AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA I AGRICULTURA DE MERCAT

Característiques de l’agricultura de subsistència:

Localització geogràfica: països subdesenvolupats, regions més pobres d’Àfrica, Àsia o Amèrica
Llatina.
Relació amb el mercat: amb escassa o nul·la capitalització, està orientada vers l’autoconsum o
els mercats locals.
Morfologia agrària: les parcel·les solen ser irregulars, s’adapten al medi físic, hi ha escassa
modificació del terreny i en tot cas es fan feixes o terrasses per adaptar-se al relleu (agricultura
tradicional de l’arròs a Xina, etc,)
Sistemes de conreu: escassa o nul·la mecanització, per això s’utilitza abundant mà d’obra poc
qualificada; abundància de les explotacions familiars. Escassa especialització en la producció de
cultius.
Impacte mediambiental: es pot afirmar que l’agricultura de subsistència té un impacte
inapreciable sobre el medi perquè respecta els cicles de la natura. No obstant quan augmenta la
pressió demogràfica s’ha de conrear més superfície de terreny per poder alimentar tothom fet
que provoca unes taxes de desforestació elevades.

Característiques de l’agricultura de mercat:

Localització geogràfica: es pot trobar tant en els països desenvolupats (EUA, Canadà, Europa,
Austràlia, Japó, Israel...) com en els en vies de desenvolupament (Brasil, Argentina, Sud-Àfrica,
Índia...).
Relació amb el mercat: orientació de la producció vers el mercat interior o l’exportació als
mercats globals. El cas de l’agricultura de plantació, comercial i especulativa, que utilitza
tècniques avançades i altes inversions de capital en els països en vies de desenvolupament n’és
un clar exemple.
Morfologia agrària: les parcel·les tendeixen a tenir formes regulars (en particular als països
nous (EUA, Canadà, Austràlia, Argentina).
Sistemes de conreu: elevada mecanització, tecnificació i especialització en la producció; ús
abundant de fertilitzants i pesticides. Selecció d’espècies: llavors, bestiar, etc., com a resultat de
l’aplicació de les millores genètiques S’utilitza poca mà d’obra (cultius extensius EUA o Europa )
i si el conreu ho requereix es contracta mà d’obra immigrant poc qualificada. Les explotacions
familiars tendeixen a desaparèixer per convertir-se en empreses de tipus capitalista.
Impacte mediambiental: la necessitat d’augmentar la producció al màxim comporta una sèrie
d’impactes que es poden resumir en els punts següents:
- Erosió dels sòls com a resultat de pràctiques agrícoles inadequades.
- Contaminació dels sòls i les aigües per l’excés de residus orgànics en les terres de
conreu.
- Consum no sostenible de recursos, tant energètics (mecanització, adobs) com hídrics
per a l’agricultura de regadiu: sobreexplotació d’aqüífers (agricultura del plàstic).
- Modificació genètica d’espècies que poden tenir efectes nocius pel medi ambient:
conreus transgènics.
 OBJECTIUS DE LA P.A.C.

- Millorar la competitivitat del sector, garantint la producció d’aliments a preus assequibles en el

mercat mundial i l’adaptació de la producció a la demanda .
- Millorar les condicions sanitàries dels animals i el seu benestar, fet que reverteix positivament
en la seguretat alimentària.
- Millorar l’estat del medi ambient agrari utilitzant mètodes de producció respectuosos amb
l’entorn. Millorar la qualitat de vida de les àrees rurals.
- Avançar cap a la diversificació econòmica de les zones rurals.
- Desenvolupar la indústria agroalimentària (la capdavantera del sector industrial espanyol) per
tal d’augmentar el valor afegit dels productes agraris i forestals.

L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA ECOLÒGICA

- L’agricultura ecològica va començar a Catalunya i Espanya fa uns 30 anys degut a la

competència de l’agricultura de mercat d’altres països i l’augment de la demanda per
la consciència ecològica de la població.
- En els darrers anys l’aparició en el mercat de “productes transgènics” procedents de
l’agricultura comercial i la prohibició expressa d’utilitzar productes genèticament
modificats (OGM) en l’agricultura ecològica, ha fer créixer el seu consum.
- Encara que aquest model agrícola té molt bon nivell de qualitat i és competitiu, es
troba poc present al mercat interior català i espanyol en comparació a altres països de
la UE.
- Espanya és el segon país de la UE (després d’Itàlia) en superfície de terres destinades a
conreus ecològics, però la major part de la seva producció s’exporta a països com Alemanya,
Holanda, França o Regne Unit.
- Andalusia té quasi la meitat de els conreus ecològics que es produeixen a Espanya, a gran
distancia de la resta.
- A Catalunya proliferen iniciatives de producció i distribució de productes ecològics que
intenten fer arribar directament els productes al consumidor sense intermediaris, per tal de fer-
los competitius amb l’agricultura comercial.
- La ramaderia ecològica encara és molt reduïda i es troba en un procés d’adaptació
amb volums de producció baixos. Presenta importància a nivell local tot i la incentivació i el
futur que presenta en els mercats artesanals i locals.
 TIPUS DE PESCA

Característiques de la pesca costanera:

- Es realitza prop de la costa.
- Vaixells petits (sovint antics).
- Utilització d’arts tradicionals com el palangre i la utilització de les xarxes artesanals.
- Es tracta d’una producció orientada a l’autoconsum o al consum dels mercats locals.
- Estades curtes fora del port.

Característiques de la pesca d’altura:

- La componen flotes de vaixells que s’allunyen molt dels seus ports i s’estan llargues
temporades a alta mar.
- Grans inversions de capital en la modernització dels vaixells els quals posseeixen una alta
tecnificació: mètodes sofisticats com el radar o el satèl·lit per a la detecció dels bancs de
pesca; sistemes complexos d’arrossegament de xarxes, utilització de mètodes de producció
industrials que s’inicien en el vaixell mateix: manufactura i congelació de les captures.
- Es tracta d’una producció orientada als mercats locals de qualitat o al mercat global. Comprèn
el sector de la indústria de les conserves, dels congelats i la producció de derivats del peix
com les farines, els olis i els pinsos.

En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de baixura o costanera, mentre que
en els països desenvolupats es dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els
avenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecció dels bancs de peix amb el
radar.

Principals zones pesqueres del planeta:

La costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó
o Pacífic nord-oest, les costes del Perú i Xile o Pacífic sud-est. (saber-ne algunes)
També es pot considerar vàlida una resposta més general que expliqui que les àrees més riques
en pesca són aquelles on la plataforma continental és més ampla i poc profunda juntament
amb unes condicions temperades de l’aigua que permeten el desenvolupament abundant del
plàncton.

Problemes causats per la sobreexplotació dels recursos pesquers:

- El ritme d’explotació o depredació dels recursos pesquers és superior al ritme en que les
espècies marines poden recuperar-se i això porta a un model no sostenible.
- La sobreexplotació dels bancs de pesca provoca el seu esgotament, posa diverses espècies
en perill d’extinció i té un impacte negatiu sobre la biodiversitat marina (xarxes
d’arrossegament, caça de balenes…).
- La contaminació de les aigües de rius, llacs i mars (per abocaments incontrolats de residus)
contribueix a la reducció de la producció de plàncton i de fauna marina.

Solucions a la sobreexplotació dels recursos pesquers:

- Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de peix capturat.
- Establiment d’aturades tècniques o biològiques que possibilitin la recuperació natural dels
bancs de pesca sobreexplotats.
- Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes d’aqüicultura tot dedicant recursos
a la investigació per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat.
- La posta en marxa de campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana com ara la de
“pezqueñines no” o promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.
 AGRICULTURA A CATALUNYA

Principals productes agrícoles que es produeixen a Catalunya i la seva localització

geogràfica:

Pel que fa als principals productes agrícoles cal diferenciar entre els que es produeixen en el
sistema d’agricultura intensiva i els procedents de l’agricultura extensiva.
Pel que fa l’agricultura intensiva, els principals productes i les localitzacions
geogràfiques són:
- Flors al Maresme
- Hortalisses al delta del Llobregat,
- Arròs al delta de l’Ebre.
- Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma).
- Etc.

Pel que fa l’agricultura extensiva, els principals productes i les localitzacions són:
- Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinat a la producció de vins i
caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc.
- Avellaner al camp de Tarragona.
- Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb especialització d’algunes comarques
en algun producte concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra.
- A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro destinats a les
explotacions ramaderes.
- Etc.

Característiques de l’agricultura a Catalunya d’acord amb l’esquema següent:

a) superfície de les explotacions.
A Catalunya predominen les explotacions petites a diferència d’altres regions
d’Espanya on es mantenen molts latifundis. Les explotacions són familiars i modernes, i
produeixen per vendre en el mercat interior i en el mercat internacional.

b) relació del sector agrícola amb la ramaderia.

A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola està integrat
amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro
que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovint dins la
mateixa propietat.

c) problemes ambientals derivats de l’activitat agrícola.

Els problemes ambientals provocats per les activitats agràries estan relacionats amb la
utilització de productes químics per millorar els rendiments, com per exemple els
adobs i els productes fitosanitaris.
Un altre problema és l’elevat consum d’aigua que efectuen algunes explotacions de
regadiu.