CONTEXTUALITZACIÓ DE LA

GESTIÓ CULTURAL
DEFINICIÓ DE “CULTURA” (EDGAR IGLESIAS)

• Per cultural es fa referència a aquell conjunt de conductes apreses, creences,

valors, símbols, moral, maneres d’organització i formes d’interpretar la realitat
immediata
• És també la manera d’organitzar-se socialment i transmetre-la als membres del
grup de pertinença, essent un mecanisme d’adaptació i un fet identitari i contat
amb un caràcter dinàmic i heterogeni
• S’interpreta a la cultura des de la seua dimensió dinàmica i heterogènia i des del
fet que els subjectes reinterpreten la pròpia cultura, no únicament a partir de la
transmissió sinó també des de l’experiència del contacte.

FUNCIONS DE LA CULTURA (EDGAR IGLESIAS)

• És una conducta apresa
o L’aprenem a partir dels agents de socialització
o Ens ofereix identitat cultural
• És un dispositiu d’adaptació
o Capacitat d’integrar-nos i seguir les normes
o Funció d’adaptació
• Dóna significat a la realitat
o Capacitat simbòlica
• És compartida diferencialment
o La cultura necessita de la participació del grup (no únicament d’un
individu)
• És integrada
o Hi ha una interrelació complexa dels trets o components de la cultura
 ACCIÓN CULTURAL INCLUSIVA PARA UN
PROYECTO CULTURAL COMPARTIDO DE
YOLANDA ONGHENA
“El único referente que funciona todavía es el de las mayorías silenciosas. Todos los sistemas actuales funcionan sobre
esta entidad nebulosa, sobre esta sustancia flotante cuya existencia ya no es social, sino estadística, y cuyo único modo
de aparición es el del sondeo. Simulación en el horizonte de lo social, o más bien en el horizonte donde lo social
desapareció”. Jean Baudrillard (1978)

Proponemos cuestionar la responsabilidad de la gestión cultural para llegar a un proyecto

cultural compartido, capaz de armonizar la diversidad a través de la implicación de toda
la sociedad y la construcción de lazos sociales capaces de iniciar y reforzar procesos de
dinámicas interculturales. ¿Cómo ir más allá de una visión crítica y abrir líneas por las
cuales el sector cultural pueda colaborar en este proyecto de sociedad?

El discurso alrededor de la diversidad cultural, como “una búsqueda de una pluralidad,

no a pesar de nuestras diferencias y divergencias, sino gracias a ellas” (Jahanbegloo,
2007) contiene ciertas paradojas. Es hora de dejar de pensar la diversidad cultural
únicamente a partir de un “otro” inquietante, un intruso que desestabiliza nuestra
seguridad, o como una yuxtaposición de múltiples culturas particulares. Tenemos que
plantear la diversidad como una variedad de culturas y de maneras de vivir, emergiendo
de interpenetraciones transculturales.

A pesar de una voluntad de integración y de cohesión social por medio de la gestión de

la diversidad cultural, en la práctica en muchas ocasiones el resultado es más segregación,
diferenciación y esencialización: “(…) Esto tiene que ver con la dimensión del
antagonismo presente en las relaciones sociales y con la posibilidad siempre presente de
que la relación ’nosotros/ellos‘ se construya en términos de ’amigo/enemigo‘. Negar esta
dimensión de antagonismo no la hace desaparecer, sólo lleva a la impotencia de reconocer
sus distintas manifestaciones y de tratar con ellas. Una de las tareas principales es
plantearse modos de frenar las tendencias a la exclusión presentes en todas las
construcciones de identidad colectiva” (Mouffe, 2007).

En el contexto de importación (o exportación) de elementos culturales, en primer lugar,

lo que interesa incluir se llamará cultura. No hablamos de aculturación ni de asimilación:
es cultura y, en ciertos casos, pasa silenciosamente a formar parte de la cultura nacional.
Una segunda apreciación es en relación con los elementos culturales a los que se les
reconoce su existencia, pero que no interesan como elementos de construcción identitaria
(dominante). En este caso hablamos de híbrido, un concepto al cual no se le cuestiona ni
la temporalidad, ni el futuro. Consideramos que los elementos híbridos pueden ser
vendidos y comprados, pero no son capaces de generar una dinámica capaz de cuestionar
la cultura dominante: quedan al margen en una categoría “híbrida”. En una tercera
categoría, encontramos el aporte cultural de ciertos elementos que no interesa para nada
y sólo queremos excluir. En este caso, hablaremos de diferencia e incluso hablando de
“derecho a la diferencia” estaremos excluyendo, poniendo etiquetas a aquellos que no son
como nosotros, poniendo además las condiciones para una posible inclusión.

¿Cómo puede la gestión de la diversidad hacerse cargo de esta dinámica de distinción

nosotros/ellos dentro de un marco de pluralismo democrático? ¿La práctica refleja la
cultura o la cultura es, más bien, el resultado de acciones prácticas? ¿Son las prácticas las
que crean y sostienen una manera particular de “ser” en el mundo?

La cultura no es la suma de las prácticas, sino que la práctica es el resultado, es lo que da

significado a una cultura. Hablar de lo cultural es hablar de identificaciones y
diferenciaciones como procesos con efectos múltiples que van mucho más allá de una
sola identidad idealizada o de una sola diferencia estereotipada. Es por esto que hablamos
de acción cultural en sus dos vertientes: gestión cultural, con la que nos referimos a la
responsabilidad de la administración pública; y práctica cultural, en referencia a las
iniciativas individuales o grupales espontáneas que forman parte del espacio público de
cualquier sociedad.

El espacio público, ocupado por individuos socializados, está configurado por estas
prácticas culturales. Las transformaciones de las prácticas culturales han diversificado y
fragmentado de manera acelerada nuestra sociedad, que ofrece cada vez menos espacio
de socialización, menos lugares y prácticas en las que los individuos puedan intervenir y
sean reconocidos. El terreno de la cultura, extensivo, polémico y ambiguo, tiene que tener
en cuenta las relaciones, las formas y los efectos como elementos constitutivos, a partir
de las múltiples formas de comunicación, interacción y mediación existentes en el espacio
público.

Por otro lado, hablamos de cultura en sentido amplio, refiriéndonos a la manera de ser,
de hacer, de sentir, de decir del individuo “en” y “como” sociedad. Ya que, en este
sentido, una de las funciones de la cultura es configurar las relaciones entre individuos y
crear un sentido común capaz de cimentar una cohesión social. Además existe otra
perspectiva que es la experiencia estética, que a su vez puede crear efectos de

implicación o de distanciación, así como construir vínculos con el grupo a través de

emociones compartidas. La cultura, como un conjunto de relaciones simbólicas que son
capaces de reforzar el sentimiento de pertenencia o de rechazo al grupo, ha sido dejada
de lado por las políticas culturales, más orientadas a aproximaciones cuantitativas y
estadísticas en términos de audiencia y categorías socioprofesionales. Sin embargo,
tendría que existir una reflexión de acción y gestión cultural inclusiva “que determinase
y justificara los territorios específicos que necesitan una intervención de los poderes
públicos” (Caune, 2006).

Una acción cultural inclusiva debe ser capaz, por un lado, de reforzar el lazo social con
la participación de los actores y, por el otro, de reformular el sentimiento de pertenencia
a la colectividad a través de una experiencia cultural compartida; debe poner el acento
sobre la relación más que sobre el objeto, y privilegiar la recepción a la difusión. Debe
cuestionar la comunicación y mediación para poder reforzar el pulso de la institución y la
organización con la sociedad. Hace falta situar el grado de unidad y multiplicidad en la
sociedad actual y ver hasta qué punto, a través del producto y la obra, es posible generar
un sentimiento de pertenencia.

Esta gestión cultural inclusiva debe tener en cuenta tres elementos: la creación, la difusión
y la recepción (Ibíd.). De estos tres puntos, la reflexión entorno de la recepción sitúa la
acción cultural en el tejido social: una reflexión que orienta, determina y justifica políticas
culturales y que tiene escucha para las prácticas culturales que surgen de manera
espontánea al margen de la gestión cultural. Por otro lado, la cultura en su dimensión de
creación debe ser una posibilidad de mediación entre los individuos: compartir una
emoción, una experiencia. Por último, el análisis de la difusión, enfocado en función de
la noción sociológica de “público”, debe tener en cuenta que existe una difusión al margen
de los espacios institucionales reconocidos.

La política cultural sigue siendo el lugar de elaboración de un lenguaje común. Los

discursos, en relación con la cultura, generan legitimación y reconocimiento para
establecer y reforzar relaciones interpersonales. “La cuestión de la capacidad de la cultura
de responder a las funciones que le son atribuidas y que justifican su administración, exige
interrogarse sobre la naturaleza de la sociedad en la cual toma lugar” (Ibíd.).

Por otra parte, asistimos a una subestimación de la implicación de las interacciones y a

una banalización del lazo social a través de la experiencia mediática. Sin la implicación
del análisis de las interacciones para orientar la gestión cultural, no se puede saber hasta
dónde la oferta cultural propuesta a partir de la administración pública responde a la
demanda cultural por parte de la sociedad. Se trata de encontrar una unidad cultural, no
tanto en contenidos, sino en la acogida y el uso que hacen las personas de las creaciones
materiales e inmateriales.

¿Cómo podemos hablar de valores culturales compartidos si éstos no encuentran vías de

acceso capaces de llegar hasta nosotros?

En nuestras sociedades plurales, la mezcla de elementos se multiplica e interactúa. En

cambio, seguimos orientados por estructuras fijas y monolíticas, y vemos como se instala
un modelo de comprensión que refuerza implícitamente las fronteras entre lo nuestro y lo
de ellos. Es urgente repensar los procesos y los efectos de nuestra diversidad cultural en
un nuevo marco, con un nuevo lenguaje que intente comprender la experiencia y que sea
capaz de organizar el deseo para que, así, cada uno tenga capacidad de negociar de manera
creativa su lugar en este mundo. De esta manera, podremos hablar de una cultura que
propone referencias compartidas y que facilita, a través de un imaginario común, el
sentimiento de pertenencia a la colectividad en una realidad cada vez más plural.
 DISSENY DE PROJECTES
CULTURALS
Les entitats han de ser un reflex del territori d’acció

L’ESQUEMA BÀSIC DELS PROJECTES CULTURALS

• Dimensió organitzativa → QUI SOM?

o Promou: entitat, administració, col·lectiu, etc.
o Missió i valors
o Anàlisi estratègic DAFO
• Dimensió operativa → QUÈ FEM?
o Títol del projecte cultural
o Justificació: origen i antecedents
o Finalitat i objectius
o Activitats
o Indicadors d’avaluació
o Referència a aspectes comunicatius

PUNT DE PARTIDA
CARACTERITZACIÓ D’UN PROJECTE CULTURAL
• Seqüència ordenada de decisions i tasques
• Permet el diàleg entre les parts creadores
• Orienta a noves possibles accions
• Pot ser un revulsiu per a canviar determinades dinàmiques establertes
• Obliga a la reflexió i a les noves idees
• Cal aplicar un seguiment i control continu i rutinari
• Participa tot l’equip
• Es practica una perspectiva global
• Té un component d’innovaciò o canvi

PRINCIPALS DIFICULTATS D’UN PROJECTE CULTURAL

• Pot no ser suficientment valorat
• Els projectes a vegades acaben sent efímers
• Els projectes poden ser imposats per jerarquia
• Aportar sentit i força als projectes per si mateixos
• El compliment d’objectius institucionals impedeix crear-ne de bons per al projecte
• Pocs recursos
• Molta imatge i exterior però poc contingut
ORIGEN DEL PROJECTE
• Ens referim al conjunt d’elements que varen motivar el seu inici o que van estar
presents en el moment del seu sorgiment
• Factors que van condicionar el seu desenvolupament tant en passat com en present
i futur
• Justificació, que ens hi va portar, hi ha un DAFO, és el punt inicial de la idea, ja
sigui en necessitats, en oportunitats, però sempre hi ha alguna raó que ens hi ha
dut

ANTEDECEDENTS DEL PROJECTE

• Tots aquells aspectes previs que l’equip necessita conèixer sobre el projecte o
sobre altres semblants per tal de definir-ho posteriorment
• Ens hem de preguntar:
o Hi ha altres experiències o coneixement que antecedeixi al nostre projecte
i que ens sigui útil?
o Hi ha projectes semblants?
o Hi ha experiències anteriorsal nostre context i en d’altres?
• En resum, conèixer l’origen i antecedents ens permet:
o Ajudar a entendre la situació actual del mateix, encara que hagi passat molt
de temps des del seu inici i el context hagi canviat
o Permet també justificar un canvi d’orientació del projecte, argumentant un
nou context que exigeix una actualització de la proposta
o Ens permet tenir en compte la experiència d’altres agents (projectes) i
superar les dificultats o errades comeses (pròpies o externes)

LA CREACIÓ DEL PROJECTE CULTURAL

FINALITAT DEL PROJECTE
• Per a què fem el projecte?
• Què volem aconseguir?
• Objectius → Què hem de fer per a assolir la finalitat?
• Tipus de finalitats
o A partir de finalitat+objectius: Aquest projecte es planteja aconseguir que
la població conegui millor la història de la seva ciutat (no parlem
d’activitats)
o A partir de finalitat+activitats Aquest projecte es basa en la creació d’un
conjunt d’itineraris pel casc antic de la ciutat (no parlem d’objectius)
OBJECTIUS
• Punt de partida dels objectius d’un projecte cultural
o Allò que es vol aconseguir, obtenir o arribar
o Són més concrets que la finalitat i deriven d’ella
o Pot utilitzar-se també el concepte de “meta”, propòsits
o És la part més delicada → es tracta de definir allò que desitgem aconseguir
amb el que determinarem si hem fracassat o hem reeixit
• Requisits dels objectius d’un projecte cultural
o Deriven de la finalitat
▪ La concreten
▪ La temporalitzen
▪ La situen en realitat territorial
o Són coherents amb les línies estratègiques de l’organització
o Busquen un canvi, una millora de la realitatç
o Han de ser possibles d’aconseguire d’acord amb el context en què estem
o Es troben temporalitzats
o Són clars en la seua formulació, evitant que siguen interpretables
• Requisits dels objectius d’un projecte cultural
o Han de ser motivadors i estimulants
o Són consensuables i acceptats per tot l’equip
o Entre els objectius cal que hi haja coherència i no siguin incompatibles
• Nivells dels objectius
o Objectius generals: una primera concreció de les finalitats
▪ Objectiu general 1 relatiu al desenvolupament de tallers
▪ Objectiu general 2relatiu a comunicar bé els tallers a un públic
“difícil d’identificar”
o Objectius específics: nivell d’objectiu més concret, deriven dels generals,
són més detallats i són avaluables.
▪ Objespecífic del oGral1: crear uns materials...
▪ Objespecífic del oGral2: presentar la idea a X col.lectius
• Tipus d’objectius
o De continguts → centrats en els temes que aborda el projecte i li dona
sentit
▪ Solen ser de tipus cultural, social, comunitari, participatiu, etc.
▪ Són els que tenen visibilitat al projecte
o D’estructura o interns → centrats en el funcionament de l’estructura del
projecte i no tenen en contingut el funcionament del mateix
▪ Solen ser de tipus organitzacional, econòmic, fiscal, etc.
▪ Tenen caràcter molt més intern
 • Redacció dels objectius
o Grau de concreció pot ser més ampli o més limitat
o En comú utilitzem verb d’acció en infinitiu: omentar, impulsar, definir,
dissenyar, aplicar, Organitzar, crear, afavorir, dinamitzar, impulsar,
enfortir...
o Exemples de concreció àmplia:
▪ ObjGeneral: contribuir a la cohesió social del barri a través del
projecte cultural
▪ Objespecífic: promoure espais de participació per a que les
diferents associacions es relacionin
o Concreció limitada:
▪ Verb d’acció inf. + variable a modificar + criteri de modificació +
condicions d’aplicació
o Exemples de concreció limitada
▪ Aconseguir un increment de públic en la propera exposició d’un
15% en relació a la mitjana de les anteriors exposicions + i sense
comptar les invitacions

L’ENTORN DEL PROJECTE

• Tipus d’entorn
o Barri, ciutat, mancomunitat, etc
o Característiques que determinen el territori: ubicació, extensió, límits,
orografía...
o Distribució territorial de la població
o Transports...
o Altres dades
• Dades demogràfiques
o Nombre d’habitants, piràmide per edat i sexes
o Procedència de la població
o Migracions (emigració – migració)
o Previsió de l’evolució de la població
• Dades sociològiques
o Minories (religioses, linguistiques, ètniques)
o Normes i valors dominants, mentalitats
o Nivells d’instrucció
• Indicadors econòmics
o Distribució de la població per sectors econòmics
o Distribució de la producció per sectors econòmics
o Nivell de renda per càpita
o Taxes d’atur, sectors de producció
 • Dades culturals generals
o Inventari d’entitats culturals, per sectors, tamany, activitat...
o Mapa d’equipaments culturals
o Nivell d’oferta cultural (pública, privada, associativa)
o Nivell de consum d’oci i cultural
o Impacte dels mitjans de comunicació locals i generals

DESTINATARIS DEL PROJECTE CULTURAL

• Delimitat a partir del context i de la finalitat-objectius
o Grup de persones que tenen en comú certes característiques i els hi dirigim el
nostre projecte
o Cada públic té els seus propis interessos, gustos, capacitats, possibilitats. Per
això cal generar diferents ofertes culturals i conèixer bé el perfil
o Establim una segmentació de la població general segons uns paràmetres: edat,
gènere, aficions, residència, poder adquisitiu, etc.
• Davant de la dificultat per definir el destinatari, descriure el públic-que-no-és
o Cal distingir
▪ Beneficiari → persona que rep els efectes positius del projecte
▪ Participants → persona que participa en el desenvolupament de les
activitats
• Definir diferents nivells de destinataris
o Fidel (de més)
o Interessat
o Potencial
o Indiferent
o Hostil (a menys)
• Tipus de destinataris
o Públic: arts escèniques
o Visitants: expositiu i museus
o Usuaris: camp sociocultural i serveis
o Beneficiaris: destinatari final del projecte
o Clients: connotació comercial
o Target
o Mercat: marketing

COMUNICACIÓ DEL PROJECTE

• A la direcció
o Destaca els objectius a curt i llarg termini
o Impacte que suposarà en i per a la institució l’ús de recursos propis
o La relació amb altres agents
o El pressupost
• Als mitjans de comunicació
o Allò amb més impacte medi``atic
o Activitats a realitzar i algun fet o nom destacat
• Als patrocinadors
o Presència en imatge
o Tipus de públic al que s’orienta
o La repercussió de la seua aportació
• Als artistes
o Significat global del projecte
o El paper de la participació
o Altres agents implicats
o Entitats convocants
o Dades concretes de la seua actuació
• A les entitats i col·lectius
o Finalitat del projecte
o La repercussió a sectors d’influència
o El paper de la aprticipació

ACTIVITATS
• L’activitat ha de ser coherent amb
o Elles mateixes
o Als objectius
o Destinataris
o Metodologia d’aplicació què
• Activitat → Conjunt d’operacions pròpies d’un projecte dirigides a aconseguir els
objectius.
o Per a desenvolupar l’activitat, hem de pensar que un mateix objectiu pot abordar-
se mitjançant estratègies
o Una activitat és una forma de les molte possibles per a aplicar un objectiu
• Com construïm una activitat
1. Tenim un objectiu concret
2. Pensem l’estratègia
3. Concretem l’activitat
• Característiques de les activitats
o Convé justificar-les per demostrar que les triades són les més adequades per
aconseguir els objectius: per què aquestes i no unes altres?
o Han de ser clares i definibles.
o Amb el ritme desitjat: hi ha activitats amb alt i baix ritme: les hem de situar a
la nostra conveniència.
• Altres conceptes
o Accions: quelcom més ampli que la idea d’activitats.
o Actuacions: es un terme més genèric
o Programa, programació o pla d’acció: conjunt ordenat de les activitats.
o Serveis: és una oferta més estable i intangible.
o Productes: pot tenir una orientació general propera a l’oferta o pot concretar-
se en una llista específica i delimitada d’activitats, articles materials o
intangibles.
o Tot projecte ha de passar de les fases conceptuals anteriors basades en la
reflexió a les accions basades en l’actuació; les activitats són la materialització
del projecte. (i també de la Missió, valors...)
• Exemple d’una activitat
o Nom, identificació: ‘Recital de poemes per la pau’
o Descripció: autors de diferents països llegiran poemes propis per transmetre
un missatge de pau.
o Pedagogia: descripció i justificació del “com”
o Destinataris: estudiants de secundària dels centres educatius públics del barri.
o Lloc: a les portes dels centres educatius.
o Temps: a les 12.00h cada divendres durant el primer trimestre de l’any.
o Recursos humans necessaris: una persona de l’associació farà la presentació,
conducció i organització a cada centre escolar.
o Recursos infraestructurals necessaris: un equip de só de 200 w a cada centre
amb micròfon i amplificador.
o Requisits organitzatius previs: comunicar l’activitat a les autoritats per
obtenció del permís municipal.
o Requisits organitzatius durant l’activitat: a cada recital hi haurà una
persona amb watsapp en constant connexió amb les altres persones que són
als centre educatius.
o Distribució de l’espai i el temps: ho definirà cada centre.
o Assignació concreta de tasques: què farà cadascú?
o Difusió específica: avisar als estudiants, famílies i veïns i mitjans de
comunicació.
o Pressupost específic:
Honoraris de la coordinació general: 2.000
Honoraris de la organitzadora de cada centre: 1.500
Impressió d’un petit poemari: 1.600
Lloguer dels equips de só: 12.000
Correspondència i comunicació: 10.000
Despeses d’administració: 500
Altres despeses menors 500
Total 28.100
AVALUACIÓ D’UN PROJECTE CULTURAL
La evaluación es un proceso sistemático mediante el cual se obtiene la información necesaria sobre los resultados,
previstos o no, y el funcionamiento de un proyecto cultural para saber en qué medida se logran los objetivos y se
desarrolla la producción, y poder tomar así las decisiones oportunas para reconducir dicho proyecto mediante la
modificación de cualquier de sus aspectos (Roselló, 2007)

• Transversal al projecte i l’organització

o Inicial: territori
o Intermitga: processual
o Final: resultats
• Nivells de definició de l’avaluació
o Primer nivell: conèixer en quina mesura els objectius del projecte s’han assolit
o Segon nivell: en quina mesura el projecte ha estat ben definit
o Tercer nivell: en quina mesura el procés de desenvolupament ha estat òptim
o Quart nivell: instrument útil per la presa de decisions sobre el mateix projecte
i altres convocatòries
• Dimensions de l’avaluació
o Àmbit del context: es comprova l’adequació del diagnòstic elaborat.
o Àmbit dels objectius i resultats: es mesura si s’han aconseguit els objectius i
resultats assenyalats a partir d’indicadors quantitatius i qualitatius. També
recollim informació dels resultats no esperats.
o Àmbit de definició: es mesura l’adequació de les decisions preses a partir dels
destinataris, continguts, estratègies, accions i model de gestió com a elements
que contribueixen a assolir els objectius.
o Àmbit del procés: es mesura el funcionament d’acord amb allò previst, de tots
els elements que constitueixen el procés d’implementació del projecte. Tot i
que el seu funcionament no suposa l’assoliment dels mateixos objectius.
o Àmbit de la finalitat: la repercussió a llarg termini i a gran escala (ens indica
l’impacte del projecte)
• Dificultats de l’avaluació
o La raó última del projecte és la realització de l’activitat: un cop es realitza
aquesta no hi ha una finalitat i per tant no s’acaba avaluant.
o No es prioritza i s’infravalora l’avaluació.
o No es coneixen les tècniques d’avaluació.
o Es té por als resultats sobretot quan aquests es faran públics o els veuran els
directius de la institució.
o Es considera que independentment dels resultats de l’avaluació no afectaran
al futur del projecte.
o No es visualitza una correlació entre les intervencions de l’equip i els resultats,
doncs aquests s’atribueixen a altres raons com el context.
o Perquè ningú ho demana.
• Avantatges de l’avaluació
o Reorientar i reforçar en tot moment el projecte per tal de garantir l’assoliment
dels objectius assenyalats. (renovar, innovar)
o Millora el projecte per a futures edicions
o Permet comparar (amb prudència) alguns aspectes d’altres projectes
o Genera idees per a nous projectes
o Permet demostrar els èxits aconseguits a nivell intern (cohesió i prestigi) i a
nivell extern (prestigi i futures convocatòries d’ajuts públics)
o Genera debat intern
o Ofereix una imatge de serietat i professionalitat
o Consultar el projecte en el futur
• Avaluació contínua
o És realitza constantment al llarg del projecte, és permanent i poc profunda.
Serveix per a detectar disfuncions, per a fer un seguiment on es visualitza quin
és l’estat del projecte.
o Permet reorientar alguns aspectes del projecte
o Reunions regulars. Es posa l’accent en el procés de producció els resultats
mesurables de caràcter immediat. Ex: reunions mensuals o trimestrals.
• Avaluació final
o És la fotografia i es realitza al final, essent una avaluació definitiva.
o Serveix per a redactar en quina mesura s’han aconseguit els objectius i han
funcionat els objectius i han funcionat els elements que es refereixen a la
gestió del projecte.
o Es materialitza a partir d’una memòria o balanç final i s’avalua la globalitat
del projecte.
o No es pot modificar el projecte però sí futures edicions.
o Són complementaris i quan més llarg en el temps un projecte més justificada
és la utilització de les dues.
• Avaluació quantitativa
o Ens referim a tot allò que es pot mesurar.
o Es molt vàlida per comparar en funció del temps o espai i utilitza mètodes
estàndards i estructurats.
o Ajuda a concretar, delimitar el projecte, fixar-se objectius i saber si es
compleixen. S’utilitzen indicadors de mesura.
o No s’orienta a mesurar hàbits o la qualitat d’un acte cultural
o Indicadors quantitatius
▪ Nombre de visitants a les exposicions, nombre d’assistents a les
conferències, nombre de catàlegs venuts, nombre de mitjans de
comunicació que han informat, etc..
• Avaluació qualitativa
o Ens referim a la percepció general sobre una qüestió o tema i és més sensible
a les opinions i actituds que a les dades.
o Ajuda a identificar aspectes importants en l’avaluació d’un projecte que les
dades no poden detectar.
o S’utilitzen indicadors basats en la opinió, percepcions, etc.
o Indicadors qualitatius
▪ Satisfacció del públic, comprensió del públic de la finalitat,
sensibilització dels temes exposats...
• Mètodes generals d’avaluació
o Avaluació experimental → comparació entre un context en el que s’ha
intervingut i un altre o altres. Costa controlar totes les variables
o Avaluació reflexiva → comparació d’un context abans i després de la
intervenció. És el mètode més utilitzat doncs l’anàlisi del context es realitza
en dues ocasions o més, amb els mateixos mètodes d’anàlisi de la realitat. La
primera pels objectius i la segona pel seu assoliment
o Avaluació transversal → comparació entre diferents contextos en els que s’ha
intervingut de manera igual o semblant. S’utilitza per a comparar diferents
projectes o parts.
o Avaluació d’opinió → opinió d’experts sense fer cerca de dades comparatives.
És el menys precís però el més ràpid i menys costós. És com una impressió
sobre com van les coses. És molt recomanable per avaluacions qualitatives o
subjectives.
• Instruments d’avaluació
o Registres → censos, estadístiques, actes de reunions, documents de treball, etc.
Alguns d’ells ens van ajudar a fer el diagnòstic. Són fàcils d’obtenir i fiables però
són parcials.
o Medicions → comptabilització de persones, vendes, ingressos... A nivell
quantitatiu i es defineix abans de l’actuació. Són molt precisos, mesuren
exactament el que ens interessa. No aporten informació qualitativa ni matisos
sobre les dades obtingudes.
o Enquesta → d’opinió, de satisfacció, d’hàbits, etc Es tracta d’un bon mètode per
conèixer la opinió de les persones en general i dels usuaris del nostre projecte en
particular. Es realitza mitjançant tècniques de mostreig o a la totalitat d’usuaris.
o Entrevista personal → És un mètode qualitatiu de gran valor per la qualitat de la
informació que s’obté. La selecció es realitza a partir del criteri que les persones
tinguin capacitat de visió sobre el tema tractat o mitjançant un mostreig científic.
S’han de fer amb rigurositat.
o Grups de discussió → Mètode per percebre l’opinió, posicionament i informació
a partir de la selecció de persones d’un col·lectiu. Cal conèixer molt bé la
utilització d’aquesta tècnica.
• Observació → És un mètode simple d’arribar a terme però complexa d’analitzar si no
es sap com fer-ho. La observació es pot estructurar o no segons qui ho faci però depèn
molt de la capacitat d’observació de l’observador/a
• Indicadors d’avaluació
o Sigui quin sigui el mètode utilitzat l’avaluació requereix d’uns indicadors que
ens ajudin a saber tant el projecte com al finalitzar, la situació detallada del
mateix i els resultats obtinguts d’acord amb els esperats
o A projecte té els seus objectius i per tant els seus indicadors concrets i més
adequats.
o L’indicador d’avaluació ens informa d’una situació i cal que els seus resultats
els puguem comparar per tenir referències i el resultat que s’obté serveix per
prendre decisions.
• Característiques dels indicadors d’avaluació
o Fixats prèviament a l’inici del projecte: els indicadors han d’estar al servei de
l’avaluació i no al revés.
o Relacionats amb els objectius específics i els continguts del projecte: els
indicadors depenen dels objectius directament (a cada objectiu li corresponen
uns indicadors) i en conjunt (al conjunt d’objectius li correspon el conjunt
d’indicadors) segons el cas.
o Objectius, neutrals, no interpretables: tot l’equip ha de tenir la mateixa noció
del que s’ha de mesurar, sense interpretacions posteriors.
o Mesurables de manera senzilla: l’indicador ha de ser comprovat de la manera
més fàcil possible per tal que sigui útil i per tant han de ser mesurables
fàcilment.
o Perdurables en el temps: és important que els resultats dels indicadors es
puguin comparar en el temps per observar la seva evolució, sobre tot quan
treballem a llarg termini.
o Comparables amb els d’altres projectes: en la mesura de les possibilitats, els
indicadors cal que tinguin un caràcter universal que permeti comparar un
projecte amb un altre.