Codi 61

AUTOR David Malouf

TÍTOL El gran mundo
DATA 30.04.2019
Programa 2018-2019

La història
Digger Keen i Vic Curran són dos soldats australians que es
troben presoners en un camp de concentració japonès durant
la 2a Guerra Mundial. Tot i de caràcters força diferents (el
primer és mes tranquil i el segon més extravertit) forgen una
sòlida amistat que s’allargarà més enllà del final de la guerra
i que, a part de permetre’ls sobreviure a la crueltat dels seus
enemics i a les terribles condicions de vida en el camp, ens
servirà als lectors per repassar la societat australiana de les
darreres dècades.

Però la novel·la va molt més enllà de la crònica històrica per

explicar-nos la vida de les famílies d’origen humil dels dos
protagonistes, així com el paper de la dona en aquells temps
o els llocs on van viure. Però sobretot, l’autor ens ofereix un
retrat detallista i profund del món interior dels personatges,
Dossier PLa 9

que és el plat fort d’aquest llibre.

Novel·la guanyadora del Premi Femina de novel·la

estrangera i del Premi d’Escriptors de la Commonwealth.

El narrador
David Malouf (Austràlia, 1934) és fill d’una família d’origen
immigrant (la família paterna del Líban i la materna
d’Anglaterra) i s’ha convertit en un dels escriptors australians
més reconeguts i respectats com demostra que l’any 2016
fos el receptor del Australia Council Award for Lifetime
Achievement in Literature.

Des de petit va estar interessat en la literatura i això va fer

que es decidís per dedicar la seva vida a escriure i a
ensenyar aquesta temàtica com a professor (professió que
va abandonar a partir d’aconseguir un cert renom amb les
seves primeres novel·les).

La seva carrera literària es va iniciar l’any 1975 amb la

novel·la pseudo-autobiogràfica Johnno, però al llarg de la
seva trajectòria també ha escrit poesia, relats curts, una obra
de teatre i fins i tot s’ha atrevit amb alguns llibrets d’òpera. En
total això ha fet que la seva obra contempli més de trenta
títols de diferent gènere que, moltes vegades, tracten de la
recerca de la identitat masculina i també del sentit de la vida.
Codi 61 Això és un altre món!
Una de les característiques més destacables d’Austràlia és
l’origen variat de la seva població. És prou conegut que, a
part dels aborígens australians, les primeres poblacions de
colons en establir-se en el territori provenien de les presos
angleses. Però a partir d’aquesta primera arribada de colons,
Austràlia va anar creixent gràcies a diferents onades
d’immigrants de diferents parts del món al llarg de la seva
història.
Per exemple, en un paral·lelisme bastant curiós amb els
Estats Units, Austràlia també va patir una febre de l’or que va
portar a les seves terres aventurers provinents d’Europa i
Xina. Però a principis del segle XX el govern australià va
promoure l’anomenada “política blanca australiana” que
limitava l’acollida de nova població immigrant a persones de
raça blanca i que era fruit d’un moviment racista en contra
dels immigrants xinesos, majoritàriament.
Però com que el món sempre té sorpreses amagades,
després de la 2a Guerra Mundial els australians es van donar
compte que necessitaven repoblar el territori per poder
avançar com a país i més de dos milions de persones van
arribar a la recerca d’una vida millor entre 1948 i 1975. I, més
val tard que mai, la llei de l’Austràlia blanca es va derogar
l’any 1970 aportant el seu granet de sorra al gresol de
cultures que és ara mateix l’Austràlia.

Lliçó d’estil
Dossier PLa 9

En el món editorial espanyol, a vegades massa dedicat a la

literatura comercial, s’agraeix la presència de petites
editorials que s’han proposat apropar-nos a autors i
literatures no tant conegudes. En aquest cas hem d’agrair el
treball de Libros del Asteroide per apostar per David
Malouf i moltes altres veus:

“La mar tiene muchas voces. La voz que este hombre ansía
oír es la voz de su madre. Alza la cabeza, vuelve el rostro al
aire gélido que entra por el golfo y prueba el sabor
penetrante de su sal en los labios. La superficie del mar, de
un lustroso azul plateado, se infla y refulge como una
membrana que se estira hasta convertirse en una fina capa
transparente donde en una ocasión, durante nueve ciclos
lunares, había permanecido acurrucado en el sueño pretérito
de la existencia, acunado y cómodo. A hora se agacha
sobre los guijarros que se acumulan en la orilla, apretando la
túnica entre sus muslos. El mentón bajo, los hombros
encorvados, atento. A veces el golfo se encrespa. Sus voces
retumban tanto en su cabeza que le parece estar en pie,
inmóvil, en el fragor de la batalla, pero hoy, a la luz del
amanecer, la superficie marina se asemeja a un lago.
Pequeñas olas se deslizan hasta sus pies calzados con
sandalias para después perderse con un repiqueteo cuando
las piedras lisas quedan sueltas y salen rodando.”

Extret de: Rescate (Libros del Asteroide, 2012). Traducció de Vanesa