L’EDAT MITJANA – 1

ETAPES DE L’EDAT MITJANA

ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA

(SEGLES IV AL IX) (SEGLES X – XV)

- DESCOMPOSICIÓ DE L’ESCLAVISME QUE DEIXA DE SER PRODUCTIU: SENSE
GUANYAR GUERRES NO HI HA PRESONERS QUE CONVERTIR EN GRANS
QUANTITATS D’ESCLAUS. D’ALTRA BANDA, ELS ESCLAUS NO ESTAN INTERESSATS
EN LA PRODUCCIÓ NI EN LA MILLORA DELS MÈTODES DE PRODUCCIÓ.A DE ROMA
L’ANY 476.
- PERFECCIONAMENT DE LES TÈCNIQUES AGRÀRIES (ARADA AMB RODES,
ROTACIÓ TRIENAL1 ...) I AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE CULTIVADA.
- L’AUGMENT DELS EXCEDENTS SENYORIALS POSSIBILITA AUGMENT DELS
BENEFICIS SENYORIALS I EL COMERÇ.

- INVASIONS DELS POBLES GERMÀNICS QUE ENTREBANQUEN LA PRODUCCIÓ - AUGMENT DE LA POBLACIÓ.

AGRÍCOLA, CREEN INSEGURETAT I ACABEN CONQUISTANT ROMA L’ANY 476.
- RESTAURACIÓ DEL COMERÇ I L’ARTESANIA, JUNT AMB L’AUGMENT DE LA
- INVASIONS ISLÀMIQUES A LA PENÍNSULA IBÈRICA EN EL 700. PERÒ TAMBÉ A CIRCULACIÓ MONETÀRIA
SICÍLIA I SUD D’ITÀLIA.
- PROCÉS D’URBANITZACIÓ QUE COMPORTA NOVES ESTRUCTURES
- LES INVASIONS I INCURSIONS ESLAVES (VIKINGS) SÓN UN ALTRE ELEMENT ADMINISTRATIVES A LA CIUTAT: AJUNTAMENT, CORPORACIONS
D’INESTABILITAT D’ARTESANS, MAGISTRATS, ETC.

- DISPERSIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL CAMP - LA CIUTAT S’ORGANITZA COM UN ESCENARI DISTINT DEL CAMP I
S’AGUDITZA LA DIFERENCIACIÓ ENTRE LA CIUTAT I EL CAMP
- DECADÈNCIA DEL COMERÇ.
- SORGIMENT D’UNA NOVA CLASSE SOCIAL, LA BURGESIA, QUE INICIA
- ECONOMIA DE BASE AGRÀRIA. L’OPOSICIÓ AL PODER FEUDAL DELS SENYORS.

- CONSOLIDACIÓ DELS REINES EUROPEUS CRISTIANS

1
Cultiu d’hivern, cultiu de primaver i guaret.
 CONFORMACIÓ DE L’EUROPA GERMÀNICA

Les grans invasions germanes del segle V d.C. van acabar ocupant l’espai de l’Imperi romà, accelerant
la seua desintegració. Això va suposar la ruptura de la unitat que fins aleshores havia garantit l’Imperi,
començant una una època d’inseguretat, amb la decadència de les ciutats i una gran ruralització, amb
el creixement de les propietats agrícoles. S’iniciava, també, la fusió de cultural dels pobles germans
amb els elements romans.

EL MÓN GERMÀNIC

Per a entendre com es va conformar el món medieval cal conèixer les característiques dels pobles germans, entre les
que destaquen:
- Les lleis es transmetien oralment.
- Vivien en llogarets2, agrupats en grans famílies o clans.
- Acostumaven viure en granges disperses i autosuficients.
- No tenien una organització estatal que assegurara una economia comercial, ciutats, etc.

- No tenien un exèrcit professional o regular, per la qual cosa cada home era un guerrer que havia de demostrar fidelitat al clan i al seu cap.
- Per a tractar assumptes d’interés general acostumaven reunir-se en assemblees.

2
Nucli de població més xicotet que un lloc o un poble.
ELS CASTELLS

Els primers castells van substituir forts de fusta i van anar evolucionant fent-se cada vegada més sòlids a
mesura que canviaven els mètodes de guerra.

Construir un castell era molt car i només els senyors molt poderosos i rics podien fer-ho. Els seus
constructors no pensaven només en temps de guerra, sinó també en els de pau. El castell havia abastir-se
de menjar i d’altres provisions amb facilitat.

La majoria dels castells comptaven amb:

- Grossos murs, qque podien tindre uns 2,5 m d’ample i els de les torres podien ser encara més
amples.
- El fossat estava ple d’aigua i envoltava el castell pels llocs on no estava protegit per un precicipici.
- El pont llevadís s’estenia sobre el fossat i s’alçava en moments de perill.
- Les muralles envoltaven el castell. Normalment eren altes i des de les seues torres podien veure si
s’aproximaven els enemics.
- Les prtes era el primer lloc per on s’acostumava atacar, raó per la qual tenien molts paranys: com el
rastrell, que era una reixa, i les espilleres, que eren obertures per les que disparaven els arquers.
Les espilleres s’eixamplaven cap a l’interior per a que l’arquer poguera disparar sense exposar-se.
- A la torre de l’homenatge vivien el senyor i la seua família.
 LA CIUTAT MEDIEVAL

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES DE LA CIUTAT MEDIEVAL

Fes Ctrl + clic sobre la imatge per
veure el vídeo. - PERÍMETRE AMURALLAT.

- TRAÇAT IRREGULAR DELS CARRERS.

En acabat fes una descripció de la
ciutat que es mostra a la imatge - LA PLAÇA COM A EIXAMPLAMENT DEL CARRER.
indicant:
- DIFERENCIACIÓ DE CENTRES PER ACTIVITATS:
- Les parts més importants de la CONCENTRACIÓ DE LA POBLACIÓ PER ACTIVITATS.
ciutat.
- BARRIS FORMATS PER ÀREES HOMOGÈNIES
- L’estructura dels carrers.
- EDIFICI PRINCIPAL QUE CONCENTRA ACTIVITATS.
- Les principals activitats
econòmiques que es fan a la - DIFERENCIACIÓ I JERARQUITZACIÓ DE BARRIS PER
ciutat. CLASSES