Català

Exercicis del conte “La sang” David García

3- Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega

simbòlica de les dàlies:

(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així,
sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les
dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces
d’una a una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)

a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests

textos?

Les relacions amoroses dels personatges queden reflectides en les dàlies, ja que elles fan
un paral·lelisme entre l’estat de la dàlia depenent de la estació de l’any, i l’estat anímic
dels personatges. Per tant, quan la relació entre l’home i la dona és bona, les flors
creixen sanes i boniques, en canvi, quan la seva relació es dolenta les flors es panseixen
i moren.

b) Per què les dàlies són els seus fills?

Les dàlies són com els seus fills perquè les cuiden com si fossin fills seus realment i
entre els dos les cuiden dia a dia cada any, i sempre les veuen créixer, com els fills de
veritat. També es comparen com fills en el conte, perquè uneixen la parella, i els fills
fan que la família estigui més unida.

c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre

dàlies i nens.

- “A mi de joveneta no m’agradaven perquè més aviat són unes flors que fan
pudor. Però avui, quan passo per davant d’un jardí on hi ha dàlies o davant
l’aparador d’una florista, sempre m’aturo a mirar-les i és com si una ma molt
grossa m’agafés el cor.”

- “Vaig passar la mà per cada dàlia i les acariciava com si fossin fills meus.”

- “Aquell any, el darrer, les dalies van florir tan groses que cada flor semblava un
cap de criatura”.