Adaptació lliure de Torre, V. De la, Gómez, L. i Helguera, L.

Un acercamiento a la Edad
Media (Instituciones, cultura y Sociedad). México, UNIVERSIDAD AUTÓNOMA NACIONAL,
1999.

La fi de l’Imperi Romà marca l’origen d’un període conegut com Alta Edat Mitjana, que
va comportar no només un nou sistema polític i administratiu, sinó que va ser el
sorgiment d’un nou sistema d’organització basat en el vassallatge i en el servilisme. És
el naixement del Feudalisme. Aquesta paraula ve de la paraula feu, que designa els
territoris que els reis atorgaven als nobles a canvi dels seus serveis. En aquest sistema
teòricament el senyor, que tenia la força militar, impartia justícia i cobrava tributs als
serfs, teòricament els oferia protecció a canvi de que li treballaren les terres, foren
submisos i obedients.
Per tant, la noblesa, els senyors, tenien el monopoli exclusiu de la força militar, la llei i
la justícia
Els camperols cultivaven principalmente
cereals i alguns llegums. La caça d’animals
en els boscos estaba reservada als nobles.

Els camperos que treballaven en

les terres del senyor o en les pròpies,
havien d’entregar una part de la
collita com a pagament per la segure-
tat i l’ús de la terra. El molí, el forn i el celler eren propietat del senyor i
els camperols, que havien estaven obligats a utilitzar-los havien d’entregar
una part pel seu ús. Dels bosques obtenien llenya i portaven els animals a
pastar als prats, però també havien de donar una part de la producció al
senyor. A més, estaven obligats a treballar per reparar el castells, els pont
i els camins. També havien de pagar el delme a l’Església.

Condemants llançats a les gargamelles1 dels inferns,

Sainte Foy, segle XII.

Gàrgola de l’església de Saint Eusbe, segle XIII,

Auxerre Bourgogne.

1 Gola.
 Calendari medieval, mes de juliol, segador amb
corbella, Canterbury.

EL TEMPS

En l’Edat Mitjana els homes tenien

fonamentalment dues referències per al temps:
el sol i les campanes de l’església.
El sol marcava l’inici de la jornada dels
camperols i la seua posta el final. Però la
cristianització va comportar una distribució de les
oracions per a la qual cosa cada tres hores les
campanes de les esglésies monàstiques
anunciaven el rés corresponent.
A les ciutats les campanes de les esglésies guiaven l’activitat humana. Poc a poc
les activitats econòmiques de les ciutats van imposar la substitució dels rellotges de
sol i els astrolabis pels rellotges de peses i campanes, introduïts a Europa en el segle
XIV i instal·lats en les torres dels ajuntaments de les ciutats més importants, que
anunciaven les hores segons criteris matemàtics. En paraules de l’historiador Jacques
Le Goff es va passar del “temps de Déu” al “temps dels homes”.

LA COMUNICACIÓ AMB
L’EXTERIOR

Convé tindre en compte que a

l’Edat Mitjana la proximitat es
definia per la distància que es
podia recórrer a peu, en camí
d’anada i de tornada, entre
l’eixida i la posta del sol. Així,
doncs, l’horitzó territorial de la
gent de l’Europa medieval era
molt limitat. La majoria de la Desenvolupament de mencancies en un port
població gairebé no eixia dels medieval.
llogarets2 on vivia Quan els
cronistes parlaven de la terra
acostumaven referir-se a l’Europa
cristiana sotmesa a l’autoritat dels
papes de Roma. Més enllà
quedava l’Imperi bizantí, també
cristià, i el món dels infidels,
personificats per l’Islam. Més
lluny tot era borrós. Però, a partir
del segle XII, cada vegada més hi
ha més contactes amb l’Àsia En el segle XIII Europa va conéixer una gran
oriental a través de la Ruta de la properitat económica que va millorar les
seda. És el cas del conegut condicions de vida i va afavorir el creixement de
mercader venecià Marco Polo en la población europea.
el segle XIII.

2
Un llogaret és un lloc més petit que un poble, amb poques cases i poca gent.