Maxilar-- Corrasportda
Corresponde al area
área en qua
que aa
se localiaan
localizan los
huaoa
huaos maxilaree.
masilares.
1'? l'rliajilla.-
ltliejilla.- A vacas
veces tambian
también llarnndo
llamado roatro,
rostro. as
es el area
área
dal
del sector lateral-cafalico
lateral-cefólico cornprendido
comprendido antra
entre al
el ojo farribal,
tairihai, la
La
maxilla
masilla iadalantal
fadelante) y loalos hueaoa
huesos operculares
epereuìares (atra:
(atrás 3' abajo).
IE
IB H'a.se1.—
Nasal.- Area dal
del sector dorso-ccialico
dorso-eeiálieo qua
que sa
se azctianda
extiende
dasda
desde la parta
parte anterior dal
del pa:
per {p*re-maacilal
{¡rre›-ma:.~d1a} haata
hasta la IDHH
sona inter-
ocular.
19 Nncal.-
h|'ncal,- Correaponda
Corresponde a la nuca
nora qua
que as
es ei
el sector posta-
poste-
rlor
rior da
de la raglan
región dorao-cefalica.
dorso-cefáiiea.
21) 'Bcu]ar.—
Úcular.- Zena
Zona correspontiianra
correspondiente a ins
ios arganoa
órganos ocula-
res.
21 0'pEl'CI.1.l3.l'.—
üperctdar.- Partaneca
Pertenece a la zone
:ona qua
que ocupa al
el aiatema
sistema
de hues-as
huesos opera-ularea.
operculares.
11:3
Its Pala|ti.na.—
Palatine.- Ragian
Región cnrreapondiante
correspondiente nl
al sector auparlor
superior no
"techo" dade la cavidad laucal.
bucal.
90
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
91
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRÃFÍIÉ' D N19
_- 2'-'I¿_-i-L*:'.'--Iï"I1'--L_;=.;'1'-- _ .J-'
_ '=-*- .'_,':-_ -I-e-5`:`e--n¬'U""
-E F* " itv- -¬_- _ _':"
' _-_.---._ _ _ -_ 'ff
-' '-1' . .; - -'-' _ -- 'J ';;¦¡"| ' _ J _J; _'
-s ¡` __ -"' ' '¬ 'šì H' _-¬r- ol- .- 1- _ - _ -'_
Í 1) *ï'5i'Ú" _ ; J .pe-H-I-i" _.,-_-!If¦`Jì¡_. ¡--
I'
df
i -Perfil acuodhaámico it-'islïa lateral)
2" -Per-fit se uodinúroico ndsto frontal]
92
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
v 4-ém-"
-rå* 1-'I aiii" fr- ni
i
i
-se Ir-
ei _ïíR-_""
- -'-a
Íl
l i ft
Variaciones que se aicjan de ia forma acuudinãttnica jr grado de estas.
1--Poco comprimido 1.-Comprimido. 3.-Muy comprimido 4.-Po;
eo deprimido. 5.-ficprimidoï ó.-iduv deprimido. T.-Fpco truneudo.
5.--Truncsdo. it-l'du¦.' trl.|ncado_ lli.--Foro atrnuado ll--Fttcnuado.
li.-Muy atenua-do. "
93
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
94
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
II.II'IflÍ'¦1
1 .__
\ _†.-'-*"`r'-'*"
_'|;-..f|-,.|I'¦*"fr,
- I
*H `“
Í
-" “iria L-E -EF- `
_-E-'I:¬:'f: ¿H '_ “gw
.;'_.-_-__*-1
›- _-tf ,,__.-¬-T ¬-
.,I'-I-:'51-'I'-I J _-
.f
\
| Í 'W"'|*1_'1'-1 ,f,"¦W ƒ
Iiïífijfïi r'1|H_¦' 3
im',-11'».-.-.If
E ¡Jrhf |rfl'f1{;f¢1. ____=:
'C,±*«f±_»
I- - ”
'I ||
'I
1 -|
'_ '|
_
2-
-I-¡_ _
hu
'É
_
-.-_
I
¿Í
*.
|ͦ" -:I-I-1I
-L J
`*-'«i."',;I'nfƒ
Eablllitu ¿I mi-r
íflippnfi-¡.1'q|u.l I-lfilll G-fl
J ;EH;\
3 Hinl 'I:u.`Im1.I.¦r
1 Gahan -udifinlfll -I'¡,¿l-|I-LI
-a
*-.
-:-| ":
'T 1- 11111 pllfifll :Q:
H. "' -L 'J
I
.ff-
#'¬=,f. ¡_|
r`-|' I
1;??
qi- ¬.1"›.'.I __*
I" J
H
ã *-¦".' -bãf Iñ
95
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
APEHDICES. _
Aletas.- F'igs_ 22, 23, 21, 25, EB, 28, ED, El, 12 3,' 33
CIRAF. H" 22
ff' .--""" H F
,I-jé;_;;¡I:l:;¢-1:.-1=.,,__ _. ¿gg /'I
. _' W 4: _. 3 5
\
5"; " 1 2 \g
Bflitu (Bnrún nl-da nhiliuin C.
'___ ,_ _ _ _ . -¿C
I.. 'i
\)
_ _ . . __ ¿F 1- - . 1'*
_F._. f-_-. -if .N-.ã
._-|.
96
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 97
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GIIITUD I'_2¿
. _ I -H- ' ,_ 1-'H .H
1 ¿ j_:'¦¬_?. ¡É-::_¡ ___ E' _!_ "ä'__
ñ'' 'Ã
%'_ 1,
*fis¡ääE±i=f -¬"""'\--l.1¬.1:lI|I_
5'!
1 I
1'
.nl
|_ F
' - . __ .I . --'-
F _ f '
Q _ _ | .
-'..- .'
__
-J '
- 4
4; "'-
_
:rn _ --
1- ,___ ____.__š_._-__..-P
lr-:Í I - -- _-_.:-
1.1'-1¿L`!-L'~
._¡_-'_"` --_-"-:l-_-:`¦_'ä_::___¬__ _ 12 I _ __
1
13 .'
- I
I
|-
I I
.I
98
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
`H'omo-cerco:
Cuando ambos 'lóbulos son similares. Ej. anctioveta (Engraci-
lis rìngens .l'en1,f11s]|.
Eetorocereai
Dificc rca:
Faicsula:
Henffidar
Recta:
ílì 99
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Cñncaea:
GR.¿'LF_ `."*~W 25
'at › _.¡I"'__T
. '-I '
____--'_-- _.-1..-
._-- - _- _ "__ ¬ - .--.._, -¢-*___._ _-r,;.-
_-
ri fa'I 'r---La-_
¬.-n____
,
¬;-_" -1 __--_=.-.--
. ' .-' ,,.. ____,,':. - _ ___ __
_¬-'--._.'_-¬-___'_-
'
'Zí
-J
›- _
_†- _-z
.-'--..
if
-_ - I. -- ..--
'L ¬1_-1 "¦'-' ff;
_
._
1:-
'Ir'
-=.a_
_ '-¦- .1"'~_ ~ -P_-
¬ ¬. TÍ'-\-¬,
1 . I* 1.-_¡ ._
'”'*-`”,¬-¬.'~*-"`*- "
3,--""' *-s.__¬_____
1192
. _ ¬¬.____
Comfexa:
Atlunada:
Úvalnflfl:
100
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Filitorrne 2
5. Pa-:on-alan
Son aletas pares ubicadas en la sona toráirica generalruenzc
en posicion post-operculer, pueden ser blandas, como en el ceso
del gallinero illoiutlinidon leeriiruas Tschadi) o llevar una es-
pina preria, corno en el caso del begre (Galelehttnrs peruriaanis
Lutel-ren).
GRAF. NF' EE
Í '2
'É-jl' _.-' fÍ ._ 1 /
. ¡ç=`*"¿'¡Í-É',_!'f_
1Í-¿_ff-- ' ----
- _ _ . '¡ .-. _ I |_l___' ¡ ___ _ ____-
|
¡ .|l
I| .ƒ!l' . 1.' "'
__ _ 'I '| J -¿.'¬L¬- "-'." '.-" "r`- """ "::
N .¡ I __1-_,__'__ I ¡I -.¬".-
___| _* ¡'L I¡__`
¬I -I'
_____.a-"
r| _| 1., -n._'|
1 _ I 1 I n
|._ui: I. _ -_¬--¦¦,.--
l|'1:;|¬. -11-1
,_ '.-. I " 1'r'| ¡rr'
__ \
¡___- 1 f¬ .- _'
¡.- __
*-'_ tšïin
:-=.~ ___, llt
.Í _ _
-¡¡..|.I-¿'l"'II __"' ` I'-I. 1' - ' ¡II-. _ -|."._ \"F:___
. I: ____ .-f_¡ ¡_1 ._
_¡- _,| i .|'_ ¡_ ', I.,_1 ,|¬_, _ |..I_-,
S =ƒ'_
. I.'I ¦"'r1`_''_".¡.L
¡_ nl L
'
un'jul I
_
-1'-I
.
1 I
-I-
| I IF | _¡| - 1 1+ I I ¡_ I *I - l ' I
'I |.r l'
-Ilr 1- _
111-
-111.
J
.I"l.
-'¡I_-I--.II _la.I±_|_ ._ 1' __.
-I. 1 _ .|- _'--r-Il' I | ¿_ ¿ . I _-___:
_-_ _-__|____:____-____-_. -1_l____l-_.-;_I:| 'Ã
Jiu" ta: 1. -mí
Il IJ- --1
oe?
- j_-.~.'-._ -_-li
-¡_ ._¡_
af/L
.T Ã | If
-
ll
-1¡¡_¡¡..
J
'_'-fu 11--1-
1-Í*.' -_
-H I -I
«ei
11' 'IE -Ip',
4-_-"'¬_
I;'- .'-_._'_
_ -:__: __; --' . I:|L .
-Í
ir- ` :_-'ff -'-'.°-
_ ' vs". 'It
“-.-'"'*_
..Ís
I.-11:-I
- _ _ ,Que _/
se
102
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAF. Hi” 2?
|__l ' _f
1' É
la
__ fi ;
11 fm. '
Ji
*.¡._-_--
¡IL
H
I-. I-
,_._-_.____-_
t
.I-r '--¬*'¬'I
___ -_:_¡__±__±ï_
4
-ïhai
_. I
_
1. ¿__ _
-I. 'I L . 'I¡.
-1
I I
_-T'
“-1 - . -_. _.: ïdï __-___ _ I | _- ._¡_
_¡- _ u 'I-L ¡_ _ -. |_¡¡
,Q I |.__--I ¿-1 ___ |__ _,
¡L É' 1. 1 -"I_ 11-- -¡- -_.
.-1' _ _-__ 1 _ _ 1-
d _- _ _¡._ -I-11
'I _ - í -1. *_ Í
'_ í -rn dl' ' '11 14 I
:¡'-Q _ ¡_ I Ia' -:I-1'-_'-__| _ ' I- .- mi
1..-_;-_Ú -¡-=-:f.¬-.›--."-- _± -
_ II. Il- _ -I _-' .ï*"í'í'_'_.I' 'II'-'
_- 1.5 _' _-_I-rj.|- _¡.ï .|'_ ¡. |.
¡_-51.; '_ *fl-1 ¡_ '_'|_ | 1 . - _
'¡=:_íì°;I_
l.¡__ |.1'$--L -_ I 1 Í Í
-- 'I ' -I¡_
J' -I.-___;
fl'
1 -_-_-I '_ _ -Z
-. .11- _.-_'ï 1-_: I _ '_-¡_
¡.-'-ì-¡_
_ .
1. _-1 --'H
-r
_- J'
1. J' 1 F
-
I- _ __ _:_
¡ "H H -I- -¡_ 1.
¡_
-¡_
ff __|I"
|.1` - ___ -I |_'__†
if.
las
-L-T'-_
¿-
_-_
.I _
_|'._.|'
_ .
__'_i -'¿-:_'¡' u -L
Ͷ
±.._ _¡_ ___ _-_
___ . I.
'_' 1
-I
I -í
- _- 1.
mi É
¬'___¬¬.-
"__
I-_-__
_
103
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRÃF. IW 23
,A flfffff
~- ›fin,,,
J _ .-:.-¡ÉÍ-`Í“"'.¡ ,
/ 2
III
V._
Il- un -.II -I' 1-| --'III ¦':' ' .ll :|I.
104
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAI-`. 29
.F-..______`
-f
105
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAF. N* HU'
I.:-I
'H
11'".-“J
5
I
1-H-_*
-lui-I -I ±-1-ul-¡.-
I-_ H
._.'_-
H-'_ .lr
CCII|-I±-_
±›-I -I -I_I-11
1€'-
r H
7
106
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GR.-ÄF. I”-Í” 31
__ I
-1
¬Í-'
_. 'H' I- In "W, -_=._\Li iii» *_-"\'_
_ 2'-I-""'-'_fl-
--*.."¡'?L-.:
«li
,H ji 'L-|-I-í-1;
-1-
__-_. _ I
fi._
¡fee
'ÉH.
tii
`..
1'
"-t
¿f*'»-Ii-fD"; I'I___.r.¢`-I-" Q*
I.-
I*
--.-
107
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
WH
GH
Í_I vu
___ _________I__NW__
|_ ______*_ __ ____ %
___m ___ ___
______
H ___
____*
k____m_H___
___
HHM__
Hd3NH
TM/
H/
___H_
_ __
fluH___“
_5“ha
_::_ Häfl_: _fl|¬_EW
=m_ _w&:_ufl___ 3_dun_E____r2n_uflH=äE_u“M_:|fihHdflg_ |E=_¢muE_ fl_c|=mF: _nE_rfiü_¬ufl_1Lm¬u“_ _ mfl_ _|u*_
_Eu___H
fl_____“ "_j;|_J“__
HÉ_ "____¬
_“M_" _¬UEfH_=fl|_m5¿_“E_ãM__¬__ ¿_J_____ì_Eu_flu;Hm_fi _tE_F_H_|hm_flum_¬ñ_|H H_____
¬_=_"_¿_3"_U:[n________ Z|h_flmu_u
dwE_ _“=¬_Mñ_H¬¡_uhã=m_ufl_ï ã¬_ | _ u_
___
____
___
Nm93
_“¬_ _ _ _:"H_ ¿___E___;H_ fl7E_ =_E _u_;n¶_ _ E_H
_u_=EnH"¶_unfl____w“
_|_3u_:mn_ _ fl_
¿__
_ __
______ _-_L_\
_
W
108
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
encara ns se
Í
iïilanfli-Ii-I
-r ,H
¡I .
.I .`¬""`
| I 'PL -.fr
r¡'I I ¡. | |`
4-'
z--- f--~
-¦`.""\- es-'¡. .
__ "*-r'_
'-In. ___.-_,._ 1,.
-I
¡-
ef-' i r
¿.-1.'
bl”-3.-'11-Pr*
«H
._
_-1
1!'-
Estructuras del aecrer ventral de Ia cnhe-sa de un ttbnnin. _
1--Distancia interna entre membranas nasaies 2--Lenaillld 11121 hflflflfl
e mari: 3.-Nerea e ueatrii 4.-Ranura labial externa 5.-Ranura. ia-
tiial interna ii.- anche de la beca 1-- idembrana nasal-
109
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
4a.-Distaneiainteo¶n¢n1aeme|nhnnesnaselon_-Esiase-
parar.-ión que hay entre ias membranas de los nestriles en los ti-
|:n.1:t'ei'tm.
5 Distancia inter-o-telar. _- Es la que separa los bordes au-
perieres de ambos ejes.
E Distancia entre Ein de dorsal gr origen de anal.-_ .Els la ii-
nea boriaontal que separa a ia vertical que pasa por el e:-rtremo
posterior de La aleta dorsal, de la vertical que pasa por el origen
de la anal; o también. la distancia reducida al horizonte, que
e-:triste entre el eartremo posterior de Ia dorsal jr el origen de la
anal.
'I' Distancia entre dorsales.-_E5 aquela que separa el ea-
treme posterior de la ,primera dorsal, del origen de ia segunda
derss.l_
110
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
111
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GEA-F`. Ni' 34
¿__ 3
ii
__ 5 -l_5_-l
'I' _
PARTES DE Ld ¿LET-i. DE L'-hi TIBURON
l_-- Margen anterior 2.- l-'i.|::|i=;c_ 5.- ii-'lnrg distal 4- Punta libre
¿iii-;taJ_ 5.- Longitud de la base de la aleta. t.i.- Longitud de la punta
tlislttl libre i.- Drigen de lo aleta
112
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
113
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
hn
H
¿__R_|J¬L|Í_wWU_m\_w _M|dl|_m*¿fi_Hm_p¡`flH_Lãm_ ”_JH_ |r_ _ h_ I
†I
“ki
mA|II
“JI|_IIUIr”
I|_|_I1_||¡_|`__l|1|l _¡|HW|||_hI||
Hl“|J“h|| w4H
H_ _ _ _ _H“_ _ n
_"__u“_FLI.ìïdl_¡JUi_H1fifi_h¿I_
'¿mFwh_ufl`¿1`__Jhufl“f_rïüI_hnum“ _I_tuL_1` _|fl_ *_ F
H|J_1II|LI-__II|'I _I' -llIu|._
'__
l¡___“_`¡_I
I___
__¿_ 1i¿-_I_
IJIHL“¡I_I '_I¡'_I 4_ -¬_m'nN_PH_
¿ut
_"_ ____I_ _
f_HI¶“_
*P
__''Fh_¬_I
¿___J__I__I“_h___._ _ F1|_r'" .|_ _I _I| Jr|_
_ _._____ ____:_ -__¡__-“ _ h_ ____._ _J_ _ _ _ _ _ _ _ _ ¡___ _ _ _ ¦¿r_fl _ _ _ _ ¡_ _ _ __=_ H_ __n ___
ti-_ _ =:_
_'|I|_l |n_|lI-_I| I_I._I|¡_I |_l|I¡
`“_1_úkhï
¿fim_w_¿w_ü`|_ _ ü_ ¿Jrw'__?
_ ¬w'mIhÍ_ _
_._-__¡_|_l__'_ ___¡_ _|
!_ :_ _ _ 1_ _ _=_ _ _ _¬ _ _ =_ _ _3_ _ _ _ _
It_____
._______f
__I.¡_I_"`|___¡
"_._ _ _|I-___-__-_
[FI
I I I I U I I I _I I I
IrII_|'|¬'_u.|hr_ _'"Il1I
___*__m__ :_ 1" “H HH h____ __:_ qt*HÚqflnäfluü u_fl¬h.unüfiHfiU1flIguuN_L¡fl “N
______;
É__“ äI|_ ¬_ _h |l_üä_
_ __
_-_ I_ii
-__`:¦flG_¡_u_1-_-_
1†|!I_IIIl_-I1l_I_l
mi_-¡_“UE-É
'_
_I"_____
_.flì
Ii
1_-IL_--_"i
HU¡UIIIin
_-flfiiìi hn L._¦nI¡ Ll
_H
LII
.Hu*H
Eh
___
I I I I I I I I
nf
114
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
1-F
rI'
' ...s-=1---rïitfij;-"'
r 3 `| :¿|_]T¡H!Jr.I__ - -2 .'J _- _. 'F' ¡JJ Í- _." ' |_'- É.-
__: -f
' '-|'."I,""-'II-'\-' . 'Ia '-'I- :-._ -' .I- _ ' _. , . 'r_.
_ -la-b 1 -lr ha'-TI 'ir ' 'F _ -F .I .-'JI _4' - I I
. I -'I:'_¡.-Ir -I :I__n.___ __' __ A Ia _r_r| _-_ I ¡:l_'- .
Í' Í I M3'...
H
*JD ì ¡Jr ' '“ .fa-
II -fr __ F __' 7
1 1" 'tf ¦
ta H ,H
.11
115
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 116
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
117
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ll Apéndiccs tactllm - -
118
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAF. lil' 37
.;_"-lt
I
_.' |--I,
¡_¡.. . 1
1-' 'lt1.. f
'I' ' 2 I' I | ." ' 'I ._
1 ¿_ '
119
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRJLFICD N* 38
2 ~›-§;- L
1;-- 'II ff F I-
¬,¡|j'I|'f fi'-_*;-¿_ __ _
In 15 LI _ l
|*II
'1
- _-_- = I-
:-.›_;-_':I
.E«¿=.
F-HÑ
`-'*T |-. 1¬-'" ¦`__In-
... É'Hit;-¬¬|'r
-f'-_ 'IT'
'HH
šfi:"
-1:'-”l".1-".¿.!›f.7'
I-='
, *-
P*-"
'Lp
1*!
1f_ì-"“- -“2-jl'-. ¬.
'f ååï
_1flïfiì'
: Ífiñ-_
›=l*-›'.ï=.."-f*.É¢ã«~*_-=`ffiì-F” -P bl
... +1 J_*_¿_+_.§-...-I | _ . _
'Hi
_-
. _ :___
-_
___`_
.___:¡`¡'II-:Iii:
r-mifï
fl!¿Í Il
ílì 120
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 121
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAFIEÚ N* '59
4' ,.¿- i.
'WL
' " Ef' 'J .-. _
'
I :L I--Í _
r'=¬'¡._ " " --
- :' -¬|'.f,. IÄÉÍ? ' . .I 4'- 1 ' - I ' L '-
- ;.e¿r¿.¬.fe - - - . _- - -
U `¿.¬'...-Í›-'Í' ' - ¬
. -_. ." _ """* ` ' , - ..__"'~
. -_¬" . 'f-¿FF I
me
'
1-_'
E
La
''-.--H'.-:_:` ».- \1
\ .Q
` ' L -_¬.~»›~1"f`
1 -VI. `*
I, * s -'fx " _
I
8
E.ä|ìIÍ.I1Ha'- ja' ¦J[f'¦!.!› IE:-¡tI'11|3'|!uI:';\5. |.||± L1 |;;.1I'_1|,±,.r¦1 |_h_- un pg;
U EH?-*Ifl-II Fflfåïflfifl 1'_FfuHIL1eI'-uma en sínlisis -:Je hueses clenlavius
3__| Pre-ma.¬u[ar_ 4] Espmas de :r;1am:I=h|.11a superiar, 5; Dama;-i.¡¡_ 5.] 3,1”,
aula. H Espina.-i pre-upercularcs. H; Espín,-L ae] ¢p.¿|-.;L|1¢;,_ 9) Egpina an.
1;-rmisa del ap-ercLLlc.~
11 Base Iìe laa aletas.- Es la región del cuerpe donde es-
tes apéndices se nmplaman.
12 Base de aleta caudal.-Es prac1.ieamen:e la :ana de ari-
gen de esta aleta. Censtitïxye el iírnite hasta donde ncrmalmen-
te se extìerltle la "ifínee lateral de 1:35 peces" _¬,f per lu eumún esta
122
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 123
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
-«¡§_-;¬+›*'-
I-
-6- TTEH II I
'I-¡_
I':,:_}
"_"
'I'
¡I E'"-F-gH'i¦.-. .
.I'.-.Lt-I,-_-_-r '_ ff-Í:'.I';|¡;'|¡- _
,, _ ¿gps ___'_.¡__¿:\_rL.
*F -~ ap .iii _, : 5 ri-
1
_
-i..'¬¿,i. - 1' F
' I: .†_ _
_ II 'T "'
_-I
I- '.41
cllufirlllä-
._¡- -_
'\_ .
Gi
HuT;-,'› t`-Í- 'ff-
.I -H-Ir-I ål¡,I:;'ï'¡ ¿ -QR
Eli-
=-
-7 , ¬,.'fI _." film-P
-±*.`
._'Í-____*'.'¦'-:-E -'.".rI_- L.
:Irit ¿.b
- -|-¡_,. | 1.-r`_ L 'u_u
r¶
_
J 1 'Í *Id I *I
c.-'f. I`.r.I"I
II -nì F _ _ L
¬'fl-|.||,1li¡J| 1-.lluiflr H-I fl- 1 '-l.||'Ii.+h-l¦_'_.T|¦TTi" '. I I ._.¦L-Tí.
$1'
¦,_.; _-“-7-"'
'|: 'IZ-
Q r1-.'-,1 I_.-_.
-f'_-T
j_'_'_“'
¬',|| I .H I - '
L'1
:añ:-J,':
'I - f ¡É-F'¡.*¬-.¬
"` ': "15
124
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRJLFIED H'-' 41
1'
_.
_ . "fra--r-nin.'|.-.ip
._ - - 1-ì'~---.T ›.-
U- . _-i-'-.'__'¡-"""ä---......|.'_,,,¡,¡__±1_¡-,1"¬__-__-=-__
-
_¿- _¡.¡___¿___¦_ 1-¡
.- __,
--í - 1 - | 1 -| ¦_ -.'
--" IP`- - --r- _?. _ - -. _
'Ii -I-_
125
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GHAÍICÚ ii” 42
, __. +
' ¬'
-¦' .JÍ L“'i ff- ir-..4.¡¡¡..+* I hit Í-1-'¡.¦F~..'_¡n_:¡¡",¡l¡¡|"_-¡I_r_,,_-¿_ .-lr
'
_h_
--
1':I
__dL-I
'I
' '_|--._¡`I¦_- ..--'__-_l.-_:l-_:
1-- - . 1 _ .
I
-
.-¡.¡--..¡.¡ ¡_.'.i-1:
¡
= -_-I
1 -¡_
126
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
127
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
-C`iH.A_F'. E1'-"-'-1-1
. 1ïì'E'“"**-†-,_ _ ....--1
5'
___ 1
R-
ff/ ¬.
_"_
_ -ff'
-H 1 _.f
L ` ._ .
\ /
/Í ,
1...
¬_
'I_ '
_ -I -_..
"fu
1' E.
EUCA PRUTHACTIL
fä a
_- -: -
HH' 1-r .I ¬-H"'- 1
5' -____"'_ ...___
T-:_ . ¬__.:-__I-- .¬" ff
-_ __ -- _ ,ff `
`| I !_ fi, ' -_-rn
_. -I L
¿_
Ñ- Í ¬_¬ Í
.--___. ;¬~¿__1`*\ ¿T
*_ ' f
V 3.
b
128
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GPAF. Ni' $5
1.
I II
-- -e:c'.......... 'LI .flsiselflfl-H -------*
2 3 `
Pes curnel-a iäyngnuchus Independencia 11-1
ir Baca Lulsuiar cen nec-rturs al escremc adaptada para la succión. 2:-
aherturn anal u para genital, 31 Baras cvìgera. _
ílì 129
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 130
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 131
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
132
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 133
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
134
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
135
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
136
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
137
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
138
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 139
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
140
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 141
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
142
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
143
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
144
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GHAF- Í'~i'l' dd
íÉ
--.e
145
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GFJPIGO Hi -W
mi
'~L`-?Í'-- _". ""
4. ----_:_a._'_ .
ll
- _-I , , -- -_” ..¡-E;
_-._-Í'
É -¡-
-.-L.--_..-I--' _'-¿_ |".1i.`.".
._ __». | .__ 1*!-1
-
_ _., ._ .
gil;
H
Frzc sano [5i~'.“]-ases son-guineus M. v T.)
ll l-'unicas abdominal
-
íì 146
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GR.åFN-$3
Í
-2
3
câfèíêëãåäw
lìhf --I
'“'“" '*f1I-
_I
Ia.-' ¿f__
Ír%Íí &&fS§& c
1."Í-
I
Í'I
- I*
:II
. '_-'_
_
'H-':_"."- -_-I
___
curar. 1-Irc
,f-.._
-I`¡'_
148
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 149
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
150
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
caerrtara vil
ílì 151
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
152
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
153
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 154
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
CD 155
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
2_GEgmÉ
¿____åEEuã
_Eãä _H_ U_ _EH_ šfläu
GmnïÍ¢$%%¢ï$
______
gún"_I
ll _
JM
N _____
'_
ãmáÚå
UHfl T * mQ FÉ m 0% äñ NH fiñ *H
156
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
í 157
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
_ _
E.-Funciones de la pieI.¬ Las funciones principales de la piel
r'
en los peces pueden resumirse en la siguiente forma:
a,_Func!¿n de envoltura 1' sostón.-- En efecto todo el con-
junto de sistemas jr vísceras que cotistituj,-en ei organismo de
un pee son envueltos gr sostenidos por ia piel, permitiendo la
majror comodidad jr funcionalidad a los sistemas indicados me-
diante su condición de cobertura e-ristica.
I:r.--Función de protección.- En esta función se debe con-
siderar la protección mecánica o fisica. contra los agentes del
medio ambiente acuático, asi como la i'|_r_-ición de protección bio-
lógica, jre que se puede considerar u la p;e| como In primera li-
nea defensiva contra agentes patógenos, parasitarias, etc.. que
atacan ci organismo del per.
c--Función de ajuste, coordinación jr cantrol_-- De las re-
laciones sen-Frorlales del organismo, con relación nl medio am-
bierttrd.
íì 158
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 159
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 160
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
C=1.I'I'I'L`Lü 'Fil
Li-1.5 E-5-C.iidiLil.S
ílì 161
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAFICÚ Hi 51
Ir
5
ví ¡-
'fi
I
i
:iiiii F
¿ms
\`§t«\ \`*- 2%:
lid'H
¡_
-1.-
1 Í?-`†di ap'37
- "If-s si
fl-'UI
†j2f1
" ,Ji E
. _-,pyi//J 5
fr -'""?__ I
`.Í
'-'I.
un
__
'cï-Ft;-_ t¿__.¡_~,ii
-1-|`d`Iì
I*-
'¡I' 'L.*'tf seen-,_,flig-
'g--IT ."¡1-I'-'
I
\¿
st ¿.22-fes ff*
t--.._' `-:ä¬--ui
'ff
...__ _ _ EIse
L?
162
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Fate He. I
_,-
|
1
.|
1-
Fr
"'I'.l'-"
=-, -se
Liscumu. dc iftiliii'-_-ul. 'I:tt|L'|;| cuiltcptiu-|¦.e~ 'i..,|
Ec aprecie I.'.'lt1i'¡.1:l'|:tI:I1l-.: lt.1*'- Rritlši I_¦|.t.iI.:ilns l.i1.li¡=!cs _ [us Cir.-:ii t.: tlieltlcei-
li-rut er', i¬arir'ti-.f `|:'.Írr'.nr' -¦es;:ar'|'t;-1 tt:-.,:r1ti`nlt:'I
163
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
164
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
165
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
G-RAF. Ni* 52
il'
4
3
5.' .
| ,__-1"" '
J | ¡
.Í
I- . ,_ ___ _
I-',fl,'I|-I . F”.-_ -F __
¬'-no-¬-¬'--'.'_'. --'-›-el--r
-ur _- n.,_a.¡_dh - .--i.n._._:-I-_r`_`
1- _ .
,__ vi_
-:I
¿
"I
. " I
-.Ifr:_
,,;,_,
¡- IL 1 ¡_ .
1*:
4'_.:-.
'_
an `_:
rblll.-1
|
¡'Í_¡
¡_
il
'Wa
Í'-r _-I--¡_
1-¿É
I.-
-
I
J' -
_
I-'ii'1
.$-r-.¡
_
I.-' i .-I'-..f"'¦›
'I
-I-Ii-1:1'
-
A-
¡I
..II.
I'
I._*
|-r
_: -'.".¦l
.fx
if
' _ÍI-Í__..¦'-
166
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
167
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 168
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ces que poseen escamas tienen una piel delgada, delicada jr sensi-
ble a través de la tual se ctintpltn una serie de funciones, tales
como respiración, producción de mucus, percepcidn sensorial, str,
Las escenas que estan localizadas sobre la “línea lateral"
cumplen funciones sensoriales especialimdas jr otras diversas, jr
a este efecto ellas estan pcrforadas por pequeños canaliculcs que
se encargan de conectar ambas superficies de cada escama con
el catador, siguiendo una diagonal a la sacridn dc éstas.
169
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GH¿PIcn HH 53
_'-||'¡II_I
I._'_I
2
-\.
1.I'¦`:-. '¬._`_.L
,-= :¬.1:±'=:f.-›
ƒ
-:If-Í:-:Ii-I " -.-«"_--1'f:
-r¡ .
-#-
¡. r ||
fl.-In-:, H
-..¿
+T
Ffi,;i=,= 1-,- "|I"
“_,.-_-Ã-I"
Í:¦"`“¬~¬s
__- -¡_
|
|-'-`
.¡ .-I-
3
-ïå
'Í---'
-'II-.Í
¡ ¦|.lfƒ
.¦.L.r-|`-|_Í;`I.-'§
¡_-__ _!
`.-'1L"--
'-
--'_-.
I
¡I -L1
_
I II I-I:-Iå:|.|I'; -ã
¡FI-1.-Í: `”fl-±*".-:±=¬.-1I;-
4
Hncimiflnlu de lc:-:-1 1l1L*¦1Iu±¬ da un libuw 51:1
1; D1.;n1;.; ._-n fuí-r11.¶;ìún_ 21 Diente Ínrmnclr. en funuiunamìflnlu. 3) Dim-
¡¢ çgduçn 4) Denüculu dermal.
170
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
eruurïcu HH 5¿
-1
.-“'
' - .-'
.- ¡¡-
` '“:= '*ëfl
I. ` ¿-5 =.'
. I-1-
_ ¡-¡ _`..
__L?___-_
|
r I I . -
._ __-. I, 1'-
:_figpQn.~
. -- : -
I I 1 I I
' 1-1
-" .I .'
i' - |
I.
.J-'. '
'|
171
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
172
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 173
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
174
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Fn†u Nu. 2
..-r."""",,¡' Li* _ _
II.
fa i±;- gfi
._ ._ "
175
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Fntn Hu. 3
_,,,..__,.,,.._ _. ¬,._____.¬,.- ¬| _
'll-
I.
-II-'F If
i
I
J'
I
176
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
í 177
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
.tfl ,É
I G
r- ` _- es-_
i _ -_____!i
,p¿i,\ 5
¡ TQ; \
*ti
¬- _ J.. I'
3 ___
1
ärpporcionalidad cnttc ci crecimiento ria ia escama 3.' ci crccimicni-ri
e per.
1! Escarna. Ii Fucus ii Annuius n marca anual 4) Pro;-,acción que
pasa por el ter snnatos ii Proyección aa: para por rl Ido, annuius.
op Proyección que pasa por ei lier anuales. ii Proyección 'que para por
el lito. aruiuios. E. fi. Iii v iii Longitudes totaies alcanzadas por'ci per.
al fin del ire.. Edo.. ira. 1: -ito. aria de crecimiento.
178
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Podremos escribir: -
mi rl-IíI¬-I-n--
F1lïl
W.
ro, II_|
¡_
is:
¬o_ VU
I-'D :I,'21 I-2-'
|__¡ H
*Ú
I"I¦I F"
ff
., 'I
179
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 180
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GR!-FIGD Hi 55
I/af-Ei-|'.' |.*'
i
-'W --1-111
_-fsøì' 4 . ..' _ ' j
|.=*aa1{ !""` ___†__.,__¬
¡IU ' if
1
.f¢:¿:|±_ ___-- __ I I I _' I I
.Fa - --|§___,
al -___ ¬,__,,
._ .-3 =u.|- .-_ ._ P~ '-ir "`t fih. Fflïføf
/rr*
_
'V
2 _
Ef-EII'-IPIIII Efåfifcfl IÍCI riïmü CÍE' C|f'¢Ei111|¦I¦hIu de un pg,
li Lungitud alcanimda en mm 11 Edad del pe.: un afing de çrfijmjgnm
3-J Curva de flrccìmìeniu del pq ¡lg |1;|_¢1m¡¢n¡Ú H 105 ¡Q a¿ü5_ '
181
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 182
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 183
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
<:> 184
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 185
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 186
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
187
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
188
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 189
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
190
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
191
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
192
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
IÂló.P[TULl1l}tI
ílì 193
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
194
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 195
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
196
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 197
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 198
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
caemito tt
199
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GR1lFIi'.'.ü li 51'
'l|I_I'_'_|
. F
.ql I"
" 1.
JJ-
xau' F E-c
1":
200
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 201
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 202
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
203
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Ei1.P¦'I'T.TI..ü El
204
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
205
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
oasrïco aa 5a'
1
3 .
In.
ti
'I
I
1 ||
I __ '_. . .
_,
¬.|-
3
éç'
*-_-I
1..-
`"lts
0-:.
.fof' ifšà"ell'.&en_-süb
LÚio_'i-'-iÚ'
Ong . ' “fišü
,__ 'v
G'evo
'°o`
L
en/I
fa
206
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 207
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
asistan st 59
I _
._ 3'
1' _- :I-
ffil
Y '-“ .
“i
. " . ¿i-'-' 1-' _-'_ J
dr _ - .I - ._.. I -
. ' _ I . J
._ _ `|i ` , ii'
- * .- ¬
É-__
_,
* .|f
,
N
I
'
"'Jf!
|
' :-1 |*"¡ | Í I Ã I
. _ É
_-If' *I ¡I' I I
_' _; Í'
_ J. J. I
.
..¡¡¡fa
_' J
I II - i __ -gr I _
I
i I -,.¡ -I
.1
¬~¬ ._
I-
208
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ï.._fi, _*
= 4 GRAFICÚ Ii G0
a 'iïìl
¿L
lr..-.r *-3 ¡_
1' nai,
I'
" t
¡l-I H-¡lui
i
1*.:
-Ill|›-_I.' "_¡f'.
1.”
Esquema de una espina venenosa de pt-s oseo.
li Lïucrp-o tie le espina Ei Cont1L1t'to _'t uritioio tie sfslide de lo espino.
por donde se ing-'eota el veneno- 3]- Base tic la espina ` _ osvl'dnd
en cui-'a
.se a Io`o.:n1 los. glándulas venenesns. -1] Giriitdulti venenosa. Si ini'-','I't'5fi del
E~CIIi'|.IEI'II'do glandular a la espina. oi Salida del veneno.
209
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
± GBAIIGÚ I* 51
'H
210
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
esirrco se sz'
,_
-31 - _____
_.-'E11
II. l¡f ._
'| H .¬.
¡,¡¡.| 1 .'.
I-
- .r
_ -lo
_ 4.
I
_ ¬ 1.1. _ ¡I J'
I.
;n.'s-_:-I
'___:"--.
-__I. e.'1I.,|-_.,a,._tI-|-_,_|'|' -4
"-"
' ¬'.f-'
2--.1-se-.%”-t *:'±«'-Husosf-
.-.__l _ -1 -_l_ _ _ _ 1 _¡_r 1-
:".:-'Í-*'-ri-:É
'¬`sa-'- ¦`..1'..| "'-
.:-¡: :'- ill", Ir; ._ __ '."f'
fer'~""*'31-"s=1'1--'- Il'-
¦'ft.-- -›~'--I.
e"-"Í"'l'¡
1' “= ':I J'-1"-
'sì?-l:_
'..'_
.__4: _Ii
-'¬i"1
-_'1
1-"._'
..¡|_f.›-¬-.'¬" _I
J-
_`l
I
I -l'Í of '¬'_.-*Ja
_____._____|..-"_ ir .'-I"-""'
"'I..
-ll-,
._____ .
I.,
4- I ru '1-uff'
. |-- ¡-
r I. " _
-_ '_ .,L
____
-i-._-1
¬..IÉ_ ͬs
-."-
"1%-
'“`rr"'-"-iI_I
-:"_
-`
1'-al'
1"¬tI'
-¡I""
-F-'I?
-__Il.'
:___
|___|,__¡______-.I1
I-
'\
'¬¦2-
-.. “-
:', ;______
fr l_ .__,"T
211
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
212
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
H..1`¬'t"-¬..¬
"-. ' ¬'-_ _.
11.' 'H-__¬¬¬-.__'¬. '-H
213
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAFICG Nf' Es
I ¶-
"Í- .
I.:| _ -I _ _-""_-1.-T5
Xi
.-".-df
. ¡LI
1€-:- fl||¿ " ._-_'
-íl'
f
_sr_.# fm-fi 1. --'I-I"I'|¡|I'
| I -
I-' ¡__
f¬..f-
-___-
-_-
1'E
¡'-
-1.
se
.¡ .. I. _ _|- F
lt
Í
'pr
;-.per .px- .11
12'."
¡JI
†_-.-¡cif
'lil'-*I
le: 'I
_
.|†rI
-à:E "' .Fer
Ii: ".
'III-
__UƒHt1
._1;;-_¡'- :Í-.Í
_¿5::š4¡¡
_.
ii
_.Ir lu '_
IF's,i_¡_
- J1-"'f_
Q”
.¦."*"
'-I `1"¬.I'
2,1-,
-il-'Í' 1. L:±`É
É
"`¦¡I“
J ¡¡1T¡, ¦.'I'
#1'-`
-I1.
__..-`-. ._ *fa
.
e-Í-qe:it -il
-II.
-1.
1_ '¬-_' .
±
ílì 214
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ca P rr ir L e En
215
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
216
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
` GRÁFICO 19 B5
(3 _
I. 'L ff' 1 _'f.-'†"".'1`
I ¬ '._; *_ -I“_"**¬¬
_-:_"._'t|.,` _-
| "' '¬'- _- '-.
'In _ .--|-_|4¡_ ' .
"' .f"'-
.""'I'-..
±`«* I _'
_-¬.
'tri'
1 -¡¬---F
--A-.I-_.
'I---':f"'.-fr. _
fu "'”* UI.yf
..,_
.
H_ãÉ%%šÉš ¶¿.¢ (in
Jr-
Ér-
II
1
1--"- E
.nf ~u“;¬3E%šE†`T5J
-
:__ __.' _
.- " '- ;
_-
' . -
"-,_ H_¬---.-
'-_. _ - L _
' -'_ . _ _ I ""¦"1-¦¡
ly- jgì ~'I.É':hH ` 俧%†-"(7)
217
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 218
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
H
Il H 1; JI
I ¡J 4:
al I-
_ i ._ fl .
Í: I
¡I __ Ju
Ti" WJJ' H -' .Í . _.- f..-1..-_-'
'-11-"-_”.-¦.`*"f-" -1' 7 ¿I
iii
'ir - f
aii ? _
¿E
Í-ïïìì _§_._ _ _ _. Hi
- -;.i__-_` 'Í'1111% , -2?' -5.¬. txt.-
W" "In,ol.
I
I
ql,
L
I
aer
I-_¦
'H -L!
'
J I I
'_ 'fr '_-1'-'!.'_|H|
ãfieai:«
'- '-._.... -_"
L.
-É-.f-fi'-¦"¦.“;_
|
P
¡_
lb'
fu
I! I
Ill --I' Í
%:._\H¿~._¿_
. .Jr
-I Lu
|'¬f
'**
_Wi.
-ffi*?.›i"`«ì“.šqiv
~
¡iii
-
'¬¬.___`
'Í'-' "“` rr
I ¡I ¡
1' W *nl
N É rr
H"
'FI
219
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 220
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 221
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íìì 222
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
' Í 7 sul*
.-1 1
, 5 mai
*s _..|- -
=-11
II _
_ F _____
1'?-:;_.,;?'¬. " ""`
1- W
.Li-
nÄ.'rP:-'
Í
_
I'.:(.Í_;_-f_;j¡ ¬
.-4'-1. _"
'I-'Í
».;¿`±f!å= /-f
| `._¬ 1""'|"-+
-“-am-.
J- I--_
IIEII'
"--'1
I.
nl
V--fët 9,1.
I
."'F__ n':ÍJ_If,7-':-____,|.' -;f;-f -=~í
_J"_,r'Í-. :
1 % _-
'JI
-. Q ¦L
.:
/f
, 1*ff'-'ÍJ_
nl
,ff
J
"'«.
\¡_
'|¬.
¡T
¡ 'Í
1.*_:¡_ =G'¡,__
""-.¦-__.¿_ “ __ 1'1›: ` ~`.:`¬~" ,
¬~ .|
___x_._ -
É;
= I-:i:__:
Ei.
1;,"7-ï:_¬`_'"|\¬.
EÉ }E`_-* I¿.¢= ='
"P-'
fr--
1 “T- ¬f§¿_'-.J- . *='. :-. -_, _ _'
1 0 2
3
ͬÍLH-'-'¬'1.1~.= Llr lq «.'.1bw.u :I: una cnbaliu L`5¢;umb¿-|' all 'J 4
11 Fr1±¦1|u.'u1a1r 2:1 ±'vIz|_1.iE¿4: 3| ïüaf 4- 91-,¿fl.,_,m¿¡ - .
. . - ¬ ' . 51 Pre@-rhual.
üirjfej-Iïüaïmil|'1?}1{É3ïÉeÍH%:.TÉã$|-3:' PÄM'|.rm"t'*1] 9,1 ¡Í¡|"'›`lIfl1 wlnitàl. I ="J'-
I-H Pre-|1›Der|¢11Iír
Dumflrm H-1 E@
HH ¿fl]L_u¬]Hr -«U ME. LI 'wpm m¿Íp¡ta]'
[å|L;.r'I||L¿“uI1;rl'ål\I11f:1ì±||rFaf 13] Ftfimljffl-
lr`g15\|b-üFflrLfHl_:¦r 1-5)
231 Úflndmdnn. 14) [nte_¦'+-.ípffrüullìr d _ I Mmm' *J Memphïfläfilflflfi-
223
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
:nunca nf 55
' -'n
as " E Í.”
5 .
_..__-_±.-;.--fl"'*-"'
_...- 11'!
' '
“W” ¬›' F.
“
Ã;-:f¿,
"I .-`.
¬“ ...ïägi!ì:!"'
Ã
”"''T * W u
¡,
-.--
f'“'
--_
' ~.--
.'._;-ÍÉÍ “
¬_ 1 Í J/ "
Id.
›- I.
|H
1"
Lina 5 I'
Hlugìl uephnlun I. F H
_ -fi Q | .U ¿E ¿I ` _
224
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
G-RIFICD H' 59
,...§¦av 1 t '¬.
¿-
.-
3 fm."
. .
1.-.-
' 'fl al
i' al 5
.II rrjfli' _ I. . . -_
Thuanua lp. _
225
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ssitïco NP 70
34:
Hui
Í
¬.- N
I"'-I- u-
._" '¬I1¬- ._
wi
'I'ì`¶-`-`-¡"I:.¡_l-`
H B
¿L-Maadíbula inftfitir:
11 ¿Ita brauquial. 2) Lengua. 5; Denlarie -«H üientes del huesa dea-
taria. 5] Dientes linguales,
B.-Muadfliruia superier:
üi Dientes sabre el ¡'ea.ti|er_ T). Dimite;
- _» salva
_ , ei pre-mssilar Hi Dien-
IES Dfllilllflüs. 9]_ Diüfliti ifümeñflnfls [manga del 1-1_|mer}_ ID) Manga
del temer.
226
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
/ 'i'.
\ ||
"|¡¡¿_'I.
¡J 1'
.
( si '-
..','
*="--*'-":'-.-. .-
_.¬f †¦f`=-'=nr
*-¦-"-¿E-r¬.
'-*f -'=Ir~.=±-',.«ï-F:
Í t¬-:\~'
' -.-;-*-¬
- W i f1i:
_-f_,¡.e.:.
Alp-
\ff.:r.¬,?ï§i`-?¬'Í` .¿-¬± ~"'-Í
Iƒiiì *'..
-!I'á'-1'-"'
I
':'
Í-?ì"""¿
-JF--H-_-
I _ -'Í
"ut.
-=-".*__".:_._. .-
- "'-I-'_'_ïI†n-I-L.
227
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
- Ceratohial.
_- Eipihial _
- Inter-hial
_ Hìpohial
- Faringo-branquiales (par), donde se insertan los arcos
branquiales Entre estos huesos Se irnplantan los tìien-
tes iaringeos superiores.
_ El-aaü1ial. _
_- Urohiai.
-Radios liranquiostegalicos.
228
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
m_______
__”
________ %_LX
__m_P \_m_Z
m_ _ __ _ _1_ _ I
__
_________
%H__Q
_____ ________“_
_____ _ _b___ _____
_____ _ ______\
_ _w_________
____.
_ _ __
\_
_______ _
____
_“m_u_u___E_ _ã_
_E=__š_3H_uJ_¬ã"_EHU_m_"_h¬_ _______"
__” _ _n____ _U_:_
Eü_“EEu_u
_E_u5ü_fluF_n“5:__u_ã¶fl_ä_E“d_=_¢ d”_E_d_%___
__m_
¢_;
uw_ _¶u_%u“U_=b_ä“H¶=_u¬_Hm_fl HEg_" %_ fl_ $_ ú_H%
“___”
____
J
___h____
__nina
__ __ü_É _ _ _ _ g_ fi_ _
M___
___U____
___
_
229
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
230
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
craneo 1 ne 75
'II
l\_ n
I. 1 '\`1
Q l
ti W
±;_:__,_,_
ef'
2 Išj 3 E
3 _
l
_¿¬- 3
ìäåäfiåiäk Éåšå
* al 4
, “
' "`--. 5 .--- ` ___"_'¬-'I
1 a
'H
_- .-
ìipon de vdrtebraa
a - Tórtehra dorsal
B - Tirtebra 1umbar{primerä caudal)
, Q - Tértlbrl caudal
1 - Ilpial lcdra1.2 - arco leurll. 3 _ na-
“il lfiflfìl--4 -General. 5 - Procesos tran
verano, d_- Gaal henal. T - Cartilla pleu É
ruled - Protllon trulnverooa fulionadoe. 9
¿rca honl1..lfl -Ilpinn henal.
231
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
232
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
233
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 234
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
I ¬-
I | I 'J
'In
_ 1-1"'iï'¦11llfl1in_`foIII¢1_
J- 12-- _
235
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 236
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRJIIGÚ II T5
_¡,.¬_-¡.-' í' -11-__ì¡_-__. .¡_¡__.l¿¡.,-__
¡.11!-_""
_¡..r-
.iïr
1-
-I-' _
-rl
.u-"_
___ l
\ s_
'É
._-I!-¡_¬-
-.- 1-.-
--""`-L,--ri
1-'_ _
__,-__'¦|
¬.--III-_-" '_-- I
-
_
- í'
_
.--í-"_I.1;--r-1”
J
.'
""1*-1
-
I
_ïï'-Ti-' -L
-.r '
1.*-í
4«itfï¬'r_.'
__í|r-- -- Ó
/.g-*ri
.' ji; "` ,iillmhå
_ _¡.r|-
--
'Iii--'-I-.
- '___,_-
__-1-'
ll. r
.
\ .
|
|
**¬-
al
Í
1.
_'-
1 ïl`†|¬`v- ._ '
ƒ
ti _ _ -._
“ss-
/-/,
.liriiculaci-ún, de los nieta:-pcciorai 3' piilvica cn un pu oseo,
¡J Sflifirecleitnmm- 2- -Clcnhrurn. ii 1-'-astcleithnim. -ii Eo;spo1;,_ 5]. ¿Ú-
raruinles-
peflura, ei Ftatiiales..1aIeia
9, Mtm p¿__h,_,E3_ gi-ei ora li
li. ¡fi 5 asiptcrtgium.
- .,- si nieta,
237
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRLPIGO IP 'ió
1' ¿I -. ,_
É_I-._-._¿ .-I':'_"
¿-_:
i-
Í* Fri
'T -'if'-¡re
_-'E'-` " ra'
cg;-cg
es
'H | ¡'
UH.
'I
'É' 1'
Jfà'
'-9 '
É 5-i-f
=.
i
4.
"' |
i 1
-¬. ' 7
É 1 ¡li -gt. si M
¡ig .
- 2 3 4
à Soporte ¡ooo de las aleteo
.is
Ñ.
/:ll
T ¢)r1 sta frontal
.F-
Í.
.|_
C.- lapianiílïlot I lateral
H.
Ó )`I'.I- I-to frentes.
° i.-'r
.l
'II
i-l-a'¬u-_,_.-`---
'),"1es.¬-,'Í~±-~ t
238
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 239
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
4'
Ã
; Í
, / ¿.
QQEIGO Hi ¿_
` 5
- .ZHà.E:':`t'j"'I'F.I= '
ccäflafiëïilìãããšìãi H. “' "=`~†-*lc-;¿¬._.
~¬›--I '›r_- -_'¿1a*"'*'1€-ëê*
-1.:«¬=a-,* *cr-l a a*-' É Éåfl¬§â2f=1=c=1c;-_f
.-~3*:1F:3F-#$'*†a?“'¿`F*"`@f±%*`*"'l
3" . U -**'fa'-T- _ '
-- .'¬`¬-" H "tf"-"*ë'.i. 1=¬$"”f'ïÑ"'ì~Í~
_ ...I" r 1-: ;-r; il- I _¡ É- .,_3. ""h¡-'_' 1415-;
:
z - -I
af-
I
aaa
1'
_ '-"'¬q¦¡¡'#:-.|fi-' . Í-".~|--.T 'H-: I- '
-H-u.
:Hi
1-
;'1-
'El .-"""'¿': _:*;j. ._ "`ÍF¡ _'_¬;\I
.
'I' -'E
.
1"-.
¬___. |›,¦f '31- uh-
- _í_
-. .n Tu
ì cl Ti
Eaquclclc apical de un pc: cartilagintaac Hiburúnl.
ll Carïílagu basal _'-El Carlilrgu razii-;1| .ll E..sp1:1a. 4] Ccrazntrì-.¬J11a.
Sl ñfcta dcraal fi-`¦= Columna w.-rtchral. T- Supra cscapular ccracc-cp
capular acldaciua. 15;: Mctaptcriciuln 91 hi;-gupmflrigimn lg) Frnpten-
'urn. l|_] Alcta pcctcral IE) Farm ¡ac-hiupúhica Ill Basipbclãgimn
EN Hadialcu- IS; A1;-la anal-
240
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
241
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
_ aaasrcc al _1¬B_'
- -
\\\ ' __i=
`. Il I - __, rw-"""'f-rä
¡f¬-'- Ml" _;; _.¡-. -15'
..____
. ____
'-Q ',
""'“:"--
' \
~§¬Í¬"`“~
ii- f
_' .-,'.li'-"`
. M
242
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
243
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
r J
I
_ Rx Q_____4§
W' ¬i fx
§'€¬Í7.-*sì-§§,t?r;›t=~
--s'¿}\›>*//”
Músculos midmerus-
ll Múscialo t'nic'Imero_ 21 Vórtcbrn. ll Espina neural dc ln tfórlebra.
-I] irlluscpta. que separa músculos superitircs c interiores dc cada fIa.n¬
co_ 5) lhliosepta. que separa miiscuios :niómertis contiguos. el Espina
hcmai de una ifertebra caudal.
244
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
245
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
. GHIFIGD Ii BO
_.________
1' I _*
246
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
247
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Las saites que dan muchas peces, saliende fuera del agua,
carne el case del tarp-en lbdegalaps sp.), nuestras lisas flidlugii pe-
ruanus) n las mantas (Manta htrraatrisi, que san tnrnadas carne
rnanifestaciunes de euforia deportiva n a veces cnmn meirlrnientna
dirigidas per trepisnins, constituyen un tipa especial de despia-
Iarniente. En Íurrna similar tenrarernus a las peces vuiadnres n
más prupiamcnte pianeaderes [Exncnetus veiitansi u atras, que
lue-gn de nadar a gran veia-cidad un carta trecha salen despedidas
dei agua para efectuar pianees en el aire a distancia que pue
den superar ies Eli metres de iengìtud 3' las li ú 3 de altura. a
juzgar p-er E ahservacinnes que fue pnsiisle efectuar ifiajande
248
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
249
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
C.dPl'I"UI.-D IJH
ÚB›G.dl"i'05 INTEILHDS
TRAC."I"Ú DIGESTWD
250
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRAFICÚ Ni* El
Q .
ii -Ii- 5
I , _-*ez-;
r| _' z _
1. 1 -- `
-'_ 1'-
I Ill
251
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 252
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
253
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
I 'eenrreepnf eg ._-r1_¬ F,
f- i _
- - |_i-
e ee??
__JJ__, *r-TTT' ¦
*¬ t i tfw-gf
t_n¬_m¬i
.Zé-¿A
' ff ii WT Eee
t de ¿M5
K ¡dt `
254
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
G-R.LFIGU tii” B3
-.-- - 1
___-- 2
-----3
¬.__.-_....`.`-_ 4'
255
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
- fit.I!'_ICD_ II' se
/ía!-Ines.
ü._\l -,F._
.E_.- ~¬'- _L
1'. 3"'-H-f _
ve._3k
1 I
~. _ _
'H
il-p"""|'r-.
"I
_:
s-'. “-Fi H; f ;
3 4
ílì 256
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Las cepas que .iermen las paredes del traete gsisiriee de les
telles jr de la niayeria de les peces en general, sen muy disten-
aileies, ya que la función lngestiva 3 digestiva per le general
impune cen frecuencia la necesidad rie engullir grandes canti-
dades de Hlìmeete, que censtitujre a veces nessa heteremerfa que
dcbe permanecer un cierte tiempe en el estómage antes de que
se inicie la digestión-
257
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
258
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
___
Í1___ _U
I1__-._-.
____
___
__
_I
_u_i
¿E
_:
:_
¬_:gb
¬__W
J_ufl'H_ ___¿_:
nh¿_fi_4mñ_aE
ì_¿_
" mF__;
_mh H_E:=_mEä_=E¬u_L|_Jnu_w“:___
H*E___ã _ã_'ëfl|_d_fi:JH¶_h¬ '_: fl_¿:___
_"___":
__w
______
_____ü ¬Hu|_;__m_
_É¿__3“
Ú__"H_
_H ___:fl_ _ufiÉE______| _:_
:H __:nm_H_änt¬_U___:_l____|_Jun_:J_¬u_|¬_¿__
fl__É_“ã_|Ed__:h_____ ¿__ë_š
EäADN
“_"_¿u_u
h_rëEau_F__ _ 5_ _ÉEm_":JH_
m_|HHHfl__Hã_____ä¿_u_u_
__:_i_ä_¬__ã¿|___“_EumÉ_:_:H_“
gm
:H
¶_EN _|¿fl__¬F|__ r_¿_:#H_|:_“u _¿"_rm
¬_Eš_:M_H|_"¿ën_h__“'H|"_fiw“_H|E_u“____u_
_äH_E
_¿:Ñ_
w:É
_:JH Gm_`Em_
¬_n=_qfl ___M
fiF_J_ ¶dN___E:___;_HE_ë
¿;U_äEm__gm
ä3šë__:_H___¬H|_____d_¿_pã___:E
_F_____ _qfl“_u_¬` _':__ _h____E_Eš
¿__
_HEME:
_HHH
j1H_“:š__¬_:
u_u|
_¶ï_ _: “¿m_ E
m_ 5_|_w_“_m_â
lí
::____u
_:__
_:“__
E:J________:i__
_mm“____2_” _w
I LL
1-¬
J'I
I
í
íí
í†
í
___=__í
_
__*¬
_“__ ¬1__.____'
_I1_______
E1¡__-
'I
¿H___
“___
_:E
II-__III-¬
1
1_ Eu_H__| _š_5E_
_U _HE“_“EggE¬_ _uE ¶_
__1I
í _'I_-L_J___I_.¬__l||
___
_______
í '_
N
_ _` _ _ d_ _
L
E _ __
___
._____ _-_..__. l
.__ ¿_
____
259
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GEI? 1986
260
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 261
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
1"
i'
-.L
"I
1-
»l
La
1 _|' ¡_ .dl ¡_ Ir 'ua
1-U' -
fr; _* 2/ _ , ,_-f '¦-"'_¦
mà
_;“||"uF
et 'É çIi:rs^ff'
l
Í:-I;*f¬?".:' ¢`¿f;Í-›-'fitf
I' Í* "'.¦j -¬ -I-
11.' _-J--'-'T-17 _-'
__ ,-la-1.
_' _
--'tf
. _
`I_"11 Í-
H ¡1 :,',*,¦,'.'i -
I
_ -_*-5.5:"-`-1
" . 't -_-fãj-›'
sf'
,if. 21-":
I,h
:'__
c;.=¡,t""% _ͬ_- _' " ' "
=_
1: 1-.. rì-
_ ltfiliaisitsšf-†¬=-_=±W-if
'_
___.-_
¡É i
_ ._ ._;1,¡I'-I
-:L1
'luna ¡__-. ,-1
,i
_.-un-1"
¿sr? __,-_,
-111-
`'n'
Ia
sr-
_
_ '_. _ _
.'
ía' rs-
_'-I: "cet ' ` t,
¬-.
- * i f -=' é-
l fi i :fit
-¡pin
.|"lc,
-¿tg
1',r¦_.-¬_:I_"
es- iii
tf- *I
rt l'
gs
ir',
_
"tits-Iv-`¡'_¦` -si n-1 --1'
I
si . - f J I
*.1*i`-
_-
-ía
".-
262
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 263
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
264
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Ufl
_______`ñ'
¿_?
__ _
W____p
1
“__
._
_I___-_
H|_
¿___?
_ì†_}|'_: H'__'_I_`-¡Iml _"
_I“_
LI__
u_¡_*__________1___I
1___P___'
__' I___|__1|“___J___
J_',
__.¬____
___
_H
W“__“_ P
__ *___
T
5
AmF_flkwfinhm
¿u_u_¬¦_¶E§_É:_hfià_flmH“H_Eh_ _ _mM _
II__ II.__
__1yï
___dv
1
Q."
___:_
___"_____|._ _.______¡'I
___ M_
IH`_*__h“__ T_I__:
IP_
_ _
II-_`___
___ H¿L$mW-
___I?
'ht
___
'_'
p__`pH¬u_w H_úJpIH_ š_JIÉåãïmg"_Í
LJ*_
¿HI
L_L_q___“_ _
_______
__-_____
_ ____
_______I
¿i_____
__'___
_L_E___
_ _=-_:_a _ _: "' _I5fl_åEu_m_d _ ä_ |_ "%:_ H_ J
-___'.__]-
_
_I '
__QE*
W ___¿____ _P_
#1
_ _=En
_DUHm¬m
¿FI
___m_H .__ 1|i
_1_I____
_I__I“_____
_ ___-
H__ _ _ ü_ v_ _ v_ _`
265
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
_ GR¿?ICü flfiga
-._.r '
_--':-,¿ ..--_-..
_r -'É' _
_ -›-'="¬
m 1-_ '-f~1¬..=-';"“-T@ *-
ay
- __-n-¬
".¿=.«d-` "fun
f-"¡|'_ _
___
_ _,
* g 9
ig) _ §“='~,¿
Ffìišåïí- ; ††% -;:f-- .1_5"731133
'-='L-
.- n'-"L3-~._;
-¬-
'I-I'_|..f"~|,
'_'¿
. .
4
3 ' ¬¬'.;
*É
U1"
'1€'
¿ï`í"ü§{¿L~¿
" __"-f
-Ir . -'_'-?jÄ"'H.
.¿Q?f' T
a gšxxï j Hff/
®`š" 'ff 'H _ 4 7
En Liìn Hugil cephaluu,de hàbitoa hentú-
ninas 3 en utrua de rågimen-planctívaru.
1 L Eufifagfl. 2 - Cardìau.3 - Eutómngn
¢nrdin1.4 - Eutômflgn pL1üricn.5 - Piloru
6 - niegue pi1¿r±coa.T - Inteatinn. B _
Mn11ejn(aeçtur gruesa y mugcu1Jau} -
266
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
267
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
268
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
269
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
270
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
271
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
272
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
273
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
274
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
275
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
276
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
scarico li 90
_
"N
Diferentes tipos de branquispinas.
1) Brnnquispinas cortas gr separadas ipr.-ces de régimen cnrnivoroi.
2) Branquispinas algo separadas entre si .gr de regular longtun (normal-
mente se encuentra en peces de regimen regctin-¡ano o también nmnitro-
roi. 3} Rama inferior del arco bronquial de un pes plsnctívoro. 4h Bran-
quispinns largas. delgadas gr rnujr juntas. Íiltrc Perfecto dc un pen
plancticoro. 5: Rama superior del arco bronquial de un pci Dläflfïïïflffl-
ó Fiiantentus hranquiaics
277
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 278
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 279
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
` _ onasteo ns 91 _
' ¡-
L
-H'
1I,
"
¡
|¿#1
I
ti 'I'
'_
'_
"'|.'¡1
:iii
,L
ru
4
__
I
. -
_..-
-1'
-.
'¬.-i fllllgl
_
I - -. 1?: 'hi
_É_?__Z_` _______¿,_. '
ii --
._ _.
- .
--t----vt.-er
¿___? ¬-_-_-pg
' |"
.`__
"11'
11
. 1
'¬- LI
¬ ±.
Ã.
.- Ñ'-f'|I'.I +
.*'-*'- .ï_*.¦-_'
'-'III-"" ;-__-__._¦__',__ _Í.
_ -__r:.||;_-_|_ __¿___i ___-_*
-, - --f._.I::¬¬.`-___g.-_.. __
“ - ”-'db -2'."-2-.1.r -.¬| -. -='-ar
-- .-.-
-"- ¦ - '__ _. _ ,
I
: “-
-- --¬-of
'
."'¦'.¦ |-,
'J _ -2.' ' -P
¡_ 1¬1:
I
-I':¡'
¬-U2'-\.
- -si
1-
-' 'I -_ ..,_f._
I-t tire -É
" -'.
._A-
;j_
-.-'- -.¦-
-Fi._-1__':..-¬. Í _-¦' .I -I"
¬ -I.
,L- -
.--
_ "" -. _.-.-
¿_-...-.ï~:tf.rf-Í'
5
_ ¿Í _
-.__.
fyltåy
E.-_ :___ . *fr _ .-___;-. -..-' _' _ |--I1¿|'_+_-_' "
-las;
'V1
¬_
_,_._. __ _, _ _,,_-_-'.r_:_¡-27-fr
t 'H
«ii .till
-. ¿_ _..-
1" _.¿ - _
.,_¡ '¬-1-I-J-_|›_
É '-._ _'_L f-'1
L-
Í
1...' *-
L'--I___|q|.
'.s':.
¬-.__ 5'”-
-'Ii'
_ ._____-'_ 1-. -_.
____
¡- '
:-.¡ -
-
1 I fl
I'
n'-
,. . -
""' '.-'
iv--. -.='.'+:''t,`..r-ser11.' _.: 1.Í _-________
:-1,, 4-.
' I
.›
' '¬
Pe-:_-.:-, Lipiuus de |¬_1-nrlu muusts
- - _ _
I l- [ .rs r1_ 1 [U prlugnnthun¬ |1't'5I|3;¦|1I5
' ` ' ' '-" C.›ì-rtgì.I_'-.U
J; __I- ` -' ¦I:Í11_1:'r_1r†*l:s_tt|?|ìEIf'I.'.I'\t-*iI¦`I"I¡nII
__
I 1 -t “l - li _ -tr
3]- t.`Iii1n Utnisutremus scan-un'L _ Pinlu-rliltn
_ tLtn:\-lutlaetvlus
, . _ va-
ri.,ggnt¿u5 ¬i,-I' t, Si Vieja tl_.t-tltlri-Ela.«c|_ dl Lnbrilln |'ParaIal:|rn1 httmfllïallil
'TJ .lerguilla ti-'tplurlnct1.›'lus pura-:tntus 'V l
280
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
C†'iU._FICÚ lil'-' 93
2 _
281
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
tmutco te 93
si
_ _ :__
1;
_¬tti'lIfil
2 ti ts;-*`,_ if-2 1'-''t.__
T--'t
l -;-,-.i
.t"*_.dï-Í' ....Í-
, _
r--.-
¡_-.
,___-|I_Ilr_-'_;:¦__ _ ___
:Í"-"F
I'.-_*
_
1 2 - 3
,_
'|I: t .I '-¡*:'ï-'Illia'
'- '- ' LF'
-'
fl
1' '¦v.'_
.tr-_]-_. :IL--:|r±%_.__ _ _
I'-Í-,¿'|"|_.r
_ H1,|-'
- 1,EI-
_ ,_=_ '_;_;_¬,_ _ -_
en '-~rti-1';
=..- 't'=-1.
siii
Lu- Iii* uïìåäfiläs '-' II *' t|'¦_'†'|"| ._¦'
't.¬;,~t';-*tn-'i 'fIn-t.¡F"'-r¿fi ____q:
___
'“¬\`_r-_isf" '
-_;I"-I.-:.-
-_
-.ir
' _
-sus-;›'t Cl'
1'"
--'¿_-,__._ _ 6
4 5_
.algunos tipos de dentadura en los artes _
- {l='ez elefante. Elumaera
1t n,-,ms reses - ~
isorutt_uosal_ lt Numerosos
_ _ pe-
nueóos dientes soldados en cl Pai iï'§*if'1[E^"'-_* ls*-*"__'_"l"* F"¦m_°"__J¡'
3) ptsntsg agudos y fuertes. enla ptrsna iberras 1T1iIE¿__fii'__¡_ - ___ __ _______
diminutos como certlas. cn la lisa ilfiugii flallhfllflfil- _1___ i'-:_i" ___ É-_i_|_____
y largos. en por boton lHHFlÚ5m"-li l¢“l"';"'mum}^ H' En H U
y desiguales. en pr! lfliiflti-1 ió|¢P|¿Ú5-"Um fffüól-
282
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
283
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
284
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
285
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
-'Q _ _-.,
-u_¡..¡._.- ||'
1 -__.,-_... __
..-._
H f'~*“¬~`\ I|-
'-.1
.,_..I
- "-
:fx
/if
- - . I-,_ í-mi
|
-...._
'~ïl¬,ll
'I 1 _ - . -'_-¦--n. -|¦¿|-1! '_-¿I-_-qa-ff ¡TI _ :flr-_ fu' I Ir H- _
_ .'
--_
. 'I , , 1 . . ¬ un ' - - - -'- 7 -' - ¡_-'l
___-_--I-r * -
. ._ ¡I-4. ¿_ I _ _. I--`I-¡-l-.n..-
_ _ _. ____¡_ . ¬. -_._ - _ _-4-|
. - -un-
J'-' ¡ - _ '_ - ' -11-¬-F
' -_ 259 _ -
HÚÍÄ.- El ll 1111. IBI.. rengldn IT lo -¡mili-le Grdliro BE ¡I lolo! \l= ll - 2 - :ll 1' rn
¡I ¡guide IE el [¦r.i_Eien Ho, $5 que se encuentra en la pdgial III-.L
286
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
287
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
pelágica, sea neritica u oceánica. _En este sentido los peces que
habitan la referida anna ingcrirán peces u otros organismos que
naden libremente, en caso de que sus hábitos sean carnívoros;
si por el contrario, son planctivoros filtrarán simplemente el
plancton, mientras nadan o aún cuando respiran.
Esto es sin contar a los mamíferos 5' aves marinas que pre-
dan exclusivamente sobre nuestro cngráulldo; gr en un aparte,
que mcreceria ser comentado en un acápite especial, debemos
referirnos a ia insaciable voracidad dci hombre que, con recur-
sos que escapan aveces a las normas de una pesca racional han
hecho por lo menos peligrar la capacidad .de recuperacion de
nuestras poblaciones de anchoveta. que indudablemente estu-
vieran seriamente amenazadas de deplecion.
288
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
289
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
' -"'
_' 1*
4
L
f*""ä
F 1
-'I-
'T
`-
-¡-
290
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
FITOPLANCTOH
íì 291
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
IF
I'
'I¦¦:' IJ
.- ¬<¢¿`I
_ ::'- E :I-:
ZOOPLANCTÚN
292
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
%
_ _H_
_
_"""_
_un_
HU
I_ ____"___
_ "“-_
1| _mm
H_'_ “__*_m_
_
L__¦I_|_L_E_
¿__
______¡I_: __'_ _I_"___"“_____
_-._"
_I
__'_____
__
p
__¬__
____I"_"_
_
__"“_
_____H):_*
H _q______%_m__“
_”.
_ ____H_U_______%_|
_
m_I___'
__"_I
_ _u____|
_____
_¿__
__"__ :__-_HI"_"_I__“"_ __ _I___
"_____%¬_""_m
______m_____
__ 9_É
F_ _I_I _I
*__
É"_
_ _"_"__
_"E_w___
H_ _ __*__
Ph:
l_m__u_n _%h
I_I_ __IF______'
___¡_-_
__ _
à_”
H
| __":
_"
______f___.
_____
Í_
_!
-_:
í__¡"mv_JH___
_`_"_"_¡|___"_
_I_
_
_
_I_ _
__.
___
_*
293
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GHJLPIUÚ I9 F5 Í
_-__? - _--'__† ,_
___._-_..nn- -41 ___-± _-
-__ -__
__ -'-: ¬.- ¬-=-""'
¡ -¡__ -._-"""
_-.ì_
___
¿Di 'Iƒ
-_ 1€.
-__
_y- ___. ___ -__ 1. ___.
_.__. ___ _._¡_ ' 1.
-__ -¡_ -r_ -l_ _-¡_ -
_4_ _n_
_u¡_ ' 1-- -¡_ 1__'“ -1-__-_
___.
-uïl' _.- _-. _ -__ I' _1__
I. _. -__ _¡_ __
_ ¬- ¬-^l- --
.¡_-F'-' -r- -rl--_-_ï__.í-¬ _.
_e
-__-
___._.__ 1-
_.---te
-¡__
¬"'
L- _-.-1-_" I Ii
_L
__...2--='_ -
_-U'
._›-_
_.í
.._=-U
_--"
294
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
c a r 11: U __ o sus
araaato snsrraamoaio
295
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
G-rìfieo IP 9'?
._ I ' E
-1
'ta
_____
¬1'_\-'
.If *"=-_.
¿_
-"f'_-=.- ÉL
-:I-†_¿¦-_. 'Err
-ne-= 15.4'
__.- _ ._ __-1 1ì`:.|.'-É."-_`1'-».-
".c-
'--'ii'
f- `I-¡___
H
:.__¬I'Q
.
¡_ L'-|'.'f É-_:I_
I-.¬-":.-¿'h't:¡-'É-2"-_
L..-
'ar
'U'
'É
11'
f ul
¡I
1
L-_I
'H
'lu
1._I
I/ iràI
-r
_.
i_-
es-f-le--s1._-P lr
-I-
I-I if iii
--a __-'_¦.'
i __'_=ì. 'r
I "'s ¬f
'-si _
L-mi ¿i_ i
Ñ lflfii
3:1” I
fi13 141'. I `i
Bronquias cn los tres grup-os ma;-¡eres dc peces: Aguero. tfhondrich-
tin,-es ¿ir Usteichihg,-es.
A.-Grupo agnata: I) Ventosa oral. li Hai-'ìiiad bucal 3) abertura bran-
|;|_-uisi interna, 4] Laminillus bluiiquiides. Si _-'tbcrturo branuuiiii cit-
ierna tii Cesta pranquial. Ti Camar.1 bronquial
E.-Linipo l`_`i1o__driuhLI_1--es: Ei Caridad I¬ucui`arin|;ca iii i¡Ls__ur:_ bi':u_~
quiet, 'il Tobi-que scpaiuirir brarupiial. i'Ú_`J Cåmarss"|ìra_i13JU¡ïl¡if5-
Ili arcos bmnquiaies. 12) Branqiiispíniis. Iii Esufagu
É--Grup-ri üsieichlibires: Ii Caridad tiucelarinpca H] abertura oper-
cu1ar_ E51 Up_.ircuio_ Itii Britnquispiiiie 1?] Arcos Braiiquiaics.
Iii: Eisofapu Iii' Cámara biïsniiiiisi Piii Lami_u`I|as branquiaics.
Ni:-t:|; Iii sq|_ii'nic :il IE de itli; *_ [T al ii i'||: lid-.1 -
296
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 297
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
298
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GHÃEIÚÚ Hi QB Q
.-"Ja
1'
.r
.I
¬I ..'
_' ii
“L si". 5
al *il 7
299
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
'I 2 J 4'
|¡
li |
GRAFICO H9 99
._ .. Y _" III I, Ill fr' __`:_†_|+
I -J ¿-
'uh
.,
.'¬.- _ __I _
- _.*"--'='=_'¬-.¬_
-._..-
.___ 1.r '_
\\\\~
f
*ne-1" __ __'¬'
\§_íf
- iii*-4 - I _
___ _
ì
l.f
__.
I|Ét;JJi
df? ¬- Í
///K/:fiwfl t l ¡_
-Ñiz-
' .'ì`
Partes' dc una brenquia (Cortina. 5-ciacna gilhcrtil.
1) Fllamenms branquioles_ 3] Branquispinas .li Rama superior del HTCD
bronquial- 4] Dientes faringecis l¦su;|-er'iu-real- Si Rama inferior del arco
branquialt ói Dientes farlngcos inferiores. 'H angulo ricl arco bran'-ii"-'ll
que separa _ls rama superior tic la inferior.
300
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
301
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
302
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
303
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
304
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
305
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
306
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 307
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
caetruac av
AFARATQ ÚIRCULATDRIÚ
1.
308
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
309
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
cacrrcc .vs 1@
I
_ F _ _- .¬i'*- _'1.`*-__¬.-1-_...”--_..e-__,__ Í _
c `\`¦›
me
2...df
`\i'Á`
fi “
`
'¡f-'*`~.-¬.=s¿_ _;-_=.-=~
ìi-dšiayr.
rtaaåe ` 13
In-1--É: """_-¿_ 2 _
la '
___.-
,.f¡ _ ; I \ ` 91
. s "
*»P
\,`_H_ __. "
_ i
r Pla' Ian `
Diairarna dc la circulación cn las peces curtilngincsus y en les óseas
A.-Circulacienaen un selacen: 11 Cunductus de Cuvieri- E] Venas hepá-
i' ticas '31 fttrium. .ini Sent: ven-usn. ei Ventriculu. 5} C-unn arterial.
ói .term ventral. if) Fases branquiaies aferentes dj .arteria hipe-
hranquial. 'EH Eir:|nquias_ lil] ›'l.l1crin brnnquiai eferente. lli nuria
dcrsal media. 13) arteria ccrenaria_ I4) Circulación cefalica.
EI.-Circulación de un per ósen: II Cnnductus de Cuvicri. 2]' venas hepd.
ticas. 3-JI Atrium- 3a) Sen-u venus-c. 4] 'v'entricuic›_ Si É-ene arterial.
ót Adria ventral. T1 Vasca hranquialcs aferentes. SJ ¿rtcrin hipn-
hranquial- 91 Bfariquia. lili Art-:-ria branquiai efcrentc. ll) àcrta
dursal lateral izquierda. 12.1 Gran nrlcria a-nrla dnrsci. 13] .-'arteria
ccrcnaria. I-1] Ciculación cefalica
310
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
311
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
312
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
si r E'i ._
La sangre en los peces está cónstituida por tm plasma ii-
quido que incluye las células propias de la sangre (glóbulos
rojos o erytrccitcs, glóbulos blancos n leucocitos y otros ele-
mentos oelulareaì, sales minerales disueltas en el piasma, gases
dìsueltos, productos absorbidos de la digetión y otros elimina-
dos en el cataboiismo, eneimas, anticuerpos, etc.
_,-.I
313
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
_l'.-litio.,-
Parte del pla-'ima Saügtii-UEG que llevan los vas-ng Para bg-
ñar a los diferentes tejidos, es fundamentalmente elemento Li-
quido que contiene sin embargo, a veces, algunas particulas
sólidas tipicas de la sangre como erytrc-ritos, cuya presencia en
la tinfa, repetimos, no es rara.
El slstgma linfático se deriva más bien del sistema venoso
que del arterial y, en todo caso. en los peces óseos superiores
logra su mayor desarrollo. Estos peces tienen inclusive gan-
glios y vesicuias linfóticaa puisãtiles. que ayudan como si fue-
ran pequeños corazones auxiliares a la circulación de la linfa,
,que finalmente se integra al torrente circulatorio principal,
luego de haber sido recclectada de todas las regiones del cuerpo.
El diagrama de la circulación de los peces chondrichrbyes y
osteicbthyes lo tenemos en el gráfico Ni' 100-
314
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 315
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
eaarlee si 1e1
,f ¬
e| I J ¡I F
316
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
317
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
318
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
CPLPITULD XVI
SISTEMA NEWIGBU
319
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
320
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
""~¡.,,
._ . La
' e."-
±_¬¡_-_.t-.¡¡-__fid Í
_' '---1
m
'1- "'¦
'fr
'|¡
l,J'|___-H
*Í .af
Ccrel:~1'e de una carpa {1.-isla dnrsali.
I] iliervius elfainrins- 21 Lólrulus uliüsrciriu-:_ 1' Sacus dursalis -il Lóbu-
ln óptico. il lÍ`erel::elu_ ói Lót:-ulcr facial de la médula. TJ- Ldlaulu vaga
de la médula Si Ncrvin vaga. 'Ji lvlóduls ublungnrn-
.-lireas dei Ilerelilr-a: Al Telencciaión cr área nlfatcria. El Diencefalón -D
area de la visión. Cr Mcsucnecfalón u arca de la visión. Di Mctcnccia-
l-ón -n área del cerclaelc ¿v anna del e=:pLil¡tirin_ Ei My-clencefaidn a arca
fundamental del ccrelcru. 3; medula eblnrignla.
321
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
322
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
323
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
324
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
3 _ ,- -_-. - .- o 1 i '_ e_ _
"`*'1›-.'-
-._ '._L-__-__-Fr'
-{-Í`Í- s I' q ¡If! *J-1::
'L _ *I
v* _ -_
¡Í .I -_ fi
I. 'I :I ¡_ I I 1.
' L. |
Í.-"'11
_ '* . 1 ir ¬f-se *¬- _ É.=_-,.-
_¦.__¡. '_
1-.-_-.'-I -.f-.. . I-1-;`-'-1s51.¬-'i.,-1-1
..-.¡..
__”.¬¦_j¦-.IE.-_.tLF 1 _ 7
-'-:..'_-I. 1-.:*$1-_"'_I' -_
Í- _ I~'
I
Â
-1'
'_ i"'_L
"-I-J.-"
_ .I _ _ "` --___, '. I-,¡f-' _'I“|_._`||ï
_.f".¦I' '.-';'-"¬
F-`.l:,|-|-_.¡ .,:_|¡
"'t';-_e___. I-.l"¦'
"¬I''I-
.I 1::
.|-_tg-
--1- ':_I1_._
u_ "Íff"-
'
L-.,
--'--ia-1 .- - “ .J-_-t-.it--r -.¬,'“ _'-.la '
I":-""-
-¡I-'_
._ |.'_-.
-.~
. _" . . .I ' -:nl " 11 I-41:-I-: |.
_, 'LF _
.' "..¦| Hi
-.
¡.¡Íf ._
- -' _.
B
I--'..-'L.1.-. al Ir 'I -rain". _ I..I' ' I
5 J ' “I J r 1-..I.- II J 1-.-I"
, 1
325
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
326
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 327
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
enuxee in mi
2-._____ 1?
3 “""'---.wi
J fffaïå 1*” 6
1*
:. xiïlú
l 1 'ill
Í
| Il-
ii' '-:±\ 5
la
J
"I'fl- ".
HX
1 1...', I
`-" 2
I.. .
._ ~._
' I
6--""" __ i _...f,,I'I,r.--Lab 4
12-
1, - 1 _ __f'P:: .
er- -
Diagrama de! nin de un per esteichthyes.
Ii Lente eeular. 11 Piel. 31 Ligemente anular. -ii Ligarncnie suspense:
del lente. Si Iris- ói Córnen- T] Superficie plateada del iris. 3.- Liiarncn-
te anular inferier *H Ccmiui-nica ocular. tó! Herde del párpaclc- H) Mós-
euie retractnr del lente III Freceens |ni±il'ermea_ 131 '-¡ases asng¬.i.ini:es
nflúlmicus. Mi hicrvin óptico. 151 Relirin lói Especie curnidnl. 1?) Pla-
nradó córeiual- IB) Cape esclerólica-
íìì 328
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
329
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
_:F
"HÉ
“_
m___
w_____
É
_ _'__
¿P "É¡__ i
Tv:
_________7
¿__¿P
4:__
m __M
I _¡_¡_|__v-_
? __
¿____ë_
ãE
_mšã
Eaut
u__"SÉ“u_u_____
EuåpEs_muU_ fl_; _=_w_ ëfl_ 3:3
šãë
,H
_¿___
#ä____
_ H_“_
EH_r“_
_____
I“___________¡
?____
¡_* ___ din
¿___J 5
Eu
M_ä_E_ä
_;
:__
¿E
“gnu_u
_E_E_H_fl |E_*fl_ _fl_ ä :_
É
:__
*___
¿E
Epi
¿Luz
__m
_h _ _”_g_H$_
HflE_fl¿_¬_ _5fi_ _ _H_ |_ m_
__' ____“1___I_T|
Q
mg_U@
_ Í_rgH_ :E
_¡_ E
Eu
E_3E_
“_¿É
_¢_q " _ wr_¬m_E5å
H_ =Hn_ _ _ uå_¿_
__ L____.
\
“_¿___H
.__`______
ƒxƒl
__
___:_1__r
I __
_
_ ____
ug
¡D
_ ¿__,
__
E
_____________¶
___¡
¿jc
_____”
_-___
__hå
_SE
_
_ I!
Hu
H_¬__
___:_ 1_ _E_ _¬ _ H
ag_ü_ _ ¬_%
330
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Cuande el per mira del agua hacia el aire tendra que apli-
carse tambiéfl las leyes que rigen la transmisión de les ray-:is
lumineses de un medie más dcnse eeme es el agua, a etre de
mener densidad cet'-ne el aire; centrariamente a le que sucede-
deria si un bembree mira a un pee baje el agua.
El nlfate.- El sentide del elfate esta leealiaade en cavidas-
des c saces rapiaades ìnternarnente per epitelies senseriales.
que llevan el ncmbre de nestriles ji' que se habren al eztterier
mediante eriiicies deneminades nares. Estas cavidades ubicadas
en la región cefalica. per le general nena pre-ecular e región na-
sal, nermalrnente sen ciega-B. es decir aisladas tetalmente de
cualquier ntra cavidad del cuerpe; sin embarge en ciertcs ca-
ses, ceme sucede en clertes 'peces bentónices eeme el Astreee-
pus, e en les peces ulrnón illlipnees), les nestrilm se cemuni-
can cen la cavidad ¡buen-faringea.
Les na-res c aberturas de les nestriles pueden ser simples e
deb-les, en el 'primer case cada caiddad pasee un sóle erificie de
entrada. jr salida del agua; es decir el fluje del ingrese del agua
asi eeme el de salida.. :eeiiituyen eerrientes intermitentes si
través del misme erificie. del ingresar la cerriente de agua baña
el epitelie senserlal gr sus replieguas censumandese en este acte
la percepción senserial elfateria que es transmitida al lóbule an-
terier el care.-bre mediante el nervie elíaterie cerrespendiente-
Luege el agua sale al eittericr per la centracrión muscular de
las paredes de la cavidad.
Para separar el fluje de ingrese jr el de salida existe un
tabique membranese, que puede ebturar el eriiicle cuandc es
necesaria. Aveces la cavidad del nestril tiene 2 erificies, une
para el ingrese 1-f el etre para 'la salida, les cuales estan separa¬
des per un tabique membranese simple e deble.
En detcrminades cases la cavidad del ne-stril se cemunìca
internamente cen la cavidad buce-faririgea, para cumplir ade-
mas de ia [tinción eiiatcrla. una función rcspiraterla acceseria.
ceiåberande asi en la cetzigenación de ciertas regienes del seeter
ee fire.
En el case de las anguilas Liinguilla sp.], el s-ace del nestril
da ingrese al agua per un erlficle que se abre a la cavidad bu-
cefanngea 3' se dencinina "Nerea ìncurrente", para luege dc-
badar ies replieges del epitetie sense:-ini, salir al eirterier me-
diante les “narcs e.¬¬tc1.1rrentes". Graf. Ni' lüli.
331
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GRLPIÚÚ I'10$
Jl.
--11-
L...hu... -'f±†af*rs
le
.'¿ ' ' ' _.
3 -
Q _* 1__¿,,_,_¿..._, _ __..--'
f I
4 5
Drgsnc eiiaterie de una anguila.
li I*-lares csflurrcnte. 2]' li-lares incurrenie, 3 hlnres eitcurrente amplifi-
rada. 4] Cápsula nasal. 5] Pllcgues del epìteljn nifainrin- se-nsnrinl.
ói Sentlde del fluin hidrlce.
332
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
aa.u¬ree;;,.tr 1@-¡
(1)- - 5
gi) J- i 1 ie
_ _. ' H _,-_-1'.p I
H is -=-- . J
10)
(11) (ll)
333
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
marce ns 10;
:ti
l '
a
3
J ni t ¬ ,#-
te
__`-
334
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
eeurccen 1.;-7
Íj __ ¬.
(3) _ 6)
.- - _.' ' -_" -._-_ f""'l'.n '¬.
___
tb
(4 f^\ 1
'\“(¦) (9)
( 10)
01 “U mo U (11:
Tipus de eide en les per:-es úsees.
A.-Tip-u trucha y B.-Tipe Carpa: 1] Cm: Eemunis. 23 åsteriscus.
JH Ssgírs.. -H mnpufn. 5) Cuna! 1-crricst .mlzcric-r. tv] E.-gnc] vertical peste-
ràur. 'FJ Canal hcri1cnLcI.5,| Lspíllus. Ef; litriculus. II}} Ssculus. I1¦- Lsgena
335
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
336
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ra-
,no-¿_ -
I.-,¡,--j ,fli
,-1-ÃIIW
rr
ww
.--u-_¬. I-_ I
1-.-H.,
n
.¦ 1'! I-|Il-e-H--ur--- -mi É
'||___"'l_¡- 1|-I|--Il-.IIn-n|.-|›.|¡¡_-¡_¬Ii_-
- - _ -_*-III
-
“-uf' H '_'
._ `--.__ -"JM F "-¬--eh H
-in-
I' ll. Í-3 "if 5- Y
-'J ¡,r"||'-'I'{
5 , '
337
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
eairtcc si teg
-- - - -¬ ' -il - -
. 'lc-'tf-Lil-El'li*!'¦"'l'“' 'UH "-1 -' -'
fi!
nf'
íì 338
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Felc He. I
el;--'la-¬'.r11-"* 'L_,iI.
I''_
¡'.¡
'_ I
E1.
I
|. -II
I. I I
I -'F _I- -nq-_
.
Ig
.
$1 I-
-IIÉI
1
1: &¡å§{¡.lf;i†-1,.-siii
I'
- -1' ;
- '
Lina csrarflu de la linea lat-c1'aI dc -.inn ti-sa I.frlug:ii -.limite 5-; ubm--,fa pm-
te del tübulc que atraviesa ti:ta__-caalrccrilc cl cspcsel' dc la csrania fr el
pere icralatlu] que se ahrc al c.tlct'iei'.
339
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
-.ell-II!!! _!!! nc
Í- ` ,_
i - -2 '= J I- --.--
1 '-
-"-'HH-_Í|I"'
s -'ie
1
I _
= . ._
~t_
f_
_ r
I. | I ¬__*
J__'I + Í*
r.Í_§!¦-._ ::_ïj
†¿,_;_._ï›f_.- 'ft-'¦1. ¬-
"Ii e-
*'u?i¦j
. 3 1], '
.
*'
"'J
ii.,Ú
_. __, Í.-_,|_I' L _.
-I._' J-ü
. ,I.1[%l{_
'hay I
Tip~.:›l=Í|`-Llc úrgaiius sent-tirialcs cefallccs.
J
340
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
c a r t r tr 1. e _ xvn
341
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
342
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
343
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
344
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
345
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
g _
_,_.._r-.
.'...'-*"_J. ,.. '
Ã
. . I I '_ II .¡_ 'I 1",
-_
rn.
|
'I'
_:1
_-.¡_ a
. _||' -
- -1. Ja 1
t-"Is, t -f -_- -_; ',-_ -,_¬- , .._
. '\-la "-._ _
-P-
.,¡-Q-.::-"'I:¬ H.-_ _- I._- ¬ '_II.-“__-_:
_ ¬_.. - -r' ___ ¡__ _ _ ¦--le --
¿F-TI -._-_¿. _ _- ,_. 1 _- ,. _.-'. . .r.1-.-__ f
_ - I |-. s .|--' _' .
_- ..,- _ -_-.i -”'-'-
. 1..-I ¿___-- _ , 'à _ . .___s.-___. . 1- .___ _'¬rJ”-'b.
llfi
-
_ EL
--- --
_ _ .','-\ ' "-.__
|:¦.,,|_'It:'I.|._I- .*|'¬
.¡_ .
'-'oa--a ',
.-_-: I:-J "' .
_ '_.-..----_¡
1 |
- .-' -.-
r-nl. H-_'_- -'
_- _'-_: I
-itI
I"-* ,.., 1;---.-_¬r -:t.-'¦¡--",-~,.',- '-,~ -----.-.,'-,-._ -.-'- ;
til~
I" -l ";,,:¿ì_'.."_,:`¦+I_-I _-.', .'\.'_"','¦L| ' 1.2--:'.," '_.I:-_'
L _- -I" -lil- -Í Í* _' ¡|¡ |
"allitiii
-.
.11 _ J. -
'._ì
. II-L'|¡-:-T
årllšl-i
›
,it
ílì 346
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Foto A
347
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Fora B
348
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 349
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 350
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
GIHFIQU El .L-'12
t 2-
lr
*.-*-
¡-
lalIg'-fi
¡_-ni
F-I
¡ti-tu .et-Ifi.¡e'I¡"ë's\ì±tríIãi›,s¦.I1fltlt glf-¦:("1i*¦-'
-'||›".i,,-'-Ir-I'¦'-|¡'Í
2-F
:IÍlkfn
.-'
'I 1'- 4.'
Íh '_' Í;-i
*I
'Í-id.
F 1":-'*-"'H 'Í'
-. I- ir 11-;
-I ¡siii
*rgiƒ
3 .
~ lt 97* `J
eat
ïian- ef*
2 ;' 5 ' ~ *-
ig j ii
tie.
Meslìrnnde -I estadfes en el dcsarru-tie cie un huetfe de anchntfctn peruana
-[Engreulis ringcns J'.t.
i.-Hnetfe antes dci precese de dit-isi-en ceiutar_ ai óiernbiana externa
n córión. bi 'Vitale e sustancia pretditta de rescr¬.'t1-
2.-Heard que ya inició el precese de tticistón eetular cen la terrnactón
del hlastndcrrne. ct Eiiasteti-crrne neupnncle el área pelar de ia celu-
ta- di eíeralsrana trlteiintca d'i Especie pe:-iritetiniee.
3.-I-Iue-tre cen el embrión en ptefla rermaclón de tresicula óptica ei Res-
trum. cápsula nasal tt ltueice en l'-nrrnación l`} Djn en f(;irma|.:ió11_
¡ti rtetaeerda g'i Miórneru.
fi.-Lart-'a cernpictantente fnmtada cen la ceia separada de la membra-
na vetelini-i:;|. tii Cahttttn ii Pupiia titl fije. ji ti.-iiiimei-1;; ki Iftiíúmern
del seeter caudal. li Replieeue de ia aleta. 1') Vitale.
351
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
352
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
-- |.
H-_. -_. -_ ¿_ _ -
._ ¦. __ I
__-H :__. --1:..
¡_-.-r . . '. ` - --:T - _'_ "' _ .I - -
:F
¦=-ïfiï' ±t='-"=..- _ F-' - ' 1' " ` ln
Í.un||
"`-Fi
'* -' -' .::
.,_.-.
-É
.-.-
te
.-
'I
JJ.,-
.- ¬.
rei
ii
-I-
I H:-2: 1- ¬..Fš_.'
-.E
_ ::_:._¡å¡_11. _.¡¡
' ii."-
¬.|'-'
.-. ¡_
._ '-|__;_¦n.. .;_š..___.._ I'
. _; ________ ..,_.
¿.¡
-- _¡_
__"_"__¡__¡¡.fl|l _"-'
__. ....__
fÍ""'- _
1-
-_
. 1.;-'Ii
'ga
:I
1"' 1"*
-'I-III '
" I ¦¦- I :É .-
=-`E_-- _" es. ...¬' ' _- _ _ _--'-"
..._
....¬_ . -
..-¬.... .-- __ 1- 1;-
.-.- ¡-1
is: --é
'-11 s-= ii
¦-:-'
"'-=:_. _
__ _
_
__... .
.-.¬.- _.
1 JL-I
- ::':_: _ “ _ -,%'"" -_
.I
"'.
I -s ax ,fit
*R-
iiii.
ílì 353
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
354
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 355
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
356
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
357
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
358
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
359
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
'T-
.I
`1"'"¬'
s Í ali
-Il.
I--¡
Ir
'Eh I
r ¡` . I
1,1'--_F.,¡,¡I-1
360
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Il
|
_-Pd-_-_ .-=-="_- 5
1':-_": --I -*_ r
"I¢l"|I ' ' -
ip s.
'-*I-I
É-
'-In.
*`."LÃ'-.a-*ï:Í'_i-¬,'. -se
J/
/J ;e'=-_-ta_fsH'›_-
-a-f-1; 1
asv-a1e'=- r.17'al:'
¿-eetg.
“ s
'-|' .
'tk 'll'
i'
Aparate repreducter de un pez dsen hernlira nviparn.
it ijvritin. li üv|.dus.' 3_| Úviduetu_ -li- ri t|uiu. genital. .ii lštiildn_ f1lPa-
pila urctnll
361
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 362
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
o1ur1cfl!.l'- 115
HH. 1 .
If
.-3*.hf¬l~“"' 'P' -.re
'_
I
| I
-II'-aed'
_1""e:__.-"É
'lili
- -s
¬''fi-21Id
:_-`_-i
-_`-I
-`-`-- ¬ --.--
1--u¡G
a-_-¬____ 1-«____
-4
-ui-__-_ -..-__":¬-_:¡¬
I-
' I uh
';`_`._ 1.- _-`
_ ±I1|-t'-
¿H-.-rl
.¡I' I'
||
I. I
.- ,.«ón
. - Ú- -_. mi-'¬
l
2¬-tån _ _,`ü..L§U"l.-¬~.._. __ Í
363
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
our: co II E116
de /,iii
1 =Iut-=-
"' -_
Q!!
Ir .r
I
f I
ƒ
-- 3
. II Il
364
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
1---1
J' +
. . _,
. '. I . I
l -'-1-`_'Í'-'¿`.fi'›Í_H›"ii'›Í=_":'¦-_l-"-_'1.
"---_"- -I IL¡'r--
¡ . .'¬"F ". = - ' -;...
I.I .....i._:._¬'H' -'I--L* In.-.-¡_-._¿.- 'I 'I .
I .gr-_.,
' *
I.-
m- --“í _
365
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 366
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 367
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 368
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 369
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
¡'_`i1sme±s
_ï__,. ran-unese rrsus y ssisssi.
370
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Farri. MYKINIDAE
371
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
372
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Dflleis cnreaaestromrss. , _
' aa. Una sola al:-ertura 'bronquial que precede a -t ranuras
braneuiales; dientes unidos que conforman placas óseas; 'cuer-
ae ssfriasiflvs-s:. seis t1sl_sa=ie;.-rfebseie--at-estanca sa.-sas-afiisa
r|_e-eii;-es es roms se rn-n,._ .caanoittascnman _.
--fi -it.tr;s-_'«t.-.-
I"v . Clase DSTEIC HTHYES
373
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
374
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
rn. Una placa ósea existe enLre las ramas -:ie ia mandibufa
inferior; espinas o láminas hranquiostegãiicas entre 25 5" 35
.. ... ... ELÚPIDAE
375
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 376
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
377
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 378
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 379
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
380
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
381
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
382
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
D dd"- _ Aicta
_ dorsal
_ corta a moderadamente 1 arga. con espinas
con simples radios; ventrales con una espina gr 2 á 5 radios
blandos.
_ . rltborluras
gg" . _ br anqulates
' anchas, las membranas aper-
ctllares casi, ti completaineflte libre s 1.- separadas¬ del istmo.
`
383
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
' . . . . . - _ .DACTYLÚSI-'2üPlDà.E.
ff". Prirnera dorsal con lll a 3¡`t espinas o simples radios (en
especies peruan:-is}; cabeaa “o es particu-larrnente grande, gene-
ra-lmente coinprirnida.
384
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
385
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
386
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
a.
..|¡"
bl Espiraculos ausentes-
387
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
388
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
a} ådeta ana-1 mas bien eerta -15 a 25 rsdiasl las ventrales inser-
tadas baje la base de -ia dersal.
389
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
390
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
391
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
392
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
393
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
394
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
eel Dersa-I. can Q a lil espinas 3,* lil* a 13 radies blandas ifeitcïta
en Paranthias, que tiene 343]; anal cen T a iii radies blan as.
ii Dai-sal cen lti a 15 radies blandas; 12 a 2.3 branquispinaa
en la rama iníeriar del primer arce branqui-al-, la aleta cau-
dal na tiene farma preíundamente alnnada, las labulas ae
sen claramente agudas.
ji Escamas pequeñas, entre Bit a. llíl series eblieuas encima de
la línea l-ateral; las ventrales estan insertadas debaje a
más frecuentemente detrás de ia inseretdn de las pectaraies.
lt] Cuerpe pretende, cempriraide, altura entre 2.35 1: 2.5 en
langitud; mai-tilar can un definida ltuese sttpelementarin
darsal tiene alrededer de lll ranlas bandas, anal cerca de 5
radies blandas. , . . . _ .I¬IE1'iI[LUTJ.ã.l"iU5.
395
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
al D-¬rsa1 3' anal cada cual seguida par aletillas casi a eamp'e-
tamente despegadas unas de atras; cuerpa completamente
alargada; su prafundidad par le general ne alcanza la sta-
parte de su lengiturl.
396
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
HH] Darsal 3' anal sin aìetill-as; el cuerpa de variadas fermas, ge-
neralmente es mas .prefunde_
397
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ee) Anal mas carta que la segunda dersai, ne 'hay escudes ¿seua
en la línea lateral; peeteral más carta. . . . . ..SERIüLA.
398
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
399
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
400
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
401
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
402
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
403
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Elia-veparaloofiénerom
bb) Escamas más pequeñas entre fill a Eli en una serie longitu-
di-nal, 3 E a 9 fi-las entre la línea lateral 51' la primera espina
dorsal. . . , . _ .PlInIEI..ü-METDPDN.
404
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
405
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
dd) Las escamas cubren el cuerpe entere, a veces sell màs' ,gran-
des en ta región pecteral 3' ferman un ceraelete.
406
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
FàMlI.Lf-'li EIPHIIDAE
F5ldl'I`ILL1 BLENNIDÁE,
407
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
408
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 409
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
nos; -los H-ostriles del lado cie o estan cerca al borde tier-
sal; preeperculo con mmgc-.t1lltbre_ tos radies de la aiets
son todos articulados; la aleta dorsal, se inicia sobre o fren-
te ai ojo supe-rior; 'centrales con ó o menes radios, número
de vertebras no menor de 30.
410
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
FA.l'Il1I-Id; SÚIEIDAE
F.tLlt'I.[LLflt EYHÚGLÚEÍDÂE
FA.fl'lÍÍI.-tdt GDHIESDCUJAE.-
411
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
412
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
I) Familia - DA.SAI`Í'ID..-¬'.E
2] , ASPREDINIDAE _ ' `
Génem BIJ'HüCEFH.¦LLU5 gner.
31 ,, _P11m:¬.LonmALE
Génern CAI.±LDPHïS`L'S Muìler y Tmschel.
|:| PIMELÚDIHA Steìndachner.
|r LHIIRDGLILNIS Sìgenmunn.
ll'
ZUHGARÚ Bleeker.
FI'
PSEUUÚPIMELÚDU5 Bleeker.
l
CHASMOCRAHUS Eigenmann.
HANNüGLñJH1S Boulunger.
`B1eeker.
[M.Pã.HF1NIE_ Eigenmann gr Harris,
4. .L
PIBAI'|rfl.T"l`AHà Bleeker.
¦l.I NANNDBHAMDLA R-agan.
|I1 PIHELDDEELA Eígenmarm 3.' Eigen¬
manu. -
PIIHEIJJDUS Lacepedn.
G-DELDIELLA Eìgenrnann 3 Nutri:-:.
DUOPå,LA'['I1~TU5 Eigenrqann 1,-f Eìgen
manu-
11 PSEIJDDPLATESTÚME Bleel-cer-
III
PER-ACTDCEPILU.-US Agåssiz.
il
BIï.AL`HïPLATY5TD?fLå leeker.
'H
SDRUBIM Spix.
1'I PLATYSTüM.ñ.TICHT`HYS Bšeeker.
HEWIISÚRLIBIHI Bleu-ker.
|-l SUR-Í.TH1'Iì'|1{.TH`THY5 BIEEI-ter.
¬¡
PERUGLE. Eigenmann gr Norris.
-1. CEHTRDHIÚCIH-US Nner.
TRACHYCGEYSIES Bleeker:
AUCHEHIFTEELUS Cuvier 3,' *Valencia-n
nes.
413
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
II PSEUDJEIUCHENIPTERUS B1I!¬nker_
'|.| EPÁFIERUS Cup-e.
f-H Famìiìa DÚRADUJAE (17 Génerua gr EE especie-sì
Géner-D MIEGHL-ÚDÚRAS Eìgenmann.
FI CENTRDDDRAS Ei enmann.
I: PTEEDDDRAS Bleeìer.
J' PLATYDÚREIS Bleeker.
P? &Gà.1r1ïJEIS Cape.
LIDSÚMH.DDRA5 Fuwlflr.
A.-"'fl.BL`ï`DDR±1S Eïeelrer.
JLHADGRAS Eígenrnantl-. _
I' Hï'PCIDülìã|.S Eìger1n1ann_
1 PHYSGPYXIS Cape
PSEUDGDÚRJLS Bleaker.
F "I'R.ACH1'D{}R.H.S Eigenmann.
I DÚR-¿S Lacep-ecìe.
II HEI'fI11)ü1`¦-AS Bla-elrer.
ÚPSÚDÚRJLS Eige-nmann.
LEPTDIH`JRA.S Euuïenger.
5) Familia AGEEHTEIÚSIDHE (2 Géneros gr *E Es-pe¢Ees].'
Tï.\-IPANDPLEURA. Eigenmann.
E] Familia HïPÚPHTHA.L.¶D1.H.E (1 Géneru- jr Especifl-
414
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
415
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
fr LDRICARIA Linnarua.
HEL"rflGDGI'i-'TICHTHYS Bleeker
I-L-LH.TTI.¦L' Steindaehner-
STURISGMA Swaìnsun.
I1' FARLGWELLA. Eìgenrnann 3; Eligen
mann.
416
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
.. CÚSÚIHÚIYRÚN Ferwl-er
,,. ULL'PE&CHAR.åI P-Earrìcm
CÚPEIï"›¡..ü. Fu-wler
PÉRHHULIHA Carrier 3-' Vaienciennea
,. ÚDÚNTÚSTILBE Cape
å.PH`ïClGI-I.4¡.Rñ..I'i Gunther
¬¬ GAETEEÚPELEEUS G-rrrrrr:-W
,, THÚRACÚCHFLHAH. Fn-wler
, C.ë'±_ENEGÍELLà¿ Eìgenmann
¬. PH.RAGÚH'¬lA'I'ES Steimìaehner
LEPTAGÚHIATE5 Bc.~u.1-enger
ELILPLPHI-Dflülwl Agaasiz
.. -Iflïflüìfìüfl Spin:
, HYDEÚLIGUS 1'-!Iu.JJ.er jr Trueeh-ei!
_, '.¦§EI1'I-IÚTDIE'n.`1|-'ILF!›. fàrgaseiz]
,, ACESTHÚRHYNEHLÉ Eigenrriernn
CH.-'KLCEUS Ci-uvier
PLETHGDECTEE Cape
PLã.BUE`-lI'~ïA Querer 1,; "¡.-'aleflrrienne-5
.. LEHIAEUÉFL' Curie-r 3; ¬¡.¡"a1e_nr:iern1-res
HDPLLFL5 Giál
.. EIDPLEEYTT-IRIHUS G-ìil
.. ER-YTHRINU5 -Grunnw
HEIHIIDDUS Muiler
PT1ì'.RüHE2'I'IIÚDÍ..`5 Fnwìer
¿¦.|._I'~I']5IT'SLr'L Eígenmann
. P.-1.lÍ-EÚDDH Enviar 3; ïaleneiennee
,, APAREIÚDÚH Eìgenmann
, PÚECILÚBRICDH' Eigenrnann
-[1'HAR.å.CÍDl"UT.'IrI Reinhardt
,, P'lI¦I'TA._'fIIZllï.I-lI`.'."~¬".e-1.||. C-:::-pe
.. PSEUFRDGHSTER Eìgenmann gr -
Éìgemnànn _
. E`L*H.IIl-'I.=1±TELLA: Eígenmann 3,' Eìgen-
rr1an_n
,, CURIJr!I_ELT±1 Welbnum
.. CURIMATÚIDES F-nwler
PLNÚDU5 Spb-r
.. EIGEi'ï1'fI.ãNIH1HA Fu-wler
, LA.E.1"|r[ÚLïTA. Cope
AHÚSTDMU-S Gran-:rw
.. SEHlIDIH`1]ÚI'~ï Ag-assìz
¬ RHITIÚDUS Fine-r
LE'-PDRIIHTUSS Spin:
417
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
418
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
419
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
420
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
421
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
422
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
423
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 424
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
425
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
426
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Trucha de arroyo:
¡-
427
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Familia CHAEACIDAE
428
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Familia fl åE {`E'eje1'I'e¬¦rI!a]
429
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
430
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ílì 431
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
| _ Í
99 .--Brenchioslegìdae
{MaIacan1;hidnoi Caulolalllus C. affinls lIILDE_BR_AHD Peje blanco. blanqultlo
100 .-Carangidnc Dcrzapterus , D afuera: HILDEBRANI) Iurcl fino '
Hill _-Camngidae Trachurus T symmetricus murpltyi
NIC!-IOLS Jurel. juroleììo
ICIZ.-Canin ¡idas Carsnx C hippos uminus
GUNTHER. Co-einem
103.-Caran gldac Caranr. C crysofs caballus
GUNTHER Caballo
ID4 . -Carmgidec I-lernlearun H sechtum HILDEHRAND Pltmpano
105 .-Cerangìdae Trachlnot-us T rhodophus GÍLI. Párnpanu fino
106.-Carangidae Trachinotus T. paltcnsia CUVIER
107.--Cnrangidac t' Chloros-r:ofl1`D1'l-lil Cl-I. orquein JORDAN Y'
GILBERT _ Pardo
Jill .-Cara ngiriru: OI igupli tes CI. mundus JORDAN
y STARKS
lll .-Carangidac Vurner V. sotapinnis deciivifronn
MEEK y HÍIDEHRANDÃ Reloj
111.-Cansngidae Selene S vnmer bre\.fnm't.il GJLL Reloj corcovedo
lil.--Centrulnphidnc Sefioiella S. vioticen GUICHENÚT
(Carangidael STLRKS Cnjinnbe ` '
I N . -Nenaatistüdnn Neniaiistius N. pcoteralís GILL Peje ¢:hln›o¦ P. pluma
I 15 .-Coryphaunidae Corjrphacnn. C. hippurus LHIlNi\EUS Dorado* `
llo _-Centropornidae ~ ¦ Centropomus C. nigrcscens GUNTHER Rdbnlo
117. ¬-Lútjnnídnc . Luljenus L. argeritivchtfis
PETERS Fargo, dientòn
lll! .-Lutjn nidec Lutjanus L perú NICHÚl.S y
MURPHY Estfclla
432
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
¢
| - 1 v F ¦-¬. _-I;-¦..-_-.J _.-_=,¦- [
_`.-_ _. __
° '” _'."~.'¡_'
| . -_ 'i .l .| -"'-
.-
433
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
'N
434
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
435
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
¢.¦.f___. __
_*-E997!!-Illfi'
%_¬__- _ _?-,"!ñf.' -"'__ ' ._--Q.-__
__'____.¡_.-_._¡t._________ _, _ ___ 1 .-
-____¬_..-1 ,_
__¡____-__.-_ -›¬_ . _¡¬ _ ¡ _. »_ -
1
436
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
22ó_-P.theri_nida¢:
:camu y snuucs Lisa
Odunte-slhçs « O _ regia regia I-FUMHGLDT Pejerrey
227 , -Mherinidae Basìiichflxys B- arthaeus COPE Ptjfllïfjf dc ria 1 lgsg
128 _--P|:|-Iym¬:rnidae Puig' mrrnus CII. openculnris GILL
129.-Polynemidac Barbuda
Polïncmus P- approximans LAY y
HENNETT Barbuda ' _
130 -¤CDrpaen_i+:lae Scurpanna S. histriu JENYNS
231 -Sütãlïìiicnjdãlz Peje diahlç, Purhmg
Scurpncna s. :i¢rr=e'HILng|3R¿Np. Peje diahlu
232 _ -Scurpaenidae Scurpaena S. nfuerac HILDEBMND P!=Je diablo
233 _-Scurpmmitlae Scmmfpacna S. peruana HILDEHRAND Peje diablo, Parlamu
214 - -Süurpnenidac Pc:-minus P. furclrhinus dubius
STEINDACHN ER Ptlñill. diabólico
235 . --Scorpuunlrlnc Si-bas nude; S. clmmam E.VERMANN_ y
RÄDCLIFFE Cllunmcn
136- -Éfürpacniclac Scurp auna-des S. xyris JORDAN y
GILBERT Peje diablo
217.-`l'rìg1idae PÍÍÚÑOIIJS _ fI_ Huìäcens Y
437
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
† ¦_¬_
|_I II
'.I-
|'
- LIII'I_!-
-._¡-. II
'l-In
*L-.",fi'___ -I-
_ I ` I
11
u.- _
_ _ ____'_ ___f_
__
-Iw- -
±›-_--«;__-':-__=t' «.--_1--- ._ -
_ L..f-.l_ . _
ip .If
_',-II
438
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Bïbüuïífflín Selecta
1-
439
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
440
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
441
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
442
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
..| | ._ ' ..
_.- . - . _. _. -- -4-_ _ - '
I .r -
443
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
í.-
Need-hem J. G. and Needham. Paul R. $19352) _-.H-. Guide
to the Shiny of Fresh Water Biology. lden-Dev, inc.,
San Francisco oCnstah-le and Cia. Ltda. London.
Pasamos. H. (test) .-'ras o-:san in-sar. sus Universi-
ty Press. New Haven Conn.
-í Perirnutter Alfred. (1951).- 'Guide to i1t'Í.ari:n.e Fiähefl, New
'forit University- Washington Square Press (inc.
Ii Phillips Julius B. {195'i').¬-¬- A review of the Rookflshes of
California. (Family 5-cerpaentdee). Fish Bulzl- N9 194:. Bila-
rina Fisheries Branch- Dent. of Fish and G-ame. E'-tai-e of
California.
444
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
445
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Pteanthodi 'Ti' _
.9-er-ania 59-
Ei-.etino terigios. T1, 'T5
.ãgtijiliii {Singnathus intiependencia) 399.
-9-.gnata 59, -21-
Aguja (Sphyraena idiar-tes) 1.29-
Ptnehoveta (Engraulis ringens J.) 129, 949. F- A.-359, F B-251 «I
Anguila (Anguilla sp.) 222-
.Ptntenaridae 39.
Anguila electrica iliflectrophorus eléctricas) 199-
Aphea perosus 95.
ri-.túnes 29-Tr 59. _
.hrapainia g.gas (palehe) 19, 191., H,
nrenque (Ciupea harengus) 3'?.
ñriidae 2?. -
P-.seipeneer sturio 122-
nyanque (S3-'noscion analis) 12'?, 22'?, 71.
Bacalao (Genius sp.) 92.
P-agre (G-aleiehthys peru'-rianus) 37.
Bagre (Pimelodelia elonä:-lt) 114.
Bagres (P¬_r%1diidae) 1.-' ( ' eledidae) 235-
B-atraeios ( elrnatohius sp) 32.
Belenidae 119.
Eega (Clrestios agassieii) 12.
Bonito (Sarria sarda ehilensis) 19. 22.
Caballito de mar (Hippocampus ingens) 112. 124, 3-'ill 21
Caballo (Ecomher Japonicus peruanus) 129, 222.
Canero (ïandeliia plar-aii) 299.
Carpa (C1-fprinus earpius) 921, 32-3, 39-9-
Cat:-rilla (Paralahraa: humeralis) 299. 91.
Chita (nnisotrernus seapuiaris) 91.
Chonclriohth;-fes 59, T1, '12.
Cefaloeortlata 59.
Ceratias hoÍhoeili) 195.
Cephalaspide lfüsteostraei) .'i"i.
Cetáceos 29, 29, -1.
Cichiosorna (119).
Ciprinodonticlae 955-
Cece (Para1onchurus peruanus) 295.
Coeiacanto (1-atimeria chalutnnae) Est, E5. 131], 153. 12
446
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
447
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
448
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
449
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
lndieepornmrterias
450
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Atewinus.- 333- _
.nrripulas 19'?, 333-
451
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
renal 315-
su-b-eiairla 315.
.9-.rtieular 33, 2fi.
Asteriseus 197, 334-
Atlas 239, 232-
Alrium 393-
-H-.uri-cula 393.
Asriiar 34-'
¡LI-lis 239, 232- _
"Bill
452
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Úcntrtlm 239,22.
453
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
454
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Colocación.- 129
albinismo 133.
biocromos 132-
celor de fonde 139.
crotnatófores 132, 133.
glauconismo 132-
iridocitos 139- _
melanina 132, 133, 13-9.
melanófores 132, 133, 139. -
mirnetismo 133-
oblitcrativa 132-
órganes de 132, 133.
patentes de 129-
pigrnentos cromàticos 132. 133-
signiiieado de 13-1-
:caniocroisrno 135_
455
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Erfieizrniflntu- 113-
faeteres ambiental es 172, 173.
faena-es hïelúgíeee 1'¡'E
fórmula para edad jr erecimìente 11-'a
marcas anuales 113, F- 2-IL
prepereienalidad entre rreeirníente de pez 31' su eseama 1'?-L
55. 55. _
I- 1
456
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
derinales 116.'
tin-mión 12ó.
1a-caìización 284.
óseas Efle, 236, 93.
rayas 255.
tiburcnes 255-, E2, S3, E-L _
tipus de 127, 12-B, 129], 235, 93. ._
Dieta alimentaria P
anchctfeta de 293
bentórdces 23?.
se es _,_ , _¡.,.¦†"¡,.,,¬t" __liI
457
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
458
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
459
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Faringe 25'?.
Farc-cidad en las peces 282, Elle, 236. si-I.
Fiaiclcgia.--
ap-ar_atc eirculaturic 313, lülì, 101.
` ap-aratc digestiva 274, B3.
aparato- ezecretcr ll-IL
aparato reprcducter 3415 al dill-
460
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Genética ló-
Gónercs Ed.
Gnatcstcmata lili-_
Gcnadas 341, 34-2.
descripción 3-dl, 312.
diferenciación ser-tual 342.
estructura de las 342.
maduración de las 347.
Cšcncpcdic 134.
"H"
Hábitat 39, 5-
ccnvanienclas de 45.
deseri-peión de 39, al, 5.
inccnvepiencias de ió.
I-J
461
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Huevcs--- 350.' _
desarrcllc GE-e , Eóó, lifld.
eclcsión BEE. _ .
incubación liód- .
rulrnerc de E-till. I
tipes de 112, 115, lili, 1l"l'.
Hum-ar acun-su 329.
Humcr vitrec 329,
Hg-'purales 235. EE, T2, Tc.
Hli-¦
lcticìcgla ll- -
aspectcs que abarca 15, 11'.
autcres antiguas 13. - - “
` auteres ecnternpcrónecs 15
su-tcrea modernas 15.
detinicicnes 1-' difereericiacicuees 2'? al 31, Il.
cantidad 5-' variedad 32, 34;, 3'F,,5, E, T, E.
histeria de la 12, 13, li, 15.
ìmpcrtancia en'el mundc 22. 23. '
impcrtsricia en ei Perú- 19, 21], 21, E3, 24, 25, 1, 2. 3, É
apra-:unidades para el ictinicgc 1'F,`1Ii. lil.
precurscres 13, le, 15. '
relación cen ctraa ciencias 1'?.
Identificación cientifica del pee E-5, lid, Til.
riavea para la [ver apéndice final]
ijriecanisrnc de la lili, Ed, dll, B1-
siatemas utiticadca Bil, BI.
utilización de claves 'F9 (apéndice final)-
Impulsa en La natación de peces 2-id, dll.
lnter-ecular E4.
Inter-cpérculc B5. Eli.
Iridccitca lótl-
Iris 1114, lili-
lstrnc lle.
Jaspeadc lili.
.lercglifìc-cs lló.
Jcrcba 141, 49.
Jcrdán 13.
Juveniles 366.
462
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
ii-Lil
I
1
463
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
I-INI!
Palatine 55-
Partencgenesis 343.
Pesca 53.
` captura de pcblacicncs 53, 21.
depleción 53, 53, 24-
466
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
disponibilidad de 55.
esfuerzo de 31. _
evaluación de poblaciones 59, 31].
sobrepesca 31.
vedap 22, 24. ”
Pez 2'?
agentes patógenos 1-' contaminación 45, 49.
cantidad 3,: variedad 32, 33, 34, 5. -
composición quimica de 5-5, 55, 51',
definiciones p riìferenciacicnea 2'?. 23, 4-
distribución en diferentes aïnblentea 33, 43.
distribución ertaäilano vertical 4-3, 19.
ferocldad de 2 , 234, 92, 93.
forma jr tamaño 34, 35, 33, 5, 7, 3- '
fósiles TT.
fósil- viviente 54, 12-
grupos principales 39.
identificación de 13.
industria pesquera 19 al 25 1; 1, 2. 3.
introduccion de esp-eciea foró.nee._s 41, 43.
medio ambiente de 33, 41, 4-3, 9, 11.
número 'de especies dentro de vertebrados 34-
pcrcentaje de'p-aces entre vertebrados 5.
reconocimiento a la distancia 35.
Peces jr el hombre .-
peces tóxicos 211, 212, 33-
' pescado como alimento 53, 54.
recursos ictiológicos 53. 53.
recursos pesqueros 1,* el hombre 53. 59, 39, 51. 52. _
valor alimentario de los 53, 55, 31. -.
Pedúnculo caudal 29. `
Peritóneo pigrnentado 13'?.
Piel 131, 59. f
estructura 151, iii.
funciones 134- .
producciones cutáneas 155, 155. (ver escamas etc.l'
Piseicultura 334, 355. 355.
Poblaciones de peces 53, ólël, 53.
Poros dérrnicos 13'?-
Post-ternpcral 221.
Predatores 232.
activos 232, 92.
pasivos 235, 93.
467
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
trampa 335.
Procesos faiciformes 194-
Procesos transversos 2.32, IE-3.
Prcinaitilar 35, 55, 51, 53,
Pre-opérculo 222, 33.
Productividad 11.
Profundidad 153. 35-
Pseudc-cópula 355, 353.
Pterigóforos 234, 53. '
Pte:-¡pci-:llanos E1, Ea. _
Pterigo-quadrado 333.
Ptomainea 2ll.
uqe?
Radiales 75.
Radios T5. _
H-ecuentos meristicos 111, 112, 33-
otras estructuras 3: términos Il2, 144.
regiones 13, 35-
Reproducción 339. -
- aparcamiento 345, 352, 3-53-
aaeituai 345.
bisexual 243.
cópula falsa 333, 353- _
caracteres sexuales primarios-341. 343, 11-L
caracteres seiruales secundarios 343, 15.-
caracteres seicuales terciarios 344, 111, F. A y B. .
diferenciación se:-tual 342, 111. _
` época de 339.
eclosión de huevos 349,341. 359, 355,355,113, 115, F. Ft. B
esperrnatoe-olden 353, 113.
fecundación 353, 359.
grupo agnatl-ia en 352.
grupo de los cartilaginoscs en 355, 333.
- ,grupo de los óseos 34'?, 343, 352, 355, 355, 113. F. Pi, B
huevos de-peces 359. 112. 115, 113, 111', F- A, B.
468
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
íì 469
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
Taxunumía 63.
alcanflaa E4.
características anatürnicua usadas 'T1 al TE, B3, 1!-. 35, 311
claves para identìficatrìàn (ver apéndices).
familias, gém:-:ns Jr especies EE, E? (ver apéndices).
fundflmentns E5.
grup-us ea-:tu1gu1dc:s TE, TT- _
grupus pginci-palas de peces EB al TB. III at 11'
menanjapms de idenlflüraciön B6. 5'?. T9, EG, B1, IS.
métodos dia Ia GH. ' .
Tejšdna 153, 15-1-
-cunfuntivn 154., 50.
dénnicu 153, 50-
epidénnicu 153. 5-0.
epìtelíal, 153.
fibrn-su ill. `
muscular 2-1-4+ TH.
nervìusn 153-
sub-cutånen 154. _
Tenáculum 15.
Terríturíalldacl 354.
Testis 341.
Tóxicos EEB. 211.
Tuxinas 53.
aguaje ruju 213.
iutin-tuxinas 211.
Ieucumaìnas 211.
mir.-ruurganìsrnns töxit-ns 213.
qì 470
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
iivlì
471
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
T.-'ista 32'?-
fisiología 321.
organo de 329. tthl, Illfã.
Vitaminas 5'?.
'Uiteiina 103.
ïitelo 1-Els
ïitrodentíoa 152, 52.
*fumar Hai-.
Jïantocmismo 1115.
HIM'
472
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
”
5.ñ.
JH. III..'F'IHl¦¡ `|'E¦|H|'||-|¦Ú 55"
T¡|...lFl. 1I~I¦IIll-I
¦._H.-hn, . HEHLI
473
ICTIOLOGIA GENERAL ING. MARIO BARREDA OYANGUREN UNFV
FE DE ERRATAS -
dico; Allznii-odo:
474