LLPR

HISTRIA DE LA RDIO 1920-1936: poca dexperimentaci 1936-1945: Guerra Civil i II Guerra Mundial 1945- 1977: poca dor. Franja danys en qu es popularitza la televisi. 1977 (1981?)-2005: poca informativa. 1991: creaci de la pgina web. 2005-: poca actual?

Etapa dExperimentaci
192 0 193 6 920 194 5 920

poca dOr

poca Informativa
197 7 920
2000 05 920

2na G.M

Popularitzaci de la TV

Guerra Civil

1991Creaci de la web

LA RDIO, UN MITJ AVANTGUARDISTA. La rdio va aparixer com a mitj comercial el 1920 als EUA, Pittsburg. El primer dia de la seva aparici (eleccions als EUS) va passar per davant dels diaris. Va dir qui va guanyar les eleccions als EUA i va fer gala de la seva immediatesa. La cadena es deia RCA. La rdio va arribar a Espanya 4 anys ms tard (1924), La pionera va ser rdio Barcelona. Desprs, va arribar la rdio a Madrid. Els anys 20 s la millor poca. Als anys 20 va donar-se una revolucin msical i artstica, les avantguardes.. Es llavors quan parlem dpoca dexperimentaci.

Els protagonistes que ms incideixen a la rdio sn els enginyers (milloren el so) i els tcnics. Tamb, els artistes davantguarda com Bertol Brect que fa obres de teatre per la rdio. Altres destacats: Rudolph Arnheim. A nivell Europeu i Espanyol hi ha un tancament brutal, la guerra civil i la II G.M fan que totes aquestes innovacions tecnologiques no arribin. Lpoca dexperimentaci dn a pas a lpoca dOr. En aquesta poca, per primer cop, la rdio entra a totes les cases. La rdio passa ser el centre de la comunitat familiar. Els publicistes ho veuen com una forma de fer-se sentir. Es popularitza i es converteix en el centre de la vida familiar. Els protagonistes de lpoca dor sn actors, guionistes, realitzadors i tcnics. En aquesta poca s important diferenciar entre all que passa al mn i all que passa a Espanya. Del 1939 al 1977 la rdio espanyola i mundial no segueixen camins iguals, ja que del 39 al 77 no hi ha llibertat dexpressi a Espanya. Les rdios estan obligades a connectar dues vegades amb RNE que feien notcies escrites pel rgim. A ms, no podien fer informacions de carcter local. En mig de lpoca dor apareix la televisi, que posa en perill dextinci la r{dio. La televisi arriba a Espanya al 1959. La irrupci de la tele fa que els treballadors de la rdio marxin cap a al televisi, ja que hi ha ms diners perqu els publicistes es passen a la tele anys 60: Decadncia de la r{dio com a conseqncia de la popularitzaci de la TV. La decadncia de la rdio acaba el 1977, dos anys desprs de la mort de Franco. El govern de lpoca, la CEDA, diu que les r{dios no cal que connectin amb RNE, a ms, donen llibertat informativa. Fa dos anys de la mort de Franco i la UCD fa un decret per tornar la llibertat informativa a les rdios. En 3 anys, la r{dio canvia molt: els periodistes silenciats assalten la r{dio. La rdio es revoluciona i comena a emtre tot all que no podia emetre durant la dictadura. El mitj es renova complemtament. Lany 1981 es dna la que es coneix com la nit dels transistors, la nit del cop destat de Tejero, la nit del 23-F. La televisi no va donar imatges perqu els

militars van assaltar lestudi de TVE. Per la r{dio va tenir la sort que, al Congrs, hi havia un periodsta de la Cadena SER (Jos Luis Daz) que va retransmetre lescena. El 23-F destaca el potencial informatiu de la rdio. Podem considerar que s el punt lgid de la rdio espanyola, la gent va comenar a adonar-se que la rdio era un mitj molt vlid i va comenar a fer-se molt popular. Des del 2005, la programaci comena amb notcies de 6 a 12 hores del mat, desprs magazines, desprs informatius, desprs programa desports, desprs notcies, desprs magazine i, per ltim, programa desports. Al 2005 es popularitza el pot-casting. Ja parlem dpoca informativa.

CARACTERTIQUES DE LPOCA ACTUAL Cada vegada els directes sn ms habituals. Els oients es tornen ms impacients, ho volen tot ms rpid. Paper destacat de lesport i lhumor a la r{dio actual.

TEXTOS PER SER ESCOLTATS (=FER IMAGINAR) Estructura general Sintaxi Lxic Importncia del detall To E.Murrow ho revoluciona tot.

En els seus inicis, la rdio explicava notcies. La rdio va agafar el model de la premsa (mitj anterior). El locutor obria el diari i llegia les notcies, Edward R. Murrow s linventor del periodisme radiofnic i posteriorment va assentar les bases del periodisme de qualitat televisiu.

1937 Murrow (29 anys) porta un any treballant a la cadena de rdio CBS. A Murrow lenvien com a director de lemissora a Londres (perqu gestioni permisos, no perqu locuti notcies). s una poca de notcies continues. s durant la retransmissi de la II Guerra Mundial que sinventa el periodisme radiofnic. El llenguatge radiofnic que Murrow aplica a la rdio: Murrow va crear textos per ser escoltats (no llegits!) perqu tarribin a travs de lorella. Murrow volia fer imaginar. Lestructura general del discurs de Murrow va variant. El discurs radiofnic, segons Murrow, ha dobligar a loient a estar expectant durant tota la notcia. Busca una estructura narrativa. prescindeix de la pirmide invertida. Sintcticament usa frases simples. Molt poca subordinaci. El lxic emprat s sense paraules abstractes. Sutilitzen les paraules concretes que sn les que ens permeten visualitzar i imaginar coses. Murrow volia un to planer, molt ms personal que un text escrit. Fins i tot, en crniques utilitzava la primera persona. Li dna molta importncia al detall perqu loient veis que el que deia estava cuidat fugia del sensacionalisme per anar al detall.

En rdio, farem b en evitar les frases amb la conjunci negativa NO, ja que: Resulta molt ms senzill entendre una frase en positiu. No pienses en un elefante. El primer que fas s pensar en ell. Podem passar per sobre dun NO molt r{pid i dir tot el contrari.

EL MARC LEGAL DE LA RDIO. Les lleis que tenim a Catalunya i Espanya venen determinades per Bruselles. La CE fa directives perqu les lleis desl 27 estats memebre de la Uni Europea (UE) siguin iguals, segueixin el mateix patr.

Abans de lpoca informativa (fins al 1977) a Europa totes les emisores de r{dio i televisi eren pbliques, s a dir, lEstat tenia el monopoli dels mitjans, excepte a Espanya, on ja hi havia cadenes privades, per exemple, Rdio Barcelona. Servei pblic audiovisual. Europa des de la dcada dels 20 ha tingut un sector pblic molt potent. Encara ho s, per exemple, BBC, TVE(A poc a poc sacaba privatitzant) Les emisores de rdio es van impregnar de la que aleshores era la rdio de referncia, la rdio britnica, la BBC. Aix com tamb de la filosofia de fer rdio de Lord Reith. Lord Reith va dir que la rdio t tres funcions bsiques, Informar, formar i entretenir. Tot i ser pbliques les r{dios, observem diferents graus dindependncia en relaci a lestat. A els EUA les TV i les rdios sn privades, i a Europa, la majoria pbliques. Perqu a Europa la majoria de mitjans eren estatals?. Monopoli de lestat durant dcades Perqu era lestat qui tena el monopoli de lelectricitat i per tant no es podia emetre lliurement. Ex: Rdios i televisions pbliques nacionals com RAI (Itlia), RTVE (Espanya), BBC (Gran Bretanya) Introducci de laudiovisual comercial (privat) als 80 Aparici de rdios i televisions privades (excepte la rdio espanyola). Directiva Televisi sense Fronteres (1898) Volia impulsar la rdio i la TV privades i crar u espai nic communicatiu a nivell Europeu financiat amb diners pblics. Ho van proposar per tal de crear un sentiment europeu conjunt. Finalment, noms es va aconseguir crear Euronews (1983).

Nova directiva del servei audiovisual (2007) Elaborada sota la supervisi de la comissria Viviane Reading. La nova directiva t lobjectiu de: Convergncia tecnolgica (tots els mitjans de comunicaci en un nic mitj). Contingut on-line. Transici a la TDT i a la rdio digital.

Laspectre radioelctric. s propietat de lEstat i est{ gestionat pel Ministeri dIndstria, Comer i Turisme. LEstat s qui atribueix les freqncies (OM, FM, Digital). A Catalunya lorganisme encarregat datribuir les freqncies s el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). Les Freqncies es renoven cada 10 anys.

Legislaci Lleis que regulen lactivitat de la r{dio i la televisi a Catalunya. Sector privat i pblic La llei mare s: 22/2005 de la Comunicaci Audiovisual de Catalunya. (estaria b baixar-nos-la) Sector pbic Molt ms regularitzat que el sector privat. 11/2007 de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals. Han de fer una aportaci a canvi daquest 300 milions deuros que els ciutadans paguen.. Aquesta aportaci s comprometres a emetre un contingut pblic. Aix ho estableix la llei, tot i que el contingut de la llei est explicat a: 1. 2009 Mandat Marc (Royal Charter). T una durada de 10 anys. Es defineix que s per TV3 i Catalunya Rdio el servei pblic. Es donen 7 eixos del que s el servei pblic. Algn eix s la llengua (contribuir a la normalitzaci lingstica del catal),

contribuir a la integraci dels nouvinguts, afavorir i millorar el coneixement de les noves tecnologies i la digitalitzaci entre la ciutadania, afavorir la participaci i el coneixement del sistema democr{tic Es vol diferenciar el plus del servei pblic al servei privat. 2. 2010-2013 Contracte programa (agreement). Es fa cada 3 anys. Document que firma la Generalitat amb la Corporaci Catalana de Mitjans per concretar quines accions i quins programes es farn de cara a complir amb aquests objectius de servei pblic. Mandat Marc i Contracte Programa es basen en la BBC (Royal Charter + agreement).

La xarxa est dinamitant la frontera clara entre la diferenciaci dels mitjans pblics i privats. EX: La BBC (pblica) en tv no t publicitat, per a la seva pgina web si que en t. Per contra, The Guardian (diari privat) t anuncis al seu diari i a la seva pgina web. Per qu la BBC cobra diners pblics per ingressa en publicitat a la seva pgina web?

QUINA S LESTRUCTURA DUNA EMISSORA DE RDIO? Els departaments ms importants sn: Continguts: informatius: Cap dinformatius (assumeix la responsabilitat de tots els continguts informatius que semeten a lemisora. Molts han hagut de dimitir per regular malamente la informaci). Cap de secci: juntament amb caps dinformatius, sn els encarregats de fer el Consell de redacci per debatre quines notcies farn pbliques.

Full time: redactor generalment amb ms experincia,. Especialitzat en un tema i sel pot trucar en qualsevol moment des de lemisora perque vagi a cobrir un determinat tema. Productor. Per sota del productor, trobem els redactors. Per sota del redactor, trobem leditor. Aquest organitza els temes per ordre de rellevncia. Tamb estableix la duraci de la notcia. programes: La majoria de programes sn duna productora (en la privada). La pblica pot encarregar programes. Cap de programes: qui decideix a quina productora encarreguem qui, quin presentador posem, assumeix la responsabilitat de tot el que es diu en els programes. Realitzadors: Directors i presentadors dels programes de rdio. Productor. Guionistes: qui construeix el gui, elabora reportatges Collaboradors: esports: En els tres formats hi ha un productor que sencarrega de posar-se en contacte amb lexterior de lemisora. Al mateix temps t al cap tota lestrcutura del programa. Tasques que realitza: tenir cura de lescaleta del programa, la de confeccionar per tamb explicar-la al tcnic, introduir els canvis que es donen al llarg de la preparacin del programa. Lescaleta s el gui temporitzat dels diversos continguts. El productor a de tenir una base de dades de telfons i de noms increble,. Ha de saber amb qui contactar per cada notcia. Aconsegueix fonts periodstiques, entrevistes, es posa en contacte amb els collaboradors tradicionals del programa

Departament tcnic Departament comercial

Hi ha dos grans tipus de notcia: Notcia per butllet. Es donen cada hora. Sinventen a nord-america lany 1957. Arriben a Espanya al 1963, gr{cies a lavi dAznar que les implanta a Rdio Nacional dEspanya. Caracterstiques de les notcies de butllet: o El valor de la notcia s que ens digui lltima hora o el que est{ a punt de passar. Lactualitzaci de lltima hora s el valor periodstic ms destacable. o Solen ser ms breus que les notcies dinformatiu. o La notcia s locutada per leditor el qual explica la totalitat de les notcies i les crniques. Notcia per informatiu. Sn presents des de lany de la fundaci de la r{dio (1920). La notcia dinformatiu no ha destar tant actualitzada com la del butllet. En linformatiu podem explicar una mica ms el context. Linformatiu ens dna la possibilitat de fer notcies ms llargues, fins i tot, poden arribar al 130. Linformatiu t un editor que locuta les notcies i, poden tenir una segona veu. Leditor llegeix les entradetes de les notcies i les crniques.

Tota notcia se sostenta en el verb. El verb pretn que el llenguatge sigui precs. La notcia de premsa t la forma de pirmide invertida, primer la informaci ms rellevant, i desprs la que ho s menys. Per contra, la rdio ha de mantenir latenci de loient al llarg de la notcia. En r{dio tot s important, per la informaci ms important es troba al principi i al final. Hem de comenar i acabar amb idees fortes. En una crnica has dexplicar lambient. Sha de demostrar que has estat all{ i qu s el que has vist. Per contra, en una notcia, ha de ser impersonal.

Lany 63 tamb s lpoca de la popularitzaci de la TV. Els butlletins de r{dio sn una eina que va utilitzar la rdio per especialitzar-se i diferenciar-se de la tv. La tv els hi robava els seus professionals. Sn els primers anys de declivi de la rdio. La especialitzaci de la r{dio es va fer seguint lactualitzaci de les notcies. En els butlletins hi ha dos gneres informatius: la notcia. Breu i pot incloure tall de veu. La llegeix una nica persona. La crnica. Est encapalada per una entradeta i est narrada des del lloc on han succet els fets. Perqu sigui una crnica cal una descripci de lambient perqu sigui explcit que el periodista est{ al lloc dels fets. Dintre duna crnica podem incloure-hi alguna entrevista. Quan es van incorporar els butlletins a la rdio, es van canviar els hbits de laudincia, ja que per primer cop, loient es va acostumar a rebre informaci actualitzada cada hora. No noms es van modificar els h{bits de loient, sin, tamb, es van modificar les rutines periodstiques a les redaccions. Hem dactualitzar les diferents parts de la notcia, sempre hem de donar la ltima horacada hora ha de canviar la informaci, la notcia ha devolucionar cada hora. El BUTLLET El butllet de notcies sinventa per primer cop a lemisora NBC lany 1957. No arriba a Espanya fins a lany 1963 i els implanta a Radio Nacional. La primera caracterstica que defineix un butllet, s que el valor de la notcia de butllet s que estigui totalment actualitzada, ens ha de dir que ha passat en la ltima hora o fins i tot el que est{ passant en aquell mateix moment. Lactualitzaci s el critri periodstic ms destacat. A banda de lactualitzaci, laltre caracterstica que defineix els butlletins s que sn molt ms breus que les notcies dinformatiu. Tenim noms uns 5 min per dirho i per tant hem de ser molt sinttics. La notcia de butllet generalment ha estat editad per leditor del butllet, una nica persona. Ens interessa lactualitzaci i per tant hi predomina molt el gnere crnica.

LINFORMATIU O SERVEI PRINCIPAL DE NOTCIES (MS LLARG QUE EL BUTLLET) Existeixen des de linici de la r{dio, no com els butlletins. El primer a Espanya s al 1930 i es deia La Palabra que semitia a Unin R|dio (Cadena Ser actual). Al 1964, dins del franquisme, la Ser, de manera camuflada, fent veure que estaven emetent un programa magazine (El Matinal), van comenar a explicar notcies no politiques, per s daltres {mbits (cultural, social). EUA i GB eren els pionerrs en informaci i all{ el gnere de linformatiu sanava desenvolupant. A EUA i GB sexplicava la notcia i a continuaci es feia una entrevista llarga. Als 60-70 encara no shavia inventat les notcies amb tall de veu. Als anys 70, a EUA pensen que lentrevista del final, la poden incloure a la notcia: naixament del tall de veu, que a linici tenien una durada dun minut. Als anys 70 a Espanya, no hi ha llibertat periodstica, per els de la Ser inician un programa, que ser el programa de referncia de la Transici: Hora 25, que comena a emetres al 75 i encara semet. Als anys 70, tamb, comencen a instaurar-se les 4 grans franges horries que conformen el da radiofnic. Els informatius llargs els trobem en aquestes 4 franges. Les 4 franges sn: Migdia. A les 14 hores. En aquest informatiu s on, majoritariament, les notcies sexpliquen per primer cop (actes, rodes de premsa) s lpoca del dia on hi ha ms moviment. s una hora en que hi ha moltes posssibilitats de que passin coses. Sn notcies en brut, on el periodista no ha tingut gaire temps per elaborar la informaci. Per tant,el gnere que hi predominar s la crnica. Tinc el periodista al carrer perqu minformi dall que est{ passant de manera r{pida. Linformatiu del migdia s r{pid, no hi ha temps per editorials Vespre. A les 19 0 20 hores. Aqu la notcia ja est ms tancada, ja no est en procs. Aquest informatiu serveix per contextualitzar la informaci que al mat them dit depressa i corrents. Sn notcies amb ms perspectiva. Hi ha ms opini que en el del migdia. Formalment, les notcies del vespre estan ms ben fetes. Podem trobar algun reportatge, al del migdia s quasi impossible.

Nit. A les 22 hores. s considerat un informatiu dautor. El periodista que el presenta acostuma a ser una persona amb llarga experincia en la informaci i al que es dedica s a presentar les notcies, per a ms a ms, a moderar espais dopini. Hi t cabuda lopini. s possible que a linici de linformatiu, leditor incorpori una editorial.

Mat. De 6 a 9. Est construt amb les notcies i els reportatges que han grabat la nit anterior, en forma de tancament. Est construt amb tancament i amb perpesctiva del que pot passar durant el dia. No t gaire novetat informativa.

La part ms privilegiada de linformatiu s la portada (duraci entre 5 i 8 minuts), on apareixen els titulars que estan organitzats per ordre dimport{ncia i de novetat. Lordre dels titulars dictaminar{ lordre de linformatiu. En els informatius no tenim seccions. Estan organitzats per importncia i novetat.

PAUTA PER LEXAMEN FINAL. 1.- INVENTIO (Inventari, identificaci dels trets bsics del programa) Ho escrivim en present, diem qu analitzem. - Identificaci del producte: Portada informatiu del vespre (19 hores). s un informatiu de Catalunya Rdio que s una rdio pblica i generalista. - Caracteritzaci: producte: caracterstiques del TN rdio del vespre. part del producte: titulars, esports

Recursos sonors Paraula Periodistes

 Contingut Forma Tall de veu Msica (Diegtica o extradiegtica) Efectes sonors So ambient Silenci QUANTS GNERES HI HA? Tipus de notcies, gneres, si hi ha crniques, sumari de titulars Estil de redacci: s una redacci clara, breu, quin llenguatge utiltiza, si hi ha doblatge de talls de veu 2.- DISPOSITIO 3.- ELOCUTIO LA CRNICA RADIOFNICA La seva naturalesa testimonial s la seva caracterstica ms important. El periodista est al lloc on han succet els fets i a ms en el seu discurs explcita i refora amb descripcions, comentaris sobre lambient El periodista amb la paraula et diu estic veient Una altra caracterstica de la crnica s la capacitat de parlar del moment present. Arturo Prez Merayo, professor de la Universitat de Salamanca: el gnere de la crnica s un hbrid entre informacin objectiva i interpretacin subjectiva. Per no s aix. Ja que tot s objectiu, fins i tot la notcia ms tonta. No hi ha res objectiu. La veu del narrador, qui explica la notcia ho fa des de dintre de la digesi. Per contra, en la notcia, la veu narrativa es troba fora de a digesi. A la crnica es tendeix a donar import{ncia a lautor, no aix a les notcies. Les crniques van sempre firmades, les notcies no sempre ho van.

A ms a ms, la crnica sempre la diu la persona que lha redactat. Hi ha un concepte dautoria, no com les notcies. La notcia, tothom la pot llegir, s impersonal. No com la crnica. Una crnica es pot transmetre des de diversos llocs: Telfon fix o mvil (problema: so dolent) Xarxa digital de serveis integrats (xdsi). Aquest xarxa es troba a llocs habitual son es fan le crniques. Exemple: Parlament, Congrs dels Diputats, Camps de ftbol.. Unitat mvil (so bonssim)

Tall de veu o declaracions a dins de la crnica. Tall de veu: manera de testificar que hi erem al lloc dels fets. Refora la naturalesa testimonial de la crnica.

Hi ha dues maneres dentrevistar a la gent per extreure els talls de veu: Tall de veu formal. El clssic. Tall de veu extret a una roda de premsa, o amb la carxofa Tall de veu informal. Buscan captar a la gent en el seu context dactuaci. Exemple: una conversa informalAix, aconseguim espontanetat.

En una crnica, generalmente, sempre sha dintroduir un tall de veuper si ja hem fet referncia a la gent, no cal que diguem qui s a excepci que tingui un c{rrec important (exemple: si hi ha una manifestacin de metges i lestem cobrint, no cal que diem que qui parla en el tall de veu s un metge). Podem comenar una crnica amb tall de veu. Podem encarar dos talls de veu. Fora bo que per la veu dels personatges ja els reconegussim. Ex: que parli ZP i que Rajoy li discuteixi all que ha dit.

s molt estrany trobar un tall de veu al final de la crnica. En general perqu el periodista ha de concloure. A les crniques, els tall de veu solen ser inferiors als 20 segons (ms curts que les notcies). Aproximadament 15 segons.

El so ambient de la crnica Una bona crnica ha dincloure so ambient. Hi ha dos tipus de so ambient: descriptiu. s el majoritari. Aquell so ambient que et descriu lespai i ens indica el lloc i latmsfera (si s un interior, un exterior) narratiu. No noms ens descriu latmsfera, sin que el so ens defineix que s la notcia (exemple: crrega policial)

En les crniques no acostuma a haver-hi silenci..

EL REPORTATGE RADIOFNIC
s la narraci dun fet o dun tema dactualitat generalmente conflictiu. El que identifica el reportatge s la presncia de diverses veus i fonts que construeixen la narraci. El reportatge s el gran gnere periodstic: el periodista no sap del tema i va a buscar la informaci les fonts enteses. s el gnere que menys apareix en rdio, ja que s car. Per fer un reportatge em dacotar b el tema. Podem resumir el reportatge en una nica frase, aix li donar{ consitncia al reportatge. Tim Crok: en un reportage no em pots explicar 3 histries, noms una. Els testimonis s el que sustenta un reportatge. Es tracta dagafar un tema i tractar-lo des de diferents prismes. El recurs sonor ha destar justificat. No val posar mscia per posar-la-

Com estructurar un reportatge? No t estructura predefinida. Lestructura ens la dna el tema. Pot ser cronolgica. s millor buscar una estructura comprensible que no anar a buscar limpacte. El reportatge usa elements del cinema de ficci (faschback, flashforward). El ritme propi del mitj{ tamb determina lestructura. Cada tema determina el ritme. El reportage en relaci a altres gneres El reportatge s un gnere germ{ de lentrevista. Lentrevista s el pas previ al reportatge. En un reportatge, el narrador passa a un segon pla. En les notcies el narrador s extern a la digesi, per contra, a la crnica s testimonial. En el reportatge pot ser tant intern com extern Hi ha dos tipus de reportatge: directe o semidirecte. Narrar en directe sobre un tema i amb diverses fonts. Semblant a una crnica llarga. Semidirecte: locutes en directe per donas pas als talls de veu que previament has enregistrat. Enregistrat. El ms habitual. Anar a lestudi, grabar-lo i ser ems ms tard.

DECLARACIONS Millor declaracions informals que formals. Per aconseguir declaracions informals hem destar una estona amb ells i que sacostumin a la presncia del micro.

SO AMBIENT I EFECTE SONOR Es recomana posar so ambient, per s lcit usa efectes sonors. Tcnica del signposting: tcnica anglesa teoritzada per Adam Beck. Consisteix a crear escenas dins del reportatge. I a linici de cada escena colocar-hi un so ambient. Aix, cada escena queda representada pel so ambient. MSICA Podem posar tant diegtica com extradiegtica.