LLENGUATGE PERIODISME PREMSA

El periodisme persegueix la veritat de la informaci. Quan els mitjans parlen de buscar la veritat, en el fons busquen un mtode per dir que juguen net. Al llarg del s.XX, els MdC, les institucions, organitzacions, tots han buscat la manera devadir-se del subjecte. Quan diem que la Informaci ha de ser objectiva, el que volem dir es que sha devitar el subjecte. Per per definici els subjectes noms poden ser subjectius. Els fets sn sagrats i les opinions sn lliures No s possible ser objectiu i buscar la veritat. Aix no existeix. Pots dir que busques la veritat, per noms servir com a indicador de les teves bones intencions. El ms important s que la veritat s Inaccesible. La idea de veritat atempta contra la mateixa idea del sentit de les coses. Si entenem la naturalesa de la comunicaci humana pel llenguatge del periodisme i del concepte de significat o de sentit, si ho entenem daquesta manera, ens adonarem que la idea de veritat no ens porta enlloc. La paraula mentir inclou enganyar. Quan menteixes intentes fer creure a una altra persona que all que dius s cert, per quan t saps que s fals. Mentir vol dir enganyar dient coses que son falses. Tot i aix en tot engany hi interv la intenci. Per enganyar, per, no cal mentir. Ja que una persona pot enganyar dient coses certes. s a dir. Quan menteixes vol dir que enganyes. En canvi, pots enganyar sense mentir.

Sovint utilitzem dades certes com a forma dacreditar la informaci quan en realitat estem enganyant igual. s possible enganyar amb informaci certa. La certesa de les dades forma part de lestratgia de lengany. Per tal de saber destriar entre informaci i opini es va crear una classificaci dels gneres periodstics: Informatius: Ms informaci, menys opini i menys interpretaci Interpretatius: Ms informaci, ms interpretaci i menys opini Opini: Ms informaci, ms interpretaci i ms opini El problema s que els subjectes, les persones, noms poden ser subjectives, no tenen objectivitat. La certesa de les dades noms ens garanteix que les dades sn certes.

Realitat+Pensament Llenguatge. El llenguatge inclou la llengua per va acomapnyat delements no verbals i delements parallingstics (to, timbre) La clau per entendre com funciona la comunicaci s saber que hi ha un doble estrat: Aquesta doble via, s diferenciar all que s explcit i all que s implcit. Aquesta idea s fonamental. Lexplcit i limplcit van sempre junts. Limplcit costa de detectar i noms ho podem fer via interpretacions. El que diem obertament i all que donem a entendre sn coses diferents. Podem dir les coses obertament o b donar-les a entendre.

Ens ajuda a distingir all explcit dall implcit el context en qu diem les coses. Tot el llenguatge s irnic en la mesura que tot el llenguatge t aquesta doble via de limplcit i lexplicit. Ex: Si jo comunico tinc dues opcions: dir les coses obertament o b donar-les a entendre. Per com sap el receptor qu vull dir exactament? Doncs depn de la nostra relaci, del context en qu ens comuniquem Els perioidstes fem dintermediaris entre el que passa al mn i les persones. Sm interprets de la realitat. Si com a periodistes entrevistem a alg i ens diu una cosa, per nosaltres hem interpetat que nha dit una altra, qu fem? Podem dir que ha dit o fet tal cosa per que ha donat a entendre laltre cosa. Podem dir que ha dit tal cosa per que lha dit en un context determinat. Convidem als lectors a fer ells mateixos la seva propia interpretaci. Podem dir que ha dit tal cosa per diem que nosaltres hem interpretat all de tal manera i diem als lectors la nostra prpia interpretaci. Aix que en contra de tots els postulats que diuen que els fets sn sagrats, hem de dir que la informaci s un gnere de naturalesa argumental. La opini s present a tots els articles, en alguns casos, per, duna manera explcita (articles dopini) i en daltres de manera implcita (quan interpretem un fet per explicar-lo als lectors) s molt important la idea de que no hi ha text for a de context. Quan el sentit s fruit de la interpretaci, dna lloc a divergncies. Per tant, la idea de veritat queda anullada. Les interpretacions shan de fonamentar, perqu La informaci s un gnere periodstic de naturalesa argumental.

Quan parlem dobjectivitat inforamtiva ens estem referint a la certesa de les dades, per tant no podem parlar dinformaci si aquesta s fruit duna interpretaci. Per qu la imparcialitat s la pitjor de les parcialitats? s el principi de la covardia, la trampa. Per dona una bona informaci cal competncia textual, competncia conceptual i honestedat. Paradigma de la objectivtat: Cal separar la informaci de la opini. s notcia all que els diaris volen que sigui notcia. Els MdC sn els que donen la notorietat pblica, per aix no t sentit definir-la, tot i que es tenen en compte alguns criteris a lhora de dir qu s notcia i qu no. EL CONTEXT: No hi ha significat fora de contxet. El text no s noms el text, sin que lhem dentendre com a text i context. No podem saber el sentit de les coses si no entenem tot all que les condiciona. A partir daix, nosaltres podem jugar amb el llenguatge, per tal de poder donar a all que volem dir un nou sentit. La comunicaci s un procs dadaptaci a un context. El sentit s all que es genera entre els dos i el comunicador t en compte les relacions interpersonals, el coneixement compartit, la intencionalitatMentre que el receptor ha dinterpretar la inforamci que rep a travs de la relaci contextual.

Ex: Pujol va anar a visitar les bodegues de cava Can Codorniu, quan feien lacte oficial de lliurement dun certificat ISSO de qualitat. Pujol visita can Codorniu. Podem dir no que no hi ha un contexta especfic, el context no t valor informatiu. El que va passar, per, s que aquesta visita va sortir a les seccions deconomia de tots els diaris. Per qu? Doncs que hi havia un context especfic, que sanomenava La Guerra del Cava. La guerra del cava era un conflicte entre les dues gran emprese del cava, Codorniu i Freixenet. Codorniu va denunciar Freixenet per haver tret al mercat milions dampolles de cava sense tenir lemvelliment adequat. NO es podia considerar cava. En definitiva, el sentit de Jordi Pujol a les bodegues Codorniu era que el President de la Generalitat es posisionava i prenia partit per Codorniu. O b podriem dir: Pujol pren partit per Codorniu Pujol gira lesquena a Freixenet. Era una notcia que es podia interpretar de moltes maneres. A partir dun fet que no tenia importncia informativa es va crear una gran expectaci. Nosaltres, coneguem o no el context, interpretem la informaci. El context s una qesti dordre cognitiu, noms es podr utilitzar quan el tinguis al cap.s el coneixement que sactiva per interpretar les paraules, ja que si en un acte comunicatiu els comunicadors tenen contextos diferents, no es podran entendre. Sentit=Context +Intencionalitat La informaci es pot remetre a:

1. Fets descontextualitzats (el que calla el periodista) 2. Fets contextualitzats (el que diu el periodista) 3. Els fets interpretats de manera legtima (dades)

LA COMUNICACI SEMPRE T UN SENTIT INTERPRETATIU. TEORIES. Sovint, al escriure una notcia, ho fem a partir de la nostra prpia interpretaci de les coses. La necessitat que tenim del context ens obliga a pensar que el sentit de les coses s Sempre el resultat duna interpretaci contextual. Durant bona part el s.XX, des de la linstica i les altres disciplines han alimentat aquesta idea del significat al marge del context. Aix, per, no s aix. NOAM CHOMSKY s el pare de la lingstica, per tothom soblida de la semntica. En disciplines prximes a la lingstica s on comena a sorgir la preocupaci pel sentit i no tant pel significat. Neixen diverses disciplines i intentaran resoldre el buit sobre el sentit que ha deixat de banda la Lingstica. Aquestes disciplines seran pragmtiques, i sn les que acabaen estudiant els temes sobre la comunicaci, estudiant la llengua en un context concret. LES DISCIPLINES PRAGMTIQUES JON AUSTIN. FILOSOFIA DEL LLENGUATGE: John Austin considera que hi ha enunciats que no accepten

disociacions entre accions i fets i que per tant no descriuen el mn, sin que amb les paraules fan el mateix que farien si estigussin actuant. Ex: Et prometo que vindr (No descriu el que fas, s una promesa) Defensa el Neopositivisme Lgic. Aquesta teoria ens diu que tot sha de verificar. Aquesta teoria ens porta a la SEMNTICA VERITATIVA: El llenguatge s una eina feta noms per a descriure el mn. Un anunciat, perqu sigui un enunciat sha dajustar al mon per ser veritat, o no sajusta al mn i llavors ser fals. Els nics anunciats que consdieren com a tals sn aquelles que descriuen de manera satisfactiva al mn. Sn veritat o b sn falsos. Aixo dona per suposat el fet que all que nosaltres percebem al mn s cert, per clar, si partim del punt en que tot el que percebem s una interpretaci prpia... El llenguatge s una mena dacci! Els anunciats dels quals no es pot acreditar la seva veritat o la seva falsedat no tenen sentit. Aquesta afirmaci el va portar a estudiar els anunciats, i es va adonar que eren anunciats que no ens explicaven el mn. Aquests anunciats els anomena PERFORMATIUS. Els exemples que ell proposa sn molt formalitzats. HI ha dhaver un procediment convencional que tingui aquest efecte convencional. Diu que hi ha dos tipus danunciats els Performatius i els Constatius (Ex: Vindr daqu una hora) En la meusra que nosaltres fem un anunciat performatiu, laltre persona lentn com all que sembla, per t has volgut dir una cosa qu eno s el que sembla, llavors s quan apareix el conflicte.

Austin diu que hem de distingir entre dos tipus danunciats PERFORMATIUS. Hi ha PERFORMATIUS EXPLCITS i PERFORMATIUS PRIMITIUS. EL Performatiu explcit s aquell que manifesta obertament lacci que duu a terme. Ex: Et prometo que vindr. s inequivoc. Performatiu primitiu s aquell que s ambigu, que no explicita lacci que duu a terme. Ex: Vindr. No manifesta lacci que duu a terme, deixen lanunciat en un territori duna certa ambiguitat. Ms tard, per, sadona que hi ha anunciats que semblaven descriptius, per que llavors tamb podren ser performatius, i tamb que hi havia anunciats performatius que tamb podrien ser descriptius. Acaba dient que no podem classificar els anunciats entre constatatius i performatius. I acaba dient que TOTS ELS ANUNCIATS SN PERFORMATIUS. Per tant, ens diu que tots els anunciats sn una mena dacci. I ELS ANUNCIATS PERFORMATIUS ES DIVIDIRAN ENTRE EXPLCITS I PRIMITIUS. Formula la Teoria dels actes illocutius (de parla): Qualsevol anunciat s dur a terme a lhora 3 tipus daccions: 1. Acte Locutiu: De dir/To say. Fet de dir qualsevol enunciat amb una referncia que laltre entn. s lacte objectiu, ho has dit o no. (no determina el sentit)

2. Acte Illocutiu: En Dir/Al Decir/In saying (Hi arribem a travs dun procs dinterpretaci, datribuci de sentit i de dotar les paraules dintenci i tinguent en compte el context) 3. Acte Perlocutiu: Pel fet de dir/by saying (La conseqncia del que dius. Lacte que provocquen en un individu les paraules que rep. Tamb sn interpretables). Un enunciat pot ser tant locutiu com illocutiu. Lacte illocutiu, per, ha danar sempre al principi perqu t ms interpretaci. Ex: Urkullu desafa al gobierno y advierte que los presos de ETA tienen que vivier en Euskadi Part Illocutiva: URKULLU desafia al gobierno Part Locutiva: y advierte que los presos deben vivir en Euskadi Per lacte perlocutiu mai podr anar aban del locutiu. Ex: Un terremoto provoca centenares de muertos y siembra el pnico en BCN. (No podria ser: Se siembra el pnico en BCN y un terremoto provoca centenares de muertos). Part Locutiva: Un terremoto provoca centenares de muertos Part Perlocativa: y siembra el pnico en BCN.

La part illocutiva s la que interpretem com a periodistes, coneixem un context i per tant interpretem. Austin acabar dient que DIR s igual a FER. Per no-dir s una forma de fer, i no-fer s una forma de fer. La OMISSI s una FORMA

dACCI.

Locuci (L)+Context i Interpretaci=Illocuci

Teoria dAustin

Austin diu que els actes locutius i illocutius sn convencionals, perqu et sotments a les convencions de la llengua, les normes sintctiques, fontiques En el cas de lordre illocutiu ho sn perqu es poden expressar de forma performativa. PROCS DE LA INTERPRETACI, VALORACI I OPINI IMPLCITES EN LA INFORMACI Comunicaci directa Fonts Primries de la Informaci (mn, Realitat) Lectors Illusi Objectivista
Etapa Textual i supratextual

Etapa pretextual

Escriure el text
Abans descriure el text

Periodista (Font secundria de la Informaci)

3 ETAPES: Etapa Pre-Textual: Abans delaborar prpiament el text informatiu: quin s el fet? Qu s la notcia? Com ho far? s tot el treball

davaluaci de dades de la realitat per destriar aquells fets ms rellevants Etapa Textual: s letapa en la que donem forma lingstica a aquelles dades o fets que hem destriat previament. En aquesta etapa, que s potser la ms importat, elaborem la inforamci amb 3 elements de letapa pretextual: 1. La informaci Seleccionada (les dades) 2. Informaci contextual com a clau de la informaci 3. Inferncies que interpreta el periodista i que passa com a fets. (Valoraci, opini) Etapa Supra-textual: Situar les dades rellevants en lespai tems. Organitzem la percepci de la realitat. MECANISMES BSICS DE MANIPULACI INFORMATIVA Hi ha dos grans mecanismes. Provocar al nostre lector determinades inferncies, estimularles, condicionar-les. s un mencanisme impresindible. A travs del que diem provocar inferncies. Convertir les coses de naturalesa inferencial en dades aparents, fets. MECANISME DE CONTEXTUALITZACI La contextualitzaci s tot el coneixement que nosaltres activem per tal dintentar entendre el sentit profund de la informaci. Ex: Visita de Pujol a Codorniu (contxet: La guerra del cava). NO noms per arribar a entendre les coses cal el procs de

contextualitzaci, hi ha altres elements importants. En la informaci, lassosiaci entre notcia i context t unes caracterstiques especials: La contextualitzaci s inevitable. Per qu la contextualitzaci s imprescindible i inveitable? 1. Perqu si no no hi ha sentit, no podem interpretar la informaci, per aix s imprescindible. 2. s inevitable perqu a letapa pretextual es decideix qu s notcia i qu no ho s. Per tant aqui ja utilitzem un context. A ms, en letapa textual, tenim all que ha passat i els trets contextuals, i es llavors quan podem fer dues coses: a. Donar la informaci amb un context determinat b. Donar la informaci sense context, s la pitjor forma de contextualitzar i no s vlida. RESUM fins al moment: En contra de lobjectivisme lexperincia ens fa veure que no podem evitar el subjecte i el context, no els podem separar. La comunicaci verbal sempre funciona a partir de dos conceptes: All implcit i all explcit. La separaci de la informaci en gneres no t sentit, perqu no es pot separar la informaci de la opini (duna manera vlida). Tots els gneres sn de naturales argumental. La informaci est carregada dinterpretaci. La certesa de les dades s la nica cosa que podem considerar objectiva. El subjecte que elabora la informaci la carrega dopini, valoraci i interpretaci. Els fets no sn ms que una percepci individual de la realitat.

MECANISMES DE CONTEXTUALITZACI Context de Interpretaci: Tel de fons que nosaltres donem a lactualitat per tal de que el contrast, lassociaci, adquireixi profunditat de camp. La relaci ser espacial i temporal. Nosaltres situem les coses i diem que aix ha passat al costat daix (espacial) o aix ha passat abans o desprs daix (temporal). Mata al seu fill de 3 anys desprs de consumir 4 grams de cocana Causa conseqncia, relaci temporal. Una informaci determinada, si la colloques en un tel de fons la informaci pot canviar. Ex: No s el mateix veure un immigran mort en una platja dins la pastera que no pas veure la mateixa imatge amb uns turistes prenent el sol al costat com si res. Ampliaci coreferncia. Ex: Un altre mort a la carretera AP7 Diem que s un element de referncia perqu en aquest cas ens relaciona aquest mort amb altres morts precedents. VIAL: Verb dinterpretaci i atribuci locutiva. Ex: Renfe reconoce que 60.000 personasReconoce s el VIAL ja que la inferncia es troba al Verb. Entenem reconoce com a una manera de dir que RENFE ha dit que 60.000 personas AIS: Atribuci dInterpretaci de Sentit, el periodista interpreta el sentit global del cas, no noms all a qu sha referit, com ho faria el VIAL. Ex: ZP se niega a asistir a la toma de presidencia de Montilla. En aquest cas tota la oraci seria una AIS. s una interpretaci de Context s un :s un altre mecanisme de o

contextualitzaci.

mecanisme

dautoreferncia

del periodista que ZP shi ha negat. Ex: ZP advierte a ETA que no habr dialogo mientras haya violencia Advierte: VIAL ZP manifieta su descontento con el tripartit. Tot s una AIS. s la nostra interpretaci el fet de que ZP no estigui content. La AIS ha de tenir un sentit complet, una oraci completa. El context s inevitable s imprescindible. Tenim dues

opcions, o contextualitzar o no contextualitzar, i les dues son maneres de contextualitzar. L+C=AIS A lhora dinformar sobre el que diuen o fan les persones cal que indiquem si ho estem interpretant o b si estem dient literalment el que ha dit la persona en concret. El que avui s notcia, lendem ja s passat. El que avui s text, lendem ja s context. El que avui s acci, lendem s estat. El que avui s oraci gramatical, lendem s sintagma nominal. (Senfonsen les borses/Lenfonsament de les borses) El que avui s AIS (la nostra valoraci de les coses), lendem s sintagma nominal. (s evident, doncs, que si lAIS ja era valoratiu, el sintagma nominal tamb ho ser) Ex: Senfonsen les borsesLenfonsament de les borses) LA DESIGNACI SIGNIFICATIVA I LA DETERMINACI SIGNIFICATIVA:

El sintagma nominal arrosegar la mateixa carrega de significaci que t lAIS que el crea. Daix en direm DESIGNACI SIGNIFICATIVA. Qualsevol AIS genera automaticament una designaci significativa Designaci signifiativa: a lhora dinformar hem de parlar dobjectes i subjectes. Per les coses no tenen un om objectiu, neutre. No s el mateix dir que Mas nomena vicepresidenta del govern a una ingeniera de telecos que diur que Mas nomena com a vicepresidenta del govern a una dona jove i rossa. EX: Hi ha hagut un accident a Terrassa. Lestructura dun sintagma nominal s Nucli (nom) que pot estar acompanyat dun complement del nom o dun determinant. (Det) + NOM + (C. nom) Qualsevol sintagma nominal pot ser substitut per a una oraci sencera. Diferenciarem el sentit referncial del sentit inferencial (ms enll de la referencial). O b a travs de la designaci significativa provoquem una inferncia (aportem una ampliaci de context). O s inferencial perqu provoca inferncies o s inferencial perqu S una inferncia. La generalitat concede una subencion de 3 milions deuros a un pariente del conseller de Sanidad. (DS) El conseller de Sanidad ho posem enlloc de dir el seu nom. El

periodista ha escollit dir el crrec enlloc del nom, perqu saber el seu crrec ens aporta informaci rellevant. Si el sintagma nominal t tres elements, la potncia inferencial pot passar a cada un dels tres elements. (Det+Nucli+Complement) Si passa al Nucli, el nom, en aquest cas parlarem de DESIGNACI SIGNIFICATIVA. Si passa al determinant o al complement del nom parlarem de DETERMINACI SIGNIFICATIVA. En el cas de les determinacions significatives, al afectar al determinant o al complement acaben condicionant tot el sintagma nominal. Daquesta manera, una determinaci significativa a el determinant o el complement, acabar causant una designaci significativa a tot el sintagma. s important saber que la DS i la DtS poden tenir diferentes funcions. Aquestes poden ser de Context dInterpretaci o dAtribuci de Context. Exemple: El supremo tumba las teorias de la conspiracin del 11 M que apoya el PP El primer que hem de fer es veure si la frase s Implcita o Explcita. En aquest cas s implcita. (Podem resumirla com El supremo tumba algo en un contexto) La segona cosa que hem danalitzar s si s dordre locutiu o ilocutiu! La frase, en aquest cas, s illocutiva. Per qu? Doncs perqu no

podem saber qu significa tumbar realment. Vol dir que no les aprova totes? Que no aprova a la majoria? Tumba s un verb al que el periodista ha donat un sentit determinat. Per tant, s una interpretaci implcita dordre illocutiu. s una oraci simple, per tant podem dir que tota la frase s una AIS. Ara, hem de mirar si hi ha mecanismes de contextualitzaci o no. Exemple 2: Una empresa vasca exporta grilletes para presos que Espaa no permite por vexatorios. Tot el ttol s una interpretaci implicita. En comptes de dir una empresa diu una empresa vasca. Aquesta designaci s significativa. Pq? Perqu empresa t un sentit referencial, per empresa vasca no t un sentit merament referencial, perqu es vol asociar idees negatives amb el pais vasc. Per tant s una interpretaci IMPLICITA. s un ttol Illocutiu. Lempresa vasca o exporta o no exporta, no s de naturalesa interpretativa. De moment s un titular de interpretaci implicita i dordre illocutiu. El subjecte s rellevant. Una empresa vasca. Vasca s determinaci significativa. Ens dona una clau per interpretar un sentit que no diu. Si treiem la paraula vasca el significat canvia. Aix que VASCA, s un complement del nom i converteix en DETERMINACI SIGNIFICATIVA. Que Espaa no permite por vexatorios. Aix gramaticalment s una oraci de relatiu, una oraci adjectiva que complementa a Grilletes para presos. Que espaa no permite por vexatorios s una

determinaci significativa per grilletes

RESUM: A lhora danalitzar una oraci. 1. Mirar si s implcita o explcita. 2. Mirar si s locutiva o illocutiva 3. Si s implcita podem distingir si es tracta de: a. Estructura simple (AIS) b. Doble (AIS+CI) c. Triple 4. Podem mirar llavors si s locutiva o illocutiva o si trobem les dues coses (en oracions dobles i triples). a. Si s locutiva buscarem el VIAL b. Si s illocutiva mirarem si hi ha AIS c. En tots els casos mirarem si hi ha DS o DTS que facin diferents funcions com la de CI o AC. 5. Si s explcita: (Ms endavant) ESTRUCTURES BSIQUES DE LA INTERPRETACI EXPLCITA: 1. El primer tipus s dordre INSTRUMENTAL: Ex: Mas desafia el gobierno de Madrid i aunucia que presentara una demanda ante los juzgados (Ordre instrumental) (Illocutiu-locutiu) La primera part es la interpretaci que fem de la segona Element Interpretat: Mas anuncia que presentar una demanda ante los juzgados

Interpretaci: Mas desafia al gobierno de Madrid Nexe: Al anunciar Mas desafia al gobierno de Madrid al naunciar que.. (grcies a AL sestableix la relaci digualtat entre A i B) 2. El segon tipus s dordre CAUSAL: Las bolsas se hunden a causa/por la crisis griega (lagent causal s la crisi griega) 3. El tercer gran tipus dInterpretacions Explicites sn les dordre FINAL: Ex: Se corto una mano para evitar el examen. Si una estructura que informativa s una i interpretaci la s

explcita, sigui de quina mena sigui, sempre hi ha 3 elements: Lelement explcita. EXEMPLES DINTERPRETACIONS EXPLCITES Iran desafia la comunidad internacional al reiniciar su interpretem, lenlla, interpretaci

programa nuclear Aix s una estructura dinterpretaci explcita. Si s explcita hi ha dhaver un element interpretat, un enlla i una interpretaci. Lelement interpretat s : Iran reinicia su programa nuclear Interpretaci: Iran desafia la comunidad internacional Ara hem de mirar si lelement interpretat s locutiu o illocutiu:

s una ilocuci pero no sabem exactament que ha fet (Qu vol dir que reinicia su programa nuclear). AIS-contextualitzaci duna locuci (ampliaci de context fa que sigui illocutiu) La mayoria conservadora del poder judicial ningunea a Garzon para impedir su ascenso. s una estructura informativa dinterpretaci implicita o explcita? s explcita, perqu hi ha dhaver dos elements amb AUTONOMIA. LElement interpretat s: La mayoria del poder judicial ningunea a Garzn La interpretaci explcita s: Impedir su ascenso. Enlla: para (Relaciona els dos elements) En aquest cas, tot lelement interpretat s una AIS. Dins daquest AIS haurem de subratllar la mayoria conservadora del poder judicial. s una manera de dir, darrera daix hi ha el PP. La mayoria conservadora del poder judicial podem dir que s determinaci significativa perqu aporta context ja que Garzn es perseguit per la majoria conversadora del PP. Com convertim aquesta estructura informativa dinterpretaci explcita en una interpretaci implcita? Ex: La mayoria del poder judicial ningunea a Garzn e impide su ascenso

Duran y Mas se enfrentan en el seno de CIU para imponer su estrategia en las generales

Estructura informativa dinterpretaci explcita. Quin s lelement interpretat? Quina s linterpretaci? I lenlla? Lelement interpretat s : Duran y Mas se enfrentan en el seno de CIU La interpretaci s : Para imponer su estrategia en las generales Enlla: Para Lelement interpretat s de naturales locutiva o illocutiva? s de naturales illocutiva. Don prov la AIS? No tenim perqu saberho. El periodista ha hagut dinterpretar que Mas y Duran shan enfrontat. Golpe a la direccin de ETA con la detenci de URzolo s una estructrua dinterpretaci explcita. Lelement interpretat s: la detenci de Urzolo La interpretaci s : Golpe a la direccin de Eta (El periodista interpreta que amb aquesta detenci, se asesta un golpe a la direccin de ETA) Enlla: con Els dos elements sn oracions nominals, no fem la interpretaci a partir dun verb.

Hamas se suma al bloqueo del proceso de Paz con un coche bomba en Jerusalen

Estructura dinterpretaci Explcita Element interpretat: El Coche Bomba en Jerusalen Interpretaci: Hamas se suma al bloqueo del procesos de Paz Enlla: Con Hamas pone un cohe bomba en jerusalem ho tractarem de manera illocutiva 30 etarras en situacin irregular retan al gobierno Francs presentandose publicament Estructura dinterpretaci explcita Element interpretat: 30 etarras se presentan publicamente Interpretaci: 30 etarras en situaci irregular RETAN al gobierno Francs s una interpretaci explcita.

RESUM GENERAL La informaci no s sin un gnere de naturalesa argumental. Perqu t una carrega de valoraci, interpretaci i opini implcites que llavors haurem dargumentar. O hem doblidar que la informaci s un gnere de naturalesa argumental! A ms del substrat explcit hi ha inferncia (el fet de donar a entendre coses) i per tant al fer informaci haurem daportar dades que la legitimin i responsabilitzar-nos dall que publiquem. La certesa de les dades s el que sanomena GRAU ZERO DEONTOLGIC: En la mesura que la informaci pot ser certa, doncs ha de ser certa.

La informaci s una geisha dcil i summisa disposada a tot. Amb dades certes podem fabricar la informaci i que podem jugar net o brut. Un cop hem fabricat la informaci hem de veure si les dades sn legitimes o illegitimes. HI ha una frontera que no podem traspassar: Quan alg menteix obertament. Mentir s dir una cosa que sabem del cert que es falsa i presentar-la com a certa. Mentir s una cosa explcita, lobjectiu de mentir s enganyar. Per podem enganyar sense necessitat de mentir. Per tal de fer-ho tenim tot el territori implicit. Sovint hem de recorrer al text per determinar la legitimitat del titular.

La certesa noms la trobem a les dades. La resta s tota de naturalesa interpretativa, illocutiva. El significat no s una propietat de les paraules, aquestes signifiquen coses grcies al context. No hi ha text sense context. L+CI=I Els mecanismes que el periodista utiltiza sn: o C.I o A.C o VIAL o AIS o + DS i DtS que ens poden aportar CI i AC. Les AIS de segon grau noms es poden trobar quan hi ha dues AIS a la mateixa oraci. Perqu hi hagi una itnerpretaci explcita calen: o Element que sinterpreta o Element Interpretat o Enlla El sentit s el resulatt dun procs de doble interpretaci.

Denuncian una trama para echar a la juez del 11-M de la carrera judicial Una trama para echar a la juez(Cosa denunciada). El nucli del sintagma nominal s trama. Para echar a la juez() tot aix s el complement de trama. Trama s una designaci significativa que prov duna AIS. La juez del 11-M s una determinaci significativa de naturalesa objectiva. Aporta un context dinterpretaci per entenre el sentit de tota la informaci. Catalua desafa al gobierno con un dbil plan para recortar el dficit Alg interpreta que Catalunya desafia el gobern presentant un debil pla per recortar el deficit. s una estructura dinterpretaci explcita. Lestructura que sinterpreta s con un debil plan para recortar el dficit. Element interpretat: Catalunya desafa el gobierno. De lestructura que sinterpreta Noms subrratllariem dbil, que s una determinaci significativa de plan dordre illocutiu. Zapatero, que dice que volver a Len, no llena ni en su casa. Com sabem en quin punt del local podem considerar que est ple. Tot s una AIS (ordre illocutiu) i dins daquesta AIS tenim que dice que volver a Leon que s un complement del nom en forma doraci de relatiu. No llena ni en su casa: Ampliaci del context Londres allana el camino para que Suecia juzgue a Julian Assange

para que Suecia juzgue a J.A s un complement de camino, el nom. Londres que allana? El camino para que Suecia juzgue a Julian Assange. Tota la oraci s una AIS. Diriem que Para que Suecia juzgue a Julian Assange o subrratllariem com a designaci significativa. Ex:Afila un Cuchillo para cortar el pan. para cortar el pan s un complement de cuchillo. Los comicios penen a prueba a Santos tras una campaa en la que 41 candidatos murieron asesinados Estructura dinterpretaci implcita. s una AIS. La nostra interpretaci s que les eleccions posen a prova a Santos. Una campaa en la que 41 candidatos murieron asesinados s un context dinterpretaci, un complement de campanya. s una determinaci significativa dordre objectiu que ens aporta un context dinterpretaci de los comicions ponen a prueba a Santos. Portugal aprueba su brutal plan de ajuste bajo las dudas sobre su rescate Portugal aprueba algo en un context. La oraci noms diu aix. Es una estructura dinterpretaci explcita (o lhan aprobat o no). Destructura doble. Tota la oraci s dordre locutiu. VIAL: aprueba Brutal: DTS que aporta un context dinterpretaci i prov duna AIS (que s tota la oraci) Bajo las dudas sobre su rescate: Context dinterpretaci. Aquest context dinterpretaci est format per un Sintagma Nominal (las dudas sobre su rescate) que a ms s una determinaci significativa

dordre inferncial que prov duna AIS anterior. El fiscal ordena en Barcelona la primera exhumacin de un beb robado Interpretaci implcita. s una interpretaci dordre locutiu. VIAL: ordena En Barcelona: Context merament referencial Que ordena? Lexhumaci dun bebe robat. La primera i robado sn dos DTS. La primera dexhumaci i robado s DTS de bebe i a ms aporta un context dinterpretaci.

Bruselas correge las preisiones de Pars y les insta a continuar el ajuste Interpretaci Implcita. Estructura doble. La primera Bruselas corrige las persiones de Pars: Ordre IlLocutiu. s una AIS. La seona part y les insta a continar el ajuste Dordre locutiu El patinazo televisivo de Perry afianza a Romney Alg ha valorat que el patinazo de Perry dona punts a Rommey. Per tan tota la oraci s una AIS. Per dins daquesta AIS tenim incrustada una altra AIS precedent que s El patinazo televisivo de Perry. Duran pide prestado el voto a los electores desengaados del PSC

s una estructura dinterpretaci Implicita. (Duran pide algo) Simple dordre locitu. Com a mxim podriem remarcar el prestado que en comptes de ser uan DtS dun nom s una DtS dun verb. El activista, detenido en abril pasado y en libertad des de junio, cree que es una tctica para hacerle callar Interpretaci implcita dordre locutiu. cree : VIAL Rubalcaba pone el foco en Euskadi y reclama el voto para asegurar la paz Estructura implicita doble. Rubalcaba pone el foco en Euskadi. AIS Y Reclama el voto para asegurar la paz: Ordre locutiu Y reclama : VIAL Nuevo revs espacial ruso al fallar una sonda hacia Marte Estructura dinterpretaci instrumental o dequivalncia. Lelement que sinterpreta: Falla una sonda hacia marte La interpretaci: Nuevo revs espacial ruso Nuevo Revs: Ampliaci de context