DAVID RAMOS / GETTY P 12-15

La infanta al
jutge: “Jo confiava
en el meu marit”
Cristina de Borbó declara durant més
de sis hores a Palma i deriva tota la
responsabilitat cap a Iñaki Urdangarin

P 04-11

EL PODER DE LA XARXA

DIUMENGE
9 DE FEBRER DEL 2014
NÚMERO 1159

2,50 EUROS

DOSSIER
ESPECIAL
Com han canviat
les nostres vides i
el món, les xar-
xes socials?

38

DAVID
BROOKS
periodista del ‘New York Times’

L’era tecnològica
que vivim premia els trets
emocionals: la necessitat
d’entendre, l’entusiasme
i la sensibilitat empàtica

37
JOAN B. CULLA
historiador

Segons la FAES,
la Constitució va ser
engendrada en un context
idíl·lic, sense pressions
ni soroll de sabres

36
HERIBERT PADROL
advocat
XAVIER BERTRAL

El progrés depèn del fet que

les amenaces de represàlies
a un procés democràtic com
el català ens cridin cada
cop més l’atenció
02 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
les claus del dia

pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
De quan l’‘Abc’ era un
enamorat del cinema espanyol
El ministre Wert no serà present a la
gala dels Goya, que se celebra avui.
Ha al·legat problemes d’agenda –di-
lluns al matí es reuneix amb el minis-
tre d’Universitats britànic– però al
món del cinema la cosa ha sonat a la
versió ministerial del clàssic “Ui, és
que aquell dia tinc dentista”. El Mun-
do renyava ahir Wert en un editori-
al titulat “L’obligació de Wert era
acudir als Goya” en què deia “que no
fa falta gaire sagacitat per conclou-
re que Wert no hi va per temor a les
xiuladisses i les crítiques”. En aques-
ta curiosa fal·lera per reduir l’as-
sumpte a una qüestió de testosterona, La Razón semblava que contestés
a El Mundo des de la seva anònima secció d’El submarino, quan deia que
si no hi va “no és per la falta de valentia, que la té ben demostrada”. Men-
trestant, l’Abc qualificava a l’editorial la gala de “protesta sindical amb pho-
tocall” i acotxava el ministre en una peça titulada: “El cinema espanyol s’en-
roca en els seus exabruptes al ministre de Cultura”. També La Razón po-
sava la bena abans de la ferida, amb la peça titulada “Insults en diferit”.
Tots dos diaris atacaven la butxaca dels cineastes i criticaven les sub-
vencions que s’atorguen al sector. L’editorial de l’Abc era especialment dur
i no s’estalviava la ironia: “Els professionals del cinema no troben el mo-
ment de preguntar-se per què els ciutadans recelen de les seves obres, amb
excepcions –allà hi ha la prestigiosa saga Torrente–”. Oh, l’amor, amb qui-
na facilitat decau...! Rescato una peça de l’any 2003 d’aquest diari. Deien
aleshores: “L’Abc és pioner a la premsa llançant el millor i més premiat
cinema espanyol de l’any 2002, el guardonat amb els Goya, amb títols que
ja pertanyen a la nostra història”. Entre els directors escollits, Vicente
Aranda o Imanol Uribe, ni més ni menys. Altres temps.
Àlbum de titulars
“Els borinots rebutjats en el sexe recorren a l’alcohol” (titular d’‘El
País’ del març del 2012, rescatat per @eballester)
ZONAD’INCERTESA
tingales dels Urdangarin: el de la for-
tuna personal del monarca.
Perquè al capdavall el que aquí es
jutja no és tant si es van cobrar grans
quantitats per no fer res, o es van
emetre factures falses, com el fet que
això s’aconseguís aprofitant la qua-
ALBERT PLA NUALART si miraculosa capacitat d’obrir por-
tes de la Corona.
LINGÜISTA I ESCRIPTOR
I d’aquest delicte, servir-se de la
immensa influència que emana de la
Doncs se la institució per enriquir-se, no en po-
drem eximir el rei fins que hi hagi
veu molt filla llums i taquígrafs sobre el que ha in-
gressat d’ençà que ho és, i no prové
vist
altwitter
Maruja Torres (@MistralS)
Periodista
“Tant si la condemnen [a la infanta] com si no,
el bé republicà ja està fet. I si la declaren
innocent, se’ls veurà el llautó encara més”
Antonio Naranjo (@AntonioRNaranjo)
Periodista
“Qui no respecta les garanties judicials no vol
justícia. Acceptar-les, encara que ens costi,
ens distingeix del Far West”
Carlos Egui (@carlosegui87)
Tuitaire
“La #Infanta s’empara en la seva declaració en
un eximent de responsabilitat per confiança
marital. Ah no, que això no existeix”
Fernando Garea (@Fgarea)
Periodista
“Qui coneixia els comptes era el jugador d’handbol i
no la llicenciada que treballa al banc. Típic i normal”
Carles Garcia (@nordicca)
Desenvolupador de software
“Espero que això de «no sap el que firma» no li
vingui de família. El seu pare dóna el vistiplau a
totes les lleis amb la seva firma reial”
Lucía Taboada (@TaboadaLucia)
Periodista
“Escolta, que la infanta ha matinat un dissabte.
No sé què més voleu que faci”
Ana Pastor (@_anapastor_)
Periodista
“Però també... qui ens anava a dir en aquest país
nostre fa alguns anys que un jutge imputaria una
filla del rei...! Potser alguna cosa està canviant”
Pere Cardús (@perecardus)
Periodista
“@Pere_Navarro demana que la monarquia
sigui mitjancera en el procés. A veure si haurem
de negociar a la presó!”
Javi López (@fjavilopez)
Candidat del PSC a les europees
“Molt emocionat i agraït als 5.546 afiliats/ades
que heu confiat en mi per encapçalar la llista del
#PSC a les europees #RenovemEuropa junts!”
IAQUÍ
CARLES CAPDEVILA
DIRECTOR
Periodisme
de veritat
sobre la vida
EL LLEGAT PROFESSIONAL de
Tatiana Sisquella és tot ell la reivin-
dicació d’un bon periodisme sobre la
vida. Periodisme autèntic, perquè
ho és, i perquè ser bo requereix, com
sempre en aquest ofici, passió per la
recerca de la veritat. El periodisme
de les notícies, dels fets extraordina-
ris, té unes regles i requereix un co-
di. Ben exercit, afavoreix la demo-
cràcia, la llibertat d’expressió i el
dret a estar informats. Qüestiona els
poders. El periodisme de la vida,
d’explicar fets ordinaris, és també
imprescindible i ens qüestiona a
tots. Hi ha una certa tendència, que
m’irrita, a considerar-lo de segona,
i a criticar-lo generalitzant les vega-
des que s’exerceix malament en el
sentit ètic o estètic: quan s’abona al
morbo i la tafaneria despietada, o es
converteix en un culte cursi a emo-
cions fàcilment manipulables. És
molt difícil transformar en bon pe-
riodisme el relat de vides, sensaci-
ons i motivacions interiors, cal mol-
ta empatia i sensibilitat i ofici per fer
que estats d’ànim individuals siguin
transferibles a la col·lectivitat. Això
nostre consisteix –només– a fer les
preguntes adequades sobre temes
d’interès i transmetre les respostes
amb precisió i context. I té un secret
que ahir remarcava Joan Maria Pou,
parlant de la Tati i predicant amb
l’exemple: el to. Trobar la distància
(i per tant la proximitat) exacta i
mantenir el to adequat és la clau, és
el vehicle, és el filtre. No tothom hi
està dotat, és el premi a l’obsessió
per la normalitat, la naturalitat, l’au-
tenticitat. És l’art d’interpel·lar els
altres a fons amb el màxim respecte.
Quan s’aconsegueix, com ella feia, la
connexió és total. I sembla molt sen-
zill, perquè és de veritat.

dels comptes de l’Estat.

del seu pare
L’APARENT distanciament entre la
Zarzuela i la infanta, lluny de recon-
ciliarelpobleambelreiielseuhereu,
potacabarfent-losencaramésimpo-
pulars, perquè costa no percebre-hi
un mesquí exercici d’hipocresia.
I costa perquè els súbdits de Joan
Carles no tenim la més mínima ga-
rantia que la responsabilitat de Cris-
tina en tot aquest afer, si és que exis-
teix, no segueixi i imiti el mestratge
del seu progenitor.
Se’m fa difícil entendre per què el
cas Nóos no posa el focus mediàtic
sobre el tema clau que la Casa del Rei
hauria de resoldre si de debò vol dis-
tanciar-se de les presumptes mar-
Que la seva fortuna personal sigui
un misteri i que la Casa del Rei, mig
ofesa, repeteixi que es tracta d’un
afer privat i ningú n’ha de fer res és
un insult a la decència amb resso-
nàncies feudals.
Ningú pot entendre que un dipu-
tat ens hagi de dir tot el que té abans
i després de deixar el càrrec i això no
es pugui exigir a qui tindrà de per vi-
da molt més poder real a recer de les
virulentes oposicions i els traïdors
vaivens polítics.
La mínima contrapartida a tants
privilegis hauria de ser una màxima
transparència. L’opacitat en aquest
àmbit és un caldo de cultiu on s’es-
tanquen els rumors fins que, com a
la Dinamarca del Hamlet, amb Nóos
o sense, no s’hi pot tenir nas.
Pere Ríos (@Riospere)
Periodista
“Si el PSC convoca primàries per a militants i
simpatitzants i no vota ni el 10% (8.089 sobre
88.223) diria jo que tenen un problema. Un altre”
Natalia Molero (@nataliamolero)
Professora de ciències polítiques a la UAB
“Cameron: «Quedaríem molt disminuïts sense A més d’un extens tema
Escòcia». Quina enveja tenir un estat que no ame- del dia, avui podreu
naça ni menteix. Així sí que es viu en democràcia”
trobar al llarg del diari
cites amb opinions sobre
Ramir de Porrata-D. (@ramirp) l’impacte de la revolució
Emprenedor 2.0 en les nostres vides
“Madrid va perdre els Jocs Olímpics, va perdre
Eurovegas, Barajas perd passatgers i Sacyr acaba-
rà perdent el contracte de Panamà. Decadència” director@ara.cat
Twitter: @carlescapde
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 03
les claus del dia

arasí / arano

Sí L’EDITORIAL
José Castro
El jutge José Castro va realitzar ahir
un exhaustiu interrogatori a la in-
fanta Cristina que ha de servir per
La revolució 2.0 com
aclarir tots els dubtes al voltant de
la seva implicació en el cas Nóos.
a revolució democràtica
imarts passat va fer 10 anys de la fundació boratiu per fer accessible el coneixement arreu. La pos-

D de Facebook, la xarxa social per excel·lèn-

cia. Aquesta és la data en què la majoria
d’experts situen l’explosió de l’era 2.0, tot i
que abans havia nascut la Wikipedia i el fe-
nomen dels blogs. Sigui com sigui, i al marge de l’aniver-
sari, el principal canvi que comporta el paradigma 2.0
sibilitat de compartir i col·laborar ha fet de la xarxa una
potent eina democratitzadora que ha tingut un paper
central en revolucions polítiques com les viscudes al
nord d’Àfrica, a Turquia o ara a Ucraïna.
La xarxa, però, també té els seus riscos. El fet que tot-
hom pugui emetre informació la converteix en un focus

No
és que situa l’usuari al centre de la xarxa, ja que es con- de desinformació que és aprofitat de vegades de mane-
verteix ell mateix en emissor de continguts al marge ra espúria. De la mateixa manera, cada clic que fem ens
dels mitjans convenci- exposa com a individus
onals, siguin vídeos de (la nostra empremta di-
Josep Anglada YouTube, piulades a La xarxa ha fet que la societat gital es pot fer servir
Twitter, fotografies a amb fins comercials) i
El veterà polític d’extrema dreta va Instagram o entrades a sigui més transparent i ens fa més vulnerables
ser ahir expulsat pels seus mateixos
companys de la xenòfoba Platafor-
la Wikipedia. Totes
aquestes aportacions
ha empoderat el ciutadà als sistemes d’espionat-
ge, com ha posat de ma-
ma per Catalunya, que han adduït són fetes per individus nifest el cas Snowden.
“deficiències en la gestió”. que decideixen formar part lliurement d’una xarxa con- Però sobretot la xarxa ha fet que la societat sigui més
creta per compartir informació o experiències perso- transparent que mai, que sigui pràcticament impossible
nals. La xarxa fa que l’individu sigui avui més social que amagar informació, de manera que objectivament és més
mai, perquè està més connectat que mai. difícil enganyar el ciutadà o ignorar-lo en el procés de
El cas de la Wikipedia és paradigmàtic. Milers de per- presa de decisions. La xarxa té perills, però empodera
sones a tot el món col·laboren per construir l’enciclopè- el ciutadà, redueix les distàncies socials i les jerarqui-
dia més gran del món, que s’actualitza al segon, i ho fan es, i fa, en definitiva, que el somni d’una autèntica demo-
de manera desinteressada com un gran projecte col·la- cràcia participativa sigui més a prop.

LES XIFRES DE FIT A FIT

Els aliments més cars del món
Preus mitjans aproximats per quilo

Caviar beluga Safrà Trufa blanca

5.800 € 3.000 € del Piemont 2.500 €

Bolets Angules
Aquests preus poden variar matsutake 1.000 €
bastant segons la qualitat, 2.000 €
l’època de l’any o el país en què es
comercialitzin els productes
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Utrilla
04
temadeldia
Aniversari Les xarxes socials
De ciutadans a usuaris
10 anys
de web 2.0
Els individus prenen el poder a la xarxa,
però paguen un preu en seguretat i privacitat
ÀLEX GUTIÉRREZ
n els vint minuts que es
E necessiten per llegir sen-
cer aquest dossier, a Fa-
cebook s’hauran publi-
cat 2,7 milions de foto-
grafies noves, que s’afegiran als més
de 219.000 milions que ja hi ha em-
magatzemades. A YouTube hi hau-
rà 2.000 hores de nous vídeos. Gi-
gaetcètera. És el soroll de fons de la
web 2.0: una maquinària que afe-
geix tones de contingut a internet
en un sol minut, creat fonamental-
ment per usuaris anònims.
El 4 de febrer va fer deu anys que
Mark Zuckerberg va llançar Face-
book. Per l’executiu de la comunica-
ció Tim O’Reilly, va ser una fita clau
per a l’anomenada web 2.0. I és que
internet ja feia anys que funciona-
va, però les característiques que han
modelat la seva forma actual s’han
desenvolupat, sobretot, en els úl-
tims deu anys.
Evidentment, no és un canvi ra-
dical, d’un sol dia. La Wikipedia té
tretze anys de vida i ja abans els
blogs van mostrar que qualsevol po-
dia reivindicar la seva veu a inter-
net. Però Facebook marca un model
–no exempt de polèmica– en què
s’accelera geomètricament aquest
canvi. De fet, el terme web 2.0 ja ha-
via sigut encunyat el 1999, però va
ser O’Reilly qui el va popularitzar,
cinc anys més tard. La seva carac-
terística principal és que l’usuari es-
devé el principal productor –i tam-
bé difusor– de contingut a la xarxa.
Certament, algú podia convertir-se
en emissor abans del 2004, però no
era una tasca gaire fàcil o barata. Les
xarxes socials i les plataformes gra-
tuïtes de blogs van capgirar aquesta
situació. Tres claus ho expliquen: la
gratuïtat d’aquests serveis, la facili-
tat tècnica (ja no cal tenir coneixe-
ments específics o d’informàtica) i
la mobilitat (la capacitat d’emetre
des de qualsevol lloc, en qualsevol
moment).
El resultat és que la web 2.0 ha
convertit una porció significativa de
ciutadans del planeta en membres
d’una comunitat digital que s’inter-
canvia paquets d’informació. I per-
sonesambinteressosmoltespecífics
es posen en contacte amb una faci-
litat inèdita fins aleshores. Els ge-
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
gants de la web 2.0 no produeixen tradicional número sobre el perso-
contingut: posen la plataforma per- natge de l’any d’aquell 2006 no hi
què els usuaris hi publiquin. El mà- havia un nom propi. Hi havia la pa-
xim exponent és Facebook, que de- raula... “tu”. Era el reconeixement
clara que té més de 1.100 milions de que l’individu havia deixat de ser un
perfils actius, dels quals la meitat s’hi subjecte passiu i s’havia convertit
connectendesdelmòbil.Sifosunpa- en el principal actor de la xarxa, per
ís, seria el tercer del món (el còmic sobre de les corporacions. El crític
Jimmy Kimmel hi afegeix, irònic: literari Lev Grossman justificava la
“Però el menys productiu de tots”). decisió de la revista en un article:
La web 2.0 ja és un entorn, part “[La web 2.0] és una història sobre
de l’ambient. Som a la web comunitat i col·laboració en
2.0 quan triem restau- una escala que no s’havia
rant mirant-ne les crí- Opinió vist mai abans. És una
tiques a Trip Advisor, història sobre el com-
quan escoltem músi- Article ‘El que les pendi còsmic del co-
ca d’una banda que màquines no poden neixement que supo-
ho tindria magre per fer’, de David sa Wikipedia, sobre
arribar a les boti- Brooks, a la secció la televisió del milió
gues físiques, quan de Debat de canals de la gent
consultem un article que és YouTube i so-
a la Viquipèdia, quan (pàgina 38) bre la metròpoli online
llegim una notícia en que suposa MySpace. Ex-
una web (i enviem una da- plica com els molts prenen el
da estadística que acabaran analit- poder als pocs i s’ajuden els uns als
zant els responsables del mitjà), altres a canvi de res, i com això no
quan interpel·lem a Twitter un po- tan sols canviarà el món sinó que
lític –bé, o el seu community mana- també canviarà la manera com el
ger– o quan financem un projecte món canvia”.
amb micromecenatge. Time tornaria a reconèixer el po-
Perquè una altra paraula clau de der transformador de les xarxes el
la web 2.0 és col·laboració. Aquesta 2010, quan va assenyalar Mark Zuc-
nació virtual apropa els individus en kerberg, creador de Facebook, com
funció dels seus interessos. I fo- a personatge de l’any. I el 2011 va
menta la confiança. Ho explicava el tornar a optar per un genèric: “Els
fundador d’eBay, Pierre Omidyar: indignats”. Llavors es feia ressò de
“150 milions de persones han après protestes globals de base popular També el periodisme ha canviat
amb eBay que es pot confiar en un com les de la Primavera Àrab, el mo- radicalment. Milions de persones
estrany”. viment Tea Party i l’Ocupa Wall duen a sobre un mòbil –amb càme-
Street. Evidentment, de tensió his- ra– i poden penjar, des de qualsevol
La web 2.0 ets tu tòrica i social n’hi ha hagut sempre, lloc, un missatge o una fotografia.
Només dos anys després d’esten- però la xarxa ha modificat la mane- Els mitjans tradicionals difícilment
dre’s el terme web 2.0, la revista Ti- ra com els grups socials s’organitzen poden ser els primers a arribar al
me feia un gest sorprenent. Al seu i es coordinen. lloc d’un succés. Això els obliga a
ser, per tant, els millors (els més fi-
ables/profunds/amens/etcètera).
“Internet ha estat el canvi més fona-
El perfil de l’usuari de xarxes socials mental de tots els meus anys, i de
centenars d’anys més”, explicava el
magnat dels mèdia Rupert Mur-
48% 6% doch. Ara bé, la sobreabundància
de joves d’entre 18 i 34 anys que més de perfils femenins d’informació genera el perill de per-
miren Facebook tot just llevar-se a Twitter que masculins dre’s entremig del caos. Ho recorda-
va l’escriptor i matemàtic John
La meitat dels usuaris de Face- No només hi ha més tuitaires fe- Allen Paulos: “Internet és com la bi-
book s’hi connecten cada dia. El menines (53 contra 47): també blioteca més gran del món. Només
grup que ho fa amb més assiduïtat piulen més (610 tuits per 567 dels que els llibres són tots per terra”.
és el que té entre 18 i 34 anys. Pe- homes, de mitjana). Però, alhora, I es fa difícil separar el contingut
rò Facebook no és només una xar- també protegeixen més els seus genuí de la propaganda. Un cas re-
xa de joves: el 30% dels perfils són comptes, ja que de cada 100 perfils cent: dimarts Telecinco estrenava la
de més grans de 35 anys. amb cadenat, 63,6 són de dones. sèrieEl Príncipe. Hores abans del de-
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 05
temadeldia

COMUNICATS? UNA DÈCADA D’EXPLOSIÓ DE LA WEB 2.0

Els crítics alerten de la
capacitat addictiva i evasiva de
les xarxes socials. PURESTOCK 2004

Febrer
“[La meva
Neix Facebook al campus universitari de Har-
esperança vard. Ara és una companyia de gairebé 6.000
per als treballadors i ha passat de facturar 382.000
pròxims deu dòlars l’any 2004 a més de 5.000 milions el
2013.
anys] és que
seguim
forjant un
nou diàleg
cultural de Abril Maig
respecte per Apareix Gmail, el sistema de correu al núvol La plataforma Blogger emprèn un redisseny
l’individu. que s’ha convertit en el més popular del món. que ajuda a la seva gran popularització. Són
A més, l’adreça d’usuari és porta d’entrada a els anys també de desenvolupament de
Hem de un munt d’aplicacions. Wordpress, amb característiques similars.
treballar
plegats, 2005
tothom,
i pensar-hi. Febrer Març
Tenim
Tres treballadors de PayPal creen YouTube, Neix Megaupload. Amb el temps, es converti-
una eina, que passa a mans de Google el 2006, després rà en una de les plataformes d’intercanvis
internet, de pagar 1.650 milions de dòlars. d’arxius més importants del món. El 2012, el
que ens ho govern dels Estats Units la va clausurar.
permet.
Donem-li un
ús assenyat” Juny

JIMMY S’estrena Reddit, una plataforma que permet

Juliol compartir contingut i enllaços a la xarxa a par-
WALES
tir de les valoracions dels usuaris, que poden
FUNDADOR DE NewsCorp compra MySpace. I aquest lloc de
valorar amb un amunt o avall cada peça que
WIKIPEDIA pàgines personals viu, fins al 2008, la seva
s’hi penja.
època daurada, abans d’entrar en decadència.

2006

Març Desembre

Neix Twitter, que actualment té 232 milions Wikipedia creix i es

d’usuaris actius (i que l’últim trimestre ha pa- converteix en una de
tit una desacceleració). La xarxa dels 140 ca- les deu pàgines més
ràcters i la màxima immediatesa encara no ha visitades del món.
trobat un model de negoci convincent.

2007-2009

Juny 2007 Octubre 2008

but, tres jugadors del Barça –Iniesta,
Alba i Alves– piulaven a Twitter mis-
satges pràcticament idèntics que la
recomanaven. “Fa molt bona fila!”,
deien tots tres. Aquesta coincidèn-
cia va despertar les suspicàcies d’al-
tres usuaris, que van veure-hi una
maniobra publicitària poc dissimu-
lada. L’agència Mediabase, que re-
presenta Iniesta, va explicar que no
hi havia hagut diners pel mig. Segons
la seva versió, era un tema d’amistat
amb alguns dels actors de la sèrie,
que ho haurien demanat als jugadors
com a favor. En tot cas, cada cop més
les marques ofereixen diners a cele-
britats perquè facin anuncis camu-
flats com a comentaris personals. La
millor recomanació comercial és la
que té adjuntada la prescripció d’al-
gú a qui atorguem confiança. Quant
val un retuit o un “m’agrada” a Face-
book? Aquesta és la pregunta del mi-
lió que intenten respondre els exe-
cutius de màrqueting.
Si a la vida física hi ha ciutadans,
a la vida digital el terme genèric és
usuaris. I això obliga a reflexionar
sobre quina és la relació de l’indivi-
du amb les plataformes 2.0. “No
som usuaris de Facebook. En som el
producte. Facebook ens ven als
anunciants”, recorda el teòric dels
mèdia Douglas Rushkoff. I els es-
cèptics també alerten que, en
aquesta aparent democràcia digital,
els gegants del 2.0 queden fora de la
fiscalització. Certament se’ls pot
pressionar opinant, però no hi ha
mecanismes que arbitrin el seu pa-
per. I ser a la xarxa 2.0 comporta
unes servituds que l’usuari corrent
no sempre té presents. Per exemple:
la Constitució dels Estats Units té
4.543 paraules. El text sobre priva-
citat que fa signar Facebook a qui
vol ingressar-hi en té 6.000, la qual
cosa suggereix que ser usuari com-
porta llegir molta més lletra petita
que ser ciutadà.e
Apple llança el primer iPhone i engega la fe-
bre pels smartphones com a eines polivalents
i per viure en xarxa 24/7.
Juliol 2009
Sorgeix WhatsApp i sentencia de mort els
SMS. Missatgeria automàtica, multimèdia i
gratuïta (o amb un cost residual).
2010
Octubre
Neix Instagram, la xarxa de les fotos i els fil-
tres, que acabarà comprada per Facebook.
2011
Apareix Spotify i polaritza la indústria: alguns
denuncien que els diners que van als grups
petits i mitjans són residuals; altres aplaudei-
xen que hagi popularitzat un model de subs-
cripció en un moment de crisi de vendes.
Accediu a la
cronologia
interactiva de
l’Ara.cat
Juny
Apareix Google+, la xarxa social del gegant
Google, que no ha arribat a consolidar-se: té
molts usuaris registrats, però poca activitat.
06 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
temadeldia

Aniversari Les xarxes socials

Twitter i Facebook agiten el món

Les xarxes socials i les filtracions catalitzen una indignació que fa remoure consciències globalment

MARC VIDAL
BARCELONA

nternet bullia com mai ho

I havia fet. I l’intent d’apagar-

lo encara encenia més els
ànims. Així eren les twitter-
revolucions, les que van con-
vertir la plaça Tahrir –entre altres
indrets del món– en una causa uni-
versal. A Tunísia, Egipte, Líbia i Sí-
ria, però també a Taksim, Nova
York i el Brasil, les xarxes socials
van jugar un paper determinant en
l’esclat d’una indignació que es va
alçar contra l’autoritat. Potser
Twitter i Facebook no van encen-
dre la metxa, però sí que van cata-
litzar el malestar.
“Les xarxes socials creen massa
crítica allà on no n’hi ha, i les causes,
per petites que siguin, es convertei-
xen en universals”, explica Ismael
Peña-López professor dels estudis
de dret i de ciència política de la
Universitat Oberta de Catalunya.
“S’ha acabat l’era de la intermedia-
ció, en què els partits polítics, els
sindicats o els periodistes tenien el
monopoli del coneixement. Ara és a
l’abast de tothom”, conclou.
Ningú diu que l’activisme al car-
rer no fos decisiu per derrocar els
dictadors que van caure durant la
Primavera Àrab: “No es pot confon-
dre l’eina amb el missatge”, coinci-
deixen els analistes. Però les dades
mostren que el debat públic es va
accelerar a les xarxes socials fins a
un punt que es va fer imparable. No-
més a Egipte, si la setmana abans de
la caiguda de Mubàrak corrien
2.300 tuits cada dia sobre un canvi
polític, amb l’esclat de la revolta la
xifra es va disparar fins als 230.000.
Però l’activisme a la xarxa, el ci-
beractivisme, té múltiples cares
més enllà de Twitter i Facebook.
Una web ideada l’any 2006 per l’in-
formàtic Julian Assange va obrir el
meló de les filtracions. I així Wikile-
aks va començar a publicar infor-
Wikileaks
Julian Assange
Obrir el meló de les filtracions per despullar els poders
És el símbol –per a molts l’heroi–
del poder de canvi que tenen les
filtracions d’informació confi-
dencial dels grans poders mun-
dials. Des dels abusos de l’exèrcit
nord-americà a l’Iraq fins a les
interioritats del llenguatge que
gasten les ambaixades dels EUA,
la web Wikileaks, que ell va ide-
ar, s’ha convertit en la bèstia ne-
gra del govern nord-americà. El
principi inspirador de Julian As-
sange és alliberar la informació a
través de les noves tecnologies
per aconseguir transformar el
món. I així va néixer Wikileaks
com a punt de trobada dels que
–anònimament– volen donar a
Un manifestant a la plaça Tahrir el 2011 durant la revolta contra el dictador Hosni Mubàrak. JOHN MOORE / GETTY IMAGES
mació confidencial de governs i em-
preses d’arreu del món lliurada anò-
nimament. La indignació es va fer
més gran quan van quedar al desco-
bert les interioritats de l’actuació
dels poders.
L’ètica ‘hacker’
“L’ètica hacker que neix al món in-
formàtic, la del codi obert, es traslla-
da al món polític. Es comparteixen
els protocols de com manen els go-
verns. I la política deixa de ser no-
més rendiment de comptes sinó que
el procés decisori queda al desco-
bert”, explica Peña-López.
I després de Julian Assange –i
ChelseaManning,lasoldatquevafil-
trarelscentenarsdemilersdecomu-
nicacions del departament d’Estat–
va ser el torn d’Edward Snowden.
Aquest informàtic va despullar les
pràctiques de l’Agència Nacional de
Seguretat(NSA)delsEUA ialtresor-
ganismes d’intel·ligència occiden-
tals. I ho va fer escandalitzat per
l’abast dels programes d’espionatge
que involucraven des de les grans
empreses informàtiques fins als
principals líders mundials.
Snowden, tal com va fer Assange,
va recórrer a la premsa tradicional
per esbombar el seu missatge. ¿I les
xarxes socials? “Internet sempre su-
ma. No existeix la disjuntiva mitjans
tradicionals o internet: és un tot. I
internet permet fer arribar materi-
al inèdit i de primera mà als grans
mitjans que el reboten altre cop a la
xarxa”, explica Peña-López.e
conèixer material confidencial.
Assange està refugiat a l’ambai-
xada de l’Equador a Londres des
del juny del 2012. Perseguit per
la justícia sueca per acusacions
d’abús sexual, el fundador de Wi-
kileaks denuncia que tot és una
persecució política del govern
dels EUA com a venjança per la
publicació de les interioritats de
Washington. Però, des de la seva
reclusió a la capital britànica, res
no atura el filtrador, que manté
el seu activisme –dóna suport a
Edward Snowden–, participa en
política i fins i tot s’atreveix a
col·laborar en l’enregistrament
de discos.
NSA
Edward Snowden
Revelar per canviar
unes pràctiques
“El núvol és
Aquest jove informàtic que treba-
un gran llava per a l’Agència Nacional de
eufemisme Seguretat (NSA) dels EUA no po-
per amagar dia més. I va decidir compartir
la amb el món les pràctiques confi-
centralitza- dencials –de dubtosa legalitat– de
l’espionatge nord-americà. Així va
ció dels ser com Edward Snowden va volar
serveis fins a Hong Kong el maig del 2013
informàtics per revelar –a dos periodistes– els
en un únic programes secrets dels EUA. Més
servidor” tard va aterrar a Moscou, on va ob-
tenir refugi temporal i ara resideix
EVGENY i treballa. Als EUA s’ha obert el
MOROZOV debat sobre si la persecució judici-
ANALISTA al que s’ha obert contra ell està
D’INTERNET justificada. Més tenint en compte
que el mateix president nord-
americà, Barack Obama, s’ha vist
obligat a moure peça i fer retocs
en els reglaments d’espionatge.
“Snowden ha proclamat el missió
acomplerta no tant pels canvis
que ha impulsat el president sinó
pel fet que ara tothom sap les
pràctiques perilloses de la intel·li-
gència dels EUA”, assegura el pe-
riodista Jordi Pérez Colomé, au-
tor del blog Obamaworld.
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 07
PUBLICITAT
08 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
temadeldia

Aniversari Les xarxes socials

Com guanyen diners els El negoci de les xarxes socials

Xifres en milions d’euros i persones

gegants de la web 2.0? FACEBOOK (EUA)

Facturació

Les plataformes viuen sobretot dels ingressos 5.782 milions

per publicitat, que depenen del nombre d’usuaris Pèrdues o beneficis

En els últims deu anys han prolife-
rat moltes xarxes socials però amb
notables diferències econòmiques.
Per entrar en beneficis, la clau és
tenir molts usuaris i, a la llarga, en-
focar-se a un públic concret.
JOAN FAUS
WASHINGTON
Facebook és el cas més paradigmà-
tic de la revolució que ha suposat
l’eclosió de les xarxes socials a inter-
net, però darrere seu sobresurt un
fenomen global molt més ampli que
ha derivat en profunds canvis d’hà-
bits (s’ha imposat el frenesí de la
instantaneïtat) i en la proliferació
d’altres plataformes similars. Segu-
rament poc s’imaginava Mark Zuc-
kerberg quan va crear Facebook el
2004 que deu anys després la gran
majoria dels usuaris hi accedirien a
través del telèfon mòbil. La revolu-
ció ha estat de tan gran que en els úl-
tims dos anys la companyia ha pas-
sat de no tenir ingressos publicita-
ris a través dels dispositius mòbils a
que ja suposin el 53% del total.
En aquests deu anys el sector ha
+1.093 milions
Nombre d’usuaris actius
Amb aquest panorama de fons,
la gran pregunta és si aquestes pla- 1.200 milions
taformes són rendibles i si, per
tant, el seu futur està garantit. Al-
gunes ja guanyen diners –com Fa- QZONE (XINA)*
cebook, Linkedin i Qzone–, però
d’altres, com Twitter, estan en Facturació
pèrdues. Totes quatre cotitzen a la “Twitter
borsa i desperten l’interès de 1.880 milions
grans inversors, però els fona- no és un
* les dades econòmiques Pèrdues o beneficis
ments dels seus models són molt negoci. Sé corresponen al conjunt del grup
diferents. Tot i que és difícil fer un que els seus Tencent, que controla Qzone +469 milions
i altres xarxes socials xineses
diagnòstic comú, els experts con- fundadors
sultats per l’ARA coincideixen que Nombre d’usuaris actius
ho voldrien.
es tracta d’un sector molt divers i 629 milions
volàtil, en el qual la gran prioritat Però és,
és aconseguir el màxim nombre fonamental-
d’usuaris. “Moltes plataformes es ment, una LINKEDIN (EUA)
creen sense gaire estratègia, pri- diversió”
mer volen establir una xarxa sòli- Facturació
da d’usuaris i després veuen com la MARK
1.125 milions
poden monetitzar per guanyar di- MCKINNON
ners. Aquest ha estat el model fins CONSULTOR
Pèrdues o beneficis
ara, però cada cop és més difícil +19,8 milions
mantenir-lo”, explica Moshe Co-
hen, professor d’economia a la Nombre d’usuaris actius
Universitat de Colúmbia, a Nova
York. “Tot es mesura pel nombre 277 milions
d’ulls que entren a la teva xarxa so-
cial. Si en tens molts, tindràs molts TWITTER (EUA)

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: X. Laborda

viscut en un estat d’ebullició cons-
tant.Elnombredexarxessocialsque
hannascutésamplíssim.Almargede
Facebook, les més destacades són
Twitter, Linkedin, Instagram (que
Facebook va adquirir l’abril del
2012), Tumblr (en mans de Yahoo!
des del maig passat), Snapchat i Pin-
terest. Totes s’han creat als Estats
Units, ofereixen diferents prestaci-
onsihanaconseguitexpandir-seglo-
balment. Fora de les fronteres nord-
americanes destaquen les massives
xarxes socials xineses, amb Qzone i
Weibo al capdavant (propietat del
gegant tecnològic Tencent).
Mark Zuckerberg és el fundador de Facebook, la xarxa social més
reeixida fins ara. ARA
ingressos en publicitat”, apunta,
per la seva banda, Patrick Healy,
analista de l’Issuer Advisory
Group.
Nombre d’usuaris
Això explica, per exemple, el ner-
viosisme que ha generat a Wall
Street el fet que el creixement del
nombre d’usuaris de Twitter s’ha-
gi estancat. La companyia de mi-
cromissatges va anunciar dimecres
que en l’últim trimestre del 2013
havia guanyat un 3,8% de clients,
un ritme molt inferior al dels mesos
anteriors i per sota dels increments
Facturació
Pèrdues o beneficis
Nombre d’usuaris actius
de Facebook (+16%) i Snapchat
(+56%) en el mateix període. A més,
va comunicar unes pèrdues vuit ve-
gades superiors a les de l’últim tri-
mestre del 2012. Tot plegat va pro-
vocar que l’acció de Twitter es des-
plomés un 24% dijous, tot i que
divendres es va recuperar parcial-
ment, amb una alça del 8%.
Fins ara Twitter havia viscut una
lluna de mel al parquet de Nova
York, d’ençà que hi va debutar, al no-
vembre, amb increments espectacu-
lars de l’acció, cosa que contrastava
amb la volatilitat que va viure Face-
book en la seva estrena el 2012. Ara,
però, les accions de la xarxa social
s’han recuperat i ja valen més (64
dòlars) que les de la plataforma de
missatges de 140 caràcters (54 dò-
lars), cosa que té sentit perquè és
una empresa deu vegades més gran.
“Facebook ha descobert la seva es-
tratègia d’ingressos i Twitter encara
no”, subratlla Healy.
Però Facebook té una clar avan-
tatge sobre la resta. Va ser la prime-
ra xarxa a néixer, és la més comple-
ta –permet escriure missatges, pen-
492 milions
-476 milions
241 milions
jar fotografies, té un xat, etc.– i per
això té tants usuaris. “A Twitter en-
cara no sabem què significa ser un
usuari actiu. En canvi, a Facebook
els usuaris s’hi passen diverses ho-
res i això genera molta publicitat”,
considera el professor, que avisa, no
obstant, de la inseguretat del sector:
“És fàcil perdre usuaris, apareix
Snapchat o Instagram i aleshores la
gent s’hi passa. Twitter diu que en el
termini d’un any entrarà en benefi-
cis, però pot ser que llavors surti una
nova plataforma que li robi clients”.
Així, la clau és trobar la recepta
per tenir beneficis sostinguts. Ex-
cepte Linkedin –que ha aconseguit
apuntar a un públic de qualitat, co-
sa que li permet cobrar per part del
seu servei de currículums (entre 14
i 58 euros al mes)–, la resta de xar-
xes socials són gratuïtes i només vi-
uen de vendre publicitat a una audi-
ència massiva. El seu objectiu, a la
llarga, és enfocar-se a una audiència
específica per atreure anunciants
concrets que pagarien molt més, pe-
rò de moment no ho han aconseguit.
El sector està en ebullició.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 09
PUBLICITAT
10
temadeldia
@ALINAMALASHUK
@THEHUGHJACKMAN
@SIMONE_IGR
AINE
L’exhibicionisme a les xarxes socials sedueix i adquireix noves dimensions sociològiques
SELENA SORO
BARCELONA
i ha algú que
“H hagi anat a un
festival i no
hagi penjat
una foto de la
polsereta?” És un dels missatges
de @Postureo_, un compte de
Twitter amb gairebé 300.000 se-
guidors que parodia la tendència a
les xarxes socials de compartir ca-
da segon de les nostres vides, amb
una especial menció a les postes de
sol, els gintònics amb el mar de
fons, els peus sobre la sorra i els
selfies fent morrets, tot endolcit
amb un filtre toaster o un desenfo-
cament estratègic.
Aquesta mateixa setmana, el
Termcat, el Centre de Terminologia
de la Llengua Catalana, ha acceptat
la paraula postureig, que defineix
com “l’actitud de mostrar un com-
portament o uns gustos determi-
nats, generalment a les xarxes soci-
als, amb la intenció de fer-se veure”.
Només unes dies abans, el Term-
cat ja havia incorporat el mot auto-
foto com a traducció catalana del fa-
mós selfie, paraula de l’any segons
el diccionari britànic Oxford, i un
hàbit –fotografiar-se a un mateix
amb el mòbil i compartir la imatge–
que cada dia posen en pràctica de-
Aniversari Les xarxes socials
@ANDRIESCLAES
@TAYLORSWIFT
@MARNAVAL
L’era del postureig?
senes de famosos i milers d’usua-
ris anònims a les xarxes socials.
“Exhibir-se, mostrar-se, fer-se
veure... cada vegada són més les ac-
tituds i els comportaments que en el
context de les xarxes socials adqui-
reixen noves dimensions sociològi-
ques i per als quals calen denomina-
cions per fer-hi referència”, expli-
quen des del Termcat.
Segons el doctor Carlos Ruiz, pro-
fessor d’ètica de la comunicació a la
Universitat Ramon Llull, ens estem
convertint, efectivament, en “una
societat del postureig”, en què l’ob-
jectiu principal és “fer-se veure”. Es-
clar que n’hi ha que utilitzen les xar-
xes socials amb fins cognitius, però
la majoria, diu, les fan servir per “ex-
hibir-se i mostrar les seves emoci-
ons: és la societat de la vanitat”.
Més seductor que la realitat
El perill de l’exhibició contínua, opi-
na, és que ens acabem considerant
personatges d’una representació.
“La representació és més seductora
que la realitat”, assenyala. La prova
és que, si ho haguéssim de jutjar per
les fotografies de perfil de Facebook,
per exemple, la mitjana de la pobla-
ció probablement semblaria molt
més atractiva que al carrer. “A la re-
alitat també tens possibilitats d’apa-
rentar el que no ets, però és més fà-
cil entrar en contradiccions”.
@KIRI_WINDS @MILEYCYRUS
HIAN
@BADGALRIRI @KIMKARDAS
@WAAAATSON @PRAIA_
UndelsaltresproblemesqueRuiz
veuenelfetdereduir-nosameres
imatges és que ens acabem “dis-
tanciant moralment dels altres” i
“Els
bloguers
no poden
erosionem així la seva dignitat.
A les xarxes socials, indica, se’ns
permeten coses que no faríem a la
vida real. Un exemple és el fenomen
que des de fa uns mesos té lloc a
YouTube, on noies preadolescents
de nou a tretze anys pengen vídeos
deixar de preguntant als altres usuaris si són
mirar guapes o lletges. El 70% dels comen-
taris que reben són negatius. Proba-
enrere per blement, al carrer elles no farien
damunt les aquest tipus de preguntes, ni la gent
espatlles, contestaria amb comentaris com
en cada “Hauries de suïcidar-te” o “Sembles
moment: un cadàver amb maquillatge”.
“Hem de civilitzar el ciberespai”,
tenen por comenta Ruiz, que subratlla que les
que no els xarxes socials s’estan convertint en
estigui un camp de batalla on el combat es
seguint lliura per l’atenció, cada vegada més
ningú” difícil d’aconseguir. Per això, diu,
sovint es cau en el parany de creu-
ROBERT re que “tot el que és tecnològica-
BRAULT ment possible és lícit”.
ESCRIPTOR
Ionquis de la imatge
En països com els Estats Units i el
Regne Unit, el postureig es comença
a conèixer com a braggie (derivat de
la paraula brag, “presumir”), que
afegeix un component més al “fer-se
veure”. Un braggie, recull el diari
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
@STARWARS
@KAHLUANSURF
@PAWSPAP
Daily Mail, és una fotografia publi-
cada a les xarxes socials amb l’únic
objectiu específic de despertar l’en-
veja als amics. Una enquesta de
l’agència Hotels.com –duta a terme
per OnePoll– a 2.000 turistes brità-
nics, que publicava el mateix Daily
Mail, arribava a la conclusió que 5,4
milions d’anglesos penjaven fotos de
les seves vacances al cap de deu mi-
nuts d’haver arribat al destí, la majo-
ria, amb l’objectiu de presumir.
Els braggies més populars eren
les fotografies a la piscina, a la plat-
ja o al paisatge del voltant (43%), els
còctels (12%) i els selfies fent morros
(3%), entre altres imatges com ara
“Jo amb ulleres de sol”, “Jo en ba-
nyador” o el definitiu “El meu llit”.
“Si ho fotografiem tot ens acaba-
remconvertintenionquisdelaimat-
ge”, comenta Ruiz, i evoca la imatge
del típic turista enganxat les 24 ho-
res a la càmera: “Ja ho ha fotografi-
at tot, però la pregunta és: «Vostè
què ha vist?»”, rebla el professor.
En definitiva, reflexiona Ruiz, tot
just estem començant a conviure
amblaxarxa2.0–deuanysnosónres
en la història de la humanitat– , una
tecnologia intel·lectual que, com la
impremta,télacapacitatdetransfor-
mar la societat per complet. “La im-
premta va portar la modernitat: en-
caranosabemquèensportaràlaxar-
xa 2.0”, conclou el professor.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
ALBERT CUESTA
BARCELONA
i actualment, a cada mi-
S nut, es puja més informa-
ció a la xarxa de la que un
humà podria processar
en tota la seva vida, ima-
ginar el que passarà al final
d’aquesta dècada, amb els 50.000
milions d’objectes connectats que
pronostiquen Ericsson i Cisco, re-
sulta aclaparador.
Però ens n’haurem d’anar fent a
la idea. La web 2.0 d’aquests anys,
en què els internautes publiquem
per iniciativa pròpia i sense esperar
cap més compensació que unes dè-
cimes de segon d’atenció d’algú al-
tre, es quedarà petita al davant dels
immensos repositoris de dades que
aporten els dispositius electrònics
que es porten posats, els sensors
instal·lats en el món físic i el munyi-
ment implícit de la nostra activitat
digital per part de les empreses que
la gestionen.
Una part substancial d’aquests
bits no sortiran mai de l’anomena-
da web invisible, on només poden
accedir aquells a qui –acceptant
les condicions d’ús dels serveis
sense llegir-ne la lletra petita–
hem donat permís per acumular-
los, però, en qualsevol cas, servei-
xen per modular la informació que
rebem, per crear nous serveis i, en
general, per ser comercialitzats
d’una manera o una altra. Per ai-
xò dos usuaris que fan la mateixa
consulta en un cercador web obte-
nen resultats diferents, i els anun-
cis d’un producte que ens va inte-
ressar ens van seguint per totes les
pàgines que visitem.
El futur dels mòbils
Un dels elements clau són els telè-
fons mòbils. L’ús de la web 2.0 s’ha
disparat gràcies a la popularitat dels
smartphones. Tres de cada quatre
Sensors
Ferseguimentdepacientscrònics
adistànciapermetràabaratir
elcostdeladespesasanitària
dels 1.200 milions d’usuaris actius
de Facebook hi entren almenys un
cop al mes amb el telèfon o la tau-
leta, i un terç d’aquests ja no s’hi
connecten mai amb l’ordinador.
Els serveis web –des de diaris di-
gitals fins a botigues online– ja no es
dissenyen pensant en les pantalles
grans, sinó en les de butxaca, i el
trànsit que generen les aplicacions
mòbils supera en la majoria dels ca-
sos el dels navegadors web. Hi ha
serveis, com Foursquare i Mytaxi,
que només tenen sentit en el mòbil,
i d’altres, com les cerques a Google,
ofereixen resultats molt més perti-
nents si la nostra consulta explíci-
ta va acompanyada per les dades del
lloc on som, proporcionades auto-
màticament pel nostre telèfon. I si a
més som prou fidels a un servei de-
terminat, acaba sabent millor que
nosaltres mateixos el que ens con-
vé: el Google Now que incorporen
les versions més recents del sistema
operatiu Android combina el nostre
historial de navegació i cerca, les ci-
11
temadeldia
tes de la nostra agenda i les dades de
De l’internet trànsit en temps real per recordar-
nos que si volem arribar a l’hora al
següent compromís hauríem de
de les persones
sortir del despatx abans del que te-
níem previst, perquè avui hi ha un
embús a la carretera.
Monitorats
L’altre element determinant són els
al de les coses
sensors. Alguns són visibles i vol-
guts, com els registradors d’activi-
tat física a l’estil Fitbit i les aplicaci-
ons de comptar passos amb l’acce-
leròmetre de l’smartphone. De mo-
ment ens motiven per aixecar el cul
El 2020 es preveu que hi hagi més de de la cadira, fer una mica d’exerci-
50.000 milions d’objectes connectats a la xarxa ci i rebutjar el segon tall de pastís,
però no hi ha res que impedeixi
combinar les dades amb el nostre
historial de consum audiovisual per
triar automàticament la música que
escoltem mentre correm o que
Amazon ens proposi llogar una
pel·lícula determinada quan arri-
bem a casa. El sector de la salut pot
millorar el servei de manera evident
–i reduir-ne el cost, ja que una gran
part de la despesa sanitària la gene-
ren els malalts crònics– monitorant
els pacients a distància amb dispo-
sitius connectats.
Altres sensors són menys obvis.
Les dades d’un comptador d’electri-
citat connectat, que serveixen a la
companyia per facturar-nos el con-
sum real, a nosaltres ens poden indi-
Dades
El wifi dels busos barcelonins
permetrà saber també en
quines parades puja la gent
car quant ens costa encendre la cale-
facció una setmana abans. La senso-
rització dels carrers de les ciutats
permet adreçar els conductors cap a
les zones on hi ha places d’aparca-
ment lliures i optimitza, per tant,
l’espai disponible per deixar-hi els
cotxes. I els sensors industrials pro-
dueixen un volum de dades enorme:
un sol motor d’aviació genera cada
30 minuts de vol 10 terabytes d’in-
formació, que la companyia aèria fa
servir per programar el manteni-
ment. Algun dia un hacker amb cau-
sa hi accedirà i sabrem quina fiabi-
litat tenen realment les empreses
que ens presten serveis.
Les possibilitats es multipliquen
en combinar els dos elements: en
una societat amb més telèfons mò-
bils que persones, l’aparell es trans-
forma en una representació nostra,
però mesurable i traçable. Les con-
nexions de mòbil ja indiquen la den-
sitat de trànsit en les vies públiques,
que es pot veure en serveis com Wa-
ze. Amb les antenes wifi que l’Ajun-
tament de Barcelona posarà als au-
tobusos s’oferirà connexió als viat-
gers, però també es comptarà anò-
nimament en quines parades han
pujat i han baixat, la qual cosa per-
metrà ajustar el servei. I les opera-
dores de telefonia disposen del re-
gistre més fiable de les aglomeraci-
ons urbanes. Potser aquest Onze de
INTEGRATS Setembre ens podrem estalviar la
Les Google Glass són un exemple de com la tecnologia cada cop estarà més arrapada al discrepància entre el que diuen els
cos. Els enginyers també treballen per integrar internet a peces de roba o a tot tipus organitzadors i el que diu la Guàrdia
de complements personals. LUCAS JACKSON / REUTERS Urbana i confiar en el que saben
Movistar, Vodafone i Orange.e
12
política
01
DETALLS D’UN CAS SINGULAR
1. Finalment, la infanta no va
baixar per la rampa. GERARD JULIEN /
AFP 2. Tot i les seves diferències
amb el fiscal, els concentrats
van aclamar el jutge. JAIME REINA / AFP
La infanta fa culpable de t
Cristina de Borbó es defensa davant Castro desfent-se de tota
responsabilitat i dient que no sabia res d’empreses pantalla ni de Nóos
Crònica
A. ARTIGUES / E. BORRÀS
PALMA
onfia cegament en el seu
C maritienelseu“bonfer”.
Funda societats amb ell
però sense preguntar-se
elperquèniaquèesdedi-
caran. També firma: tots els docu-
ments en què el seu espòs li demana
que posi la rúbrica. I, per acabar-ho
d’adobar, tampoc sap res de paga-
ments i factures. “Jo confiava en el
meu marit”, s’excusa.
La que parla així és la filla del rei
d’Espanya, la infanta Cristina, que va
apostar ahir a Palma, en la històrica
compareixença judicial de més de sis
hores com a imputada davant José
Castro,perdesvincular-seiproclamar
la confiança en el seu marit. Ahir va
quedar clar que si a algú es vol dema-
nar explicacions haurà de ser a Iñaki
Urdangarin, perquè ella no les té. Va
admetre que sabia que el rei va instar
al seu dia el seu marit a deixar els seus
negocis relacionats amb Nóos.
Eljutgeinstructordelcaslihauria
formulat fins a 400 preguntes, però
els recurrents “no ho recordo” o “ho
desconec”vanserlarespostamésha-
bitual. La imputació de la infanta per
presumptes delictes fiscals i de blan-
queig parteix de la sospita que la so-
cietat que va crear amb el seu marit
LA INFANTA AL JUTJAT
(Aizoon) era, en realitat, una “tapa-
dora” per desviar els fons públics
d’administracionsdelPP queUrdan-
garin aconseguia de manera il·lícita
amb l’Instituto Nóos i per camuflar
fiscalment altres guanys.
Castro va començar pel principi
demanant a la infanta per l’origen
d’Aizoon, les activitats del seu marit
a Nóos i les relacions que tenia ell
ambpolíticscomJaumeMatas(ales-
hores president de les Balears) i
Francisco Camps (que ho era del Pa-
ís Valencià). Nóos va rebre de les ins-
titucionspúbliquesillenquesivalen-
cianes quasi 6 milions. El jutge volia
Cristina fluixeja dos
cops en l’interrogatori
A diferència del que esperava la de-
fensa, el jutge José Castro va ser in-
sistent però no agressiu. La infanta
va estar tranquil·la, però sovint
contestava amb evasives i dos cops
va fluixejar i se li van aigualir els
ulls en l’interrogatori. La primera
va ser a l’inici, quan encara se sen-
tien els manifestants a fora, i la se-
gona quan va ser preguntada per un
préstec d’1,2 milions del rei per
l’adquisició del palauet de Pedra-
bles que ella no ha acabat de tornar.
“Al final és el meu pare i es fia de
mi, confia que retornaré el crèdit”,
va replicar amb dificultat.
lligarNóosiAizoon,peròeldesconei-
Argument xement al·legat per Cristina del que
“Aixòhoduia passavaalaprimera(malgratqueella
elmeumarit”i en va ser vocal) ho va frustrar.
Per què va fundar Aizoon? Doncs
“Johiconfiava” perquè el seu marit l’hi va demanar.
vanserles Inoesvaplantejarresmés,segonsva
frasesque
mésvadir
Aizoon
Noesva
dir a Castro. Ni tan sols què en farien.
No va poder dir a què es dedicava pe-
ròsíquesabiaquetenienoficinaaca-
sa i que allà hi havia activitat. No re-
cordava si era cert –tot i que no ho va
negar– que “s’autolloguessin” una
oficina al palauet de Pedralbes.
preguntarel
Davant el jutge la infanta va negar
perquèd’una que se la fes propietària d’Aizoon per
empresaque
rentavaels
dinersdeNóos Una imputada amb
sala de descans pròpia
Al final, la infanta Cristina no va
baixar per la famosa rampa com el
seu marit, sinó que va entrar per la
porta del darrere –com tothom en
dissabte–. A dins, però, va gaudir
d’un tracte especial: no va haver de
passar per l’arc de seguretat i va
gaudir d’una sala per descansar
que no s’ofereix a la resta de ciuta-
dans imputats. Allà va dinar du-
rant el recés un entrepà que li van
anar a buscar els escortes. De fet,
no va sortir de l’edifici fins que va
acabar l’interrogatori i, un cop fo-
ra, va deixar al seu advocat, Miquel
Roca, el contacte amb la premsa.
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
fer d’escut davant Hisenda, com va
dir el notari que va tramitar-ne la
creació. Al contrari. Ella, com a filla
del rei, es considerava “exposada” i
controlada “amb més rigor” que nin-
gú altre. Segons va dir, prou en tenia
amb la “molta feina” que feia a La
Caixa, l’agenda oficial i cuidant els
seus quatre fills. També va aclarir
que no té diners en cap paradís fiscal.
Factures i contractes
Lasegonafilladelreiestavaasseguda
i tenia al davant una tauleta amb una
pantalla d’ordinador. I Castro tenia
preparat un munt de factures i con-
tractessobreelsqualsvoliademanar-
li explicacions. Se li van exhibir un a
unalainfanta.Castroinsistiaadema-
nar-li sobre cada pagament. Ara qua-
tre llibres de Harry Potter i ara un
cursetdesalsaomerengue.Ellasem-
precontestavaquedesconeixiatotal-
ment que les despeses es carregaven
a Aizoon. Va ser molt gràfica quan va
explicar un dels casos. Si pagues en
una benzinera, la targeta te la pot do-
nar la persona que va amb tu al cot-
xe. El jutge es va interessar per unes
caresclassesdemerenguequehauria
rebut. Va assegurar que n’havia fet
només de flamenc. Per si quedaven
dubtes, va tancar el capítol afirmant:
“Totselspagamentsifactureselsdu-
ia el meu marit”. Tema tancat.
Passava,segonssembla,igualamb
les firmes. Per exemple, una compra
d’accions d’una societat possible-
 ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
tot Urdangarin
ment simulada per a la qual treballa-
va Urdangarin. O el contracte
d’autolloguer del palauet a Aizo-
on.Vareconèixerl’autenticitatde
la firma.Estampava la rúbricaper-
què confiava en el seu “bon fer”.
Totiquelasevadeclaracióerauna
estudiadadescàrregaenUrdangarin,
“La
pregunta no
és «Què
formalment semblava que el defen-
sés. Per això el seu advocat, Miquel
Roca, va dir que havia estat “lleial”.
volem saber Va donar a entendre que creu que és
de la gent?» innocent i que el duc de Palma sem-
sinó «Què prehaestat“moltrespectuósiescru-
pulós amb tot”. La defensa va inter-
vol explicar rompreCastroperdiraCristina“que
d’ella no havia de contestar cap pregunta
mateixa, perjudicial per al seu espòs”.
la gent?»”
Castro i Horrach, els plats pel cap
MARK El que no va poder tallar ningú va ser
ZUCKERBERG la tensió entre Castro i el fiscal d’An-
CREADOR DE ticorrupció Pedro Horrach, contra-
FACEBOOK ri a la imputació. Ahir l’escena tenia
una protagonista estel·lar: Cristina.
Horrach va començar el seu interro-
gatori exhibint la primera interlocu-
tòria de Castro desestimant una pe-
ticiód’imputació.“Hocomparteix?”,
demanava amb mala bava Horrach
a l’ara imputada mentre Castro feia
mala cara. Ella responia que sí. Cas-
tro va reaccionar ràpid i va exhibir a
la infanta l’última i extensa interlo-
cutòriajustificantlaimputacióapar-
tir dels indicis delictius. “I això ho
comparteix?”, li va demanar Casto.
“Aquí no puc precisar”, va dir. Hor-
rach no havia acabat: “Sap per quin
delicte fiscal ve imputada?” “No”, va
dir ella. “Doncs jo tampoc”, va sen-
tenciar el fiscal en un intent de dei-
xar Castro en entredit. A la sortida,
qui es va endur l’ovació del públic
aplegat va ser Castro.e
02
EL BITLLET
Amor fins a
un cert punt
ristina i l’equip d’advocats
C dirigit per Miquel Roca ha-
vien pactat carregar el
mort a qui ja no té salvació: Ur-
dangarin. La infanta ha perjurat
que no coneixia cap irregularitat
de les que feia el seu home, que
sols gastava de la Visa i que mai
no va pensar malament de les en-
trades de milers i milers d’euros
cap a la societat de la qual tenia el
50%. Per molt que un dels advo-
cats digués fa dies que l’amor la
guiava, queda clar que, posats a
triar entre compartir angúnies
amb ell o salvar-se’n, no ha dub-
tat ni un minut. El que queda ben
palès en el sumari és com Urdan-
garin feia servir la Casa del Rei
per obtenir fons públics per pre-
sentacions de fum. La pregunta
ja no és si l’exesportista s’asseu-
rà al banc dels acusats, sinó si la
justícia es pot permetre el ridícul
de no fer-hi seure també la co-
propietària del negoci.
JAUME PERELLÓ
PERIODISTA
Entregar el marit
per blindar la família
Cristina descarrega en ell i evidencia que la
corrupció obliga els Borbons a deixar llast
Anàlisi
ENRIC BORRÀS
o va fer de bones ma-
H neres, però sense que
en quedés cap dubte:
segons Cristina de
Borbó, el responsable
era Iñaki Urdangarin. El seu marit
era qui sabia què feia l’Instituto
Nóos i què hi passava de veritat, com
es pagava cada cosa i què era Aizo-
on. La filla del rei va afrontar l’inter-
rogatori d’ahir molt millor que no
cap de les dues vegades que ho ha fet
el seu marit, més ben preparada i se-
rena. I ho va fer per convèncer el jut-
ge –i tothom– d’una sola idea: que
ella no sabia res de la trama Nóos i
tampoc el seu pare ni ningú de la fa-
mília reial espanyola.
Si bé la duquessa de Palma va in-
tentar fer entendre que el seu ma-
rit sempre havia actuat de bona fe,
fent cas als assessors i a l’exsoci Die-
go Torres, el que va voler deixar més
clar és que ella ho ignorava tot, de
la trama Nóos. Va voler apartar la
Corona de la taca de corrupció que
s’escampa a causa de les activtats
amb ànim de lucre de l’Instituto
Nóos. I per fer-ho va haver de baixar
a l’arena, afrontar els centenars de
preguntes del jutge José Castro i
sentir com l’escridassaven des de
Miquel Roca, ponent constitucional i exdirigent de CiU, va afirmar que
la seva defensada havia sigut “lleial i sincera” davant Castro. A. GEA / REUTERS
13
política
fora dels jutjats mentre intentava
respondre-les.
Encara que hagi costat deu mesos
des de la primera citació com a im-
putada del jutge Castro, que la in-
fanta hagi acabat declarant i ho ha-
gi fet lliurant el seu marit indica que
tant ella com la seva família estan
tocats. La corrupció els ha enfangat
i ha hagut de prendre mesures dràs-
tiques per aturar les esquitxades. La
declaració d’ahir demostra que a la
monarquia se li continuen acumu-
lant els problemes.
Acusadors defensors
Encara que d’entrada va aconseguir
aturar la declaració de la infanta,
l’oposició del fiscal Pedro Horrach a
la imputació no li ha acabat fent cap
favor. Al revés: ha fet evident que la
justícia no és igual per a tothom. No
ho és per al seu pare (la Constitució
fa inviolable el rei) i la filla apareix
també com un cas a part.
Ahir l’actitud del fiscal va tornar
a fer més evident aquesta sensació.
Tant Horrach com l’advocada de
l’Estat, Dolores Ripoll, van dedicar
moltes de les seves més de dues-
centes preguntes a descarregar la fi-
lla del rei de tota responsabilitat.
Van ser ells els que van interrogar-
la amb la idea que quedés palès que
no hi entenia gens, d’impostos, mal-
grat que treballa a la Caixa. Alguns
dels advocats presents a la sala van
sortir indignats i pensant que ja
haurien volgut que en qualsevol al-
tre cas un fiscal actués així, defen-
sant el seu client i no atacant-lo.e
14
política
LA INFANTA AL JUTJAT
La infanta
en-rampa-da
(i el seu circ)
ContraCrònica
SEBASTIÀ ALZAMORA
PALMA
ingú diria que els jut-
N jats de la Via Alemanya
de Palma, un dissabte a
les vuit del matí, po-
guessin ser un bon lloc
per lligar, però ahir ho semblava.
Una gentada, entre periodistes, po-
licies i manifestants, movent-se per
amunt i per avall. Tot just arribar,
em saluda la mítica Margalida Soli-
vellas, TV3, Palma. Bons presagis.
Una gran pancarta verda senyo-
reja un dels balcons que guaiten da-
munt La Rampa (en majúscules)
dels jutjats: “SOS Education; Stop
Repression”, s’hi pot llegir, perquè
es vegi que alguns aborígens mallor-
quins, fins i tot abans del TIL de Jo-
sé Ramón Bauzá, ja havien après al-
guna paraula en anglès, un idioma
que els dirigents del PP balear des-
coneixen tant com el català. La pro-
testa en l’idioma de Shakespeare és
oportuna, perquè la quantitat de pe-
riodistes estrangers que formigue-
gen al voltant dels jutjats palme-
sans, a les 8.30 h del matí, és més
que considerable: n’hi ha de france-
sos, de japonesos, de britànics,
d’alemanys, d’italians...
Els periodistes estrangers deuen
sumar uns setanta o vuitanta da-
munt un total de més de tres-cents
professionals acreditats. A la com-
pareixença de la infanta, com a la
Batalla de les Termòpiles, tot va de
tres-cents en tres-cents: tres-cents
periodistes presents, uns tres-cents
policies mobilitzats, i tres cente-
nars, també, de manifestants. Surt,
doncs, a policia per manifestant. O
a manifestant per periodista. O a pe-
riodista per policia. Tant se val.
Tres-cents mil, també, són els euros
Els manifestants
Domingo Morales
“M’indigna perquè han estat
robant. És una monarquia
hereva del franquisme”
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
01
que costa a l’erari públic l’operatiu
de seguretat.
La resta de periodistes presents
són espanyols, catalans o locals: per
haver-hi, hi ha fins i tot Manel Piñe-
ro, l’Homo APM de TV3, que no pot
passar desapercebut ni que ho vul-
gui. Més de mitja dotació policial és
vinguda també de fora de l’illa. Els
manifestants, per contra, semblen
tots indígenes, a pesar que les seves
reclamacions són heteròclites: a
més del verd docent, hi ha bande-
res espanyoles republicanes, estela-
des independentistes, crits antica-
pitalistes i, perquè no hi falti res, les
reclamacions del personal de la
planta mallorquina de Coca-Cola,
resistint-se al seu ERO.
També hi ha un paio disfressat de
Rajoy, i un altre que du el cap dins
una gàbia. Dues parelles se m’acos-
Xifres coincidents
300 policies, 300 periodistes,
300 manifestants i 300.000
02
euros de cost del dispositiu
ten per explicar-me que la policia
els ha prohibit, amb males maneres,
l’accés al despatx privat d’un dels
homes, des de la terrassa del qual
–que dóna a La Rampa– pensaven
veure l’arribada del cotxe de la in-
fanta. Els han dit que només podia
entrar-hi el propietari, a condició
que presentés l’escriptura de l’im-
moble. I que, fins i tot en aquest cas,
només podria entrar-hi ell, però
ningú més. També han trobat inad-
missible que l’amo del despatx s’ex-
pressés en català: “Este tío no quiere
comunicarse”.
Un circ de múltiples pistes, que
des de les nou del matí talla el tràn-
sit de la Via Alemanya i envolta la
discretíssima arribada de la impu-
tada més famosa del món, capaç
d’atreure el malestar d’una societat
sencera. La infanta baixa del cotxe,
trepitja La Rampa, i somriu. I men-
trestant, de lligar, res de res.e
(1) Centenars
de persones Les pancartes
esperant
l’arribada de la
infanta. ENRIQUE “A Palma les duquesses
Lluís Miquel Sastre CALVO / REUTERS
“Vull que torni els diners (2) Les ens les menjam”
i que si ha d’estar tancada protestes
en una gàbia ho estigui” anaven del que “Cristina ‘bombón’
és estrictament firma-Noós un talón”
laboral, com
Coca-cola, a la
política. “Cristina it’s the final
José Perreño MONTSERRAT T. DÍEZ / EFE countdown nino nino”
“S’ha de veure que estem
enfadats amb la corrupció. “Ciutadans, ens estan
Volem que es faci justícia” robant, despertau”
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
Cristina obeeix fil per randa la Zarzuela
La infanta va demanar suport al rei Joan Carles i al príncep Felip, amb qui té una relació complicada
Al Palau de la Zarzuela van passar
ahir el dia amb l’ai al cor. A dife-
rència d’Urdangarin, la infanta
Cristina ha volgut que la Casa del
Rei piloti la seva defensa. Ella els
va demanar que li donessin suport.
JUAN LUIS GALIACHO
MADRID/PALMA. En la línia de les
últimes setmanes, la casa reial fa pi-
nya al voltant de la infanta Cristina
de Borbó després de la seva declara-
ció d’ahir davant el jutge José Cas-
tro com a imputada per un delicte
de blanqueig de capitals i un altre de
frau fiscal en el cas Nóos. Amb la se-
va declaració meticulosa i estudia-
da, des del Palau de la Zarzuela han
volgut demostrar que no hi ha cap
controvèrsia entre els familiars di-
rectes del cap de l’Estat, que en
aquesta ocasió tot estava controlat,
a diferència de les dues declaracions
judicials que al seu dia va fer Iñaki
Urdangarin. El gendre del rei s’ate-
nia sols a l’opinió del seu advocat,
Mario Pascual Vives, i va triar no se-
guir les consignes de la casa reial,
que se n’ha distanciat de manera
evident.
Cristina sí que ha guardat obedi-
ència màxima, i des del primer mi-
nut, a tot el que s’ha proposat i sug-
gerit des del palau que governa (i ai-
xí seguirà sent mentre pugui) el seu
pare. Des de la seva entrada en cot-
xe als jutjats, sol·licitada des de la ca-
sa reial, fins a la seva estudiada i ta-
xativa declaració davant Castro, sa-
bent que la Fiscalia Anticorrupció
no seria bel·ligerant. La mateixa
elecció del seu advocat i portaveu, el
pare de la Constitució i exdirigent
de CiU Miquel Roca i Junyent, va ser
una decisió particular del rei Joan
Carles atesa la seva gran amistat.
Sofia i Elena, sempre amb ella
La mateixa infanta va demanar,
abans de la seva declaració ajuda i
comprensió al seu pare i al seu ger-
mà, el príncep Felip. En els dies an-
teriors Cristina de Borbó va sol·lici-
tar a l’hereu el màxim suport davant
un moment de debilitat de la casa re-
ial que pot afectar de ple el seu futur
com a monarca. La infanta ja comp-
tava amb el suport sense fissures de
la reina Sofia i de la seva germana
ELS TEMPS DE L’APARENT FELICITAT
La família reial espanyola (a la foto, de l’any 2003, a la Copa del Rei de vela a Palma,
hi falta la infanta Elena) sempre havia aparegut als ulls de l’opinió pública i publicada
com una dinastia exemplar. Últimament, els problemes no paren de créixer. EFE
Elena, que, des que va començar
aquest cas judicial de corrupció con-
traIñakiUrdangarin,semprehanes-
tat amb ella, fins i tot visitant-la en
el seu anterior i llunyà exili a Wa-
shington. En aquesta ocasió Cristina
ha demanat a Felip el màxim silenci
mediàtic i ajuda. En els últims anys
ha mantingut una relació complica-
da amb l’hereu arran d’unes dures
crítiques i comentaris que ella i Iña-
ki Urdangarin van fer sobre Letizia
Ortiz per la seva manera de compor-
tar-se en els actes oficials i en la se-
va vida personal.
Aquesta setmana la Zarzuela ha
intentat tenir-ho tot molt lligat i
controlat. Dilluns el seu gabinet de
premsa convocava els mitjans que
habitualment informen sobre la ca-
sa reial a un dels esmorzars infor-
mals que se solen celebrar quinze-
nalment. Una trobada que, segons
els assistents, la Zarzuela assegura-
va que no tenia “res fora del comú”
i que era “per tractar assumptes
pressupostaris”. Però de fons hi ha-
via l’intent d’aconseguir el su-
port dels mitjans afins a la mo-
narquia amb vista a la declaració
d’ahir. Per això, a l’esmorzar no-
més s’hi va convidar premsa escri-
ta i no pas la digital, menys contro-
“El somni lada. Aquests dies s’ha intentat po-
sar el focus en la transparència de la
rere la web casa reial, traient a la llum el salari
és el d’un de la reina i la princesa, així com els
espai comú 165.000 euros que van costar les
d’informació tres operacions del rei.
No hi ha dubte que el director de
en el qual
comunicació, Javier Ayuso, volia
ens desviar l’atenció, ja que està desbor-
comuniquem dat amb les crítiques a Letícia, que
compartint omplen fòrums i premsa rosa, així
informació” com els rumors de crisi entre ella i
Felip de Borbó. Uns rumors que ja
TIM són alguna cosa més després que la
BERNERS- Zarzuela hagi reconegut els alts i
LEE baixos en la seva relació. Fins i tot ja
CREADOR DE LA
s’ha especulat amb les capitulacions
WORLD WIDE WEB
matrimonials que s’estipularien en
cas de divorci.
15
política
Letícia segueix distant
amb el nucli familiar
Letícia no va entrar mai amb bon
peu a la Zarzuela i la seva evident
incomoditat per les coses que
mou i les formes que fa servir la
monarquia ha anat a més. Les se-
ves fredes relacions amb els mem-
bres de la família reial, que vénen
de lluny, així com els rumors de
crisi matrimonial amb Felip de
Borbó, són de difícil gestió. Sobre-
tot quan el príncep té una agenda
especialment intensa a Llatinoa-
mèrica (vint actes i tres viatges
només al gener). A les tensions
s’hi suma que han de repartir-se
molts actes oficials atesa la falta
de membres disponibles de la ca-
sa reial, que ara mateix es limiten,
per la delicada salut de Joan Car-
les, a ells dos, la reina i ocasional-
ment la infanta Elena. La prince-
sa es refugia en el seu grup d’ami-
gues i el príncep fa el mateix. Le-
tícia exerceix de funcionària d’alt
nivell i gestora del seu rol. Avui,
però, la tensió pot malmetre el
que va ser una història d’amor.
La declaració de la infanta Cris-
tina al jutjat ha tornat a treure a la
llum la conveniència o no de la seva
renúncia al seu rang monàrquic i al
seu tractament d’infanta d’Espanya,
que molts no entenen que no s’hagi
produït encara. La renúncia hauria
estat un acte de forta càrrega simbò-
lica que, sigui o no culpable, hauria
facilitat molt les coses, que es podri-
en recompondre després en cas de
sortir airosa del tràngol judicial.
Contacte permanent amb Roca
Ara estem en el punt més rellevant
d’aquesta enorme crisi que traves-
sa la família reial espanyola, mal-
grat que per a aquesta cita judicial
hagi fet pinya entorn de la infanta
Cristina. La declaració va ser segui-
da puntualment i amb impaciència
des de la Zarzuela, que va suspen-
dre tots els actes a l’agenda oficial
durant tot el dia d’ahir i es va man-
tenir en contacte permanent amb
l’advocat Roca i Junyent.e
16
política
CANDIDAT A BRUSSEL·LES
Javi López encapçalarà la
llista del PSC a les europees
S’imposa en unes primàries amb un 9% de participació
Amb només 28 anys, Javi López se-
rà el cap de llista del PSC a les eu-
ropees. Com a candidat oficial es
va imposar clarament a la seva ri-
val en unes primàries qüestiona-
des i amb una participació escassa.
SARA GONZÁLEZ
BARCELONA. El PSC aposta per la
carta del relleu generacional per in-
tentar reflotar el partit a la pròxima
convocatòria electoral, la de les eu-
ropees. El líder de les joventuts, Ja-
vi López, considerat el candidat de
Pere Navarro, es va imposar ahir a
l’outsider Eliana Camps en les pri-
màries convocades per triar el cap
de llista. La victòria va ser clara: Ló-
pez va rebre el 68,7% del suport,
mentre que la seva rival en va obte-
nir el 28,8%. Tot i això, la jornada
es va veure enterbolida per dos as-
pectes: la baixa participació, ja que
només van votar el 9,1% dels 88.223
militants i simpatitzants que esta-
ven cridats a les urnes, i l’anunci
d’impugnació del procés per part de
Camps en considerar que s’han pro-
duït “irregularitats”.
“El PSC viu una jornada històri-
ca. Ha pres una decisió valenta, que
és tenir un activista de 28 anys al
capdavant de les llistes”, va assegu-
rar ahir el jurista i líder de la JSC un
cop va ser proclamat candidat. Ló-
pez va assegurar que accepta la res-
ponsabilitat de ser el cap de llista
amb l’objectiu de “tombar la dreta”,
que a hores d’ara mana tant a Ma-
CRISI A PXC
La cúpula de Plataforma per
Catalunya fa fora Anglada
La direcció de Plataforma per Ca-
talunya va cessar ahir Josep An-
glada com a president per “defici-
ències en la gestió”. L’edil xenòfob
de Vic denuncia un complot i afir-
ma que batallarà per tornar.
ROGER TUGAS
BARCELONA. L’històric líder i fun-
dador de Plataforma per Catalunya
(PxC), Josep Anglada, ja no presi-
deix la formació xenòfoba. Ho va de-
cidir inesperadament ahir la direc-
ció en una reunió en què el regidor
de Vic no va poder assistir. En un co-
municat, la cúpula argumentava la
decisió per “deficiències en la ges-
tió”, tot i que prefereix no concre-
tar-les fins demà. El fins ara vice-
president, l’empresari Xavier Simó,
el rellevarà fins al congrés que tin-
drà lloc la tardor del 2015, tot i que
els poders executius recauran en el
secretari general, Robert Hernan-
do, regidor d’Igualada, segons va de-
tallar PxC en un comunicat que
drid com a Catalunya i Europa. Na-
varro, que havia tret pit pel procés al
matí, el va definir com “el millor
candidat” que podien tenir, perquè
l’han triat els seus militants, i va fer
una crida a recuperar “el somni de
l’Europa de progrés i de llibertats”.
Tot i això, la participació a les pri-
màries no va arribar ni tan sols al
10%. La direcció ho va atribuir al fet
que és el primer cop que s’escull el
candidat amb aquest sistema i que
encara no hi ha prou “cultura de vo-
tació” al partit.
Denúncia del procés
Tot i que Navarro va qualificar
d’“impecable” el desenvolupament
de les primàries, no opina el mateix
la rival de López. Camps, que ha ca-
pitalitzat en gran part el vot crític
amb la direcció, va anunciar ahir a
través d’un comunicat que impug-
narà el procés davant dels òrgans
competents del partit perquè consi-
dera que la candidatura de López ha
“vulnerat” el reglament i que durant
la jornada d’ahir es van produir “ir-
regularitats”. De fet, aquesta setma-
na ja va denunciar el tracte desigual
que, al seu parer, estava rebent de
les federacions del PSC.
Sigui com sigui, la candidatura de
López, jurista de formació i que ha
estat professor assistent d’institu-
cions del dret comunitari a la UPF,
trenca amb la dinàmica d’enviar a
Europa dirigents veterans, com és el
cas dels eurodiputats sortints, Rai-
mon Obiols i Maria Badia.e
també avançava que el nou equip es
reafirma en l’ideari del partit però
espera “un canvi en les formes”.
Davant aquesta sorprenent des-
titució, Anglada va denunciar a Efe
que no se li va permetre donar expli-
cacions i que Hernando, un regidor
de l’Hospitalet i un altre de Sant Boi
de Llobregat haurien tramat “un
complot” contra ell. El regidor xe-
nòfob, a més, creu que la nova direc-
ció de PxC pretén donar a la forma-
ció un “vessant més espanyolista”,
tot i que ha avançat que no es resig-
narà i plantarà cara per recuperar la
presidència del partit. Ho haurà de
fer, però, amb menys eines a les xar-
xes socials, ja que la cúpula del par-
tit hauria suspès el seu compte de
Twitter i el seu blog.
La decisió presa per la formació
ultra no es començarà a esclarir fins
als pròxims dies, tot i que el perio-
dista expert en moviments d’extre-
ma dreta i xenòfobs Xavier Rius va
aportar alguns detalls a la seva web
poques hores després que la decisió
“Internet no
és una cosa,
un lloc,
una única
tecnologia
o una
forma de
governança.
És un Javi López amb Pere Navarro, ahir a la seu del PSC, en ser proclamat
acord” cap de llista del partit a les europees del 25 de maig. CÈLIA ATSET
JOHN GAGE
DIRECTIU DE SUN La CUP decidirà el 9 de març si va a Europa
MICROSYSTEMS
Després de la negativa d’ERC a fer
coalició amb Bildu a les eleccions
europees, l’esquerra abertzale as-
pira ara a sumar la CUP a la seva
candidatura. Fins i tot el consell
nacional del BNG va decidir ahir
prioritzar una llista amb els bascos
i l’esquerra independentista cata-
lana en lloc de sumar-se a la candi-
datura dels republicans, que els
havien deixat la porta oberta. Tot i
això, la CUP encara no ha decidit si
serà als comicis del 25 de maig. I no
ho sabrà fins al 9 de març, quan un
consell polític de la formació diri-
mirà si accepta formar part de la
Anglada, amb passat franquista, ha protagonitzat
incidents xenòfobs al capdavant de PxC. F. MELCION
es fes pública. Segons explica, les úl-
Irregularitat times setmanes s’havien intensifi-
Un expert en cat les baixes a PxC i, de fet, 16 dels
PxC afirma 67 regidors que el partit va obtenir
el 2011 ja han estripat el carnet tot
que Anglada i mantenir les actes com a no ads-
es quedava crits. Els motius del descontenta-
fons del partit ment intern, a què han donat res-
posta finalment dirigents metropo-
litans, serien les incoherències i les
excentricitats d’Anglada, però tam-
bé la seva gestió econòmica. Són les
“deficiències en la gestió” denunci-
ades en el comunicat oficial.
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
coalició amb Bildu i el BNG o decli-
na presentar-se a les europees.
Així ho va decidir ahir en consell
polític extraordinari, i va rebutjar
convocar una assembla específica
per debatre-ho. Segons va explicar
a l’ARA el membre del secretariat
nacional Joan Teran, la CUP farà
campanya amb motiu dels comicis
“contra l’Europa del capital i els
estats”, tant si s’hi presenta com si
no. De fet, la formació és partidà-
ria que l’estat català surti de la
Unió Europea i de l’euro, un posi-
cionament que per ara no compar-
teixen ni Bildu ni el BNG.
Segons les informacions de Xavi-
er Rius, el fins ara líder xenòfob exi-
gia “rebre les assignacions econò-
miques dels regidors d’arreu de Ca-
talunya”, i fins i tot reclamava “a fu-
turs caps de llista pagar per
anticipat a PxC uns milers d’euros”.
Mentrestant, Anglada “es quedava
durant més de dos anys la major
part de les assignacions que cobren
els regidors com a membres de
l’oposició dels seus ajuntaments”.
La gota que hauria fet vessar el got,
segons el periodista, és que el regi-
dor hauria anat difonent que havia
cobrat els 80.000 euros de subven-
ció estatal abonada després de l’èxit
electoral de les últimes eleccions
municipals “i que amb aquests di-
ners, segons denunciaven membres
de PxC, Anglada deia que es com-
praria un segon Mercedes”.
PxC no sap si anirà a les europees
Una de les primeres decisions que
haurà de prendre el nou equip di-
rectiu de PxC és si dóna suport o
s’uneix a alguna candidatura a les
europees. Segons Rius, aquest és
l’únic partit ultra amb els 50 avals
de càrrecs públics requerits per re-
gistrar una candidatura, tot i que
Anglada no hi mostrava interès.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
ETA fa un nou pas per oferir el
seu desarmament i afermar la pau
El Fòrum Social l’hi exigia i l’organització accepta no tenir rol polític
Els agents polítics i socials naciona-
listes bascos que busquen assegu-
rar el procés de pau van veure ahir
com ETA avança cap al desarma-
ment. La banda s’obre a l’exigència
i a rebaixar el seu rol polític.
OSKAR BAÑUELOS
VITÒRIA. ETA comença a donar sig-
nes evidents de veure més clar i ir-
reversible el procés de pau. Així, a
més de reiterar la seva aposta per la
fi de la violència, en el seu últim co-
municat, que ahir va publicar el dia-
ri Gara i que és el desè des del defi-
nitiu cessament armat de l’octubre
del 2011, expressa el seu compromís
amb la via basca cap a la pau en sin-
tonia amb les recomanacions del Fò-
rum Social. El grup per assegurar el
suport ciutadà al procés de pau va
néixer el maig del 2013 amb el visti-
plau del PNB, EH Bildu i la majoria
sindical basca, i entre els seus plan-
tejaments reclama “un procés de
desmantellament i desarmament de
les estructures militars d’ETA”, que
s’hauria de desenvolupar “en un
temps prudencial”. Ara l’organitza-
ció armada sembla decidida a fer-ho,
a oferir gestos en aquesta línia, com
li reclamen diferents sectors, entre
els quals l’esquerra abertzale.
En el comunicat, redactat el 29
de gener, ETA posa en relleu els
“avenços” que s’han fet a Euskal
Herria en els últims temps. Fa una
menció destacada a les aportacions
del Fòrum Social, però també al pas
fet pel Col·lectiu de Presos Polítics
Bascos (EPPK) en el reconeixement
del dany causat i l’acceptació de sor-
tides individualitzades per assegu-
rar excarceracions, i a la històrica
mobilització Drets humans, acord i
pau de l’11 de gener, que va unir el
PNB i Bildu. Una manifestació que
va suposar, segons ETA, “un pas de
EUSKADI
Militants abertzales es van concentrar ahir a Elorrio per homenatjar
el membre d’ETA Arkaitz Bellon, mort a la presó aquesta setmana. EFE
gran compromís polític” que hauria
de ser “un punt d’inflexió” polític.
Després d’analitzar el context
polític, explica que contactarà amb
la comissió d’impuls del procés de
pau creada pel Fòrum Social i s’ofe-
reix a participar-hi fent “aportaci-
ons significatives” per donar-li soli-
desa. ETA segueix apostant per fer
gestos unilaterals davant “el blo-
queig d’Espanya i França” i reclama
unitat als partits bascos.
Així, demana prendre part en les
converses per assegurar el final de la
lluita armada, però aclareix que ho
faria “per oferir un punt de vista i in-
troduir en l’agenda les qüestions”
que els afecten. Per tant, accepta li-
mitar la seva incidència política al
desarmament i els presos.
Les reaccions al comunicat van
ser lògicament antagòniques. Men-
tre que el portaveu del PNB al Parla-
ment, Joseba Egibar, hi veia
“l’avantsala del desarmament o del
final de les seves estructures mili-
tars”, el ministeri de l’Interior espa-
nyol no hi va entreveure cap novetat
i, com el PP, va repetir que “l’únic co-
municat que espera d’ETA és el de la
seva dissolució”. “Mentre no es pro-
dueixi, les forces de seguretat segui-
ran treballant”, deien en referència
a noves detencions.
El govern basc, per la seva banda,
va reclamar a ETA que deixi “la retò-
rica” i passi als fets, mentre exigia un
“compromís immediat de desarma-
ment”. L’esquerra abertzale sí que
en va fer una valoració positiva.e
17
política
enbreu
ACN
■ Nuet aplaudeix que IU consagri el
dret a decidir en el seu model d’estat
El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, va
aplaudir ahir la proposta de “model federal” i
“respectuós” amb el dret a decidir a Catalunya que
va aprovar IU en una conferència a Madrid sobre
model d’estat amb 350 delegats, una trentena dels
quals catalans. “IU entén el debat polític real que
en aquests moments hi ha a Catalunya i al conjunt
de l’Estat, que és la sobirania dels pobles”, va
afirmar Nuet, que va contraposar el seu model al
del PP –que “està trencant el país”–, al “centralisme
federal” del PSOE i al dels independentistes.
ARA
■ Duran reclama reforçar Barcelona
al capdavant de la UpM
El portaveu de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida,
va reclamar ahir que es reforci Barcelona com a
capital de la Unió per la Mediterrània. “Només des
de Barcelona amb la UpM es pot garantir l’eficàcia
en les polítiques que li calen al Mediterrani”, va dir
després d’entrevistar-se amb el primer ministre de
Jordània, Abdullah Ensour. Duran demana que
“cada país aporti el finançament corresponent,
cosa que no passa”, per executar des de Barcelona
programes de joventut.
18 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
internacional
DESPLEGAMENT BÈL·LIC
TUNÍSIA

L’Àfrica es
SÀHARA OCCIDENTAL

229 MALI
MALI ALGÈRIA
ALGÈ
ALG ÈRIA
ÈRIA
ÈRI LÍBIA
LÍB
Í IA

MAURITÀNIA 6.347 300 41 SUDAN

remilitaritza GÀMBIA
343
Nouakchott

SENEGAL
500 2.800
Niamey
NÍGER

TXAD
950
23.363*
*Suma de les
dues missions

a vista
BURKINA FASSO que hi ha al país
GUINEA-BISSAU Ouagadougou
GUINEA BENÍN

COSTA TOGO NIGÈRIA

1.610 500
SIERRA LEONE
D’IVORI GHANA REPÚBLICA SUDAN

de ‘drone’
CENTRE- DEL SUD
LIBÈRIA AFRICANA
CAMERUN Nzara*
150 *projectada

GUINEA EQUATORIAL
golf de
41
7.432 9.915 Guinea CONGO

França, els Estats Units, l’ONU 450

922 GABON
21.474
Goma

i la UE s’expandeixen al continent REPÚBLICA DEMOCRÀTICA

DEL CONGO

Un continent
excolònies. Sempre sota el paraigua
Reportatge de la “seguretat”. Des que el 2011 va
trencar el gel en bombardejar el pa-
de recursos i conflictes
lau presidencial de la Costa d’Ivori,
GEMMA PARELLADA
on es refugiava el president sortint, PRESÈNCIA MILITAR ESTRANGERA TIPUS DE RECURSOS ZÀMBIA
NIAMEY (NÍGER) ANGOLA
França s’ha desfet de l’halo de pru- Petroli
l confús relleu sorrós es dència i el 2013 es va llançar a Mali França

E va perfilant des de la ca- i a la República Centreafricana. Urani

bina. Els colors barrejats
es van convertint en ar-
bres –pocs– i cases de
fang. En qüestió de minuts fins i tot
les cabres es poden percebre. La ca-
dena de meandres llunyans es va hu-
mitejant fins a mostrar el reflex de
l’aigua picada del riu Níger, que gai-
rebé freguem. Els pilots –francesos–
no haurien de volar tan ras, és una
negligència, a part d’una ofensa als
malians, que imagino espantats en
veure aquest ocell militar tan a prop
de terra, però la sobirania tan am-
bigua d’aquest cel, el de Mali, el fa
apte per a capritxos de joves pilots.
A principis del 2013, quan aquest
avió de transport militar fruïa de les
vistes, França estava en ple llança-
ment, per terra i aire, de l’operació
Serval a Mali. Però els pilots no tras-
puaven eufòria. Enamorats dels
seus mapes de precisió, els gals par-
laven de les seves rutines de vol i les
bases habituals: el Txad, el Gabon, la
Costa d’Ivori… La ruta Gao-Bamako
era només una maniobra nova dins
d’una galàxia familiar. Per engreixar
l’ofensiva de la Serval van venir for-
ces aèries del Txad, infanteria i pa-
racaigudistes de la Costa d’Ivori i
efectius i material del Senegal. El
2013 començava amb un ruixat de
3.200 soldats francesos a Mali. I ha
tancat amb una tempesta de tropes
a la República Centreafricana.
Objectiu: estabilitzar?
Malgrat que la cançó “solucions
africanes per a problemes africans”
omple la retòrica tant de França
com dels EUA, l’augment rampant
del desplegament militar al conti-
nent per part de les dues potències
desenfoca o com a mínim qüestiona
la sinceritat de la premissa.
França ha perdut en els últims
tres anys la timidesa acomplexada
pel pes de la françafrique i ha revis-
colat l’activitat armada a les seves
Washington s’obre pas
I mentre França s’expandeix visible-
ment per terra, els Estats Units han
anat, de manera molt més discreta i
sigil·losa,capturantelcel,teixintuna
completa xarxa de bases aèries. Avi-
ons espia, drones –avions no tripu-
lats–ioperacionssecretessónl’apos-
ta nord-americana per un continent
que, després de patir les maldestres
polítiquesdeWashingtondelaGuer-
ra Freda, no gosa obrir la porta als
americans, però sí les finestres. El
Pentàgon va haver d’acabar ins-
tal·lant a Alemanya el seu comanda-
ment per a l’Àfrica, l’Africom, per la
falta d’amfitrions. Però, a través dels
seusaliatsiambunamínimaperòefi-
caç infraestructura, ha anat trobant
espaisenelsqualssembrarbases,des
d’on es coordinen les operacions
blindades amb secretisme.
Des del seu feu a Djibouti i amb el
discurs antiterrorista com a bande-
ra, s’ha anat infiltrant al continent.
Al Sahel, amb una sèrie d’iniciatives
d’entrenament antiterrorista –que
Un soldat malià en un
entrenament per actuar davant
d’un vehicle sospitós. REUTERS
Estats Units
Estany i coltan
ZIMBÀBUE
Cascos Blaus ONU Coure NAMÍBIA
BOTSWANA
Diamants
Militars UE
Or
41 Civils UE
Plata SUAZILÀNDIA
Bases d’avions
d’av espia
Platí
Amb ‘dro
‘drones’ LESOTHO
Bauxita SUD-ÀFRICA
Zones en
e conflicte
Carbó
Cacau
els fets a Mali han demostrat que intel·ligència regional, un nucli
són poc fructuoses–; al centre acotxat per la flota d’avions espia
del continent, amb la persecució –amb i sense pilot– de les Seyche-
del milicià Joseph Kony i amb lles, Etiòpia, Uganda i Kènia. Només
l’as del Sudan del Sud indepen- a Djibouti l’activitat frenètica de
dent, i a la Banya d’Àfrica, la zona drones arribava l’any 2012 a regis-
més embastada, amb la lluita contra trar fins a 16 enlairaments i aterrat-
“Les xarxes la milícia somali islamista Al-Sha- ges al dia. Sobrevolen Somàlia, el
baab com a punta de llança. golf d’Aden i viatgen teledirigits fins
socials L’amo de l’oest i del Sahel és i con- al Iemen. I els drones de Djibouti
han pres tinua sent França, que compta amb van armats.
Amèrica de l’ajuda dels EUA en forma de drones
manera tan i informació. A la Banya passa al re- L’ONU s’apunta als ‘drones’
extrema que vés: França dóna un cop de mà en un Però, a més, des del desembre
terreny sota supervisió nord-ameri- l’ONU ha estrenat també els seus
no puc fer cana. El cor de l’Àfrica, en canvi, és borinots de vigilància –no armats–
que els meus feu de l’ONU, però també un punt on a l’est de la República Democràti-
nens mirin cada vegada convergeix més tothom. ca del Congo, en el que representa
una setmana I al mar? La UE abandera amb la primera vegada que una missió
enrere a la l’operació Atalanta la missió naval a de pau utilitza aquesta tecnologia.
les costes de Somàlia per “prevenir I aquest gener França també n’ha
història, ja actes de pirateria” i “supervisar les adquirit.
no parlem de activitats pesqueres”. Però també hi França va comprar a General
cent anys” ha dues forces de combat multina- Atomics dos MQ9-Reapers i ja ha
cionals i una missió de l’OTAN. El començat a fer volar des de Nia-
STEVEN golf de Guinea, que mulla la zona mey –Níger– aquests insectes aeris
SPIELBERG francòfona, la patrullen, com en els que poden filmar des de l’aire 24
DIRECTOR DE CINEMA vells temps, els soldats d’Hollande. hores seguides i recollir dades i in-
Els drones són el poderós estri de formació. No en tenia prou amb la
guerra de Washington. Des de Dji- informació que li passaven els
bouti –un país tan petit com poc americans. Els Reapers adquirits
mencionat on els EUA tenen l’úni- per França no van armats, però és
ca base permanent del continent– un model dissenyat per anar-hi:
uns 3.000 militars nord-americans apte per ser letal si més endavant
fan bategar el cervell operatiu de la ho decideixen els propietaris.e
 ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 19
internacional

enbreu
Una nova batalla
pels recursos?
ruta marítima i
comercial important

DJIBOUTI Més enllà d’aturar terroristes, les missions

ERITREA
1.975 internacionals se centren en terres riques
3.000
66 golf d’Aden El 2008 França, els Estats Units
7.536 Camp Lemmonier
Anàlisi i Panamà van redactar una resolució
al Consell de Seguretat de l’ONU
34 ETIÒPIA G.P.
perquè els deixés entrar en aigües
territorials somalis. Va ser aprova-
NIAMEY (NÍGER)
Arba Minch 1.200 la costa de la bella Merca,
da, cosa que permetia que vaixells de
guerra entressin a les aigües somalis

A
una ciutat arabesca a la
125 KÈNIA costa de Somàlia, els pes-
cadors fan pujar les bar-
UGANDA 100 SOMÀLIA
casses a la sorra just quan
Entebbe
el sol busca l’horitzó. Els peixos mi-
Lamu
RUANDA ren els passants, a veure qui els posa-
BURUNDI rà al foc. El que per a les tropes que hi
Mahé patrullen és la línia del front, recent-
TANZÀNIA SEYCHELLES ment alliberada d’islamistes radi-
cals,peralsciutadansésunaplatjade
pescadors.Unallarbanyadaperunes
aigües molt preuades a nivell inter-
nacional.
MAYOTTE
1.277 Perquè darrere la cortina confusa
de jihadistes i pirates –el pretext que
MALAWI
avalaqualsevoloperació–,quètrepit-
gen les botes militars, què veuen els
MOÇAMBIC
avions i què vigilen els vaixells de
MADAGASCAR combat? Les reserves de gas que
s’handescobertrecentmentalescos-
tes de Moçambic; els plans de cons-
REUNIÓ trucció d’un oleoducte al Sudan del
Sud per exportar petroli; l’estany i el
tàntaldelesmortíferesminesdel’est
del Congo, sense els quals no funcio-
narienordinadorsnitelèfonsmòbils,
o l’urani nigerí que genera una quar-
ta part de l’energia francesa.
El mar, el camí
Font: Unió Europea, ministeri de Defensa francès,
El 90% del comerç mundial es fa en-
Courrier International, Africom i elaboració pròpia / cara per via marítima. Tot i l’aug-
Gràfic: E. Utrilla i E. Forroll ment del trànsit aeri de passatgers,
el transport de les mercaderies que
fan funcionar Occident –petroli,
Els nodes de l’estratègia urani, aliments– segueix fent-se per
mar. I la ruta comercial que passa
militar estrangera per les costes índiques de Somàlia,
la que circula pel golf d’Aden i pel
minúscul Djibouti, n’és una de les
El Sahel: Niamey principals. Es calcula que més de
El país més pobre del món acull a la 23.000 mercants hi transiten cada
capital la base de drones per a la any, una xifra que suposa un 20%
guerra de Mali, a més del centre del comerç marítim mundial i un
dels serveis secrets de França i els tragí mercant que carrega el 40%
EUA. Al nord del Níger hi ha les del cru del planeta.
mines d’urani que alimenten el
25% de la producció elèctrica gala.
Banya d’Àfrica: Djibouti
A Djibouti hi convergeixen les es-
tratègies americana, francesa i eu-
ropea. Pont entre l’Àfrica i el Prò-
xim Orient, el seu golf d’Aden i les
aigües índiques de Somàlia confor-
men una ruta comercial, són una
rica zona de pesca i s’utilitzen com
a abocador de residus tòxics.
El cor del continent
Aquí s’hi situa l’enquistada guerra
del Congo i els conflictes del Sudan
del Sud i la República Centreafrica-
na. Al Congo s’extreuen minerals per
a aparells tecnològics, mentre que
els pous de petroli s’amaguen darre- Treballadors en una mina de la ciutat de Kamatanda, a la província
re les disputes al Sudan del Sud. congolesa de Katanga, rica en recursos. GWENN DUBOURTHOUMIEU / AFP
per lluitar “amb els mitjans que con-
sideressin adequats” contra els pira-
tes. França volia que s’extrapolés el
permís al golf de Guinea, però no se
li va concedir. Actualment és l’ope-
ració Atalanta de la UE la que cus-
todia el trànsit i el moviment marí-
tim “contra pirates” al golf d’Aden,
on també naveguen dues forces mul-
tinacionals navals de combat impul-
sades pels EUA i l’operació Escut
Oceànic de l’OTAN. A més, la meitat
dels vaixells que hi recullen peix o hi
circulen porten seguretat privada
armada.
La pau requereix soldats?
A la ciutat desèrtica d’Agadez, una
zona del Níger marcada amb ver-
mell incandescent pel risc terroris-
ta, el president del Consell Regio-
nal i líder tuareg, Anako, reflexiona
sobre tot aquest tsunami militar
que envolta el seu territori. “Nosal-
tres no estem en guerra, no tenim
problemes de seguretat, però, en
canvi, és la imatge que es dibuixa a
l’exterior. Aquí al desert tenim tra-
ficants i bandits, sí, però no hi ha
cèl·lules islamistes ni terroristes”.
Anako no entén la deformació i
l’inquieta la quantitat de diners que
el govern central dedica a la segu-
retat quan els problemes dels nige-
rins són ben diferents. Aneko sospi-
ta que al govern li surt a compte pro-
tegir els interessos de França al
nord: unes mines d’urani de les
quals depèn un quart de la produc-
ció energètica del país. “No són els
drones ni les tropes estrangeres qui
portarà la seguretat al Sàhara, sinó
la població local. La solució no és
gastar milions en armes i provocar
els islamistes. De fet, sembla que
cridin a la inseguretat”.e
REUTERS
■ Un comboi humanitari és
atacat abans d’entrar a Homs
Un comboi humanitari va ser atacat ahir quan
intentava entrar a la ciutat siriana de Homs per
entregar menjar i medicines a unes 2.500 persones
que fa un any i mig que viuen assetjades per les
forces del règim de Baixar al-Assad al cor de la
ciutat, controlat pels rebels. La Mitja Lluna Roja
siriana va dir que el foc de morter havia caigut molt
a prop del seu comboi i que els camions que
transportaven el material humanitari van rebre
trets, que van ferir un dels conductors. L’atac viola
un alto el foc de tres dies que s’havia pactat entre
govern i oposició dijous, i que va permetre que
s’evacuessin una vuitantena de persones de la
ciutat. La Mitja Lluna Roja va acusar els rebels,
mentre que l’oposició va dir que era obra del règim.
Tal com es temia, la violència amenaça de fer
impossible la posada en marxa del corredor
humanitari acordat. Un final poc esperançador del
primer resultat concret de les negociacions
iniciades a Ginebra fa dues setmanes.
GOVERN DEL REGNE UNIT
■ Dimiteix el secretari d’estat
britànic d’Immigració
El secretari d’estat britànic d’Immigració, Mark
Harper, va dimitir ahir després de saber-se que
tenia com a assistenta de la llar una immigrant
indocumentada. Segons l’oficina del primer
ministre David Cameron, el cap de l’executiu va
acceptar la dimissió immediatament, tot i remarcar
que no hi ha indicis que el secretari d’estat
estigués al corrent que la seva treballadora estava
en una situació il·legal quan va contractar-la el
2007. Harper assegura en un comunicat que havia
examinat diverses vegades els papers de la dona,
sobretot des que va ser nomenat secretari d’estat
d’Immigració el 2012. Com a encarregat de
promoure al Parlament la polèmica nova llei
d’immigració –que reforça els controls sobre
immigrants i en restringeix els drets, a més de
penalitzar a qui contracti persones sense papers–
Harper creu que, “tot i complir amb la llei”, ha
d’exigir-se “un estàndard més alt que la resta”.
20 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
internacional
DRET A DECIDIR

Blair Jenkins
CAP DE LA CAMPANYA ‘YES SCOTLAND’

Estratègia “Hi ha molts indecisos i el tu a tu és la millor manera de convèncer-los” Arguments “Si Londres es reafirma en
el neoliberalisme, molts votants, no necessàriament nacionalistes, podrien acabar apostant per la independència”

“Si continua la tendència actual a favor

del sí, tenim molt a prop la victòria”
ORIOL GRACIÀ
GLASGOW

Falten poc més de set mesos per al

referèndum de la independència
d’Escòcia i el no continua al capda-
vant de les enquestes. Els sondejos,
però, indiquen una tendència crei-
xent del sí. En l’últim estudi publi-
cat per The Hunter Foundation fa
tot just una setmana, el sí obté el
29% del suport (tres punts més que
al novembre), el no rep el 42% dels
vots i un 29% es declara indecís. Bla-
ir Jenkins, cap de la campanya a fa-
vor de la independència, Yes Scot-
land, diu que aquests canvis formen
part d’una “cursa de fons”.

Som davant d’un punt d’inflexió?

Fa temps que el feedback que rebem
de les nostres agrupacions locals
ens indica que l’opinió pública ba-
lanceja cap al sí. Si continuem amb
aquesta tendència, tenim la victòria
molt a prop. Però aquesta és una
cursa de fons.

Quina estratègia seguireu?

Hem de mobilitzar les bases. La per-
suasió ha d’arribar a través de la fa-
mília, entre els amics o en una reu-
nió de veïns. Hi ha molts indecisos
i el tu a tu és la millor manera de
convèncer-los. Blair Jenkins és el cap de la campanya escocesa a favor de la independència, Yes Scotland. ACN

¿Servirà per compensar la falta de
suport entre els mitjans?
A Escòcia no hi ha cap gran diari ex-
plícitament independentista, més
aviat al contrari. Potser en l’àmbit
televisiu els mitjans són més impar-
cials. En canvi, som molt forts al
Twitter i al Facebook, on superem
de llarg la plataforma unionista Bet-
ter Together.
El 56% dels escocesos es queixen
de falta d’informació.
Ja hem distribuït informació en tot
tipus de plataformes i a l’octubre
vam presentar el llibre blanc, el do-
cument creat per donar respostes a
gairebé totes les preguntes que els
ciutadans es puguin plantejar sobre
el futur d’una Escòcia independent.
Però només un 14% dels ciutadans
asseguren que n’han llegit algun
capítol.
Almenys saben on poden acudir si
necessiten informació. Cal tenir en
compte, a més, que un percentatge
significatiu dels votants estan ocu-
pats en el seu dia a dia i no decidiran
el vot fins a l’últim moment.
Quin pes hi pot tenir l’economia?
Escòcia ja comença a notar la recu-
peració econòmica. ¿Això impulsa-
rà els escocesos a votar pel canvi o
els farà enrere? És molt difícil de sa-
ber perquè en aquest referèndum la
decisió no està condicionada per un
partit polític en concret ni per una
ideologia definida, sinó per un pro-
jecte transversal de societat i país.
Aquest és un debat sobre el model
de societat.
Un model en el qual Anglaterra i
Escòcia divergeixen.
Des de l’època de la primera minis-
tra britànica Margaret Thatcher, al
Regne Unit hi predominen les polí-
tiques conservadores. En canvi, Es-
còcia sempre ha mantingut el pes
de les esquerres i la defensa de l’es-
tat del benestar. L’actual primer
ministre escocès, Alex Salmond, ha
remarcat els valors socials del pro-
jecte independentista. Si West-
minster es reafirma en les políti-
ques neoliberals, és possible que
molts votants, no necessàriament
nacionalistes, acabin apostant per
la independència.
Abans del referèndum, els escoce-
sos estan cridats a les urnes en
les eleccions europees del mes
de maig.
Serviran per reafirmar-nos en la
voluntat de continuar a Europa i
d’integrar-nos-hi ràpidament en
“Sóc a cas de convertir-nos en un estat
independent.
Facebook
per espiar José Manuel García-Margallo, el
els meus ministre d’Exteriors espanyol, ha
fills: dit que serà un procés llarg i ple
descobreixo d’obstacles.
¿Algú encara creu que la Unió Eu-
més coses ropea hi posarà entrebancs? Fa
seves allà quaranta anys que Escòcia n’és
que a partir membre i creiem que amb 18 mesos
del que n’hi haurà prou per negociar-ne la
m’expliquen” reincorporació.
SALMAN Aquest estiu es commemora la Ba-
RUSHDIE talla de Bannockburn, del 1314, que
va culminar amb una victòria d’Es-
ESCRIPTOR
còcia contra Anglaterra. ¿La histò-
ria entrarà en debat?
No ho crec, el nacionalisme escocès
és poc èpic. Això no treu que tin-
guem una identitat molt marcada,
que mai ningú no ha posat en dubte.
La història que realment comptarà
en aquest referèndum és la dels úl-
tims quinze anys. La descentralitza-
ció i la recuperació del Parlament
escocès de l’any 1999 és clau per en-
tendre on som.
Una recuperació que va arribar
amb polèmica pressupostària en la
construcció del nou Parlament i
una imatge de mala gestió.
Però la gent ja ho ha oblidat. El Par-
tit Nacional Escocès (SNP) és al go-
vern d’Edimburg des del 2007 i, si
els escocesos no haguessin tingut
l’experiència d’un govern naciona-
lista, força popular segons apunten
les enquestes, ara seria més difícil
convèncer els ciutadans. El refe-
rèndum d’independència que fi-
nalment celebrarem al setembre és
fruit d’una evolució natural: la cre-
ació del Parlament escocès va ser el
primer esglaó, l’arribada dels naci-
onalistes al poder el segon i ara
hem de pujar el tercer. És per això
que no entenem la independència
com un trencament radical, sinó
com un pas més en aquest camí cap
a l’autogovern.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
a primavera del 2001 un
L grup de visitants estan
reunits al Despatx Oval
de la Casa Blanca amb la
intenció de preparar el
primer viatge oficial del president
a Europa. George W. Bush comen-
ta eufòric com el moderador de la
seva intervenció en l’última Cime-
ra Iberoamericana li havia dit da-
vant de tothom: “Senyor president,
vostè és l’home més poderós del
planeta”, i Bush, irònic i estarrufat,
afegeix que necessitarà “un cert
temps per adaptar-se a aquest ofi-
ci”. L’escena l’explica l’historiador
Timothy Garton Ash. Mentre algú
obliga Bush a tornar a aterrar els
seus pensaments a Europa (on Az-
nar l’ha convidat a passejar per la
finca toledana de Quintos de Mo-
ra), el president nord-americà pre-
gunta: “¿Volem que la Unió Euro-
pea tingui èxit?” Els dos visitants
britànics se’l miren sorpresos i li
aclareixen que ells sí que ho volen
i que els Estats Units també ho hau-
rien de voler. Amb un somriure
tens, Bush assegura que només era
una provocació. Una provocació,
carregada de veritat. D’una manera
molt concreta d’entendre el nou
paper dels Estats Units al món, so-
bretot entre les files republicanes
que encara han de desplegar la doc-
trina unilateral i neoconservadora
que s’imposarà després de l’11-S.
És en aquesta concepció d’uns
Estats Units convertits en la nova
Roma planetària que comença a fer
carrera diplomàtica Victoria Nu-
land. L’avui secretària d’Estat ad-
junta per Europa de l’administra-
ció del president Barack Obama ha
quedat retratada per la filtració di-
vendres d’una conversa telèfonica
amb l’ambaixador nord-americà a
Kíev en què comenten alleujats
OBSERVATORI D’EUROPA
CARME COLOMINA
“Que es foti la UE”
Victoria Nuland, secretària d’Estat nord-americana adjunta per Europa. GLEB GARANICH / REUTERS
que l’ONU mediarà en el conflicte
ucraïnès. Nuland hi afegeix un
“que es foti la UE” i l’ambaixador
li contesta un “exactament”.
Nuland coneix bé Brussel·les. Hi
va aterrar a principis del 2000 com
anúmerodosdel’ambaixadadelsEs-
tats Units a l’OTAN i, fins al 2003, va
ser una peça clau en els anys més di-
fícils de les relacions transatlànti-
ques, els de la Guerra de l’Afganistan
i la invasió de l’Iraq. Els anys en què
DonaldRumsfeldvadividirlaUEen-
tre la nova i la vella Europa, i la Unió
es va esquinçar entre els que van de-
PERIODISTA
cidirdonarsuportalaguerradeBush
Abisme i els que no.
Washington L’ambivalència de Washington
i Brussel·les amb la UE es va arribar a convertir
gairebé en un menyspreu. Els Estats
encara no Units actuaven i els europeus havi-
han superat la en d’escollir entre el seguidisme o el
incomprensió desafiament. Va ser en aquella èpo-
mútua ca quan el politòleg neoconservador
Robert Kagan (marit de Nuland) va
escriure el seu llibre/teoria sobre
una Europa poruga amb títol de ma-
nual d’autoajuda. Els EUA, amb la
seva preeminència militar i liderat-
ge unilateral, venien de Mart, i l’Eu-
21
internacional
ropa protectora, de Venus. Nuland
torna a Washington com a assesso-
ra del vicepresident Dick Cheney i
quan trepitja de nou el quarter ge-
neral de l’Aliança ja és ambaixadora
del seu país a l’OTAN.
Un atac a l’oposició ucraïnesa
La incomprensió entre Washington
i Brussel·les no s’ha superat. La fil-
tració del menyspreu telefònic de
Victoria Nuland –que tant deu ha-
ver complagut Moscou– ha fet mal
a Brussel·les, encara que només
Berlín hagi protestat en veu alta. Els
ritmes europeus continuen sent
lents. “És relativament fàcil pressi-
onar des de l’altra banda de l’Atlàn-
tic –es lamentava un funcionari eu-
ropeu– però per a polonesos i litu-
ans estem parlant dels seus veïns”.
A Nuland la va trair l’arrogància que
gastava l’administració Bush amb
Europa, tot i que la llista d’ofenses
diplomàtiques sigui massa llarga –i
massa greu si pensem en l’espionat-
ge massiu d’europeus per part de
l’agència de seguretat nord-ameri-
cana– per magnificar una conversa
privada sobre els interessos polítics
de Washington a Ucraïna.
Les paraules de Nuland no “fo-
ten” la UE, sinó els líders de l’oposi-
ció ucraïnesa que desafien el poder
corrupte del president Ianukóvitx.
És per això que el vídeo penjat a You-
Tube l’havien titulat Els titelles de
Maidan, perquè retrata perfecta-
ment com els Estats Units especulen
sobre el seu candidat ideal en un go-
vern remodelat i deixen caure la res-
ta com peces inservibles d’un joc en
un tauler que els queda molt lluny
d’aquella banda de l’Atlàntic. Potser
algú s’hauria de preguntar ara des
del Despatx Oval si de veritat volen
que la revolta per una Ucraïna més
democràtica tingui èxit.
22
economia
La reforma laboral deixa una herència de
256.000 aturats més a l’Estat en dos anys
UGT critica que els contractes indefinits s’han reduït un 6% i els de temps parcial han crescut un 27%
El segon aniversari de la reforma
laboral deixa un balanç d’un aug-
ment de 256.800 aturats i una cai-
guda de l’ocupació de 675.000. Ai-
xò sí, la flexibilitat s’ha multiplicat
i s’ha abaratit l’acomiadament.
T.G.
BARCELONA. Més aturats i menys
ocupats. La reforma laboral com-
pleix demà dos anys: el 10 de febrer
del 2012 el consell de ministres la va
aprovar (va entrar en vigor dos di-
es més tard) en una de les primeres
mesures d’urgència dels primers 50
dies del govern de Mariano Rajoy, ja
amb l’alè de Brussel·les al darrere.
Segons dades de l’Enquesta de Po-
blació Activa (EPA) calculades per
Efe, el nombre d’ocupats en el pri-
mer trimestre del 2012, quan la re-
forma es va començar a aplicar, era
de 17,43 milions. En l’últim trimes-
tre del 2013, la xifra s’havia reduït
fins als 16,7 milions.
Mentrestant, a l’altre extrem, les
persones a l’atur van passar de 5,63
milions a començaments del 2012
a 5,89 milions al tancament de l’any
passat. Això ha suposat que en
aquest període la taxa d’atur hagi
augmentat en un punt i mig, del
24,44% al 26,03% actual.
Amb les dades a la mà, hi ha inter-
pretacions per a tots els gustos. La
ministra d’Ocupació, Fátima Báñez,
ha repetit que la reforma buscava
“trencar amb la rigidesa del mercat
de treball”. La lectura des del govern
sempre ha estat positiva, i com a
exemple les declaracions de la ma-
teixa ministra l’agost passat, quan la
normativa laboral ja portava any i
mig en vigor, sobre que les mesures
laborals endegades havien contri-
buït a evitar la destrucció de més de
225.000 llocs de treball.
Alternatives a l’acomiadament
Els empresaris han valorat d’una
manera especial la flexibilitat que
va introduir la reforma. És a dir, que
una companyia no s’ho pensi tantes
vegades abans de contractar un tre-
ballador. Aquesta flexibilitat és la
que ajudarà a crear ocupació quan el
producte interior brut (PIB) creixi
un 1%, segons ha assegurat en diver-
ses ocasions el ministre d’Econo-
mia, Luis de Guindos. Sempre s’ha-
via considerat que l’economia espa-
nyola no creava llocs de treball si no
repuntava un mínim d’un 2%.
Després de la reforma, i amb la
flexibilitat guanyada, amb la meitat
del creixement, o fins i tot amb un
ritme menor, n’hi hauria d’haver
prou per crear ocupació, segons el
titular d’Economia. Això vol dir que
aquest mateix any podria iniciar-se
una tendència ascendent del mer-
cat de treball. D’aquesta manera, les
empreses amb dificultats econòmi-
ques han aconseguit més flexibilitat
per introduir alternatives a l’acomi-
MERCAT DE TREBALL
CUES SENSE ATURADOR
A més de l’espera per trobar un
nou lloc de treball, la
precarietat augmenta, amb
una reducció dels contractes
indefinits. PERE VIRGILI
adament, com la clàusula de desvin-
culació del conveni col·lectiu o les
inaplicacions del conveni pel que fa
a salaris, jornada, horari, mobilitat
o funcions.
També s’ha abaratit la indemnit-
zació per acomiadament improce-
dent per als contractes indefinits de
45 dies per any treballat a 33 dies,
s’ha facilitat l’acomiadament objec-
tiu amb 20 dies d’indemnització per
causes econòmiques i s’ha eliminat
l’autorització administrativa prèvia
pels expedients de regulació (ERO).
En aquest últim sentit, la normati-
va espanyola va tractar d’imitar la
llei francesa, tot i que al final l’estat
veí ha tornat a introduir una mesu-
ra de control dels ERO similar a la
que hi havia fa anys, segons van ex-
plicar fonts del sector.
Contracte per a emprenedors
Entre altres novetats, la reforma
va introduir el contracte per a em-
prenedors, dirigit a autònoms i pi-
mes de menys de 50 treballadors,
una modalitat bonificada fiscal-
ment i amb un període de prova
d’un any sense indemnització per
acomiadament.
En el capítol de reaccions, el pre-
sident de la CEOE, Joan Rosell, re-
corda que es tracta de la reforma
número 36 des que es va instaurar
l’Estatut dels Treballadors, i adver-
teix que se n’hauran de fer moltes
més per adaptar “la realitat econò-
mica a la legalitat econòmica”. Mal-
grat aquesta crítica, que normal-
Patronal ment s’acaba demanant una reduc-
Joan Rosell ció dels tipus de contractes labo-
rals, el president de la patronal es-
avança que
s’hauran
panyola assegura que no hi ha cap
reforma laboral que creï llocs de
d’aprovar treball l’endemà d’aprovar-se, i de-
moltes més fensa l’actitud del govern espanyol
normatives afirmant que, si en els anys “més
cruents de la crisi, el 2008 i el 2009,
hi hagués hagut normatives com la
Alerta reforma, les empreses no s’haurien
vist obligades a tancar o a acomia-
L’OCDE avisa
que els sous dar treballadors”.
s’hauran Reducció de població activa
de rebaixar Al seu torn, els sindicats es queixen
encara més que la reforma no ha creat ocupació.
en un futur A més, s’ha produït una “reducció
dràstica de la població activa”, re-
marca la secretària confederal
d’ocupació de CCOO, Paloma Ló-
pez. Assegura que només es creen
llocs de treball en precari.
El secretari d’acció sindical
d’UGT, Toni Ferrer, denuncia que
els contractes indefinits s’han redu-
ït un 6% en dos anys i el treball a
temps parcial ha augmentat un
27%. Una altra de les crítiques sin-
dicals més recurrents ha estat la cai-
guda dels sous, que, segons l’obser-
vatori de la Fundació Sagardoy i
Adecco, han patit una davallada del
10% de mitjana. Però l’Organització
per a la Cooperació i el Desenvolu-
pament (OCDE) considera que no
n’hi ha prou i que els salaris encara
han de baixar més.e
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
Exemple
Draka Cables pacta
22 acomiadaments i paga
45 dies per any treballat
La direcció i els sindicats de la
multinacional Draka Cables van
acordar ahir reduir de 30 a 22 el
nombre d’acomiadaments a la fà-
brica de Santa Perpètua de Mogo-
da. La sorpresa ha estat que la in-
demnització pactada ha arribat als
45 dies per any treballat, segons
van explicar a Efe fonts del sindi-
cat USOC. Els representants dels
treballadors i la companyia van
tancar les negociacions divendres,
i després van ratificar el pacte en
majoria a l’assemblea.
En la documentació presentada
en la negociació de l’expedient de
regulació, l’empresa, que pertany
al grup Prysmian, assenyala que la
filial espanyola va perdre 16 mili-
ons d’euros el 2013 i que 0,6 mili-
ons van correspondre a la planta
vallesana. També destaca que la
caiguda de la producció de cables
industrials fa inviable el manteni-
ment de la plantilla, perquè el 2012
va fabricar 11.000 tones de cable i
l’any passat només 9.000 tones. El
nou marc de flexibilitat de dos
anys acordat permetrà posar fi a la
vaga a la planta, que els últims
anys ha patit diversos expedients.
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
ENERGIA
“Per als inversors,
Espanya és al grup
de Grècia i Xipre”
La inseguretat jurídica i la retallada de les
primes allunya els promotors de renovables
Reportatge
XAVIER ALEGRET
BARCELONA
Q
uan el govern espanyol
va aprovar la reforma
elèctrica el juliol del
2013, els inversors s’ho
miraven amb atenció.
Molts bancs internacionals, i també
empreses espanyoles, han invertit
en renovables, i la brusca retallada
de primes, de manera retroactiva,
destruïa el marc normatiu en què
havien invertit i sumia el sector en
la inseguretat jurídica. Aquesta in-
seguretat s’ha intensificat després
de sis mesos sense definir quant co-
braran les plantes de renovables i ha
situat Espanya com un estat desa-
consellable per als inversors. Ara ja
es coneix quant es vol retallar a les
renovables, però la dificultat per
calcular les retribucions i el fet que
el sistema es revisarà cada tres anys
–cosa que fa difícil plantejar-se in-
versions a vint anys vista– no han
allunyat la inseguretat jurídica i sí
els inversors.
“És impossible invertir en reno-
vables a Espanya amb la inseguretat
jurídica que hi ha. Per als fons és al
grup de Grècia i Xipre”, explica una
font pròxima als fons d’inversió in-
ternacionals, que insisteix que
molts d’aquests fons “poden inver-
tir a qualsevol país de l’euro excep-
te a Grècia, Xipre i Espanya”. De fet,
alguns inversors, com les construc-
tores ACS i FCC, que s’havien llan-
çat a les renovables durant el boom
de les primes, ja han desinvertit.
“L’inversor no és gaire sofisticat.
I quan llegeix el Financial Times, que
està parlant molt malament de la re-
forma elèctrica a Espanya, es fa en-
rere”, explica la mateixa font, que
alerta que aquest fre als projectes es
trasllada a altres sectors, sobretot al
d’infraestructures, ja que el perfil de
fons d’inversió és el mateix. A més,
també adverteix que el respecte per-
dut “costarà molts anys de recupe-
rar”, perquè “el diner és molt poruc”.
El problema no és només la re-
forma energètica, sinó la bombolla
creada en l’última dècada, iniciada
pel govern d’Aznar i continuada, i
amplificada, pel de Zapatero. “Teni-
en rendibilitats descomunals, del
15% i més altes. Els fons havien de
ser rucs per no anar-hi!” La causa,
“una política energètica mal disse-
nyada, perquè es va fer una llei sen-
se calcular el que costaria, sense lí-
mit i mirant només a curt termini”,
apunta. Ara el resultat és que “el
sector solar fotovoltaic està tocat de
mort. L’únic inversor que hi pot
anar és oportunista”. La mateixa
font alerta que aquest problema pot
degenerar en una nova crisi finan-
cera: “Poden fer fallida més del 80%
de les empreses de fotovoltaica per-
què no podran fer front al deute, que
acabarà en mans dels bancs. És un
forat de 30.000 a 40.000 milions; és
una altra Bankia! A més, farà baixar
el ràting dels bancs. Què farem? ¿Un
altre rescat?”
La por dels inversors no és un cas
aïllat. La millor mostra és que els in-
versors internacionals que ja havi-
en invertit en renovables estan re-
corrent als tribunals. Firmes com
l’alemanya RREEF Infrastructure
(del Deutsche Bank), la francesa
Antin (sòcia de BNP), la britànica
Eiser Infrastructure Limited, Iso-
lux i fins i tot el fons de pensions de
funcionaris canadencs, que gestio-
na inversions, han portat Espanya
al Ciadi, l’organisme d’arbitratge
del Banc Mundial, davant el que
consideren el trencament de les re-
gles del joc.
Dificultats per a l’eòlica
Aquesta setmana el ministeri d’In-
dústria ha enviat a la Comissió Na-
cional del Mercat i de la Competèn-
cia (CNMC) l’ordre ministerial que
HORT SOLAR PER REDUIR COSTOS
Les pimes i les multinacionals també han aprofitat les energies renovables per reduir
costos energètics. Aquest és el cas dels panells solars que Seat, filial del grup
Volkswagen, ha instal·lat al sostre de la fàbrica ubicada a Martorell. ACN
fixa les retribucions de les renova-
bles, que serà del 7,39% de la in-
versió per a les plantes ja exis-
tents i del 7,5% per a les noves.
En total, el govern espanyol pre-
veu estalviar-se 1.750 milions
d’euros anuals, però la patronal de
“Tenir renovables APPA xifra la retallada
en més de 2.000 milions.
canonades, La gran tisorada la patiran les eò-
gent, liques, amb un 67% de l’ajust, i espe-
productes o cialment els parcs construïts abans
propietat del 2005, un 37% del total, que es
intel·lectual quedaran sense primes i cobraran el
preu del mercat diari. A Catalunya,
no és la clau el sector ingressarà aquest any 100
de l’èxit. milions menys que el 2013, un 36%
L’obertura menys, segons EolicCat. El seu pre-
ho és” sident, Miquel Cabré, explica que hi
haurà plantes, les més antigues, que
JEFF JARVIS aguantaran el cop “perquè ja han
ANALISTA
tornat tot el préstec”, però que “les
que tenen deutes, si se’ls treu la mei-
tat de la retribució, poden tenir di-
ficultats importants”. Cabré té dub-
tes que amb un 7,5% de retribució es
generin inversions, i més tenint en
compte que es revisarà cada tres
anys. “La rendibilitat raonable que
es fixen les multinacionals, i la Unió
Europea, és el 9%”, conclou.e
23
economia
La tisorada
Un cop a la viabilitat
de les plantes
2.000 milions
és la retallada que patiran les
renovables, segons el sector
El ministeri d’Indústria ha xifrat
la retallada de la retribució a les
energies renovables, amb la pèr-
dua de les primes, en 1.750 milions
d’euros, però el sector eleva la xi-
fra i alerta que podria superar els
2.000 milions.
67%
de l’ajust a les renovables a
l’Estat el patirà l’energia eòlica
L’eòlica és la primera font d’ener-
gia elèctrica a Espanya i serà la
més perjudicada de la retallada a
les renovables, ja que és la que més
produeix. El sector calcula que pa-
tirà dos terços de l’ajust. A Catalu-
nya perdrà aquest any 100 milions.
24 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
PUBLICITAT
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
El problema dels mercats emergents
El perill que la Xina s’acosti a una recessió representa una amenaça per als països asiàtics
Opinió
NOURIEL ROUBINI
ECONOMISTA
a tempesta financera que
L va afectar les potències
emergents durant la pri-
mavera de l’any passat,
desprésquelaReservaFe-
deral dels Estats Units decidís posar
fre a la seva política d’estímuls, ame-
naçadetornarambmésforçaencara.
Aquesta vegada, però, les causes del
temporal són diverses: l’actual crisi
a l’Argentina, on les autoritats han
deixat d’intervenir els mercats de di-
vises per evitar la pèrdua de reserves
demonedaestrangera;lesdadeseco-
nòmiques que arriben de la Xina, ca-
davegadamésdèbils,ilaconstantin-
estabilitat política de Turquia, Ucra-
ïna i Tailàndia.
Aquesta tempesta perfecta en
miniatura que va afectar els mercats
emergents aviat es va traslladar,
gràcies a la fòbia dels inversors in-
ternacionals pel risc, als mercats de
valors d’economies més avançades.
Tot i així, el desencadenant més im-
mediat d’aquestes pressions no
s’hauria de confondre amb les cau-
ses més profundes: diversos mer-
cats emergents estan en una situa-
ció molt complicada.
La llista inclou països com l’Índia,
Indonèsia, el Brasil, Turquia i Sud-
àfrica,anomenatselscincfràgilsper-
què tots tenen un dèficit fiscal i de
compte corrent idèntics, unes taxes
decreixementnegatiuiunnivelld’in-
flació per sobre de l’objectiu marcat,
i desprenen certa inseguretat políti-
cadavantlesimminentseleccionsle-
gislativesopresidencialsques’hande
celebrar enguany. Hi ha cinc països
més, força significatius, que també
FINANCES I COMERÇ MUNDIAL
El creixement xinès s’alenteix i és poc probable que es torni a revifar
el preu de les primeres matèries. FALY SONG / REUTERS
són vulnerables: l’Argentina, Vene-
çuela, Ucraïna, Hongria i Tailàndia.
Entotsaquestspaïsos,lainestabilitat
política representa una amenaça, les
polítiques fiscals de la majoria són
més aviat laxes i, en alguns casos,
l’augment del desequilibri exterior i
el risc sobirà és una realitat.
A continuació hi ha els sobrevalo-
rats BRICS, que ara comencen a to-
par amb la realitat. Enguany, tres
d’aquests països (el Brasil, Rússia i
Sud-àfrica) tindran un creixement
inferior al dels Estats Units, amb
una pujada del PIB real (ajustat a la
inflació) de menys del 2,5%, mentre
que el creixement econòmic dels al-
tres dos (la Xina i l’Índia) s’està re-
“Facebook
és un equip
meravellós,
brillant.
És una
tecnologia
que acosta
la gent”
BONO
CANTANT DELS U2 I
ACCIONISTA DE
FACEBOOK
duint ràpidament. Sens dubte, el
Brasil, l’Índia i Sud-àfrica formen
part dels cinc fràgils, alhora que la
disminució de la població a la Xina
i a Rússia afectarà el creixement po-
tencial d’aquests països.
D’altra banda, el país dels BRICS
més gran de tots, la Xina, s’enfronta
a un altre risc derivat del boom de
les inversions (fomentat per un crè-
dit excessiu), els préstecs desmesu-
rats dels governs locals i la creació
d’empreses de propietat pública, a
més de l’aparició d’empreses immo-
biliàries que van perjudicar seriosa-
ment el patrimoni d’actius delesen-
titats bancàries i els anomenats
bancs a l’ombra. En la majoria dels
25
economia
casos, una bombolla econòmica tan
desmesurada acaba esclatant i
abocant el país a un creixement
gairebé estancat, que frega la re-
cessió; és poc probable que l’eco-
nomia xinesa en surti indemne, so-
bretot perquè les reformes, que te-
nencomaobjectiuequilibraridistri-
buirelcreixement,s’implementaran
molt a poc a poc perquè hi ha molts
interessos en contra.
Les causes de les turbulències
De totes maneres, les causes més
profundes de les turbulències que
van afectar l’any passat els mercats
emergents encara no han desapare-
gut. Per començar, el risc que la Xi-
na s’acosti a una economia en reces-
sió pot suposar una greu amenaça
per a l’Àsia emergent i per als expor-
tadors de primeres matèries (les
anomenades commodities) arreu del
món, fins i tot en les economies més
avançades. Alhora, la Reserva Fede-
ral s’ha pres molt seriosament la se-
va decisió de disminuir la compra
d’actius a llarg termini, motiu pel
qual la taxa d’interessos ha crescut.
En conseqüència, el capital pro-
cedent de les economies avançades
ara vola cap a altres països on el di-
ner fàcil ha motivat l’aparició de po-
lítiques fiscals, monetàries i credi-
tícies molt menys estrictes. Un altre
dels motius principals que expli-
quen aquesta inestabilitat actual és
que el supercicle de les primeres
matèries ja s’ha acabat, i no només
perquè el creixement xinès s’estigui
alentint. Tots aquests riscos triga-
ran a desaparèixer. És poc probable
que l’economia xinesa torni a revi-
far i faci augmentar el preu de les
primeres matèries. El fet que diver-
sos països hagin estat incapaços
d’ajustar-se a les polítiques macro-
econòmiques ha provocat, una ve-
gada més, la devaluació de la seva
moneda; això fa créixer el risc d’in-
flació i posa en joc la capacitat dels
governs per finançar-se.e
26
societat
Barcelona:
els perills de tenir
massa hotels
El sector no veu un excés d’oferta i
entén que el turisme seguirà creixent
Reportatge
THAÏS GUTIÉRREZ
BARCELONA
idil·li de la ciutat de
L’ Barcelona amb el tu-
risme continua i ha
provocat un augment
d’hotels important a
la ciutat. Actualment n’hi ha 365, co-
sa que suposa 67.567 places, segons
dades del gremi. D’aquests hotels, la
gran majoria són de tres i quatre es-
trelles, 153 i 116 establiments, res-
pectivament, però la presència de
cinc estrelles i d’establiments de
gran luxe està creixent. I sembla que
la cosa no s’aturarà.
Les previsions del Gremi d’Hotels
de Barcelona per al 2014 són que
s’obrin dotze nous hotels i que se’n
continuïn obrint el 2015 i el 2016. A
més, el sector ha viscut algunes notí-
cies sonades, últimament, com el fet
que la Torre Agbar es convertirà en
un hotel de luxe, més concretament
en el primer que la cadena Hyatt tin-
dràal’Estat,iqueelfonsd’inversióde
les forces armades de Qatar ha com-
prat el Renaissance Barcelona Hotel
al grup Marriott International.
Tot això demostra un interès dels
grups hotelers per Barcelona i un
augment clar de les places. Però da-
vantd’aquestfenomenhihaveusque
qüestionen la necessitat de tenir
tants llits i es pregunten si l’oferta no
deu estar superant la demanda. Els
Establiments
hotelers
a Barcelona
Previsió d’obertura
de nous hotels
a Barcelona el 2014:
12
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: ARA
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
TURISME
principals actors del sector neguen
ques’estiguicreantunabombollaho-
telera,peròalgunsexpertsalertendel
perill que es creï a mitjà termini. “En
un mercat en expansió és lògic que hi
hagiuncreixementdel’oferta,peròel
problema arribaria si aquest creixe-
mentsuperéslademanda”,alertaJo-
sep Francesc Valls, professor d’Esa-
de. “En aquests moments això no
passa, però hauríem de començar a
reflexionar si pot passar més enda-
vant: és el perill”, alerta.
Des del gremi neguen rotunda-
“Internet és
el més gran
experiment
en anarquia
que la
humanitat
ment que s’estigui creant una bom-
bolla. El seu president, Jordi Clos, hagi emprès
qualificaaquestconceptede“bajana- mai”
da” i destaca: “El més important és si ERIC
serem capaços de seguir creixent en SCHMIDT
turisme,fentdeBarcelonaunaciutat EXPRESIDENT DE
atractiva per l’oci, els congressos, les GOOGLE
fires...” El president del gremi recor-
daquefavintanystenien“4,5milions
de pernoctacions” i ara en tenen “15
milions”, cosa que vol dir, segons ell,
que estan “absorbint totes les places
noves”. Tot i això, reconeix que el
creixementhotelers’està“racionalit-
zant” i assegura que en aquests mo-
ments ja està creixent a la meitat del
ritme del 2008.
L’Ajuntament tampoc creu que hi
hagiunexcésd’ofertahotelera.Lase-
gona tinent d’alcalde, Sònia Reca-
sens, assegura que l’oferta de nous
hotelsaBarcelona“nos’estàfentaun
ritme excessiu”. “Mentre Barcelona
continuï sent atractiva per als turis-
tes,continuïatraientcongressosies-
deveniments, i creï noves icones tu-
Modalitat Establiments Places
Hotels de gran luxe 16 5.781
Hotels de 5 estrelles 10 3.412
Hotels de 4 estrelles 153 36.014
Hotels de 3 estrelles 116 16.023
Hotels de 2 estrelles 36 3.949
ACUMULACIÓ HOTELERA
Hotels d’1 estrella 34 2.388 L’Hotel Arts, en primer pla,
i l’Hotel W, al fons. El districte
de Ciutat Vella és el que
Total 365 67.567 concentra més establiments
hotelers. XAVIER BERTRAL
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
rístiques,seguiràsentunllocinteres-
sant i no hi haurà bombolla”.
“Aquest 2013 l’ocupació mitjana
alshotelsdelaciutathaestatdel73%,
tres punts per sobre del que havia es-
tat l’any anterior”. Ho diu Bruno Ha-
lle, directordelaconsultoraespecia-
litzada en turisme Magma Hospita-
lity Consulting. “Això vol dir que
anem millorant i que hi ha més de-
manda que oferta”, assegura. Halle
apuntaqueenaquestsmomentshiha
molts hotels de luxe interessats a en-
trar en el mercat hoteler barceloní,
“i això és molt bo per a la ciutat, per-
què l’ajudarà a posicionar-se com a
destí de qualitat”. “Estem arribant a
posicionar-nos a l’altura de Londres
i París, que és on hauríem d’estar”.
El problema dels preus
Però per arribar a estar a l’altura de
Londres i París hi ha un element
que falla: el preu mitjà de les habita-
cions. El les principals ciutats turís-
tiques europees està molt per sobre
del de Barcelona. “Dues i tres vega-
des per sobre”, matisa Halle.
ABarcelonaelpreumitjàperhabi-
tació és actualment de 109 euros i en
el cas dels hotels de cinc estrelles és
de 204 euros, molt per sota d’altres
ciutats. Per Josep Francesc Valls, és
un tema vinculat a l’augment de
l’oferta hotelera a Barcelona. “El
nombre de places que s’estan creant
nohareduïtl’ocupació,peròsíqueha
causat un fenomen molt negatiu, i és
que el preu mitjà de la ciutat és baix
i no arriba als nivells de grans ciutats
europees”, alerta aquest expert. I és
que, amb tanta oferta, els hotelers
prefereixen mantenir preus per no
perdre la clientela. Per Valls, aquest
és un problema que cal resoldre.
“Barcelona s’està posicionant com la
quartaciutatmésatractivad’Europa,
però amb aquests preus no es rendi-
bilitzen prou les places”, diu. I apun-
ta a una possible solució: “Ens inte-
ressamésapujarpreusd’habitacions
que no pas crear més places a preus
mésbarats”.BrunoHalletambécreu
que els preus són l’assignatura pen-
dent de Barcelona per posar-se al ni-
vell de ciutats com París o Londres.
“Tenim una ciutat amb uns atractius
de primer nivell, en tots els sentits,
desdelaculturafinsalagastronomia,
però ens falta molt per posar-nos al
nivell europeu de preus hotelers”,
destaca Halle.
Xifres
Augment de places i concentració
1.000
Habitacions que han guanyat
els hotels del 2012 al 2013
El nombre de places no ha parat de
créixer en els últims anys. Del
2012 al 2013 es van guanyar 1.000
habitacions, i l’any anterior se
n’havien guanyat 766. Això vol dir
que en aquests moments hi ha
67.567 places d’hotel. La xifra s’ha
disparat en els últims 20 anys. Si
mirem enrere veiem que el 1990,
abans dels Jocs Olímpics, a Barce-
lona hi havia 18.569 places d’hotel.
L’any 2000 ja eren 31.338, cosa
que vol dir que en poc més de deu
anys s’han doblat.
L’Ajuntament apunta que la situ-
ació actual dels preus és conseqüèn-
cia de la crisi. “Tot just estem sortint
d’un moment econòmic molt com-
plicat i els hotelers van preferir pri-
mar l’ocupació i no apujar els
preus”, explica Reacasens. “Jo crec
que el preu mitjà per habitació es
començarà a recuperar a partir
d’ara i el fet que hi hagi inversors es-
trangers interessats en els hotels de
Barcelona demostra que la rendibi-
litat de la ciutat, a escala internaci-
onal, també està millorant”.
Un altre tema fortament lligat
amb aquest problema és l’augment
dels apartaments turístics a la ciu-
tat, sobretot il·legals, que suposen
una forta competència per als ho-
tels. “Nosaltres hem anat omplint
les noves places hoteleres que s’han
creat, però el que ha crescut de ma-
nera important són els apartaments
turístics”, explica Jordi Clos, presi-
dent del gremi. “Quan no estan re-
glats suposen una competència des-
lleial contra la qual no podem com-
petir”. Valls també apunta que en
els últims anys han detectat un crei-
xement de l’interès dels viatgers
pels apartaments turístics, més que
no pas pels hotels, i això també ju-
ga en contra de la desitjada pujada
dels preus. “Els apartaments, al cap
i a la fi, són oferta de llits per dormir
i augmenten molt cada any”.
En el debat sobre l’oferta hotele-
ra de Barcelona hi ha un tema que no
es pot evitar: l’excés d’establiments
aCiutatVella.Elplad’usosdel’Ajun-
tament restringeix la possibilitat
d’obrirnoushotelsalazona–totique
enl’anteriormandatestavaprohibit–
per intentar redistribuir millor per
tota la ciutat l’oferta hotelera. Ara és
el districte de l’Eixample el que està
vivint un boom amb nous hotels pe-
ròhihanoveszonesqueesperencon-
vertir-se en nous pols d’atracció tu-
rística. “Volem promocionar la zona
de les Glòries com a nou punt d’inte-
rèsturístic”,diuRecasens,querecor-
daelpladel’Ajuntamentperdescon-
gestionar el centre, que consisteix a
trobar nous punts d’interès en dis-
trictesonfinsaranoarribavenelstu-
ristes.Ésunaestratègiasemblantala
quevaferParísaprincipisdels80per
evitarlasaturaciódelcentre.Alaciu-
tat francesa van obrir nous hotels a
la zona de La Villette i es va aconse-
guirdesviarpartdelfluxturístic.e
30%
Percentatge d’hotels que
són a Ciutat Vella
Els experts alerten de l’excessiva
concentració d’hotels al centre de
la ciutat i aconsellen redistribuir
les places hoteleres per altres bar-
ris. L’Ajuntament assegura que vol
ajudar a descarregar el centre i per
això ha engegat els plans de turis-
me de districte, per intentar tro-
bar punts atractius en zones de la
ciutat que fins ara no estaven en
els circuits dels visitants. D’aques-
ta manera, apunten, serà més fàcil
promoure l’obertura de nous ho-
tels en aquestes zones.
27
societat
enbreu
■ Mor atropellat un ciclista de 56 anys
a Santa Maria de Palautordera
Un ciclista va morir atropellat ahir a primera hora
del matí a la BV-5301 dins el terme municipal de
Santa Maria de Palautordera. La policia encara
està investigant les causes de l’accident, que va
passar poc abans de les 7 del matí, ja que no se sap
el motiu pel qual el cotxe va atropellar la víctima,
que era un home de 56 anys i veí de Cardedeu.
ACN
■ Centenars de persones protesten
contra la reforma de l’avortament
Centenars de persones van sortir ahir al carrer a
Barcelona, Sabadell i Tarragona per protestar
contra la reforma de la llei de l’avortament que
impulsa el govern del Partit Popular. A les
concentracions es van sentir crits contra el
ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i
demanant el dret a l’avortament lliure i gratuït. A
Madrid va ser on es va viure la manifestació més
multitudinària, amb una participació d’entre
10.000 i 15.000 persones, segons l’organització.
■ Dues víctimes mortals per inhalació
de monòxid de carboni a Peralada
Els Mossos d’Esquadra
van informar ahir de la
mort de dos homes de
64 i 52 anys divendres al
vespre dins el garatge
d’un mas aïllat a
Peralada. Tot apunta que
van morir per inhalar
monòxid de carboni
procedent de la mala
combustió d’un
generador elèctric.
FERRAN FORNÉ
■ El Cuponàs de l’ONCE deixa
onze milions d’euros a la Llagosta
La sort ha caigut a la Llagosta, al Vallès Oriental. El
venedor de l’ONCE Rafael Cordero va vendre des del
seu quiosc el cupó premiat de divendres, que té un
valor de nou milions d’euros. A més, aquest quiosc
també va vendre 77 cupons més premiats amb
30.000 euros cadascun, cosa que suma un total
d’11,3 milions d’euros en premis per a aquest poble.
Aquest és el cupó que reparteix el premi més alt.
L’any 2013 ja va tocar tres cops a Catalunya, a Sant
Celoni, Santa Coloma de Gramenet i Bellvitge.
28
societat
Lleida sota el pes de les cigonyes
La Generalitat actua per evitar que els nius d’aquestes aus provoquin desperfectes en zones urbanes
Reportatge
CRISTIAN SEGURA
LLEIDA
l campanar de l’església
A romànica de Sant Martí,
al centre de la ciutat de
Lleida, hi ha un niu de ci-
gonyes des de fa tres
anys. És migdia i els dos animals fan
els mateixos moviments dins del
niu: en paral·lel segueixen la direc-
ció del vent com si fossin dos penells.
Des de la terrassa d’uns veïns, el tèc-
nic de la Generalitat Damià Sánchez
estudia les aus. Aquest niu, que deu
pesar uns 100 quilos, s’ha establert
just damunt de la creu de pedra del
campanar. Pel risc de fer malbé el
campanar, el niu haurà de ser tras-
lladat aviat, possiblement a un pivot
de metall que instal·laran en un altre
punt de la mateixa església. Cada ve-
gada hi ha més cigonyes a les Terres
de Lleida i, per seguretat, la Gene-
ralitat no vol que s’estableixin més
nius en zones urbanes.
La cigonya arribava tradicional-
ment a casa nostra a la primavera
–l’estació en què explota la vida–
amb un farcell al bec per lliurar-nos
els nens. Gerard Bota, tècnic del
Centre Tècnic Forestal de Catalu-
nya, confirma que aquesta imatge
tan arrelada al nostre imaginari s’ha
acabat, perquè les cigonyes ja són a
Catalunya durant tot l’any. En els
últims deu anys la població s’ha dis-
parat, sobretot la que nia al Segrià i
la Noguera. Una espècie que hauria
de continuar emigrant cap a Anda-
lusia i l’Àfrica, però que ara opta per
les nostres latituds. A Catalunya hi
ha actualment 488 parelles de cigo-
nyes, 365 de les quals són a les Ter-
res de Lleida. El 2012 n’hi havia 341
Troben un altre immigrant mort a la platja de Ceuta
ARA
BARCELONA . El nombre de víctimes
mortals per l’intent massiu d’entrar
a la ciutat autònoma de Ceuta no pa-
ra de créixer. Ahir la Guàrdia Civil
va trobar el cos d’un altre immi-
grant a la platja de Tarajal, a Ceuta.
Els agents van assegurar que els
forts corrents l’havien traslladat
fins allà i van explicar que la víctima
pertanyia al grup de 250 persones
que dijous van intentar entrar en
territori espanyol i que va acabar en
tragèdia quan les autoritats marro-
quines els van interceptar i la majo-
ria es van llançar a l’aigua.
Les autoritats, però, no es posen
d’acord amb les xifres de morts. Di-
vendres la Gendarmeria i la marina
CADA COP MÉS CIGONYES
Dues cigonyes han fet el niu al campanar de l’església de Sant Martí
de Lleida. La presència d’aquestes aus està augmentant. SANTI IGLESIAS
parelles. El 2013 van néixer 630
polls de cigonya a Lleida. Aquestes
dades són espectaculars si es té en
compte que fins fa vint anys la nidi-
ficació era pràcticament testimoni-
al. El 1979, quan va començar el
control com a espècie protegida, a
Lleida només n’hi havia 13 parelles.
Bota destaca que la principal raó
d’aquesta població creixent és que
han après a alimentar-se als aboca-
dors de la regió. “Per a elles és com
un bufet lliure. Quan arriben els ca-
mions, ja les tens preparades envol-
tant els vehicles”. A la tarda, a l’abo-
cador de Montoliu, s’hi poden reunir
un miler d’animals. Xavier Marco,
reial marroquina parlaven de 14 ca-
dàvers –9 van ser trobats dijous i 5
l’endemà– mentre que ahir fonts
marroquines ho van rebaixar a nou
morts, als quals se sumaria l’última
víctima trobada. La Guàrdia Civil,
per la seva banda, parlava ahir de 10
cadàvers recuperats, però ja alerta-
va que aquesta xifra podria créixer.
Crítiques “desmesurades”
L’allau de crítiques que ha provocat
aquesta tragèdia va portar ahir la
Delegació del govern espanyol de
Ceuta a defensar l’actuació de la
Guàrdia Civil. En un comunicat, va
dir que les crítiques són “totalment
injustes i desmesurades” i va la-
mentar que s’hagi criminalitzat la
tasca d’aquest cos. D’altra banda,
MEDI AMBIENT
“Els mitjans
socials són
l’equalitza-
dor defini-
tiu: donen
veu i una
plataforma
a tothom
disposat a
comprome-
tre’s”
AMY JO
MARTIN
ESCRIPTORA
cap de l’àrea de Medi Natural del de-
partament d’Agricultura a Lleida,
destaca que els abocadors d’ara, més
grans i accessibles que abans, són un
focus d’atenció irresistible per a les
aus. Indica que no s’han detectat
efectes negatius pel fet d’alimentar-
se de residus orgànics, i que no no-
més mengen detritus sinó també ra-
tes. Marco confirma que el canvi cli-
màtic també ha tingut una influèn-
cia en el fet que tants individus no
hagin d’emigrar més al sud.
La cigonya ha fet durant segles
parada als pobles perquè cultural-
ment és ben rebuda pels humans.
L’informe de la Generalitat descriu
IMMIGRACIÓ
La tanca fronterera entre el Marroc i Espanya, al
costat de la platja on van morir els immigrants. EFE
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
així la situació actual: “En la majoria
dels casos instal·len els nius per
reproduir-se en edificis, esglési-
es, fumeres, torres elèctriques i
altres llocs, i requereixen forçosa-
ment un mínim d’actuacions per
no trobar-nos amb problemes de
convivència, com ara neteja de cam-
panars, teulades i terrasses d’edifi-
cis on estan ubicats els nius, així com
els seus canvis d’ubicació per temes
de seguretat i/o perquè requereixen
una ubicació més òptima per a
aquesta espècie”.
Trasllat a zones rurals
L’objectiu de la Generalitat és evitar
ques’instal·linnousniusdinsdemu-
nicipis i traslladar-los a arbres de zo-
nes naturals. Només un 30% dels
nius són fora de nuclis urbans i l’ob-
jectiu és forçar que aquesta xifra va-
gi en augment, que les cigonyes
aprenguin a viure a la natura per evi-
tar brutícia i desperfectes en cons-
truccions i en antenes. Les empreses
hi col·laboren: les companyies de te-
lefonia no poden fer reformes d’an-
tenes durant l’època de reproducció
i Endesa ha estat adequant des de fa
quatre anys les torres de la xarxa
elèctrica en punts sensibles perquè
lescigonyesnos’electrocutin,segons
Damià Sánchez.
Un portaveu del bisbat de Lleida
confirma que les cigonyes són un
problema per a l’estructura de molts
temples, tot i que destaca que els co-
loms continuen sent un maldecap
molt més gran. Sánchez informa que
des del 2012 compten amb una par-
tida de 17.000 euros anuals per fer
les actuacions pertinents, que fa l’as-
sociació ecologista Trenca. El 2013
es va actuar en 33 nius. Sánchez diu
que són especialment sensibles els
indrets on s’acumulen més de tres
nius, però la setmana que ve, per
exemple, anirà a Ponts a reduir un
niu, instal·lat a l’església, que fa 1,6
metres d’altura i pot pesar més de
mitja tona.e
l’Associació Unificada de Guàrdies
Civils va negar ahir que s’utilitzes-
sin materials antidisturbis per re-
pel·lir l’entrada d’immigrants que
eren a l’aigua, tal com han dit algu-
nes veus, i va assegurar que només
es van fer servir amb els que inten-
taven saltar la tanca fronterera. En
un comunicat recorden que aques-
ta no és la manera de procedir quan
s’intenta aturar l’arribada d’immi-
grants per via marítima.
A més, l’associació va assegurar
que aquesta tragèdia es podria ha-
ver evitat si s’hagués reforçat aquest
punt fronterer amb més agents
–fins a un mínim d’un centenar– i va
recordar, a més, que feia temps que
alertaven que podia passar una co-
sa com aquesta.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 29
PUBLICITAT
30
societat
Autenticitat El debat entre el president català, Artur Mas, i l’expresident espanyol Felipe González va aconseguir una
audiència remarcable. La conversa va ser raonada i el to civilitzat Veritat Al final hi va haver uns comentaris sobre l’exer-
cici de la política, el servei públic i el negoci privat que ens van oferir un gran moment de veritat
Un moment de veritat pornogràfica
i ha un moment al final
H de la conversa televi-
sada a La Sexta entre
Artur Mas i Felipe
González, justament
al final de tot, abans de tallar l’emis-
sió, un moment confús en què el
presentador, Jordi Évole, fa una
brometa, un comentari irònic que
no s’acaba d’entendre del tot, al-
menys no l’entenc jo i dubto que el
pugui entendre algú més, perquè és
una brometa a mig fer, una frase que
queda penjada, que bascula sobre
un sobreentès. Però encara que no
l’entengui jo i probablement tam-
poc l’entengui la majoria de l’audi-
ència, no passa el mateix amb l’an-
tic president Felipe González, que
l’entén perfectament, ja que el que
comenta Évole sense acabar de pre-
cisar, només deixant-ho anar com
un comentari banal, un impercepti-
ble agulló, aprofitant, per dir-ho ai-
xí, el bon clima que hi ha hagut du-
rant tota l’emissió, olorant, potser,
l’èxit que significa haver aconseguit
que s’asseguessin cara a cara Gon-
zález i Mas, i que hagi estat una con-
versa plàcida, florida, civilitzada,
allunyada de la bronca del to gene-
ral de la política; aprofitant, doncs,
potser, que la cosa ha anat força bé,
Évole proposa més o menys, d’una
manera confusa, que si Artur Mas
deixés la política es podria quedar
amb el càrrec en un consell d’admi-
nistració que Felipe González ha
decidit abandonar. Évole, que nor-
malment és un home directe, un pe-
riodista capaç de preguntar aquelles
CARRETERES SECUNDÀRIES
BRU ROVIRA
Jordi Évole entre Artur Mas i Felipe González, en un moment del
programa Salvados. EFE
coses que ningú s’atreveix a dir
–ningú dels que han sobreviscut en
aquest guirigall de submissió i pro-
paganda en què s’han convertit els
mitjans de comunicació–, Évole, dè-
iem, no fa aquesta vegada una pre-
gunta directa, amb noms i cognoms,
fa només una petita brometa, i la fa
abaixant la mirada. Felipe Gonzá-
lez, però, l’entén perfectament, i per
la cara de circumstàncies que fa Ar-
tur Mas queda clar que també ell ho
ha entès, de manera que Felipe,
alleugerit probablement per la bo-
na imatge que sap que acaba de do-
nar, no eludeix la pregunta a mig fer
d’Évole i vol explicar alguna cosa, i
PERIODISTA
el que diu és que quan va deixar la
presidència tenia cinquanta-i-al-
guns anys i que bé s’havia de gua-
nyar la vida. I és aquí quan, de sob-
te, per fi, es produeix un instant glo-
riós de Veritat, veritat amb majús-
cules, un d’aquells moments màgics
que pot tenir la televisió. No és, pe-
rò, pel que diu González, que no ho
acaba d’explicar bé, ni pel que pre-
gunta Évole, perquè no pregunta el
que sembla lògic preguntar quan
l’altre ensenya pit. Preguntar, per
exemple, si no en té prou amb la
pensió vitalícia que se li paga amb
diners públics, o si hem de conside-
rar exemplar que un antic servidor
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
públic que ha estat situat al lloc més
important del govern trobi rao-
nable el fet de treballar per a em-
preses privatitzades, passar de la
vida pública a la privada, amb un
peu a cada lloc i una mà a totes les
finestretes possibles. No és, doncs,
el que es diu, sinó el que no es diu,
“No es
el petit desconcert, el sobreentès, la
tracta petita confusió enmig de somriures
només de i mitges paraules, heus aquí aquest
consumir moment impagable de Veritat, en
contingut, què, finalment, cau la disfressa, i es
sinó de produeix allò que tan bé ha escrit
Tony Judt sobre la seriositat moral
compartir- en la vida pública. “La seriositat mo-
lo, de fer-lo ral en la vida pública és com la por-
moure i nografia: difícil de definir, però la
afegir-hi identifiques quan la veus”, escriu
la nostra Judt en el llibre El refugi de la me-
mòria, un recull de textos en què,
aportació” entre altres nostàlgies, reivindica
ARIADNA els polítics que en moments de cri-
HUFFINGTON si, en moments de gran necessitat
EDITORA DE ‘THE –com està passant ara mateix–, fan
HUFFINGTON POST’ de l’austeritat un principi insepara-
ble de la convicció segons la qual no
hi pot haver política sense ètica.
“Qui d’entre els nostres líders actu-
als podria dir el mateix o ni tan sols
entendre-ho?”, es pregunta Judt en
recordar els esforços del laborisme
anglès després de la guerra mundi-
al. El problema no és la corrupció.
Per perseguir-la hi ha el Codi Penal.
El problema és la falta de gruix mo-
ral. De projecte al costat dels que pa-
teixen. De visió. Aquest engany difí-
cil de precisar però que, com passa
amb la pornografia, l’identifiques
quan el veus.
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 31
PUBLICITAT
 Mirades
Castells de llum
Fotografia: Cèlia Atset
Els mappings de l’artista audiovisual Franc Aleu que tant èxit han tingut en
les Festes de la Mercè dels últims anys, es poden tornar a veure aquest cap
de setmana coincidint amb les Festes de Santa Eulàlia. La façana de l’Ajun-
tament de Barcelona és l’escenari d’aquest espectacle de llums i música.

ara.cat
09-02-2014

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

34
l’entrevista
RICARDO
LAGOS
President de Xile (2000-2006)
“Fins i tot la Xina
va advertir
Allende que no
anés tan ràpid”
Cop d’estat, dictadura, exili, torna-
da, presidència del país... Quina vi-
da, la seva...
Intensa, molt intensa! Perquè em
vaig criar en un Xile on la democrà-
cia estava donada, escrita, en pedra
sòlida. I aleshores, esclata la dicta-
dura de Pinochet... Jo havia partici-
ANTONI pat en la primera campanya Allende,
BASSAS del 1964, i vam simpatitzar. Em va
demanar que fos el seu ambaixador
a la Unió Soviètica. Però el Senat blo-
quejava la designació i, al final, el cop
d’estat ho va impedir.
¿Com és que, de tots els cops d’es-
tat, el de l’11 de setembre del 1973
a Xile continua tan viu en la memò-
ria a tot arreu?
Hi he pensat molt, en això. Potser
perquè, com li agradava dir a Allen-
de, ell volia anar “per camins que
l’home mai ha transitat”, sense as-
saltar el Palau d’Hivern ni l’èpica
d’un Fidel Castro entrant a l’Hava-
na. I per la força d’ell mateix. Allen-
de era un home que aprofitava inten-
sament la vida. Gaudia amb un bon
vi, li agradava vestir bé. Era conque-
ridor amb les dones. Era la seva de-
bilitat, diguéssim. Però al mateix
temps era d’una tremenda conse-
qüència. Tenia un sentit de la solida-
ritat internacional. I admirava el
Che. El fusell amb què es va suïcidar
era un regal de Fidel. Hi havia una
inscripció a la culata on hi deia algu-
na cosa com ara: “A Salvador Allen-
de, que, per un camí diferent del
meu, intenta fer la revolució també”.
O sigui, era rígid, ideològicament.
Sí. Però aquesta rigidesa no li impe-
dia dir que, donada la tradició de-
mocràtica de Xile, era impossible
arribar al socialisme si no era per la
via democràtica.
I qui va acabar amb ell? ¿La meitat
de Xile que no el volia, o els Estats
Units, que consideraven l’Amèrica
Llatina com el seu pati del darrere?
Primer, context global: Guerra Fre-
da. Ja hi havia la Cuba comunista,
per a disgust dels Estats Units. Pe-
rò l’element central van ser els sec-
tors professionals, que en un deter-
minat moment estaven amb Allen-
de però al final se’ls va guanyar
l’oposició. L’error d’Allende va ser
creure que era possible avançar sen-
se tenir una majoria social i políti-
ca. No n’hi havia prou dient que ha-
via guanyat amb el 40% dels vots. No
sé si puc dir-ho, però Clodomiro Al-
meyda, el seu canceller, va visitar la
Xina, el va rebre Zhou Enlai, hi va te-
nir una llarga conversa, i li dóna una
carta per a Allende, en què li deia:
“Vostè avança massa ràpidament.
No pot tenir simultàniament en
contra l’alta burgesia, els Estats
Units, l’Església catòlica, i suposo
que encara no té en contra els mili-
tars, perquè aleshores què li queda?”
I li diu: “Els xinesos anem més
lents”. A Allende li agradava mostrar
la carta als partits que li donaven su-
port per dir-los que anessin amb
més calma.
Vostè es va haver d’exiliar. El 1978
va poder tornar a Xile. El 1988 té
lloc el referèndum, previst a la
Constitució de Pinochet, que deia
que després de vuit anys la junta
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
Ricardo Lagos
Escobar (Santiago de
Xile, 1938) ha passat
per Barcelona per
presentar el primer
volum de les seves
memòries. Arriba al
plató de l’ARA just de
temps, i enfila les
militar nomenava un candidat per
escales de la redacció vuit anys més. Òbviament, aquest
altre candidat seria Pinochet. Con-
a una inesperada i tra l’opinió d’alguns dels seus core-
ligionaris, vostè convida la gent a
jovenívola velocitat. registrar-se al cens electoral i anar
a votar. Com va anar, allò?
Durant l’entrevista, Ho havíem intentat tot: vagues, pro-
testes... només rebíem bastonades.
els records brollen Pinochet era més fort. Però, quan es
van obrir els registres electorals,
sense parar. Lagos vaig fer un càlcul molt simple: som
vuit milions de xilens que podem vo-
somriu tranquil en tar, Pinochet deu tenir un bon 40%
a favor seu. O sigui, uns 3.200.000
cada moment, com un vots. Si aconseguim que el total
d’inscrits sigui de set milions, com
home conforme amb a mínim, el derrotem. Ho dic ara i
me’n ric, perquè era d’una ingenuï-
el paper que li ha tat... Pensi que la gent em deia: “I tu
creus que comptaran els vots?”
assignat la història.
¿Vostè va parlar alguna vegada amb
Pinochet?
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
Allende ”Li agradava gaudir de la vida. Les dones eren la seva
debilitat” Pinochet ”A Xile vam fer la transició amb ‘Franco’ viu”
Bush ”Li vaig dir que, sense l’ONU, Xile no aniria a la guerra de l’Iraq”
Sí. Perquè Pinochet es va mantenir
com a comandant en cap de l’exèr-
cit durant vuit anys. La Constitució
de Pinochet era això, i el president
no tenia facultats per destituir-lo.
Allà sí que estava tot “atado y bien
atado”. I hi va haver un parell de re-
cepcions en les quals [Patricio] Ay-
lwin em va presentar Pinochet amb
molta gràcia, dient: “Bé, i aquest se-
nyor entenc que no necessita que el
presenti, vostè sap qui és”. I ens do-
nem la mà i em diu: “Un general em
diu que ha estat en contacte amb
vostè –jo era el ministre d’Educa-
ció– i que està satisfet de com avan-
cen les coses” –era pel reconeixe-
ment d’unes acadèmies militars–.
“Efectivament –li dic–. Ho estem
tractant d’una manera molt profes-
sional”. Jo sobretot.
Quan va veure que el jutge Garzón
havia aconseguit retenir-lo a Lon-
dres, va tenir alguna esperança de
poder-lo detenir i jutjar? ¿O més
aviat va pensar que què fan els es-
panyols ficant-se amb Xile quan no
han estat capaços de jutjar el seu
propi dictador o els hereus de la
dictadura espanyola?
A veure, als amics espanyols, que en
tinc molts, i n’admiro molts, sempre
elsdeiaqueemsemblainteressantís-
sim com han fet vostès la transició.
Tots els xilens som doctors en tran-
sició espanyola, però he de dir que
vostèsvanesperarqueFrancomorís.
I és més fàcil fer-ho amb Franco
mort. I nosaltres, en canvi, ho fem
amb Franco viu i de comandant en
cap. El que passa aquí és més senzill:
quan Garzón va retenir Pinochet a
Londres,me’nvaigalegrar.Peròdes-
prés vaig pensar: “Fa vuit anys des
que vam derrotar Pinochet i no som
capaços de jutjar-lo?” Em feia vergo-
nya. Pinochet va tornar a Xile, proce-
Mireu el vídeo
a l’Ara TV
XAVIER BERTRAL
dent de Londres, una setmana abans
que jo assumís la presidència. Al cap
depocsmesoslivantreurelesimmu-
nitatsivancomençarajutjar-lo.Pot-
ser els jutges xilens s’hi van atrevir
gràcies a Garzón. Em preguntaven
Justícia què n’opinava. Com a president, la
“Em feia meva obligació era acatar el que di-
vergonya gués la justícia, i com a president la
meva obligació era que la justícia fos
que no fóssim lliure per decidir sense tenir cap por
capaços del que cal decidir.
de jutjar
Pinochet” ¿Una transició democràtica com
l’espanyola, que no ha comptat
amb tribunals de la veritat i que
no ha jutjat cap servidor del fran-
quisme, és una transició menys
respectable?
Crec que no, perquè també havien
passat més generacions, molts ja no
eren vius. Però a Xile ho vam fer.
Vam obrir una comissió sobre pre-
só política i tortura, encara que fos
35
l’entrevista
obrir una capsa de Pandora. Ara bé,
ho vaig delimitar clarament, i vaig
dir que aquesta comissió era per co-
nèixer la veritat del que va passar.
No per fer justícia, que la fan els tri-
bunals. Si vostè vol que es faci jus-
tícia, vagi davant dels tribunals.
35.000 xilens van declarar davant
la comissió. 29.000 van ser recone-
guts. L’informe sobre presó políti-
ca i tortura és un viatge a l’infern de
Dante Alighieri. Perquè als centres
on es detenia registraven l’especia-
litat de tortura. Vaig decidir que els
arxius estarien tancats durant tren-
ta anys. I va venir una senyora de
cinquanta anys i em va dir que
“trenta anys era poc”. “Senyor, a mi
em van violar reiteradament en
presència dels meus pares. Tenia
catorze anys. Miri’m, jo em consi-
dero jove encara. Però quan tingui
80 anys, no vull que sàpiguen que la
seva àvia va ser violada. Que ho sà-
piguen quan mori”. Fort, eh? I vaig
posar cinquanta anys de secret.
President Lagos, sé que hem d’aca-
bar, però abans deixi’m saltar en el
temps per recordar l’any 2003,
quan Xile és membre del Consell de
Seguretat i vostè rep una trucada de
George Bush, que li demana el vot
per la guerra de l’Iraq. Com va ser,
aquella trucada?
Teniaunarelacióbona,quecontinuo
tenint, amb George Bush. Els termi-
nis corrien, i va arribar un moment
que Bush em diu: “Ricardo, em falta
el vot de Xile per a la majoria”. I jo ja
sabia que no era així, perquè Xile es-
tava d’acord amb Mèxic, el Pakistan
i tres africans (érem els “undecided
six”), i sabia que sense aquests sis no
hi arribaven, però no li podia dir:
“President, vostè no té els vuit vots
necessaris”.Ilivaigdir:“George,per-
dona’m, he parlat amb Hans Blix,
l’inspector, i diu que necessita un
mes més per saber si hi ha o no les fa-
mosesarmesdedestrucciómassiva”.
I Bush com reacciona?
“No puc donar un mes més! Tinc
200.000 soldats i necessito el teu
vot”. Jo dic que no. “És que, en
aquest cas, no vaig al Consell de Se-
guretat”, em diu. “I hi ha una coali-
ció dels que hi estan disposats, i et
vull demanar que hi entris”. I li dic:
“President –va deixar de ser Geor-
ge–, impossible. Xile és un país petit,
i l’estat de dret internacional és molt
important. Qui defineix la guerra i la
pau és el Consell de Seguretat. Dins
el Consell, tot. Fora del Consell, res”.
Silenci. “Mr. President... –vaig dei-
xar de ser Ricardo–, és la seva última
decisió?” “Sí, president, li n’he donat
les raons”. Aleshores em diu: “Li
agraeixo la franquesa”. I li dic: “Mr.
President, és que els amics hem de
ser francs, això és l’amistat”. Fi de la
conversa.
Exactament. President Lagos, mol-
tesgràciesperaquestrepàshistòric.
Gràcies per la invitació.e
36 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
debat
DIRECTOR
CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY
Les represàlies
SUBDIRECTORS
l president dels Estats guanyen les pròpies idees en el marc

E
DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,
JORDI CORTADA Units Woodrow Wilson d’un procés democràtic es castigarà
DIRECTORA D’ART
és ben conegut per la for- un col·lectiu de persones que, majo-
CRISTINA CÓRDOBA mulació que va fer del ritàriament, haurien expressat una
dret a l’autodetermina- voluntat diferent de la que té aquell
EDICIÓ PAPER
ROSA RODON
ció dels pobles. Però la seva aporta- que anuncia represàlies.
EDICIÓ DIGITAL ció al món de la política i de les rela- Són comentaris que, per molt que
SÍLVIA BARROSO cions diplomàtiques va anar molt es repeteixin, no ens haurien de dei-
POLÍTICA FERRAN CASAS més enllà. Va ser qui va introduir el xar indiferents. Ni als catalans ni a
INTERNACIONAL MARC VIDAL, HERIBERT PADROL
CARME COLOMINA principi fonamental que els siste- qualsevol ciutadà espanyol. El pro-
ECONOMIA ÀLEX FONT mes polítics són susceptibles de ser ADVOCAT grésdepènd’aconseguirqueaquestes
SOCIETAT JOAN SERRA moralment avaluats, i que les demo- afirmacions ens cridin cada vegada
CULTURA LAURA SERRA
COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ
cràcies són superiors a qualsevol sis- més l’atenció. “L’estat no té dret a
ESPORTS TONI PADILLA tema que no es regeixi per la volun- lasituació,sinódereaccionsiradesde atribuir-se una moral especial”, deia
tat dels ciutadans expressada demo- les autoritats i els poders espanyols. el president Wilson.
DELEGACIÓ A MADRID
MARIA EUGÈNIA QUETGLAS
cràticament: “La política exterior de Unes reaccions irades que, per defi- Hi ha una altra qüestió que em va
DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES les democràcies és moralment supe- nició, és molt difícil que es produei- sorprendre de l’entrevista al minis-
LAIA FORÈS rior perquè el poble és, en essència, xin i es mantinguin en el temps, amb tre: la suavització de la posició espa-
LLENGUA ALBERT PLA
FOTOGRAFIA FRANCESC MELCION,
amant de la pau”. capacitat d’impacte, en un món tan nyola pel que fa a un possible ingrés
XAVIER BERTRAL Aquesta introducció de categori- interrelacionat com el nostre. d’EscòciaalaUnióEuropea,enelcas
es morals en l’àmbit de la política Un dels últims anuncis de càstigs queelsíalaindependènciaguanyien
EDICIÓ DE PREMSA pretenia superar l’aplicació de l’hafetelministred’AfersEstrangers el referèndum previst per al pròxim
PERIÒDICA ARA, SL
l’equilibri de poders i de la raó d’es- en una entrevista recent al diari an- 18 de setembre. L’argument que es fa
PRESIDENT tat com a principis guia per inspirar glès Financial Times, en què va afir- servir és que, “si el procés ha sigut le-
FERRAN RODÉS les relacions diplomàtiques, i consi- marqueunaCatalunyaindependent gal,lapeticiód’entradapotserconsi-
CONSELLER DELEGAT
SALVADOR GARCIA RUIZ derar la diplomàcia com un reflex de es quedaria en uns “llimbs internaci- derada; si no ho és, aleshores no”. Cal
EDITOR la política interna i de la pròpia èti- onals, com Ossètia del Sud, Abkhàzia reconèixerqueésunargumentcohe-
ANTONI BASSAS ca personal. o Somalilàndia”. Més enllà de les rentambelposicionamentpolíticdel
DIRECTORS DE NEGOCI
ANTONI M. PIQUÉ
LapolíticadelpresidentWilsonva connotacions exòtiques dels països governespanyol.Peròtinclaimpres-
(EXPERIÈNCIA D’USUARI) ser una novetat difícil d’entendre en triats com a exemple, són afirmaci- sió que aquesta suavització de la pos-
ORIOL CANALS el seu moment, especialment a l’Eu- ons que no han de ser considerades tura espanyola pot tenir a veure amb
(SUBSCRIPCIONS, DISTRIBUCIÓ
I PROMOCIONS)
ropa del 1918. I és evident que és un com a normals. Amenaçar de casti- elprogressiuaugmentdelsíalainde-
MARC ERRA plantejamentqueunainfinitatdeve- gar les persones que viuen a Catalu- pendència d’Escòcia en les últimes
(MÀRQUETING I E-COMMERCE) gades no s’ha respectat, però l’apor- nya si el país s’acaba independitzant enquestes (augment de cinc punts
DIRECTORA FINANCERA tació de valor que ha suposat per al com a conseqüència d’un procés de- desdelsetembre,finsal41%).Sifinal-
FOIX VALDÉ
DIRECTOR COMERCIAL benestarcol·lectiud’Europaidemol- mocràtic i pacífic no està bé. No en- mentguanyéselsíiEscòcianofosex-
SERGI GERMÁN tes altres regions del món en les últi- caixa amb el sentit moral que neces- pulsadadelaUEtotielmanteniment
DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ mes dècades és extraordinària. sàriament ha de tenir la política. d’un veto espanyol, es visualitzaria
SERGI RUIZ
DIRECTOR DE TECNOLOGIA
En aquest sentit, he de reconèixer És obvi que tan respectable és es- molt clarament que l’amenaça d’ex-
MARC CAMPRODON quecadacopquesentoqueunaCata- tarafavordelaindependènciadeCa- pulsió de la UE és fictícia i no una op-
lunya independent seria expulsada talunya com en contra. En això no hi ciódefuturambpossibilitatsrealsde
C/ DIPUTACIÓ, 119
08015 BARCELONA. delaUEivetadaatotselsorganismes ha categories morals diferents. Però materialitzar-se. Per evitar aquesta
TELÈFON: 93 202 95 95. internacionals em ve al cap la doctri- elquenoestàbéésanunciarquesino situació,seriaaconsellabledir,abans
ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110 na Wilson. Si fem un repàs dels mo- que guanyés un hipotètic sí, que Es-
CORREU ELECTRÒNIC: info@ara.cat tius del terrible futur econòmic que panya no s’oposaria a una entrada
algunsexpertsilíderspolíticspronos- d’Escòcia a la UE. És el que ha passat
TEXT LEGAL tiquenperaunafuturaCatalunyain- Amenaçar de ‘castigar’ en aquesta entrevista. No conec les
Edicions de premsa periòdica ARA es reserva
tots els drets sobre el contingut del diari dependent,observaremqueaquestes Catalunya si s’independitza motivacions últimes de l’evolució de
ARA, els suplements i qualsevol producte de
venda conjunta, sense que es puguin repro-
hipotètiquessituacionsnegativesse- no encaixa amb el sentit la postura del govern espanyol, però
duir ni transmetre a altres mitjans de comu- rienconseqüènciaderepresàlies.No no es pot descartar que el govern es-
nicació, totalment o parcialment, sense prè-
d’una evolució normal de la situació moral que ha de tenir panyol s’hagi posat la bena abans de
via autorització escrita.
Difusió controlada per l’OJD
econòmicaod’unaanàlisiracionalde la política la ferida.

DIÀLEG

LA CITA
En el passat tu
eres el que tenies; ara ets
el que comparteixes
Godfried Bogaard
EL DIARI D’AHIR
Fe d’errades: L’ARA agraeix als lectors
que ens facin arribar els errors que de-
tectin en el contingut dels articles. Un
cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe
d’errades en aquesta mateixa columna.
Podeu fer-nos arribar les vostres esme-
nes a opinio@ara.cat.
“
Els grans debats de l’actualitat
en mitjans d’aquí i del món
Els objectius climàtics
s’han de basar en fets,
no en ficcions
(EURACTIV)
[...] Les últimes setmanes s’ha par-
lat molt dels riscos que tindria una
política climàtica ambiciosa per a la
indústria pesant de la UE. [...] Els
productes europeus intensius en
energia encara dominen els mercats
exportadors globals, malgrat que les
disparitats entre els preus energè-
tics creixen des del 2008. Per tant,
és aquest avantatge competitiu el
que els legisladors europeus hauri-
en d’estar intentant protegir. Hau-
rien de promoure un paquet ambi-
ciós d’objectius i mesures que per-
metrien a la UE posar en marxa tot
el seu potencial en eficiència ener-
gètica i fer realitat els 500.000 mili-
ons d’euros anuals d’estalvi energè-
tic que podria tenir fins al 2050.
En lloc d’això, sota el fals lema de
la protecció de la competitivitat eu-
ropea, la Comissió Europea ha
anunciat un nou paquet climàtic i
energètic per al 2030 que inclourà
un objectiu d’energies renovables
no vinculant (a nivell d’estats mem-
bres) i que no inclourà objectius en
matèria d’eficiència energètica. Ai-
xò, a la pràctica, faria que les econo-
mies europees seguissin funcio-
nant com sempre. Aquesta falta
d’ambició és una bufetada a la cara
dels representants electes dels ciu-
tadans europeus, els quals, el 9 de
gener, van votar per un triple pa-
quet d’objectius vinculants: 40% de
reducció en els gasos d’efecte hiver-
nacle, 30% d’energies renovables i
40% d’eficiència energètica. El fet
que el paquet proposat per la Co-
missió fos ben rebut per Business
Europe, per Shell i pels que fan lo-
bi contra l’ambició necessària en
aquest camp és un clar indicador
que aquest paquet no passa el test
de la credibilitat climàtica. [...]
Estem assistint a l’últim alè
d’una Comissió agonitzant que ha
perdut el nord. El paquet [...] podria
tenir un fort impacte en la compe-
titivitat i la resistència futures de la
indústria intensiva en energia.
L’esfereïdora falta de coratge i de
visió mostrada per la Comissió
també corre el perill de fer anar en
orris les inversions fetes en empre-
ses que es dediquen al desenvolu-
pament i la producció de tecnologi-
es d’eficiència energètica, essenci-
als per a la bona marxa de la tran-
sició a uns nivells baixos de carbó.
I ens deixa a tots plegats en mans de
la nostra dependència de les impor-
tacions de fòssils [...].
[4 de febrer]
MONICA FRASSONI
PRESIDENTA DE L’ALIANÇA EUROPEA
PER L’ESTALVI ENERGÈTIC
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
l secesionismo
“E amenaza con ex-
tender sobre to-
dos los catalanes
una reputación
rupturista y contraria al constitucio-
nalismo [...]. Y contraria también a la
historia de España. Una reputación
que los catalanes no merecen”. És per
protegir-nos d’aquest terrible perill,
per preservar la vigència del nostre
proverbial “seny” (pronuncieu-ho
seni) que la Fundación para el Análi-
sis y los Estudios Sociales acaba de
publicar un document de 80 pàgines
titulat 20 preguntas con respuesta
sobre la secesión de Cataluña.
L’introdueix un pròleg del secre-
tari general de la Fundació, Javier
Zarzalejos, el mateix que va ser se-
cretari general de la presidència del
govern durant el vuitenni d’Aznar i
autor presumpte de la filtració al di-
ari Abc de la informació relativa al
contacte Carod-ETA del gener del
2004. Val la pena subratllar, en tot
cas, que es tracta d’un text molt més
pensat, endreçat i coherent que el
penós informe Margallo, donat a co-
nèixer íntegrament per l’ARA fa un
parell de setmanes.
Endreçat, però no honest. És sig-
nificatiu que, volent defensar els in-
teressos de “la inmensa mayoría”
dels habitants del Principat, els au-
tors del document només hagin cre-
gut dignes de ser citades com a argu-
ments d’autoritat les paraules de
quatre “insignes catalanes”, tots ells
frontalment antiindependentistes:
el filòsof Félix Ovejero, l’escripto-
ra Laura Freixas, el seu col·lega Ja-
vier Cercas i l’economista Francesc
Granell. Ells quatre deuen saber per
què la FAES de José María Aznar els
considera tan “insignes”...
El text en qüestió conté elements
previsibles i tòpics, com ara la idea
que la unitat d’Espanya era quelcom
predestinat i inexorable des de la
creació del món; o, sobretot, el cul-
te quasi religiós a la Constitució de
✒ Quan es va saber que la infanta pronunciar sobre la cul-
Cristina hauria de fer el que va fer
ahir als jutjats de Palma, el presi-
dent Mariano Rajoy va realitzar,
en una entrevista a Antena 3, un
intent realment lloable de superar
el seu propi nivell de poquedat.
“Estic absolutament convençut de
la innocència de la infanta i estic
absolutament convençut que les
coses li aniran bé”, va declarar Ra-
joy, amb el seu conegut gust per la
redundància. Ara que la declaració
de la filla del rei davant del jutge
Castro ja s’ha produït, és un bon
moment per rebobinar aquestes
paraules.
✒ D’entrada, què volia dir quan
deia que estava “absolutament
convençut de la innocència de la
infanta”? Per què n’estava tan
convençut? Basant-se en quins
motius, o quines proves? ¿És el
president del govern qui s’ha de
La FAES ens vol salvar
1978, alfa i omega de to-
tes les coses bones que
ens han passat des
d’aleshores (la pau, la de-
mocràcia, l’autonomia,
Europa...), engendrada
–sosté la FAES– en un
context idíl·lic, en el qual
no hi havia ni rèmores
del franquisme, ni pres-
sions dels poders fàctics,
ni soroll de sabres.
Això a banda, el docu-
ment que analitzo combina dos in-
gredients fonamentals: la deslegiti-
mació absoluta, sense escletxes, de
la demanda sobiranista, i el conreu MÉS
de la por. Reivindicar el dret a deci-
dir no té cap fonament ni justifica-
ció, perquè la diferència històrica o
cultural entre Catalunya i Espanya
és “remota y supuesta”, havent-hi
com hi ha “una cultura y una lengua
comunes”; perquè el 1976-1977 “las
manifestaciones que se sucedían en
las calles de Barcelona pidiendo li-
bertad no diferían de las que tenían
Que les coses vagin bé
pabilitat o la innocència
d’una persona, ni que
sigui de sang reial, o ha
de ser la justícia qui ho
faci? ¿No és un intent
increïblement barroer
de coartar el poder judi-
cial des del poder exe-
SEBASTIÀ ALZAMORA
cutiu? ¿No és possible
que aquesta casta de de-
claracions (insòlites en
el president o el primer
ministre de qualsevol democràcia
mínimament madura i articulada) És Mariano coses li aniran bé” a Cristina. Què
s’expliquin únicament en un país,
o un estat, on la confusió entre els Rajoy qui
tres poders de la democràcia no
tan sols és constant, sinó que es pronunciar fugi o tecnicisme? Que les coses li
dóna per descomptada? Què hi
pinta, el president d’un estat, opi-
nant per endavant sobre una com-
pareixença que encara no s’ha pro-
duït i sobre una eventual sentèn-
cia que encara no s’ha emès? Com
lugar en Madrid y en el
resto de las ciudades es-
pañolas” (es veu que allà
també reclamaven l’Es-
tatut, el restabliment de
la Generalitat i el retorn
de Tarradellas...); per-
què el 2010, a l’hora de
resoldre sobre el nou Es-
JOAN B. CULLA tatut català, el Tribunal
Constitucional “optó por
HISTORIADOR
minimizar el impacto de
su sentencia”, una sen-
tència al capdavall “benevolente”;
perquè “el presunto maltrato fiscal
CONSULTEU que padecen los ciudadanos catala-
ARTICLES A
www.ara.cat
nes […] no es más que un mito”.
Fins i tot el general Joan Prim és
mobilitzat pòstumament en defen-
sa del compromís català amb Espa-
nya. Llàstima que els Zarzalejos bo-
ys no citin el contundent discurs
parlamentari del novembre de 1851,
aquell en què el militar i polític reu-
senc denunciava “el sistema opresor
que se sigue en Cataluña” i apostro-
fava així els ministres d’Isabel II:
LAMARTARILE
es pot consentir una
intromissió d’aquesta
magnitud?
✒ Però el més greu no va
ser l’absoluta convicció
de Rajoy sobre la situa-
ció judicial de la infanta.
El més greu és la segona
part de la frase, aquesta
torrentada de cinisme i
ESCRIPTOR
menyspreu per la justí-
cia que comporta la ma-
nifestació que, segons Rajoy, “les
vol dir que les coses li vagin bé? Que
tingui advocats prou competents
s’ha de per burlar la llei amb algun subter-
vagin bé vol dir que no la condem-
sobre si la nin? O simplement vol dir que no es
infanta és pugui provar res? ¿Les coses li varen
culpable o anar bé, ahir, a la infanta? ¿Varen
innocent? anar bé per a la Corona? ¿Varen
anar bé per a Espanya? ¿A Espanya,
37
debat
“Los catalanes ¿son o no son españo-
les? ¿Son nuestros colonos, o son nu-
estros esclavos? Sepamos lo que son;
dad el lenitivo o la muerte, pero que
cese la agonía. […] Si no los queréis
como españoles, levantad de allá
vuestros reales, dejadlos, que para
nada os necesitan”.
L’independentisme és, doncs,
“un proyecto ideológico radical y po-
pulista”, un intent de ressuscitar
“los particularismos medievales”, els
plantejaments del qual constituei-
xen “una extravagancia”, “un sar-
casmo”, “una pura simpleza”, un
conjunt de “falsedades, ficciones e
ilegalidades” que no poden condu-
ir sinó a la catàstrofe.
Un cop fixada així la posició dia-
logant, civilitzada i respectuosa
amb l’adversari del think tank del
PP, aleshores ve el discurs de la por.
La pretensió sobiranista és “un em-
peño dañino socialmente, antihis-
tórico, gravemente lesivo económica-
mente para España y para Cataluña,
que también socava la democracia”.
La independència “probablemente
conduciría a Cataluña a un estado de
quiebra”, la posaria fora de la UE, de
l’euro, de l’OTAN, de l’ONU... Hi
hauria deslocalització d’empreses i
bancs, fallides massives, caiguda del
turisme, una baixada del PIB de més
del 20%, un atur gegantí, la fi de les
polítiques de benestar i cohesió, el
col·lapse del sistema de pensions...
“Cataluña sería un territorio empo-
brecido y probablemente inviable”.
Andorra o San Marino ho són, però
Catalunya no...
És comprensible que els benefi-
ciaris de l’estat espanyol tal com
està muntat i funciona avui en de-
fensin la continuïtat amb ungles i
dents. Però haurien de tenir sentit
de la mesura i no caure en aquell
barroquisme tan seu: els pronòs-
tics apocalíptics o els contes de
terror, si resulten excessius, esde-
venen inversemblants i més aviat
fan riure.
que les coses vagin bé significa pre-
sentar-se davant d’un jutge i decla-
rar que una persona no té ni idea
d’on sorgeix la fabulosa fortuna de
la qual ha disfrutat durant els últims
anys? ¿Que les coses vagin bé signi-
fica prendre el jutge i tota la ciuta-
dania per curts de gambals?
✒ Ja que demostra tanta afició per
comentar les actuacions de la justí-
cia com si fossin partits de futbol, li
agrairíem a Mariano Rajoy que con-
testés les preguntes anteriors i ens
aclarís si, al seu il·lustrat parer, les
coses li varen anar ahir bé a donya
Cristina, o no. I, de passada, que ens
digui si, quan es declarava absoluta-
ment convençut de la innocència de
la infanta, ho deia en el mateix sen-
tit que quan afirmava que Jaume
Matas era un model a seguir per a
tots els governants del PP o que
Francisco Camps era l’home més
honrat d’Espanya.
38
debat
El que les màquines no poden fer
ns encaminem cap a una
E època de tecnologia bri-
llant. És impressionant
veure els ordinadors diri-
gir cotxes sense conduc-
tor i superar els humans jugant a es-
cacs o al Jeopardy!, un concurs tele-
visiu de preguntes de cultura gene-
ral. Tal com assenyalen Erik
Brynjolfsson i Andrew McAfee, de
l’Institut Tecnològic de Massachu-
setts, al seu nou llibre, The second
machine age [La segona edat de la
màquina], els ordinadors seran ca-
da vegada més capaços de dur a ter-
me parts importants de tasques emi-
nentment intel·lectuals, com ara se-
leccionar valors borsaris, diagnosti-
car malalties i concedir la llibertat
condicional. A mesura que es vagi
produint aquest procés, certes capa-
citats intel·lectuals perdran valor,
perquè els ordinadors passaran a
ocupar-se de les tasques per a les
quals aquestes capacitats eren útils.
És possible que tenir una memòria
espectacular, o tenir la capacitat de
dur a terme una activitat intel·lectu-
al que impliqui seguir un conjunt de
normes, deixi de valorar-se tant.
¿Però quines seran, llavors, les
habilitats més preuades?
En l’àmbit dels mitjans de comu-
nicació,algunesd’aquesteshabilitats
ja són d’allò més evidents. La tecno-
logia ha afavorit els esprintadors
(persones capaces de reconèixer un
fetinteressantqueacabadeproduir-
se i escriure’n al Twitter) i els mara-
tonians (persones capaces d’escriu-
rearticlesconceptualsextensos),pe-
rò, per contra, ha perjudicat els cor-
redors de mitjana distància (que es
dediquen a redactar resums de 800
paraules sobre la roda de premsa del
dia abans). La tecnologia ha afavorit
els artistes gràfics capaços de visua-
Conte per a nens del petit país que oficialment no existeix
[Segona i última part]
✒Cinquè capítol. Al gran diari cada
cop més petit del país petit que ofi-
cialment no existia els feia por el
que volia la gent, per això es dedi-
caven a parlar, sobretot, de la gente-
ta guapa i glamurosa. Tenien el cor,
els lectors i els diners dividits. Per
què havien de canviar les coses? I si
al final canviaven, Déu no ho vol-
gués, que fos a la manera lampedu-
siana: perquè tot seguís igual. Però
tot això era molt difícil que els lec-
tors ho compressin, i més sense el
director antich. Per això dia sí i dia
també feien com si no passés res. I
qui dia passa portades empeny.
✒Sisè capítol. A les escoles els nens
i nenes havien après el nom del mi-
nistre del gran país veí en decadèn-
cia que els volia adoctrinar en la se-
va llengua, i el deixaven verd i li tre-
ien la pròpia ídem. Però els mestres,
els pares i la consellera no volien
convertir la llengua en una picaba-
ralla, no els feia tanta gràcia, la bro-
meta. Bé, amb una excepció: hi ha-
via dos polítics i quatre gats (vull dir
litzar dades, però ha cas-
tigat els que són incapa-
ços de convertir la infor-
mació escrita en presen-
tacions de vídeo.
Des d’una òptica més
general, sembla que l’era
de les màquines intel·li-
gents afavoreix els que
posseeixen una sèrie de DAVID BROOKS
característiques. En pri-
mer lloc, premia l’entusi-
asme. La quantitat d’in-
formació que tenim a l’abast és pràc-
ticament infinita i el mateix es pot
dir de la quantitat de dades que som
capaços de recopilar gràcies a noves
eines. Sembla que els individus que
se’n surten millor en aquest entorn
són els que tenen una necessitat vo-
raç de trobar explicacions, els que
experimenten un impuls gairebé ob-
sessiu que els empeny a seguir la se-
va curiositat. La seva motivació els
porta a concentrar-se durant llargs
períodes de temps, capbussant-se en
insondables oceans d’informació
per mirar d’entendre’ls.
AlseullibreSmarterthanyouthink
[Més llestes del que us penseu], Cli-
veThompsondescriulesinvestigaci-
ons de Deb Roy i el seu equip, que li
van omplir la casa de dispositius per
enregistrarcadaparaulaquepronun-
ciessinellilasevadonamentreelseu
fillapreniaaparlar.Estractad’uncas
de compromís i d’immersió totals
ambl’objectiud’arribaraentendreel
procésd’aprenentatged’unallengua.
En segon lloc, aquesta nova era
sembla que afavoreix les persones
En aquesta era tecnològica, el que es premia són els trets emocionals:
la necessitat voraç d’entendre, l’entusiasme, la sensibilitat empàtica
cinc pares) que saltaven
d’alegria només de pen-
sar que el país petit que
oficialment no existia,
gràcies al ministre i els
jutges, deixaria també
d’existir una mica real-
ment, és a dir, lingüísti-
cament, com els estava
passant a altres països
germans oficialment
també inexistents. I
mentre els grans es bara-
llaven, al pati de totes les escoles se
seguia jugant a futbol en catanyol, A les escoles ✒Vuitè capítol. Per sortir del forat
un magnífic autogol.
✒ Setè capítol. La crisi havia fet es-
tralls tant al país petit com al gran,
el veí, que tenia la paella dels pres- ministre de o mirar a curt termini i omplir les
supostos pel mànec, ben agafada.
Ara et traspasso uns milionets, pe- que els volia solució clàssica, ràpida i segura) o
rò dóna’m les gràcies i a fer bondat,
li deia tot el dia el ministre altiu al
conseller savi despistat que mai no
arribava a final de mes. Com més altres coses difícil). Així que els seus governants,
l’escanyava, més savi despistat
semblava mentre s’anava repetint:
hem d’existir oficialment, amb Hi-
senda pròpia i tot el parament. I
quefuncionenambhorit-
zons temporals a llarg
termini i les dotades de
disciplina estratègica.
Desprésdejugarunapar-
tida d’escacs freestyle
(disputadaperdosequips
integrats per un humà i
una màquina cadascun),
Garri Kaspàrov va decla-
rar que el seu company
PERIODISTA
mecànic tenia més “agu-
desatàctica”,mentreque
THE ell era millor pel que fa a la “direcció
NEW YORK estratègica”.Perbéqueunordinador
TIMES és capaç de calcular innombrables
opcionsmovimentpermoviment,un
ésser humà pot aportar al joc un cert
sentitgeneraldedirecció.Enunmón
de distraccions electròniques, les
personescapacesdemantenirallarg
terminiladisciplinaafid’aconseguir
unobjectiuconcretidedestriartotel
que no té importància per a la seva
consecució tindran un gran valor.
En tercer lloc, sembla que aques-
ta era premia els arquitectes de pro-
cediments. Les grans lluminàries de
la xarxa no van aportar tant idees in-
novadores com sistemes per mitjà
dels quals els altres podien expres-
sar idees: el Facebook, el Twitter, la
Wikipedia, etc. El que van fer, en de-
finitiva, és dissenyar una arquitec-
tura que permet que s’estableixin
col·laboracions entre xarxes laxes
d’individus solitaris.
TRADUCCIÓ:
Una de les curiositats que té la
IGNASI col·laboració és que els equips més
VANCELLS creatius no són precisament els molt
MORA compactes, sinó els que presenten
com més clar ho tenia,
més altiu es posava el
ministre i més l’esca-
nyava: “I a més ara no et
publicaré les balances
fiscals, apa!” Estaven in-
còmodament instal·lats
en un fabulós diàleg de
sords. Vistos des de fora,
IGNASI ARAGAY els estrangers somreien:
“Estan bojos, aquests
DIRECTOR ADJUNT
espanyols”. Ajudar-los?
Que s’ho facin sols.
els nens negre de la crisi, els habitants del
treien la petit país que oficialment no existia,
llengua al però que sempre s’havia espavilat,
ves quin remei, tenien dues opcions:
les escoles platges de turistes pobres i rics (la
mirar a llarg termini i omplir les ciu-
treure la tats d’estudiants, fàbriques i centres
llengua... i de recerca (la solució ideal, lenta i
davant del popular dubte hamletià
(ser o no ser cutres?), van tenir una
original pensada: van optar per les
dues. Un altre magnífic autogol?
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
uns vincles més laxos, aquells en què
no hi ha uns quants individus domi-
nants;elsque,enunprincipi,perme-
ten als seus integrants pensar per si
solsperdesprésposarencomúelsre-
sultats. Així doncs, el director que si-
guicapaçd’organitzarunaxarxades-
centralitzada que treballi per resol-
dre una incògnita clara, sense deixar
que la xarxa es dissipi o es compacti
en excés, tindrà un valor enorme.
En cinquè lloc, és probable que els
essencialistes adquireixin més im-
portància. Qualsevol criatura és ca-
paçdedir:“Sócungos”iferveureque
ho és. Als ordinadors, però, els costa
captar l’essència del jo (implícit al
“sóc”)il’essènciadegos.Amés,tenen
moltíssimes dificultats per discernir
quines característiques del jo i de gos
cal barrejar perquè algú faci veure
queésungos.Aquestahabilitatésim-
portant perquè la creativitat es pot
descriurecoml’habilitatdedilucidar
quinaésl’essènciadeduescosescom-
pletament diferents per separat i, tot
seguit, conjuminar les dues essènci-
espercrearunacosatotalmentnova.
Als anys 50 la funció dels ordina-
dorslafeialaburocràcia.S’organitza-
vaelstreballadorsensistemestecno-
cràticsperquèduguessinatermetas-
ques uniformitzades de processa-
ment de la informació. Però ara la
seva funció la fan els ordinadors. En
aquest context, la nostra funció no
consisteixacomportar-nosdemane-
ra desapassionada, despersonalitza-
daoneutral.Alcontrari,elqueespre-
mia són precisament els trets emo-
cionals: la necessitat voraç d’enten-
dre, l’entusiasme per la feina, la
capacitat de captar l’essència de les
coses, la sensibilitat empàtica que
permetdetectarquècridaràl’atenció
i quedarà gravat a la ment dels altres.
Cal que posem el cor a la feina.
✒Novè capítol. I, parlant de gols, al
club més gran del país petit que ofi-
cialment no existeix els números no
quadraven i l’equip, fins aleshores
imbatible, començava a punxar. De
cop un dia el president que no sabia
parlar va decidir plegar. Ningú no el
trobaria a faltar. Més que un club,
allò s’havia convertit en una olla
d’egos i de milions mal gestionats,
tant al vestidor com a la directiva. De
mirall i exemple dels valors en l’es-
port, s’havia convertit en valor a la
baixa: ja no provocava ni por reve-
rencial als rivals, ni passió al públic,
ni admiració al món. Ves per on.
✒Desè i últim capítol. Però mentre
el club més gran vivia una dolça de-
cadència, el país petit bullia d’impa-
ciència. Quan podrem votar la inde-
pendència? Mentre el conseller
portaveu feia de les seves, el presi-
dent ho tenia clar: el 9-N, i ja està. I
al gran país veí li responien, amena-
çadorament, que s’havia begut l’en-
teniment. O sigui que vet aquí un
gos i vet aquí un gat, i aquest conte,
de moment, no té un final ni bo ni
dolent.
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
La tragèdia de Ceuta
Finalment sembla que són 13 els morts en
l’intent d’entrada de centenars d’immi-
grants subsaharians reprimits per la
Guàrdia Civil a la frontera de Ceuta. No
podem quedar impassibles davant
d’aquest fet, cal recordar que els immi-
grants no són delinqüents i cal denunciar-
ne els culpables.
Enprimerlloc,l’actuaciódesproporcio-
nada de les forces de l’ordre, del ministeri
de l’Interior i dels altres estats europeus.
També en són culpables els polítics
que fan servir la immigració de manera
demagògica: els de “primer els de casa”,
els que criminalitzen determinats col·lec-
tius... I els de casa nostra que ens diuen
que la immigració posa en perill els nos-
tres costums i les nostres tradicions.
Són culpables les persones que emeten
opinions del tipus: “Aquí no hi cabem
tots”, “Tenen preferència en els serveis
socials”, “Roben”... I també som culpables
tots els que quan sentim aquestes opini-
ons no som prou bel·ligerants amb els co-
mentaris racistes i xenòfobs.
Culpablesiestúpidspernoentendreque
cap barrera aturarà els que vénen fugint de
la gana i la falta de futur i d’esperança.
JAUME ROVIRA
BARCELONA
El conflicte lingüístic real
El conflicte lingüístic no pot ser de cap
manera entre valencià i català, sinó entre
valencià i castellà, l’idioma dominant que
pressiona contra la normalització de la
llengua pròpia. Aquesta és la política lin-
güística del PP, una política desfavorable,
evidentment, a la normalització del va-
lencià. Es tracta d’estigmatitzar la llen-
gua amb la finalitat de reduir la valora-
ció i el prestigi que tenen del valencià tant
els parlants com els aprenents o futurs
aprenents: ningú no mostra interès en un
idioma si pensa que no serveix o que li pot
ocasionar problemes. Un altre objectiu
d’aquesta política és inculcar pautes lin-
güístiques desfavorables a la normalitza-
ció: el mite del bilingüisme, la diglòssia,
els prejudicis, etc.
En oposició a tot això naix una contra-
planificació lingüística, la de la societat ci-
vil, la d’entitats com Escola Valenciana,
Acció Cultural del País Valencià i El Tem-
pird’Elx,ladelsvalencianoparlants,ende-
finitiva. Com deia aquell, “una llengua no
es perd perquè no l’aprenguen els que no
la saben, sinó perquè deixen de parlar-la
els que la coneixen”. Per això, abandonem
el debat absurd valencià-català i treba-
llem tots junts per recuperar l’ús social i
elprestigidelvalenciàparlant-loambnor-
malitat cada dia i mantenint la lleialtat a la
nostra llengua, sense canviar al castellà in-
necessàriament. Així, ens adonarem, tam-
bé,quesommoltsmésvalencianoparlants
dels que creiem.
FERRAN CAMPOS I CLIMENT
MONTSERRAT
Carta al Sr. Trias
M’agradaria convidar-lo a vostè i a la res-
ta de membres del consistori a fer una
passejada pels carrers de Sants i de Creu
Coberta, i així podran comprovar com la
major part dels elements del mobiliari
urbà –fanals, semàfors, papereres, se-
Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:
@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat
Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat
CARTES I MISSATGES
Educació retallada: per què callem?
a cirurgia de retallades inces-
L sants a l’educació pública es-
tà creant un cos de professors
de secundària que, tot i treballar
igual que la resta de companys, co-
bren molt menys i viuen en un es-
tat d’incertesa. Són els substituts.
D’una banda, cobren un 15% menys
de sou, ja que, segons el departa-
ment d’Ensenyament, se’ls han re-
duït les hores de feina. Però això és
una fal·làcia, perquè fan les matei-
xes hores lectives i de guàrdies que
els altres professors. En el meu cas
se m’han reduït hores destinades a
reunions (però en benefici dels
alumnes assisteixo a totes) i hores
MONTSERRAT BONAVENTURA I IVARS
VILABERTRAN
Quin futur ens espera?
abem amb tots els detalls l’ori-
S entació i l’esforç que la Gene-
ralitat està fent per aconse-
guir la independència de Catalu-
nya. Els mitjans de comunicació
n’estan informant àmpliament. Pe-
rò als ciutadans catalans ens falta
saber el plantejament que s’ha con-
cebut per al futur, per millorar l’es-
tat actual de la població.
De tant en tant, des de diversos
àmbits se’ns dóna notícia de nous
impostos i estratègies per aconse-
guir uns quants milions que fan
falta per a l’assistència social. Pe-
rò els que en aquests moments es-
tan sense feina, els que no tenen
MONTSERRAT GUARDIOLA ROVIRA
GIRONA
nyals de trànsit, marquesines, cabines i,
fins i tot, arbres– estan forrats d’anuncis
i de propaganda diversa.
M’imagino que aquests fets deuen con-
travenir les normes de l’Ajuntament de
Barcelona relatives a l’ús de l’espai públic.
¿No creuen que s’ofereix una imatge la-
mentabledelaciutat?¿Pensenqueaquests
elements públics han d’estar destinats a
aquests usos i als interessos particulars?
¿No defensen, juntament amb molts al-
tres ciutadans, que la nostra ciutat es me-
reix un millor tracte i una millor imatge?
Quedo a l’espera de rebre la seva resposta.
LLUÍS BARBA I ENCARNACIÓN
BARCELONA
Sobre Tatiana Sisquella
Recordo i recordaré Tatiana Sisquella per
La tribu, pels seus articles a l’ARA i per les
seves aparicions a TV3. Les llàgrimes que
m’han caigut aquest matí sentint la Terri-
bas han estat massa llargues, i totes les co-
sesquem’hanpassatpelcaphanestatmas-
sa curtes. Vull compensar les dues coses.
Diuen que lluitar té la seva recompensa.
Doncs no sempre és cert. En aquests mo-
ments no puc ser cerebral, ho sento. La
recordarem sempre i, els que més direc-
de preparació de classes a casa. Atès
que el nombre d’alumnes no m’ha
disminuït, la feina és la mateixa que
la dels altres professors. D’altra
banda, hi ha un grup de substituts
que, malgrat que treballen des del
setembre a la mateixa plaça, en les
darreres vacances de Nadal els han
enviat a l’atur amb l’excusa d’un
canvi de fet causant de la baixa. Ai-
xò sí, el dia 8 de gener es van rein-
corporar al mateix lloc de treball.
La degradació progressiva de
l’ensenyament públic és una res-
ponsabilitat de tots. Ens hi juguem
el futur. Quan es coneixerà com
cal? Per què tothom calla?
prou recursos per mantenir-se,
desitgen més concreció.
Fa pocs dies el cardenal arque-
bisbe de Barcelona, Lluís Martínez
Sistach, lamentava que no es fes
cas de la proposta que ha presentat
als dirigents. Consistiria, diu, en
un gran pacte social entre partits
polítics, patronal, sindicats i enti-
tats cíviques per lluitar contra
l’atur.
Cal pensar que per al referèn-
dum projectat hi ha molts indeci-
sos que esperen saber com serà el
futur de Catalunya.
Per sort, la societat catalana
s’està movent i aporta solucions.
tament la vau estimar, espero i us desit-
jo que mireu d’acostumar-vos a viure
sense ella tot i que serà molt difícil. Rebeu
el meu més sincer condol.
Ella va ser la capitana d’una gran tribu
on hi som tots. I ens hi volia a tots.
MIQUEL-ÀNGEL TABERNER
BARCELONA
‘Brofegada’
Acabo de trobar aquesta magnífica parau-
la a l’esperadíssim Diccionari normatiu
valencià (consultable a la web de l’Acadè-
mia Valenciana de la Llengua). En canvi,
no està incorporada al DIEC2. ¿Però no
valdria la pena sumar-hi aquest i tots els
altres mots que aporten els acadèmics va-
lencians? Crec que seria un gest senzill i
clar a favor de la unitat de la llengua.
JORDI DE NADAL
BARCELONA
Les cartes enviades pels lectors han de tenir
un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el
dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer
constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,
número de carnet d’identitat
i un telèfon de contacte.
Les cartes no es respondran.
39
debat
Em vaig
perdre per
trobar-te
QUIM MORALES
GUIONISTA
vui m’és impossible es-
A criure res que no sigui
pensant en tu, Tati. No
t’enfadis, no em posaré
melindrós ni sentimen-
tal. Sé que t’emprenyaries. Només
vull explicar-te una altra aventura
que m’has fet viure, una d’aquelles
petites històries que tots t’hem ex-
plicat. Dijous te’n vas anar i diven-
dres va ser un dia espantós. Te’n fas
el càrrec, oi? De fet, la culpa és te-
va per fer-te estimar d’aquesta ma-
nera. Caçant converses a la redac-
ció vaig sentir que estaries al Tana-
tori de Collserola i el cor em va dir
que et vingués a veure. Encara que
fos en el pitjor moment, volia ser a
prop teu i transmetre afecte a
aquesta família tan encantadora
que tens –ves, si no, d’on hauria sor-
tit algú com tu.
Després del programa vaig agafar
el cotxe i cap a Collserola. Però com
ja saps, Tati, sóc bastant burro i
quan sento “Collserola” penso “Coi!
Allà on hi ha la torre de telecomuni-
cacions!” I resulta que el Tanatori és
a més de 20 quilòmetres de la torre
Tati, com que n’estàs tipa,
no et diré que ets especial.
Et diré que sempre has
tingut el do de fer que els
altres ens hi sentim
de les antenes. No ho sabia ni tenia
la intenció de preguntar-ho fins
que, després de dues hores de rellot-
ge –t’ho ben juro– recorrent Vallvi-
drera i rodalia, em vaig rendir a
l’evidència. Empassant-me l’orgull
viril autosuficient, vaig demanar
ajuda per venir a veure’t.
Seguint indicacions fins a un
tram final de carretera amb xiprers,
vaig arribar al tanatori. Però no hi
eres. No hi havia vetlla. Així doncs,
mitja volta i cap a casa. I saps què?
Després d’aquella odissea automo-
bilística, quan m’asseia al cotxe,
derrotat i capcot, et vaig trobar, Ta-
ti. Anava tan atabalat que no m’ha-
via adonat que m’acompanyaves tot
el viatge. A cada revolt tu hi eres.
Més de dues hores en cotxe recor-
dant-te i revivint-te. Converses, ne-
guits, rialles, feina, trucades sense
presses, festes perquè sí... Com que
n’estàs tipa, no et diré que ets espe-
cial. Et diré que tens el do de fer que
els altres ens hi sentim. Així enten-
dràs, Tati, que per molt perduts que
estiguem ara, mai podrem agrair-te
prou la sort d’haver-te trobat.
40
El cos humà
no està fet
per viure molt
temps a l’espai
La NASA i dues empreses privades preparen viatges
de llarga durada a Mart. Són urgents els estudis
sobre els efectes en la salut de la falta de gravetat
✖ KENNETH CHANG ✖ THE NEW YORK TIMES
l cos d’un ésser humà es-
E tà format per aigua en un
60% i, quan està suspès a
l’espai, en caiguda lliure,
els fluids corporals ten-
a
deixen a ascendir, i s’acumulen al
cap i al pit. Com a conseqüència
d’això, les cames s’atrofien, la cara
s’infla i la pressió intracranial aug-
menta. “Et sents el cap embotor-
nat”, comenta Mark E. Kelly, un as-
tronauta de la NASA jubilat que ha-
via participat en quatre missions del
transbordador espacial. “Et sents
com si estiguessis penjat cap per
avall uns quants minuts”.
L’evolució no ha preparat el cos
humà per viure a l’espai i els canvis
que aquest entorn estrany provoca
al cos són d’una gran complexitat i
no tenen fàcil solució. Alguns pro-
blemes, com ara la fragilitat òssia,
sembla que estan superats. D’altres
Ciència
s’han pogut identificar, com ara les
dificultats dels astronautes per
menjar i dormir prou. La NASA es-
tà treballant per entendre’ls millor
i poder-hi posar remei.
El principal escull que cal supe-
rar és la radiació. Sense la protec-
ció que proporcionen els camps
magnètics de la Terra i la seva at-
mosfera, els astronautes estan ex-
posats a nivells de radiació conside-
rablement més elevats que els del
nostre planeta, cosa que incremen-
ta la probabilitat de tenir càncer.
Missions de llarga estada
Els científics del Centre Espacial
Lyndon B. Johnson de Houston –la
base d’operacions del programa de
vols espacials tripulats de la NASA–
hauran de trobar respostes abans
dels anys 30 d’aquest segle, quan es
preveu que l’agència enviï astronau-
tes a Mart. La missió es prolongarà,
segons les previsions, durant uns
dos anys i mig, gairebé sis vegades el
que dura un torn de servei normal
a l’Estació Espacial Internacional
actualment.
Ara com ara, l’estada més llarga
d’un ésser humà fora de la Terra
són els 438 dies que va passar Vale-
ri Poliakov a l’estació espacial rus-
sa Mir entre el 1994 i 1995. A més,
hi ha dues organitzacions privades,
Inspiration Mars i Mars One, que
han anunciat vols interplanetaris
tripulats per a abans del llança-
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
01
ment del de la NASA. Totes dues
organitzacions asseguren que no
han tingut cap problema a trobar
persones disposades a emprendre
el viatge, malgrat els riscos cone-
guts i desconeguts.
La NASA també ha anunciat fa
poc que l’Estació Espacial Interna-
cional seguirà operativa fins a al-
menys el 2024, en part per desenvo-
lupar-hi més recerca mèdica.
Experiments mèdics
Sovint els científics de la NASA
parlen d’incògnites desconegudes,
en al·lusió a problemes que ni tan
sols saben que existeixen. El pro-
blema del globus ocular, per exem-
ple, els va agafar desprevinguts el
2009. Durant la seva estada de sis
mesos a l’Estació Espacial Interna-
cional, Michael R. Barratt, un as-
tronauta de la NASA que també és 02
metge, va notar que tenia proble-
mes per veure-hi de prop. Un altre
membre de la tripulació, integrada
per sis astronautes, Robert B.
Thirsk, que també és metge, va te-
nir la mateixa sensació. Es van fer
proves oftalmològiques mútua-
ment i van trobar que tenien hiper-
metropia. També van detectar sig-
nes d’inflamació al nervi òptic i ta-
ques a la retina. La possibilitat que
la hipermetropia sigui només un
símptoma d’alteraci-
ons més greus en la sa-
lut dels astronautes INESPERAT
suscita preocupació. El 2009 la NASA va
“Quines conseqüències detectar un efecte Fa deu anys, als científics de la
té a llarg termini?”, inesperat de la falta NASA els preocupava que els as-
s’interroga Barratt. de gravetat: tronautes tornessin a la Terra amb
El 2015 la NASA mo- deforma el globus els ossos més fràgils: perdien entre
nitorarà la salut d’un ocular, inflama el un 1% i un 2% de densitat òssia al
altre astronauta, Scott nervi òptic i provoca mes. A l’espai, el cos no necessita
Kelly, que passarà un taques a la retina. sostenir el seu pes, de manera que
any a l’Estació Espaci- respon a les condicions de l’entorn
al. John B. Charles, cap desmantellant el teixit ossi a un
de l’Oficina Científica Internacio- ritme molt més accelerat que a la
nal del Programa de Recerca Hu- Terra. La NASA va recórrer a medi-
mana de la NASA, està preparant caments contra l’osteoporosi i va
els experiments mèdics per detec- introduir algunes millores que
tar si hi ha diferències entre una consisteixen, per exemple, a fer
estada de sis mesos i una de dotze. que els astronautes s’exercitin lli-
Hi ha la possibilitat que el cos gats a una cinta de córrer. Els cien-
s’aclimati a la falta de gravetat des- tífics de la NASA van informar que,
prés d’uns quants mesos i que els gràcies a aquestes mesures, els as-
canvis en la visió i els ossos s’esta- tronautes tornen amb la mateixa
bilitzin. Els metges també compa- densitat òssia amb què havien
raran la salut de Scott Kelly amb la marxat. La qüestió és saber com
de Mark Kelly, el seu germà bessó. afecta la formació i la destrucció de
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 41
araciència

ÀNGEL JANÉ
CANDIDAT DE LA MISSIÓ MARS ONE

“Marxaria a viure
a Mart perquè crec
que és un gran pas
per a la humanitat”
✖ MÒNICA L. FERRADO

És un dels candidats a formar part s’aixeca cada dia sense enfonsar-se

de la primera colònia humana a
Mart, que promou el projecte Mars
One. Àngel Jané, de 38 anys i veí del
Clot, ha passat la primera fase de se-
lecció. S’hi van presentar 207.000
persones i ell és un dels 1.058 esco-
llits. Al final del procés en quedaran
40, que viatjaran al Planeta Vermell
a partir del 2024. L’Àngel ja ha pas-
sat les revisions mèdiques i espera
l’entrevista personal per passar a
una nova fase. Treballava en una
empresa d’energies renovables. Ara
està a l’atur, tot i que tot l’enrenou
del projecte el té molt ocupat.
¿Ets conscients dels riscos per a la
salut que comporta?
Algú ha de ser el primer, tot i que sóc
conscient que hi ha molts riscos, pe-
rò el projecte està molt avalat per la
NASA, per científics coneguts, per
premis Nobel...
Però els científics mateixos reco-
neixen que encara no se sap prou
03 04 com afecten els viatges de llarga
durada.
Cal tenir un punt de vista més filan-
tròpic. Jo marxaria perquè crec que
és el projecte més gran de la huma-
nitat i hi aniria per representar-la.
Crec que és un gran pas per a la hu-
manitat, una manera de demostrar
que tots units podem fer grans co-
ses. Viuria experiències que mai
ningú ha viscut.
per tirar endavant la seva família.
Tens vocació d’aventurer?
De petit sempre havia volgut ser pi-
lot i volar. Vaig intentar entrar a
l’exèrcit, però no em van agafar per
miopia. Ara m’he operat. Sóc molt
aficionat a l’astronomia i vaig veure
que el projecte Mars One era molt
seriós.
Tens clar que és per sempre?
En una primera fase veuran com
funciona tot durant 10 anys. Cal de-
mostrar que les condicions de vida
poden ser bones i que en aquestes
condicions els humans ens podem
reproduir. Si tot va bé, aleshores hi
haurà colònies permanents.
Què deixaràs a la Terra?
Tinc una criatura de quatre anys. I
la trobaria a faltar molt, esclar. Ens
comunicaríem cada dia.
I què et diu?
“Papa, quan sigui gran et vindré a
veure perquè no estiguis tan sol”,
em va dir un dia. Té clar que quan si-
gui més gran viatjar a Mart serà tan
fàcil com avui anar a algun altre pa-
ís. A més, procuro inculcar-li que cal
seguir sempre els teus somnis. I ai-
xò és un somni.
Què faràs abans de marxar?
Casar-me amb la meva parella.

Ets valent... Què t’enduràs?

teixit ossi a un ritme accelerat. “No
sabem si, en tornar, l’os és tan re-
sistent com abans de marxar”, diu
el nutricionista de la NASA Scott
Smith, que també es va adonar que
els astronautes que havien patit
canvis en la visió tenien nivells més
elevats d’homocisteïna, un amino-
àcid indicador de malalties cardio-
vasculars. Això suggereix que l’ab-
sència de gravetat activa processos
bioquímics.
Radiacions i efectes psicològics
Pel que fa a la radiació, totes les ope-
racions de la NASA es dissenyen
d’acord amb la següent restricció: el
risc que els astronautes desenvolu-
pin càncer al llarg de la seva vida no
pot augmentar més de tres punts
percentuals. Tot i això, aquest no
deixa de ser un llindar arbitrari. Se-
No, és qüestió de principis. I no pen- Coses que em recordin d’on sóc: una
so en les coses dolentes perquè em petxina de la platja i una foto de la
fa molta il·lusió. Per mi valent és qui meva filla.e
CRISTINA CALDERER
gons els científics, la radiació podria 01. 02. I 03.
afectar també altres òrgans, entre ATERRATGE
els quals hi ha el cor, el sistema ner- El 2012, al
viós i el digestiu. Kazakhstan,
Tanmateix, el doctor Gary E. Be- rebuda dels
ven, psiquiatre de la NASA, està in- astronautes
teressat en els canvis que es puguin després de sis
produir durant els sis mesos se- mesos a
güents. “Investigarem si hi ha cap l’Estació
canvi significatiu de l’estat d’ànim, Espacial
el son, la irritabilitat o la cognició”, Internacional.
explica Beven. 04. ULLS
El doctor Charles assegura que, Ressonància
ateses les despeses desorbitades magnètica
que suposa organitzar una missió d’un ull
d’aquesta mena, és essencial que els d’astronauta.
astronautes arribin al Planeta Ver- NASA
mell en un estat de salut òptim per
ser productius. “El meu objectiu
–comenta– és que hi hagi un progra-
ma que enviï astronautes a Mart
sense que hi arribin coixos”.e
42 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
araciència

SABIES QUE... CIÈNCIA DE CADA DIA

LA UE DESTINA 7.800 MILIONS L’INVENTOR DEL KARAOKE NO EL VA PATENTAR
A IMPULSAR PROJECTES CIENTÍFICS
El japonès Daisuke Inoue podria ser un un amplificador, un micròfon, uns repro-
Els científics ja estan preparant els seus projectes dels homes més rics del món. Però no ho ductors de cassets, llibrets amb les lle-
per presentar-se als primers ajuts que la Unió Eu- és. El 1971 va inventar el karaoke, tres de les cançons i una ranura per-
ropea ha obert dins el nou programa marc Horizon però mai el va arribar a paten- què els aficionats al cant po-
2020. Per a aquest 2014 es compta amb un pressu- tar. Inoue és músic i va idear guessin introduir monedes
post de 7.800 milions d’euros, explica Josefina En- la màquina quan algú li va per fer funcionar l’enginy.
fedaque, portaveu de la direcció general de Recer- demanar si podia interpre- Inoue en va vendre més de
ca a Brussel·les. En total, el programa està dotat tar i enregistrar diverses 25.000, però el negoci se
amb 80.000 euros d’aquí al 2020. En aquesta no- cançons interpretant melo- n’hi va anar de les mans
va etapa s’han simplificat els tràmits per demanar dies que fessin més fàcil po- quan van aparèixer els CD i
els ajuts, explica Enfedaque. A més, es demana als der-ne cantar la lletra. Així va altres fabricants van millorar
científics l’accés obert als resultats que obtinguin. ser com va sorgir la Juke 8, amb l’invent.

Un hotel d’abelles per

a pol·linitzadors solitaris
El Jardí Botànic de Barcelona condiciona una estructura pensada
per augmentar el nombre i la varietat d’insectes pol·linitzadors
✖ MÒNICA L. FERRADO

om és la vida d’un insec- vidre que amaguen una caixa al cos- des, depèn de la feina que fan en re-

C te solitari, sense sostre,

sense flors per pol·linit-
zar i envoltat d’enemics,
armats amb insectici-
des? Molt tràgica; de ben segur que
no sobreviurà. A les àrees urbanes (i
també a les rurals) els humans hem
modificat l’entorn de tal manera
que l’ecosistema urbà els resulta ab-
solutament hostil, sense espais on
criar i amb tòxics. La seva absència
té un preu. Sense ells, fonamentals
per a la reproducció de les plantes,
la natura se’n ressent. Al Jardí Bo-
tànic de Barcelona, del Museu de
Ciències Naturals de la ciutat, cons-
cients del problema, s’hi ha ins-
tal·lat un hotel per a abelles i vespes
solitàries on també tenen cabuda al-
tres pol·linitzadors. “Volem inte-
grar-les al medi, atreure la fauna sil-
vestre i propiciar la seva millora:
aquí ja tenen la caseta feta”, expli-
ca David Bertran, cap de col·lecci-
ons del Jardí Botànic de Barcelona.
“No totes les abelles són socials; al
contrari, la gran majoria són solità-
ries”, afegeix Bertran.
Allotjament per a tothom
Els hostes de l’hotel –ideat a partir
d’una proposta de la iniciativa euro-
pea Urban Bees Project, finança-
da a través del programa Life
de la UE– poden triar entre
nou allotjaments diferents
on fer el niu: forats de dife-
rents mides i en diferents
medis, com el mig tronc
de la teulada –el que ha
tingut més èxit, amb un
cent per cent d’ocupació
des que l’hotel va co-
mençar a funcionar
l’any passat–. També hi
ha allotjaments als troncs
de fusta de roure, i les ca-
nyes grans i petites i els
daus de fusta els segueixen,
de més a menys, en el rànquing
de preferències. No els ha agra-
dat, en canvi, la planta feta amb to-
va de fang, ni els totxos ni els tubs de
tat esquerre. “Recollim dades per
millorar-ho; ara sabem que la tova
d’argila era massa compacta i que
els tubs de vidre tampoc els anaven
bé perquè necessiten superfícies
més rugoses”, explica Bertran.
Contribució a la biodiversitat
A la península Ibèrica hi ha més de
1.000 espècies d’abelles i més de
700 de vespes. Si pensem en les abe-
lles, ens imaginem un rusc amb una
colònia formada per una reina i
moltes obreres, però en realitat la
majoria són solitàries. En les espè-
cies solitàries cada femella constru-
eix el seu niu i alimenta les seves cri-
es. Fa de reina i d’obrera alhora. La
diferència principal entre les abe-
lles i les vespes és que aquestes úl-
times aprovisionen els nius amb ali-
ment d’origen animal (insectes i
aranyes), mentre que les abelles ho
fan amb aliment d’origen vegetal: el
pol·len i el nèctar que recullen.
Aquests insectes pol·linitzadors
proporcionen importants serveis
ecològics. La fructificació de moltes
plantes, tant silvestres com conrea-
collir el pol·len i el nèctar. D’altra
banda, les vespes, en alimentar-se
d’altres insectes, ajuden a mantenir
l’equilibri de l’ecosistema i a evitar
les plagues.
Dades d’ocupació
Encara és aviat per valorar amb xi-
fres com s’ha beneficiat el jardí
d’aquest hotel, però Bertran aporta
algunes reflexions: “Hem detectat
que l’han habitat una gran varietat
de pol·linitzadors, i això és impor-
tant per augmentar la biodiversitat,
ja que la pol·linització del jardí no
pot dependre d’una o dues espècies”.
Al jardí, d’unes vuit hectàrees, hi
ha unes 1.700 espècies de plantes de
climes pròxims al Mediterrani re-
partides segons les àrees geogràfi-
ques d’on són pròpies: la conca Me-
diterrània, Austràlia, Califòrnia,
Sud-àfrica i Xile. “Necessitem vari-
etat de pol·linitzadors perquè la
morfologia de cada insecte és dife-
rent, n’hi ha de més grans i de més
petits, i cal que n’hi hagi de diferents
perquè alguns treballen amb unes
flors i uns altres amb unes altres”,
explica Bertran. El seu cicle de vida
també varia: hi ha insectes que vi-
uen tot l’any, d’altres només a l’es-
tiu i d’altres a l’hivern. “Tenim mol-
tes plantes, i floreixen en mo-
ments diferents. Per tant, ne-
cessitem que hi hagi
pol·linitzadors tot l’any”, ex-
plica Bertran.
Hi ha pol·linitzadors que
amb prou feines viuen uns
mesos. N’hi ha d’altres,
com alguns borinots, que
viuen anys i que hivernen.
De fet, dins de l’hotel hi ha
alguns espècimens passant
l’hivern. A la primavera, pe-
rò, és quan hi ha més activi-
tat. En arribar el bon temps,
els visitants del Jardí Botànic
podran observar una gran quan-
titat d’abelles que entren al niu car-
regades de pol·len a la part inferior
de l’abdomen. També les vespes,
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 43
araciència

L’OBSERVATORI CIENCIA.ARA.CAT
Il·lustrar la ciència El biòleg Daniel Closa, al blog Centpeus, estableix
CONCURSPERAPROFESSIONALSIESTUDIANTS. un interessant paral·lelisme entre filologia i física.
L’Associació Catalana de Comunicació Científica con- “La filologia i la física quàntica són dos camps del co-
voca la segona edició del premi Il·lustraciència, que té neixement, en principi molt allunyats, que compar-
com a objectiu divulgar la importància de la il·lustra- teixen una curiosa característica. Aparentment,
ció científica. Han de ser creacions originals, individu- tothom pot opinar, pontificar i afirmar qualsevol co-
als o en equip. Es farà una exposició col·lectiva i un ca- sa sobre aquestes especialitats sense necessitat
tàleg amb les 40 millors obres. A més, s’atorgaran di- de tenir gaires coneixements sobre la matèria. De
ferents premis: el premi Il·lustraciència i el premi del fet, els que amb més contundència en parlen de-
públic, amb 300 euros cadascun, i el premi Formació mostren no saber-ne ni un borrall, però per a
peralacategoriad’estudiants,ambestadesenpràcti- aquests individus això sembla que és irrellevant”,
ques al Laboratori d’Il·lustració Científica del departa- afirma Closa.
mentdebiologiadelaUniversitatd’Aveiro.Mésdetalls Podeu llegir tota l’entrada completa a:
a http://illustraciencia.cat/. http://ciencia.ara.cat/centpeus/

que transporten erugues, aranyes o L’Amazònia PA CIÈNCIA, LA NOSTRA

pugons, entre d’altres. Quan la cel·la
ja té prou menjar, tant les unes com
les altres ponen els ous i en constru-
eixen una altra. Tapen el niu amb
materials com fang, fulles o resina.
Genètica de les abelles socials
Les abelles més conegudes i estudi-
ades, però, son les abelles socials,
productores de mel i, per tant, amb
un interès comercial. Els últims
anys les poblacions han disminuït
radicalment per culpa de virus o
pesticides o per les dues coses alho-
ra. Durant molt de temps els cien-
tífics s’han preguntat com és possi-
ble que un animaló tan petit sigui
capaç d’organitzar-se en una es-
tructura social tan complexa. L’any
2006 es va seqüenciar el genoma
complet de l’Apis mellifer. Des
d’aleshores aquesta informació ge-
nètica ha estat utilitzada per enten-
dre la seva estructura social. El cer-
vell de les abelles només té una neu-
rona per cada 100.000 de nostres.
No obstant això, és capaç de formar
part d’una estructura tan comple-
xa com eficaç. Més enllà de la divisió
del treball, hi ha moltes diferènci-
es entre obreres i reines. La reina
pot viure durant uns dos anys i pon-
dre fins a 2.000 ous al dia. La seva
longevitat es deu a una mutació en
un gen, el gen FOX.
Unaobreraviudeuvegadesmenys
i no té descendència. Malgrat la seva
curta vida, la contribució que fa a la
comunitatésmoltgran.Sapidentifi-
car les flors per l’olor, el color i la for-
ma. Quan es va desxifrar el seu geno-
ma es va veure que entre els 10.000
gensqueelformenn’hihaderespon-
sablesd’aquestaagudesa.Amés,exe-
cutenunadansa molt precisa per co-
municar-se. En la seva feina, s’orga-
nitzen per departa-
ments: unes busquen el
IMPRESCINDIBLES menjar, d’altres el por-
L’hotel afavoreix ten, d’altres tenen cura
la diversitat de les larves i d’altres es
d’insectes dediquen a tasques de
pol·linitzadors i, per manteniment del rusc. I,
tant, contribueix per no cremar-se, es van
a la pol·linització de canviant les tasques.
les 1.700 espècies Un altre estudi recent
de plantes. CÈLIA ATSET de les universitats de
Wayne i de Michigan, als
Estats Units, ha permès detectar un
gen clau, el gen Ubx, responsable del
desenvolupament de les potes i les
ales, que determina la diferència
que separa les abelles reines de les
obreres. Influeix, doncs, en la capa-
citat que tenen per transportar a la
tíbia les cistelles amb les quals re-
col·lecten el pol·len.e
podria accelerar
l’escalfament
del planeta
✖ ARA
i continuen les variacions
S climàtiques extremes, com
les fortes pluges i l’aug-
ment de la temperatura,
l’anomenat pulmó del pla-
neta, l’Amazònia, podria augmentar
les seves emissions de diòxid de car-
boni a l’atmosfera, un fet que accele-
raria els efectes del canvi climàtic. Si
això passa, l’Amazones deixarà de
refredar l’atmosfera i es convertirà
en una font de diòxid de carboni
(CO2) que contribuirà al canvi cli-
màtic i a les precipitacions, segons
indica un estudi publicat a la revista
Nature aquesta setmana.
Un equip internacional de cientí-
fics, liderat per Luciana Gatti, de
l’Institut d’Investigacions Energèti-
ques i Nuclears de São Paulo, al Bra-
sil, ha analitzat la quantitat de carbo-
ni emesa a l’atmosfera des de la con-
ca de l’Amazones el 2010, un any ex-
tremadament sec, i el 2011, en què el
volum de precipitacions va superar
l’habitual.Elsresultatsindiquenque
en l’any de sequera el que fins ara ha
estat considerat com el pulmó del
planetavaalliberarquantitats“subs-
tancials” de diòxid de carboni a l’at-
mosfera, mentre que en l’any humit
va alliberar i va absorbir la mateixa
quantitat. El 2011 el balanç de CO2 a
la conca de l’Amazones es va mante-
nirneutral,perònovaaconseguirre-
duir la quantitat d’aquest gas conta-
minant a l’atmosfera ni fomentar-ne
el refredament.
Impacte negatiu
“Si aquesta tendència continua, la
regió es convertirà en una font de
diòxid de carboni per a l’atmosfe-
ra que accelerarà l’escalfament glo-
bal”, assenyala John Miller, de
l’Institut Cooperatiu d’Investiga-
ció en Ciències Ambientals de la
Universitat de Colorado (EUA).
Les condicions de sequera del
2010 van provocar, d’una banda,
que la selva amazònica no creixés
i que, en reduir-se el procés de fo-
tosíntesi –en què les plantes trans-
formen el diòxid de carboni (CO2)
en oxigen–, la vegetació absorbís
menys carboni, i, de l’altra, que
augmentessin els incendis i
l’emissió de CO2.e
Disfressa científica
per triomfar al Carnaval
o és bo deixar el destí en mans de la
N improvisació. Fóra bo començar a
pensar en la disfressa de Carnaval,
sobretot si volem donar una lliçó d’origi-
nalitat als disfressats de Justin Bieber.
Us convidem a provar aquest any la dis-
fressa científica. Hi ha personatges clàs-
sics com Einstein, Marie Curie, Newton i
potser aquest any, fins i tot, sereu recone-
guts si us disfresseu de Peter Higgs.
En una altra línia, podeu encabir-vos
dins una capsa de cartró i ser el gat de
Schrödinger (per jugar amb el concepte
d’estar viu i mort a la vegada, us recoma-
nem no fer cap
mena de forat a
Idees la capsa).
Podeu disfressar-vos També us po-
de gat de deu fer la típica
Schrödinger dins una disfressa de mo-
lècula. Triem la
capsa de cartró m o l è c u l a
d’amoníac
(NH3): ens pintem al front el símbol del
nitrogen (N) i a les mans H, d’hidrogen;
l’hidrogen que us falta us permetrà dir al-
guna cosa de l’estil: “Guapo, em falta un
hidrogen, vols formar un enllaç cova-
lent?” Això no té preu.
Podeu també fer-vos una disfressa de
forat negre: busqueu un hula-hoop que
representi l’horitzó del forat: si algú el
toca, el feu entrar a dins i que no en pu-
gui sortir en tota la festa. Sí, pot incomo-
dar una mica la gent, però tot sigui per la
ciència. Nosaltres, el més probable és
que ens disfressem de neutrins. Així,
quan ens preguntin per què no érem a la
festa, direm que sí, que hi vam anar, pe-
rò vam passar de llarg.
DANIEL ARBÓS I MÀRIUS BELLES
BIÒLEG I FÍSIC
44
ESTILS
Una casa peculiar:
“Visc en un vaixell”
Al voltant de 150 persones a Barcelona resideixen
en velers, on es pot viure per uns 240 euros al mes
BERTA VILANOVA
BARCELONA
es veles esteses es mouen al
L ritmedelvent,ifanavançar
la nau a través d’un cel ver-
mellós i un horitzó de tons
pastels. Els vaixells són una
gran icona del romanticisme. Són la
màximaexpressiódel’esperitaventu-
rer, el desig últim dels més intrèpids,
dels sedegosos de llibertat i de viatge.
Ara bé, algunes vegades també te-
nenunasegonafunció:ladecasa.Ésel
cas del Ferran, un noi de 30 anys que
desdefadosanysimigtambéfaservir
elseuvelerperviure-hi,primeralPort
VellidesprésalPortOlímpic,aBarce-
lona.“Jovoliaunvelerperviatjarper-
què un dia el meu avi em va regalar un
llibre d’un home que havia fet la vol-
ta al món amb un vaixell, Hasta don-
de me lleve el viento, d’Eduardo Re-
jduch. Em va encantar i vaig pensar
que jo volia fer el mateix”, explica el
Ferran,iafegeix:“Deseguidavaigveu-
re, però, que era tan car que l’única
manera de poder comprar-me’n un
era que també el fes servir de casa”.
El Ferran no és l’únic que ha optat
per aquest estil de vida a Barcelona.
Segons Joan Guitart, un dels vicepre-
sidents de l’Associació Catalana de
Ports Esportius i Turístics i director
delPortOlímpic,alaciutathihaapro-
ximadament 150 persones que viuen
envaixells.“Abanslamajoriavivienal
Port Vell, però ara com que l’estan re-
modelant es concentren sobretot al
PortOlímpicialFòrum”,explicaGui-
tart.Lesraonsperlesqualsesdecideix
anar a viure en un vaixell són molt va-
riades,igualqueelsperfils:desdegent
jovequeoptaperunamaneraalterna-
tiva de viure, fins a gent més gran que
busca tranquil·litat, passant per sol-
ters o fins i tot alguna família amb
nens. “Hi ha sobretot gent espanyola
però també molts estrangers amants
del mar que vénen al Mediterrani
atrets pel bon temps”, diu Guitart.
Aquest és el cas del Tony i la Del,
una parella de Gal·les que des de fa
quatre anys aprofiten que estan jubi-
latsperviatjarenvaixell.Sovint,però,
els viatges duren mesos i això ha pro-
vocat que gran part de l’any acabin vi-
vint a la seva embarcació. “Ens agra-
da molt el Mediterrani, fa molt bon
temps i s’hi pot navegar durant tot
l’any, no com a Gal·les, on fa molt
fred”,comentalaDel.Totiqueopinen
que viatjar i viure en un vaixell no és
gaire còmode perquè és un espai pe-
tit i és difícil mantenir-lo net, assegu-
ren que val la pena perquè es gaudeix
moltdelmar.“Viatgesamblatevaprò-
pia casa, tens nevera, fogons i gairebé
totelquenecessites.Nohemdeferles
maletesisurtmoltacompteeconòmi-
cament”, subratlla el Tony. El que te-
nen en comú els habitants d’aquests
03
Andrés Gallardo presenta la
seva primera col·lecció de bolsos
El dissenyador de joies Andrés Gallardo
ha volgut fer un pas més amb la seva firma,
que dirigeix juntament amb la seva sòcia
Marina Casal, i ha presentat la seva prime-
ra col·lecció de bolsos, segons Vogue. Les
peces segueixen la característica idiosin-
cràsia del dissenyador, optant aquesta ve-
barris flotants és l’esperit aventurer i
la fascinació pel viatge: sempre que
poden surten a navegar.
Mariners per naturalesa
ElFerrann’ésunexemple.Treballaal
PortVellfentdemariner,ajudaaatra-
car els vaixells quan arriben i a fer-los
salparquanse’nvan.Ileshoreslliures
les dedica a arreglar el seu vaixell.
“M’agrada molt el bricolatge que im-
plicaviurealveler.Peramiéscomuna
forma de meditació, però, a més, el fet
de poder arreglar-ho jo mateix m’ha
permèspoder-hiviure.Constantment
s’handeferreparacionsalsvaixellsisi
has de pagar perquè te les facin et surt
caríssim”, afirma el Ferran.
L’Oscar, un noi francès de 26 anys,
és un cas similar. Fa tres anys que viu
al seu veler i dos que resideix al Port
Olímpic, on treballa arreglant vaixells
que es lloguen per viatjar. Es va com-
prar el veler a la Bretanya però a cau-
sadelmaltempsquefeiaallàvaviatjar
finsalMediterrani.“Vaigdecidircom-
prar-me un vaixell per la llibertat que
comporta,ipelfetdepoderviatjaramb
la meva pròpia casa”, explica l’Oscar,
quepaga240eurosalmesperquètéun
veler petit, d’uns 8 metres d’eslora. La
llum, l’aigua i un mínim d’electricitat
està inclòs en el preu.
Una opció econòmica
JoanGuitartcreuquehihamoltagent
que opta per viure en un vaixell preci-
sament perquè a vegades pot resultar
unaalternativaméseconòmicaqueno
viure en una casa o en un pis. “Al co-
mençament de la crisi va augmentar
moltlademandad’amarradors.Vaha-
ver-hi molta gent que va decidir anar
aviureenunvaixell.Algunscasoseren
gentqueteniencasaiembarcacióivan
haver de triar”, diu.
Ara, des de ja fa un temps, també
s’ha posat de moda que particulars i
empreses, per treure benefici del seu
vaixell,ellloguin.Sovintésnomésper
uns dies i per viatjar però a vegades
també perquè s’hi visqui. “El proble-
mad’aixòésquesovintlagentqueels
llogaperviure-hinoutilitzaelvaixell
per navegar i per això no estan obli-
gatsapassarelscontrolsdeseguretat,
i el vaixell es va deteriorant. A més
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
gada per siluetes inusuals per als accesso-
ris com un quadrat o un cercle. Les dife-
rents figures es combinen amb el rosa pas-
tel i amb un acabat tipus caixa. Des del
2010, Gallardo s’inspira en els elements
tradicionals de la flora i la fauna per cre-
ar les diferents col·leccions de joies.
VIVINT AL PORT
01. L’Oscar viu al seu veler des
de fa tres anys. 02. La seva
adreça és l’amarrador 2317.
03. Unes 150 persones viuen en
vaixells a Barcelona. CARLA OSET
normalment no tenen gaires conei-
xements sobre embarcacions i
pot ser perillós si s’espatlla algu-
nacosa–diuGuitart–.Quanveiem
algunanuncienquèposaqueesllo-
gaapartamentflotantintentemevi-
tar-ho,peròavegadesésmoltdifícil”.
“L’inconve-
Un estil de vida poc comú
nient més “Quandicqueviscenunvelerlareac-
obvi de les ció més comuna és la de «Quina pas-
xarxes sada!»–comental’Oscar–.Iavegades
socials és ho és, per exemple a la primavera,
que són unes quan et despertes i pots sortir a es-
morzaraforaalcostatdelmar,oelfet
distraccions de poder veure el cel, que en un pis
agressives” només el pots veure des d’una fines-
BILL tra”. Però l’Oscar considera que so-
KELLER vint el fet de viure en un vaixell està
EXDIRECTOR DEL
idealitzat.
‘NEW YORK TIMES’
“Molts vaixells com el meu no te-
nendutxaihasdeferservirlesdelport
i no és gaire agradable quan plou. A
més l’espai és reduït i a vegades resul-
ta incòmode. A l’estiu fa molta calor i
a l’hivern molt fred”.
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 45
estils

El sexe a l’època romana, Louis Vuitton s’estrena

al Museu de Granollers
El Museu de Granollers acull l’exposició El se-
xe a l’època romana, que dóna a conèixer l’uni-
vers sexual de l’antiga Roma mitjançant pe-
ces originals de diversos museus, reproducci-
ons de pintures i textos d’autors llatins. Du-
rant la setmana que ve s’hi duran a terme
diverses conferències sobre el tema.
amb els anells de boda
Louis Vuitton, fundada l’any 1854, encara té
terreny per explorar i s’estrena en el món de
les aliances matrimonials per a aquesta pri-
mavera-estiu 2014. Les flors de l’estampat
Monogram cobren vida en anells únics en or
blanc i diamants i tot tipus de solitaris en di-
ferents daurats i d’inspiració parisenca.

01 Viureenunvaixellencaranoésgai-
re comú i sovint la gent que opta per
aquest estil de vida a vegades està en Navegants
Navegantsqueque
situacions curioses. “L’altre dia vaig escriuen
escriuenllibres
llibres
anaraobrir-meuncompteenunaen-
titat bancària i em van preguntar Potser
Potserés ésel
el mar que els elshahainspi-
inspi-
l’adreçapostal,iquanvaigdir«embar- rat,
rat,però
però el el fet és que
que molts
moltsdels dels
cador3,amarrador2317»l’homeesva navegants
navegantsque quehan hanviatjat
viatjat i viscut
i vis-
quedar una mica sorprès. No sé si mai en
cutvaixells,
en vaixellsdesprésdesprés
han escrit
han es- lli-
m’arribarà alguna carta”, comenta bres
crit explicant
llibres explicant
les seves lesaventu-
seves
l’Oscar. Com que no és una pràctica res.
aventures.
Aquests són alguns exemple
gaire normalitzada, encara no hi ha d’aquests mariners que s’han
lleis que diguin si es pot viure en un ●Lin i Larry
convertit en escriptors.
Pardey Es tracta
vaixell o no i de quina manera. de llibres
Una molt útils
parella que pels
desprésque vul-de
El port tampoc està pensat perquè guin cultivar
construir el elseu
seupropi
esperit aven-
vaixell
hi visqui gent. “No és l’esperit del port turer.
van estar 11 anys fent la volta al
ni el seu objectiu. Per això l’aigua i ●món
Lin iambLarryun Pardey
veler sense motor.
l’electricitat són comunes”, explica Hanparella,
Una escrit diversos
que després llibres, al-
de cons-
Joan Guitart, que considera que ara gunsel
truir mésseutècnics amb consells
propi vaixell, van es-
mateixl’Estattémoltesmancancesen per11navegar
tar anys donanti d’altres en què
la volta ex-
al món
aquestsector,perònodescartaqueen pliquen
amb les seves
un veler aventures,
sense motor. Han
un futur es pugui adaptar a les noves com Navegando
escrit en Serafín
diversos llibres, i El
alguns
circumstàncies. Tot i així l’Oscar opi- navegante
més tècnicscapaz.
amb consells per na-
na que el port està bé pel que fa als ser- ●Eduardo
vegar Rejduch
i d’altres on expliquen les
veis: “Està molt net, ben vigilat i molt de la aventures,
seves Mancha com Navegando
poques vegades hi ha problemes. És VaSerafín
en anar aoviure al seu vaixell
El navegante capaz.
com si visqués en un poble”. ●amb 28 anys
Eduardo i després
Rejduch de més
de la Mancha
de 20
Va anar anys de viure
a viure al aseubord fent
vaixell
Viatjar en vaixell voltes
amb 28 pel
anysmón va publicar
i després de més el de
“Abans de sortir a viatjar has de tenir seuanys
20 primer llibreai el
de viure mésdonant
bord cone-
en compte certes coses –diu l’Oscar–. gut, Hasta
voltes pel món donde me lleve el seu
va publicar vi-
Com a capità no et pots relaxar mai i ento, enllibre
primer què explica
i el mésmoltes
conegut, de
has de mentalitzar-te que dormiràs les seves
Hacia peripècies.
dónde me lleve el viento,
02 poc. Jo poso el pilot automàtic i un ●Bernard
on explica imoltes
Françoise de les seves
despertador cada mitja hora per evi- peripècies.
Moitessier
tarunaccident”.Tambécomenta,fent ●Es
Bernard i Françoise
van conèixer quanMoitessier
ja feia
broma, que has de pensar bé amb temps
Es vanque ell navegava.
conèixer quanMés ja en-
feia
quinsamicsvasperquèlaconvivència davant,
temps ella,
que ellsegons diu alMés
navegava. seu lli-
en-
potserdifícil.Totilesdificultats,l’Os- bre 60.000
davant ella, millas
segonsadiu vela,al va
seusal-
lli-
car opina que viatjar és el que li dóna par60.000
bre enamorada millasd’ell i vavatornar
a vela, salpar
sentit al fet de viure en un vaixell. “És enamorada
enamorat d’elldeli vamar.
tornar Bernard
enamo-
el millor de tenir un veler. Quan viat- també
rada delvamar.escriure
Françoisediversos
tambélli- va
ges és quan realment en treus partit i bres, el més
escriure conegut
diversos és Unel
llibres, vaga-
més
sobretot quan ho fas sense motor. Els bundo deéslos
conegut El mares del sur,
vagabundo de enlos
vaixells estan fets per navegar, no per què explica
mares del sur, anècdotes
on explicadeanècdo-molts
viure-hi”,assegura.Iconclou:“Viatjar dels
tes deseus
moltsviatges.
dels seus viatges.
amb el vent no té preu”.e
46 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
cultura

Martí Domínguez guanya el premi

Llegir de la Fundació Bromera
L’escriptor Martí Domínguez és el gua-
nyador del premi Llegir 2013 per l’article
Les dones i els dies. El guardó el va rebre en
el marc del lliurament dels Premis d’Inno-
vació Educativa, que organitza l’Ajunta-
Lectura. Les dones i els dies és un article
publicat el 18 de desembre del 2013 a El
País, que, segons el jurat del premi, refle-
xiona sobre la importància dels textos li-
teraris i la seva perdurabilitat, amb una

CULTURA ment d’Alzira en col·laboració amb la

Fundació Bromera per al Foment de la
lectura literària actual que anima el lector
a conèixer l’obra de Gabriel Ferrater.

El comando
Clooney
desembarca
a la Berlinale
L’actor desferma la bogeria
en l’estrena de la decebedora
‘The monuments men’
història per fer-la al vell estil, amb
Crònica un conjunt d’estrelles del cinema”,
va afegir.
I, sobre el paper, hauria de fun-
cionar. Clooney ha reunit un grup
d’actors a l’altura del seu carisma:
Matt Damon, Bill Murray, Cate
Blanchett, Jean Dujardin, John
XAVI SERRA
ENVIAT ESPECIAL A BERLÍN
Goodman... Però, un cop a la panta-
lla, la química rarament apareix. Les
n incident va obligar peripècies d’aquest grup de conser-

U ahir a interrompre l’es-

trena a la Berlinale de
l’últimapel·lículadirigi-
da per George Clooney,
The monuments men. Quan el film fe-
ia mitja hora que havia començat, un
home del públic va tenir un proble-
ma cardíac i alguns espectadors van
reclamar a crits la presència d’un
metge. Quinze minuts després, ja
una mica restablert, l’home va aban-
donar la sala i la projecció es va re-
prendre. Doncs bé, aquest incident
va ser l’únic moment d’emoció –no
cal dir que angoixant– de la sessió.
El film de Clooney, que recrea la
història d’un grup especial de
l’exèrcit nord-americà encarregat
d’evitar la destrucció d’obres d’art
durant la Segona Guerra Mundial,
és un exercici cinematogràfic pla i
rutinari, fins i tot avorrit; un fet es-
pecialment preocupant en una pro-
posta sense ambicions artístiques
i consagrada a l’entreteniment.
“Últimament havia fet pel·lícules
molt cíniques i volia fer-ne una que
no ho fos gens”, es va justificar Clo-
oney, que a The monuments men
s’inspira en les pel·lícules bèl·liques
amb què va créixer de petit: Els he-
rois de Kelly, Els canons de Navaro-
ne... “Vam pensar que era una bona
vadors d’art fora del seu element es
contemplen amb indiferència. Clo-
oney imita la fórmula dels films ci-
tats, la camaraderia masculina i el
protagonisme coral, però és incapaç
d’injectar ànima en el relat o d’esta-
blir una connexió emocional amb
els personatges. De tant en tant, una
rèplica enginyosa, un comentari en-
verinat, algun moment que no sem-
bla forçat. Però, en general, The mo-
numents men malbarata el talent
dels seus actors: Bill Murray, que a
The Grand Budapest Hotel en té
prou amb cinc minuts per crear un
personatge memorable, es passa la
pel·lícula amb cara d’estar pensant
en la seva pròxima partida de golf.
Llicències i patriotisme
Amb l’afany de fer encaixar la histò-
ria en l’èpica bèl·lica, la pel·lícula es
pren un bon grapat de llicències res-
pecte a la història dels monument
men reals. Accentua el seu herois-
me, apunta interessos romàntics...
Clooney intenta situar-se a mig ca-
mí entre Ocean’s eleven i Els dotze
del patíbul, flirtejant amb la comè-
dia i el suspens, tan confiat en el ca-
risma dels actors que es limita a ai-
xecar l’acta de la història amb un
guió que no passa de funcional.
Però allà on més rellisca és quan
planteja la recuperació de l’úl-
tim tresor artístic dels nazis com
una carrera contra rellotge con-
tra els russos amb victòria final
dels americans. “No volíem fer una
pel·lícula patriòtica –es va excusar
“No tuitejo, Clooney–. Però em semblava im-
portant relatar que va ser la prime-
no sóc a ra vegada que el guanyador d’una
Facebook. guerra no es quedava el botí sinó
Hi ha massa que el retornava als seus legítims
informació propietaris”. En coherència amb
nostra aquest plantejament, no va tenir
problemes a respondre sense em-
voltant pels buts una pregunta sobre els monu-
llocs. Cada ments grecs que conserva el Regne
cop aprecio Unit. “La meva opinió és que hau-
més la rien de tornar a Grècia”, va dir.
idea de
El circ del George
privacitat” La decepció amb què es va rebre The
GEORGE monuments men no es va traslladar
CLOONEY a la disbauxada roda de premsa que
va protagonitzar l’equip de la pel·lí-
ACTOR cula. La presència de Clooney trans-
forma qualsevol acte en un carnes-
toltes. Hi contribueix la predisposi-
ció de l’actor a la poca-soltada: ell i
els seus companys van arribar al
photocall fent la conga. Més exem-
ples: després d’un comentari sobre
la banda sonora, Clooney i compa-
nyia es van posar a xiular la melodia
composta per Alexandre Desplat. I,
en resposta a una pregunta sobre si
li agradaven “la cervesa i les belles
dones belgues”, l’actor va respon-
dre: “¿Està segur que aquest és l’or-
dre correcte?” I així, entre bromes
i pallassades, entre preguntes sobre
la seva assistència al Mundial del
Brasil o sobre el seu protagonisme
en els somnis eròtics de les dones,
va transcórrer una roda de premsa
gairebé circense que constata que
l’estatura com a estrella de Clooney
devora ara per ara la del cineasta.
I és una llàstima, perquè darrere
del somriure perfecte i els acudits no
només hi ha una gran estrella de ci-
nema, sinó també el director de Con-
fessions d’una ment perillosa, Bona
nit i bona sort i Els idus de març, tres
magnífics exemples de cinema
nord-americà inquiet i compromès.
Seria bo que, després d’aquest fallit
cant a l’heroisme anònim i la impor-
tància de l’art, el cinisme tornés al ci-
nema de Clooney.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 47
cultura

La Iaia publicaran ‘On és Zhang Yimou paga una

la màgia?’ el 25 de febrer multa per tenir tres fills
El 25 de febrer es publicarà el disc On és la mà- El cineasta Zhang Yimou i la seva dona, Chen
gia?, del trio osonenc La Iaia. L’àlbum inclou Ting, van pagar divendres la multa de gairebé
les cançons que van estrenar en directe al un milió d’euros que els va imposar el govern
Mercat de Música Viva de Vic fa cinc mesos. xinès per haver violat la política del fill únic.
El grup format per Ernest Crusats, Jordi Ca- Yimou i Tang, que tenen tres fills, van fer efec-
sadesús i Jordi Torrents començarà el 20 de tiva la multa al buró de planificació familiar
febrer una gira de quatre concerts per Galícia. de la ciutat de Wuxi, a l’est de la Xina.

Periodista i escriptor, Manuel Cuyàs ha col·laborat en les memòries de Jordi Pujol i ha

publicat diversos llibres sobre Mataró i el Maresme. RUTH MARIGOT

Manuel Cuyàs debuta

El musical ‘indie’ de Stuart Murdoch
X.S.
BARCELONA. “No he vist West Side
story. Se suposa que no pots dirigir
un musical si no has vist West Side
story, però a mi el que m’ha inspirat
en realitat són musicals com Grea-
se”. Amb aquesta declaració de prin-
cipis revela les seves intencions Stu-
art Murdoch, el líder de la banda de
pop Belle & Sebastian, que ha pre-
sentat a Berlín el seu primer treball
com a director. God help the girl és
un musical en clau indie pop sobre el
naixement de la passió per la músi-
ca en una jove i la formació del seu
primer grup.
Les cançons, evidentment, són
obra de Murdoch i ja apareixien en
l’àlbum homònim publicat fa cinc
anys. “Vaig preferir enregistrar la
música primer. Tal com està la in-
dústria musical avui dia, és millor no
deixar les coses per demà”, va expli-
car. God help the girl trasllada a la
pantalla l’univers musical, estètic i
LA COLLA PESSIGOLLA
George Clooney va convocar
ahir a Berlín els actors que ha
tingut a les seves ordres a la
pel·lícula The monuments men.
TOBIAS SCHWARZ / REUTERS
fins i tot geogràfic –està ubicada en
un Glasgow on sempre brilla el sol–
de Belle & Sebastian: és una carta
d’amor a la cançó de pop perfecta,
una mirada en clau melancòlica i
idealitzada de la joventut. Però Mur-
doch s’empatxa de modelets sixties,
ulleres de pasta i serrells mods i no
s’adona que amb fotogènia i cançons
no n’hi ha prou per fer una pel·lícu-
la. “És un film pensat per a un públic
de 15 a 25 anys”, afirmava Murdoch.
Ja ho saben.e
Una imatge del God help the girl,
de Stuart Murdoch. BERLINALE
com a memorialista
‘El nét del pirata’ homenatja la família i Mataró
Després de col·laborar en la redac-
ció de les memòries de Jordi Pujol
i d’haver dirigit el diari El Punt,
Manuel Cuyàs ha escrit El nét del
pirata. Hi reconstrueix la ciutat de
Mataró, on va créixer als anys 50.
JORDI NOPCA
BARCELONA. “He escrit la meva vi-
da a raig. El nét del pirata no és un
llibre de callar o no: és una explica-
ció amable de les meves experiènci-
es, de la família i de l’ambient on he
crescut”. Així descriu Manuel Cuyàs
el seu primer llibre de memòries.
Publicat per Proa –on també ha apa-
regut fa poc el volum de Joan F. Mi-
ra centrat en la seva infantesa, El
tramvia groc–, El nét del pirata re-
corre en poc menys de 300 pàgines
els primers trenta anys de vida del
periodista i escriptor. “Representa
que acaba amb la mort de Franco,
però hi ha unes quantes excursions
cap al present i cap al passat”, admet
l’exdirector d’El Punt.
Al capítol inicial, Cuyàs es re-
munta fins al segle XIX per explicar
la història del rebesavi pirata, que va
fer fortuna a l’Argentina i a l’Uru-
guai després d’una joventut en què
“havia fet tronar i ploure pel Mar del
Plata i per l’Atlàntic obert i d’haver
saquejat totes les naus brasileres
que li van sortir al pas amb la gole-
ta Rayo Argentino de la seva propie-
tat”, segons es pot llegir al volum.
“Antoni Cuyàs Sampere no era ni el
meu rebesavi ni era pirata, i els lec-
tors que s’apropin al llibre ho
descobriran de seguida –avança
Cuyàs–. La gran pregunta que em
vaig fer quan em vaig posar a es-
criure va ser: per què aquest se-
nyor, que a l’Argentina ho tenia
Bondat tot, va decidir tornar quan era
A la recreació vell a la ciutat on havia nascut?”
de Cuyàs, Un llibre fet “en vint minuts”
“els capellans Cuyàs no pot evitar dedicar unes
són bons i
els policies
pàgines a la seva trajectòria peri-
odística, que va arrencar al setma-
s’hi fan” nari El Maresme i actualment es
diversifica entre els articles que
publica a El Punt Avui i les tertú-
lies en què participa (RAC 1, Cata-
lunya Ràdio, TV3, 8TV i TVE).
També recorda, després d’evo-
car el Mataró de la infantesa i
l’adolescència, “on els capellans
són bons i els policies s’hi fan”, el
procés d’escriptura de les memò-
ries de Jordi Pujol. “Quan vam
acabar el primer volum, em va co-
mençar a trucar perquè havíem
d’afegir-hi coses i canviar parau-
les –recorda–. Un dia, jo li vaig
dir: «Miri, president, l’arròs ha
d’estar al foc vint minuts. Si l’hi
tens menys, queda cru. Si l’hi dei-
xes massa, es cova. De tant reto-
car les memòries, se’ns cova-
ran!»” És per aquest motiu que
Cuyàs assegura que el seu últim
llibre ha estat fet en “vint mi-
nuts”. Admet, però, seguint la
terminologia de Pujol, que al fi-
nal ha afegit una o dues gambes
als seus records d’arròs.e
48
cultura
Jordi Fulla ha decidit capgirar la
idea d’exposició individual per rei-
vindicar la visibilitat dels artistes.
El 6 de març inaugura una exposi-
ció a la Galeria Trama amb esbos-
sos i documents de 30 artistes.
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA. Jordi Fulla i Jo Milne,
tots dos pintors, tenen des de fa me-
sos l’estudi ple de peces d’altres ar-
tistes: n’hi ha als arxivadors i da-
munt els mobles, i tenen una taula
plena de fotocòpies en miniatura
dels 800 esbossos, documents, foto-
grafies i escultures de petites di-
mensions que els han deixat trenta
artistes catalans de diverses genera-
cions com Joaquim Chancho, Vi-
cenç Viaplana, Isidre Manils, Anto-
ni Llena, Guillermo Pfaff, Gino Ru-
bert, Rafel G. Bianchi, Miguel Rase-
ro, Xavier Grau, Soledad Sevilla i
Sabine Finkenauer.
Aquesta mena d’àlbum de cro-
mos els serveix per preparar el dis-
curs de l’exposició que inauguraran
a la Galeria Trama el 6 de març. En
comptes de preparar una mostra
convencional, Fulla i Milne van de-
cidir engegar un projecte coral i re-
ivindicatiu per donar visibilitat a la
tasca dels artistes. “No em va sem-
blar que fos el moment de preparar
la típica exposició individual. Hem
volgut qüestionar la funció que te-
nen les exposicions i reivindicar el
treball constant i invisible dels ar-
tistes exposant elements paral·lels
de l’obra final o que formen part del
seu rerefons”, explica Fulla.
Els dos artistes recorden que
l’obra final d’un artista és només la
punta de l’iceberg de tota la feina que
hi ha al darrere, i per això han titu-
lat el projecte Iceberg z46, fent re-
ART
El treball dels artistes
que no surt del taller
La Galeria Trama acollirà un projecte de Jordi Fulla
i Jo Milne amb esbossos i documents de 30 creadors
ferència a l’adreça del seu taller.
Abans que s’obri l’exposició, Fulla i
Milne ja han llançat una web
(http://iceberg.z46.info) en què han
penjat els materials que han recollit.
Aquest gruix de materials, que ama-
guen moltes sorpreses, ha convertit
el taller en un gabinet de curiositats.
“Vivim
Antoni Llena els ha fet arribar les co-
bertes dels quaderns en què dibui-uns temps en
què l’atenció
xa incansablement. El pintor Xavier
Grau, que actualment té una exposi- és la nova
ció en cartell a Can Framis, unes fi- unitat
guretes de plastilina negra que sem-
monetària.
blen sortides de les mans d’un altre
creador. Els esbossos de Joaquim La nostra
Chancho contrasten amb la gestua- atenció
litat de les seves pintures. està més
fragmentada
Cendres als lavabos del Macba
Chancho destapa també el seu sen-
que mai”
tit de l’humor i el seu vessant més PETER
irònic amb un llibre d’artista titu- CASHMORE
lat Gràcies, Marcel, en què narra la FUNDADOR
història d’un exalumne de belles DE MASHABLE
arts que tira la tovallola i que li diu
que quan mori vol que llancin les se-
ves cendres en un dels lavabos del
Macba en presència de tots els
membres del patronat del museu. El
llibre inclou les fotografies que
Chancho va fer a nombrosos serveis
d’altres centres d’art de Catalunya,
i el Marcel del títol és el guàrdia de
seguretat que, segons explica Chan-
cho, el va enganxar fent fotos als
urinaris del primer pis del Mac-
ba, tot i que les referències a la
cèlebre escultura de Marcel
Duchamp feta amb una pica de
porcellana són molt directes.
A més, Vicenç Viaplana i Isidre
Manils els han deixat els seus qua-
derns de treball amb restes vegetals
enganxades i amb dibuixos exqui-
sits. Com que són peces difícils d’ex-
posar, Fulla i Milne passaran moltes
hores a l’exposició per mostrar al-
tres materials més delicats al públic
i per observar com reaccionen els
espectadors. “Tenim molta infor-
mació al cap. Això genera una res-
ponsabilitat perquè l’hem de
transmetre al públic. Fa-
rem de pont entre
l’exposició i el pú-
blic, serem com
una mena de con-
tacontes”, diu
Milne.
Fulla i Milne
subratllen que el
principal són les
imatges i que han
volgut exposar-les
sense el pes de la pa-
raula. De fet, els mate-
rials que ha aportat cada
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
LA FEINA INVISIBLE
Jo Milne i Jordi Fulla amb
materials que els han cedit
trenta artistes. FRANCESC MELCION
artista no estaran identificats. Si
l’espectador vol saber què pertany a
cadascun d’ells haurà de demanar
un mapa i submergir-se en les cons-
tel·lacions d’obres que estan creant.
Els criteris per crear aquestes siner-
gies són diversos: des de com els ar-
tistes creen seqüències amb una
successió d’obres fins a l’interès per
la ciència o els animals.
La tria de les obres està centrada
sobretot en la pintura. “Hem fet una
aposta per dues coses que són invi-
sibles: els materials de procés que
exposarem i sovint també les obres
que en resulten –subratlla Fulla–.
Hi ha molt cansament entre la gent
que fa molts anys que treballa –in-
sisteix–. La cultura està formada
per les persones que donen una al-
tra lectura del món amb les seves
obres, però queden en un entorn
molt reduït”. “Volem acostar als es-
pectadors les inquietuds i els pensa-
ments que hi ha darrere una obra”,
afegeix Milne.
L’origen del projecte es remun-
ta a l’estiu passat. Al setembre van
començar a posar-se en contacte
amb els artistes. La tria dels artistes
va ser subjectiva, i està més centra-
da en el terreny de la pin-
tura. Més que la crisi
que afecta el món
de la cultura hi ha
una idea de més
abast: la falta
d’educació ar-
tística que pa-
teix el públic
general. “És
un problema
cultural que
hem heretat del
passat i que no se
soluciona en dos di-
es”, conclou Fulla.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
La música de ‘Barcelona, nit d’estiu’, amb l’ARA
Joan Dausà va guanyar un premi Gaudí amb la banda sonora de la pel·lícula de Dani de la Orden
El CD amb la banda sonora del film
Barcelona, nit d’estiu, de Dani de la
Orden, es podrà aconseguir amb
l’ARA els dies 15 i 16 de febrer. La
música la signa Joan Dausà, gua-
nyador d’un premi Gaudí.
ARA
BARCELONA. Tot va començar amb
una cançó, Jo mai mai. I el cercle es
va tancar el 2 de febrer, quan Joan
Dausà va recollir el premi Gaudí a la
millor música original. Va ser el re-
coneixement de l’Acadèmia del Ci-
nema Català a la banda sonora de la
pel·lícula Barcelona, nit d’estiu: on-
ze cançons i peces instrumentals
compostes per Dausà que es podran
aconseguir aplegades en un CD per
només 4,95 euros amb l’ARA el dis-
sabte 15 i el diumenge 16 de febrer.
El premi té més sentit del que po-
dria semblar, perquè la música és un
dels elements que van dur Dani de
la Orden a dirigir Barcelona, nit d’es-
tiu, una comèdia romàntica estruc-
turada en sis episodis, un dels quals
és una adaptació de la cançó Jo mai
mai, de Joan Dausà, que descriu un
sopar d’amics enterbolit per una in-
esperada revelació de secrets. De la
Orden, que reconeix el component
narratiu d’algunes cançons del pop
català recent, va convèncer Dausà
per actuar en la pel·lícula –és un dels
actors de l’episodi titulat Jo mai
mai– i per fer-ne la banda sonora
completa.
‘Jo mai mai’, en acústic
El repertori final, recollit al CD, in-
clou cinc composicions ins-
trumentals i sis cançons.
D’alguna manera, es pot
considerar que aquesta
banda sonora és el se-
gon disc del músic de
Sant Feliu de Llobre-
gat, perquè, tret de Jo
mai mai –que interpre-
ta en una versió acústi-
ca–, no recupera cap
cançó del primer àlbum
de Joan Dausà.
49
cultura
PROMOCIÓ
En les cançons del CD,
Dausà està acompa-
La música nyat d’Axel Pi (ba-
teria de Sidonie),
de Joan Dausà
Amb l’ARA del dissab- Martí Maymó
(baixista de Ma-
te 15 i del diumenge 16 nel), la vocalista
de febrer es podrà acon- Clara Molins i
seguir per 4,95 € el CD els productors
amb la banda sonora Santos Berrocal i
Florenci Ferrer,
de ‘Barcelona, nit que ja es van fer
d’estiu’ càrrec de la produc-
ció de l’àlbum Jo mai
mai (2012) i que repetiran
en el disc que Joan Dausà i Els Ti-
pus d’Interès presentaran aquesta
primavera.
Les cançons de la banda sonora
s’adiuen amb l’esperit que va dur De
la Orden a fer Barcelona, nit d’estiu.
“L’estiu del 2012 em vaig enamorar
d’una noia i de cop em van venir
moltes ganes de rodar una comèdia
romàntica”, va dir el director a
l’ARA l’agost del 2013. La pel·lícu-
la, opera prima de De la Orden, ex-
plica “sis històries d’amor” protago-
nitzades per Jan Cornet, Sara Espí-
gul, Àlex Monner, Miki Esparbé,
Bárbara Santa-Cruz, Luis Fernán-
dez, Mar del Hoyo, Bernat Saumell,
Bárbara Santa-Cruz i Miki Esparbé protagonitzen Francesc Colomer i Claudia Vega,
un dels episodis de Barcelona, nit d’estiu. CAMEO entre d’altres.e
50 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
esports

Un City ple de baixes s’encalla

davant el modest Norwich (0-0)
El Manchester City, el pròxim rival del
Barça a la Champions, només va poder em-
patar a zero al camp del modest Norwich
i va deixar escapar l’oportunitat de liderar
la Premier anglesa. Sense Kun Agüero i
van dedicar a controlar la pilota sense ar-
riscar-se en excés en l’atac. Al segon temps
van fer un pas endavant però van ser inca-
paços de marcar contra un equip tancat a
la seva pròpia àrea. Els citizens són tercers

ESPORTS Fernandinho, dos jugadors importants de

l’equip, els homes de Manuel Pellegrini es
amb 54 punts, per darrere del Chelsea (56)
i de l’Arsenal (55).

El Barça
s’acostuma a jugar
finals cada setmana
Sense Alba i Mascherano, l’equip de Martino
recuperarà el lideratge si guanya al camp del Sevilla

El Barça arriba al partit amb la

Prèvia mirada una mica perduda. El triomf
contra la Reial Societat no va acon-
seguir aixecar els ànims d’un equip
TONI PADILLA
BARCELONA
encadenat a la condemna d’haver de
guanyar els partits amb un joc ale-
l tòpic futbolístic que gre. I contra els bascos va guanyar

E afirma que el partit més

important és sempre el
pròxim va camí de fer-se
realitat al Barça. Des-
prés de caure a casa amb el València
en l’última jornada de Lliga, l’equip
de Gerardo Martino sap que no pot
patir gaires ensopegades més si vol
aspirar a guanyar el triplet aquesta
temporada. Mantenint un apassio-
nant pols amb els dos equips grans
de Madrid, el Barça visita un estadi
sempre complicat com el del Sevilla
abans de jugar-se l’accés a la final de
la Copa a Sant Sebastià. I tot amb el
Manchester City traient el cap a
l’horitzó.
Una defensa diferent
contra el toc de Rakitic
Beto
Diogo Fazio Pareja A. Moreno
Iborra Carriço
Reyes Rakitic
Bacca
Pedro
Messi
Iniesta Xavi
Busquets
Adriano Bartra Piqué
Valdés
Lliga: 23a jornada
Estadi: Sánchez Pizjuán. A les 21 h
Televisió: Canal+
Àrbitre: José Antonio Teixeira Vitie-
nes. Comitè Càntabre
un Barça ensopit. Concentrat, pe-
rò sense alegria en el toc i el joc. Ju-
gant sense agradar-se, el Barça ja en
fa prou per guanyar la major part de
partits, però aquest equip compe-
teix amb ell mateix. Amb el record
d’altres partits i els somnis de com
“Al final, les
marques
han de tenir
un rol a la
societat. I la
millor
pot arribar a jugar. La memòria,
connectant l’equip amb el passat, i manera
la imaginació, que visualitza grans d’adoptar-lo
nits amb l’equip en forma, molts és entenent
cops posen bastons a les rodes a un de quina
equip que arriba a Sevilla sense els manera la
lesionats Mascherano i Jordi Alba.
I sense Neymar, que es recupera de gent parla
la seva lesió i no ha fet enfadar Mar- de les coses
tino per haver anat a pilotar uns en temps
karts. “M’hauria preocupat més un real”
partit de bàsquet”, va dir el tècnic gull i necessitat de punts per acos- crítiques són terribles, així que in-
JEAN
argentí.
“Sevilla és, segurament, la sorti- PHILIPPE
tar-se a les posicions europees, el Se- tenta aïllar els jugadors. “Nosaltres
villa és conscient que un dels seus ens hem de centrar en el nostre
da més difícil que ens queda. És un MAHEU punts forts, les jugades d’estratègia, grup. Ser forts sent conscients dels
partit dels que són claus, que té mol- DIRECTIU D’OGILVY són també un dels punts febles del comentaris que hi ha després dels
ta importància per al futur de Barça. I Martino ho sap: partits. Aquí no hi ha terme
l’equip”, deia ahir Gerardo Martino. “Hem de tenir molt de mig, es va d’un extrem a
El Barça sortirà a la gespa del Sán- compte amb les juga- Precedents l’altre. Hem de saber
chez Pizjuán sense ser el líder de des d’estratègia. que tot plegat no-
Primera per primer cop en 20 me- Possiblement el El Barça ha més depèn de nos-
sos, una situació anòmala, diferent, Sevilla és l’equip guanyat quatre dels altres. Tant en el
V. Machín en què una ensopegada no penalit- que ha fet més últims sis partits jugats partit contra el
za perquè permet als altres acostar- gols i que té en Ra- al camp del Sevilla. Els València com en
se. Penalitza perquè pots perdre kitic un gran exe- altres dos partits a el de la Reial Soci-
pistonada contra els rivals en aquest cutor. I també s’ha etat vam tenir op-
ascens al cim. “Si acabem guanyant de procurar no dei- l’estadi Sánchez cions d’ampliar el
Alexis
el campionat, això de perdre el lide- xar-los espais al Pizjuán han acabat marcador. No ens
ratge acabarà sent una única anèc- contraatac, perquè amb empat ha faltat joc, ens ha
dota”, treia ferro Martino. fan molt mal, sobretot faltat efectivitat. Hem
El perfil del rival tampoc ajuda quan és el mateix Rakitic trencat els sistemes defen-
gaire. El Sevilla va encadenar una qui inicia les accions”. sius dels rivals i hem generat sis
Alves ratxa de resultats molt bona, i va es- o set ocasions clares de gol, però no
devenirelsegonequipqueempatava Polèmica pel joc les hem transformat”, va dir l’entre-
al Vicente Calderón, però després ha Gerardo Martino ha intentat nador blaugrana.
encaixat dues derrotes de les que fan aquests dies tancar el vestidor, fer
mal: 2-3 a casa amb el Llevant en un pinya i teràpia de grup amb exerci- Les rotacions
partit en què els visitants van xutar cis diferents, com entrenar amb pi- Martino, fidel fins ara a un calenda-
tot just tres cops a porteria, i 3-2 al lotes de rugbi. L’entrenador de Ro- ri de rotacions molt pensat, ja ha
camp del Màlaga. Ferit en el seu or- sario sap que quan el Barça perd les avisat que en els pròxims partits de
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 51
esports

David López: “Estem El Tenerife posa a prova

deixant enrere el descens” el bon moment del Barça B
L’Espanyol té “una part de la feina feta” en el Després del triomf de prestigi a Saragossa la
seu objectiu de salvar la categoria, però la setmana passada, el Barça B busca sumar tres
plantilla és “conscient” que li queden “alguns punts més davant el Tenerife (17 h, Esport3),
punts encara per sumar”. David López va ad- un rival directe en l’ajustada classificació de
metre ahir que l’equip està tranquil perquè la Lliga Adelante. Sense Patric, sancionat, pe-
està “deixant enrere el descens”. Tot i ser a rò amb Adama en forma, el filial blaugrana
prop, els blanc-i-blaus no pensen en Europa. busca consolidar el seu bon moment.

Fernando Navarro
JUGADOR DEL SEVILLA

“Diuen que Messi no està bé.

L’OLFACTE GOLEJADOR
Gerardo Martino destaca que
el Barça genera moltes
ocasions de gol però lamenta
que tingui poca efectivitat en
els últims partits. ALBERT OLIVÈ / EFE
rotacions no en farà tantes. “Esclar
que no hi haurà fins a nou canvis en
l’equip titular, com hem fet en al-
guns partits. Possiblement cada ve-
gada n’hi haurà menys. Tot i això
continuarem donant oportunitats a
alguns futbolistes que considerem
que estan bé i que mereixen jugar al-
gun partit”. Al Sánchez Pizjuán, les
baixes de Jordi Alba i Mascherano
obren el camí a jugadors com Marc
Bartra i Adriano, dos homes que no
havien tingut minuts en els últims
partits.
Baixes als locals
El Sevilla, per la seva banda, arriba
al partit amb les baixes del lateral
dret Jorge Andújar, Coke, sancionat
per acumulació d’amonestacions, i
el migcampista camerunès Stépha-
ne M’Bia, que segueix lesionat.
També és baixa el mitjapunta ale-
many Marko Marin, que ha rebut
permís del club per viatjar al seu pa-
ís per motius personals.
Enelsúltimssispartitsalcampdel
Sevilla,elBarçahasumatdosempats
i ha aconseguit quatre victòries.e
L’entrenador del Barça, Gerardo
Tata Martino. ALEJANDRO GARCÍA / EFE
Martino no veu
clar jugar amb
una defensa
de tres homes
MARTÍ MOLINA
BARCELONA. La conferència de
premsa de Gerardo Martino prèvia
al partit contra el Sevilla també va
servir perquè l’entrenador deixés
clar que no optarà per jugar amb
una defensa de tres homes, com ha-
vien fet antigament Pep Guardiola i
Tito Vilanova quan necessitaven ar-
riscar i buscar una fórmula més
ofensiva per marcar.
“Sembla que, si un equip defensa
amb tres, és més ofensiu. I que si ho
fa amb quatre jugadors no ho és tant.
Però això passaria només si jugués
amb una línia de quatre homes està-
tics que mai pugen a l’atac”, raonava
l’entrenador argentí del Barça, que
assegura que té una opció molt més
ofensiva amb el plantejament actu-
al: “Si juguem amb uns laterals que
no estan només defensant sinó que
moltes vegades passen a ser ex-
trems, aleshores dubto de si la línia
defensiva és de quatre homes o de
dos. Per això, aquesta és des del meu
punt de vista la millor manera d’ata-
car. Si prescindeixo d’un lateral i
passo a jugar amb tres defensors, en-
cara que hi hagi un futbolista menys
en aquesta posició, perdo un home
amb recorregut i, per tant, tinc
menys opcions d’atacar”.
Dani Alves, a la banda dreta, i
Jordi Alba, a l’esquerra, són els fut-
bolistes titulars a l’esquema de joc
de Tata Martino per desenvolupar
aquesta funció de laterals que s’in-
corporen a l’atac. En cas d’absència
d’Alves, l’entrenador ha fet jugar
Martín Montoya o Adriano Correia.
En el cas de Jordi Alba –com passa
avui– l’escollit per ocupar aquesta
posició és generalment Adriano, un
futbolista polivalent que pot jugar a
les dues bandes.e
Encara fa més por, doncs”
Debut “Quan Messi va debutar ja es veia que era molt bo” Sevilla
“Ens agradaria poder tornar a jugar competicions europees”
T.P.
Fernando Navarro (Barcelona,
1982) va jugar un amistós amb el
Barça al camp del Porto el 2003. Va
ser substituït per un jove que debu-
tava llavors amb el primer equip: es
deia Leo Messi. Si l’argentí va con-
solidar-se fins a ser la gran estrella
de l’equip, el defensa va haver de
marxar al Mallorca. Des de l’any
2008, Navarro juga al Sevilla, on ja
ha patit molts cops el talent del ju-
gador argentí.
Com afronta el Sevilla el partit
contra el Barça?
Amb la intenció de poder aconseguir
un bon resultat contra aquest equip,
com ja han fet el València o l’Athle-
tic, per oblidar de passada les derro-
tes contra el Màlaga i el Llevant de
les últimes jornades. El nostre ob-
jectiu és jugar les competicions eu-
ropees la temporada vinent, i per
fer-ho no podem seguir fallant, com
ens va passar a casa amb el Llevant.
Tenim clar que aconseguir la quar-
ta posició està molt complicat, espe-
cialment veient com està jugant
l’Athletic de Bilbao, però aspirem a
seguir millorant de mica en mica.
Des de la distància, com veu el Bar-
ça? ¿La derrota contra el València
va ser un cas aïllat?
Ho ha guanyat gairebé tot. Però
quan el Barça perd un partit sembla
que sigui un desastre. És el preu de
ser un equip tan gran. El veig bé;
sempre és favorit per guanyar els
partits. Potser és cert que ha jugat
millor altres cops, però segueix sent
un equip molt fort. Mai saps si és
pitjor o millor jugar contra el Bar-
ça quan l’han qüestionat, com ha
passat. Això motiva els esportistes.
Altres cops ja ha patit com a defen-
sa el talent de Leo Messi, aquell na-
no que el va substituir en un par-
tit al camp del Porto un llunyà any
2003...
Sí. Ara diuen que Messi no està bé
del tot, que no marca gols. Encara fa
més por, doncs. Quan Messi enca-
dena un o dos partits que no marca,
ja saps què significa. És el millor. Ja
ens agradaria a molts jugar i estar
tant en forma com ell ara mateix.
Ara surt d’una lesió i és normal que
no jugui com altres anys, però com
Barça
que porta el futbol a la sang és qües-
tió de temps que es torni a posar les
“Potser és piles com abans. Messi després
cert que ha d’una lesió és millor que gairebé tots
els altres jugadors de la Lliga. No
jugat millor descobreixo res si ho dic.
altres cops,
però sempre Què cal fer per defensar un jugador
és favorit” com ell?
Cada cop que em toca jugar contra
Messi intento estar molt concentrat,
ja que sé per experiència que si li ce-
deixes un segon estàs mort. És molt
difícil marcar un jugador com ell.
Com recorda aquells primers en-
trenaments amb Messi quan juga-
va al Barça, amb Frank Rijkaard
d’entrenador?
Era evident que era un jugador dife-
rent, especial. Però amb aquella ca-
ra de nen i tan tímid, doncs no t’en-
ganyaré... Pensava que segur que
tindria èxit però no hauria dit mai
que seria el millor jugador del món,
com finalment ha passat. Als entre-
naments ja feia coses realment in-
creïbles. Quan agafava la pilota no
l’hi podies prendre de cap manera. I
un cop jugava era com si fos una per-
sona diferent. Amb caràcter, valent.
No s’espantava si li feien faltes els
defenses.e
El barceloní Fernando Navarro juga al Sevilla des de
l’estiu del 2008. MANUEL LORENZO / EFE
52
esports
enbreu
PRIMERA DIVISIÓ
El València fa miques
el Betis a Mestalla (5-0)
El valencianista Parejo controlant la pilota davant
la pressió dels bètics Cedric i Verdú. MANUEL BRUQUE / EFE
El València va aprofitar la
visitadelcuerdePrimera,
el Betis, per regalar-se
unagolejadadavantlase-
vaafició. Mathieu,decap,
i Paco Alcácer, amb una
SEGONA DIVISIÓ
EmpatentreelGironaielJaén
El Girona va empatar con-
tra el Jaén a Montilivi i ja
encadena dotze jornades
sense conèixer la victòria
a la Segona Divisió (1-1).
Els catalans es van avan-
çar per mitjà de Gerard
Lliga Adelante - 25a jornada
L’Alabès
escalda el
Sabadell (0-4)
Ja als 22 segons de par-
tit el Sabadell perdia a
casa contra l’Alabès
després d’un gol de Bor-
ja Viguera. Els vitorians
encara van ampliar
l’avantatge amb un se-
gon gol del davanter en
un contraatac. L’expul-
sió de Crespí va compli-
car encara més les coses
als arlequinats, que, a la
represa, van encaixar
dos gols més, de Ion Vé-
lez i Viguera. Una ver-
mella a Moha va deixar
els locals amb nou.
Per a més informació
www.ara.cat/esports/futbol
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
PRIMERA DIVISIÓ
Resultats
Lliga BBVA - 23a jornada
Espanyol - Granada
València - Betis
1-0
5-0
Rayo Vallecano - Màlaga
Reial Madrid - Vila-real
4-1
4-2
Almeria - Atlètic de Madrid 2-0
Osasuna - Getafe 12 h
Valladolid - Elx 17 h
Reial Societat - Llevant 19 h
Sevilla - Barça 21 h
Celta- Athletic demà a 22 h
Classificació
EQUIP PT
1 Atlètic de Madrid (+1) 57
2 Reial Madrid (+1) 57
3 Barça 54
4 Athletic 43
5 Vila-real (+1) 37
6 Reial Societat 36
7 Sevilla 31
8 València (+1) 31
9 Espanyol (+1) 29
10 Llevant 28
Bale va obrir el marcador i va donar una assistència a Benzema per 11 Celta 25
12 Getafe 25
acció de murri, van avan- encarrilar el triomf del Madrid contra el Vila-real. ALBERTO MARTÍN / EFE
13 Almeria (+1) 25
çar els xe abans del des-
14 Màlaga (+1) 24
cans.Feghouli,Alcáceral-
tra vegada i Vargas van
completar la maneta xe
en un hàbil segon temps.
L’Atlètic cau a Almeria 15 Granada (+1)
16 Elx
17 Osasuna
24
24
22
i el Madrid no falla
18 Valladolid 20
19 Rayo (+1) 20
20 Betis (+1) 14
Verza es carrega els matalassers amb dos dimecres a la Copa del Rei. Tot i que
gols mentre els blancs derroten el Vila-real els matalassers van disposar abans
d’alguna ocasió per avançar-se en el
marcador, van veure com se’ls esca-
Bordas (40’). Jozabed va pavaelpartitenunfinalboig,totpas-
igualar per als andalusos per 4-2 el Vila-real al Bernabéu, en sió dels locals. En una última acció
(62’), que van ser superi- Si guanya a Sevilla, el Barça podrà un partit elèctric. desafortunada d’Aranzubía, que va
ors a la represa. El Girona tornar a ser líder al final d’aquesta Els matalassers, com si els pesés fallar en un intent de regat sobre el
es manté en zona de des- jornada gràcies a la derrota de l’At- la pressió de veure’s tan amunt en davanter Zongo –a qui va acabar fent
cens i avui podria acabar lètic de Madrid, que ahir va perdre solitari, no van ser capaços de des- caure–, l’àrbitre va xiular penal i va
la jornada cuer. 2-0 a Almeria. El Madrid no va fa- fer-se d’un conjunt andalús que va expulsar el porter. Verza, des dels 11
llar i va superar 4-2 el Vila-real. robar-los tres punts amb dos gols de metres i contra Gabi, que es va po-
Verza a deu minuts del final. sar de porter, va acabar de sentenci-
NATALIA ARROYO ar i va provocar la segona derrota en
BARCELONA. El Barça podria recu- Els errors d’Aranzubía quatre dies de l’Atlètic.
Classificació perar el lideratge de Primera Divisió La baixa de Courtois sota els pals va Un parell d’hores abans, el Ma-
aquest vespre si derrota el Sevilla al acabar sent més decisiva del que po- drid no es va deixar sorprendre pel
EQUIP PT
1 Deportivo 42
Sánchez Pizjuán. La derrota inespe- diasemblarperal’equipdeSimeone, Vila-real al Bernabéu i se suma a la
2 Sporting 40 rada de l’Atlètic de Madrid a l’esta- i Aranzubía va tenir una nit horrible. lluita pel lideratge. Bale i Benzema
3 Eibar 39 di Juegos Mediterráneos davant El porter de l’Atlètic va empassar-se van avançar els blancs després de di-
4 Recreativo 37 l’Almeria torna a posar en safata als una centrada-xut enverinada del ju- verses errades dels groguets, que
5 Lugo (+1) 37
blaugranes la possibilitat de mirar- gador de l’Almeria després d’un cór- van retallar diferències amb un obús
6 Saragossa (+1) 36
7 Las Palmas (+1) 35
se tots els rivals des del primer lloc ner servit en curt. Va ser l’1-0 que va de Mario. A la represa, Jesé i Benze-
8 Numància (+1) 34 de la classificació. Qui no va fallar va estressar l’Atlètic, incapaç de reacci- ma van fer inútil el 3-2 il·lusionant
9 Còrdova 34 ser el Reial Madrid, que va superar onar, fos com estava pel desgast de de Dos Santos.e
10 Mallorca 34
11 Tenerife 33
12 Ponferradina 32
BUNDESLIGA
13
14
Barça B
Jaén (+1)
31
31
15
16
17
Sabadell (+1)
Alabès (+1)
Múrcia
31
30
30
El Bayern de Guardiola s’endú el derbi bavarès
18 Alcorcón 28
19 Hèrcules 28 rematar quatre cops amb perill (in-
20 Girona (+1) 27
ISAAC LLUCH closa una volea acrobàtica de Kiyo-
21 R. Madrid Castella 27 MUNIC. El Bayern s’aplana fins i tot take al travesser) durant el primer
22 Mirandés 27
els partits més escullosos i va direc- quart d’hora. Mandzukic va inaugu-
te a revalidar el títol de lliga. L’equip rar el marcador mentre la desgràcia
Resultats de Pep Guardiola va imposar-se en s’acarnissava amb els locals, que van
un derbi aspre al camp del Nurem- haver de substituir per lesió el seu
Sabadell - Alabès 0-4 berg (0-2) i augmenta a 45 partits la lateral dret Chandler i el seu millor
Lugo - Saragossa 1-0
Las Palmas - Numància 0-0
seva ratxa d’imbatibilitat a la Bun- davanter, Ginczek.
Girona - Jaén 1-1 desliga. Els muniquesos acumulen Passada la mitja hora, el Bayern
Hèrcules - Recreativo 12 h dotze victòries seguides i ahir no van va augmentar l’avantatge. Robben va
Barça B - Tenerife 17 h tenir problemes per neutralitzar el enviar una falta al pal, el refús el va
Mirandés - R. Madrid Castella 17 h
Còrdova - Eibar 17 h
valuós triomf a Mönchengladbach rematar de cap Müller al travesser i
Sporting - Ponferradina 17 h (0-1) del seu immediat perseguidor, Mandzukic encara va estar a punt
Múrcia - Deportivo 18.15 h el Bayer Leverkusen (a 13 punts de d’aprofitar el nou refús. El Nurem-
Alcorcón - Mallorca 21 h distància), i la meritòria golejada del berg va estar sempre molt intens, pe-
Borussia Dortmund (a 17 punts) a rò el gol de Lahm a la represa va do-
Bremen (1-5). nar tranquil·litat als de Guardiola.
L’equip de Guardiola va exhibir la Amb tot sota control, el Bayern en-
seva efectivitat quan més el va collar El Bayern allarga a 45 partits la cara va poder golejar, sobretot amb
un impetuós Nuremberg, capaç de seva ratxa d’imbatibilitat. REUTERS un nou xut al pal de Robben.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
“Han fet un reglament perquè perdi”
Crítica “Quan es tracta de no fallar i competir amb pressió, les curses són incòmodes”
Futur “No descarto res, però només a la llarga. M’agrada massa el que faig”
MARTÍ MOLINA
El Palau Sant Jordi es vesteix de ga-
la aquesta tarda per acollir la 37a edi-
ció del Trial de Barcelona, una prova
que conviu també amb la 15a edició
del’endurodelaciutat.ToniBou(Pi-
era, 1986), set vegades campió mun-
dial d’X-Trial –antic trial indoor– i
també heptacampió de trial a l’aire
lliure,valoraunaprovaquevemarca-
dapelscanvisalreglament.Unadeci-
siópolèmicadelaFederacióInterna-
cional de Motociclisme que no aca-
bad’agradaralsparticipants.L’espec-
tacle al pavelló barceloní començarà
a les cinc de la tarda.
Acumules 23 victòries consecuti-
ves al campionat d’X-Trial i si gua-
nyes aquesta tarda superaràs les 7
de Jordi Tarrés a Barcelona…
Sempre penso prova a prova. Mai no
m’hauria imaginat que guanyaria
tots els campionats possibles. De
moment estic content per les dues
victòries en les dues proves d’aquest
any, tot i que ha estat complicat. I
serà la tònica de tot el campionat,
ja que amb una final tan curta tot és
més difícil. El nivell és molt alt!
El trial de Barcelona és especial?
Sempre és una cursa important per-
què vénen a veure’m la família i els
amics. Personalment arribo en molt
bona forma i la moto està molt ben
posada a punt. Però amb el nou re-
glament tot és molt complicat.
Qualsevol error et pot deixar fora de
la final, o fins i tot de la semifinal.
Te n’has queixat molt. ¿Creus que
hi ha hagut mala fe?
És evident que no interessa que
MOTOR
Toni Bou
CAMPIÓ DEL MÓN DE TRIAL
Malgrat el canvi de reglament, Toni Bou ha guanyat les dues primeres
proves d’X-Trial d’aquesta temporada. REPSOL
sempre guanyi el mateix. Que els
punts no es tinguin en compte en
una nova ronda em sembla injust.
Per a mi és complicat i sembla que
van fent reglaments en què inte-
ressen altres coses abans que l’es-
port. Per a mi i per a tots els pilots
és una part molt negativa. No hi es-
tem d’acord. És una fórmula més
aviat feta perquè perdi.
¿Potser és una motivació per se-
guir guanyant, després de 14
mundials consecutius?
En el moment en què passa no agra-
da. Però sí, és una motivació per se-
guir guanyant i seguir competint.
De tota manera, penso que és millor
competir apujant el nivell. Això ens
motivaria encara més. Quan no es
tracta de més dificultat sinó de no
fallar i de competir amb pressió, les
curses són més incòmodes.
Amb 27 anys ho tens tot guanyat.
Què més et queda per fer?
Seguir guanyant, seguir competint.
M’agrada molt l’esport que faig i sóc
molt afortunat de poder viure prin-
cipalment d’això. He sigut campió
del món fent la cosa que més
m’agrada, això és una gran sort per
a mi. I això em fa gaudir moltíssim
i la meva intenció és seguir aquí el
màxim de temps possible.
Algú que també ho va guanyar tot,
Laia Sanz, va fer el salt als raids.
T’ha passat pel cap?
El calendari del trial masculí és molt
atapeït. Només descansem a l’agost.
Seria impossible poder preparar un
Dakar o alguna cursa d’aquestes.
Però això mentre estigui fent el
mundial. A la llarga no descarto res,
però només a la llarga. Ara per ara
m’agrada massa el que faig.e
53
esports
enbreu
■ El Barça d’handbol apallissa el cuer
a Suïssa i segueix líder (23-39)
El Barça d’handbol
continua dominant la
classificació del Grup C
de la Champions League,
després de destrossar el
Wacker Thun a la seva
pista (23-39). Després
d’un primer temps
igualat (13-17), els
blaugranes van prémer
l’accelerador per sumar
un altre triomf a Europa.
■ El Fraikin derrota el Cuatro Rayas
Valladolid (23-27) i es manté segon
El Fraikin Granollers va sumar ahir la 13a victòria a
la Lliga Asobal, en derrotar el Cuatro Rayas
Valladolid per 23-27. L’encert golejador de
Rodrigo Salinas (6) i de Moisès Blanxart (5) i el
41% d’efectivitat sota pals del porter Matías
Schulz van ser claus per permetre als de Toni
Garcia sumar dos punts que els mantenen en
segona posició a la classificació.
■ El Liceo guanya a Lodi i es classifica
per als quarts de la Lliga Europea
El Liceo es va classificar per als quarts de la Lliga
Europea d’hoquei patins després de vèncer el Lodi
(2-8). En el mateix Grup A, el Valongo va imposar-se
a Saint-Omer i acompanyarà els gallecs als quarts. El
Reus i el Moritz Vendrell hauran d’esperar a l’última
jornada per certificar el bitllet. A la Copa CERS, el Vic
i el Monbus Igualada van empatar 2-2 i la plaça per a
semifinals es decidirà a les Comes.
i més a l’
✔ RUGBI Al Sis Nacions, victòries d’Irlanda
contra Gal·les (26-3) i d’Anglaterra contra
Escòcia (0-20). Avui, França-Itàlia (17 h).
✔ FUTBOL SALA Espanya derrota Portugal i
acaba tercera a l’Europeu (8-4). Itàlia va
guanyar la final contra Rússia (3-1).
✔ ESQUÍ DE MUNTANYA El català Kilian
Jornet reapareix a la Copa del Món amb
victòria a la cursa italiana de Pitturina.
54 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
esports
BÀSQUET

Un clàssic per desempatar el palmarès

El Barça i el Madrid es disputaran a Màlaga un títol de la Copa del Rei amb un gran valor simbòlic

Barça 89
València Basket 81
Regal Barcelona València Basket
00 J. Pullen 5 p. 04 J. Triguero* 6 p.
06 J. Dorsey 6 p. 05 P. Ribas 8 p.
09 M. Huertas* 8 p. 06 J. Doellman* 12 p.
10 À. Abrines 0 p. 09 S. vam Rossom* 15 p.
11 J.C. Navarro* 20 p. 10 R. Sato* 21 p.
16 K. Papanikolaou* 8 p. 14 B. Dubljevic 4 p.
24 B. Oleson 7 p. 17 R. Martínez* 7 p.
25 E. Lorbek* 4 p. 20 O. Lafayette 5 p.
34 B. Nachbar 14 p. 31 L. Barton 3 p.
44 A. Tomic* 16 p.

Entrenador:
Xavi Pascual Entrenador:
Velimir Perasovic

Resultats parcials: 31-9 / 17-14 / 16-15 / 25-33.

Àrbitres: Emilio Pérez Pizarro, Antonio Conde i Vicente
Bultó.
Eliminats: Romain Sato.
Pavelló: Martín Carpena. 10.600 espectadors.

Crònica CINQUENA FINAL SEGUIDA

ÀLEX GOZALBO
ENVIAT ESPECIAL A MÀLAGA
er sisè any consecutiu el
El Barça de Joan Carles
Navarro i Kostas Papanikolaou
disputarà avui la seva cinquena
final consecutiva de la Copa
del Rei. ACB PHOTO
L’equip blaugrana va començar a el Laboral Kutxa. I encara menys el
construir la victòria amb un genial Barça actual, un equip que ha sa- L’equip blaugrana,

P Barça i el Reial Madrid

s’enfrontaran a la Copa
del Rei, on aquesta tarda
(18 hores, TV3 i La 1) dis-
putaran la final del torneig. Mentre
els aficionats de les altres sis afici-
ons que han participat al campio-
nat que es disputa a Màlaga entona-
ven càntics contra els dos grans fa-
vorits, els equips de Xavi Pascual i
Pablo Laso es van exhibir contra el
València Basket (89-81) i el CAI Sa-
ragossa (98-66). El clàssic d’avui
servirà per desempatar el palma-
rès. Cadascun dels dos clubs té 23
Copes al seu museu.
La final enfrontarà el vigent
campió, el Barça, contra el gran fa-
vorit a aixecar el títol, un Reial Ma-
drid que aquesta temporada tan
sols ha perdut un partit.
primer quart, el millor de la història
de la competició. Liderat per un Jo-
an Carles Navarro que va encetar el
partit anotant tres triples consecu-
tius, el Barça va aconseguir tancar el
primer període amb una renda de
22 punts (31-9). La defensa, que tan
sols va permetre al rival anotar 3
dels seus primers 19 llançaments, i
l’efectivitat des de la línia de 6,75
metres van dinamitar la semifinal.
Desmotivat per la baixa de Serguei
Lixtxuk, el conjunt valencià va tri-
gar a començar a competir. Quan ho
va fer, al segon període, ja perdia per
23 punts de diferència.
Seguint el tarannà competitiu del
seu entrenador, Velimir Perasovic,
el València Basket no es va rendir i
va intentar imitar la seva remunta-
da de divendres, però el Barça no és
“Facebook
but millorar a l’ombra del Reial
Madrid fins a arribar a la Copa
del Rei amb opcions de discutir
els pronòstics. El conjunt català ha
sabut trobar l’equilibri necessari
per aspirar al títol.
no és el teu Adrenalina grega
amic. És un Kostas Papanikolaou i Bostjan Na-
motor de chbar, dos dels fitxatges que el Bar-
vigilància” ça va fer a l’estiu, van tenir una in-
cidència clau en el triomf culer.
RICHARD L’aler grec va transmetre caràcter
STALLMAN en totes i cadascuna de les seves ac-
ACTIVISTA I
cions, tant ofensives com defensi-
PROGRAMADOR
ves. L’aler pivot eslovè va aportar
minuts de descans a un Erazem
Lorbek al qual Justin Doellman va
intentar castigar en un partit en
què Mario Hezonja va tornar a ser
el jugador descartat.e
sense final de Minicopa
El Reial Madrid i l’Unicaja dispu-
taran aquest migdia (13 hores, Los
Guindos) la final de la Minicopa a
Màlaga. El Barça es va quedar ahir
fora de la lluita pel títol per prime-
ra vegada en la història de la com-
petició. El conjunt català va supe-
rar el València Basket (66-75) i
l’Iberostar Canàries (40-111), però
va perdre contra l’Unicaja (81-63).
El Barça havia disputat la final de
les deu primeres edicions del tor-
neig i s’havia endut un total de cinc
títols. Abans de la final, a les 11 ho-
res, Jaume Ponsarnau, exentrena-
dor de La Bruixa d’Or Manresa,
oferirà un clínic adreçat a la for-
mació dels jugadors.

El rival blaugrana s’apunta poc a poc, van anar eixamplant la

un altre recital anotador
MARTA CAMPDERRÓS
MÀLAGA. ElReialMadridvaguanyar
el CAI Saragossa (98-66) i va assegu-
rarlasevapresènciaalafinaldelaCo-
pa del Rei 2014. El conjunt aragonès
vasortirendollatalapistaivaplantar
cara al conjunt blanc en els primers
minutsdepartit(8-8).Alsjugadorsde
Laso els va costar mostrar la seva mi-
llorimatge.Enelprimerquartelsvan
faltarideesivanestarmoltdesencer-
tats en el tir. Rudy Fernández, però,
de la mà de Sergi Llull, va posar seny
en el caos ofensiu i va avançar els
blancs en el marcador (22-15).
En el segon quart, l’equip blanc
es va centrar en atac i va agafar un
avantatge de 16 punts (35-19). Amb
el Madrid mentalitzat en defensa
i fulminant en atac, el CAI Saragos-
sa no hi va tenir res a fer. El conjunt
madrileny dels rècords va oferir un
festival anotador amb 32 punts
abans de marxar al descans, davant
els 10.800 espectadors que van as-
sistir al Martín Carpena (54-37).
“A partir de la nostra feina al dar-
rere, hem estat còmodes en el par-
tit i hem estat capaços de mantenir
aquella intensitat durant els qua-
ranta minuts”, va dir l’entrenador
del Reial Madrid, en declaracions
al final del matx.
En el segon acte, els de Laso van
seguir manant en el marcador i, a
Marcus Slaughter capturant un rebot durant la
semifinal contra el CAI Saragossa. JORGE ZAPATA / EFE
diferència respecte al conjunt ara-
gonès (77-50). El trident Rudy-
Mirotic-Rodríguez, juntament
amb Llull i Reyes, van liderar el joc
del Reial Madrid fins al xiulet fi-
nal, davant la impotència de la
plantilla entrenada per José Luis
Abós.
“Hem jugat molt concentrats. El
mèrit de l’equip es basa a tenir uns
jugadors implicats, que posin
l’energia que demanem. El que es
veu en els partits és el que treba-
llem cada dia”, va afegir el tècnic
blanc. “Era una semifinal de Copa
i sabíem que no seria fàcil. Però
quan defensem i ens posem a cór-
rer, com hem fet en la primera part,
pocs equips ens poden fer front”,
va dir Felipe Reyes, que va afegir:
“Estem contents de la Copa que
hem fet fins ara i esperem rematar-
ho amb una bona final”.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
JOCS OLÍMPICS D’HIVERN - SOTXI 2014
L’esquiadora de fons Laura Orgué va fer la seva millor posició en uns Jocs: 25a en esquiatló. HARRY HOW / GETTY
Laura Orgué obre la participació
catalana a Sotxi entre ors noruecs
La igualadina acaba 25a en esquiatló i Noruega domina el medaller
La primera jornada de competició
dels Jocs d’Hivern va acabar amb
quatre medalles per a Noruega, que
lidera el medaller amb dos ors. La
igualadina Laura Orgué debuta a
Sotxi amb un 25è lloc en esquiatló.
N.A.
BARCELONA. Laura Orgué va obrir
ahir la participació catalana als Jocs
Olímpics d’hivern de Sotxi amb un
meritori 25è lloc (de 61 participants)
en la prova d’esquiatló (7,5 quilòme-
tres clàssics i 7,5 en modalitat de pas
de patinador). L’esquiadora d’Igua-
lada va arribar a la meta en un temps
de 40:46.5, a dos minuts i 13 segons
de la guanyadora, la noruega Marit
Bjoergen (38:33.6), que va penjar-se
el seu quart or olímpic després de ser
campiona a Vancouver el 2010. Bjo-
ergen va superar per poc la sueca
Charlotte Kalla, plata (38:35.4), i la
seva compatriota Heidi Weng, bron-
ze (38:46.8).
“Si no hagués sigut per la caiguda
que ha patit en la primera part de la
carrera, el seu resultat hauria estat
millor. Tot i així, estem molt con-
tents del rendiment de la Laura i ella
està molt motivada per als pròxims
dies”, va declarar el seu entrenador,
Joan Erola, a través de la Federació
Espanyola d’Esports d’Hivern. És la
millor classificació d’Orgué en una
cita olímpica, després d’haver acabat
27a en la prova de quinze quilòme-
tres de persecució en els Jocs ante-
riors, a Vancouver, fa quatre anys.
A Orgué encara li queden dues
proves més per seguir millorant pal-
marès i assolir objectius “més ambi-
ciosos”. El dijous 13 correrà els deu
quilòmetres en estil clàssic i el dia
22 intentarà estar entre les vint pri-
meres classificades en els trenta
quilòmetres amb sortida en massa.
El veterà campió noruec
A més de les dues medalles en la pro-
va femenina d’esquiatló, Noruega va
celebrar ahir l’èxit del veterà Ole Ei-
nar Bjoerndalen, que va deixar clara
la seva autoritat olímpica penjant-se
el seu dotzè metall (set ors, quatre
plates i un bronze) en uns Jocs d’Hi-
vern, en els deu quilòmetres de bi-
atló. Amb 40 anys, setze després del
seu primer èxit a Nagano el 1998, es
va convertir en l’atleta més gran a
penjar-se una medalla d’or i és a no-
més un del seu compatriota ja reti-
rat Bjorn Daehlie.
En els cinc quilòmetres de pa-
tinatge de velocitat es va batre el
primer rècord olímpic de Sotxi
2014. Va ser l’holandès Sven Kra-
mer qui va guanyar la prova amb
un temps de 6:10.76. Kramer va
sumar gairebé cinc segons d’avan-
tatge respecte als seus companys
del podi, els també holandesos Jan
Blokhuijsen (6:15.71) i Jorrit
Bergsma (6:16.66).e
Torn avui per a Ferran
Terra en descens
El barceloní Ferran Terra sortirà
avui amb el dorsal 4 en el descens
olímpic, la prova reina de l’esquí
alpí, que es disputarà a Kràsnaia
Poliana. El donostiarra Paul de la
Cuesta competirà amb el dorsal 31.
La competició l’obrirà el nord-
americà Steve Nyman, seguit del
canadenc Jan Hudec i el suís Car-
lo Janka. En l’últim entrenament,
el nord-americà Bode Miller va ser
el més ràpid i sortirà amb el dorsal
15. El noruec Aksel Lund Svindal,
plata a Vancouver i or en el Mundi-
al de l’any passat, serà 18è.
55
esports
ALLEGRO MA NON TROPPO
TONI PADILLA
CAP D’ESPORTS
Un ‘reality show’
als Jocs d’Hivern
ot esportista somia a ser en uns Jocs
T Olímpics. Nancy Kerrigan anava més en-
llà. Volia guanyar l’or en patinatge artís-
tic als Jocs d’Hivern del 1994 a Lilleham-
mer. La patinadora de Detroit era la nòvia
d’Amèrica. Alta, elegant, guapa, modèlica. Tot plegat
va contribuir a fer-la protagonista de tots els infor-
matius la nit del 6 de gener del 1994, quan després
d’entrenar-se va ser agredida per un home que va
colpejar-li el turmell amb una barra de ferro. Ker-
rigan encara duia els patins quan va rebre els cops,
focalitzats només al turmell. L’agressor, abans de
marxar, es va disculpar. Un equip de televisió la va
gravar plorant, mentre cridava “Why? Why? Why?”,
en unes imatges que van trencar el cor de tothom.
Kerrigan no es va poder presentar als campionats
nacionals i va quedar exclosa dels Jocs Olímpics, que
es feien poc després.
L’atac l’havia organitzat Jeff Gillooly, el marit de
la gran rival de Kerrigan, Tonya Harding. Nascuda
a Oregon, Harding era una patinadora magnífica que
el 1991 s’havia convertit en la primera dona a fer dos
cops un triple Axel en un exercici. La rivalitat amb
Kerrigan era tan ferotge que Gillooly va planificar
l’atac per alliberar el camí de la seva dona fins a la me-
dalla d’or.
Però Kerrigan es va refer i va rebre una invitació
per ser a Lillehammer. La premsa sensacionalista va
ocupar aquesta localitat noruega per seguir cada pas
de les dues patinadores, obligades a entrenar-se a la
mateixa pista. Al final, Harding no va aguantar la
pressió i va acabar en la vuitena posició. Kerrigan,
aguantant el dolor que patia, es va penjar la plata, per
darrere de la jove ucraïnesa Oksana Baiul. La nòvia
d’Amèrica no va pair bé la derrota i va criticar els jut-
ges, en una actitud que va embrutar una mica la se-
va imatge. Acte seguit, va tornar a casa per participar
en una desfilada a Disneyworld a canvi d’una mili-
onada. Però va ser enxampada dient-li a un senyor
disfressat de Mickey Mouse que allò era “la cosa més
estúpida” que havia fet mai.
Per la seva banda, Harding va ser portada de Time
i Newsweek després d’admetre que coneixia els plans
del seu marit i de declarar-se culpable per evitar anar
a la presó. Es va divorciar de Gillooly i poc després va
córrer com la pólvora un vídeo casolà dels dos fent
l’amor. A Harding li van retirar el títol de campiona
dels Estats Units i no va competir més. La fama, pe-
rò, va aturar el seu descens als inferns: tant Kerrigan
com Harding han trobat feina participant en reality
shows. Fan de jurat en concursos en què joves par-
ticipants aspiren a ser esportistes o apareixen ba-
llant per sotmetre’s a l’opinió de jurats molt menys
importants que el del 1994 a Lillehammer. Tot ple-
gat, made in America.
56 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
mèdia

elradar elprogramarecomanat
LA SEXTA 21.30

‘Salvados’

El final de la retroactivitat en la doc-

trina Parot ha provocat una alarma
social –atiada per determinats mit-
jans–, ja que ha suposat l’excarcera-
ció de nombrosos delinqüents. Jordi
Évole analitza si està justificada
aquesta alarma. I reflexiona també
sobre quina és la funció d’un centre
penitenciari i com es fa la reinserció
d’un pres a la vida civil. El programa
repassa també com han tractat el
tema els mitjans de comunicació.
Évole visita la presó de Can Brians i
explica la història d’un home con-
demnat per narcotràfic.

TV3

06.00 Notícies 3/24. Torreiglesias ajuda en 21.50 30 minuts

10.00 Signes dels temps el doblatge del capítol (Reportatges).
Responsables del gremi de publicitat i la Generalitat en la presentació. AEP (Religiós). Francesc més emocionant de la
Rosaura entrevista l’ar- tercera temporada de
tista Perico Pastor. Joc de trons.

El 2003 els anunciants catalans es 10.50 Diaris de vampirs

(Sèrie). La història es
repeteix (T1).
16.20 Tarda de cine: A la
recerca d’en Forrester.
EUA, 2000. Dir.: Gus
van promocionar un 9,6% menys 11.35 El Gran Gran Dictat
(Concurs).
van Sant. Int.: Sean
Connery, Rob Brown, Els catalans de Guinea:
13.10 Crackòvia (Humor). F. Murray Abraham. Document que analitza
caiguda acumulada entre el 2008 i el 2013 és Josep Maria Bartomeu El Forrester és l’autor el paper que van jugar
ÀLEX GUTIÉRREZ té un problema amb els d’una novel·la clàssica, els catalans a l’exco-
del 41,2%.
Les empreses amb seu social a Catalunya van En el conjunt de l’Estat, la caiguda ha es- pares dels futbolistes. guardonada fa quatre lònia espanyola de
13.45 Polònia (Humor). En dècades amb el premi Guinea. Aquest vincle
reduir en un 9,6% la seva inversió publicità- tat sensiblement més pronunciada: un aquesta edició, el PP Pulitzer. comença a la segona
ria el 2013. Així, de 874,5 milions que van 10,1%. El gremi publicitari conclou que això organitza un passatge 18.50 Pel·lícula: Les armes meitat del segle XIX,
gastar l’any 2012 han passat a 790,8. També significa que les empreses catalanes estan del terror per poder del diable. EUA, 1968. quan uns aventurers
ha caigut el nombre d’anunciants: 5.171 (fa resistint millor. Catalunya acumula el 20,7% espantar com cal els Dir.: Jerry Thorpe. Int.: van anar a un territori
un any eren 5.421). Són dades de l’Estudi de de la inversió publicitària de l’Estat. catalans amb els perills Glenn Ford. Els indis africà pràcticament
la inversió publicitària a Catalunya, presen- L’estudi també analitza on va a parar to- de la independència. apatxes segresten la oblidat per l’adminis-
tat aquest dijous. El treball és un encàrrec de ta aquesta publicitat. La premsa és la que en 14.20 Tot un món dona i els fills d’Owen tració espanyola, la
(Documental). Per a Forbes. L’home qual cosa va fer de
l’Associació Empresarial de Publicitat i cons- surt més perjudicada, ja que ha vist com li
Hammudi Al-Rahmoun contracta el seu veí Barcelona el port de
tata que la inversió mitjana per anunciant baixava la inversió d’empreses catalanes en Font explicar que el Lorne Warfield, un recepció i enviament
també ha caigut, tot i que en menys mesura: un 11,7%. Però segueix sent el destí prefe- seu pare és de Síria i la expistoler, perquè de mercaderies a la
un 5,2%, la qual cosa deixa una mitjana de rit de la publicitat, amb 115,9 milions d’eu- seva mare de Catalunya l’ajudi a recuperar la colònia.
152.929 euros d’inversió per anunciant (al ros. La segueixen en importància la televisió és una cosa habitual. seva família. 22.47 Hat trick Barça
marge de si aquesta publicitat ha acabat en (baixa un 8,6% i es queda en 74,5 milions) i la Ho ha pogut confirmar 20.25 Menú cap de setmana (Esportiu).
mitjans catalans o espanyols). D’aquesta ma- publicitat exterior, com per exemple tanques aquests últims dies en (Gastronòmic). 00.07 (S)avis (Entrevistes).
entrevistes a ràdios i Lluís Martínez Sistach,
nera, les empreses catalanes encadenen el i marquesines del carrer (cau un 5,8%). In-
televisions perquè està cardenal arquebisbe de
tercer any consecutiu de davallada. Tot i que ternet és el sector que resisteix millor, però promocionant la seva Barcelona, parla amb
la crisi va començar el 2008, el 2010 hi va ha- també baixa, tot i que en aquest cas un 2,2% òpera prima Otel·lo. Josep Puigbó.
ver un repunt tímid del 2,8%. En tot cas, la (fins als 21,9 milions). 14.30 Telenotícies migdia. 01.10 Parlament.
15.40 APM? Extra (Humor). 01.27 Els informàtics (Sèrie).
Pere Navarro, conegut Italià per a principiants
com a Peter la Anguila, El programa analitza (T4).
lesaudiències parla de la seva nova
faceta com a cantant.
com ha canviat la cuina
al llarg de la història de
01.52 Ventdelplà (Sèrie).
03.04 Cava de blues
A més, es presenta la humanitat amb (Musical). Martini
TV3 punxa amb ‘Troia’ en la batalla del cinema els concursants més
pallassos que han
Eudald Carbonell,
arqueòleg, antropòleg i
Surfers.
03.48 Fusió i swing a l’es-
passat per Ahora paleontòleg. tudi (Musical). Matías
TV3 va punxar amb La gran pel·lícula dels di- caigo i es mostra com 21.00 Telenotícies vespre. Míguez.
vendres, però va salvar la nit col·locant el Zo-
na Zàping com a espai més vist del prime ti- SUPER 3/ 33
me: va fer 373.000 espectadors i un 12,4%.
En canvi, el film Troia, que va passar tot just 06.00 Mic. la fórmula de la poció a conèixer les seves
07.30 Rovelló. màgica amb la qual últimes creacions.
després, es va quedar en 199.000 seguidors, 08.00 La Supermots. els gals es defensen 22.17 Grans documentals
insuficient per entrar en el rànquing de les 25 08.37 Monstres supersans. de la invasió romana. 33. Inclou: La filla de les
emissions més vistes de la jornada. Antena 3, 09.00 El Mic i els seus amics. L’Astèrix i l’Obèlix muntanyes i El riu de la
que oferia la pel·lícula Cadena perpetua, amb 09.30 Doraemon. intenten resoldre el vida.
Tim Robbins, la va superar amb comoditat: 10.26 La família del Super3. problema. 00.04 Generació digital.
303.000 espectadors i una quota de panta- 11.05 Les noves aventures 17.06 Mic. Aquesta setmana, el
lla de l’11,9%. I també Cuatro, que està ofe- de Peter Pan. 17.35 Rekkit, el conill màgic. programa recomana
12.18 El ranxo. 18.25 Marsupilami. Infermera Virtual, un
rint la saga completa de pel·lícules de la saga
13.04 Espies de veritat. 20.08 El xou de Tom i Jerry. portal de salut on es
Star Wars. Divendres tocava El imperio con- Programes més vistos a Catalunya abans-d’ahir 13.51 El meu robot i jo. 20.32 Tom & Jerry. poden trobar recoma-
traataca i va aconseguir 287.000 fidels. Tam- 15.45 Pel·lícula: Astèrix 21.30 10 cites. Maikel i nacions per quan un no
ESPECTADORS ‘SHARE’
bé el cinema de La 1 va guanyar TV3: 12 i el cop de menhir. Gemma. s’acaba de trobar bé.
01 Telenotícies migdia
trampas va assolir 241.000 seguidors. TV3 14.29 664.000 32,0%
França-Alemanya- 21.50 Via llibre. L’il·lustrador 00.29 Programa sindical
Per cadenes, la més vista va ser TV3 amb 02 Telenotícies vespre Hongria, 1989. Dir.: Juanjo Sáez presenta CC.OO.
un 15,2%, amb un còmode avantatge de tres TV3 20.59 527.000 19,5% Philippe Grimond. El al programa el seu nou 00.44 On és Hitler?
03 La Riera druida Panoràmix perd llibre, Crisi (d’ansietat), 01.31 Barbanegra. El Carib,
punts respecte a Telecinco (12,2%). Seguei-
TV3 15.55 482.000 25,7% la memòria després de un dels seus treballs 1717.
xen Antena 3 (10,7%), La 1 (6,7%), Cuatro donar-se un cop amb
04 Zona Zàping més personals. A 02.19 Barbanegra.
(6,3%), La Sexta (5,7%) i 8TV (3,1%). El canal TV3 22.09 373.000 12,4% un menhir. Això suposa més, l’escriptor David Endinsant-se en la
temàtic més vist del dia va ser Divinity, amb 05 Telenotícies comarques una enorme desgràcia, Cirici i el poeta Jordi boca del diable, 1718.
un 2,2%. TV3 13.59 353.000 19,2% ja que només ell coneix Llavina també donen 03.10 Bon viatge.
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
ANTENA3 18.00
‘El milagro de Carintia’
✰✰
Director: Andreas
Prochaska
Actors: Gerti Drassi, Leon
Baumgartner, Hilde
Dalik, Julia Koschitz, Ken
Duken
Àustria, 2001. Uns pares
troben la seva filla ofega-
da a l’estany que tenen a
casa. Quan arriben a l’hos-
pital, el metge refusa
donar la batalla per perdu-
da i s’aferra a l’esperança
de salvar la nena.
ESPORT3
06.00 Tot l’esport.
06.25 WRC Ral·li Suècia.
Resum.
07.20 Zona zàping.
07.45 Copa del Rei.
Semifinal.
09.30 Gol a gol. Reial Madrid-
Vila-real CF.
10.35 Km 0.
11.00 WRC Ral·li Suècia.
Resum.
11.55 Lliga Segona Divisió
B. Club Gimnàstic de
Tarragona-CD Atlètic
Balears. En directe des
del Nou Estadi.
13.50 Zona zàping.
14.15 Crackòvia.
14.40 Temps de neu. Sotxi.
15.10 WRC Ral·li Suècia.
Resum.
16.05 Gol a gol.
16.55 Lliga Segona Divisió.
Barça B-CD Tenerife.
Els dos equips es
troben a la zona més
ajustada i renyida de
la taula. Amb 31 i 33
punts, respectivament,
tots dos necessiten
vèncer per relaxar-se.
En directe des del
Miniestadi.
18.50 Gol a gol. Atlètic de
Madrid.
19.35 ZZ.
19.45 Km 0.
20.15 Campionat del Món.
Trial indoor. Des de
Barcelona.
21.00 Hat trick Espanyol.
21.45 Hat trick Total.
22.47 Hat trick Barça.
00.05 Tot l’esport.
00.30 Hat trick Barça.
CANAL+
06.15 Pel·lícula: Castigo san-
griento. EUA, 2011. Dir.:
Joseph Kahn. 07.45 Episodes.
08.20 Pel·lícula: Los tres chi-
flados. EUA, 2012. Dir.: Peter
Farrelly, Robert Farrelly. 09.55
Pel·lícula: Solo en casa V. EUA,
2012. Dir.: Peter Hewitt. 11.30
El día del fútbol. 12.00 Liga
Adelante. 14.00 Taller Canal+.
15.00 Pel·lícula: Tesis sobre un
homicidio. Argentina, 2013.
Dir.: Hernán A. Golfrid. 16.55
Premier League. 19.00 El día
del fútbol. 20.00 El partida-
zo del Plus. 21.00 Liga BBVA.
23.05 El día del fútbol. 01.35
Spartacus: la guerra de los
condenados. 02.27 Spartacus:
la guerra de los condenados.
03.22 Spartacus: la guerra de
los condenados. 04.15 Canal+
Propone.
lespel·lículesrecomanades
ANTENA3 00.00
‘Underworld’
✰✰✰
Director: Len Wiseman
Actors: Kate Beckinsale,
Scott Speedman, Shane
Brolly, Michael Sheen, Bill
Nighy, Erwin Leder,
Sophia Myles
Regne Unit, 2003. Primer
film de l’exitosa saga prota-
gonitzada per Beckinsale.
Durant segles, dues races
han evolucionat a les pro-
funditats de la terra: els
sofisticats vampirs i els bru-
tals homes llop.
TVE-1
06.00 Noticias 24 horas.
07.05 Pel·lícula: Poli de
guardería. EUA,
1990. Dir.: Ivan
Reitman. Int.: Arnold
Schwarzenegger.
08.50 ¡Mira quién baila!
11.15 Fabricando Made in
Spain.
12.10 Lo que hay que ver.
12.40 Informe semanal.
13.30 Solo moda.
14.00 L’informatiu.
14.30 Corazón.
15.00 Telediario 1.
15.55 El tiempo.
16.00 Sesión de tarde:
Stealth: la amenaza
invisible. EUA, 2005.
Dir.: Rob Cohen.
18.00 Copa del Rey. Final. En
directe des del Martín
Carpena.
20.00 Corazón.
Programa especial des
de la catifa vermella
dels Premis Goya.
21.00 Telediario 2.
22.00 Premios Goya 2014.
Emissió de la 28a edició
dels premis del cinema
espanyol.
01.15 Especial cine:
Azuloscurocasinegro.
Espanya, 2006.
Dir.: Daniel Sánchez
Arévalo. Int.: Quim
Gutiérrez, Marta Etura.
02.55 TVE es música.
* (Aquesta programació
pot variar en funció del
partit del bàsquet i de la
cerimònia de lliurament
dels Premis Goya.)
LA 2
09.30 Buenas noticias TV.
09.45 Shalom. 10.00 Últimas
preguntas. 10.25 Testimonio.
10.30 La missa en català.
11.15 Moments. 11.30 Pueblo
de Dios. 12.00 Gent de parau-
la. 12.30 Tinc una idea. 13.25
Agrosfera. 13.55 Mil años de
románico (las claves del romá-
nico). 14.30 La luz y el misterio
de las catedrales. 15.05 Fiesta
suprema. 15.35 Saber y ganar
fin de semana. 16.20 Grandes
documentales. 18.05 Ventana
al mundo. 18.55 El Nilo de
Joanna Lumley. (R.) 19.45 Zoom
tendencias. 20.00 Cumbres.
20.30 Página 2. 21.00 Tengo
once años. 21.30 Comisario
Brunetti. 23.00 Documentos
TV. 00.00 Mapa sonoro. 00.30
Metrópolis. 01.00 En las coci-
nas del Kremlim. (R.)
‘A la recerca d’en Forrester’
✰✰✰
Director: Gus Van Sant
Actors: Sean Connery, Rob
Brown, F. Murray
Abraham, Anna Paquin,
Busta Rhymes
EUA, 2000. Forrester és un
home solitari i excèntric
que entaula amistat amb un
destacat atleta negre que
té una carpeta plena de tre-
balls literaris. Va participar
en la secció oficial de llarg-
metratges de Berlín.
ANTENA 3
06.00 Minutos musicales.
07.00 Pelopicopata.
08.15 Los más...
11.30 Ahora caigo.
14.00 Los Simpson (Sèrie).
Emissió de dos
episodis: Verano de un
metro y medio (T7) i
Papà Rabioso: la pelí-
cula (T22).
15.00 Antena 3 Noticias 1.
15.45 Deportes.
15.55 El tiempo.
16.00 Multicine: Maldad
oculta. Regne Unit,
2010. Dir.: Jaimie Payne.
Int.: Francesca Annis,
Lucy Griffiths.
17.40 Multicine: El milagro
de Carintia. Alemanya,
2012. Dir.: Andreas
Prochaska. Int.: Ken
Duken, Julia Koschitz.
19.30 Multicine: Buscando
a Ashley. EUA, 2011.
Dir.: Nick Copus. Int.:
Jennifer Morrison.
21.00 Antena 3 Noticias 2.
21.40 Deportes.
21.55 El tiempo.
22.00 Ver cine.
22.10 El peliculón: Red.
EUA, 2010. Dir.: Robert
Schwentke. Int.: Bruce
Willis, John Malkovich.
00.00 Pel·lícula:
Underworld.
Alemanya-Hongria-
Regne Unit-EUA, 2003.
Dir.: Len Wiseman. Int.:
Kate Beckinsale.
02.00 Pel·lícula: La reina de
la guerra. EUA, 2003.
Dir.: Bill Anderson.
BTV
08.30 Batman. (R.) 09.25
Catakrac. 10.00 Invasió. 10.45
El documental. 11.35 De vi-
sita. 11.55 Taula reservada.
12.25 Western: Entre Dios y el
Diablo. Itàlia-Espanya, 1968.
Dir.: Marino Girolami. 14.00
BTV Notícies migdia. 14.30 Sí,
ministre. 15.00 Clàssics sense
interrupcions: A través del es-
pejo. EUA, 1946. Dir.: Robert
Siodmak. 16.30 Punt de mi-
ra. 18.05 De visita. (R.) 18.25
Taula reservada. (R.) 18.55 La
vida en dolç. 19.25 La carte-
llera. (R.) 20.25 Les flors del
mal. 20.55 Va passar aquí. (R.)
21.30 BTV Notícies nit. 22.00
Barcelona... i acció: El embrujo
de Shanghái. Espanya, 2002.
Dir.: Fernando Trueba. 00.05
Punt de mira. (R.) 01.40 Sí, mi-
nistre.
TV3 16.20
CUATRO
07.00 El zapping de
surferos.
09.00 Fauna letal. Emissió de
dos documentals.
10.00 El encantador de
perros. Emissió de dos
capítols.
12.00 Callejeros viajeros.
Emissió de dos repor-
tatges.
14.00 Noticias Cuatro.
14.45 Deportes Cuatro.
15.45 Home cinema:
Enemigo público. EUA,
1998. Dir.: Tony Scott.
Int.: Will Smith, Gene
Hackman, Jon Voight.
18.15 Home cinema:
Megatormenta:
destrucción inmi-
nente. EUA, 2012. Dir.:
Jason Bourque. Int.:
Esai Morales.
20.00 Noticias Cuatro.
20.30 Deportes Cuatro.
21.15 Desafío extremo:
África Race (II).
Programa especial que
mostra l’aventura i la
duresa d’un dels ral·lis
més exigents del món.
21.30 Negocios al límite.
El Dani, propietari
d’una de les botigues
d’animals exòtics més
importants d’Espanya,
ha arribat al límit de les
seves forces.
22.45 Cuarto milenio. El
programa debat sobre
la identitat dels orbs.
Tot seguit, emissió d’un
programa anterior.
03.15 El zapping de
surferos.
8 TV
08.00 8 de 8. 08.30 Catalunya
blues. 09.05 Televenda. 11.05
Dinamita. 12.20 El jardí de
Carles Herrera. 12.50 Jet lag.
(R.) 14.10 Pel·lícula: Fundido a
negro. Regne Unit, 2006. Dir.:
Oliver Parker. 15.55 Pel·lícula:
Salvoconducto. França, 2002.
Dir.: Bertrand Tavernier. 19.00
Pel·lícula: El guerrero pacífi-
co. EUA-Alemanya, 2006. Dir.:
Víctor Salva. 21.00 8 al dia.
21.35 Poirot. Durant la seva
estada en un hotel aïllat per la
neu, el Poirot s’enfronta a mis-
teris de proporcions hercúlies,
tant en sentit literal com figu-
rat, ja que enfronta les seves
petites cèl·lules grises amb els
seus hostes. 23.20 Pel·lícula:
Salvoconducto. França, 2002.
Dir.: Bertrand Tavernier. 02.05
Clips.
✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta
TELE 5
06.45 Médium. Emissió de
tres episodis: Perfiles
del terror (T3), La
pequeña ayudante de
mamá (T3) i Toda la
verdad (T3).
09.00 I love TV.
10.30 La Voz Kids.
13.15 La que se avecina.
Un vídeo beta, una
madrastra y un salto al
vacío (T7).
15.00 Informativos
Telecinco.
16.00 Pel·lícula: Los
pingüinos del Sr.
Poper. EUA, 2011. Dir.:
Mark Waters. Int.: Jim
Carrey.
17.45 ¡Qué tiempo tan feliz!
Dos grans veus del
panorama internaci-
onal van al plató del
programa per donar a
conèixer els seus últims
treballs discogràfics:
Laura Pausini i Sergio
Dalma.
21.05 Informativos
Telecinco.
22.00 Aída. Fosas de casa
(T10): L’Aidita vol anar
a Missouri per aprendre
anglès. La Soraya, que
no vol que marxi, deci-
deix fer-li xantatge.
Tot seguit, emissió de
dos episodis anteriors:
Amanece que es moco
(T10) i El imperio (de la
morcilla) contraataca
(T10).
02.15 Premier VIP.
05.00 Fusión sonora.
06.25 Zumba GH Edition.
IB3
08.05 L’hora del conte! 08.15
Little Bear. 08.40 L’hora
del conte! 08.50 Aprenem
amb Maria Bimbolles. 09.00
Parlament. 09.30 Mosaic.
10.00 Eucaristia. 10.45
Baleartnostrum. 11.10 Un
món de criatures. 11.55 Lliga
Segona Divisió B. 14.00 IB3
Notícies migdia. Cap de set-
mana. 15.20 El temps mig-
dia. Cap de setmana. 15.25
Pel·lícula: Te puede pasar a
ti. EUA, 1994. Dir.: Andrew
Bergman. 17.05 Pel·lícula: El
Dr. T y las mujeres. EUA, 2000.
Dir.: Robert Altman. 19.10 Uep!
Com anam? 20.30 IB3 Notícies
vespre. Cap de setmana. 21.25
El temps vespre. Cap de setma-
na. 21.30 Mira per on! 22.00
Migjorn. 23.20 Mossèn Capellà.
01.50 Ous amb caragols.
57
mèdia
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
LA SEXTA
06.00 La Sexta en concierto.
07.15 Historias con denomi-
nación de origen.
07.45 Bestial.
08.30 Piso compartido.
09.15 Vaya casas.
10.45 Hoteles con encanto.
12.45 Top Trending Tele.
14.00 La Sexta noticias 1ª
edición.
15.00 La Sexta deportes.
15.35 La Sexta meteo.
15.45 Pel·lícula: El mosque-
tero. EUA-Alemanya-
Luxemburg, 2001.
Dir.: Peter Hyams. Int.:
Catherine Deneuve.
17.45 Liga Segunda
División. Reial Múrcia
CF-RC Deportivo. En
directe des de l’Estadio
Nueva Condomina.
20.00 La Sexta noticias 2ª
edición.
20.55 La Sexta deportes.
La Sexta meteo.
21.20
Salvados.
21.30
La fi de la doctrina
Parot ha provocat una
gran alarma social per
l’excarceració massiva
de delinqüents. Aquest
diumenge Salvados
analitza aquesta
qüestió i per això
ofereix el testimoni
d’un expresidiari.
22.30 El objetivo.
23.45 Salvados. Emissió d’un
programa anterior.
01.45 1.000 maneras de
morir.
* (Aquesta progra-
mació pot variar en
funció del futbol.)
BARÇA TV
06.30 Temps de joc. 08.15 Més
club. 08.30 Temps de joc. 10.15
Porta 104. 10.29 El partit.
(R.) 11.29 Estació Camp Nou.
12.00 El partit juvenil. 14.00
Barça a l’hora. 14.15 Temps
de joc. 16.00 Porta 104. 16.15
Porta 104. 16.30 Barça a l’ho-
ra. 16.45 600’. 17.00 Seguim
en joc. 17.30 El marcador:
Especial . 18.00 El Partit Aleví.
(R.) 19.00 Barça a l’hora. 19.15
Tot Barça (2013/14). 19.45 El
marcador: Prepartido. 21.00
Temps de joc: FC Barcelona-
Real Sociedad (Copa 2013/14).
22.45 El marcador: Pospartido.
00.00 El marcador: Pospartido.
(R.) 01.15 Porta 104: Koksis
i Czibor, els màgics magiars
del Barça (I). 01.31 Porta 104:
Koksis i Czibor, els màgics ma-
giars del Barça (II).
58
mèdia
MÈDIA
Un nou apliservei de xat per a mòbils que presumeix de seguretat. ¿Però ofereix prou millores
respecte al que feu servir ara i a les alternatives que ja existeixen?
Telegram també vol desbancar WhatsApp
a hi tornem a ser. Si teniu
J smartphone,ésprobableque
algundelsvostrescontactes
us hagi convidat a instal·lar
Telegram, l’aplicació mòbil
de missatgeria instantània que
aquestasetmanas’hasituatalprimer
lloc dels rànquings de descàrregues
dels catàlegs de Google i Apple.
Com qualsevol apliservei de xat
que pretengui competir amb Whats-
App i els seus 430 milions d’usuaris,
Telegram aporta diverses caracte-
rístiques diferencials. Sobretot ju-
ga la carta de la seguretat de les co-
municacions: no només protegeix
amb xifrat les converses normals en
mode diferit –jo t’escric ara, tu ho
llegeixes quan et vagi bé–, sinó que
ofereix una modalitat de xat secret
en què els interlocutors es comuni-
quen en directe mitjançant claus ge-
nerades localment en temps real i
que, a més, permet que els missatges
escrits s’autodestrueixin; un cop lle-
gits pel destinatari, desapareixen
dels dos telèfons quan ha passat el
període que el remitent decideix. És
la versió en text de les fotos i vídeos
efímers que Snapchat ha popularit-
zat entre els adolescents.
DÍGITS I ANDRÒMINES
ALBERT CUESTA
TWITTER: @ALBERTCUESTA
Telegram també millora Whats-
App en altres aspectes: els grups po-
den acollir fins a 200 usuaris, els fit-
xers a transferir poden pesar fins a
un gigabyte i el servei també es pot
fer servir amb dispositius sense tar-
geta de mòbil, com ordinadors i tau-
letes wifi, gràcies a aplicacions cre-
ades per tercers a partir de les eines
que Telegram posa al seu abast. A la
seva web ja hi trobem, a més de les
pròpies per a Android i iPhone, aplis
alienes per a Windows Phone, Mac,
Windows i Linux.
Gratuït i sense anuncis
Telegram és gratuït i no conté publi-
citat, aparentment gràcies a la for-
tuna que els germans Pavel i Niko-
lai Durov han obtingut venent la se-
va participació en la xarxa social VK,
que van crear el 2006 –afusellant
sense manies el Facebook d’alesho-
res– i que actualment és la primera
de Rússia i la segona d’Europa en
nombre d’usuaris.
Així doncs, ¿val la pena abando-
nar WhatsApp i passar-se a Tele-
gram? No tan ràpid. La plataforma
sembla potent i que el seu codi si-
gui obert sona bé, perquè qualsevol
La quarta temporada de
‘Sherlock’ haurà d’esperar
Si per a la tercera temporada de Sherlock
els fans han hagut d’esperar prop de dos
anys, de cara a la quarta pot ben ser que
hagin d’agafar cadira (o sofà) dos anys
més. Així ho va suggerir el creador de la sè-
rie, Steven Moffat, en una entrevista amb
el portal IGN. “Fem el que podem, però no
intent de malifeta seria detectat
ràpidament per algun expert. Pe-
rò hi ha especialistes en xifrat que
desconfien dels Durov per haver
adoptat un protocol de creació prò-
pia en lloc d’usar-ne algun dels que
ja existien, com XMPP. Les aplica-
cions oficials de Telegram són poc
“Jo refresco
intuïtives, just en la manera d’acti-
var els xats secrets i els missatges Twitter
efímers. A més, resulta molest que amb la
un servei que presumeix de priva- mateixa
citat insisteixi a notificar-te cada inconscièn-
vegada que un dels teus contactes cia amb què
l’instal·la en el seu telèfon. I Tele-
gram comparteix amb WhatsApp alguns es
el gran problema –sí, ja sé que recargolen
molts lectors ho consideren un en- els cabells”
cert– que l’identificador d’usuari
sigui el número de telèfon mòbil, LENA
de manera que pots ser interpel·lat DUNHAM
DIRECTORA
per tothom que et tingui a la seva
I ACTRIU
agenda sense que tu l’hagis accep-
tat. De fet, els Durov insinuen que
una possible font d’ingressos seria
el lloguer d’un segon número virtu-
al de mòbil, específic per a l’ús de
Telegram.
Si us amoïna la seguretat de les
vostres comunicacions, existeixen
altres opcions d’eficàcia demos-
Llegeix l’article
amb enllaços
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
volem sacrificar la qualitat de la sèrie. Si
la gent ha d’esperar dos anys, doncs ho
haurà de fer”, explicava. El creador
d’aquesta ficció ha confirmat que tant Be-
nedict Cumberbatch com Martin Free-
man repetiran en els seus papers de Sher-
lock i Watson als nous episodis.
trada i no menys segurs que Tele-
gram. BBM està disponible per
a Android i iOS, i aviat rebrà les
funcions de trucades de veu i de
vídeo que ja tenen els usuaris de
telèfons BlackBerry. Si feu servir
WhatsApp, probablement no teniu
interès especial a poder xatejar
també des de l’ordinador, però si us
atreu aquesta característica de Te-
legram recordeu que també l’oferei-
xen Google Hangouts i Skype, equi-
pats igualment amb trucades i vide-
otrucades. Els tres fan servir identi-
ficadors d’usuari no vinculats al
número de mòbil; això permet, per
exemple, mantenir la identitat en el
telèfon particular i en el de feina.
Compte amb l’‘spam’
Respecte a les altres peculiaritats de
Telegram, els grups amb capacitat
màxima per a 200 membres sem-
blen preferibles als de 50, però tam-
bé són una invitació a l’spam. I la
possibilitat d’enviar arxius molt
grans ens pot fer perdre de vista que
probablement el canal més adient
per fer-ho no és un xat, sinó el correu
electrònic o un enllaç al núvol. Els
missatges que s’autodestrueixen po-
den fer decantar la balança en algu-
nes situacions en què no convé dei-
xar rastre de les converses, però el
seu ús encara no està ben resolt.
En resum, trobo que Telegram
encara no està prou madur. Whats-
App no mereix l’èxit que ha tingut i
no té assegurat el futur; els 200.000
usuaris espanyols que s’han afegit a
Telegram cada dia d’aquesta setma-
na són la prova de la poca lleialtat
dels consumidors a aquesta mena de
plataformes. Però abans de deixar
que m’enlluernin les funcions d’un
servei nou per acabar oblidant la se-
va icona en un racó del telèfon –com
ha passat amb Line–, jo esperaria a
veure com evolucionen les aplis de
Telegram i el resultat del concurs
que els seus creadors han convocat
amb 200.000 dòlars de premi per al
hacker que aconsegueixi intercep-
tar-ne comunicacions. Sobretot te-
nint a l’abast alternatives estables i
encara més completes.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014
Terelu Campos seguirà
de suplent de J.J. Vázquez
Tot i que va anunciar el 28 de gener que dei-
xava durant un temps la televisió, Terelu
Campos es mantindrà com a suplent de Jor-
ge Javier Vázquez al capdavant de Sálvame
deluxe quan el badaloní no pugui assumir el
programa. Campos va acomiadar-se assegu-
rant que no tenia cap problema amb Sálvame.
Tatiana Sisquella,
una dona d’èxit
Opinió
LAURA BORRÀS
FILÒLOGA
es cerimònies d’enterra-
L ment són sempre un
tràngol, un ritual de tras-
pàs que realitzem per
acostumar-nos una mica
–si és que això és possible– a l’estu-
por que ens causa la gratuïtat de la
mort, que ens pren l’únic que tenim:
la vida. Assistir-hi és una forma
d’homenatjar qui marxa, però tam-
bé d’acompanyar els que es queden
quan de vegades l’únic llenguatge
possible és el d’una abraçada. Torno
del funeral de la Tati i m’assec da-
vant del teclat. Fa mesos que no
aconsegueixo trobar el moment per
escriure el meu article a l’ARA i em
reca. Avui, necessito fer-ho. Des de
dijous a la nit, quan es va saber la no-
tícia, l’explosió d’afecte, de dol i con-
dol que hem viscut col·lectivament
en aquest país petit ens parla del seu
llegat. Com es pot morir algú als 35
anys i que no sigui una tragèdia?
El plor de les coses que ens recor-
da Vinyoli s’ha fet ben present: “Plo-
ra el temps, plora la vida no viscuda,
plora també la vida que hem viscut”.
El plor de la ràbia i la impotència, el
plor, també, de la desesperació de
pensar que no calia. Tanmateix, so-
tragades com la d’aquesta pèrdua
ens mostren la grandesa de la hu-
manitat que deu ser això que ens
agermana en el dolor. La família,
amics, companys de feina, directius
i representants polítics, tots els que
ens hem desplaçat fins a Collsero-
la per donar-li el darrer adéu formà-
vem part –d’una o altra manera– de
la seva tribu. Ella en tenia moltes
perquè era de molta gent. Li agrada-
va la gent i sabia com connectar-hi.
La seva germana va dir que per a
molts la Tati serà una cançó, un res-
taurant, una olor o una paraula; pe-
rò que per a ella serà sempre el seu
tot. De la cerimònia hi ha molts mo-
ments que no oblidaré mai. Un és el
gest que va fer amb les mans el Jo-
an Maria Pou quan va dir: “La me-
va dona”. Posant-se les mans al pit
després de fer un lleu moviment que
semblava una abraçada a l’aire...
Amb la mort de la Tati s’ha apagat
una llum que li sortia de dins i es
vessava cap enfora, dels ulls a la ri-
alla. La Sílvia Soler va fer un comen-
tari molt emotiu que em sembla
molt encertat. Va dir que sentia que
tenia una relació molt especial amb
la Tati i que això la feia especial a
ella. Les xarxes de complicitat que
teixia ens demostren que va ser una
59
mèdia
Anderson Cooper, de la
CNN, sense programa
Una de les cares més icòniques de la CNN s’ha
quedat sense programa. La cadena ha supri-
mit AC360, que programava des de feia poc en
prime time, perquè els resultats no han estat
els desitjats. El periodista, però, seguirà a la
cadena, presentant les notícies de les vuit del
vespre, tal com ja feia.
CÈLIA ATSET
Un adéu sentit i multitudinari
BARCELONA, 8 DE FEBRER DEL 2014
Un miler de persones es van reunir ahir al Tanatori de Collserola per dir adéu a Tatiana Sis-
quella. A la cerimònia, conduïda pel seu marit, Joan Maria Pou, hi van assistir el conseller
de la Presidència, Francesc Homs, i amics i companys de professió com Albert Om, Jordi
Basté, Mònica Terribas, Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Bosch, Toni Clapés, Xavier Gra-
set, Àngel Llàcer, Xavier Solà, Queco Novell, Jordi Évole i Carles Capdevila, entre d’altres.
gran aranya de la felicitat. Ara, en tre li oferíem el nostre darrer
Afecte l’hora de la seva mort, les xarxes so- testimoni d’afecte i fidelitat, ha
Lesxarxes cials han estat els camins mitjan- somrigut i s’ha sentit la dona d’èxit
queteixia çant els quals la felicitat que ella ens que es considerava simplement per-
ha donat a tots ha trobat una mane- què havia aconseguit el millor de la
demostrenque ra de tornar a ella. Avui deia el seu vida: estimar i ser estimada.
eraunaaranya pare, entre llàgrimes: “Està tan con- Segur que, allà on siguis, ja estàs
delafelicitat tenta!”; i a mi m’agradaria pensar començant a muntar la teva tribu.
que ho està. Que mentre es passe- ComdiriaMartíiPol:“Emcostaima-
java entre nosaltres i mentre dona- ginar-teabsentpersempre”;aixíque
va les forces a l’Abi, l’Albert i el Pi- no ho faré. Descansa –per fi– en pau,
tu per parlar (perquè no haurien po- i no deixis mai de somriure, Tati! El
gut fer-ho sense la seva força), men- teu, ens acompanyarà sempre.e
60
mèdia
GENT
Woody Allen es defensa
En una carta al ‘New York Times’ nega haver abusat de Dylan Farrow i carrega contra la seva mare
Woody Allen escriu al New York
Times per defensar-se de l’acusa-
ció d’abusar de la seva filla adopti-
va. La carta és un amarg retret
contra Mia Farrow, de qui diu que
va actuar amb ànim de revenja.
À.G.
BARCELONA. “Aquesta és la meva
última paraula sobre el tema i nin-
gú més respondrà en nom meu o co-
mentarà el cas a cap de les parts. Ja
ha patit prou gent”. Així acaba l’ex-
tensa carta que ahir publicava el
New York Times, amb la qual
Woody Allen es defensava de les
acusacions de la seva filla adoptiva, El veredicte dels metges
que va assegurar al mateix diari di- El director recorda també les incon-
es enrere que Allen va abusar d’ella sistències del testimoni de Dylan,
quan tenia set anys.
Abans d’aquest final,
però, disset paràgrafs
en què el cineasta ne-
ga rotundament ha-
ver comès aquests
abusos.
“Fa 21 anys, quan
vaig sentir per prime-
ra vegada que Mia Far-
row m’havia acusat de
pederàstia, vaig tro-
bar que la idea era
tan ridícula que
no vaig pensar-hi
més –arrenca la
carta–. Estàvem
immersos en
una separació
mordaç, amb
molta ene-
mistat entre
nosaltres i
una batalla
per la custò-
dia que anava
agafant força.
La transparèn-
cia egoista de la
seva malvolença em
semblava tan òbvia que
ni tan sols vaig contractar un advo-
cat per defensar-me”.
Malgrat tot, el seu advocat co-
mercial li va recomanar que con- A Roma amb
tractés un lletrat penalista, ja que
Farrow havia acudit a la policia. “In-
gènuament vaig pensar que l’acusa-
ció seria desestimada ràpidament
perquè, evidentment, jo no vaig
abusar de la Dylan, i qualsevol per-
sona amb senderi veuria l’estratage-
ma. El sentit comú prevaldria, vaig
pensar”. Allen detalla aleshores el
clima de guerra oberta amb Farrow,
ja que feia poc que s’havia descobert
la seva relació amb Soon-Yi, filla
adoptiva de Farrow i el músic André
Previn. “Pensar que aleshores, de
cop i volta, una tarda, quan condu-
ïa fins a Connecticut per visitar els
nens durant unes hores, en territo-
ri del meu adversari, amb mitja dot-
zena de persones més, quan preci-
sament estava en els primers mo-
ments d’una nova i feliç relació amb
la dona amb qui volia casar-me…
pensar que escolliria precisament
aquell moment per embarcar-me
en una carrera com a pederasta hau-
ria de semblar una idea totalment
improbable fins i tot a la ment més
escèptica”.
davant els metges que la van exa-
minar: “La Dylan va dir-li al
metge que no l’havia tocada.
Aleshores la Mia va empor-
tar-se la nena a menjar un
gelat i, quan va tornar, la ne-
na havia canviat la història.
De molt bona gana vaig fer
una prova al detector de men-
tides i evidentment vaig supe-
rar-la perquè no tenia res a ama-
gar. Vaig demanar-li a la Mia que
se’n fes una però no va voler”.
Allen
durant la
presentació
del film
amor.
MARIO ANZUONI
Hisenda reclama 702 milions
als hereus de Michael Jackson
Els hereus de Michael Jackson s’enfronten
a una reclamació milionària d’IRS (l’agèn-
cia tributària dels EUA), ja que consideren
que, en el moment de declarar la fortuna
del cantant quan va morir, només van con-
signar 7 milions de dòlars. Segons publica
Los Angeles Times, la fortuna estimada de
La carta relata aleshores com la
policia de Connecticut va demanar
ajuda a una unitat especial d’in-
vestigació amb què comptaven en
aquests casos. I cita la conclusió a
la qual van arribar: “És la nostra
opinió d’experts que Dylan no va
patir abusos d’Allen”. El seu vere-
dicte era que el testimoni d’una
“Internet ha
nena obeïa a una combinació de esdevingut
dues possibilitats: “Era la inven- la plaça del
ció d’un nen vulnerable en un mo- poble de la
ment de màxim estrès [...] o bé es- vila global
tava sent influenciada per la seva
mare”.
del demà”
BILL GATES
FUNDADOR DE
MICROSOFT
DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
l’astre del pop era de 1.125 milions de dò-
lars. A partir d’aquí, Hisenda els reclama
505 milions d’impostos pendents de pagar,
i una multa de prop de 200 milions d’euros
més. A la declaració lliurada pels hereus,
no valoraven els drets de les cançons dels
Beatles, en poder de Jackson.
Allen recorda també que té dos
fills adoptats amb Soon-Yi. “Tant
ellacomjovamserescrutatsamb
extraatenció tant per l’agència
d’adopcions com pels tribunals,
que van beneir el procés”.
Un dels moments més durs és
quan Allen recorda com Mia Farrow
va trucar a la seva germana i, segons
relata, li va dir: “M’ha pres la meva
filla; ara jo li prendré la seva”. A la
carta Allen explica: “Adorava la Dy-
lan i m’hi sentia molt pròxim”.
El cineasta es refereix a la polè-
mica sobre qui és el pare de Ronan
Farrow, el fill que ha estat més
agressiu amb ell, amb declaracions
incendiàries a Twitter: “¿És el meu
fill o, tal com suggereix ella, el de
Frank Sinatra? Certament s’hi as-
sembla molt, en els ulls i les facci-
ons. Si és el cas, ¿això vol dir que
quan Farrow estava sota jurament
va mentir presentant-lo com a fill
comú? [...] Altre cop, vull cridar
l’atenció sobre la integritat i l’ho-
nestedat d’una persona que es com-
porta així”.
“Esclar que no vaig abusar de la
Dylan –enfila el final de la carta–.
L’estimava i espero que un dia s’ado-
ni de com li han escatimat poder te-
nir un pare ple d’amor i com ha es-
tat explotada per una mare més in-
teressada a rebolcar-se en el seu odi
que en el benestar de la seva filla.
Haver-li ensenyat a odiar el seu pa-
re i fer-li creure que va abusar d’ella
ja li ha costat un peatge molt car a
aquesta encantadora noia, i la Soon-
Yi i jo desitgem que algun dia enten-
gui qui l’ha convertida realment en
víctima”. I conclou: “Ningú vol des-
animar les víctimes d’abusos per-
què denunciïn els seus casos, però
cal recordar que hi ha gent a qui
acusen falsament, i això també
és terriblement destructiu”.
Dylan Farrow va respondre
a aquesta carta indicant: “Res
del que digui o faci pot canviar la
veritat”. I assenyala algunes ob-
jeccions al relat d’Allen, a ban-
da que pel que fa al judici –que
va desestimar el cas– recorda:
“Es va incloure el testimoni
de mainaderes que van veure
conducta sexual del meu pa-
re cap a mi”. La jove denun-
cia haver estat atacada
pels advocats i publicis-
tes del director, també
amb una campanya
mediàtica. “No deixa-
ré que s’enterri la ve-
ritat i no em silencia-
ran”, conclou.e
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 61
mèdia
gent

Clint Eastwood salva La dona de Paco González

un home de morir ofegat abandona l’UCI
Heroi habitual a la pantalla, dimecres ho va ser La dona del periodista Paco González ja ha
també al club de golf. S’hi celebrava un sopar deixat la unitat de cures intensives i ja és a
honorífic, i l’actor, de 83 anys, va veure com planta. Evoluciona favorablement després
el conseller delegat de l’entitat tenia una “mi- de l’apunyalament patit dimecres, a càrrec
rada de pànic”. L’home s’havia ennuegat amb d’un home i una dona. Lorena G.F. va ser de-
un tros de formatge i Eastwood li va practicar tinguda i la policia creu que la raó de l’atac és
la maniobra de Heimlich, amb èxit. l’obsessió amorosa que sentia per González.

Alta costura i color ‘block’ 01 02 Pràctic, refinat, exquisit. És un ves-

tit de 10 que només quedaria bé, pe-
rò, a Coco Rocha, Tilda Swinton,

per a una princesa Disney
LAURA SANGRÀ
BARCELONA
rou d’alta costura per a
Cate Blanchett i Dita von Teese. Co-
co Rocha sap que el vestit és un hit
i li dóna tot el protagonisme: els
pumps són la discreció feta sabata,
Alta Costura per a la temporada de les joies es redueixen a un braçalet
primavera-estiu. de diamants (totalment prescindi-
El vestit li dóna un aire de deessa ble), cabells engominats amb la rat-
grega i de superheroïna futurista, i lla a un costat i molt marcada, i el

P princeses Disney. Massa

sovint aquestes col·lecci-
ons d’alta categoria i ro-
ba feta a mida són varia-
cions sobre els mateixos temes:
vestits llargs plens de pedreria fina,
encaixos i tuls d’organza, sempre
igual. Però vestits arriscats, origi-
nals i encertats com el que va lluir
aquesta setmana la supermodel Co-
co Rocha (01) ens reconcilien amb
l’alta costura. A la gala que va orga-
nitzar dimecres a Nova York am-
fAR, una ONG internacional que es
dedica a recaptar fons per investi-
gar i prevenir la sida, la model cana-
denca va anar vestida amb aquesta
peça que ha fet Jean Paul Gaultier
no és fàcil aconseguir que el resul-
tat d’aquesta barreja sigui sofisticat
i no un pastitx. És un tot molt co-
herent: passat i futur del poderío fe-
mení per a una dona actual i amb ca-
ràcter. ¿Com aconsegueix Gaultier
fer aquest mix amb estil? Amb el joc
tan marcat de colors i formes. Les
formes ens remeten més al passat,
a la verticalitat i la feminitat de les
cariàtides; el vestit abraça sinuosa-
ment el coll, el pit i arriba a la cintu-
ra, on tots els colors i línies conver-
geixen per marcar l’epicentre de la
feminitat i es torna a obrir per reve-
lar el contorn dels malucs amb du-
es línies d’un taronja elèctric que
contrasten amb el panell blanc i
01. Coco Rocha, vertical que arriba fins als peus per
de Jean Paul donar alçada. Excel·lent. Els colors,
Gaultier. per contra, ens porten a un futur en
02. Poppy què el color block, aquest contrast
Delevingne. electritzant de colors bàsics, està a
MICHAEL LOCCISANO l’ordre del dia. I, finalment, aques-
ta superheroïna duu una capa negra
i taronja que surt dissimuladament
de les mànigues japoneses i acaba al
ventre en forma de butxaques.
maquillatge molt reduccionista, res
més que llapis kohl, ombres grises
i rímel potent.
La creu de la gala d’amfAR la va
marcar la model anglesa Poppy De-
levingne (02), enfundada en un Lou-
is Vuitton de la col·lecció de prima-
vera 2014 que la feia semblar un corb
o una bruixa de Halloween. Les es-
quenes estan molt marcades, amb
aquestes muscleres exteriors fetes
detiresdepellnegrarecargolades,de
les quals surt un vestit que és tot un
despropòsit,fetambmoltestranspa-
rències, una faixa d’escates de pell i
tul i faldilla també amb transparèn-
cies. La cua alta i despentinada no
ajudava a millorar el look.e
62 DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 ara
passi-hobé

araquenos’ofenguiningú ABANSD’ARA
JUANJO SÁEZ

Fi de la guerra a Catalunya
Demà farà 75 anys de la fi de la Guerra a Catalunya.
El 10 de febrer del 1939 tot el territori català va
quedar ocupat per les tropes franquistes que havien
avançat fins a tocar la ratlla fronterera amb França.
Cinc dies després era detingut a Barcelona el
periodista, pintor i cineasta sevillà Francisco
Carrasco de la Rubia, autor de fotos com aquesta
per a la portada de La Vanguardia (8-X-1936),
captades al front republicà com a corresponsal de
guerra. Va ser condemnat a mort el 13 d’abril del
1939 i afusellat al Camp de la Bóta un mes després.
Era un dels pocs reporters de la premsa catalana
que informava des dels camps de batalla. El van
acusar d’escriure reportatges on elogiava els
voluntaris anarquistes. Carrasco s’havia incorporat
al diari el maig del 1936 per fer crítica de cinema, la
seva especialitat. El 8 d’agost d’aquell mateix any,
tres setmanes després d’esclatar la guerra, es va
desplaçar al front d’Aragó com a enviat especial.
Des d’allà va dur a la redacció barcelonina fotos i
cròniques que reflectien amb cruesa i precisió la
duresa dels combats, i també escenes plàcides, com
aquesta on apareixen milicians d’una patrulla de
reconeixement que menjaven melons a pocs metres
–deia ell– de les línies rebels.

Francisco Carrasco de la Rubia 1936

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS

PERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Promet diners, i ho fa per escrit. Donar Verticals 1. Tot el que fan és la pera. El de nas mai deixa de
un tomb. 2. Un valor que mai va acabar d’implantar-se sorprendre. La Farrow havia estat meva. 2. Aliatge comú.
2 a Europa. Agafar pel pom. Típiques del centre de Te- Són el nostre referent cultural, però fan coses recargola-
rrassa. 3. No quedar-se de braços plegats. La part més dament marcianes. 3. Curaràs. Aquesta prefereix estar-se
3
àrida del sermó. 4. Qui hi és, està en fals. La demos-
fora de l’església. 4. Vocal de la junta. Vall estreta excava-
4 tra qui pot. 5. Al carrer, te la trobes sovint. L’haurem
da per les aigües d’un riu. Te’l trobes a les platges de Nor-
d’acceptar tal com és, amb tots els seus defectes.
5
6. Poseu fil a l’agulla i comenceu a tapar forats. Per
mandia. 5. Reprodueixi, només per distreure el personal.
6 fi trobes un taxi buit! En té cinc al davant. 7. Ha estat Explicacions un pèl tardanes dels nostres errors. 6. La dis-
capital per a la construcció de Menorca. Bisbat. 8. Ja cogràfica se’t queda bona part del premi. Jerseis. Mitja de
7
no valen res. La meitat dels totals. Nitrogen. 9. Sonen cada. 7. Un poema anglès molt conegut. Obro malament.
8 a l’interior dels picarols. Pot ser bohemi i fer vida de El més detestat de Palma. 8. Petits papers reservats per a
burgès. Deixo amb la boca oberta. 10. A la mili fa tot les celebracions (en plural). De moviments ràpids. 9. Vagis
9
un número. Guerres santes. Poc agraciat. 11. Té el nas de baixa. Notis que és un home molt atractiu. 10. Fa un gol
10 curt i aplanat. Malgrat l’amistat que ens professa, la i surt a la portada d’un diari esportiu. Sisa es preguntava
seva vida és bastant solitària. Una part d’Alguaire que
11
si n’hi havia d’algú. És la teva. 11. Acabat d’omplir. Han
té un aire anglès. 12. Per a aquests, el descobriment
marxat sense cap tipus de pena. Remuga quan veu passar
12
no va ser gran cosa. Comences a dinar a Dinamarca.
Houellebecq especula sobre la seva possibilitat. expedicions d’alpinistes. 12. Es repeteix a cada bienni.
13 13. S’expressa sota l’ombra de la sospita. Comença a Trec de la vista. T’obliga a tornar a la feina. 13. Asenada,
fructificar. 14. Un casal sense parets. El seu home fa rucada. Va fent via. Tanquen un acord. 14. Branca petita.
14
por. El primer toc. Aquesta professional troba feina en els pobles.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil T R A M I T A T S E D A T
I L L A I D O N I I R A
B C R E T I N A C A M P
3 6 5 4 5 2 7 A P A R C A E U R O P A
R E I A L A R R E L A R E
A D D E N D U S O S V
3 1 8 1 4 R T E S T U F C R O M I
A G U S I S A C I O U T

7 6 8 3 7 4 8 P
T
E R
P E
A L
L L
T E R
D E
N A
D U I
S
E
E
S
A G E R A C O M I A D O
4 9 7 1 6 R
A
O J O
B O L
R
I E
A R A
N V
D A
A I V
L T
E R
N I S O S R A R A G A
4 5 1 9 6 4 2 9 fàcil difícil
7 3 8 6 5 2 1 4 9 8 2 1 7 5 9 6 4 3
1 7 1 8 3 4 1 6 7 9 3 8 2 5 9 3 7 4 8 6 2 5 1
5 2 9 4 1 8 3 7 6 6 5 4 3 2 1 9 8 7

9 4 5 2 4 1 7 3 6 7 2 4 5 9 1 8
2 9 5 8 3 1 7 6 4
3 1 2 9 7 8 5 6 4
7 6 5 2 4 3 1 9 8

3 6 5 7 9 1 8 4 9 7 6 2 5 3
6 5 3 1 2 9 4 8 7
4 9 8 1 6 5 7 3 2
2 8 9 6 3 7 4 1 5
9 7 2 5 8 4 6 3 1 1 7 3 5 9 4 8 2 6
2 1 5 4 3 2 8 8 4 1 3 6 7 5 9 2 5 4 6 8 1 2 3 7 9
ara DIUMENGE, 9 DE FEBRER DEL 2014 63
passi-hobé

DICCIONARA críticatv
MÒNICA PLANAS - PERIODISTA
Coordina: Fran Domènech
Putinatge sobre gel Infanta Cristina: 12 segons, 15 passos
Disciplina preferida

L’
del president rus únicprogramaqueahirvaconnec-
als Jocs Olímpics tar en directe amb l’entrada de la
d’Hivern. infanta Cristina als jutjats de Pal-
@frandomenech ma va ser l’especial matinal de Al rojo vivo.
Antonio García Ferreras va voler transme-
AmbPutin treal’espectadorunaimpactantsensacióde
Retallin llibertats coberturamediàtica.Vapartirlapantallaen
sense anestèsia. quatre parts: en una connectaven amb l’ae-
@mirinda_atope roport de Barcelona; en dues, amb diferents
puntsdelsjutjatsdePalma,ienladarrera,el
EnRampar-se plató amb ell dirigint l’espectacle. La redac-
Rebre una descàrrega tora de Barcelona va connectar només per
d’escarni públic tot dir que la infanta hauria embarcat a les vuit
baixant cap als jutjats del matí, però que no l’havien vist. Final-
de Palma. ment, a les 09.46 h va arribar el moment de
@jordibauer l’entrada. García Ferreras va narrar el que
ja vèiem: “Sonriente, muy tranquila, ha sa-
Cristina de Trombó ludado a los periodistas y el aspecto es de se-
Infanta que fa molt soroll. renidad”.Marcavalatranscendènciadelmo-
@jsolec ment: “Es la primera vez en la historia que
unahijadelReytienequedeclararantelajus-
DesFeta ticia”. Ferreras apuntava: “Yo a Urdangarin
Crida al desarmament loveíamuchomástocado...Estabacomomás
de la banda armada. descompuesto.Comosieltrancefuesemucho
@jepjepus más duro para él”. L’experta en la casa reial
Carmen Enríquez (que lluïa una corona de
Envieu la vostra paraula al Twitter brillants a la solapa de l’americana) preci-
@diccionara (hashtag #diccionara),
a facebook.com/diccionara o per e-mail sava: “Y él miraba al cielo. En cambio ella ha
a diccionara@ara.cat saludado porque es una señora bastante bi-
en educada y saluda cuando entra en los siti-
os”.GarcíaFerrerasdonavadadestranscen-
dents:“LainfantaCristinahadado15pasos”.
No paraven de posar en bucle les imatges de
l’entradadelainfanta,queduravendotzese-
gons,perfer-neinterpretacions.Apartirdel
migdia, Al rojo vivo va continuar amb l’es-
pecial. García Ferreras va partir en dos la
pantalla per fer la comparativa. A cada cos-
tat de la tele Urdangarin i Cristina entraven
als jutjats per comparar l’instant: “Yo creo
que el lenguaje corporal... vamos... El rostro
de Urdangarin estaba absolutamente desen-
cajado. Ni una sola sonrisa”. El morbo de la
tertúlia el centrava el fet que la infanta ha-
guésdedeclararenpresènciad’unretratdel
seu pare penjat a la paret: “Tendrá la mira-
da del rey clavada”, “Es surrealista”, “Es que
noessupadre,enesafotoeseljefedelEstado”,
“Hombre... emocionalmente es chocante...”
Moltacoberturaperòunaflagrantpèrduade
temps en els detalls inútils. La revista satí-
rica Mongolia tenia més informació que ells
Zero contingut del que passava dins dels jutjats. Parafernà-
No paraven de posar liatelevisivaformalperòpoccontingut.Gar-
cía Ferreras insistia: “Es la imagen del año.
en bucle les imatges de La justicia es igual para todos”. Veient el ju-
l’entrada de la infanta per diciparal·lelquejafanelsmitjans,aixòúltim
fer-ne interpretacions està encara per demostrar.

ELTEMPS
MANEL CASCANTE

Diumenge, 9 Avui amb el pas de les hores s’anirà acostant una profunda pertorbació des de
l’oest de la Península. Al matí encara gaudirem del sol o del ressol. A la tarda es
taparà amb celeritat, i al vespre arribarà la pluja i nevarà al Pirineu.

AVUI DEMÀ
El consell
15 h 21 h 08 h 15 h
Si podeu, avui planifiqueu la torna-
Barcelona 15º 10º 8º 13º
da a casa amb cotxe una mica abans.
Lleida 13º 8º 5º 11º
Al vespre plourà arreu, i nevarà fort
Girona 14º 6º 6º 12º
al Pirineu.
Tarragona 15º 10º 9º 13º
València 16º 11º 9º 16º
Palma 15º 11º 9º 14º Que no us sorprengui
Fraga 13º 8º 6º 11º
Dilluns, 10 Figueres 14º 10º 6º 12º
Demà hi haurà temporal de vent i de
mar. Al matí bufarà fort el garbí, pe-
Cervera 11º 6º 4º 9º
rò a la tarda el mestral superarà els
Banyoles 13º 7º 5º 11º
100 km/h en moltes comarques.

Europa
MAX.
MÀX. MIN.
MÍN.
Madrid 8º 3º pluja abundant
Londres 8º 5º xàfecs i vent
París 9º 4º ruixats
Berlín 8º 3º insegur i ventós
Roma 15º 10º cel canviant
Brussel·les 8º 4º xàfecs i vent
Estocolm 3º 1º tapat
Amsterdam 7º 3º xàfecs i vent
Praga 5º 1º cel gris
Lisboa 15º 9º pluja i vent fort

La setmana
dimarts dimecres dijous divendres EL REFRANY DEL TEMPS

“Moritz de febrer,
millor que al gener”
PARTICIPA EN EL CONCURS A TRAVÉS DE #tweetsifasol

DEMÀ
Antoni Bassas
Un acord per esvair dubtes
MAJORIA. Han aparegut dues enques-
tes sobre la cèlebre doble pregunta, i en
tots dos casos s’estableix una majoria in-
dependentista per damunt del 55 per
cent, una xifra notabilíssima tenint en
compte a) els dubtes que genera el pro-
cés, b) el desgast del govern de CiU a cau-
sa de la crisi, c) les amenaces i el joc so-
terrat del govern espanyol i d) l’aguda di-
versitat del cos electoral català. Comp-
tats aquests inconvenients, l’adhesió que
suscita el moviment sobiranista és molt
destacable, i tot fa pensar que “el proble-
ma”, com en diuen a Madrid, és un feno-
men estructural que no desapareixerà
per si sol, ni tampoc se l’endurà el vent de
la recuperació econòmica –quan arribi–.
En el sondeig que va fer públic el progra-
ma de Josep Cuní, però, hi ha alguns as-
pectes inquietants: tot i la massiva mobi-
lització del sobiranisme català, el seu
creixement sembla haver-se estancat. I
la seva força és relativament petita a
l’àrea metropolitana de Barcelona. Ens
hem afartat de dir que el procés és trans-
versal, però continua sent un fenomen
molt catalanoparlant, i això, malgrat els
esforços de la gent de Súmate, demostra
que hi ha molta feina per fer.
ESPERANT. L’estudi que va fer públic
8TVrenunciavaaferunaestimaciódevot,
i posava al mateix sac abstencionistes, vo-
tants en blanc i indecisos, la qual cosa des-
lluïa el clar avantatge del sobiranisme i
afavoria la tesi que part de l’electorat ca-
talà està pendent de l’aparició de l’anhela-
da tercera via. És cert que de l’actitud del
govern espanyol en els pròxims mesos en
depèn una part del vot que rebutja la si-
tuacióactualperònoacabad’abraçarl’op-
ció independentista. No se n’aprecien
símptomes, però no hi ha cap dubte que la
SantaAliançaespreparaperaplaudiripo-
sar semàfors verds a qualsevol petit gest
demagnanimitatquearribidesdelaMon-
cloa. Encara que sigui una propineta al
nou sistema de finançament o una con-
gelació de la llei Wert. Aquest serà el mo-
ment de la veritat per a CiU i per al presi-
dent Mas; el moment de les trucades in-
tempestives, les amenaces de vellut i les La imatge és la d’una majoria parlamentària heterogènia que no explica com serà el
hipòcrites apel·lacions al sentit d’estat.
FORA DE TEST
Toni Soler
PROGRAMA. Però sovint oblidem una
dada rellevant: els indecisos no estan
pendents només de Madrid. N’hi ha
molts que també esperen que el cantó so-
biranista, a més d’entusiasme, ofereixi
raons i escenaris possibles. És cert que
hi ha molta gent a tot el país imaginant
el nou estat català, però la imatge predo-
minant és la d’una majoria parlamentà-
ria molt heterogènia que no explica com
aconseguirà el que tots els ministres es-
panyols diuen que és impossible. En con-
dicions normals, hauríem d’ajornar
aquest debat fins l’endemà de la indepen-
dència, però en un panorama tan tenyit
d’incertesa molts agrairien que el govern
nou estat català, i això no es pot deixar per a l’endemà de la independència. PERE VIRGILI
català i els partits del bloc sobiranista,
d’acord amb els actors socials, pactessin
un document conjunt que inclogui un de-
càleg de principis bàsics de la nova Cata-
lunya sobirana, i un pla de mesures de go-
vern per als primers 100 dies (o sis mesos,
tant li fa). Aquest document hauria de
deixar clara la voluntat de la majoria so-
biranista en aspectes clau com l’estat del
benestar, les relacions amb Espanya i
amb Europa, la fiscalitat, les grans infra-
estructures i la regeneració democràtica.
És difícil fer això amb partits tan diver-
sos... Però també era difícil arribar fins
aquí. I la magnitud dels problemes del pa-
ís no ens deixa gaires més opcions.
9.2.2014
RAONS
El futur
ja és aquí
i es para l’orella a les reunions
S
de les elits polítiques i econò-
miques internacionals, s’hi
detecten les consignes –o mo-
des– de cada temporada. Ara
tocadirqueelfuturjaésaquí.Portàvem
anys en una mena de present continu,
sense espai per pensar en demà. La re-
volució es fa fent-la, deia el castrisme.
Semblava com si el capitalisme global
hagués fet seva aquesta consigna. La
nauva,nopreguntemon.Uneconomis-
ta com Robert Lucas fins i tot va anun-
ciar el final dels cicles econòmics. Però
la crisi ha demostrat que aquella revo-
lució permanent recolzava sobre una
pèrduadelsentitdelslímits.Enshacai-
gut al damunt una densa cortina de
frustracions –en forma de deute públic
i, sobretot, privat– que ens ha tancat en
una habitació sense vistes. Del futur,
l’única cosa que es diu últimament és
que la pròxima generació viurà pitjor
que la dels seus pares.
Aratocaoblidarlaparaulacrisi,mirar
endavant, ens diuen, confiant en la
mal·leabilitat psicològica dels humans.
Però, ¿de quin futur se’ns parla? El fu-
tur com a argument de mobilització
col·lectiva ha de representar un progrés.
Elprogréspotserdemoltesmenes:cien-
tífic, tecnològic, moral, cultural, econò-
mic,social.Laideadefuturhauriadeser
fruit de combinacions que n’optimitzen
les diferents dimensions en benefici co-
mú.Eldesenvolupamentcientíficésob-
jectivable, però el que el converteix en
progrés és l’ús que se’n fa. El creixement
econòmic també, però serà progrés si
permet que la ciutadania visqui en mi-
llors condicions materials. I així succes-
sivament. La crisi, ens diuen ara, ha
agreujat les desigualtats dins del Primer
Món, però al món hi ha més gent fora de
lapobresaquemai.Elsdronesprovoquen
efectescol·lateralsterribles,peròmenys
quelabombad’Hiroshimaoelsbombar-
dejos del Vietnam. La riquesa està en
mansd’unnombrecadacopméspetitde
persones,peròésenbeneficidetots.Més
que idees de futur són figures de la resig-
nació a les formes de do-
minació i de poder. Fer
del futur, com de tot,
una fatalitat és la mi-
llor manera de
neutralitzar la
política.
JOSEP RAMONEDA