CONDUCTORS
3.1. Deter mini la capacitat d’un conductor esfèr ic de r adi a (A:N.: a=1 m).
3.2. Consider i la Ter r a com un conductor esfèr ic de r adi 6400 km amb una càr r ega
de – 9·105 C. Quant val el camp elèctr ic en les pr oximitats de la super fície?
El campo creado por una esfera conductora cargada con carga Q en puntos
exteriores es:
Q
E= ar
4πε0 r 2
En puntos de la superficie (r=R) se tendrá:
Q
E(r = R ) = ar
4πε0 R 2
El módulo del campo eléctrico en la superficie será:
Q V
ES = = 2.0 x 10 2
4πε0 R 2
m
Tendrá la dirección perpendicular a la superficie de la Tierra y estará dirigido hacia
su interior.
3.3. Dues esfer es conductor es de r adis a i b tenen càr r egues Q 1 i Q 2 r espectivament.
La distància entr e els seus centr es és gr an si es compar a amb a i b i es pot
negligir la influència entr e els conductor s. (a) Deter mini els potencials V1 i V2
de les esfer es. (b) S'uneixen les esfer es amb un fil conductor molt pr im.
Deter mini les càr r egues Q’1 i Q’2 i els potencials V' 1 i V' 2 de les esfer es. (c)
Calculi la capacitat del conductor r esultant.
b) Si unimos las dos esferas mediante un hilo conductor muy fino (no acumulará
carga), se producirá un movimiento de carga desde el conductor a potencial mayor
hacia el conductor de potencial menor hasta que los potenciales se igualen. Si las
cargas de las dos esferas en la nueva situación son Q1 ' y Q 2 ' respectivamente los
potenciales serán:
Q1 ' Q1 ' Q ' Q2 '
V1 ' = = ; V2 ' = 2 =
C1 4 πε 0a C 2 4 πε 0 b
La condición de equilibrio electrostático será:
Q' Q '
V1 ' = V2 ' ⇒ 1 = 2
a b
Por otra parte el principio de conservación de la carga nos dice que:
Q1 + Q 2 = Q1 '+Q 2 '
Tenemos dos ecuaciones con dos incógnitas Q1 ' y Q 2 ' . Resolviendo el sistema se
obtiene:
a (Q1 + Q2) b (Q1 + Q2)
Q'1 = ; Q'2 =
a+b a+b
3.4. En el pr oblema anter ior , despr és d’unir les dues esfer es, deter mini per a
cadascuna la càr r ega, la densitat super ficial de càr r ega i el camp elèctr ic en un
punt pr oper a la super fície si R 1=1 m, R 2=30 cm, Q 1=1 nC, i Q 2=0. Analitzi els
r esultats i gener alitzi’ls per conclour e com es distr ibueix la càr r ega en un
conductor no esfèr ic. Aplicació als par allamps.
3.5. Un conductor esfèr ic de r adi b té una cavitat esfèr ica i concèntr ica de r adi a.
Al centr e de la cavitat hi ha una càr r ega puntual q. Deter mini la càr r ega a les
dues super fícies del conductor i el camp en els següents casos: (a) El conductor
té càr r ega Q. (b) El conductor té potencial V.
- Campo eléctrico:
- r<a. Aplicando el T. de Gauss a una superficie esférica de radio r<a centrada en
la< posición de la carga tendremos:
Q q q q
∫ E ⋅ dS = ε0i ⇒ E.4π r = ε0 ⇒ E = 4 π ε0 r 2 ⇒ E = 4 π ε0 r 2 a r
2
S
- a<r<b. Puesto que estamos en el conductor E = 0 .
- Campo eléctrico:
- r<a. Aplicando el T. de Gauss a una superficie esférica de radio r<a centrada en
la< posición de la carga tendremos:
Qi q q q
∫ ⋅ = ⇒ = ⇒ = ⇒ =
2
E d S E.4π r E E a
S
ε0 ε0 4 π ε0 r 2
4 π ε0 r 2 r
- a<r<b. Puesto que estamos en el conductor E = 0 .
3.6. Deter mini la capacitat d'un condensador esfèr ic de r adis a i b (a<b). Consider i
el cas en què d = b-a<<a.
3.7. Deter mini la capacitat d’un condensador cilíndr ic (cable coaxial) de r adis a i b,
i longitud L (a<b<<L). Consider i el cas en què d = b-a<<a.
b b 1 b b b−a d
En el caso b – a << a, se tendrá ln = ( − 1) + ( − 1) 2 + ... ≈ − 1 = = .
a a 2 a a a a
Substituyendo en la expresión de la capacidad tendremos
2πε0 L 2πε0 L 2πaL
C= = = ε0
b d d
ln
a a
Si tenemos en cuenta que 2πaL es la superficie S del conductor interior, la
S
capacidad será C = ε 0 . Esta expresión es la misma, de nuevo, que la
d
correspondiente a la capacidad de un condensador plano de superficie de las placas
S y separación d entre ellas.
3.8. Entr e les plaques d’un condensador pla d’àr ea S i separ ació a s’aplica una
tensió V. Si a una distància b de la placa positiva es col·loca una làmina
conductor a de gr uix c, deter mini la càr r ega de cada placa, la difer ència de
potencial entr e la làmina i la placa negativa, i la capacitat
equivalent entr e les plaques.
- Paralelo: C = ∑ Ci
i
2 2
3.11. Deter mini per dos mètodes difer ents l'ener gia electr ostàtica d'un conductor
esfèr ic de r adi a que té una càr r ega Q i està sol.
Es decir
Q2
U=
8πε 0a
3.12. Deter mini la r elació entr e les ener gies electr ostàtiques U1 i U2 de dos
conductor s esfèr ics de r adis a i 2a si els conductor s tenen (a) la mateixa
càr r ega, (b) el mateix potencial. (c) i (d) Repeteixi el pr oblema per a les
densitats d’ener gia u 1 i u 2 a una distància r >2a del centr e.
2 2 C1 8πε 0a
2 2 C 2 16 πε 0a
Tendremos:
U1
=2
U2
Tendremos:
U1 1
=
U2 2
Para r> 2a
u1 1
=
u2 4
3.13. En un condensador pla les plaques estan separ ades una distància a, la
càr r ega és Q i la difer ència de potencial entr e les plaques és V. a) Deter mini
el camp elèctr ic i l’ener gia emmagatzemada per dos mètodes difer ents. Si la
distància entr e les plaques es duplica, deter mini la càr r ega, la difer ència de
potencial entr e les plaques, el camp elèctr ic i l’ener gia emmagatzemada en el
casos següents: (b) el condensador es manté aïllat amb càr r ega Q, (c) el
condensador es manté connectat a la tensió V.
La energía será:
1
U= QV
2
También:
ε0 ε 0V 2 1 ε S
Sd = V 0 V = V(CV ) = QV
1 1
U = ∫ E dv =
2
2 v 2d 2
2 d 2 2
(En la expresión anterior hemos utilizado de nuevo la capacidad de un
εS
condensador plano C = 0 ).
d