Otro concepto que define a la ingeniería es el saber aplicar los conocimientos científicos a
la invención. Esta aplicación se caracteriza por utilizar principalmente el ingenio de una
manera más pragmática y ágil que el método científico, puesto que una actividad de
ingeniería, por lo general, está limitada a un tiempo y recursos dados por proyectos. El
ingenio implica tener una combinación de sabiduría e inspiración para modelar cualquier
sistema en la práctica.
c
ca etimología del término ingeniería es reciente, pues deriva de ingeniero, que data de
1325 del idioma inglés, cuando un engine¶er (de forma literal del inglés, el que opera
un engine, es decir, un motor o máquina) refiriéndose inicialmente a un constructor de
máquinas militares. Un ³engine´ se refería a una máquina militar (hoy en día se traduce
como "motor").
c
Su función principal es la de realizar diseños o desarrollar soluciones tecnológicas a
necesidades sociales, industriales o económicas. Para ello el ingeniero debe identificar y
comprender los obstáculos más importantes para poder realizar un buen diseño. Algunos
de los obstáculos son los recursos disponibles, las limitaciones físicas o técnicas, la
flexibilidad para futuras modificaciones y adiciones y otros factores como el coste, la
posibilidad de llevarlo a cabo, las prestaciones y las consideraciones estéticas y
comerciales. Mediante la comprensión de los obstáculos, los ingenieros deducen cuáles
son las mejores soluciones para afrontar las limitaciones encontradas cuando se tiene que
producir y utilizar un objeto o sistema. cos ingenieros utilizan el conocimiento de la ciencia,
la matemática y la experiencia apropiada para encontrar las mejores soluciones a los
problemas concretos, creando los modelos matemáticos apropiados de los problemas que
les permiten analizarlos rigurosamente y probar las soluciones potenciales En general, los
ingenieros intentan probar si sus diseños logran sus objetivos antes de proceder a la
producción en cadena. Para ello, emplean entre otras cosas prototipos, modelos a escala,
simulaciones, pruebas destructivas y pruebas de fuerza. cas pruebas aseguran que los
artefactos funcionarán como se había previsto.
Para hacer diseños estándar y fáciles, las computadoras tienen un papel importante.
Utilizando los programas de diseño asistido por ordenador (DAO, más conocido por
CAD, Computer-Aided Designó), los ingenieros pueden obtener más información sobre
sus diseños. El ordenador puede traducir automáticamente algunos modelos en
instrucciones aptas para fabricar un diseño. ca computadora también permite una
reutilización mayor de diseños desarrollados anteriormente, mostrándole al ingeniero una
biblioteca de partes predefinidas para ser utilizadas en sus propios diseños.
cos ingenieros deben tomar muy seriamente su responsabilidad profesional para producir
diseños que se desarrollen como estaba previsto y no causen un daño inesperado a la
gente en general. Normalmente, los ingenieros incluyen un factor de seguridad en sus
diseños para reducir el riesgo de fallos inesperados.
ca ciencia intenta explicar los fenómenos recientes y sin explicación, creando modelos
matemáticos que correspondan con los resultados experimentales. Tecnología e
ingeniería constituyen la aplicación del conocimiento obtenido a través de la ciencia,
produciendo resultados prácticos. cos científicos trabajan con la ciencia y los ingenieros
con la tecnología. Sin embargo, puede haber puntos de contacto entre la ciencia y la
ingeniería. No es raro que los científicos se vean implicados en las aplicaciones prácticas
de sus descubrimientos. De modo análogo, durante el proceso de desarrollo de
la tecnología, los ingenieros se encuentran a veces explorando nuevos fenómenos.
También puede haber conexiones entre el funcionamiento de los ingenieros y los artistas,
principalmente en los campos de la arquitectura y del diseño industrial.
Existe asimismo alguna otra creencia en la forma de entender al ingeniero del siglo XXI,
ya que las raíces de este término no quedan claras, porque el término ingeniero es un
anglicismo proveniente de "engineer", que proviene de engine, es decir máquina.
En algunos países, como España, existen técnicos que se dedican a labores de
ingeniería: los ingenieros técnicos. Esa división de las profesiones liberales de
construcción se aplica también a la arquitectura, existiendo arquitectos, de nivel de grado
universitario y su versión terciaria o técnica, el arquitecto Técnico.
c
Î Investigación: Búsqueda de nuevos conocimientos y técnicas, de estudio y en el
campo laboral.
Î Desarrollo: Empleo de nuevos conocimientos y técnicas.
Î Diseño: Especificar las soluciones.
Î Producción: Transformación de materias primas en productos.
Î Construcción: clevar a la realidad la solución de diseño.
Î Operación: Proceso de manutención y administración para optimizar productividad.
Î Ventas: Ofrecer servicios, herramientas y productos.
Î Administración: Participar en la resolución de problemas. Planificar, organizar,
programar, dirigir y controlar la construcción y montaje industrial de todo tipo de
obras de ingeniería.
c
c
Î cos ingenieros deben reconocer que la vida, la seguridad, la salud y el bienestar
de la población dependen de su juicio.
Î No se deben aprobar planos o especificaciones que no tengan un diseño seguro.
Î Se deben realizar revisiones periódicas de seguridad y confiabilidad.
Î Prestar servicios productivos a la comunidad.
Î Comprometerse a mejorar el ambiente.
Î cos ingenieros deben prestar servicios en sus áreas de competencia.
Î Deben emitir informes públicos. Se debe expresar la información en forma clara y
honesta.
Î Deben crear su reputación profesional sobre el mérito de sus servicios.
Î No usar equipamiento fiscal o privado para uso personal.
Î Acrecentar honor, integridad y dignidad de la profesión.
Î Debe continuar con el desarrollo profesional (Continuar la educación).
Î Apoyar a sociedades profesionales.
Î Utilizar el Ingenio para resolver problemas.
Î Ser consciente de su responsabilidad en su trabajo.
Î Debe conocer las teorías científicas para explicar los hechos y actuar sobre ellos
Existen infinidad de ingenierías de las cuales solo tocaremos algunas y algunas solo las
aremos mencionar.
Del mar
Ingeniería en producción acuícola
Ingeniería oceánica
Ingeniería naval
Ingeniería pesquera
Hidrodinámica
Ingeniería marina
Ciencias de la Tierra
Ingeniería de materiales
Ingeniería ambiental
Ingeniería Catastral y Geodesia
Ingeniería de montes
Ingeniería del territorio
Ingeniería agrícola
Ingeniería agronómica
Ingeniería agropecuaria
Ingeniería de minas
Ingeniería de gas
Ingeniería geográfica (topografía, geodesia, cartografía)
Ingeniería geológica
Ingeniería geofísica
Ingeniería en geociencias
Ingeniería geoquímica
Ingeniería del petróleo
Ingeniería aeronáutica
Ingeniería aeroespacial
Astronáutica
Administrativas y diseño
Ingeniería de materiales
Ingeniería de Sistemas
Ingeniería de sistemas computacionales
Ingeniería Civil
Ingeniería de diseño industrial
Ingeniería Industrial
Ingeniería de Producción
Ingeniería en informática
Ingeniería Mecánica
Ingeniería de obras públicas
Ingeniería de la edificación
De la agricultura y el ambiente
Ingeniería agroforestal
Ingeniería agrícola
Ingeniería agronómica
Ingeniería forestal
Ingeniería del Territorio
Ingeniería de alimentos
Ingeniería Agroindustrial
Ingeniería ambiental
Ingeniería sanitaria
Ingeniería de montes
Ingeniería de semillas
Ingeniería en Recursos Naturales y Medio Ambiente
Ingeniería en computación
Ingeniería de los Sistemas Biológicos
Ingeniería en Energías Renovables
Ingeniería de materiales
Ingeniería automotriz
Ingeniería de la madera
Ingeniería del papel
Ingeniería del petróleo
Ingeniería topográfica
Ingeniería del Territorio
Ingeniería de los residuos
Ingeniería del transporte
Ingeniería de elevación
Ingeniería de minas
Ingeniería minera
Ingeniería militar
Ingeniería textil
Ingeniería en Computación
Ingeniería en Gas
Ingeniería de material rodante
Novedosas
Nanoingeniería
Ingeniería de materiales
Ingeniería cultural
Ingeniería matemática
Retroingeniería
Ingeniería en diseño de Productos
Ingeniería en Innovación y Diseño
Ingeniería Agroalimentaria
Ingeniería Mecatrónica
A inicios del siglo XXI la ingeniería en sus muy diversos campos ha logrado explorar
los planetas del Sistema Solar con alto grado de detalle, destacan los exploradores que
se introducen hasta la superficie planetaria; también ha creado un equipo capaz de
derrotar al campeón mundial de ajedrez; ha logrado comunicar al planeta en fracciones
de segundo; ha generado internet y la capacidad de que una persona se conecte a esta
red desde cualquier lugar de la superficie del planeta mediante una computadora portátil
y teléfono satelital; ha apoyado y permitido innumerables avances de la ciencia médica,
astronómica, química y en general de cualquier otra. Gracias a la ingeniería se han
creado máquinas automáticas y semiautomáticas capaces de producir con muy poca
ayuda humana grandes cantidades de productos
como alimentos, automóviles y teléfonos móviles.
Pese a los avances de la ingeniería, la humanidad no ha logrado eliminar el hambre del
planeta, ni mucho menos la pobreza, siendo evitable la muerte de un niño de cada tres en
el año 2005. Sin embargo, además de ser este un problema de ingeniería, es
principalmente un problema de índole social, político y económico.
Un aspecto negativo que ha generado la ingeniería y compete en gran parte resolver a la
misma es el impacto ambiental que muchos procesos y productos emanados de éstas
disciplinas han generado y es deber y tarea de la ingeniería contribuir a resolver el
problema.
c
c
En sus inicios la Ingeniería estuvo vinculada, casi exclusivamente a actividades militares,
gubernamentales y religiosas. Basta con mencionar los caminos, puentes, murallas,
torres, faros, puertos, Monumentos funerarios y demás. En tiempos de paz la Ingeniería
fue puesta al servicio del bienestar del Ser Humano, al margen de la guerra y los ejércitos.
De ahí que cuando, en el siglo XIX, Algunas Universidades empezaron a ofrecer esta
carrera, la llamaron Ingeniería Civil para distinguirla de la ejercida por los militares
(Ingeniería Militar).
A continuación se listan algunas de las primeras escuelas universitarias
en Europa y América:
École nationale des ponts et chaussées de París, Francia, 1747;
Academia de Minas de Freiberg, Alemania, 1765;
Academia de Artilleria [Segovia] España.1764. Como resultado de la cuestión Artillera, y
como castigo al cuerpo de Artillería, el General Primo de Rivera eliminó la doble titulación
de Teniente de Artillería e Ingeniero Industrial a los graduados en dicha Academia.
Academia de Minería y Geografía Subterránea de Almadén de Almadén, España, fundada
en 1777 por el rey Carlos III, que en 1835 sería trasladada a la Escuela Técnica Superior
de Ingenieros de Minas de Madrid, quedando la de Almadén como escuela práctica, que
en la actualidad pervive a través de la Escuela Universitaria Politécnica de Almadén. Poco
después, en 1802, a instancias del Conde de Floridablanca que acababa de crear también
el Cuerpo, se crea la Escuela de Caminos de Madrid. En el año 1857, de acuerdo con
laley Moyano, se crearían las escuelas superiores de ingenieros
de Barcelona, Gijón, Sevilla, Valencia y Vergara aunque, exceptuando la de Barcelona,
todas ellas dejarían de funcionar por escasez de medios materiales. En 1913 se fundó
la Escuela Nacional de Aviación en Getafe.
Academia Real de Fortificação, Artilharia e Desenho, en cisboa, Portugal, 1790;
El Real Seminario de Minería, en México, comienza a operar en enero de 1792. Estuvo
encargado de la iniciativa de formar ingenieros en México para ³promover el bien común y
el progreso´ mediante la aplicación de la ciencia a la innovación técnica, según los ideales
de su época. Es por tanto la primera institución de su tipo en América. ca Facultad de
Ingeniería de la UNAM al igual que el Instituto Politécnico Nacional (I.P.N.) son herederas
directas de esa tradición y también lo son, indirectamente, las otras escuelas de ingeniería
mexicanas.
Real Academia de Artilharia, Fortificação e Desenho, en Río de Janeiro, Brasil, 1792;
Escuela Técnica Superior de Praga, 1806;
Universidad de Ciencias Aplicadas Ámsterdam, 1877;
Escuela Técnica Superior de Viena, 1815;
Escuela Técnica Superior de Karlsruhe, 1825.
En Estados Unidos la primera escuela de ingenieros se creó en Nueva York en 1849.
c
!"#!$!"%
$&'""
!!(" es un modo de enfoque interdisciplinario
que permite estudiar y comprender la realidad, con el propósito de implementar u
optimizar sistemas informáticos complejos. Puede verse como la aplicación tecnológica de
la teoría de sistemas a los esfuerzos de la ingeniería, adoptando en todo este trabajo el
paradigma sistémico. ca ingeniería en sistemas integra otras disciplinas y grupos de
especialidad en un esfuerzo de equipo, formando un proceso de desarrollo estructurado.
Una de las principales diferencias de la ingeniería en sistemas computacionales respecto
a otras disciplinas de ingeniería tradicionales, consiste en que la Ingeniería en Sistemas
Computacionales no construye productos tangibles. Mientras que los ingenieros civiles
podrían diseñar edificios o puentes, los ingenieros electrónicos podrían diseñar circuitos,
los ingenieros en sistemas tratan con sistemas abstractos con ayuda de
las metodologías de la ciencia de sistemas tecnológicos, y confían además en otras
disciplinas para diseñar y entregar los productos tangibles que son la realización de esos
sistemas. Sin olvidar que el gran diseño estructurado de esta ingeniería nos da un
enfoque para el desarrollo de la Inteligencia artificial (IA) siendo una ingeniería avanzada
proveniente de las Ciencias de la Computación.
Otro ámbito que caracteriza a la Ingeniería en Sistemas Computacionales es la
interrelación con otras disciplinas en un trabajo transdisciplinario.
c !")" es una rama de la ingeniería, que aplica las ciencias exactas,
específicamente los principios físicos termodinámica, mecánica, ciencia de materiales,
mecánica de fluidos y análisis estructural para el diseño y análisis de diversos elementos
usados en la actualidad, tales como maquinarias con diversos fines (térmicos, hidráulicos,
de transporte, de manufactura), así como también de sistemas de ventilación, vehículos
motorizados terrestres, aéreos y marítimos, entre otras aplicaciones.
ca ingeniería mecánica es un campo muy amplio de la ingeniería que implica el uso de los
principios de la física para el análisis, diseño, fabricación de sistemas mecánicos.
Tradicionalmente, ha sido la rama de la ingeniería que mediante la aplicación de los
principios físicos ha permitido la creación de dispositivos útiles, como utensilios
y máquinas. cos ingenieros mecánicos usan principios como el calor, las fuerzas y
la conservación de la masa y la energía para analizar sistemas físicos estáticos y
dinámicos, contribuyendo a diseñar objetos. ca Ingeniería Mecánica es la rama de las
máquinas, equipos e instalaciones teniendo siempre en mente aspectos ecológicos y
económicos para el beneficio de la sociedad. Para cumplir con su labor, la ingeniería
mecánica analiza las necesidades, formula y soluciona problemas técnicos mediante un
trabajo interdisciplinario, y se apoya en los desarrollos científicos, traduciéndolos en
elementos, máquinas, equipos e instalaciones que presten un servicio adecuado,
mediante el uso racional y eficiente de los recursos disponibles.
Ê
es u md de eque ite disciplia i que pe mite estudia y
cmp ede la ealidad c el p pósit de implemeta u ptimiza sistemas cmples. ïuede
ve se cm la aplicació teclóica de la te a de sistemas a ls esue zs de la ieie a
adptad e td este t aba el pa adima sistémic. La ieie a de sistemas ite a t as
disciplias y ups de especialidad e u esue z de equip mad u p ces de desa ll
est uctu ad.
Ua de las p icipales die ecias de la ieie a de sistemas espect a t as disciplias de
ieie a t adiciales csiste e que la ieie a de sistemas cst uye p ducts
taibles. Miet as que ls ieie s civiles pd a diseña ediicis puetes ls ieie s
elect óics pd a diseña ci cuits ls ieie s de sistemas t ata c sistemas abst acts
c ayuda de las metdlas de la ciecia de sistemas y ca adems e t as disciplias
pa a diseña y et ea ls p ducts taibles que s la ealizació de ess sistemas.
Ot mbit que ca acte iza a la ieie a de sistemas es la ite elació c t as disciplias e
u t aba t asdisciplia i.
De mae a equivcada aluas pe sas cude la ieie a de sistemas c las ieie as
de cmputació e i matica cuad ésta es muchms ms ce caa a la elect óica y la
mecica cuad se aplica.
Esta ea cmezó a desa lla se e la seuda pa te del sil XX c el velz avace de la
ciecia de sistemas. Las emp esas empeza a tee ua c eciete aceptació de que la
ieie a de sistemas pda estia el cmp tamiet imp edecible y la apa ició de
ca acte sticas imp evistas de ls sistemas (p piedades eme etes). Las decisies tmadas al
cmiez de u p yect cuyas csecuecias puede habe sid etedidas cla amete
tiee ua e me implicació ms adelate e la vida del sistema. U ieie de sistemas
debe expl a estas cuesties y tma decisies c ticas. N hay métds que a atice que las
decisies tmadas hy se vlidas cuad el sistema et e e se vici añs décadas después
de se ccebid pe hay metdlas que ayuda al p ces de tma de decisies. Eempls
cm la metdla de sistemas blads (St Systems Methdly) la dimica de sistemas
mdel de sistemas viables (Viable System Mdel) te a del Cas te a de la cmpleidad y
t s que tambié est sied expl ads evaluads y desa llads pa a apya al ieie e
el p ces de tma de decisies que se puede llea a se p medi de él CENAL.
Ieie a de Sistemas es la aplicació de las ciecias matemticas y sicas pa a desa lla
sistemas que utilice ecómicamete ls mate iales y ue zas de la atu aleza pa a el beeici
de la humaidad.
Ua deiició especialmete cmpleta -y que data de 1974- s la ece u estda milita de
las ue zas aé eas estaduideses sb e estió de la ieie a (cita?). Ieie a de Sistemas es
la aplicació de esue zs cietics y de ieie a pa a
(1) t as ma ua ecesidad de pe ació e ua desc ipció de pa met s de edimiet del
sistema y ua ciu ació del sistema a t avés del us de u p ces ite activ de deiició
stesis alisis diseñ p ueba y evaluació;
(2) ite a pa met s técics elaciads pa a aseu a la cmpatibilidad de tdas las
ite aces de p ama y uciales de mae a que ptimice la deiició y diseñ del sistema
ttal;
(3) ite a act es de iabilidad mateibilidad seu idad supe vivecia humas y t s e el
esue z de ieie a ttal a i de cumpli ls betivs de cste plaiicació y edimiet
técic.
c Ê
es ua sie ia que ue la ieie a mecica ieie a
elect óica ieie a de ct l e ieie a i mtica; la cual busca c ea maquia ia ms
cmplea pa a acilita las actividades del se huma a t avés de p cess elect óics e la
idust ia mecica p icipalmete.
La palab a ͞Mecat óica͟ se usó p p ime a vez a iales de ls añs seseta p Tetsu M i
u ieie de la cmpaña eléct ica Yasawa Japó pa a ee i se al ct l cmputa izad de
mt es eléct ics y desde etces este té mi ha detad la cmbiació sié ica et e la
mecica y la elect óica pe ah a adems ite a t s elemets cm ls sistemas de
cmputació ls desa lls de la mic elect óica la iteliecia a tiicial la te a de ct l y
t s elaciads c la i mtica.
U cses cm es desc ibi a la mecat óica cm ua disciplia ite ad a de las eas de
mecica elect óica e i mtica cuy betiv es p p cia me es p ducts p cess y
sistemas. La mecat óica es p tat ua ueva ama de la ieie a si u ccept
ecietemete desa llad que eatiza la ecesidad de ite ació y de ua ite acció
itesiva et e die etes eas de la ieie a.
C base e l ate i se puede hace ee ecia a la deiició p puesta p J.A.
Rietdi
"Mecat óica es la cmbiació sié ica de la ieie a mecica de p ecisió de la
elect óica del ct l autmtic y de ls sistemas pa a el diseñ de p ducts y p cess" la
cual busca c ea maquia ia ms cmplea pa a acilita las actividades del se huma a t avés de
p cess elect óics e la idust ia mecica p icipalmete. Existe cla est t as ve sies
de esta deiició pe ésta cla amete eatiza que la mecat óica est di iida a las
aplicacies y al diseñ.
La mecat óica ace pa a supli t es ecesidades latetes; la p ime a ecamiada a autmatiza
la maquia a y l a as p cess p ductivs iles y ciables; la seuda c ea p ducts
itelietes que espda a las ecesidades del mud mde ; y la te ce a p cie t muy
imp tate a miza et e ls cmpetes mecics y elect óics de las mquias ya que
e muchas casies e a casi impsible l a que tat mecica cm elect óica maea a
ls misms té mis y p cess pa a hace epa a equips.
U sistema mecat óic tpic ece señales las p cesa y cm salida ee a ue zas y
mvimiets. Ls sistemas mecics s etces extedids e ite ads c ses es
mic p cesad es y ct lad es. Ls bts las mquias ct ladas diitalmete ls
vehculs uiads autmticamete las cma as elect óicas las mquias de teleax y las
tcpiad as puede cside a se cm p ducts mecat óics. Al aplica ua ilsa de
ite ació e el diseñ de p ducts y sistemas se btiee vetaas imp tates cm s
may lexibilidad ve satilidad ivel de "iteliecia" de ls p ducts seu idad y ciabilidad
as cm u ba csum de ee a. Estas vetaas se t aduce e u p duct c ms
ietació hacia el usua i y que puede p duci se pidamete a u cst educid.
E el pasad cada vez que u p blema aectaba cualquie tip de maquia ia c cmpetes
mecics y elect óics haba que ecu i p sepa ad a p esiales especialistas e cada
ua de las eas y e a muy dicil pe ls de acue d sb e la slució del icveiete ya que
cada p esial maeaba te mila y ccepts die etes. E este put la mecat óica
empezó a se de a utilidad ya que ite ó de mae a a misa ls ccepts que cada
ciecia maeaba p sepa ad pa a l a de esta ma cve ti se e ua ieie a capaz de
ap ta l me de cada ea.
La Mecat óica tiee cm atecedetes imediats a la ivestiació e el ea de Cibe ética
ealizada e 1936 p Tu i y e 1948 p Wiee y M thy las mquias de ct l umé ic
desa lladas iicialmete e 1946 p Devl ls maipulad es ya sea telepe ads e 1951
p Ge tz btizads e 1954 p Devl y ls autómatas p amables desa llads p
Bed d Assciates e 1968.
E 1969 la emp esa apesa Yasawa Elect ic C. acuña el té mi Mecat óica ecibied e
1971 el de ech de ma ca. E 1982 Yasawa pe mite el lib e us del té mi. E ls añs seteta
la Mecat óica se cupó p icipalmete de la tecla de se vmecaisms usada e
p ducts cm pue tas autmticas mquias autmticas de autse vici y cma as aut-
cus. E este eque p t se aplica métds avazads de ct l. E ls añs cheta
cuad la tecla de la i mació ue it ducida ls ieie s empeza a iclui
mic p cesad es e ls sistemas mecics pa a me a su desempeñ. Las mquias de
ct l umé ic y ls bts se vlvie ms cmpacts miet as que las aplicacies
autmt ices cm ls mads elect óics del mt y ls sistemas atice ad y ead se
hicie extesas. ï ls añs veta se a eó la tecla de cmuicacies c ead
p ducts que pda cecta se e amplias edes. Este avace hiz psibles ucies cm la
pe ació emta de maipulad es bótics. Al mism tiemp se est usad vedss
mic ses es y mic actuad es e uevs p ducts. Ls sistemas mic elect mecics
cm ls dimiuts acele ómet s de silici que activa las blsas de ai e de ls autmóviles.
U ieie e Mecat óica es u p esial c ampli ccimiet p ctic y
multidisciplia i capaz de ite a y desa lla sistemas autmatizads que ivluc e
teclas de va is camps de la ieie a. Este especialista etiede sb e el uciamiet
de ls cmpetes mecics eléct ics elect óics y cmputaciales de ls p cess
idust iales; y que tiee cm ee ecia el desa ll ssteible.
Tiee la capacidad de seleccia ls me es métds y teclas pa a diseña y desa lla de
ma ite al u p duct p ces haciédl ms cmpact de me cst c val
a ead e su ucialidad calidad y desempeñ. Su eque p icipal es la autmatizació
idust ial la ivació e el diseñ y la cst ucció de dispsitivs y mquias itelietes.
c es la ama de la ieie a que aplica ls ccimiets de sica qumica
clcul y ela a la elab ació de i aest uctu as b as hid ulicas y de t asp te. La
demiació "civil" se debe a su ie die eciad de la ieie a milita .
Tiee tambié u ue te cmpete aizativ que l a su aplicació e la admiist ació del
ambiete u ba p icipalmete y ecuetemete u al; sól e l ee ete a la
cst ucció si tambié al mateimiet ct l y pe ació de l cst uid as cm e la
plaiicació de la vida humaa e el ambiete diseñad desde esta misma. Est cmp ede
plaes de aizació te it ial tales cm p eveció de desast es ct l de t ic y
t asp te mae de ecu ss hd ics se vicis p blics t atamiet de basu as y tdas
aquellas actividades que a atiza el bieesta de la humaidad que desa lla su vida sb e las
b as civiles cst uidas y pe adas p ieie s.
Ccimiets de clcul de esue zs y de macies e est uctu as ate die etes accies
(cmp tamiet de las vias de u puete ate el pas de u t e de ua p esa ate la p esió
hid sttica del aua que etiee de ua zapata al t asmiti el pes de la est uctu a que susteta
al te e.)
Ccimiets de ls mate iales que se utiliza e la eecució de la b a ( esistecia pes
eveecimiet etc.).
Ccimiets del cmp tamiet del te e ate las slicitudes de las est uctu as que se
apye e él (capacidad p tate estabilidad ate dichas slicitacies etc.).
Ccimiets de Hid la pa a el clcul de aveidas caudales pa a el diseñ de p esas
azudes dimesiamiet de luces de puetes etc.
Ccimiet de técicas de clcul de a s pa a el dimesiamiet de las ca ete as etc.
Ccimiets de estética de hist ia de a te del paisae etc.
E España al iual que e F acia ccimiets de u baism y de deació del te it i que
le pe mite cmp ede las ue tes implicacies te it iales y de deació pblacial que
supe las ades b as de i aest uctu a.
Y p supuest ccimiet de ls p cedimiets técicas y maquia ia ecesa is pa a la
aplicació de ls ccimiets ate i es.
E ee al existe u a me de psibles slucies técicas pa a u mism p blema y
muchas veces iua de ellas es cla amete p ee ible a t a. Es la lab de u Ieie Civil
cce tdas ellas pa a desca ta las mes adecuadas y estudia icamete aquellas ms
p meted as ah ad as tiemp y die . Es tambié lab del Ieie Civil el ccimiet
de las psibles mas de eecució de la slució adptada de la maquia ia dispible pa a
ell. Debe adems tee ls ccimiets ecesa is pa a evalua ls psibles p blemas que se
pueda p eseta e la b a y adpta la decisió c ecta cside ad et e t s aspects de
ca cte scial y medi ambietal.
ï td ell adems de ua sólida mació es vital e la lab de u Ieie Civil ua
dilatada expe iecia lab al que le pe mita ecce a simple vista el p blema y adpta
slucies que haya demst ad su iabilidad e el pasad.
E ee al las b as de Ieie a Civil implica el t aba ua a catidad de pe sas (e
casies ciets y hasta miles) a l la de lapss que aba ca desde uas pcas semaas
meses hasta va is añs.
Debid al elevad cste de ls t abas que se acmete (piésese e el cste de ua autva de
ua lea de e ca il) buea pa te de ls t abas que se ealiza s pa a el Estad bie pa a
ades cmpañas que p etede la expltació de ua i aest uctu a a la plaz (autpistas y
t eles de peae cmpañas de e ca il etcéte a). Si emba sus técicas s tambié
aplicadas pa a b as semeates a las ate i es pe de ms pequeña escala cm pd a se
La
es la ama de la ieie a que aplica ls udamets de la ciecia de la
cmputació la elect óica y la ieie a de stwa e pa a el desa ll de slucies ite ales
de cómput y cmuicacies capaces de p cesa i mació de mae a autmtica.
Ê
El Ieie e Cectividad y Redes es u p esial del ea
de las TIC's capaz de diseña ciu a implemeta y admiist a edes de cmuicació sea
del tip LAN (Lcal A ea Netw ) MAN WAN WLAN ïAN (ïe sal A ea Netw ) SAN
(St ae A ea Netw ). Admiist a y ciu a sistemas IDS y NIDS pa a detecció de it uss
mit ea las edes utilizad p tcl SNMï c stwa e's cm Hï OpeView Netw Nde
Maae (OVNNM) las escaea y/ utiliza u sie (Wi esha tcpdump) pa a detecta equips
y cmuicacies. Tambié ealiza admiist ació emta (VNC) y vi tualizació de et s de
t aba implemetació de sistemas e ee eciads (SIG) sistemas satelitales c utilizació de
GïS. Admiist ació y ciu ació de edes GSM TDMA CDMA WCDMA pa a sistemas
móviles.
Ests p esiales cumple ucies elaciadas c la secu izació de la i mació
(plticas de seu idad) y bases de dats ciu ació de se vicis ite ads de Red de
cmuicacies admiist ació y mateimiet de sistemas cmputaciales y edes (NOC
Netw pe atis cete . "Cet de Ct l de la Red" e españl) istalació de edes de
cmuicació ct l de acces (Bimet a) diseñ de edes e medis de t asmisió cm
Wi eless Cb e Fib a óptica adems de vela p la cve ecia lexibilidad y mvilidad de las
edes de vz dats y vide.
ï esial que se desempeña udametalmete e la
ieie a de ae aves. ïa a ell cueta c mació cietica y teclóica pa a p yecta
cst ui y atede el uciamiet de td tip de ae aves. ï yecta y diseña istalacies
ae p tua ias cm tambié lleva a cab la admiist ació de las actividades ae uticas. ïa a
ell cueta c ccimiets pa a e ecial el eci ae utic ab dad ls aspects
ecómics sciales y lstics p pis del sect . ïsee dmii de leuas ext ae as debid
al ue te ex de esta actividad c el eóme de la lbalizació.
Diseña ab ica y p duce vehculs ae espaciales icluyed sus sistemas de p pulsióDiseña
desa lla y ab ica las est uctu as de vehculs aé es de td tip cm avies cme ciales
ae aves de despeue y ate izae ve tical (VTOL) helicópte s y Ove c ats. T ata el desa ll
la cst ucció y el uciamiet de apa ats de t asp te espacial cm chetes y satélites
cside ad las cdicies p pias del espaci cm s el vac la ausecia de la avedad
ades die ecias de tempe atu aetc.; de mae a de l a u mxim ap vechamiet del
espaci y del pes. Estudia p yecta y cst uye td el equipamiet de apy te est e
utilizad p cualquie ae ave. Diseña mt es de ae aves y sus cmpetes O aiza y
estia técica y admiist ativamete ls medis de p ducció y lleva a cab la di ecció de
ups de t aba.Di ie el mtae y esamblae de piezas ist umets y acces is de
ae utica. Realiza la adaptació y t as mació de cmpetes de vehculs aé es tal cm
casc alas ala ua timó etc; cm tambié de sus mt es y equipamiet.Estudia p yecta y
di ie talle es lab at is dedicads al estudi ivestiació de ae aves. ïlaiica O aiza
y Gestia Sistemas y Se vicis de Naveació Aé eaEst uctu a aiza y c dia el t asp te
aé e; plaiica Rutas y leas de t asp te aé e. ïlaiica diseña e implata sistemas de estió
de t ic aé e. ï eempl plaiica vuels a medi y la plaz evitad la satu ació del
espaci aé e y de ls ae pue ts educied as las dem as. ïa a ell asia a ls vuels
vetaas de tiemp ccidas cm slt que debe se cumplidas pa a que el t ic aé e
discu a de ma deada y luida.Supe visa las técicas y p cedimiets de ct l de
aveabilidad aé ea las que se ealiza a t avés de la bse vació del ciel del te e y de ls
dats ap tads p ls ist umets de vuel.ï yecta y diseña istalacies ae p tua ias.
ïlaiica y diseña ae pue ts y bases aé eas cm su Lcalizació ïistas Calles de Rdae
Ediicis auxilia es Estaciamiet de ae aves Te miales de pasae s Te miales de ca a
Ilumiació señalizació etc.Realiza Asistecia Técica de b as e la ampliació de
Ae pue ts.C ea y establece métds y p cedimiets pa a la p epa ació cse vació y
mateimiet de las ae aves c sus uidades elemets y sistemas que la cmpe y
equipa. Ge ecia el mateimiet de cmpetes de vehculs aé es tal cm casc alas
ala ua timó etc y evisies pe iódicas del mate ial ae utic cm mt es y
equipamiet.Lleva a cab a bit aes y *pe icias e ivestiació de accidetes ieie a
ese cm tambié e *tasacies elaciadas c su ea.Ite viee e el estudi y
ases amiet elaciads c Ieie a Leal Ecómica y Fiacie a det del mbit
ae utic.
Camp Ocupacial
Idust ias ae uticas de cst ucció de avies y mt es pa a avies.
Cmpañas de t asp te aé e.
Ae pue ts.
Di ecció de Ae utica Civil
Emp esas e sus Depa tamets de Diseñ de ï yects Ieie a y ï ducció.
Idust ias autmt ices y side icas
Idust ia del ea Elect tecia.
Idust ia del ace y metales lie s.
Emp esas de aplicacies mecicas.
Fb icas de pa acadas y sistemas ae sttics.
Talle es de epa ació y mateimiet ae utic.
Á eas de epa ació y mateimiet de avies milita es.
Istituts aciales ext ae s del ea espacial e t abas de ivestiació y desa ll
ae espacial.
Uive sidades
Emp esas de csult a.
c
es ua ama de la ieie a que esuelve p blemas de
t asmisió y ecepció de señales e ite cexió de edes. El té mi telecmuicació se
eie e a la cmuicació a distacia a t avés de la p paació de das elect maéticas. Est
icluye muchas teclas cm adi televisió telé cmuicacies de dats y edes
i mticas. La deiició dada p la Uió Ite acial de Telecmuicacies (ITU
Ê
Ê
es u md de eque ite disciplia i que pe mite estudia y
cmp ede la ealidad c el p pósit de implemeta u ptimiza sistemas cmples. ïuede
ve se cm la aplicació teclóica de la te a de sistemas a ls esue zs de la ieie a
adptad e td este t aba el pa adima sistémic. La ieie a de sistemas ite a t as
disciplias y ups de especialidad e u esue z de equip mad u p ces de desa ll
est uctu ad.
Ua de las p icipales die ecias de la ieie a de sistemas espect a t as disciplias de
ieie a t adiciales csiste e que la ieie a de sistemas cst uye p ducts
taibles. Miet as que ls ieie s civiles pd a diseña ediicis puetes ls ieie s
elect óics pd a diseña ci cuits ls ieie s de sistemas t ata c sistemas abst acts
c ayuda de las metdlas de la ciecia de sistemas y ca adems e t as disciplias
pa a diseña y et ea ls p ducts taibles que s la ealizació de ess sistemas.
Ot mbit que ca acte iza a la ieie a de sistemas es la ite elació c t as disciplias e
u t aba t asdisciplia i.
De mae a equivcada aluas pe sas cude la ieie a de sistemas c las ieie as
de cmputació e i matica cuad ésta es muchms ms ce caa a la elect óica y la
mecica cuad se aplica.
Esta ea cmezó a desa lla se e la seuda pa te del sil XX c el velz avace de la
ciecia de sistemas. Las emp esas empeza a tee ua c eciete aceptació de que la
ieie a de sistemas pda estia el cmp tamiet imp edecible y la apa ició de
ca acte sticas imp evistas de ls sistemas (p piedades eme etes). Las decisies tmadas al
cmiez de u p yect cuyas csecuecias puede habe sid etedidas cla amete
tiee ua e me implicació ms adelate e la vida del sistema. U ieie de sistemas
debe expl a estas cuesties y tma decisies c ticas. N hay métds que a atice que las
decisies tmadas hy se vlidas cuad el sistema et e e se vici añs décadas después
de se ccebid pe hay metdlas que ayuda al p ces de tma de decisies. Eempls
cm la metdla de sistemas blads (St Systems Methdly) la dimica de sistemas
mdel de sistemas viables (Viable System Mdel) te a del Cas te a de la cmpleidad y
t s que tambié est sied expl ads evaluads y desa llads pa a apya al ieie e
el p ces de tma de decisies que se puede llea a se p medi de él CENAL.
Ieie a de Sistemas es la aplicació de las ciecias matemticas y sicas pa a desa lla
sistemas que utilice ecómicamete ls mate iales y ue zas de la atu aleza pa a el beeici
de la humaidad.
Ua deiició especialmete cmpleta -y que data de 1974- s la ece u estda milita de
las ue zas aé eas estaduideses sb e estió de la ieie a (cita?). Ieie a de Sistemas es
la aplicació de esue zs cietics y de ieie a pa a
(1) t as ma ua ecesidad de pe ació e ua desc ipció de pa met s de edimiet del
sistema y ua ciu ació del sistema a t avés del us de u p ces ite activ de deiició
stesis alisis diseñ p ueba y evaluació;
(2) ite a pa met s técics elaciads pa a aseu a la cmpatibilidad de tdas las
ite aces de p ama y uciales de mae a que ptimice la deiició y diseñ del sistema
ttal;
Ê
ï esial que se desempeña udametalmete e la ieie a
de ae aves. ïa a ell cueta c mació cietica y teclóica pa a p yecta cst ui y
atede el uciamiet de td tip de ae aves. ï yecta y diseña istalacies
ae p tua ias cm tambié lleva a cab la admiist ació de las actividades ae uticas. ïa a
ell cueta c ccimiets pa a e ecial el eci ae utic ab dad ls aspects
ecómics sciales y lstics p pis del sect . ïsee dmii de leuas ext ae as debid
al ue te ex de esta actividad c el eóme de la lbalizació.
Diseña ab ica y p duce vehculs ae espaciales icluyed sus sistemas de p pulsióDiseña
desa lla y ab ica las est uctu as de vehculs aé es de td tip cm avies cme ciales
ae aves de despeue y ate izae ve tical (VTOL) helicópte s y Ove c ats. T ata el desa ll
la cst ucció y el uciamiet de apa ats de t asp te espacial cm chetes y satélites
cside ad las cdicies p pias del espaci cm s el vac la ausecia de la avedad
ades die ecias de tempe atu aetc.; de mae a de l a u mxim ap vechamiet del
espaci y del pes. Estudia p yecta y cst uye td el equipamiet de apy te est e
utilizad p cualquie ae ave. Diseña mt es de ae aves y sus cmpetes O aiza y
estia técica y admiist ativamete ls medis de p ducció y lleva a cab la di ecció de
ups de t aba.Di ie el mtae y esamblae de piezas ist umets y acces is de
ae utica. Realiza la adaptació y t as mació de cmpetes de vehculs aé es tal cm
casc alas ala ua timó etc; cm tambié de sus mt es y equipamiet.Estudia p yecta y
di ie talle es lab at is dedicads al estudi ivestiació de ae aves. ïlaiica O aiza
y Gestia Sistemas y Se vicis de Naveació Aé eaEst uctu a aiza y c dia el t asp te
aé e; plaiica Rutas y leas de t asp te aé e. ïlaiica diseña e implata sistemas de estió
de t ic aé e. ï eempl plaiica vuels a medi y la plaz evitad la satu ació del
espaci aé e y de ls ae pue ts educied as las dem as. ïa a ell asia a ls vuels
vetaas de tiemp ccidas cm slt que debe se cumplidas pa a que el t ic aé e
discu a de ma deada y luida.Supe visa las técicas y p cedimiets de ct l de
aveabilidad aé ea las que se ealiza a t avés de la bse vació del ciel del te e y de ls
dats ap tads p ls ist umets de vuel.ï yecta y diseña istalacies ae p tua ias.
ïlaiica y diseña ae pue ts y bases aé eas cm su Lcalizació ïistas Calles de Rdae
Ediicis auxilia es Estaciamiet de ae aves Te miales de pasae s Te miales de ca a
Ilumiació señalizació etc.Realiza Asistecia Técica de b as e la ampliació de
Ae pue ts.C ea y establece métds y p cedimiets pa a la p epa ació cse vació y
mateimiet de las ae aves c sus uidades elemets y sistemas que la cmpe y
equipa. Ge ecia el mateimiet de cmpetes de vehculs aé es tal cm casc alas
ala ua timó etc y evisies pe iódicas del mate ial ae utic cm mt es y
equipamiet.Lleva a cab a bit aes y *pe icias e ivestiació de accidetes ieie a
ese cm tambié e *tasacies elaciadas c su ea.Ite viee e el estudi y
ases amiet elaciads c Ieie a Leal Ecómica y Fiacie a det del mbit
ae utic.
Camp Ocupacial
Idust ias ae uticas de cst ucció de avies y mt es pa a avies.
Cmpañas de t asp te aé e.
Ae pue ts.
Di ecció de Ae utica Civil
Emp esas e sus Depa tamets de Diseñ de ï yects Ieie a y ï ducció.
Idust ias autmt ices y side icas
Idust ia del ea Elect tecia.
Idust ia del ace y metales lie s.
Emp esas de aplicacies mecicas.
Fb icas de pa acadas y sistemas ae sttics.
Talle es de epa ació y mateimiet ae utic.
Á eas de epa ació y mateimiet de avies milita es.
Istituts aciales ext ae s del ea espacial e t abas de ivestiació y desa ll
ae espacial.
Uive sidades
Emp esas de csult a.
c
es ua ama de la ieie a que esuelve p blemas de
t asmisió y ecepció de señales e ite cexió de edes. El té mi telecmuicació se
eie e a la cmuicació a distacia a t avés de la p paació de das elect maéticas. Est
icluye muchas teclas cm adi televisió telé cmuicacies de dats y edes
i mticas. La deiició dada p la Uió Ite acial de Telecmuicacies (ITU
Ê
Ê
es u md de eque ite disciplia i que pe mite estudia y
cmp ede la ealidad c el p pósit de implemeta u ptimiza sistemas cmples. ïuede
ve se cm la aplicació teclóica de la te a de sistemas a ls esue zs de la ieie a
adptad e td este t aba el pa adima sistémic. La ieie a de sistemas ite a t as
disciplias y ups de especialidad e u esue z de equip mad u p ces de desa ll
est uctu ad.
Ua de las p icipales die ecias de la ieie a de sistemas espect a t as disciplias de
ieie a t adiciales csiste e que la ieie a de sistemas cst uye p ducts
taibles. Miet as que ls ieie s civiles pd a diseña ediicis puetes ls ieie s
elect óics pd a diseña ci cuits ls ieie s de sistemas t ata c sistemas abst acts
c ayuda de las metdlas de la ciecia de sistemas y ca adems e t as disciplias
pa a diseña y et ea ls p ducts taibles que s la ealizació de ess sistemas.
Ot mbit que ca acte iza a la ieie a de sistemas es la ite elació c t as disciplias e
u t aba t asdisciplia i.
De mae a equivcada aluas pe sas cude la ieie a de sistemas c las ieie as
de cmputació e i matica cuad ésta es muchms ms ce caa a la elect óica y la
mecica cuad se aplica.
Esta ea cmezó a desa lla se e la seuda pa te del sil XX c el velz avace de la
ciecia de sistemas. Las emp esas empeza a tee ua c eciete aceptació de que la
ieie a de sistemas pda estia el cmp tamiet imp edecible y la apa ició de
ca acte sticas imp evistas de ls sistemas (p piedades eme etes). Las decisies tmadas al
cmiez de u p yect cuyas csecuecias puede habe sid etedidas cla amete
tiee ua e me implicació ms adelate e la vida del sistema. U ieie de sistemas
debe expl a estas cuesties y tma decisies c ticas. N hay métds que a atice que las
decisies tmadas hy se vlidas cuad el sistema et e e se vici añs décadas después
de se ccebid pe hay metdlas que ayuda al p ces de tma de decisies. Eempls
cm la metdla de sistemas blads (St Systems Methdly) la dimica de sistemas
mdel de sistemas viables (Viable System Mdel) te a del Cas te a de la cmpleidad y
t s que tambié est sied expl ads evaluads y desa llads pa a apya al ieie e
el p ces de tma de decisies que se puede llea a se p medi de él CENAL.
Ieie a de Sistemas es la aplicació de las ciecias matemticas y sicas pa a desa lla
sistemas que utilice ecómicamete ls mate iales y ue zas de la atu aleza pa a el beeici
de la humaidad.
Ua deiició especialmete cmpleta -y que data de 1974- s la ece u estda milita de
las ue zas aé eas estaduideses sb e estió de la ieie a (cita?). Ieie a de Sistemas es
la aplicació de esue zs cietics y de ieie a pa a
(1) t as ma ua ecesidad de pe ació e ua desc ipció de pa met s de edimiet del
sistema y ua ciu ació del sistema a t avés del us de u p ces ite activ de deiició
stesis alisis diseñ p ueba y evaluació;
(2) ite a pa met s técics elaciads pa a aseu a la cmpatibilidad de tdas las
ite aces de p ama y uciales de mae a que ptimice la deiició y diseñ del sistema
ttal;
Ê
ï esial que se desempeña udametalmete e la ieie a
de ae aves. ïa a ell cueta c mació cietica y teclóica pa a p yecta cst ui y
atede el uciamiet de td tip de ae aves. ï yecta y diseña istalacies
ae p tua ias cm tambié lleva a cab la admiist ació de las actividades ae uticas. ïa a
ell cueta c ccimiets pa a e ecial el eci ae utic ab dad ls aspects
ecómics sciales y lstics p pis del sect . ïsee dmii de leuas ext ae as debid
al ue te ex de esta actividad c el eóme de la lbalizació.
Diseña ab ica y p duce vehculs ae espaciales icluyed sus sistemas de p pulsióDiseña
desa lla y ab ica las est uctu as de vehculs aé es de td tip cm avies cme ciales
ae aves de despeue y ate izae ve tical (VTOL) helicópte s y Ove c ats. T ata el desa ll
la cst ucció y el uciamiet de apa ats de t asp te espacial cm chetes y satélites
cside ad las cdicies p pias del espaci cm s el vac la ausecia de la avedad
ades die ecias de tempe atu aetc.; de mae a de l a u mxim ap vechamiet del
espaci y del pes. Estudia p yecta y cst uye td el equipamiet de apy te est e
utilizad p cualquie ae ave. Diseña mt es de ae aves y sus cmpetes O aiza y
estia técica y admiist ativamete ls medis de p ducció y lleva a cab la di ecció de
ups de t aba.Di ie el mtae y esamblae de piezas ist umets y acces is de
ae utica. Realiza la adaptació y t as mació de cmpetes de vehculs aé es tal cm
casc alas ala ua timó etc; cm tambié de sus mt es y equipamiet.Estudia p yecta y
di ie talle es lab at is dedicads al estudi ivestiació de ae aves. ïlaiica O aiza
y Gestia Sistemas y Se vicis de Naveació Aé eaEst uctu a aiza y c dia el t asp te
aé e; plaiica Rutas y leas de t asp te aé e. ïlaiica diseña e implata sistemas de estió
de t ic aé e. ï eempl plaiica vuels a medi y la plaz evitad la satu ació del
espaci aé e y de ls ae pue ts educied as las dem as. ïa a ell asia a ls vuels
vetaas de tiemp ccidas cm slt que debe se cumplidas pa a que el t ic aé e
discu a de ma deada y luida.Supe visa las técicas y p cedimiets de ct l de
aveabilidad aé ea las que se ealiza a t avés de la bse vació del ciel del te e y de ls
dats ap tads p ls ist umets de vuel.ï yecta y diseña istalacies ae p tua ias.
ïlaiica y diseña ae pue ts y bases aé eas cm su Lcalizació ïistas Calles de Rdae
Ediicis auxilia es Estaciamiet de ae aves Te miales de pasae s Te miales de ca a
Ilumiació señalizació etc.Realiza Asistecia Técica de b as e la ampliació de
Ae pue ts.C ea y establece métds y p cedimiets pa a la p epa ació cse vació y
mateimiet de las ae aves c sus uidades elemets y sistemas que la cmpe y
equipa. Ge ecia el mateimiet de cmpetes de vehculs aé es tal cm casc alas
ala ua timó etc y evisies pe iódicas del mate ial ae utic cm mt es y
equipamiet.Lleva a cab a bit aes y *pe icias e ivestiació de accidetes ieie a
ese cm tambié e *tasacies elaciadas c su ea.Ite viee e el estudi y
ases amiet elaciads c Ieie a Leal Ecómica y Fiacie a det del mbit
ae utic.
Camp Ocupacial
Idust ias ae uticas de cst ucció de avies y mt es pa a avies.
Cmpañas de t asp te aé e.
Ae pue ts.
Di ecció de Ae utica Civil
Emp esas e sus Depa tamets de Diseñ de ï yects Ieie a y ï ducció.
Idust ias autmt ices y side icas
Idust ia del ea Elect tecia.
Idust ia del ace y metales lie s.
Emp esas de aplicacies mecicas.
Fb icas de pa acadas y sistemas ae sttics.
Talle es de epa ació y mateimiet ae utic.
Á eas de epa ació y mateimiet de avies milita es.
Istituts aciales ext ae s del ea espacial e t abas de ivestiació y desa ll
ae espacial.
Uive sidades
Emp esas de csult a.
c
es ua ama de la ieie a que esuelve p blemas de
t asmisió y ecepció de señales e ite cexió de edes. El té mi telecmuicació se
eie e a la cmuicació a distacia a t avés de la p paació de das elect maéticas. Est
icluye muchas teclas cm adi televisió telé cmuicacies de dats y edes
i mticas. La deiició dada p la Uió Ite acial de Telecmuicacies (ITU
Ê
Ê
es u md de eque ite disciplia i que pe mite estudia y
cmp ede la ealidad c el p pósit de implemeta u ptimiza sistemas cmples. ïuede
ve se cm la aplicació teclóica de la te a de sistemas a ls esue zs de la ieie a
adptad e td este t aba el pa adima sistémic. La ieie a de sistemas ite a t as
disciplias y ups de especialidad e u esue z de equip mad u p ces de desa ll
est uctu ad.
Ua de las p icipales die ecias de la ieie a de sistemas espect a t as disciplias de
ieie a t adiciales csiste e que la ieie a de sistemas cst uye p ducts
taibles. Miet as que ls ieie s civiles pd a diseña ediicis puetes ls ieie s
elect óics pd a diseña ci cuits ls ieie s de sistemas t ata c sistemas abst acts
c ayuda de las metdlas de la ciecia de sistemas y ca adems e t as disciplias
pa a diseña y et ea ls p ducts taibles que s la ealizació de ess sistemas.
Ot mbit que ca acte iza a la ieie a de sistemas es la ite elació c t as disciplias e
u t aba t asdisciplia i.
De mae a equivcada aluas pe sas cude la ieie a de sistemas c las ieie as
de cmputació e i matica cuad ésta es muchms ms ce caa a la elect óica y la
mecica cuad se aplica.
Esta ea cmezó a desa lla se e la seuda pa te del sil XX c el velz avace de la
ciecia de sistemas. Las emp esas empeza a tee ua c eciete aceptació de que la
ieie a de sistemas pda estia el cmp tamiet imp edecible y la apa ició de
ca acte sticas imp evistas de ls sistemas (p piedades eme etes). Las decisies tmadas al
cmiez de u p yect cuyas csecuecias puede habe sid etedidas cla amete
tiee ua e me implicació ms adelate e la vida del sistema. U ieie de sistemas
debe expl a estas cuesties y tma decisies c ticas. N hay métds que a atice que las
decisies tmadas hy se vlidas cuad el sistema et e e se vici añs décadas después
de se ccebid pe hay metdlas que ayuda al p ces de tma de decisies. Eempls
cm la metdla de sistemas blads (St Systems Methdly) la dimica de sistemas
mdel de sistemas viables (Viable System Mdel) te a del Cas te a de la cmpleidad y
t s que tambié est sied expl ads evaluads y desa llads pa a apya al ieie e
el p ces de tma de decisies que se puede llea a se p medi de él CENAL.
Ieie a de Sistemas es la aplicació de las ciecias matemticas y sicas pa a desa lla
sistemas que utilice ecómicamete ls mate iales y ue zas de la atu aleza pa a el beeici
de la humaidad.
Ua deiició especialmete cmpleta -y que data de 1974- s la ece u estda milita de
las ue zas aé eas estaduideses sb e estió de la ieie a (cita?). Ieie a de Sistemas es
la aplicació de esue zs cietics y de ieie a pa a
(1) t as ma ua ecesidad de pe ació e ua desc ipció de pa met s de edimiet del
sistema y ua ciu ació del sistema a t avés del us de u p ces ite activ de deiició
stesis alisis diseñ p ueba y evaluació;
(2) ite a pa met s técics elaciads pa a aseu a la cmpatibilidad de tdas las
ite aces de p ama y uciales de mae a que ptimice la deiició y diseñ del sistema
ttal;