Anda di halaman 1dari 11

URL/ FCB | LLENGUATGE DE TELEVISI

1. LA NOTICIA TELEVISIVA

P rim er Quat rim est re; M iquel P eralt a

15/09/10

La noticia s una de les formes de comunicaci ms habituals/recorrents i leina de comunicaci que fins ara permet als periodistes comunicar-se. s leina/forma ms elemental del coneixement contemporani i sentn de forma diferent des de laparici dInternet. 1.1- Elements comuns de la noticia No deixa de ser un relat (que explica coses) on intervenen: a) Missatge b) Acci c) Contingut/Informaci (textual o audiovisual): s el que nosaltres volem destacar. d) Dades s la mirada periodstica dun esdeveniment concret. El periodista haur tingut en compte el qu?, com?, quan? perqu? qui?, protagonistes i circumstncies. Altres catedrtics parlen de la microestructura narrativa. La noticia s leina ms simple de comunicaci i cal entendre-la de manera contempornia, com un element de la societat davui, formalment lligada a les noves tecnologies. La revoluci de les noves tecnologies repercuteix en tot el nostre entorn. En aquest context emergeixen periodistes polivalents i el periodisme multi-plataforma.

22/09/10 - En una noticia ha dhaver-hi novetat. La informaci ens aporta coses/dades que desconeixem. +Tecnologia = + Professionalitat / + Informaci. Aix suposa ms heterogenetat i ms cretivitat a lhora de fer la noticia. - El factor rapidesa tamb ens lhan proporcionat les noves tecnologies; ens permeten estar en el lloc, en el mateix moment que passa i transmetre, alhora, la informaci dels fets. Tot i aix, encara ens es impossible informar des de tots els racons del mn. - Valor de la imatge, el so i la immediatesa: El primer periodista que arriba al lloc dels fets creu ser el millor periodista, per no sempre s aix. El valor de la imatge i el so han evolucionat molt, grcies a que la societat la hi ha donat molta importncia. Des del punt de vista de lespectador s consumir/veure televisi; per des del punt de vista del periodista s mostrar la imatge. Els periodistes haurem de mostrar i explicar fets on tots els testimonis/fonts fossin escoltats. - La noticia (TV) ha de ser sinnim dimmediatesa (sense intermediaris), s la clau de la credibilitat. La immediatesa implica inconvenients de la immediatesa: NO ser distant. Tot i aix, cal destacar

a) Manca de temps real per a poder contrastar una mica ms la informaci. b) Si s una connexi en directe , el que diem ha destar fidelitzat amb el que es veu i el que diuen els testimonis i les fonts dinformaci. c) El periodista en la majoria de casos explica les coses que pasaran, i no del que ha passat o del que est passant. Aix pot afectar a la credibilitat de la noticia en determinats casos. - Les notcies es mouen molt, a nivell internacional, local, regional i local. - Les noves TIC permeten especialitzar als periodistes, com ara en camps com lesport, la msica i la histria. 29/09/2010 VAGA GENERAL 6/10/2010 2. DEFINICI DE DIRECTE El directe s informar dun esdeveniment en el mateix moment que passa i en mateix indret on t lloc la noticia. Aix vol dir i implica fer-ho en temps real. Existeixen els falsos directes (que no sn en temps real). Quants ms directes, i ms llocs darreu del mn possibles on poder cobrir la noticia, ms potents serem per a la nostra audincia. 3. CRITERIS I FACTORS DE LA NOTICIABILITAT 3.1) Criteris periodstics: Que formen part de les rutines de producci de la notcia. 3.2) Criteris extra-periodstics: Sn les situacions/elements que en el seu conjunt ens hi trobem quan anem a fer una noticia. P.ex: Anem a rodar lentrenament del Bara i ens topem amb un accident molt trgic a la Diagonal. - No hi ha un sol criteri de noticiabilitat, sin que intervenen diversos factors i/o circumstncies. Valors de la noticia: No tots els criteris/factors tenen el mateix pes. Alguns dells han anat evolucionant amb el temps. Noves noticies de nous indrets, noves persones amb noves idees que han aconseguit trencar fronteres; els periodistes han aconseguit trencar tabs. La informaci internacional, daltra banda, ha fet un gran pas en volum i en quantitat amb laparici de les noves tecnologies. 13/10/2010 4. CRITERIS PERIODSTICS 4.1|NOVETAT El concepte s universal, afecta a tots els mbits del periodisme (notcies diaris, entrevistes, documentals, mbits temtics; justcia, esports, cultura,

economia poltica...) s una de les raons del periodisme. Igual que el propi periodisme ha evolucionat amb el temps. Desperta inters i lactivitat del propi periodista.

URL/ FCB | LLENGUATGE DE TELEVISI

P rim er Quat rim est re; M iquel P eralt a

Un esdeveniment cientfic (nhi ha bastants), aquell que aporta un element nou s el que destaca ms. Concepte dindit; novetat, nou, indit, el primer/s, Mai els criteris esdevenen sols, van associats amb altres criteris. Quan hi ha una exposici dun pintor, un esdeveniment com el Premi Planeta, la novetat s saber com sn les obres o la novetat s saber qui s el guanyador. 4.2|CONFLICTE Alteraci de lordre establert Accident a Castelldefels-Platja Conflicte Catalunya Espaa Revolta de pagesos

Provoca una sensaci de negativisme a laudincia. No tots, depn de la cadena, i del mitj. El negativisme esdev de que el concepte s molt unmede, sutilitza en totes les notcies. No totes les notcies sn negativistes (en molts hi s molt present cultura, cinema, esport...) La prpia manera de ser de les persones, la prpia condici humana, ens atrau ms aquell esdeveniment/situaci que s conflictiva. Sens fa ms atractiu (morbo). Ens agraden aquelles notcies que hi han elements conflictius. Sovint recordem aquelles imatges que ms ens han impactat, aix vol dir que sha alterat lordre establert, ja sigui cap a positiu o negatiu: Durant molts anys hi ha hagut un excs de violncia domstica en excs. Casos de corrupci en els ajuntaments.

Quan hi ha una permanncia en el temps, que laudincia recorda encara, vol dir que lopini pblica encara est viva, que hi ha algun element que lhi ha cridat latenci. I aquest s el conflicte. 4.3|IMMEDIATESA Les imatges ens arriben a partir de les xarxes/satllits a partir dun contracte prviament establert. Eurovisi recull totes les televisions pbliques i algunes de privades (les imatges de cada televisi, cedeix les imatges a Eurovisi, i crea una xarxa dimatges per a tots els racons dEuropa Xarxa de televisi amb un nucli on van a parar les imatges ms importants). Es treu el logo de TV3, TVE, per exemple, i senvien a Eurovisi / Reuters / ... Arriben a partir duns enviaments en hores MGT (Meridi de Grenwidge). Van associats a hores en que els mitjans de comunicaci necessiten ms les imatges. Espanya: Enviament a les 10h, 12h, 13h, i durant la tarda igual; 15h, 16h, 17h... 20/10/10 4.4|NOTORIETAT Hi ha tres components bsics que tenen en compte els periodistes a lhora de triar personatges (si s aix que pot elegir):

-Poder: El concepte no noms lhem dentendre des del punt de vista poltic, sin tamb cultural, esportiu, tcnic, empresarial, sindical. No tots els testimonis tenen el mateix valor, moltes vegades depn del testimoni, qui ho diu i en quin context. -Reconeixement professional / Autoritat: Tenir un reconeixement acadmic, que lacredit o haver estat guardonat per una causa digna (Premi Novel, per exemple.) La segona causa de lautoritat, s haver destacat haver execellit en la prpia professi (Messi, Gemma Mengual, Mariano Barbacid; millor investigador del cncer) -Popularitat Coneixena pblica -Accesibilitat (component que no surt als manuals. Es dna sobretot en mitjans audiovisuals). Per televisi, accedir costa molt ms perqu es necessiten imatges . s un factor que determina que entrevistem algunes persones o a unes atres. Sempre surten els mateixos.

4.5|REPERCUSSI SOCIAL El simbolisme que dna un fet (com la visita del Papa). Es diu que depn de limpacte de la noticia.

4.6|QUALITAT / ESPECTACULARITAT Primer valorem si hi anem, desprs seleccionem, i desprs descodifiquem la informaci. Quan ms imatges tinguis per construir un relat, ms qualitat periodstica tindr la pea. La repercussi social depn del impacte.

27/10/10 Sentn per criteri/s aquella srie de determinacions que permeten fer un anlisi davant de lelaboraci de la noticia. Els criteris extra-periodstics tamb intervenen, tot i que no apareixen en els manuals de periodisme. Lorigen est en les fonts de informaci, alg ens diu que passa alguna cosa en algun lloc. Amb ms accessibilitat de les fonts ms possibilitat t daccedir als mitjans. El que no val, s que noms es sigui accessible quan aquella accessibilitat s interessada. Aix dificulta el fet de desenvolupar b la feina del periodista. En general, les redaccions dels mitjans de comunicaci (fins i tot locals) pateixen un excs de informaci. De fet, laccessibilitat que suposa les noves tecnologies ha multiplicat aquesta allau de informaci. Aix ha estat parallel a una transformaci de la prpia societat occidental (ms complexa, ms organismes, ms institucions, ms empreses, organitzacions amb gabinets de prems disposats a sortir en els mitjans.) Hi ha periodistes que diuen que es troben amb tanta informaci a la redacci, que no cal sortir a buscar la noticia al carrer. Cal anar ms enll del Gabinet de Premsa. La rapidesa i la immediatesa amb la qual ha de treballar el periodista crea un periodisme de declaracions i contra-declaracions. Sha de tenir cautela davant dels

URL/ FCB | LLENGUATGE DE TELEVISI

P rim er Quat rim est re; M iquel P eralt a

gabinets de premsa i de comunicaci (informaci parcial.) No ens hem de creure, dentrada, les notes de premsa. Cal valorar-les i saber llegir el que nos en diuen.

5. CRITERIS I FACTORS EXTRA-PERIODSTICS Factors que influeixen en el valor final de la noticia, per que no tenen tanta influncia com els periodstics. - Propietat del mitj de comunicaci: Influeix en el tractament i lenfoc duna noticia. No noms des dun punt ideolgic, sin (La pellcula recomanada del PAS s gaireb sempre del CANAL PLUS+, per exemple.) s inevitable aquest factor, per sha dintentar minimitzar-lo al mxim. Tamb hem de conixer el mitj on treballem (a TV3 en catal, el nostre marc s Catalunya. Si s a La Vanguardia, lidioma s el castell i s un ambient molt metropolit.) - Cal saber lestil, el format i la lnia editorial del mitj, ja que aix acabar repercutint a lhora de la redacci de les notcies. Cada vegada ms, els mitjans de comunicaci esdevenen plataformes comercials (La Vanguardia guanya xit des que ven cassoles, i ven ms diaris que mai, la web ms visitada de Catalunya s TV3 degut al gran cmul de contingut de la pgina web), etc. - s la competitivitat periodstica. En els actes pre-programats sempre assisteixen els mateixos periodistes. HI ha una observaci permanent entre tots els mitjans (qu fan i qu no fan/publiquen...) Si un mitj penja una exclusiva a Internet a les tres de la matinada, lendem tots els diaris poden posar-ho a portada. Entre molts periodistes, de diferents mitjans de comunicaci, hi ha cert

companyerisme, es passen els talls de veu, declaracions... La interacci entre els mitjans de comunicaci s molt gran. De fet, en mortes tertlies de comunicaci es comenten les diferents notcies dels diaris. Les agncies de notcies tamb hi intervenen. - Els butlletins de la rdio i les publicacions a Internet acaben influint en la notcia que acabar fent el periodista. Sn fonts de seguretat informativa pel periodista. - El potencial econmic i laboral del mitj: No s el mateix el potencial duna televisi pblica (que pot endeutar-se amb el Parlament), que duna privada. El cost econmic (desplaaments a X lloc) i el volum de la plantilla acaben influnt en la notcia (el format, per exemple.) Aquelles noticies econmicament ms cares tindran ms possibilitats de ser emeses que unes altres. En general, les plantilles sn ms redudes, i sacaba comprant contingut audiovisual (una roda de premsa, per exemple) a productores audiovisuals. La compra externa, acabar intervenint en la manera de lelaboraci de la noticia.

3/11/2010 6. CARACTERSTIQUES DEL TELE-INFORMATIU Visi del conjunt: A lhora descriure/enregistar una notcia en el mitj convencional hem de tenir clar el conjunt. Pluralitat: No totes les notcies poden ser duna mateixa temtica (esport, internacional, etc.) s important saber quins criteris es fan servir per determinar la personalitat del teleinformatiu.

6.1 Equilibri temtic i territorial: Ve determinat per la prpia estructura del TN, estructurat i dividit per rfegues. Aquesta estructura/divisi de blocs temtic o territorials fa ms entenedor el mateix telenotcies. Lestructura s molt significativa en els telediaris i va lligada a la pluralitat. 6.2 Hi ha excepcions, venen donades per esdeveniments/casos excepcionals de la prpia actualitat. Recent visita del Papa Benet XVI a Barcelona, fenomen natural, atemptat terrorista, etc. Tot i aix, en aquests casos que es tracta la informaci molt ms a fons, tamb sestructura en blocs per tal de crear una lgica informativa. 6.3 Durada i format del informatiu: No s el mateix un TN amb una durada de 30, que un TN de 50. De la mateixa manera que no s la mateixa personalitat els TN de determinats presentadors (Pepa Bueno, Raquel Sans, Matas Prats, etc.) que un telenotcies continu de lestil 324. 6.4 Llenguatge en Televisi Presentes: Notcies que es volen destacar. Llenguatge: Clar i concs. Cada vegada s ms present la retolaci (frases i paraules) impresa en pantalla. Escriure per Televisi, s escriure per loda. La majoria dinformacions, siguin del tipus que siguin, sempre venen acompanyades duna introducci / entradilla. Totes les notcies estan relacionades (les dun mateix bloc), cal coherncia per tal de construir un discurs lgic. Una de les virtuts de les retransmissions esportives sn les afirmacions/elements de proximitat que donen valor a la notcia. La puntuaci s molt significativa a lhora descriure. No s el mateix el llenguatge televisiu que el llenguatge de les agncies de notcies.

URL/ FCB | LLENGUATGE DE TELEVISI

P rim er Quat rim est re; M iquel P eralt a

10/11/2010 - La televisi s un mitj oral, tamb, que junt amb les imatges es complementen. - La informaci en la televisi s portadora de significat (la informaci es diu coses grcies a la paraula la imatge i el so) i dacord que la imatge cada vegada ms s molt significativa. Per el receptor, ha dentendre el missatge i per entendrel no nhi prou amb la imatge, es necessita la paraula ben escrita i les declaracions. La imatge associada al so va directe a lemoci de laudincia. La paraula transmet coneixement i informaci i es dirigeix cap a la ra. - Les imatges han esdevingut un producte audiovisual, es poden comprar i vendre. - Laudincia no est disposada que el contingut, la paraula i la redacci ens lexpliqui la imatge. La imatge es ven. La paraula, la redacci i el contingut, no. Laudincia busca arguments, discursos i contextos. I es aqu on agafa fora la redacci. Intercavi de imatges, si. Contingut, tamb. Redacci i paraula, no. QUATRE CONCEPTES: 1. Brevetat 2. Veracitat 3. Claredat 4. Concisi - Les mximes conversacionals: En una conversa, quan dues persones parlen se suposa que han de ser breus. Se suposa que si parlen diran la veritat mxima. Evitaran lambigitat i la obscuritat mxima de claredat i aportaran tot la informaci necessria per ser enteses, aportant dades i els elements necessaris/rellevants.

7.CARACTERSTIQUES QUE NO SURTEN ALS MANUALS a) Un altre particularitat del llenguatge en televisi s lunidireccionalitat: quan la televisi emet, llena un missatge. s un llenguatge que va per no t tornada. b) La polifonia: El discurs dun programa informatiu s polifnic. Hi ha ms duna veu: la veu dels presentadors, locutors, entrevistats, sorolls, so ambient. c) La comunicaci verbal: En el llenguatge de les noticies de televisi tamb actua el llenguatge no verbal. Hi s present en els telenotcies i en els informatius. Fan caracterstic a personatges com Mnica Terribas, Matas Prats o J.J. Santos. d) La infografia: Cada cop apareixen ms el infogrames. De la mateixa manera, els presentadors dels tele-informatius saixequen a explicar el grfic (economia, resultats de les eleccions, etc.)

8. TCNIQUES PER MILLORAR LESTIL PERIODISTIC - Frases curtes, aix no vol dir que no puguin haver-hi frases ms llargues per agilitzar la lectura. - Cada oraci ha dexpressar una idea o dues, com a mxim. - El text duna noticia ha destar ben locutat. Els accents de les diferents comunitats autnomes, sempre que no siguin exagerats, no suposen un problema. - Ledici, en general. Va b que a lhora deditar, a una frase ms llarga hi posem un pla ms llarg. I a una frase ms curta, un pla ms curt. Tot i que aix no vol dir que hagi de ser sempre aix. - Es busca una bona sintonia/ritme/harmonia esttica. - Les frases han de ser simples i que segueixen lordre sintctic bsic: subjecte + verb + complement. - Les subordinades no acostumen a funcionar b en el llenguatge televisi. s ms entenedor posar dues frases curtes. - No s aconsellable la frase passiva, tot i que hi s present en moltes ocasions. - No poder ser del tot objectius, hem de ser plurals. Des del punt de vista de la redacci sha de vigilar dadjectivaci. Hem de mirar que el text sigui ms neutral. - Els Chyrons, sn els ttols que apareixen als telenotcies en pantalla. 17/11/2010 Vdeo Exercici 24/11/2010 Les noticies tenen diferents formats, elaborades de diferents maneres, amb diferents expressions. Sexpressen, esdevenen notcies en un telenotcies. Sn formes o manifestacions acceptades per tots els professionals, sense normativa preestablerta. Aquesta diferncia de formats trenca amb la normativa del TN per fer-lho ms interessant i ens ajuda a informar millor. Alhora, actuen com a pautes: van a grabar sabent si s una intro, un off tapat, etc. 8.1|FORMATS EXEMPLARS 1) Titulars: Off tapat en directe; mentre la presentadora parla, desapareix en pantalla i apareixen imatges. 2) Notcia convencional: BVU si s a TV3 / VTR Telecinco o Antena 3. * No hi ha una terminologia concreta pels formats. 3) Intro entradeta 4) OFF: Text redactat i locutat; necessita udio + Imatges.

URL/ FCB | LLENGUATGE DE TELEVISI


8.2|ELS MS HABITUALS... Enregistrar/grabat:

P rim er Quat rim est re; M iquel P eralt a

1. Imatges + udio + Text/veu en off: Estructura i base duna estructura narrativa ms complerta, com s la crnica televisiva. 1.1 Varietat del format: a) Imatges + text/veu en off + so ambient sense entrevistes ni declaracions b) Imatges + text/veu en off + so ambient + entrevistes/declaracions c) Imatges + text/veu en off + so ambient + entrevistes/declaracions + entradeta = CRNICA MS COMPLERTA * Les entradetes o stands up (presncia en cmera) poden ser al 1.principi (entradilla), o a 2. la meitat de la notcia (medianilla) o 3. al final (salidilla) TV3 acostuma a ferho. Crnica David Esteban, TV3, Barcelona. * Lstand up normalment s grabat, no en directe. 1/12/2010 8.3|FORMES DE PRESENTAR LES NOTCIES: 8.3.1 Bateria de declaracins: Una declaraci o ms editades sense off (Audio + Imatge) Papus o canutazo. - Pot ser tan llarg com vulguis sempre que es mantingui la congruncia i la informaci ho permeti. La bateria de declaracions de la gent del carrer tamb sen diu PAPUS. Pot ser de la mateixa o de vries persones.

8.3.2 Grafisme i infografia: Grafisme: Grfics que acompanyen les notcies per ser ms entenedores: Exemples sn: resultats de les eleccions, percentatges en temes deconomia; IPC, PIB, etc. Infografia: Les notcies, de vegades, quan no es tenen imatges; resconstrucci de casos (accidents de trens, accidents de trnsit) selaboren gfics assistits per ordinador. Sencarrega la pre-producci. Hi ha informacions que queden molt ms clares amb els dissenys assistits per ordinador.

8.3.4 Imatges + Text informatiu en Directe NO OFF. Off conductor: (off lllegit pel presentador) / COLAS a) Text + Imatges en un moment donat: Veiem al Ramon Pellicer fent la introducci. En el mateix moment que el presentador est introdunt la noticia entren un imatges mentre el presentador segueix parlant. b) Imatges + Text: Entren les imatges des dun bon principi mentre es va sentit la veu del presentador/a. En un moment donat, es tallen les imatges i podem veure la cara del presentador/a. Tamb es dona el cas que tota lestona siguin imatges ms la veu del presentador en off durant tot el vdeo.

c) Presentador + Imatge radera: - SENCER: Apareix el presentador i al darrere, a la pantella, apareixen imatges (durant tota lestona.) - PARCIAL: Apareix el presentador i al darrere, a la pantella, apareixen imatges (per no tota lestona.) - IMATGE FIXA: Apareix el presentador i al darrere, a la pantella, apareix una imatge fixa.

d) Presetador + dna pas: El presentador introdueix la noticia i quan acaba entren les imatges (OFF del redactor o del mateix presentador + pot haver-hi crnica + pot haver-hi infografia, etc.) Presetador + dna pas: El presentador introdueix la noticia i dna pas al directe / o entrevista en directe de lequip ENG amb X. ENTRADETA + INTRODUCCI + (possibles imatges) DNA PAS A UNA ALTRA NOTICIA. Informaci de darrera hora sense imatges. Declaracions dun jutge. Notcies dultima hora dEuropa Press, per exemple.

Sutilitzen en notcies de darrera hora. Tots els titulars sutilitza una base dimatges i a sota, en veu en off, la veu del presentador. Pretenen trencar el ritme monton, aportar creativitat visual al porpi teleinformatiu.

15.12.2010 8.4|ESTRUCTURA DE LESCALETA - Capaleres + Colas /VTR en OFF: OFF Off llegit per leditor/conductor. OFF Off editat, la veu no s del conductor. + El TN comena amb les notcies ms destacades + Bloc de titulars + Rfega destudi (infografia o plat) + Entradeta + Dna pas + Notcia / BVU VTR

URL/ FCB | LLENGUATGE DE TELEVISI

P rim er Quat rim est re; M iquel P eralt a

11