DISARTRIA

PREGUNTAS

TOS
Demanar al pacient, a un familiar, o al personal sanitari que valori si existeixen
dificultats, i en quin grau, amb el reflexa de la tos, l’empassar o el babeig:

 Tens tos o t’ennuegues quan beus o menges?

 Tens dificultats quan vols aclarir-te la gola?

GLOP
Si és possible, observa el pacient bevent un got d’aigua i menjant una galeta. Demana-li
que ho realitzi el més ràpidament posible. A més a més pregunta si té cap dificultat per
empassar i informat de la velocitad per menjar, així com de si segueix alguna dieta.

La normalitat per beure aquesta quantitat d’aigua està entre 4 i 15” amb una mitja de
8”. Qualsevol temps superior a 15 segons no és normal, és alentit.

BABEIG
Preguntar al pacient si presenta aquest. Observa´l durant l ‘entrevista.

RESPIRACIÓ
1.Repòs
Observa el pacient quan estigue assegut o sense parlar. Aquesta secció es difícil de
quantificar, per la qual cosa seria necessari demanar al pacient que realitzi la següent
tasca:

Demana al pacient que realitzi una inspiració profunda per la boca i que deixi anar
l’aire de manera audible i tant lentament com sigui possible. Fes una demostració,
després puntua el segon intent. Recorda que normalment l’aire pot ser expirat
suament i de manera uniforme durant un temps aproximat de 5 segons.

2. En la parla
Anima al pacient a mantenir una conversa i mentrestant observa la seva respiració.
Pregunta-li si nota que es queda sense aire quan parla. Pot ajudar a l’avaluació, la
següent tasca:

Demana al pacient que conti fins a 20 tant ràpid com sigui possible i sense agafar aire,
és a dir, fent únicament una sola inspiració. No donis importància a lárticulació. Anota
el número d’inspiracions necessàries per completar la tasca. Recorda que normalment
aquesta tasca pot ser realitzada fent una sola inspiració. Sovint, les persones amb una
incompetència velofaríngea es poden confondre amb pacients amb manca de control
respiratori. Hauries de demanar al pacient que es tapi el nas per discriminar entre un i
altre problema.
LLAVIS
1. En repòs
Observa la posició dels llavis quan el pacient no està parlant.

2. En extensió
Demana al pacient un somriure exagerat al màxim. Fes una demostració i anima al
pacient a exagerar l’intent, puntua el segont intent. Observa l’elevació i el moviment
lateral.

3. Tancament
Demana al pacient que realitzi una o dues de les següents tasques per establir el grau
de tancament que els llavis poden aconseguir.

Tasca 1: Demana al pacient que tanqui els llavis durant 15 segons, aguantant l’aire dins
les galtes. Fes una demostració i puntua el segon intent. Anota el temps i si
l’aire s’escapa pels llavis. No penalitzis l’emissió d’aire nasal en aquesta secció.
El terapeuta hauria de subjectar el nas del pacient entre el dit polze i l’index
si hi ha emissió nasal.

Tasca 2: Demana al pacient que digui /p/ /p/ de manera seca i clara 10 cops. Fes una
demostració i anima el pacient a exagera l’explosió. Anota el segon intent i
observa la consistència de tancament en la posició de la /p/.

4. Alternant
Demana al pacient que repeteixi “oo ee” 10 cops. Fes una demostració produint 10
segments en 10 segons. Demana al pacient que exageri el moviment i que intenti imitar
la veolocitat demostrada. Puntua el segon intent. No es necessari que el pacient realitzi
la tasca en fonació.

5. En parla
Observa el moviment dels llavis en conversa. És important fixar-se en la forma dels
llavis associada amb tots els sons, no momés amb els bilabials.

MANDÍBULA
1. En repòs
Observa la posició de la mandíbula quan el pacient no parla.

2. En la parla
Observa La posició de la mandíbula quan el pacient està conversant. Recorda que en la
parla normal hi ha petits i molt continus canvis en la distància entre les mandíbules
mentre la persona parla.
PALADAR TOU
1. Fluids
Observa el pacient i pregunta-li si el menjar o el beure li surt pel nas.

2. En la parla
Fixa’t en la ressonància i l’emissió nasal en la conversació espontània. Per ajudar a
evaluar aquesta secció pots ajudar-te de la següent tasca:

Demana al pacient que digui /mai-pai/ i /nai-bai/ mentre tu escoltes els canvis de
qualitat.

LARINGE
1. Temps
Demana al pacient que digui “ah” el màxim temps possible que pugui. Fes una
demostració i puntua el segon intent. Anota només el temps de veu que sigui clar i
audible.

2. Entonació
Demana al pacient que canti una escala (almenys 6 notes). Demostra-li i valora el segon
intent.

3. Intensitat
Demana al pacient que conti fins a 5, incrementant el volum en cada número. Comença
amb un xiuxiueig i acaba amb un volum molt alt de veu. Demostra-li i puntua el segon
intent.

4. En la parla
Observa si el pacient té una fonació clara, un volum apropiat i una entonació correcta
en la conversació.

INTEL.LIGIBILITAT
1. Lectura de paraules
Presentarem les paraules següents en targetes. Es seleccionen 12 targetes sense
mirar-les. El pacient ha de llegirles i el terapeuta ha de anar apuntan la paraula que va
entenent. Les 2 primeres targetes de les 12 seran de prova, i les 10 restans són les que
valorarem. Un cop llegides pel pacient, haurem de comparar les paraules escrites amb
aquelles que nosaltres hem apuntat. Es recomana grabar el pacient per tal d’aconseguir
una major fiabilitat en els resultats.

2. Lectura de frases
Valorar les frases de la mateixa manera que les paraules, utilitzant la mateixa escala
de puntuació.

3. Conversació
Tasca 1: Anima al pacient a mantenir una conversa durant uns 5 minuts. Pregunta-
li per la seva feina, els seus hobbies,...
Tasca 2: Anima al pacient a explicar una historieta en vinyetes.
LLENGUA
1. En repòs
Demana al pacient que obri la boca, observa la llengua en repòs per un període no
inferior a un minut. Recorda que la llengua pot no estar en repòs inmediatament
després de què el pacient hagi obert la boca; per tal haurà de transcorrer un període
de temps abans de què l’observació de la llengua en repòs sigui anotada. Utilitza una
espàtula a cada costat entre les dents si el pacient té dificultats per mantenir la boca
oberta.

2. Protusió
Demana al pacient que tregui completament la llengua i desprès la torni a posar, 5 cops.
Fes-li una demostració a la velocitat de 4 moviments complerts en 4 segons. Puntua el
segon intent.

3. Elevació
Demana al pacient que apunti amb la llengua cap al nas i després cap a la barbeta, en
seqüències, 5 cops. Anima al pacient a mantenir al boca oberta mentre realitza aquest
exercici. Fes una demostració a una velocitat de 5 cops en 6 segons. Puntua el segon
intent.

4. Lateral
Demana al pacient que mogui la llengua fora de la boca, d’un costat a l’altre, 5 cops. Fes
una demostració durant 4 segons. Puntua el segón intent.

5. Alternant
Demana al pacient que digui “ka la” 10 cops, tant ràpid com pugui. Fes una demostració
de 5 cops en 5 segons. Puntua el segon intent.

6. En la parla
Observa els moviments en la conversació.