VIDA REAL vs.

VIDA VIRTUAL
Quan es publica una fotografia a les xarxes socials, la intenció és que els altres vegin que la teva vida és perfecta. Necessitem
sentir-nos reconeguts per uns altres per tenir una bona autoestima.
Però ¿I si no em sento satisfet amb la meva vida? En persones vulnerables existeix el risc de crear una identitat fictícia,
potenciada per un factor d'engany o fantasia. Tots aquests factors poden contribuir al fet que algunes persones s'apartin de la
realitat i passin massa temps dins del món virtual.

L'ADDICCIÓ ALS LIKES

Cada vegada hi ha més persones addictes a la dopamina, hormona de la felicitat, que proporcionen els "likes" de les xarxes
socials. Però aquesta felicitat és fictícia, és breu, perquè no ha costat esforç, en poc temps torna la necessitat de més dopamina i
"likes", generant un cercle viciós interminable.
Per això, la felicitat que atorguen els mitjans tecnològics, de vegades, es pot tornar en contra. Hi ha persones que publiquen fotos,
actualitzacions i tot tipus de continguts les 24 hores del dia per sentir-se reconeguts, per seguir alimentant la falta d'autoestima
real i per trobar la felicitat. No s'adonen, però viuen en un estat d'ansietat i pendents en tot moment dels altres, sense obtenir la
tan desitjada satisfacció.

ELS ADOLESCENTS
Els adolescents viuen obsessionats amb les fotos i actualitzacions d'estatus. Necessiten comparar-se amb els seus amics i els amics
dels seus amics, per sentir que ells també fan coses. En els joves, l'ús freqüent d'aquests mitjans pot generar un canvi en la
percepció de la figura corporal i augmentar la baixa autoestima. Si el missatge ve d'un 'amic', es percep com més creïble i
significatiu que una imatge publicitària. Moltes de les inseguretats que sofreixen avui dia els adolescents estan alimentades amb
freqüència per les xarxes socials.

Cada dia són més els trastorns i problemes diagnosticats per l'ús de les xarxes socials; depressió, baixa autoestima, inseguretat,
ansietat, pànic o la dificultat per a tolerar la frustració. Per això, els professionals de salut mental han de fixar-se en la influència
que les noves tecnologies puguin ocasionar en els seus pacients.

Cal tenir clar que a les xarxes socials tot és superficial. La realitat està en l'essència física. No hem d'oblidar que hi ha vida més
enllà de la pantalla del portàtil, del tablet i del smartphone. La riquesa de la comunicació interpersonal requereix un contacte
físic, no virtual. Això significa acceptar les limitacions que les relacions reals suposen; l'espera, els límits i la frustració, entre altres.
Sense perdre de vista la gran satisfacció que pot produir una conversa o estar en grup.

Equip d'ATIA, psicologia i psiquiatria Barcelona

Email WhatsApp