Propostes didctiques

Somni duna nit destiu

Elaborades per Vctor Latorre, Francesc J. Lpez, Mario Mez i Pilar Martnez

SOMNI

DUNA

NIT

DESTIU

D E S C R I P C I Autor: William Shakespeare Adaptaci teatral: Eduardo Zamanillo Dibuixos: Antoni Laveda i Enric Solbes Edicions Bromera / Alzira, 2007 Collecci: MICALET TEATRE, nm. 29 Format: 13 20,5 cm, 112 pgs. Enquadernaci en rstica. Impressi en blanc i negre. Edat: a partir de 10 anys. Aquesta adaptaci teatral de Somni duna nit destiu, feta per Eduardo Zamanillo, ha mantingut els elements primordials de largument original i, en clau de comdia, ha incls uns personatges (Borumballa, Flauta i Culera) que divertiran els joves lectors perqu recorden, pel llenguatge que usen, per la grcia dels seus dilegs i acudits i per les maneres, als pallassos del circ.

RESUM ARGUMENTAL 1r ACTE Els cmics es reuneixen Un grup dartesans: el teixidor, el fuster i altres, sn al bosc per tal de preparar una pea breu de teatre amb motiu de la boda del duc. La pea contar la histria de la mort cruel de dos enamorats. Mentre parlen, un donyet invisible els observa.

La histria damor de Borumballa Els artesans discuteixen i Borumballa els prega que no ho facen perqu, per a discussions, ja nhi ha prou a Palau. Aleshores els fa saber que el pare dHrmia, un home poders, vol casar-la amb Demetri, per ella estima Lisandre i el duc li diu que deu obeir son pare o la castigar a viure tancada en un convent. La cita en el bosc dels enamorats Lisandre cita la seua enamorada al bosc. Aquesta es troba amb Helena que est enamorada de Demetri i, com no s corresposta, est trista; per Hrmia li diu que pensa escapar-se amb Lisandre i que ella podr quedar-se amb Demetri. Helena creu que si avisa Demetri del que passar, guanyar el seu amor. Els cmics es reparteixen els papers al bosc Tota aquesta escena ha sigut vista pels artesans que fan com que no shan assabentat de res i passen a distribuir-se els papers de la pea de teatre que prepararan. Culera vol fer tots els papers. Flauta ser la filla amb una mscara i Culera, el jove pretendent, i tamb hi haur un lle. Borumballa diu que el bosc, quan es faa fosc, ser un bon lloc per als assajos.

2n ACTE a) El Bosc: Puck es presenta i presenta Titnia i Oberon El personatge que estava invisible es presenta: s Puck, el donyet que ens mostrar els personatges de la nit. Hi ha Oberon, rei de les fades i Titnia, la reina, que en trobar-se amb ell el repta amb la mirada, els conjurs i altres coses. Els dos romandran al bosc fins a la boda del duc, per Titnia no vol la seua companyia.

Oberon encarrega a Puck el suc de la flor Oberon, ofs, demana a Puck que cerque la flor del sospir que guarda dins dels ptals el suc de lamor. Quan li la porte, ell abocar el suc sobre les parpelles de Titnia adormida i aquesta senamorar de la primera criatura que veja. Ser una broma divertida per a ell. Per deu fer-se invisible, ja que arriben visitants. b) Demetri i Helena cerquen els amics Demetri, advertit per Helena, va al bosc per impedir que Hrmia i Lisandre sescapen junts. Oberon, en veure que Demetri no lestima, demana a Puck que, quan sadormen, li aboque suc a les parpelles i procure que, en despertar, veja de seguida Helena i senamore della. c) Titnia dorm i Oberon li llana el suc Titnia, cansada de ballar amb les fades, sadorm i Oberon li aboca suc i li fa el conjur perqu no desperte fins que no tinga davant una criatura grollera i malvada. d) Arriben Lisandre i Hrmia i sadormen Els dos enamorats, Lisandre i Hrmia, arriben per fi al bosc i descansen un poc distanciats fins a lalba. Puck sequivoca de parella i aboca el suc als ulls de Lisandre. Mentrestant, Demetri abandona Helena que est desesperada. Aquesta descobreix adormit Lisandre, que, en despertar i veure-la, senamora della. Helena pensa que Lisandre es burla i sen va trista per Lisandre la segueix abandonant Hrmia que en despertar es trobar sola.

3r ACTE a) Lassaig dels cmics artesans al bosc i lencanteri de Puck Els artesans rstecs comencen a assajar el drama que volen re-

presentar davant del duc i pensen la manera dadvertir al pblic que tot s teatre per tal de no esglaiar-los amb la tragdia. No simaginen que el donyet els escolta i, per riure, posa un cap dase a Culera que espanta els amics, que ixen corrents. Culera, per oblidar la por que tamb t, comena a cantar, desperta Titnia i la reina de les fades senamora dell i demana a les fades que atenguen els seus capricis. Puck corre a contar el triomf del seu encanteri a Oberon i tots junts riuen de bona gana. b) Larribada dHrmia i Demetri. Oberon i Puck sadonen de la seua errada Demetri continua enamorat dHrmia, per ella no vol ni ser al costat seu. Oberon i Puck els senten i sadonen que Puck shavia equivocat de jove quan aboc el suc de la flor. Aleshores, Oberon aboca el suc en les parpelles de Demetri i Puck procura portar Helena perqu estiga prop dell quan desperte. c) Arriben Lisandre i Helena. Desprs Hrmia i Demetri: tots estan confusos Helena apareix perseguida per Lisandre. Demetri desperta, la veu i senamora della. Ara lestimen tots dos i ella creu que es burlen. Quan Hrmia arriba i veu la situaci acusa Helena de traci i tots confusos ixen descena. Oberon dna un altre suc a Puck perqu cure Lisandre. Puck els confon amb un joc de paranys on ixen els uns i entren els altres. Finalment tots sadormen.

4t ACTE a) Oberon desf lamor de Titnia per lase. Puck cura Culera Oberon, a la vegada, ha anat a cercar Titnia per tal de desfer lencanteri que la t enamorada dun ase. Culera, que s feli pensant que s un ase servit per les fades, tamb s curat. Tot s

en ordre, el dia arriba i els personatges de la nit sen van cercant les ombres. b) Arriben els cmics i assagen el drama marejant-se entre ells Els artesans que havien fugit abans, tornen per assajar lobra que preparen. Ho fan jugant i representant papers que resulten embolicadors. c) Desperten els joves Quan els joves desperten, encara estan confusos per han recobrat els seus afectes i es preparen per anar al Palau del Duc on se celebraran les noces.

5 ACTE Les noces i la comdia Al Palau se celebren tres noces juntes: el duc i la seua promesa, Lisandre i Hrmia, i Helena i Demetri. Els artesans representen el drama que, amb les explicacions i lembolic, ms que una tragdia s una comdia que fa riure tot el mn. Tots ballen una dansa convidats per Borumballa. Puck tanca la comdia demanant al pblic benevolncia.

TEMA I INTERS DEL LLIBRE Els temes principals daquesta obra sn el somni i la realitat, lamor i la mgia. El Somni duna nit destiu s, potser, lobra ms original de Shakespeare. Shi barregen els elements ms diversos formant una unitat atractiva i interessant. Reuneix tots els gneres cultivats per lautor: s plena de poesia, no hi falten els elements histrics,

t la tragdia de la jove a la qual son pare no deixa casar-se amb qui estima i s plena delements dhumor. s el joc dramtic ms divertit que mai no sha escrit per a ser representat. En lobra hi ha quatre accions ben diferenciades, sn quatre comdies que sencreuen. Tenim en primer lloc el drama de la jove: tot seguint la llei dAtenes, el pare vol obligar-la a casar-se amb alg que no estima. Parallelament hi ha la intriga dels personatges fantstics de la nit al bosc. En tercer lloc hi ha els artesans que, amb la seua ignorncia i bona voluntat, volen representar una comdia en honor del Duc. I, finalment, hi ha la comdia que representen els artesants, un drama tan embolicat que ms que drama s una farsa divertida. Si a aquests elements naturals de la comdia, hi afegim el tractament que ladaptador daquesta versi li dna en fer s del llenguatge de clown, tindrem un obra divertida i a labast del pblic infantil. Aix doncs, som davant duna obra que ens pot servir per a plantejar un bon grapat de temes de gran inters per als joves, com: Lamistat, la collaboraci i la solidaritat com a fets fonamentals en la vida. La motivaci personal per aconseguir el que desitgem. Lamor davant dels interessos de pares i daltri. El llenguatge potic com a vehicle per a expressar els nostres sentiments. La fantasia com a ajuda per a comprendre la realitat. El sentit de lhumor com a mitj per a ser felios.

LAUTOR William Shakespeare (Stratford-on-Avon, 1564-1616) fou dramaturg, poeta i actor. s un dels escriptors ms coneguts de la literatura universal i les seues obres han sigut representades arreu del mn i en

totes les poques, perqu les passions i els sentiments dels personatges (lambici, el desig de poder, la rebelli contra la injustcia, lamor per sobre de les convencions socials i familiars, la por, els dubtes...) sn sentiments que tots hem experimentat alguna vegada. s autor, entre daltres, dobres com: Romeu i Julieta, Hamlet, Otello, El rei Lear, La tempestat, Macbeth, Juli Csar, Antoni i Cleopatra...

LADAPTADOR Eduardo Zamanillo Iranzo, Palncia (1946) s llicenciat en art dramtic pel Conservatori de Valncia i ampli la seua formaci teatral a lInstitut de Teatre de Barcelona amb cursos sobre diverses matries impartits per Llus Pasqual, Pere Planella, Carolina Colom, Josep Montanys, Iago Pericot i J. Lanez. Ha treballat en cursets especialitzats amb Harmurt Forsche, Roy Hart Theatre i Eric Bon i ha sigut autor, director i actor, entre daltres, en les obres: Dansa de la llana de paper, Balazo Trador, Cataclowns, No me da la rana, I de sobte...plif!, Animalico... Tamb ha desenvolupat el seu vessant docent i ha impartit tallers sobre tcniques creatives del clown. La participaci en festivals nacionals i internacionals avalen la seua professionalitat i bon saber fer. De ms a ms ha rebut nombrosos premis.

LILLUSTRADOR Antoni Laveda (Valncia, 1951) es dedica professionalment a la docncia i vocacionalment treballa en els camps de la illustraci i la comunicaci grfica. Li agrada molt illustrar llibres infantils i els seus extraordinaris dibuixos han illustrat algunes rondalles dEnric Valor, com

tamb altres llibres, entre els quals caldria esmentar Contalles populars valencianes, Jaume I, Els contes dun dia, El poble de Llepamels, etc. En la nostra editorial ja ha illustrat diversos llibres com Gratacelnia, El segrest de Xico Black, El mag Floro, La reina Atalfa, El bosc encantat i Lingenu. En Somni duna nit destiu sha encarregat de fer els dibuixos de linterior. Enric Solbes (Alcoi, 1960) s un artista plstic de reconeguda trajectria professional en els camps del cartellisme, la pintura, la illustraci i el disseny grfic, entre altres. s autor dels dibuixos dun bon grapat de llibres per a adults, joves i xiquets, entre els quals cal esmentar, per exemple, alguns llibres publicats en la collecci El Micalet Galctic: Tirant lo Blanc; El meravells mgic dOz; Andia, la ciutat submergida; Ulisses, el meu gat; LOdissea; Els ulls al cel i lnima a la mar; Castigats! i Rondalles valencianes. En Somni duna nit destiu ha dibuixat les cobertes.

SUGGERIMENTS DIDCTICS I METODOLGICS La motivaci s un aspecte important perqu laprenentatge siga profits. La lectura de Somni duna nit destiu ens pot servir com a motivaci per fer tota una srie dactivitats complementries al voltant de lobra i que ens ajudaran a fomentar la creativitat i lexpressi oral i escrita, aix com el joc teatral per a desenvolupar lactitud participativa i el respecte pel treball daltri. La dramatitzaci s un bon mitj per donar vida a uns personatges que dormen en les pgines dels textos teatrals. Aix doncs, ac tenim uns suggeriments per poder fer una bona lectura en classe que ens divertir i ens far gaudir de lembolic que tan sols una ment com la de Shakespeare podia imaginar teixint, una vegada ms, els llaos que uneixen realitat i somni. Comencem recordant uns consells per tal de fer primer una bona lectura individualitzada:

La lectura dun text teatral ha de ser una tasca ldica; per poder-ne gaudir, el lector sha de crear el seu univers particular dimatges que li permeten entendre lobra en la significaci global. El treball del professor s el dun guia: prestar lajuda necessria perqu el jove lector comprenga ms b el codi teatral i el text, destacant-ne aquelles imatges que lobra suggereix i que sn especialment significatives. Aix, per a una lectura individualitzada caldr tenir en compte: 1. Abans de comenar, sha de llegir atentament la relaci de personatges i procurar memoritzar-los. 2. Cal imaginar com pot ser el decorat de les diverses escenes. Com a ajuda els lectors poden dibuixar un croquis en un full. 3. La lectura ha de ser lenta, perqu cal reconstruir, a poc a poc, els esdeveniments a partir de les acotacions i del contingut dels dilegs. Ladolescent ha destructurar en el cap la representaci teatral amb tots els elements: la decoraci, els efectes sonors, els gestos i moviments dels personatges, el vestuari, locupaci de lespai per part dactors i dactrius, etc. Si us decidiu per laventura de la lectura dramatitzada a classe, primerament heu de trobar temps. s a dir, heu de fer-la en diverses sessions seguides per tal de no perdre el fil; i en una doble sessi encara millor. El somni duna nit destiu s una comdia complicada que necessita molta atenci i, si pot ser, tants actorslectors com personatges. Cerqueu un lloc al centre, si hi ha sala dactes, aneu-hi, si noms disposeu de laula, transformeu-la. Retireu les cadires, delimiteu lespai escnic, poseu cadires al fons, tantes com personatges; demaneu faristols al seminari de Msica i, si podeu, pengeu teles a la paret del fons. Laula ha de desaparixer, heu de crear un espai mgic. El professor o la professora distribuir els papers i es quedar amb el del duc, que no parla i s per damunt de tots.

10

Vestiu-vos tots igual. Potser de negre, amb malles i samarretes, i busqueu un objecte o pea de roba que us identifique com el personatge que aneu a representar cadasc. Maquilleu-vos amb la fantasia del personatge. No suggerim res, confieu en la vostra imaginaci. Quan comena la lectura, tots esteu asseguts en les cadires amb lobjecte o adornament del personatge i, per parlar, salcen els personatges de lescena i parlen des dels faristols. Aquesta forma de presentaci requereix un pblic, s per aix que us hem explicat la tcnica de la lectura individualitzada, heu de llegir b i, per aconseguir-ho, cal que conegueu b la histria. Si no la oferiu a ning, feu el mateix, per en lloc de posar les cadires al fons, poseu-les al davant i contempleu lescena que estan llegint. Sort, moltes ganes i... bona lectura!

11

SOLUCIONS DALGUNES DE LES ACTIVITATS PLANTEJADES Soluci de lactivitat nmero 1 de la fitxa de lectura a) (V), b) (V), c) (F), d) (F), e) (V), f ) (V), g) (V), h) (V), i) (V), j) (F), k) (F), l) (V), m) (F), n) (V), o) (V), p) (F), q) (V), r) (F). Soluci de lactivitat complementria nmero 2 Desprs Est Al final enamorat/ada senamora es casa... de... de... Demetri Hrmia Helena Helena Lisandre Hrmia Helena Hrmia Hrmia Lisandre Demetri Lisandre Helena Demetri Lisandre Demetri Oberon Titnia Titnia Titnia Oberon Un ase/Culera Oberon Soluci de lactivitat complementria nmero 3 Lisandre: Disposat a raptar la seua amada. Demetri: Enamorat dun amor impossible. Hrmia: Disposada a vncer tots els obstacles de lamor. Helena: Enamorada dun amor impossible. Oberon: Rei de les fades, ser i majestus, al qual li agrada intervenir en la vida dels altres. Titnia: Reina de les fades, orgullosa i seductora. Puck: Donyet embolicador. Activitat complementria nmero 6 El mn de... Personatges Les fades Oberon, Titnia i Puck Els nobles enamorats Lisandre, Demetri, Hrmia i Helena Els treballadors Borumballa, Flauta i Culera

12

Soluci de lactivitat H E L E H D O I S O E F A I P L A K I A R F S U E I W T L A G A U U S O C V U A

complementria N A C E S R Q R J T S D M A E N E B A G Z M E L L H E L E M J T I I A O R X N I A I P S B I M R E H

nmero 9 B O R U M B A L L A

Soluci de lactivitat complementria nmero 10 Sospir Soluci de lactivitat complementria 1 F A D E S 2 A I M R E H 3 T I T A N I 4 P U C K 5 C U L E R A 6 L I S A N 7 L O S E P 8 D E M E T R 9 B O R U M B A L L 10 O B E R O N 11 H E L E N A nmero 11

D I A

13

PROPOSTES DE TREBALL*
(MATERIAL FOTOCOPIABLE)

* Leditor autoritza la reproducci daquestes Propostes de treball amb finalitats didctiques, per recorda que no es permet la reproducci, per fotocpia o altres mitjans, del llibre a qu es refereixen.

A) FITXA DE LECTURA TTOL: ........................................................................................................................................ AUTOR: ..................................................................................................................................... ADAPTADOR: ................................................................................................................... DIBUIXOS: ............................................................................................................................ EDICIONS BROMERA COLLECCI: ......................................................................... NM.: .................. 1. Indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F). a) El Duc encarrega a Borumballa una obra de teatre per a la celebraci del seu casament. b) Borumballa proposa als seus collegues una histria damor, el ttol de la qual s La mort cruel de dos enamorats. c) Lobra de Borumballa sinspira en la realitat del conflicte amors dels joves Hrmia, Helena, Lisandre i Demetri. d) Al principi, Borumballa i els seus amics representen lobra davant dels quatre joves. e) Hrmia est enamorada de Lisandre. f ) Lisandre est enamorat dHrmia. g) Helena est enamorada de Demetri. h) Demetri est enamorat dHrmia. i) El pare dHrmia vol casar-la amb Demetri. j) Hrmia i Lisandre decideixen obeir els seus pares i cada un segueix el seu cam. k) Oberon, rei de les Fades, decideix intervenir per a complicar el conflicte amors dHelena i Demetri. l) La substncia de la flor del sospir, abocada sobre les parpelles de qualsevol persona que dorm, la far enamorar-se de la primera persona que veja en despertar-se.

15

m) Puck aboca la substncia de la flor del sospir en les parpelles de Lisandre, que senamora de Titnia. n) Puck aboca un antdot en els ulls de Lisandre per a retornar-li el seu amor per Hrmia. o) Puck colloca a Culera un cap de burro i provoca, amb la flor del sospir, que Titnia senamore dell. p) Oberon toca amb una herba els ulls de Titnia i aquesta senamora de Puck. q) Al final Borumballa i els seus companys representen lobra davant dels quatre joves. r) Qui organitza tots els embolics de la histria s el Duc. 2. Assenyala amb una creu el que penses del llibre i justifica la teua tria. Mha agradat. No mha agradat. Mhan agradat algunes coses i altres no. Perqu ............................................................................................................................................
................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................

3. Recomanes la seua lectura? Explica per qu.

................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................

16

B) ACTIVITATS COMPLEMENTRIES 1. El Somni duna nit destiu s el que es diu una comdia dembull. s a dir, una obra amb detalls cmics i en la qual els personatges es troben en una situaci inicial determinada que va complicant-se, s a dir, enredant-se, durant el nus de lobra i que es resol amb un final feli. Recordars que les situacions dembull en lobra sn contnues: Lisandre-Hrmia, HelenaLisandre, Culera-Titnia, etc. Potser et parega que aix de les comdies dembull sn coses antigues. No obstant, aix. No et pareix que les telesries sn comdies dembull? Per qu? Apunteu en la pissarra els ttols de telesries que conegueu. En grups de quatre, seleccioneu la telesrie que recordeu ms b i feu una llista dels embolics que es produeixen entre els personatges. A continuaci, i entre tots, conteu novament la histria del Somni duna nit destiu, per actualitzant-la. Per fer-ho, haureu dimaginar que els personatges de lobra viuen en una ciutat del segle xxi. Per, de primer, responeu: En quina ciutat pot transcrrer lobra? Tot ocorre en dos escenaris: la cort i el bosc. Cerca altres espais en la ciutat en els quals podria desenvolupar-se lacci. A qu podria equivaldre el mn de les fades? A la televisi? A la rdio? Al ms enll? A la publicitat? Qui serien, doncs, Oberon, Titnia i Puck? A qu es dedicarien Lisandre, Helena, Hrmia i Demetri? I els seus pares? En comptes de la poci, qu sempraria? I en qu consistirien les paraules mgiques?

17

Podrien els pares forar les filles a casar-se contra la seua voluntat? Ara que heu contestat aquestes qestions, escriviu (o conteu oralment) com seria la histria actualitzada de Somni duna nit destiu. 2. Com hem dit en lexercici anterior, El somni duna nit destiu s una comdia dembull en la qual els personatges van embolicant-se en amors. Ompli les caselles que hi ha tot seguit. Est Desprs enamorat/ada senamora de... de... Demetri Lisandre Hrmia Helena Oberon Culera Titnia 3. Uneix amb una fletxa cada personatge amb la definici ms adient. Donyet embolicador. Lisandre Rei de les fades, ser i majestus, a qui agrada intervenir en la vida dels altres. Demetri Hrmia Disposada a vncer tots els obstacles de lamor. Helena Oberon Reina de les fades, orgullosa i seductora. Titnia Disposat a raptar la seua amada. Puck Enamorada dun amor impossible. Enamorat dun amor impossible. Al final es casa amb...

18

4. Normalment en les histries literries, quan es dna una poci, es pronuncien unes paraules mgiques. En El somni duna nit destiu, encara que hi ha joves enamorats, els personatges invisibles es dediquen a donar-los pocions damor que els confonen. I, abans de donar-les, diuen: Flor de prpura color, flor de tan mgic poder: Fes que Demetri sospire damor. Per qui? Pel primer ser que veur quan desperte. Com que, en lactivitat segent us proposem que jugueu a veritats i mentides, inventeu uns versos que siguen les paraules mgiques que el donyet pronunciar. 5. En lobra que hem llegit hi ha fades, donyets i pocions. Un donyet s un personatge que t poders mgics i que s invisible per a les persones normals. Eixe poder pot utilitzar-lo per a facilitar la vida a les persones o per a complicar-los-la. Els donyets solen ser molt juganers. Imagina que hi ha un donyet a classe que t la poci de la veritat i la de la mentida i, a uns quants de vosaltres, us en ha de donar noms una. El donyet traur una persona al centre de la classe i li dir a cau dorella quina poci li dna: la de la veritat o la de la mentida. La resta de companys no han de saber quina s, per podran fer-li tres preguntes que haur de contestar, seguint la instrucci de la poci que ha pres, per intentant que els companys no endevinen quina s: la de la veritat o la de la mentida. Al final, entre tots, heu dendevinar quina poci ha donat a cada persona.

19

6. En El somni duna nit destiu es barregen tres mons: el de les fades, el dels treballadors i el dels nobles enamorats. Completa la graella indicant a quin mn pertanyen cada un dels personatges segents: Borumballa, Lisandre, Hrmia, Oberon, Culera, Helena, Demetri, Puck, Flauta i Titnia. El mn de... Les fades Els nobles enamorats Els treballadors 7. Aprn i recita. Agonitza la nit. Rugix el lle i els llops udolen. Donyets, fades, fantotxes, reben el missatge de la lluna: ha arribat el moment de seguir les ombres, de volar amb el vent. Si quelcom vos ha ofs, penseu que el nostre anhel, si va pecar datrevit, encara s viu; perqu vam bressolar el vostre somni: somni duna nit destiu. Tots els alumnes de classe aprendran els versos finals de Puck amb els quals acaba el Somni duna nit destiu. Una vegada els spien de memria, els recitaran per a la resta de companys. Per cadasc ho far duna manera distinta: cridant; plorant moltssim; rient exageradament; sanglotant; somrient; murmurant; amb accent andals; amb accent alemany; amb accent sud-americ; fent botiges; amb veu profunda; amb veu aguda; sense moures; movent-se sense parar; molt lentament; molt rpidament. Personatges

20

8. Els autors de les obres de teatre donen indicacions sobre com ha de ser lescenari, les entrades i eixides de personatges, la manera de dir els textos, els gestos, el vestuari... en les acotacions, escrites entre parntesis i amb un tipus de lletra diferent. Troba les tres acotacions que hi ha al principi de lobra. Com veurs, eixes acotacions donen indicacions dentrades i eixides de personatges de lescenari. Ara, haurs dafegir unes altres acotacions al text per assenyalar moviments i gestos dels actors i els tons en qu parlen. Per exemple la primera acotaci: ACTE PRIMER (Dos artesans, Flauta i Culera, riuen i bromegen. Al costat dells es mou, participant ms o menys del jois rebombori, un singular personatge, una espcie de donyet que, si es jutja pel comportament dels altres, direm fra invisible per a ells. Entra un tercer artes, B ORUMBALLA .) 9. En aquesta sopa de lletres, podrs trobar el nom dels quatre joves enamorats i el dels tres artesans que protagonitzen El somni duna nit destiu. Has de cercar en qualsevol direcci: de dreta a esquerra, de dalt a baix, en diagonal, etc. H H S A A R E L U C E D O I K F I A U V L O E P I S W G S U E I F L A U T A O A N R S N Z H J O A I A Q D E M E T R I M C R M B E L I X P R E J A P L E I N S E S T E G L M A I B H B O R U M B A L L A

21

10. Resol aquesta endevinalla. 1a pista: El diccionari diu que un ..................................................... s una inspiraci profunda seguida duna expiraci audible, que s deguda moltes vegades a estats anmics: emoci, desig, alleujament... 2a pista: Una nit clara destiu, la fletxa llanada per Cupido (du juganer de lamor) al cor duna donzella va confondre el cam i, volant, va travessar el cor duna flor blanca que va quedar per sempre mal ferida damor. Eixa flor t un poder meravells: si aboques el suc que ix dels ptals sobre les parpelles dalg que dorm, quan es desperta, queda enamorat de la primera criatura que veu. Qu s? En lobra de teatre, rep el nom de ........................................................ .

22 22

11. Fes els mots encreuats. Completals amb el nom dels personatges i trobars en la columna ombrejada el nom del comedigraf ms gran de la literatura: 1. Nom que reben algunes personetes mgiques que porten vareta i viuen al bosc. 2. Est enamorada de Lisandre. (al revs) 3. Nom de la reina del bosc. 4. Nom del donyet ms entremaliat de lobra. 5. s un bon teixidor, amic de Borumballa i Flauta. 6. Nom de lenamorat dHrmia que, sota els efectes de la flor del sospir, perseguir Helena. 7. Hi ha una fada que s una flor de............................. ( al revs) 8. El pare dHrmia vol casar-la amb ell. 9. Sinventa un drama de mil dimonis. 10. s el rei de la nit. 11. Al principi, Demetri no lestima.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

23

Propostes didctiques referides al llibre Somni duna nit destiu (ISBN: 978-84-9824-247-8)

Edicions Bromera, SL Polgon Industrial, 1 - 46600 Alzira www.bromera.com Vctor Latorre, Francesc J. Lpez, Mario Mez i Pilar Martnez Dibuixos dAntoni Laveda i Enric Solbes