Anda di halaman 1dari 12

Tema 4: Corrent elèctric.

Problemes resolts

4 CORRENT ELÈCTRIC

4.1. Per un cable de coure (γ = 5,81·107 S/m) d’1 mm de diàmetre circula un corrent de 10 A.
Determini la densitat de corrent, la càrrega que travessa una secció del cable en 1 min,
la resistència per unitat de longitud del cable i la potència per unitat de longitud que s’hi
dissipa.
a) La densidad de corriente será:
I I A
j= = 2
; j = 12.7 x106 2
S d m
π 
2
b) La carga que atraviesa la sección del cable en 1 min será
Q = I t ; Q = 600 C
c) La resistencia de un conductor de sección constante S, longitud  y conductividad γ es:
 R 1 1 R mΩ
R= ⇒ = ⇒R= ⇒ = 21.9
γS  γS d
2
 m
γ π 
2
d) La potencia por unidad de longitud será:
P R 1 P W
P =I 2 R ⇒ = I 2 = ⇒ = 2.19
  γS  m

4.2. Un fil conductor de secció circular té un diàmetre d’1 mm, una longitud d’1 m i una
resistència de 10 Ω. Calculi el temps que tarda un electró a recórrer el fil quan els seus
extrems estan connectats a una diferència de potencial d’1 V. (Suposi que la densitat
d’electrons de conducció és 1029 m-3).

Para determinar el tiempo debemos obtener la velocidad de los portadores de carga.



t=
v
La velocidad de las cargas se relaciona con la densidad de corriente mediante:
j
j= n q v⇒ v =
nq
La densidad de corriente se puede expresar en función de la intensidad a partir de:
I
j=
S
Por último la intensidad, a partir de la ley de Ohm es:
V
I=
R
A partir de las relaciones anteriores, el tiempo t que tardan los portadores en recorrer la
longitud  del conductor es:
2
d
 π  n q R
t= 2
V
Substituyendo los valores numéricos:
2
d
 π  n q R
t=  
2
= 35 h
V
La velocidad de las cargas es:

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

V
v= 2
= 7.96 x 10-6 m/s
d
π  n qR
2

4.3. Sengles barres de tungstè (resistivitat ρ=5.51·10-8 Ω·m) i de coure (ρ=1.72·10-8 Ω·m) de
longitud 0.75 m i secció 0.03 m2 es connecten en paral·lel a un generador. Si pel
generador circula un corrent d’intensitat 100 A, determini: (a) La resistència de
cadascuna de les barres. (b) La caiguda de potencial a les barres i la potència total
dissipada.

a) La resistencia de un conductor homogéneo de conductividad γ (resistividad ρ ), sección


constante S y longitud  , es:
1 
R= =ρ
γS S
Substituyendo los valores numéricos:

- W: R W = ρ W = 1.38 x 10- 6 Ω = 1.38 µΩ
S

- Cu: R Cu = ρCu = 4.3 x 10- 7 Ω = 0.43 µΩ
S

b) La caída de potencial en un conductor de resistencia R cuando por el circula una corriente


de intensidad I se expresa mediante la ley de Ohm:
V1 − V2 = I R
Las dos resistencias están en paralelo y la resistencia equivalente será
1 1 1 1
= + ⇒R= = 0.33 x 10- 6 Ω
R R W R Cu 1 1
+
R W R Cu
La caída de tensión será
V = I R ⇒ V = 33 x 10-6 V = 33 µV
La potencia disipada por efecto Joule en el conjunto de las dos resistencias será
P = I 2 R ⇒ P = 3.3 x 10-3 W = 3.3 mW

4.4. Calculi la resistència equivalent entre A i B del circuit de


la figura. (b) Quina és la diferència de potencial entre A i
C si la intensitat a la resistència de 8 Ω és 0.5 A?

a) Para calcular la resistencia equivalente solo debemos


tener en cuenta las leyes de asociación en serie y paralelo.
Serie.:
N
R = ∑ Ri
i =1
Paralelo:
N
1 1
=∑
R i =1 R i
A partir de las expresiones anteriores la resistencia equivalente se puede obtener tal como se
indica en la siguiente figura.

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

Por lo tanto la resistencia equivalente entre los puntos A y B será


R AB = 8 Ω
b) Las intensidades por cada una de las resistencias se indican en la siguiente figura

La diferencia de potencial entre los puntos A y C será igual a la intensidad que circula entre
estos puntos (2 A) por la resistencia ( 6 Ω ), es decir
VAC = 12 V

4.5. Un generador de f.e.m. e i resistència interna r es connecta a una resistència R variable.


(a) Dibuixi la gràfica que representa la potència subministrada a la resistència en funció
de R. (b) Quan serà màxima aquesta potència? (c) Quin serà llavors el rendiment del
generador?

a) Tendremos el circuito de la figura.


La potencia disipada en la resistencia R es:
P = I2R
donde la intensidad I vendrá dada, aplicando la ley de Ohm
generalizada, por:
e
I=
R+r
La potencia en R será:
e2 R
P=
(R + r )2
La representación gráfica será:
Vemos que para valores muy pequeños y muy grandes
de R la potencia se hace nula. Por otra parte la potencia
presenta un máximo para un cierto valor de R.
b) Para determinar el valor de R que hace máxima la P
potencia hacemos la derivada de ésta respecto a R y la
igualamos a cero. Así se tendrá:
d  e2 R  2 (R + r ) − R 2 (R + r)
2
dP
=0⇒0=  =e
dR dR  (R + r )2  (R + r )4 R

⇒ (R + r )2 − R 2 (R + r) = 0 ⇒ R = r
Es decir que la potencia disipada es máxima cuando la
resistencia externa R es igual a la resistencia interna del
generador R = r . En este caso la intensidad que recorre el
circuito y la potencia disipada serán:
e e2 r e2
I= ; PMax = =
2r (r + r )2 4r

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

c) El rendimiento del generador será el cociente entre la potencia disipada en la resistencia y


la potencia suministrada por el generador
e2
P P 1
η= = = 4r =
PG eI e e 2
2r
En tanto por ciento
η = 50 %

4.6. (a) S'associen n generadors idèntics, de fem e1 i resistència interna r1, en sèrie
connectant el pol positiu de cada generador al pol negatiu del següent. Calculi la fem i la
resistència del generador equivalent a l'associació. (b) Repeteixi l'apartat (a) quan
s'associen els n generadors en paral·lel unint els pols del mateix signe. (c) Si es connecta
a l’associació de generadors una resistència R, determini en els dos casos anteriors la
intensitat del corrent que hi circula. (d) Conclusió.
a) En serie la intensidad es la misma para generador y
para la resistencia externa (figura). La resistencia
equivalente del conjunto, puesto que están en serie, será
n
r = ∑ ri = n r1
1
La fuerza electromotriz equivalente la podemos obtener a
partir de la aplicación de la Ley de Kirchhof de las
mallas. Así tendremos
n n

∑e = ∑I R
1
i
1
i i ⇒ n e1 = n r1 I + R I

En el circuito equivalente se tiene


e= rI+RI
n
Teniendo en cuenta que r = ∑ ri = n r1 , la fuerza
1
electromotriz equivalente será:
e = n e1

En el caso en paralelo tendremos el montaje de la figura. La


resistencia interna de generador equivalente, aplicando la ley
de asociación en paralelo, es
1 n 1 n
=∑ =
r i ri r1
de donde
r
r= 1
n
Apliquemos ahora la ley de Kirchhof de las mallas al
conjunto en paralelo
n n

∑ ei = ∑ Ii R i
1 1
⇒ e1 = r1 I1 + R I

Puesto que todos los generadores son iguales la intensidad


que pasa por cada uno de ellos será la misma y aplicando la
ley de los nudos se tiene
I = nI1

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

La ley de la malla en términos de I se escribirá como


I I
e1 = r1 + R I = nr + RI = rI + RI
n n
Para el circuito equivalente se tiene
e= rI+RI
Comparando se ve que
e = e1
b) En el caso serie la intensidad será
e ne1 e1
I= = =
r + R nr1 + R r + R
1
n

En el caso paralelo se tendrá


e e1
I= =
r+R r1
+R
n

c) La forma de conectar los generadores, en serie o en paralelo, para obtener la mayor


intensidad posible depende de la relación entre la resistencia interna de cada generador r1 y de
la resistencia externa R . Si r1 ≥ R entonces nos interesa dividir r1 por n y por lo tanto será
más adecuado el montaje en paralelo. En el caso contrario, r1 ≤ R , nos interesa dividir R por n
y el montaje más adecuado es en serie.

4.7. Un voltímetre presenta entre els seus dos terminals una resistència interna RV que
normalment és molt elevada. En canvi, la resistència entre els terminals d’un
amperímetre RA acostuma a ser baixa. En el circuit format per un generador connectat
a una resistència R introduïm un voltímetre per mesurar la tensió V al generador, i un
amperímetre per mesurar la intensitat I a la resistència. (a) Calculi R i la f.e.m. del
generador sabent que els mesuradors són ideals (RV=∞ i RA=0) i que V=1.4 V, I=1.0 μA i
la resistència interna del generador és r=100 Ω.
k (b) Repeteixi l’apartat anterior en el
cas que RV=1 MΩ i RA=1 k Ω.
Tendremos la situación de la figura

a) En este caso la resistencia R será el cociente entre la


caída de tensión en la resistencia, la misma que en el
generador dado que la resistencia del amperímetro es nula,
y intensidad que circula por el amperímetro, es decir
V
R = ⇒ R = 1.4 x 106 Ω = 1.4 MΩ
I
La diferencia de potencial en el generador se relaciona con
la caída de tensión mediante
e = V+Ir
Por otra parte, puesto que el voltímetro tiene resistencia
infinita, la intensidad por el voltímetro será nula y la que
circula por el generador será la misma que por el amperímetro. Se tendrá
e = V + I r ⇒ e = 1.4 V + 1 x 10 -6A x 10-5 Ω = 1.5 V

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

b) En este caso la caída de tensión en el voltímetro coincidirá con la caída de tensión en el


conjunto resistencia R en serie con el amperímetro de resistencia RA. Se tendrá

V = I A (R + R A ) ⇒ R =
V 1.4 V
− R A ⇒ R = - 6 − 10-3 Ω = 1.399 x 10 6 Ω = 1.399 MΩ
IA 10 A
Al igual que en el apartado anterior e = V + I r . Sin
embargo en este caso la intensidad por el generador I no
es la misma que por el amperímetro IA debido a que la
intensidad que circula por el voltímetro IV no es nula. Se
tendrá I = I A + I V , donde la intensidad que circula por el
voltímetro será igual a la diferencia de potencial que
marca V dividida por su resistencia RV. La intensidad por
el generador será
1.4 V
I = I A + I V = 10 − 6 A + 6 = 2.4 x 10- 6 A
10 Ω
y la fuerza electromotriz de éste
e = V + I r = 1.4 V + 2.4 x 10-6 A x 105 Ω = 1.64 V

4.8. Un circuit està format per un generador de resistència interna 0.5 Ω connectat a una
resistència de 20 Ω en sèrie amb un amperímetre. Entre els borns del generador hi ha un
voltímetre que té una resistència de 100 Ω. L’amperímetre marca 2 A i el voltímetre
41V. Determini (a) la f.e.m. del generador i (b) la resistència de l’amperímetre.
a) Tendremos una situación similar a la del apartado b) del ejercicio anterior.
La fuerza electromotriz del generador será
e=V+Ir
donde
41 V
I = I A + I V = 2A + = 2.41 A
100 Ω
Tendremos:
e = V + I r = 41 V + 2.41 A x 0.5 Ω = 42.2 V

b) La caída de tensión en el voltímetro coincidirá


con la caída de tensión en el conjunto resistencia R
en serie con el amperímetro de resistencia RA. Se
tendrá

V = I A (R + R A ) ⇒ R A =
V 41 V
−R⇒R= − 20 Ω = 0.5 Ω
IA 2A

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

4.9. Un pont de Wheatstone està constituït per quatre branques AB, BC, CD i DA amb
resistències R1, R4, R3 i R2 respectivament. Entre els punts A i C es connecta una pila de
f.e.m. e, i entre B i D un amperímetre. Determini la condició que han de complir les
resistències perquè no circuli corrent per l’amperímetre. Quina podria ser la utilitat
d’aquest pont?

En la figura se representa un esquema del


puente de Wheatstone. Para que por el
amperímetro no circule corriente el potencial
en el punto B y en el punto D debe ser el
mismo. Aplicando la ley de Ohm a cada una
de las resistencias se tiene
VA − VB = I1R 1
VB − VC = I1R 4
VA − VD = I 2 R 2
VD − VC = I 2 R 3
Puesto que VB = VD se tendrá
I1R 1 = I 2 R 2
I1R 4 = I 2 R 3
Dividiendo las dos expresiones
R1 R 2
= ⇒ R 1R 3 = R 2 R 4
R4 R3

4.10. Un circuit té dos nusos connectats mitjançant tres branques constituïdes per una pila
de 18 V, 12 Ω; una resistència de 6 Ω i una pila de 21 V, 5 Ω. A cada nus els pols de les
dues piles tenen signes diferents. Determini les intensitats dels corrents que circulen
per cada branca.

El esquema del circuito es el indicado en la figura.


Aplicamos las leyes de Kirchhof. En el
nudo B se tendrá:
I1 = I 2 + I3
En la malla ABEFA, tomando como
sentido positivo el horario,
18 = 6I 2 + 12I1
En la malla BCDEB
21 = 5I3 − 6I 2
Resolviendo el sistema se obtiene
I1 = 2A
I 2 = −1A
I 3 = 3A
Nota: El valor negativo de I2 indica que el sentido de dicha corriente es el opuesto al tomado
para resolver el problema.

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

4.11. En el circuit de la figura determini: (a) Les intensitats que


circulen per cada branca. (b) La potència que subministren els
generadors. (c) L’energia que s’emmagatzemaria a un
condensador d'1 µF connectat entre els punts A i B.

Definimos las intensidades por cada rama tal como se indica en la


figura

a) Aplicamos las leyes de Kirchhof. En los nudos tendremos


I1 + I 2 = I3
Para aplicar la ley de las mallas tomamos como sentido
positivo en horario. En la malla superior tendremos
2 − 4 = 2I1 − 2I 2
En la malla inferior
4 − 4 = 2I 2 + 2I3
Resolviendo el sistema se obtiene
2
I1 = − A = −0.66 A
3
1
I 2 = A = 0.33 A
3
1
I3 = − A = − 0.33 A
3
El signo menos en I1 e I3 indica que el sentido de las intensidades es el opuesto al que hemos
considerado en la figura.

b) Los generadores que suministran potencia son


aquellos en los que la intensidad circula por ellos
del polo negativo al positivo (o por fuera de ellos
del positivo al negativo). Si dibujamos, a partir de
los resultados del apartado anterior, los sentidos de
las intensidades de forma correcta, vemos que los
generadores que suministran potencia son los de la
rama central y la rama inferior. La potencia
suministrada será:
8
Ps = e 2 I 2 + e3I3 = W = 2.67 W
3
Por otra parte el generador de la rama superior absorbe potencia (la corriente por él va del
polo positivo al negativo. La potencia absorbida será:
4
Pa = e1I1 = W = 1.33 W
3
La potencia total suministrada, por lo tanto, será:
4
P = Ps − Pa = W = 1.33 W
3

c) Si se conecta un condensador entre los puntos A y B, éste se cargará con una carga Q que
será Q = C(VB − VA ) . La diferencia de potencial entre los puntos B y A será

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

VB − VA = (VB - VA` ) + (VA` - VA ) = - A x 1 Ω + 4 V = V = 3.67 V


1 11
3 3
La energía del condensador será

U = C (VB − Va )2 = 6.72 x 106 J = 6.72 µJ


1
2

4.12. Els generadors del circuit representat a la figura tenen


resistència interna negligible. Determini els potencials dels
punts A, B, C i D.

Para determinar los potenciales debemos conocer en primer lugar


las intensidades de las corrientes que circulan por cada rama.

Definimos las intensidades por cada rama tal como se indica en la


figura

a) Aplicamos las leyes de Kirchhof. En los nudos


tendremos

I1 + I 2 = I3

Para aplicar la ley de las mallas tomamos como sentido


positivo en horario. En la malla de la izquierda
tendremos

8 − 24 = 3I1 − 2I 2

En la malla de la derecha

24 + 16 = 2I 2 + 10I3

Resolviendo el sistema se obtiene

I1 = −2 A
I2 = 5 A
I3 = 3 A

El hecho de que I1 sea negativa indica que circula, por la


rama de la izquierda, en sentido contrario tal como se
indica en la figura

El potencial en el punto A será:

VA = VA − VO = (VA − VA ' ) + (VA ' − VO ) = 8 V + 2 A x 1 Ω = 10 V

Para el punto B se tendrá:

VB = VB − VO = (VB − VB' ) + (VB' − VO ) = 24 V − 5 A x 2 Ω = 14 V

El potencial en el punto A será:

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

VC = VC − VO = (VC − VD ) + (VD − VO ) = −16 V + 3 A x 8 Ω = 8 V

Para el punto B se tendrá:

VD = VD − VO = 3 A x 8 Ω = 24 V

4.13. Una pila de f.e.m. e i resistència interna negligible es connecta a través d’un
interruptor a una resistència R i un condensador de capacitat C en sèrie. (a) Determini
l’evolució de la càrrega del condensador i de la intensitat del corrent quan
l’interruptor tanca el circuit. (b) Un cop carregat el condensador es curtcircuita el
generador. Determini l’evolució de la càrrega i de la intensitat. (c) Quant val llavors
l’energia total que es dissipa a la resistència?

a) Tendremos el circuito de la figura. Aplicando la segunda


ley de Kirchhof (ley de las mallas) se tendrá
e 0 = RI( t ) + VC
Donde VC es la caída de tensión en el condensador, y vale
1
VC = Q( t )
C
Por otra parte la intensidad I(t) será
dQ( t )
I( t ) =
dt
Substituyendo en la expresión obtenida para la malla se tiene
dQ( t ) 1
R + Q( t ) = e 0
dt C
Tenemos que resolver una ecuación diferencial lineal de primer grado no homogénea. La
solución general Q(t) es la suma de solución general Q h ( t ) de la ecuación homogénea
asociada más una solución particular Q nh ( t ) de la ecuación no homogénea. La ecuación
homogénea es
dQ( t ) 1
R + Q( t ) = 0
dt C
Es una ecuación de variables separables que se puede escribir como
dQ( t ) 1
= dt
Q( t ) RC
Integrando a ambos lados de la igualdad se tiene
1
ln Q h ( t ) = −
t+A
RC
Donde A es una constante de integración. La solución de la ecuación homogénea es
t

Q h ( t ) = Be RC

siendo B una constante.


Para la ecuación no homogénea tomamos como solución particular una que no dependa del
tiempo Q nh ( t ) = Q nh ≠ f ( t ) . Esta solución será
Q nh = e 0C
La solución general será
t

Q( t ) = Q h ( t ) + Q nh = Be RC + e0C

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

La constante de integración B se determina imponiendo las condiciones iniciales del


sistema. En este caso para t = 0 el condensador no tiene carga, es decir Q( t = 0) = 0 .
Imponiendo esta condición en la solución se tiene
0 = B + e 0 C ⇒ B = −e 0 C
Substituyendo este valor, se obtiene la
solución
 −
t 
Q( t ) = Ce 0 1 − e RC 
 
 
Nota: Para un tiempo muy grande, en relación
al producto RC, t → ∞ , la carga del
condensador será Q = e 0C , es decir la
correspondiente a un condensador de
capacidad C cargado mediante una diferencia
de potencial e 0 . En la figura se representa la
función Q( t ) .

La intensidad por el circuito será


t
dQ( t ) e 0 − RC
I( t ) = = e
dt R
Nota: En el instante inicial la intensidad será
I(t = 0 ) = 0 , mientras para un tiempo muy
e
R
grande, t → ∞, la intensidad será
I(t = ∞ ) = 0 . En la figura se representa la
función I( t ) .

b) En este caso la ecuación del circuito será:


dQ( t ) 1
R + Q( t ) = 0
dt C
Tenemos que resolver una ecuación diferencial lineal de primer grado homogénea.
Procediendo como en el apartado anterior, se obtiene la solución
t

Q( t ) = D e RC

siendo D una constante.


La constante de integración D se determina imponiendo las condiciones iniciales del
sistema. En este caso para t = 0 el condensador tiene una carga Q = e 0C . Imponiendo esta
condición en la solución se tiene e0C = D y substituyendo en la expresión de la carga
t

Q( t ) = e 0 C e RC

La intensidad por el circuito será


t
dQ( t ) e −
I( t ) = = − 0 e RC
dt R

c) La potencia que se disipa en la resistencia será:

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica
Tema 4: Corrent elèctric. Problemes resolts

2t
e0 2 − RC
P( t ) = I ( t ) R =
2
e
R
dU
La energía disipada total disipada en la resistencia, teniendo en cuenta que P( t ) = , será
dt

e0 RC  − RC 
t =∞ t =∞ t =∞ 2t 2t
e0 2
2
− 1
U = ∫ P( t ) dt = ∫ I ( t ) R dt = ∫e = − e  = C e0
2 RC dt 2

t =0 t =0
R
t =0
R 2   o 2
Se observa que esta energía coincide con la que tenía almacenada el condensador.

4.14. Consideri el circuit del problema anterior i afegeixi-li una resistència Rp en


paral·lel amb el condensador. Quan es tanca l’interruptor, determini la intensitat del
corrent que dóna el generador (a) a l’inici, i (b) al cap d’un temps molt gran.

En este caso se tiene el circuito de la


figura

a) En el instante inicial el condensador está


descargado y por lo tanto la diferencia de
potencial en sus extremos es nula. En esta
situación la corriente por la resistencia en
paralelo es nula y por lo tanto estamos en la
misma situación que en apartado a) del
problema anterior en el que la intensidad en el
instante inicial era
I(t = 0 ) =
e0
R

b) Para un tiempo muy grande t → ∞ , por el condensador no pasará corriente y la


intensidad se obtendrá aplicando la ley de Kirchhof de las mallas a la constituida por el
generador y las dos resistencias. Se tendrá
e 0 = I( R + R p )
De donde
e0
I( t → ∞ ) =
R + Rp

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica. Curs 10-11. M. Varela. Departament de Física Aplicada i Òptica

Anda mungkin juga menyukai