DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
DESCRIPCIÓ
Aquest document va dirigit a alumnes d’ESO i batxillerat de ciències i tecnologia. Incorpora uns
exercicis per a alumnes de batxillerat, de entre 16 i 18 anys. Pretén esdevenir una eina de
treball per al professorat amb un doble objectiu: preparació de la visita a ALBA i consolidació
dels coneixements tractats durant la visita.
ÍNDEX
D. Ara ja podem fer un experiment. Però abans, què són i com funcionen les línies de
llum?
13. Què és una línia de llum? De que es composa?
14. Quines tècniques utilitzen les línies de llum d’ALBA ?
15. Què és un patró de difracció ?
2
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
Es troba en funcionament des de 2012 i compta amb set línies de llum totalment operatives en
l’actualitat.
En canvi, els usuaris privats (empreses) han de pagar per la utilització del Sincrotró, i no estan obligats a
compartir els seus resultats.
3
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
4
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
Segona etapa: un cop els electrons surten del LINAC, entren a un primer anell propulsor (booster en
anglès). Amb l’ajuda de camps electromagnètics externs, reaccelerem els electrons, aquest cop, de 100
MeV fins a 3000 MeV (3 GeV).
5
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
Els electrons a l’anell d’emmagatzemament perden part de la seva energia per transformar-la en llum (la
llum de sincrotró). Per tal que els electrons continuïn viatjant sempre amb la mateixa energia nominal
ens caldrà fer-los recuperar l’energia perduda. Les cavitats de radiofreqüència s’encarreguen de
subministrar-la. En essència, són condensadors en què s’estableix un camp elèctric entre dues parets
que impulsa els electrons en un sentit. No són camps elèctrics estàtics, sinó alterns, perquè
tecnològicament són més fàcils de generar. La freqüència en què oscil·len és molt elevada, ja que està
relacionada amb el temps que triguen els electrons en donar una volta a l’anell d’emmagatzematge.
Precisament, d’aquesta sincronia que hi ha d’haver entre la freqüència del camp elèctric que impulsa els
electrons, i la freqüència de pas dels electrons per la cavitat prové la paraula SINCROTRÓ.
6
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
MONOCROMADOR
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
aquest ampli ventall. Amb els sincrotrons podem disposar de tots els
raigs X alhora o, fins i tot, podrem seleccionar aquella longitud d’ona
precisa que necessitem (amb l’ajuda d’un monocromador). En canvi, els
tubs convencionals generaran aquell raig X característic del propi tub.
Així, si un investigador necessita una longitud d’ona precisa que el tub
convencional no li pot proporcionar, haurà de fer ús d’un sincrotró per a
aconseguir-la. També, si un investigador necessita utilitzar totes les
longituds d’ona alhora, aleshores haurà de fer ús d’un sincrotró.
Brillantor: els sincrotrons generen llum de tal manera que s’emet dins
d’un con de llum. La brillantor es relaciona amb com d’estret és aquest
con de llum. Un con de llum molt estret equivaldria a un feix molt
brillant, un con de llum menys estret equivaldria un feix de llum menys
brillant. Com que, en general, les mostres de matèria que volem
investigar són petites, quanta més brillantor tingui el feix de llum més
interacció llum-matèria hi haurà i, per tant, més informació sobre la
nostra mostra experimental podrem obtenir. Els raigs X generats de
manera convencional són poc brillants, i permet obtenir menys
informació llum-matèria en els experiments. La llum de sincrotró és
molt brillant i, per tant, disposarem de moltes interaccions llum-matèria.
Això afavoreix la realització d’experiments ràpids, cosa que permet
eliminar variables presents en una mesura lenta que entorpeixen la
precisió, com ara la degradació temporal de les mostres, vibracions i
derives geomètriques o de temperatura, soroll ambiental, etc.
8
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
Ara ja podem fer un experiment. Però abans, què són i com funcionen les línies de llum?
9
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
Microscòpia de raigs X. Amb els raigs X es poden veure objectes molt petits, inapreciables al
microscopi òptic de llum visible. Això també ho fan els microscopis electrònics, però a diferència
d’aquests, no cal preparar les mostres (retallant-les o cobrint-les d’or) i per tant es poden obtenir
imatges de material biològic sense malmetre’l.
10
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
Alguns exercicis...
EXERCICI 1
1- Per a accelerar els electrons i aconseguir que aquests ens generin llum de sincrotró molt
brillant ens cal treballar a velocitats properes a la velocitat de la llum, m/s (quan
més tendim al valor de més brillantor aconseguirem). Sota aquest context, la física amb la
que hem de treballar és doncs la Física Relativista.
Sabent que l’energia d’una partícula relativista està relacionada amb la seva velocitat i la seva
massa en repòs segons:
la partícula:
RESPOSTES EXERCICI 1
a)
m/s
11
DOSSIER EDUCATIU
Estudiants de Batxillerat i ESO
b) Mai podrem aconseguir arribar a la velocitat de la llum perquè aleshores la nostra massa
tendiria a l’infinit. Ningú disposa, evidentment, d’energia infinita per a moure una massa
infinita.
c) Els electrons són més lleugers que els protons. Concretament, els protons pesen 1,836
vegades més que els electrons. Ens convé treballar amb partícules poc pesades, per això
s’escullen els electrons.
EXERCICI 2
2- Els imants dipolars s’encarreguen de redirigir la trajectòria dels electrons dins de l’anell
d’emmagatzemament. Quan els electrons travessen aquests imants es veuen obligats a seguir
un arc de circumferència, moment on se senten sotmesos a una acceleració, l’acceleració
centrífuga: , essent el radi de curvatura. Els imants dipolars generen un camp
magnètic uniforme perpendicular al pla de la trajectòria de tal manera que, quan un electró
passa per ells, sobre aquest actua una força donada per
Pista: les magnituds vectorials que apareixen en aquest problema són totes elles
perpendicular entre sí. Podem treballar amb valors absoluts si ho volem.
Dades: càrrega de l’electró; e=-1’602.10-19 C, camp magnètic d’un imant dipolar: B=1’4 T.
RESPOSTES EXERCICI 2
a)
b) No. Els electrons realment viatgen al llarg de una figura similar a un polígon regular amb 34
vèrtex corbats (els 34 arcs de circumferència de radi R). Així, per a arribar al perímetre del
sincrotró, cal afegir les arestes rectes de l’esmentat polígon.
12