LLENGUA CATALANA PER A MESTRES

TEMA 3: Activitat discursiva, gèneres discursius i tipus de

text
3.1. L'exposició
Joan Coba Femenia

OBJECTIUS

1. Produir discursos en una varietat formal, especialment els habituals en els

àmbits educatiu i acadèmic amb l’objectiu de gestionar l’acció didàctica i les
relacions socials i administratives en el centre.

2. Assolir en les llengües vehiculars del currículum el nivell de competència

necessari per a produir discursos orals i escrits, coherents, cohesionats i adequats
a les diferents situacions de comunicació que es produeixen a l’aula, al centre i en
la societat.

Taula de continguts

0. Qüestionari inicial i tasca.

1. Què és un text expositiu?
2. Models d'estructura del discurs expositiu.
3. L'estil segmentat i l'estil cohesionat.
4. Els gèneres acadèmics expositius.
5. L’exposició oral del discurs acadèmic.
6. La coherència.
7. La citació bibliogràfica.

0. Qüestionari inicial i tasca

Activitat 0

Digues si les definicions que et donem a continuació són vertaderes o falses

VoF
1. La definició de text i de text acadèmic són iguals ............................................
2. Els textos de l’àmbit científic solament es troben en revistes científiques .............
3. Solament hi ha un model de ressenya bibliogràfica...........................................
4. L’estructura clàssica del discurs acadèmic expositiu té introducció, cos i conclusió

1
5. En el discurs acadèmic prima la subjectivitat i no l’objectivitat ............................
6. Les aposicions, són un recurs lingüístic ..........................................................
7. Les nominalitzacions no condensen la informació. ...........................................
8. La densitat lexical és primordial en el discurs expositiu. ...................................
9. Cal tenir present l’elocució estàndard en el discurs acadèmic ............................

TASCA
Tria una de les opcions següents:
a) D’acord amb tota la informació que tens en el tema, fes un escrit expositiu de 300
paraules aproximadament on redactes les passes a seguir per a l’elaboració d’un
discurs acadèmic. Hauràs de tenir en compte l’estructura, la citació, la bibliografia, el
receptor, canal, etc.
b) Fes un text expositiu adreçat a un públic de l’àmbit acadèmic i de caràcter divulgatiu
en què reflexiones sobre com actuar davant de la necessitat de fer una exposició
oral.

1. Què és un text expositiu?

Entenem per discurs acadèmic la manifestació d’una habilitat complexa: elaborar un text
acceptable quan s’exposen coneixements en un àmbit educatiu. L’àmbit acadèmic presenta
tot un conjunt d’usos lingüístics al voltant de l’obtenció, emmagatzematge i reelaboració de
la informació. Aquests usos comporten gèneres molt diversos orals o escrits: exàmens,
apunts, treballs, resums, recensions, articles, tesis, comunicacions, ponències... És un
discurs que es dóna dins de la institució acadèmica amb la finalitat de transmetre o d’obtenir
informació. El tipus de text característic dels discurs acadèmic és el text expositiu, tot i que
també podem trobar textos argumentatius (per exemple als textos filosòfics).

Els textos expositius estan destinats a fer comprendre, a presentar la informació necessària
per a la comprensió. La seua intenció comunicativa consisteix fonamentalment a presentar
conceptes o fenòmens de manera que puguen ser entesos. Per això, l’explicació requereix un
saber organitzat previ, l’organització del qual ha d’anar a càrrec d’algú amb qualificació, d’un
emissor, en major o menor mesura, “especialitzat”. Al mateix temps, cal que el destinatari
reconega aquesta especial qualificació, aquesta “autoritat” sobre el tema que es tracta per
aconseguir que la comunicació expositiva siga eficaç.

L’emissor especialitzat característic del text expositiu, per tal d’afavorir la comprensió d’allò
de què es parla, ha de tenir en compte quina és la informació que el destinatari ja coneix i
relacionar-la amb la informació nova que proporciona el text. A més a més, cal considerar

2
que en el text expositiu els papers no són intercanviables, tret que es tracte de contextos
comunicatius formals molt estructurats (un congrés, una trobada acadèmica, etc.).

Activitat 1

Segons el receptor a qui s’adrece un text expositiu, se’n podria establir una gradació: nivell
científic, nivell didàctic i nivell de divulgació. A continuació et donem les definicions de
cadascun. Relaciona-les:
a) Adreçat a un lector ampli preocupat pel tema: articles en publicacions periòdiques,
assaig...
b) Preocupat per la claredat i l’ús de recursos gràfics, dibuixos i/o il·lustracions que
faciliten la comprensió.
c) Ric en formalitzacions, símbols i tecnicismes, sols intel·ligibles per a iniciats.

1.1 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ EN ELS TEXTOS ACADÈMICS EXPOSITIUS

L’inici del discurs

L’inici del text pot tenir funcions diverses: crear un marc temàtic, dins del qual se situa el
que es vol dir; anticipar el desenvolupament que el tema tindrà al llarg del text, o
simplement presentar-lo.

Emmarcament Una bona manera de començar el text pot ser contextualitzar-lo, fent una
del tema presentació encertada del tema. S’entén per contextualització del tema el
fet d’aportar informació que funciona com a rerefons amb la finalitat de
situar prèviament la informació que es vol transmetre. Aquesta informació
resultarà funcional amb el discurs subsegüent o bé contribuirà a la imatge
visual del que s’està creant. Un exemple d’emmarcament del tema seria el
següent:

• Aquest escrit/informe/document tracta de...

• Ens proposem d’exposar.../L’objectiu principal.../Ens adrecem a

vós/vosté per...

• El motiu d’aquesta carta és.../L’objectiu principal d’aquest escrit

és...

• Em dirigisc a vosté per.../Acabem de rebre la seua carta...

• Amb aquestes línies pretenem.../L’exposició següent té

l’objectiu...

• La meua intenció en escriure aquest llibre...

3
Presentació del tema Moltes vegades, el tema del text es presenta en forma de pregunta, feta
pel professor, que l’alumnat opta per prendre com a inici de la seua
resposta. Per això el tema acostuma a aparéixer en el seu escrit, ja de
manera el·líptica, ja actualitzat mitjançant un element tematitzador com
pot ser l’article determinat:

És un principi immediat compost i orgànic que té com a funció

facilitar les reaccions químiques necessàries.

Els nucleòtids son formats estructuralment en la seua base per

una pentosa

Si bé aquests procediments no pressuposen un text insatisfactori, el cert

és que a vegades s’ obre l’inici del text sense que el receptor tinga una
idea clara de quin és el tema. Una mostra d’aquest error és el fragment
següent ( text real), que correspon a l’inici absolut del text:

S’inicia amb la seua arribada en el 711 (a Espanya). A la seua

arribada els materials que utilitzen són els que aprofiten d’ací,
l’arc de mig punt [...]

En aquest exemple, tant l’antecedent de l’el·lipsi inicial com el de les

proformes la seua, ací, s’haurien d’anar a buscar a la pregunta que origina
el discurs (L’art islàmic a Espanya) o bé haurien de ser inferits pel
receptor (seua tindria com a antecedents àrabs, inferit a partir d’art
islàmic).

Avançament de la Exposar en el primer paràgraf de què tractarà el discurs subsegüent pot

informació facilitar tant la tasca de l’escriptor a l’hora d’estructurar globalment el seu
discurs com la labor interpretativa del receptor:

La península Ibèrica es troba situada en la zona temperada del

planeta, però presenta una gran varietat climàtica: clima
mediterrani, continental, oceànic i d’alta muntanya. Abordarem,
ara, l’estudi dels climes continental i oceànic.

El desenvolupament del discurs

Aportar més informació és l’objectiu fonamental d’aquest tipus de textos; ara bé, no ens
interessa tant acumular dades com saber jerarquitzar la informació en idees primàries i
secundàries; d’ací que la finalitat de la resta del discurs siga desenvolupar de manera
ordenada, jerarquitzada i cohesionada el tema anunciat, mitjançant la progressió temàtica.
D’altra banda, no sempre hi ha un únic tema discursiu, sinó que pot haver-hi subtemes: el
pas d’un a l’altre està sotmés a unes exigències discursives. Finalment el desenvolupament

4
de la informació suposa un equilibri entre el seu avançament i la seua repetició; per això a
vegades, per aconseguir que el text siga més eficaç, pot ser útil aturar el discurs per
recuperar informació ja esmentada.

La jerarquització de la El domini de la jerarquització de la informació està estretament relacionat

informació amb la capacitat per distingir el que és informació de caràcter general del
que és exemplificació d’aquesta informació.

Per marcar ordre

• 1r/primer/primerament/en primer lloc/d'entrada...

• 2n/segon/segonament/en segon lloc...

• 3r/tercer/tercerament/en tercer lloc...

• A continuació em referiré...

• Immediatament després...

• Tot seguit passe a exposar-vos...

• Reprenent el que déiem fa un moment...

• En darrer lloc/finalment/al final/per acabar/en últim terme...

Per posar èmfasi en un punt

• És a dir/o sia/això és/igualment...

• En altres paraules/dit d'una altra manera...

• Tal com s'ha dit/cal tornar a dir/s'ha de tenir en compte...

• El més important/la idea central/convé ressaltar/val la pena dir/

cal insistir en/a...

• Seguidament exposarem...

• Pel que fa a això últim...

• Com hem estat dient fins ara...

• I encara podem afegir que...

• Referent a aquesta última qüestió...

Per fer distincions

5
 • D'una banda/Per un costat...De l'altre/per l'altre...

• D'altra banda/altrament...

Per posar exemples

• Per exemple/un bon exemple d'això és/n'és un bon exemple/es

pot exemplificar/com a exemple...

• En particular/en concret/com ara/en el cas de/una bona mostra...

La progressió temàtica La progressió temàtica té lloc gràcies a una successió de temes i remes
oracionals (articulació coherent d’informació coneguda amb informació
nova):

“Estudis realitzats han posat de manifest que la molècula d'ADN

és allargada i de diàmetre constant. Perquè el diàmetre siga
constant, és necessari que per [...]”

Si no s’és competent en la progressió temàtica del discurs, poden tenir lloc

els fenòmens següents: desordre temàtic, aparició d’informació no
adequada al context, ja sense relació amb el tema, ja amb redundància de
la informació, que impedeix que aquesta avance.

Canvi de tema En el cas que hi haja un canvi de tema oracional, s’ha de manifestar de
manera explícita, mitjançant un mecanisme tematitzador i/o un
organitzador discursiu.

• Respecte a X.../Pel que fa a X...

• Quant a X... /Sobre (el tema de) X...

• Un altre punt és.../El punt següent tracta de...

• En relació amb...

Aturada del discurs El discurs pot aturar-se retòricament, ja per fer-hi un incís ja per un
aclariment. Quant aquestes estratègies discursives (incisos, aclariments)
no es dominen, el discurs peca de redundant, perquè el fet que torne a
aparéixer una informació ja presentada o que aparentment intenta aclarir
un concepte no respon a una raó retòrica de crear un text eficaç, sinó que
aquestes falses remissions o aclariments no són res més que un reflex del
desordre temàtic.

Per reformular

6
 • És a dir, vull dir,

• Dit d’una altra manera, en altres paraules/En definitiva, al cap i a

la fi, al capdavall

Per exemplificar

• Per exemple/ com ara.../Un exemple d’això que diem

• Per il·lustrar tot això que estic dient.../Com a mostra d’aquesta

teoria...

• Un cas concret del que he explicat.../Per demostrar el que hem

exposat més amunt...

• ...i ara passaré a exemplificar les dades que he ofert

anteriorment...

El tancament del discurs

De la mateixa manera que l’inici discursiu, el tancament pot tindre la funció de sintetitzar el
que s’ha desenvolupat anteriorment, destacant de manera concisa la informació que resulte
més rellevant en relació amb el tema del discurs. Per tant, un final encertat serà el que
utilitze adequadament una microestructura de resum conclusió:

Per resumir Per acabar

• En resum/resumint el que/recollint el • En conclusió/en definitiva/en

més important... conseqüència/així doncs...

• Breument/en poques paraules/d'una • Per concloure/per acabar/finalment...

forma breu...
• Com a conclusió final...
• En conjunt/globalment...
• De tot això, en podem extraure...

• Tal com hem vist...

• En definitiva...

• Com a recapitulació...

• Les conclusions d’això que acabem de dir...

• Com a resultat del que hem exposat...

7
 • Doncs bé...

• Per tant...

Activitat 2: Assenyaleu les diferents parts d’aquest text expositiu (emmarcament o inici,
desenvolupament o cos i tancament) i marca les expressions que t'hagen ajudat a
determinar-les.

La formació de la terra i la diferenciació en capes

L’objectiu principal d’aquest escrit és fer reflexionar el lector sobre

la formació de la Terra i la ulterior diferenciació en capes. Una de
les peculiaritats del nostre planeta és que posseeix una atmosfera
amb oxigen. Aquesta característica, juntament amb l’existència
d’aigua i d’unes temperatures moderades –a causa de la distància
del Sol i a la presència del CO2, que hi fa un paper regulador-
permeten que siga un indret idoni per al desenvolupament de la vida.
Sembla que l’origen de la Terra és conseqüència de la unió de planetèsims, el mateix que la
resta dels planetes del sistema solar. Però val la pena preguntar-se: com es formaren les
diferents capes de la Terra: el nucli, el mantell i l’escorça?
Seguidament, exposarem diverses respostes científiques a aquesta pregunta:
• Una hipòtesi sosté que primer es formà el nucli, a partir de matèria densa i rica en
ferro i que, posteriorment, s’hi anaren afegint materials rics en silici i oxigen: els
anomenats materials silicatats. Aquesta teoria es denomina acreció heterogènia.
• Una altra solució proposada és suposar que els materials i planetèsims que
impactaren per formar la Terra eren de naturalesa diversa: uns de rics en ferro i uns
altres en silicats. La diferenciació entre el nucli i el mantell va ser posterior a la
formació, ja que la major densitat dels materials rics en ferro va fer que aquests es
concentraren en el nucli. Aquesta solució es coneix com acreció homogènia.
Globalment, ambdues teories consideren que l’escorça té un origen posterior, ja que a la
Terra primitiva no es podria formar una escorça sòlida ateses les grans temperatures
existents i les enormes emissions de material volcànic. Com a resultat del que hem exposat,
la disminució de les temperatures permetria la formació d’una escorça primitiva, inicialment
molt reduïda, a partir de la solidificació de materials volcànics. Doncs bé, en aquests
reductes és on començaria l’activitat erosiva que posteriorment donaria origen a les roques
sedimentàries.

1.2 CARACTERISTIQUES LINGÜÍSTIQUES DEL DISCURS ACADÈMIC EXPOSITIU

L’objectivitat

Com hem assenyalat, el text acadèmic expositiu té com a funció primordial demostrar el que
se sap sobre un tema a un destinatari que comprovarà que la informació rebuda és pertinent
i completa. Així, és un text eminentment referencial, construït en tercera persona, en el

8
qual s’exposen informacions objectives que procedeixen majoritàriament d’altres textos
(manuals, explicacions del professor, etc.). Aquest fet determina:

– L’ús de procediments d’impersonalitat que reforcen la validesa universal de les

afirmacions: construccions impersonals amb es, plural de modèstia, passiva...
– L’ús del nosaltres inclusiu.
– L’ús de l’eix de present en el seu valor no temporal. Al voltant d’aquest eix
s’organitzen els anomenats temps de la perspectiva de present: present, futur
simple, futur compost, pretèrit indefinit d’indicatiu i pretèrit perfet simple d'indicatiu.
− El predomini de la modalitat oracional enunciativa.

Activitat 3: Localitza totes les característiques possibles de les enunciades més amunt en el
text expositiu anterior.

Procediments per desenvolupar i fer més comprensible la informació

Un tret relacionat també amb l’objectiu d’informar del text acadèmic expositiu és la
coincidència a la frase d’una sèrie d’estructures que contribueixen a aportar informació.
Aquest és el cas de les clàusules de relatiu i de les aposicions. Aquestes construccions
permeten afegir una informació secundària que sovint correspon a una unitat nova
d’informació.

Aposicions És un recurs per introduir una informació que facilite o amplie la comprensió d’un
element del text per part del receptor. Es tracta de sintagmes nominals, adjectivals
o amb participis que apareixen entre comes.

- Les empreses valencianes depenen dels crèdits bancaris.

- Les empreses valencianes són incapaces d’autofinançar-se.
- Les empreses valencianes, incapaces d’autofinançar-se, depenen dels
crèdits bancaris.

Oracions de Les oracions de relatiu explicatives (també anomenades apositives) introdueixen

relatiu una informació aclaridora sobre allò de què s’està parlant. Són equivalents a les
aposicions. Ex.: El clima mediterrani, que es caracteritza pels hiverns suaus i les
pluges a la tardor, és el propi de la conca mediterrània. Van sempre entre pauses
(comes).

Exemple: Els esquemes de mercat, que justifiquen les televisions privades,

s’utilitzen en les televisions públiques

(Ens referim a tots els esquemes.)

Les oracions de relatiu especificatives tenen una funció discursiva diferent a les

9
 explicatives, ja que no introdueixen una informació aclaridora sobre un antecedent
ja conegut, sinó que restringeixen l’extensió del substantiu i en destaquen una
característica. Ex.: El reportatge és un gènere periodístic de certa extensió que
desenvolupa i documenta fets actuals.

Exemple: Els esquemes de mercat que justifiquen les televisions privades

s’utilitzen en les televisions públiques.

(Ara ens referim només als esquemes de mercat que justifiquen les televisions
privades, és a dir, que no ens referim a tots els esquemes, sinó solament a uns
esquemes determinats: els que justifiquen les televisions privades.)

Reformulacions Són amplificacions explicatives d’un enunciat amb la finalitat de fer-lo més
intel·ligible. Amb les paràfrasis, l’emissor orienta la comprensió del receptor. Van
introduïdes per connectors de reformulació: o, és a dir, açò és...

Exemple: La religió grega es va caracteritzar fonamentalment per

l’antropomorfisme o representació dels déus en forma humana.

Exemple: Efectivament, en moltíssimes inscripcions trobem l’abreviatura DMS, és a

dir, Dis Manibus Sacrum, o siga, “consagrat als déus Manes”.

Estructures sintàctiques com a reflex de la generalització i de la jerarquia de la

informació

Finalment, en el text acadèmic expositiu abunden les nominalitzacions com a nuclis de

sintagmes nominals, que s’utilitzen amb diversos complements i que contribueixen a
l’objectiu d’aquest tipus de text. Les nominalitzacions d’accions, processos o estats
expressen la síntesi i l’abstracció de la informació que caracteritzen el discurs acadèmic.

Nominalitzacions La nominalització és un recurs lingüístic de condensació de la informació que

permet de transformar les accions en conceptes mentals. També aprofiten per a
introduir informació coneguda o nova en el text.

Amb l’aparició dels canals autonòmics, i més tard amb la irrupció dels tres
canals privats, el procés d’elecció de l’espectador es complica. En multiplicar-se
l’oferta, l’espectador té la capacitat d’elecció; la “passivitat” total del televident
canvia a “certa activitat suggeridora” o “actiu llibertari”.

Del text anterior, les expressions “l’aparició de canals autonòmics” i “la irrupció
dels tres canals” provenen, respectivament, de les accions “ apareixen els canals
autonòmics”, “irrompen els tres canals privats”.

1
Activitat 4
Introduïu al text la informació eliminada. Utilitzeu diversos recursos: parèntesis explicatius,
oracions de relatiu explicatives, aposicions, notes a peu de pàgina, reformulacions,
exemplificacions, etc.

INFORMACIÓ QUE CAL INCLOURE-HI TEXT BUIDAT

-Creix sense la intervenció de l’home. El tipus de vegetació natural que podem contemplar
a les diverses comarques és determinada per tots
-Composta per arbustos o espècies vegetals de els condicionants, tan climàtics, com pel relleu, pels
soca prima i poc alta. tipus de sòl i, en gran mesura, per l’acció de
l’home.
-Formada per arbres o espècies vegetals amb
troncs alts i desenvolupats. Com a característiques generals, podem apreciar
que la vegetació natural, tant l’arbustiva com
-Els estius valencians són secs i és sobretot a la l’arbòria, està formada per espècies de fulla
tardor i a la primavera quan hi ha pluges. perenne per a adaptar-se a les condicions
climàtiques.
-L’alzina.
Les dues formacions vegetals predominants a les
-Com ara el romaní, el bruc, els coscoll o el diverses comarques són el bosc de tipus
margalló. mediterrani i el matoll o garriga. El bosc està
format per pins, diferents segons l’altura i el sòl en
-Que han tallat els arbres sense reposar les què apareixen, i per la carrasca i la surera. La
espècies. garriga ocupa més extensió que no el bosc. Les
espècies principals són els arbusts llenyosos, de
fulles dures i aromàtiques.

El bosc ha anat perdent extensió pels cultius i per

l’acció destructora dels homes. A més, els incendis
forestals destrueixen cada any una part molt
important de la superfície boscosa.

Activitat 5
Llegiu els tres textos següents. Localitzeu les aposicions i feu dues oracions que expressen el
mateix contingut:

- El cotó, més barat, desplaça la llana com a teixit popular”.

- El carbó, amb uns avantatges essencials perquè la seua potència calorífica permet de fondre el ferro,
substitueix la fusta com a combustible”.
- El primer tren, exclusivament miner, va circular el 1825 entre Stackon i Darlington a 25 km/h”.

1
Activitat 6
Observem la condensació informativa d’una oració com la que tenim a continuació, extreta
d’un llibre d’història, i l’alt grau de competència lectora i de coneixements que pressuposa en
el receptor. Extraieu totes les informacions que conté el fragment.

“Malgrat la seua inestabilitat motivada per la situació de crisi general, el

comerç va veure un progrés considerable en el desenvolupament de les
tècniques financeres, en la creació de societats mercantils i en l’aparició de
nous centres i de noves rutes.”

- El comerç era inestable

- La causa raïa en la situació de crisi general.

-
-
-
-
-

Activitat 7
Torneu a escriure el text següent utilitzant nominalitzacions:

Les dècades centrals del segle XX es caracteritzen pels fets següents:

a) El poder burgés es consolida.
b) El continent europeu s’industrialitza.
c) La població augmenta en benefici de les zones urbanes.
d) L’agricultura va acréixer els seus rendiments.
e) La superfície conreada augmenta.
f) La indústria progressa notòriament.
g) La xarxa ferroviària s’expandeix..

1
Activitat 8
Si no voleu que el vostre escrit tinga un regust massa abstracte i imprecís, cal que doneu
prioritat a les estructures verbals davant de les construccions nominals. D’aquesta
manera descarregareu la frase d’un excés de preposicions i el text agafarà un ritme més
viu i directe. Fixeu-vos-hi. Torneu a escriure el text.

JORDI PRIM I GALANXÓ

Associació de Ciclistes Anònims

Sr. Director
Consell Superior de Trànsit
València
València, 24 de juny de 2003
Distingit senyor,

Malgrat que al llarg dels últims anys el nombre de víctimes mortals a les carreteres espanyoles ha
experimentat una disminució d’un 30%, els accidents en què hi ha hagut una implicació dels
ciclistes no han deixat d’augmentar. Segons una notícia d’aparició als diaris, entre el mes de gener
de 1990 i el mes d’agost de 1995 es va produir la mort de 747 ciclistes a les carreteres i vies
urbanes de l’Estat espanyol.
Com a president de l’Associació de Ciclistes Anònims, he cregut necessari escriure-li aquesta carta,
on li propose la possibilitat de dur a l’aplicació real algunes mesures per a l’augment de la
seguretat dels ciclistes.
En primer lloc, considere imprescindible que tothom que estiga en possessió d’una bicicleta
tinga l’obligatorietat de dur a terme la contractació d’una assegurança. Tenint en compte
l’existència d’aquest gran nombre d’accidents, em sembla prioritària l’aplicació immediata d’aquesta
mesura.
En segon lloc, propose l’increment de l’educació vial, que es podria concretar mitjançant tres
maneres: la creació de parcs infantils de trànsit, la conversió de l’educació vial en matèria fonamental
a l’ensenyament obligatori fins als 16 anys i l’augment de la informació que tenen els adults sobre el
codi de circulació a través de campanyes de sensibilització.
En tercer lloc, crec necessària la millora de les infrastructures. Així, per exemple, considere
imprescindible la implantació de carrils bici a tots els municipis grans, la renovació i la
modernització de les tanques metàl·liques protectores de les carreteres i l’asfaltatge correcte de les
vies de circulació. Així mateix, caldria dur a terme el disseny d’itineraris amb recorreguts alternatius
especials per a ciclistes, amb la possibilitat d’ús sobretot els caps de setmana.
Finalment, propose l’elaboració d’una llei que marque l’obligatorietat de l’ús del casc
protector per part dels ciclistes.

Atentament,

2. Models d'estructura del discurs expositiu

1
El text explicatiu, com qualsevol text, requereix una organització global en la qual s’articulen
les idees o conceptes dels quals es parla. Aquesta organització global no adopta ací un model
únic, sinó que pot respondre a diferents patrons o estructures textuals. Es diferencien 5 tipus
de seqüències, o esquemes convencionals, per organitzar les idees que poden combinar-se
entre si en un text concret.

A) Esquema problema/solució

Ordena la informació al voltant de dues categories bàsiques: problema i solució, que

mantenen entre si les relacions següents: una relació temporal (el problema és anterior a la
resposta); un vincle d’alguna manera causal (la solució afecta la causa que provoca el
problema); un solapament parcial entre les idees que expressen el problema i les que
serveixen per exposar la solució. Als textos apareixen senyals que indiquen la presència
d’aquesta organització: “un problema que s’ha de resoldre”; “les solucions que proposem”;
“les mesures que caldria prendre”, etc.

B) Esquema causa/conseqüència

Organitza la informació al voltant de dues categories: antecedent i consegüent, que

mantenen entre si una relació temporal (els antecedents van abans que l’efecte) i un vincle
causal (els antecedents faciliten o són una condició perquè aparega la conseqüència). Els
textos poden presentar senyals que en faciliten la identificació: per aquesta raó, la causa
fonamental de, l’explicació rau en, per tant, així doncs, com a conseqüència, etc. Els
connectors prototípics d’aquesta estructura són els de causa-conseqüència.

Per indicar causa:

• Perquè (+ v. indicatiu)/ja que/vist que/com que/atès que/ considerant que/a causa

que/gràcies a/a força de/a raó de/ per culpa de...

Per indicar conseqüència:

• En conseqüència/a conseqüència de/conseqüentment/per consegüent/ per tant/així

és que/de manera que/per això/per aquest fet/doncs/ cosa que...

C) Esquema comparació/contrast

Es confronten diferents fenòmens per mostrar-ne les semblances i les diferències. Hi ha dos
variants en la comparació: alternativa, quan els fets o fenòmens tenen el mateix pes o valor
o bé adversativa, quan una de les oracions apareix com a preeminent en relació amb l’altra.
Podem trobar els següents connectors:

Per indicar oposició (adversatives): en canvi/en contra/al contrari/tanmateix/ara bé/amb

tot/ això no obstant/no obstant això...

1
Per indicar objecció (concessives): encara que/malgrat de/malgrat que/per bé que/tot i
que/amb tot i que...

D) Esquema descripció/enumeració

Els continguts s’agrupen al voltant de determinats temes com a trets o atributs. En aquest
tipus d’organització, el tema o l’entitat objecte de descripció està en una posició jeràrquica
superior als elements que actuen com a descriptors. Connectors característics són els índexs
gràfics, els additius i els marcadors de canvi de tema.

E) Esquema temporal (ordre cronològic i descripció de processos)

Els continguts s’ordenen en una seqüència temporal. Una forma representativa n’és la
descripció de processos. Els connectors que ens permeten la identificació d’aquesta
organització són els connectors temporals: en primer lloc, a continuació, per últim; i també
els índexs i gràfics numèrics: guions, xifres...

Activitat 9: A continuació teniu un recull de textos expositius de l’àmbit acadèmic.

Analitzeu-ne el model d'estructura, segons els esquemes
coneguts.

Text 1:
L’amfiteatre

L’amfiteatre és una construcció oval que recorda la unió de dos teatres

pel diàmetre de l’orquestra, on s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors,
lluites de feres i combats navals.
Consta de les parts següents:
1. El soterrani: El constitueixen les construccions que es troben sota l’arena i que serveixen
per a guardar els decorats, les gàbies de les feres, etc. Està cobert per un empostissat de
fusta, de manera que queda amagat a la vista del públic.
2. L’arena: És l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi ha una reixa metàl·lica per a
protegir el públic de l’escomesa de les feres.
3. La càvea: És la galeria, construïda generalment mitjançant un sistema de galeries amb
volta que comunicaven amb uns passadissos interiors que utilitzaven com a aixopluc o
passeig. Comença a uns 4 m. de l’àrea sobre una plataforma, o pòdium. Està dividida
generalment en tres sectors, separats entre si per passadissos i per un petit mur. A cada un
dels sectors s’hi accedeix a través d’unes escales que desemboquen a l’interior de
l’amfiteatre per unes portes amples.
AA.DD: Grecs i romans

1
Text 2
Entre 1960 i 1970, al País Valencià, es produeix un creixement accelerat de les ciutats. Així, si
el 1960 el 59’7% de la població vivia en nuclis urbans superiors a 10.000 habitants, el 1970 n’eren ja
70’5%, amb la consegüent agudització dels desequilibris territorials i l’augment de les activitats del
sector terciari a les ciutats. Els factors que desencadenaren aquest procés van ser la industrialització i el
turisme.
La industrialització és va centrar en determinades comarques (l’Horta, el Baix Vinalopó, la Plana
Alta, l’Alacantí i l’Alcoià), la qual cosa provocà un moviment migratori des de les zones rurals a les
industrials. La industrialització va tenir aspectes positius, com ara l’augment del consum; però també en
van tenir de negatius, com ara el despoblament de les zones de l’interior, un creixement urbà caòtic,
problemes d’inadaptació dels immigrants, etc.
El turisme de masses s’inicia a Europa a partir de 1960. El País Valencià, amb 440 Km de platja
i clima mediterrani, reunia unes condicions d’atracció immillorables. Amb el turisme es varen crear noves
ocupacions que atreien mà d’obra local i forana.
D.BELLVER, et alii: El País Valencià

Text 3
Jaume el barbut, bandoler del segle XIX

Naix el 1783 a Crevillent en una família de jornalers. El 1806 deserta de l’exèrcit par anar a
veure sa mare malalta. Perseguit per les autoritats s’integra en una partida de bandolers i durant la
guerra contra Napoleó lluita contra els invasors. Al final de la guerra és perdonat. El 1815, però, trenca
amb la legalitat perquè l’hisendat a qui pertanyien els camps que cultivava li apuja l’arrendament. Les
seues primeres accions seran contra els carros i els béns del senyor. A partir d’aquest moment es
converteix en el típic “bandit generós”: furta als rics per donar-ho als pobres.
D.BELLVER, et alii: El País Valencià

Text 4
La península Ibèrica es troba situada en la zona temperada del planeta, però presenta una gran
varietat climàtica: clima mediterrani, continental, oceànic i d’alta muntanya. Abordarem, ara, l’estudi
dels climes continental i oceànic.
El clima continental és propi de les zones de l’interior, allunyades de la influència del mar; per
contra, el clima oceànic es dóna en les zones litorals del nord i oest de la península. Quant a les
temperatures, el clima continental es caracteritza per les temperatures extremes –fred a l’hivern i calor
a l’estiu–, a diferència dels hiverns suaus i els estius frescos propis del clima oceànic. Pel que fa a les
precipitacions, les diferències també són evidents: les zones de clima oceànic tenen pluges abundants
que afavoreixen el creixement de la vegetació, mentre que les regions de clima continental pateixen més
sequera.

Text 5
Construcció de la guitarra de canya

Començarem serrant 24 trossos de canya de 34 cm de llarg i que oscil·len entre 10 i 17 mm de

grossor. Després passarem a enrasar tots els nucs amb la navalla, escatar tots els extrems i netejar-lo
amb el drap humit. El següent pas serà ordenar-les de més grossa a més primeta damunt d’una
superfície plana. Passarem després a fer els forats per on ha de passar el cordell. Marcarem la primera a
2 cm i farem els forats amb un trepant o amb una navalla. Aleshores prendrem el cordell i anirem
passant-lo pels forats de les canyes, començant per la més primeta. Passarem un cap per cada forat per

1
tal que quede la canya al centre del cordell, després la següent i així fins haver-les col·locat totes. A
continuació, farem un nuc en un dels caps del cordell i damunt d’ell farem que descansen totes les
canyes d’aquesta part. Ens penjarem l’instrument al coll i nugarem els caps del cordell de manera que
ens quede en la posició més còmoda.

3. L'estil segmentat i l'estil cohesionat

Els textos explicatius, com altres tipus de textos, poden respondre a dos estils de redacció:
l’estil segmentat i l’estil cohesionat. L’elecció entre un estil i un altre depén del gènere, i
sobretot, dels coneixements que es pressuposen en el receptor. L’estil segmentat facilita la
comprensió de les idees, però potser és excessivament monòton per a determinats contextos
acadèmics.

L’estil segmentat es caracteritza per períodes breus, sintaxi senzilla, abundància de punts,
utilització de les repeticions, el·lipsis i pronoms per mantenir la referència. Amb la mateixa
informació, els textos d’estil segmentat són més fragmentaris, és a dir fan l'efecte d'estar
construïts amb fragments.

L’estil cohesionat presenta períodes més llargs i una sintaxi més articulada, sovint amb
oracions compostes coordinades o subordinades. Presenten una major quantitat
d’informació, sovint més condensada.

Activitat 10
Redacteu en estil cohesionat aquest text.

La fitxa bibliogràfica. Les fitxes bibliogràfiques serveixen per prendre nota de les referències
bibliogràfiques d’un llibre. Són molt útils per a la redacció de la bibliografia final del treball.
Per a la confecció de les fitxes bibliogràfiques o de documentació, podem extraure les dades
de la portada del document, de les primeres pàgines i de l’índex.

4. Els gèneres acadèmics expositius

A continuació, us presentem els principals gèneres acadèmics expositius:

De recerca i selecció d’informació: catàlegs

diccionaris, enciclopèdies,
llibres de text, manuals...
Recopilació i manipulació de la informació: esquemes
resums
fitxes bibliogràfiques i de lectura
exàmens
(Re) elaboració de la informació: treballs monogràfics
exposicions orals

1
 ressenyes
recensions
comentaris de textos
article de divulgació científica
article científic
...

Activitat 11: Digues a quin gènere acadèmic expositiu pertany el text següent i després
contesta aquestes preguntes:

a) El disseny gràfic, quin paper desenvolupa en el text?

b) Quina funció tenen els recursos ortotipogràfics?

1
5. L’exposició oral del discurs acadèmic

L’exposició oral és un gènere imprescindible en l’àmbit acadèmic i en molts àmbits

professionals. Molts dels elements que la caracteritzen són presents també en els textos

1
acadèmics escrits, com ara la planificació prèvia del contingut, els recursos per a aclarir la
informació...
Per tal de caracteritzar l’exposició oral com a gènere, tindrem en compte els tres tipus
d’operacions que intervenen en l’elaboració: la contextualització o planificació dels
elements relacionats amb el context comunicació; l’estructuració o planificació semàntica
del contingut, i la textualització o utilització efectiva dels diferents recursos lingüístics, de
caràcter lèxic o morfosintàctic.

5.1. CONTEXTUALITZACIÓ

• Tenir en compte l’audiència. Adaptar-se a l’auditori (edat, coneixements...)

• Triar la fórmula de salutació i el registre adequat
• Adoptar un paper determinat com a enunciador. Situar-se com a expert o
legitimar-se com a emissor mitjançant algun altre recurs.
• Planificar la manera d’evocar el tema i de adaptar-hi l’atenció.
• Tenir en compte el temps de què es disposa.
• Tenir en compte l’espai i material (mirar a la càmera, a l’auditori...).
• Utilitzar suports visuals per a l’auditori (mapes, gràfiques, dibuixos...) i per a un
mateix (esquema).
• Utilitzar elements gestuals i proxèmics.
• Valorar l’efecte de la pròpia aparença física.

5.2. PLANIFICACIÓ SEMÀNTICA I ESTRUCTURACIÓ DEL DISCURS

Tractarem d’organitzar les parts de l’exposició i a més, utilitzarem recursos per

facilitar a l’auditori la identificació de l’estructura formativa.

Introducció
Té com a objectiu principal guanyar l’interés i la bona predisposició de l’audiència
(el que els clàssics denominaven captatio benevolentiae). Ha d’incloure:
• La contextualització de la conferència, tot expressant els motius i les
circumstàncies que han motivat l’exposició. Pot ser molt breu, si prèviament hi ha
hagut una presentació formal per part d’una altra persona.
• Salutació i presentació inicial.
• L’acostament a l’auditori mitjançant la paraula, la mirada, el registre triat...
• El procés de legitimació, per a presentar-se com a persona autoritzada per a
parlar del tema.
• Evocar el tema i captar l’atenció
Cos
S’estructurarà d’acord amb una determinada estructura o esquema convencional
(mireu els diferents models d’estructura exposats més amunt, a l’apartat de discurs
expositiu). Al llarg de l’exposició s’aniran introduint breus resums d’allò exposat i es faran
anticipacions de les parts que encara queden per tractar, de manera que es facilite a
l’audiència la comprensió global de text.

Comiat
Pot incloure un resum amb les idees fonamentals de l’exposició i una fórmula de
tancament.

2
5.3. TEXTUALITZACIÓ

Consisteix a utilitzar els recursos lingüístics característics d’una conferència. Com

són:
• Lèxic tècnic, relacionat amb l’àrea de coneixement seleccionada.

• Recursos per a fer més entenedora la informació: reformulacions, aposicions

introduïdes amb un canvi d’entonació, oracions de relatiu, definició de termes.
• Utilització de la polifonia enunciativa mitjançant la citació de fonts.

• Utilització de cadenes anafòriques mitjançant la cohesió lèxica.

• Connectors o organitzadors textuals de diferent tipus. (Vegeu el que hem

assenyalat en el discurs expositiu).

Recorda
Allò que es diu és molt important, i com es diu, també: l’entonació que donem al
discurs el focalitza, i indica a l’auditori l’èmfasi d’allò que és més important. Recorda també
que no solament parlem amb les paraules, parlem també amb la nostra mirada, veu, gestos.
És imprescindible assajar la nostra exposició, en solitari o davant de col·legues experts que
ens puguen corregir i orientar si fóra necessari. També l’epíleg permet tancar el discurs
mitjançant l’ús d’una fórmula de cortesia per agrair l’atenció que ens han prestat, tant el
públic, com un possible tribunal.

5.4. CRITERIS GENERALS PER A UNA ELOCUCIÓ ESTÀNDARD

α) La claredat, tant en l’articulació dels sons, especialment la vocalització, com en

l’expressió de les idees. Recordem que l’ordre lògic de la frase en la nostra llengua és,
com no se’n va estar d’assenyalar-ho Josep Pla, primer el subjecte, després el verb i
finalment el predicat (S + V + P): “La persiana és verda”.
β) L’entonació, és a dir, el respecte per la “música” pròpia de l’idioma, que permet, entre
d’altres, distingir ràpidament i nítidament una interrogació d’una resposta.
χ) El ritme, ço és, la velocitat amb què s’emet el missatge, en què s’ha de defugir tant la
monotonia com l’excessiva lentitud o rapidesa.
δ) L’actitud o predisposició, parlant amb interés i sense mostrar-se massa secs o més
alegres del compte.
A més, doncs, de tenir el concepte d’adequació com a eix sobre el qual giravolten les
nostres actuacions lingüístiques, cal aconseguir fluïdesa expressiva en la parla, seguretat,
precisió lèxica, connexió del discurs i, per a acabar-ho d’arrodonir, és clar, correcció
gramatical: l’estàndard ha de ser sempre correcte. A continuació us detallem la pàgina que

l’AVL dedica a l’oral formal: http://www.avl.gva.es/va/documents-

normatius/minidestacado/00/document/Oral.pdf, que seria recomanable que consultàreu, si
feu la vostra exposició en català.

Activitat 12: Comenteu la vostra experiència de preparació del discurs expositiu oral que
heu realitzat o heu de realitzar en l'aula d'espanyol o de català. Quines són o han sigut les

2
vostres estratègies? Reflexioneu també sobre quins són els vostres defectes pel que fa a la
utilització del lèxic i morfosintaxi en el discurs oral formal. (Aquesta activitat us pot ajudar a
recordar els punts de normativa que teniu oblidats).

6. La coherència

La coherència és un dels conceptes discursius més rellevants en la teoria del discurs. A grans
trets, equival al concepte de gramaticalitat en l’àmbit oracional. Si en el marc oracional
diferenciem, per exemple, Els manifestants van envair el carrer (gramatical), d’El
manifestants vas envair el carrer (agramatical), segons la intuïció lingüística dels parlants,
en el marc textual la coherència intenta establir la frontera entres els textos que el parlant
percep com a ben formats, significatius i adaptats a la situació, i els que presenten
confusions, incongruències i limitacions d’alguna mena. Però en ser la coherència dinàmica,
depenent del context (hi ha un continuum entre els que és coherent i no ho és), esdevé
encara més difícil identificar els criteris o les regles que en determinen el funcionament.

Activitat 13
Llegiu els textos següents:

Text 1

Cada dia, i una setmana té set dies, done menjar al meu gat. Mai no vaig vore un gat que
tinguera tres potes. Potes és una paraula bonica i natural i al nostre taxista Gessamí, que
adora els animals, li agrada especialment, aquesta paraula!
Maia

Text 2

Marisa,

Et trucarà, per aquell artefacte conductor que transmet sons a distància, un germà meu que
vol consultar-te quins papers necessita per demanar exempció fiscal. No l’he vist en ma vida,
encara que és possible que puga facilitar-te feina.

El text 1 té una certa cohesió (continuïtat de la 1a persona, li, connectors però i i, cadena
nominativa: gat, potes, animal) però cap propòsit (què pretén dir o aconseguir Maia?) ni
contingut (quin n’és el tema?); és un bon exemple de frases cohesionades però incoherents.
En canvi, el text 2 presenta errors de selecció de dades (per què explicar què és un telèfon?)

2
de congruència (pot ser germà nostre algú que no hem vist mai?) o falta de connexió entre
idees (quina és la relació entre no haver-lo vist i poder facilitar feina?). Com hem dit,
determinar el grau de coherència d’un text és difícil pel dinamisme del significat i per la seua
dependència del context.

Activitat 14
Així el Text 3 no sembla millor que l’1 o el 2, però, podríem imaginar una situació hipotètica
que li donara sentit?

Text 3
Marta,
El zambià puja a les 7 amb el Bala. El millor, Welcome mi niño. El dinosaure, a l’armari i
sense rotllo. No arribaran a 40 i t’encarregues del pastís. T’odie, bonica.
Jordi

6.1. EL PARÀGRAF

Activitat 15: Quina de les pàgines següents et sembla que està més ben escrita, millor
ordenada? Quina sensació provoca llegir el model A? Després, relaciona els models que no
estan ben escrits amb alguna de les faltes més corrents en la construcció dels paràgrafs, que
trobaràs més avall:

MODEL A MODEL B
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

2
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaa.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaa.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

MODEL C MODEL D
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaa. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaa
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaa. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
aaaaaaaaaaa.

Desequilibris. Barreja anàrquica de paràgrafs llargs i curts sense raó

aparent. No hi ha cap ordre estructurat: l’autor els ha marcat de forma
atzarosa.

2
 Paràgrafs frase. L’escrit no té punts i seguit; cada paràgraf consta d’una
sola frase, més o menys llarga. El significat es descompon en una llista
inconnexa d’idees. El lector ha de fer el treball de relacionar-les i construir
unitats superiors.
Paràgrafs totxo. Paràgrafs excessivament llargs que ocupen pràcticament
tota una pàgina. Adquireixen l’aparença de bloc i solen contenir diverses
subunitats a l’interior. El lector ha de capbussar-s’hi per separar-ne totes
les parts.

Altres faltes en la construcció de paràgrafs:

Repeticions i desordres. Es trenca la unitat significativa per causes diverses: idees que
haurien d’anar juntes apareixen en paràgrafs diferents, es repeteix la mateixa idea en dos
o més paràgrafs.
Paràgrafs amagats. L’escrit està ben ordenat a un nivell profund, però resulta poc evident
al lector, que ha de fixar-s’hi molt per descobrir-ne l’estructura. El text guanyaria en
claredat si fera més evident l’ordre o, per exemple, si l’ explicara al principi.

6.1.1. Què és un paràgraf?

El paràgraf serveix per estructurar el contingut de l’escrit i per mostrar formalment aquesta
organització. Usat amb encert facilita la tasca de comprendre; però si s’utilitza
incorrectament o gratuïta, fins i tot pot arribar a entorpir la lectura. Se sol definir com un
conjunt de frases relacionades que desenvolupen un únic tema. És una variant intermèdia,
superior a l’oració i inferior a l’apartat o al text, amb valor gràfic i significatiu. Té identitat
gràfica perquè es distingeix visualment en la pàgina. Comença amb majúscula a l’esquerra,
en una línia nova, i acaba amb punt i a part. Té una unitat significativa perquè tracta amb
exclusivitat d’un tema, subtema o d’algun aspecte particular de la resta de l’escrit. No pot
ser autònom de les altres parts que el precedeixen o el succeeixen i s’ha de construir al
mateix temps la seua estructura independent. Aquesta estructura és una imitació, a petita
escala, de la que presenta el text en conjunt

Cada paràgraf ha de girar al voltant d’una sola idea, que cal proposar i exposar. Ha de tenir
un contingut independent i complementari dels altres. Dos paràgrafs no poden contenir la
mateixa idea, una idea tampoc es recomanable que s’expresse en dos paràgrafs diferents.
Cada paràgraf ha de ser conseqüència de l’anterior o bé n’ha de recuperar un element que
faça progressar la informació. La connexió entre paràgrafs d’una mateixa cadena temàtica se
sol fer per mitjà d’elements anafòrics de manteniment de la referència. També fent ús de
connectors, “en canvi, d’altra banda, per tant, en conseqüència, tot i així, ara bé, a pesar de,
finalment, en circumstàncies com les que acabem d’exposar...”.

Activitat 16
Una forma pràctica i senzilla de saber controlar els paràgrafs d’un text, tant si els escrivim
nosaltres com si els llegim, és posar-los títol, intentar resumir-ne el tema en dos o tres mots.

2
Si els títols resultants no es trepitgen i guarden una bona relació de veïnatge els uns amb els
altres, això significa que els paràgrafs tenen una unitat significativa i que estan ben
construïts. Llegiu el text “Adéu a la publicitat” i completeu les següents activitats sobre els
paràgrafs:

Text 2
ADÉU A LA PUBLICITAT
A Itàlia vaig fer una campanya per a la seguretat a la carretera. Les enquestes evidenciaven
que la meitat dels accidentats a la carretera i dels morts, entre la gent jove, ho eren a
l’eixida de les discoteques. Els paios acceleraven a les carreteres per gallejar, impressionar
les xiques i els amics. Aleshores, vaig anar a la policia a buscar fotos de cotxes accidentats.
Algunes eren extraordinàries, veritables escultures de Cèsar, estètiques i dramàtiques a la
vegada. Vaig triar una foto d’un cotxe gros aixafat. Vaig clavar aquesta imatge al mig d’una
gran cartell blanc. Dalt del cotxe fet pols, hi vaig escriure la quantitat de pistons i de
vàlvules, l’acceleració de zero a cent quilòmetres per hora en sis segons, cent vint cavalls de
motor GTI, com als anuncis. A sota hi vaig posar “MODEL QUATRE IMBÈCILS MENYS”.

Una part de l’enorme pressupost publicitari de l’automòbil hauria d’estar dedicada a

l’educació dels conductors, a fer un paper social, preventiu, i no deixar aquest rol tan sols a
les campanyes de l’Estat. Estic segur que el públic quedaria agraït a un fabricant que fes
aquesta mena de comunicació dirigida a la intel·ligència i a la prudència.

En el proper “clip” Benetton, critica obertament la moda de luxe i el sistema dels maniquis.
Un cotxe preciós es passeja per París. El conductor passa davant de les botigues de Cartier,
de Chanel, per la plaça Vendôme i admira l’encant vistós de la burgesia. S’exalta: “Ah, París
la ciutat de la llum, els seus grans modistes, la seua moda, la seua elegància!” Està rodat en
una pel·lícula de vacances, la camera es mou, no té res a veure amb els anuncis llepats i el
flou artístic que es veu sempre. De sobte, el cotxe s’atura davant d’un semàfor i un xic
moreno, un d’aquests rentadors de vidres que es troben a totes les ciutats del món, un
immigrant, un clandestí, un refugiat, s’afanya. Passa un colp d’esponja i va cap a la finestra
per demanar algun cèntim. Llueix un gran somriure, és simpàtic, porta una samarreta
“United Colors of Benetton”.

Aquest xic, se’l veu cada dia pel carrer, però mai en un anunci. Voldria fer el pròxim anunci
Benetton amb els indis “zapatistes” de Chiapas. Aquests homes viuen a la selva mexicana,
rodejats per l’exèrcit governamental, en unes terres que ja els pertanyien abans que
arribaren els colonitzadors espanyols. Demanen viure en pau, una reforma agrària, terres
fèrtils. La seua revolta ha recordat a tot el món que el problema indi no està resolt a
l’Amèrica llatina. Van començar-la, amb l’ocupació de les terres, el mateix dia que Mèxic
entrava a l’Alena, el mercat comú que va dels Estats Units al Canadà. Des d’aleshores, els
camperols “zapatistes” viuen tancats a Chiapas, invisibles, darrere dels chek-point de
l’exèrcit mexicà. Vull ensenyar-los a tothom.

2
La publicitat ofereix als nostres desitjos un univers subliminar que insinua que la joventut, la
salut, la virilitat o la feminitat depenen del que comprem. [...] La publicitat excita els seus
desitjos, sedueix l’ingenu, li inventa necessitats, el culpabilitza.

La publicitat s’ha especialitzat a saquejar els moviments d’idees i els musicals, la premsa, el
cinema, desinfectant-los i buidant-los de contingut.

La publicitat, ja ho hem vist, no ven tan sols uns productes, sinó que també una manera de
viure, un sistema social. Homogeni. Lligat a una indústria conqueridora. En els països
pobres, ofereix el model d’existència occidental estàndard, feliç, amb corn flakes al matí,
hamburgueses al migdia, Ford per anar a comprar i Coca-Cola per a la set d’avui. Per tots els
mitjans que té a disposició – subliminars, sexy, imatges d’opulència i de salut, joventut
lliure, etc.- busca la substitució dels gustos arrelats, dels productes de qualitat, destruint les
altres maneres de viure.

La publicitat podria convertir-se en la part lúdica, fantasiosa o provocadora de la premsa.

Podria explorar tots els camps de la creativitat i de la imaginació, dels documentals i dels
reportatges, de la ironia i de la provocació. Podria informar sobre tots els temes, servir les
grans causes de la humanitat, fer conéixer artistes, popularitzar els grans descobriments,
educar el públic, ser útil, avantguardista. Quin desaprofitament!

OLIVIERO TOSCANI

a. Poseu nom al paràgrafs i anoteu la funció que fan.

b. Contesteu les preguntes següents:

- Quina extensió tenen els paràgrafs?

- Hi ha un cert equilibri quant a l’extensió?
- Hi ha punts i seguit dins dels paràgrafs?
- Respon cada paràgraf a una unitat temàtica?
- Podríem ajuntar paràgrafs?

Activitat 17
Les frases amb què comencem els paràgrafs solen introduir les idees tot enumerant-les,
presentant-les breument, suggerint que hi segueix una llista, etc. Hem barrejat les frases
d’un paràgraf, ordena-les i subratlla els elements que indiquen l’ordre.
[ ] Canviar la posició de tant en tant va molt bé, és saludable i beneficia la concentració.
[ ] La primera perquè d’una mala postura en poden sorgir lesions al cap dels anys:
desviacions de columna, deformacions òssies...
[ ] Mantenir una bona postura quan s’estudia és important per dues raons.

2
[ ] I la segona perquè, si l’esquena no està ben recolzada, el coll i les espatlles han
d’inclinar-se excessivament i això comporta dolors musculars

Activitat 18
Llegiu el següent text i responeu les preguntes que s’hi plantegen.

LES ERUPCIONS VOLCÀNIQUES

Les erupcions volcàniques reben noms diferents segons la seua violència. Les
erupcions hawaianes són les més tranquil·les. La lava és molt líquida i el gas s’escapa
fàcilment. Les erupcions estrombolianes són una mica més violentes. La lava no és tan
líquida i cada pocs minuts hi ha una petita explosió. Reben el nom de l’illa d’Stromboli, a la
costa italiana. Les erupcions vulcanianes són més violentes, encara. La lava és molt espessa
i el gas, en obrir-se camí a l’exterior, provoca una sèrie d’explosions que fins i tot poden fer
saltar algunes parts del mateix con volcànic. Aleshores grans quantitats de blocs sòlids i
cendres volcàniques són llançades enlaire. En una erupció vesubiana sovint hi ha una ràfega
explosiva contínua que pot durar diverses hores. El volcà expedeix molts més fragments i el
núvol de gas i cendra menuda s’enfila molt amunt de l’atmosfera. Aquest tipus d’erupció rep
el nom del Vesubi, volcà situat prop de Nàpols (Itàlia).
Les erupcions plínies són les més violentes de totes. El seu nom ve de l’escriptor
romà Plini el Jove, que va descriure l’erupció del Vesubi de l’any 79 amb gran detall. A les
erupcions plínies, l’explosió és tan devastadora que el volcà queda pràcticament destruït. El
27 d’agost de 1883 l’illa de Krakatau, entre Sumatra i Java, a Indonèsia, va sofrir un destí
semblant. L’explosió es va sentir a gairebé 4.800 km de distància com el “retruny de potents
fusells”. Una altra forma d’erupció és la del tipus peleà, en què la lava és molt espessa, se
solidifica i forma un tap volcànic que bloqueja la boca del volcà. Aquest tap només es pot fer
saltar amb una violenta explosió de gasos, que forma un núvol incandescent de cendres
volcàniques i gasos calents. El núvol incandescent produït el 1902 per l’erupció de la
Montagne Pelée, a l’illa de Martinica, va matar trenta mil persones.
D. JOLLANDS, Enciclopèdia Barcanova de la Ciència

a. Hi ha coincidència entre el contingut informatiu del text i la divisió en dos paràgrafs?

b. Reescriviu el text amb una estructura de paràgrafs que expliciten més clarament les
parts del text.

7. La citació bibliogràfica

La bibliografia és una llista de tots els documents citats i utilitzats en un treball. S’inclou
després del cos i abans de l’índex, si és al final. Ens permet resseguir les fonts en què ens
hem basat i hem fonamentat la nostra recerca o treball. A més, ajuda el lector a trobar
informacions complementàries o d’aprofundiment en el tema que estem tractant. La manera
de presentar-la varia d’una cultura a una altra, d’una disciplina a una altra i segons el tipus

2
de treball o l’organisme on s’haja de presentar pot requerir matisos diferents. Convé, abans
de produir un text de caràcter acadèmic o professional, consultar el format que segueixen
altres textos del mateix tipus. En qualsevol cas, sempre s’ha de poder distingir clarament
cada informació de la següent (pel tipus de lletra o la puntuació) i s’ha de mantenir un
mateix criteri per a tota la llista.

Vegem ara un model de citació bibliogràfica que proposa la UOC. Cada referència
bibliogràfica s’ha de situar en un paràgraf diferent. Es pot utilitzar el paràgraf a la francesa
en què se sagnen totes les línies llevat de la primera o el paràgraf modern en què totes les
línies tenen el mateix justificat.
CORNELLA, A. (1994). Los recursos de información: ventaja competitiva de las
empresas. Madrid: McGraw-Hill.

CORNELLA, A. (1994). Los recursos de información: ventaja competitiva de las

empresas. Madrid: McGraw-Hill.

Totes les dades de les citacions bibliogràfiques s’han d’ordenar d’una manera determinada,
sempre igual en el text. Trobem variació en l’ordre d’elements, la puntuació i el tipus de
lletra, però hi ha aspectes comuns que comentarem a continuació tenint en compte el tipus
d’obra referenciada: llibres, articles, publicacions periòdiques, tesis, llocs webs o altres
suports electrònics.

A continuació us detallem un model de citació bibliogràfica:

a) Si l’obra és un llibre, ha de figurar: cognom de l’autor, nom inicial de l’autor. (Any de
publicació). Títol de l’obra (en cursiva). Lloc de la publicació: editorial.
En els títols dels llibres, en valencià o en castellà, només es posa en majúscula la primera
lletra del títol i aquelles que ja s’hi escriuen normalment, segons les normes d’ús. En canvi,
en anglés, s’escriu en majúscula la primera paraula del títol i totes aquelles que no siguen
conjuncions, articles i preposicions:

Artigas, J.; Barragan, L: Orrite, C. (2002). Electrònica digital. Madrid: Pretince Hall.

BOEM, B. W. (1981). Software Engineering Economics. Englewood Cliffs: Prentice Hall.

b) Per altra banda, si el treball citat és una tesi o un treball, s’ha d’incloure el cognom i el
nom de l’autor, el títol del treball, l’any de presentació, lloc, la universitat i, de vegades,
també la facultat.
FABREGAT, E. (2003) Processament vectorial d’imatges. Barcelona: Universitat Oberta de
Catalunya, Estudis d’Informàtica i Multimèdia.

c) Quan la referència és un article, ha de constar: cognom i nom de l’autor (any de

publicació), títol (entre cometes), revista (en cursiva), número i pàgines.
d) Si es tracta d’un capítol de llibre, la referència és igual només que, en comptes de la
revista, es posa la referència del llibre.

2
 POSTEGUILLO GÓMEZ, S. (1997). “The use of graphical information in computer science
texbooks” A: J. Mckenny; M. J. Sá Correy; S. Silva (eds.). Actas IV Congresso
Luso-Espanhol de linguas para fins específicos. Viseu: Universidadde
Politécnica de Viseu, pàg. 167-174.

e) Si la cita és un treball o article en línia, cal indicar el cognom i el nom de l’autor, el títol de
l’article o treball (en cursiva), especificar [en línia], l’URL i la data de consulta.
GRAU, Josep; FORNELLES, Albert (2004). Enquestes de satisfacció per Internet: una
experiència pràctica. [en línea]. http://www.uoc.edu/dt/20398/20398pdf
[data de consulta: dia/mes/any].

f) Quan hem de fer referència a un treball en suport electrònic, indicarem el cognom i nom
de l’autor o del responsable de l’edició, [tipus de suport], títol del treball, lloc, editorial, any.
PROA; EL PERIÓDICO. (2000) Enciclopèdia catalana bàsica. [CD-ROM], Barcelona:
Enciclopèdia Catalana.

g) La llista de totes les entrades bibliogràfiques s’ordena alfabèticament pel cognom de

l’autor, de l’organisme responsable o directament pel títol si no figura el responsable del
document.
Quan hem de citar més d’una obra d’un mateix autor, es pot substituir el nom per un
guió llarg, seguit d’un espai o un punt i per ordre alfabètic, a partir del títol. Però si s’utilitza
el sistema d’autor i data –que és el que majoritàriament hem exposat ací-, les obres
s’ordenen per ordre cronològic.

Activitat 19: Examina la següent bibliografia consignada en un treball expositiu i

reflexiona'n sobre la presentació. S'adequa al que hem dit abans?

-ALARCOS LLORACH, Emilio (1982): Estudios de gramática funcional del español, Madrid,
Editorial Gredos.
-ALARCOS LLORACH, Emilio (1994): Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe.
-ALIBÈRT, Loïs (1976): Gramatica occitana segon los parlars lengadocians. Montpeller,
C.E.O.
-AMO, Joaquim (1973): L'oncle Canyís. Estampes del vell Monòver. València, L'estel. (N'he
fet servir el pròleg de Sanchis Guarner).
-ANGLADE, Joseph (1977): Grammaire de l’ancien provençal, París, Éditions Klincksieck.
-BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1951): Gramática histórica catalana. Use la versió catalana
de 1981, València, Ed. 3 i 4.
-BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1962): Gramática catalana. Madrid. Ed. Gredos.
-BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1994): Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva,
normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona. Enciclòpedia catalana.
-BARCELÓ, Carme (1995): “La llengua dels sarraïns valencians”, dins Llengües en contacte
als regnes de València i de Múrcia (segles XIII-XV). J. Colomina i Castanyer (ed.), 13-27.
-BASSOLS DE CLIMENT, Mariano (1956): Sintaxis latina. Dos volums. Madrid. CSIC. Use
l’edició de 1971.
-BELTRAN ZARAGOZÀ, Andreu (1998): El valencià al segle XVIII. Edició i estudi de textos
administratius de les comarques del Nord de Castelló. Castelló de la Plana, Societat
Castellonenca de Cultura.

3
3