LA GALERA BATXactivitats de Llengua

BAT
ACTIVITATS DORTOGRAFIA
Llengua catalana i literatura 1
NORMES DS Accentuaci de la e i la o
BAT
La tonicitat fa referncia a laccent dintensitat. En un mot hi ha una sllaba que es pronuncia amb ms intensitat que les altres, s a dir, t el cop de veu ms fort: s la sllaba tnica. La resta de sllabes del mot sn les sllabes tones. ca-sa T A lli-bre-ta A T A tor-nar A T es-cric A T
En catal, no tenim els mateixos sons en posici tnica que en situaci tona. En posici tnica trobem els sons: [] [] [e] [i] [] [o] [u] En posici tona trobem els sons: [] [i] [u] Fixat en la relaci entre la posici (tnica/ tona) i el so que apareix: El cap del Pep s ros A T A T T T [] [] [] [] [e] [o ] La Isabel s tossuda A A AT T A T A [] [i][][] [e] [u][u ][]
1 Encercla amb vermell la sllaba tnica i amb blau la sllaba o sllabes tones de cada
paraula:
A B C D E F G
timbal visita orquestra explicar quadern taula piscina
H I J K L M N
pudor cmera fuster pasta rebut cinta pintor
O P Q R S T U
angelet finestra cotxe cadira revisor panxa llibreta
2 Llegeix aquestes sries de paraules. Identifica la sllaba tnica i la sllaba tona de
cada paraula i comprova que les paraules de cada grup contenen els sons indicats. Desprs, afegeix una paraula ms a cada grup.
A
[ ] [] a-ra pa-re pa-la
[] [ ] a-ll des-cans lle-vant
[] [] ser-ra ce-ba pe-ra
[] [] ti-ra fi-ra pin-ta
[u ] [] fu-ra su-ma plu-ja
[ ] [] ho-ra for-a po-ble
[] [ ] a-l al-berg ad-vers
[] [e ] tam-b pa-per cen-drer
[o ] [] sor-ra po-ma tor-re
Llengua catalana i literatura 1 2
BAT
3 Encercla la sllaba tnica de cada paraula i identifica quin so cont. Desprs, escriu
cada paraula en la casella adequada: esquena penyora barbamec estmac enfora esperar balena destrossa espetec persona paperam agafar trentena deshora angelet
[] [] []
esquena
[ ] [ ] [ ]
[] [] []
[ ] [ o] [ ]
[ ] [ ] [ ]
4 Completa cada casella amb la sllaba adequada. Fixat que la distribuci de sons de
totes les frases s la mateixa. Desprs, llegeix les frases en veu alta parant molta atenci a pronunciar els sons correctament. pre ban dels vant lats sa
[]
Els Els Els Els
[]
es re des des
[]
ca
[]
mar sen
[ ]
lans tants
[]
de de de
[]
la la la la
[ ]
ca
[]
la la da
[]
dA del
[]
la Lle Bal
[ ]
cant
ar en
re can tats
cans gants
de
ra
dels
Ge
5 Pinta la casella que correspon a les sllabes tniques. Desprs transcriu els sons
voclics de cada sllaba i llegeix les frases adequadament.
Els El El El
es ca re des
par val fer mem
de ca ma bra
nyers ment ment ment
de de de de
la la la la
tre lle tre fes
pa va va ta
den dels dels dels
Ca bar guer bar
br bers rers quers
BAT
Segons el criteri de la tonicitat (ms o menys intensitat de la veu), els sons es distribueixen en dos sistemes: el sistema tnic i el sistema ton. Sistema tnic i e Aquesta reducci de sons (de set sons tnics a tres sons tons) es produeix a causa de les transformacions segents: Els sons tnics [ ], [ ], [ e ] es transformen en el so [ ] en posici tona: pal palet T [ ] A [] gel gelada T [] A [] rec regar T [ e] A [] o u Sistema ton i u
Els sons tnics [ ], [ o ] es transformen en el so [ u ] en posici tona: fort fortalesa T [ ] A [u] tomb tombar T [ o] A [u]
1 Encercla la sllaba tnica de cada paraula. Desprs transcriu els sons voclics de cada
paraula tenint en compte els sons que cont cada sistema (tnic i ton).
A
prem-sa [e] []
es-pe-rar
e-le-men-tal
abs-te-nir-se
me-l
cam-pa-na
des-or-de-nar
des-a-llot-jar
set-ze
em-pen-ta
ron-car
ho-me-not
tos-sut
hor-ro-rs
es-cor-xa-dor
ca-se-ta
2 Escriu tres paraules que continguin els sons indicats en cada cas:
A
[ ] [ ] [ ] pa-ta-ta
[] [] [] es-pel-ma
[ ] [ e] [ ] re-ben-ta
[] [] [] ex-pli-ca
[ ] [ ] [ ] es-mo-la
[ ] [ o] [ ] re-tor-na
[ ] [ u] [ ] re-bu-da
BAT
3 Indica la sllaba tnica de cadascuna de les paraules primitives i les derivades
segents. Desprs transcriu els sons voclics: A ar-bre ar-bre-da ar-bris-s [ ] []

B
ar-bust [] [u ] me-li-flu
[] [] [] me-ls
[] [i] [o ] mel-me-la-da
mel
pa-per
pa-pe-re-ra
pa-pe-ret
pa-pe-ram
bosc
bos-cat-ge
bos-quet
bos-cam
ronc
ron-ca-dis-sa
ron-quet
ron-ca-da
Ara, completa aquesta frase: El so que correspon a la sllaba tnica duna paraula primitiva en les paraules derivades.
4 Indica quin canvi de sons es produeix quan es desplaa laccent dintensitat en
aquestes formes verbals. Transcriu tots els sons voclics de cadascuna: A ba-llo ba-lla-va ba-lla-rem ba-llant ba-lls
pen-so
pen-sa-ri-a
pen-ss
pen-sa-ves
pen-sant
te-mo
te-mem
te-mi-a
te-me-r
te-ment
cor-do
cor-da-r
cor-da-va
cor-da-ri-a
cor-dant
tor-no
tor-na-r
tor-na-ves
tor-nes-sis
tor-na-ven
5 Colloca els mots segents, segons els sons voclics que presentin, a la graella que els
correspongui: ara teva paller persa anar parell parent casa trenta tretze descans sencer fase renec venda rentat advers herba [a] [] [] [a] [] [] [] [] [e] [] [] [e]
BAT
Lortografia socupa destablir les correspondncies entre els sons i les grafies, s a dir, explica com sescriuen els sons de la llengua. La correspondncia entre sons i grafies voclics s la segent: Sons tnics [] [] [e] [i] [] [o] [u] Grafies a e e i o o u Sons tons [] [i] [u] Grafies a, e i o, u
Els sons tnics no presenten problemes ortogrfics. Cada so sescriu amb una grafia. Els sons tons [] i [u] presenten problemes ortogrfics perqu cadascun es pot representar amb dues grafies diferents: []a/e [u]o/u ala, pare brutor, mortal
1 Subratlla totes les grafies a i e del text segent. Desprs, classifica les paraules que les
contenen en les graelles adients segons el so que representen: Alg ha dit que Buthan s, segurament, lltim parads del segle XX. Certament aquest pas, separat dels seus vens a causa de la geografia tan inaccessible, t quelcom de misteris. Un lloc encara apartat del ritme frentic del progrs hum, on el budisme estricte ordena la vida dels seus habitants. Sona [ ] Sona [ ] e oberta Sona [ e ] e tancada Sona [ ] vocal neutra alg
NORMES DS Els verbs heure, jeure, nixer, treure
BAT
Aquests verbs alternen les vocals a/e en tot el paradigma verbal: neixo, naixem; jec, jaur; treuen, trauran. Per saber quina forma hem de triar, hem de seguir la norma segent. Escrivim E quan s tnica: neixo, trec, jeus, neix, treu. Escrivim A quan s tona: naixia, traiem, jaur, trauran. Fixat, per exemple, en el paradigma dels temps segents: Jo Tu Ell Nos. Vos. Ells trec treus treu traiem traieu treuen Jo Tu Ell Vos. Ells naixia naixies naixia naixeu naixien Jo Tu Ell Nos Vos. Ells jegui jeguis jegui jaguem jagueu jeguin Treu Tregui Traieu Treguin tu ell vos. ells
Nos. naixem
Traguem nos.
Nota: Els derivats daquests verbs segueixen el mateix model dalternana a/e Retreure, bestreure, distreure, contreure, extreure, renixer.
1 Encercla la sllaba tnica daquestes formes verbals i omple els buits amb a o e:
A B C D E F G H I J K L M
tr j n n j tr j tr extr n
urs c ixia ixi urem u gui iem c ixerem guis
distr j ient
contr n
gui
tr tr extr
t ient ies gu gu ies iem ia ure
scuts squeren t u
bestr n
n extr
ixeria gui urem gui guda tes uria uria ure
contr distr bestr bestr distr distr n n extr j ixi
contr retr tr j
contr tr n n tr ia ix
squ gui ur
distr distr contr distr n
distr j tr extr ia
distr n j
ixent urs
ixeu gut
ur iem
ixer
guem
2 Torna a escriure les frases segents tot canviant la persona gramatical segons sindica:
A
No trec els ulls daquest quadre. Mencanta! (Nosaltres) Naixem en leterna primavera. (Jo) Sempre jec al sof de casa. (Vosaltres) No li retrec mai res. (Nosaltres)
BAT
3 Completa la conjugaci dels temps segents:

A
jo trec tu treus ell o ella treu nosaltres vosaltres ells o elles treuen
jo jegui tu jeguis ell o ella jegui nosaltres vosaltres ells o elles jeguin jo jaur tu jaurs ell o ella jaur nosaltres vosaltres ells o elles jauran
jo naixia tu ell o ella naixia nosaltres vosaltres ells o elles naixien
jo tregui tu treguis ell o ella tregui nosaltres vosaltres ells o elles treguin
jo tu ell o ella nosaltres naixem vosaltres naixeu ells o elles neixen
4 Fes quatre rodolins amb els quatre verbs segents: treure, nixer, jeure i distreure. En
un hi ha dhaver la forma tona i en laltre la tnica. Fixat en lexemple: Sc nascut al gener i per aix sc home de b.
A
Va nixer pel maig i quan plora ho fa a raig.
5 Completa cada frase amb la forma verbal adient:

A B C D
Vigileu-lo b, no li Sempre sequivoca perqu es Si no
(treure) els ulls de sobre. (distreure) amb qualsevol cosa. (nixer) ms criatures, la poblaci senvelleix.
Has de complir els teus compromisos si no vols que tho (retreure).
Nosaltres sempre
(jeure) amb la manta.

BAT
6 Torna a escriure aquest text, substituint els signes fontics per les grafies adequades:
Lany 1985 l[]s []xp[]dicions qu[] inv[]stigav[]n []l continent gl[]at d[] l[]ntrtid[] []dv[]rti[]n lopini mundial: []n []l cel []ntrtic hi h[]vi[] un forat. D[] fet []l forat []s fei[] cad[] v[]gad[] ms gran des d[] 1980 []l cap d[] poc dh[]ver d[]mostrat qu[] []f[]ctiv[]ment []l forat []ntrtic []xisti[], daltr[]s ci[]ntfics []visav[]n qu[], []l pol oposat, s[] n[]stav[] formant un altr[]. []l cel s com un immens oce []n moviment. Cad[] prim[]vera []quest oce cre[] un r[]mol g[]gant qu[] []s concentr[] [] l[]ntrtid[] on van [] p[]rar tot[]s l[]s substnci[]s qu[] []fect[]n loz: s []ll on, d[] m[]ner[] []st[]cional, []s pot []pr[]ciar []l forat: s un[] []utntic[] lcer[] []ri[]. []quest fet indic[] qu[] []st d[]s[]p[]r[]ixent l[] cap[] doz []n tot []l pl[]net[], i []ix s molt greu.
7 Completa cada paraula amb a o amb e i justifica ortogrficament la resposta:
ixia
sabat
obri
esc
mpar
encendr
cuin
mon
stir
NORMES DS Particularitats de les formes verbals (o/u)
BAT
Si trobem el so de u tona al radical duna forma verbal, busquem la 1a o la 3a persones del present dindicatiu perqu sn sempre tniques. portava porta [u] [ ] corria corro [u] [ o] fumaria fumo [u] [ u] ruixar ruixo [u] [ u]
1 Completa cada forma verbal amb o o amb u i justifica ortogrficament la resposta:
p p t esf p
saria gem rnaria maria nxaves
2 Omple els buits amb o o u i escriu al costat de cada forma verbal una altra en la qual
la sllaba que has completat ocupi la posici de sllaba tnica:

omple Les samarretes vermelles de lequip de Vermont Road van o mplir ( ) el camp de Harrison. Lextrem va comenar la correguda per la banda i Doug Gibbons c rria ( ) al seu darrere per intentar tallar-li la cursa. Lextrem continuava avanant i Doug f rava ( ) la marxa com podia: per amb una finta rpida cap a la dreta, lextrem el va esquivar i es va llanar cap a la porteria. Els darrers minuts de la primera part, els de Vermont van j gar ( ) molt b, amb un Dave que empenyia lequip endavant fent bones passades des del centre del camp, per la defensa del Harrison era bona i sabia suf car ( ) els atacs sense que hi hagus cap ocasi de gol. El xiulet va s nar ( ) al final de la primera part i Ray i el senyor Raines van anar a tr bar-se ( ) amb els companys de lequip. -Molt b, seieu i descanseu- els va dir lentrenador. I tots es van asseure o aj pir ( ) disp ats ( ) a esc ltar ( ) el que els havia de dir. Ray es va sentir marginat per primera vegada quan es va ad nar ( ) que els consells que d nava ( ) el senyor Raines anaven dirigits a lequip per no al dotz jugador, que sho mirava des de la lnia de banda.
NIGEL HINTON, Laccident
3 Transcriu el so que representa la grafia o en les paraules daquest embarbussament:
Bta picota picot de bta, qui no dir bta picota picot de bta no beur vi de la bta.
NORMES DS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir
BAT
Aquests verbs alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal: surto, sortia; cus, cosir; cull, colliria. Escrivim u quan s tnica: surt, escup, tusso, cull. Escrivim o quan s tona: sortia, escopir, tossiria. Fixat, per exemple, en la conjugaci dels temps segents: Jo Tu Ell Nos. Vos. Ells surto surts surt sortim sortiu surten Jo Tu Ell Nos. Vos. Ells sortir sortirs sortir sortirem sortireu sortiran Jo Tu Ell Nos. Vos. Ells cusi cusis cusi cosim cosiu cusin Jo Tu Ell Nos. Vos. Ells collia collies collia collem colleu collien
! Els derivats daquests verbs segueixen el mateix model dalternana o/u. Descosir, sobresortir, escollir, recollir.
1 Encercla la sllaba tnica daquestes formes verbals i omple cada buit amb o o amb u:
A B C D E F G H I J K L M N
c rec rec
sir lli llirs sim
sobres c t s esc
rti
esc c
lliries ss sissis ss llint sis sir llint lli rtir llo rten s pi
llirem sss rtis pirem llissis rts s
desc desc rec c
desc c esc ll
piria rt sir p rt sir ps pint rten
rec s
sobres desc esc s c esc esc s
desc rec c s rec s t esc
desc t
ssint sint
desc c c s t sint ll
rtiria ssi
2 Escriu les oracions segents en present:

A
Cosia i descosia, li encantava de fer anar lagulla.
La gent, quan sortia, escopia a terra.
Sempre tossia quan recollia la cendra.
NORMES DS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir
BAT
3 Completa els temps verbals segents amb les formes que hi falten:
A
Jo surto tu surts ell o ella surt nosaltres vosaltres ells o elles surten jo tusso tu tusses ell o ella tus nosaltres vosaltres ells o elles tussen
jo tu ell o ella nosaltres cosem vosaltres coseu ells o elles
jo escollir tu ell o ella nosaltres escollirem vosaltres ells o elles escolliran
jo collia tu collies ell o ella collia nosaltres vosaltres ells o elles collien
jo reculli tu recullis ell o ella reculli nosaltres vosaltres ells o elles recullin
4 Escriu en pretrit imperfet les oracions segents.

A
No surto perqu tusso massa.
Recull la botiga perqu els clients escullin b la roba.
Mentre elles cusen nosaltres recollim la roba estesa.
5 Fes vuit rodolins amb els verbs segents: sortir, tossir, cosir i collir. En un hi ha dhaver
la forma tona i en laltre, la tnica. No surtis sense moneder si a les rebaixes alguna cosa vols fer.
A
Sortir amb en Joan i estrenarem la disfressa de Son Goan.
NORMES DS Interferncies catal-castell: a/e, o/u
BAT
Hi ha algunes paraules que en catal sescriuen amb e o amb a i en canvi en castell sescriuen amb una altra grafia. Per exemple, avera (en castell) i avaria (en catal). Com que es tracta de sons de vocal neutra que cap norma no resol, cal retenir-les b a fi de no cometre incorreccions. Sescriuen amb a afaitar ambaixada arravatar assass avaluar avaria davant rancor rac sanefa Sardenya Sescriuen amb e assemblea ebenista efeminat emparar enyorar estendard esternudar honestedat litre meravella monestir esprrec punxegut rfega resplendor revenja santedat segent seguretat sergent treball verns
1 Completa cada paraula amb a o e:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V
Feia una respl Ledifici de l Com m Aquesta s Lass El v L
ndor en aquell r mbaixada s una m
c! ravella.
nyoro! nefa shauria de v rnissar.
mblea s rns fa est
mpar en la fora de la ra. rnudar. valu amb r ncor el tr ball fet.
mbaixador
Lass El s
ss atac amb una rf rgent t mal geni per tr dat respl
ga de metralladora. balla amb honest dat.
Sa Sant
ndia de goig. ria deix la casa sense corrent.
No pogu af Sc d El s
itar-se perqu lav
vant del port de S
rdenya. ss s gent! tat.
rgent crid: -Que passi lass
Ha fet un bon tr La r
ball en el servei de segur
splendor del sol enlluernava lest nyorava el silenci del mon
ndard. stir.
El meu cos Sarr He v L
vat amb violncia i lass rnissat la s
mblea es dissolgu.
nefa de lhabitaci. ravella. nja.
mbaixada ha quedat com una petita m
Contract dos ass Aquest mon Aquell r
ssins perqu es fessin crrec de la rev
stir s una m
ravella de larquitectura medieval. nefa.

c guanyar molt si hi pintes una s
BAT
2 Busca a la sopa de lletres deu paraules de la llista anterior i fes una oraci amb cada una:
T U G E S I P L L
X N U P M E N D O R L I R L I J I V L L
E N Y O R A R O A E R E I R J O A U S A I J L I N E E
S A B K M X S R O U S P B Y Z
A A R A C O G O R S M N R A U L A E
A B C D E F G H I J
A V A L U
A N B C B
3 Corregeix les errades que trobis en aquestes oracions:

A
Passo lestiu en un rec de Serdenya. Aquests esprracs sn una maravella. Lembaixador safeitava en una cella del monastir. Sc devant del monastir de Pedralbes. El sargent detingu lassess devant lambaixada. Ning no ha evaluat encara el cost de laveria. El capell sampar en el secret de confessi. La resplandor del sol maravella els estrangers.
BAT
Hi ha un grup de paraules en els quals les grafies o/u no coincideixen en catal i en castell. Per exemple, bufetada (en catal) i bofetada (en castell). Sescriuen amb u ateneu bufetada butxaca fetus focus frum muntanya muntar mussol porus ritu suborn sufocar superb suportar tipus tramuntana trofeu turment Tnica: triomf tomba ploma estoig tona: assortir atordir avorrir-se bordell botifarra brixola cobrir calors captol complir ttol Sescriuen amb o cnsol embotit Empord escndol escopir escrpol esdrixol estrafolari fonament govern Hongria Joan joglar joguina joventut nodrir tombar pndol podrir polir polsar rtol retolador rigors rob Romania rossinyol rostir sofrir sorgir sospir sostreure tamboret torr
1 Omple cada buit amb o o amb u:

A B C D E F G H I
Les m ntanyes de lEmpord s porten la tram ntana. La j ventut de latene es n dreix de b tifarres i t rr. s un t rment veure els r ssinyols r stits. El cns l de R mania s del tot estraf lari. No c mplia amb els rit s, era un descregut. S spirava t rbat pel record de les j guines de la infantesa. Estava av rrit de menjar ass rtits demb tits. M ntava i desm ntava els mobles, era rig rs i p lit. Hi ha un rt l que indica el cam dH ngria.
2 Busca a la sopa de lletres deu mots de la llista anterior i fes una frase amb cadascun:
A I
R A
R O P U S L A N L T N A R I I E I
A B C D E F G H I J
B H S U M O P J O M U N T I C O B R L T E I
R Y M R
O V G N A N M C A N R T N R E I M N R
R E F M
T N M O O U T O R N N M S U I R T A N F M O
F U U V M T
NORMES DS Usos dels temps verbals
BAT
Cal fer atenci als usos dels temps verbals segents: 1. Pretrit perfet i pretrit indefinit Aquests dos temps mantenen una oposici quant a s i funcions. PRETRIT INDEFINIT Expressa un fet molt recent que es percep com a present. Aquest mat hem fet tard a lescola. Expressa un fet que abasta el moment en qu sexpressa el parlant. Al llarg daquest segle els canvis socials han estat espectaculars. 2. Linfinitiu a) Linfinitiu, a diferncia del castell, no t valor imperatiu. No pisar el csped Per indicar obligatorietat, cal utilitzar: Limperatiu en frases afirmatives: Fes la feina! El present de subjuntiu en frases negatives: No facis el ruc! b) s incorrecte ls que fa el castell dintroduir nova informaci amb un infinitiu seguit de la conjunci que. I, per acabar, *dir que hem estat felicitats per la conselleria de treball. Cal introduir-la amb un altre tipus de construcci: I, per acabar cal dir que / hem de dir / voldrem dir-vos... 3. El gerundi Ls del gerundi s correcte quan expressa una acci anterior o simultnia a la de loraci principal: Treballa escoltant msica / Anant per la carretera, trobars un gat. Ls del gerundi, en canvi, s incorrecte quan expressa una acci posterior a la de loraci principal. Corria a molta velocitat *estavellant-se contra una paret. Correcta: Corria a molta velocitat i es va estavellar contra una paret. *No trepitjar la gespa Expressa un fet situat fora de lmbit en qu se situa el parlant. Els ibers poblaren la pennsula durant uns quants segles. PRETRIT PERFET Expressa un fet passat. Ahir vam anar dexcursi.
1 Completa les oracions segents. Conjuga el verb indicat en el pretrit perfet o el
pretrit indefinit.
A B C D E F G
aixecar-se anar
Aquest mat jo La setmana passada vosaltres Avui, de matinada, jo El meu avi Aquesta tarda les meves amigues i jo
un pl tard. a veure el partit de futbol unes deu vegades. un malson. al segle passat. a jugar un partit de volei. vaga.
barallar-se Durant aquest mes us tenir nixer anar fer
Durant aquesta setmana els conductors dautobs
2 Construeix tres oracions que expressin ordres afirmatives amb els verbs segents. Fes
servir la segona persona del plural i limperatiu:

A B D E
Reciclar: Lluitar: Llenar: Combatre:

BAT
3 Construeix tres oracions que expressin ordres negatives. Fes servir la segona persona
del plural i el temps present de subjuntiu:

A B C
Trepitjar: Contaminar: Malversar:
4 Completa les construccions segents amb una oraci introduda per un gerundi.
Comprova que lacci que expressa el gerundi sigui anterior o simultnia a la del verb de loraci principal:
A B C D
Va esperar en Joan Torna a casa Va guanyar la cursa Treballa
5 Corregeix les construccions de gerundi incorrectes que trobis en aquestes oracions:

A
Corre vencent tots els obstacles. Cuina escoltant les notcies. Sanim mirant el partit. Comenaren lexcursi cansant-se de seguida. Reb el xec mirant-lo amb delit. Juga pensant en la final del torneig. Ensopeg caient estrepitosament.
6 Corregeix les construccions dinfinitiu incorrectes que trobis en aquestes oracions:

A
No s saludable menjar a deshora. I tamb recordar que el partit es jugar el mes que ve. Ser millor callar, no fos cas que partssim peres. I, sobretot, tenir cura del material que heu llogat. Finalment, esperar que tot funcioni segons el pla previst.
BAT
1. En les oracions compostes cal fer atenci a la correlaci de temps verbals que es produeix entre loraci principal i loraci subordinada. ORACI PRINCIPAL Present dindicatiu Vull Pretrit indefinit Han decidit Pretrit perfet Van demanar Condicional simple Voldria Condicional compost Hauria volgut 2. Oracions condicionals Cal fer molta atenci en ls de temps verbals en les oracions condicionals. ORACI SUBORDINADA Pretrit imperfet Si tornaves aviat Pret. imp. de subj. Si tornessis aviat Pret. plusq. de subj. Si haguessis tornat aviat ORACI PRINCIPAL Condicional simple tho explicaria tot. Condicional simple tho explicaria tot. Condicional compost tho hauria explicat tot *Pret. plusq. de subj. *tho hagus explicat tot. FORMES INCORRECTES ORACI SUBORDINADA Present de subjuntiu que trobis un xicot Present de subjuntiu que es construeixi una escola Imperfet de subjuntiu que construssin una escola Imperfet de subjuntiu que tots hi participssiu Pret. plusq. de subjuntiu que tots hi hagussiu participat *Present de subjuntiu *que construeixin una escola *Present de subjuntiu *que tots hi participin *Pret. plusq. en la principal *Hagus volgut FORMES INCORRECTES
1 Completa les sries segents. Fes latenci a ls dels temps verbals.

A
Vol que anem a sopar plegats.
Voldria Hauria volgut Sestima ms que fem les paus. Sestimaria ms Shauria estimat ms
B
Magrada que sortim. Magradaria Mhauria agradat

C
2 Completa les oracions segents amb el temps verbal que correspongui.

A B C D E F G H
Si em feies pet, jo (dedicar un poema) Si mhaguessis trobat abans, tu (estalviar un problema) Si fes el que li dic, no (tenir tants problemes) Si haguessin arribat abans, no (menjar tan malament) Si thaguessis aixecat abans, no (perdre lautobs) Si no fumessis tant, (trobar-se millor) Si no fossis tan desconfiat, (tenir ms amics) Si haguessis estalviat ms, (comprar una casa)
NORMES DS Els verbs ser i estar
BAT
Els verbs ser i estar presenten, en alguns casos, vacillacions quant a ls dun o altre verb. Els usos principals sn els segens: SER Existncia dun subjecte. La vida s aix. Les coses sn com sn. Esdeveniment dun fet. La cita ser a les deu. El recital s dem. Localitzaci o situaci en lespai. En Pep s a casa. Els llibres sn al tercer prestatge. Estat com a caracterstica definidora: LAnna s nerviosa. La Joana s tranquilla. Oracions passives. El concert ha estat susps. El seient s reservat.
! Ls del verb ser per indicar localitzaci o situaci en lespai s laspecte que ocasiona ms conflicte a causa de la interferncia amb el castell, que utilitza el verb estar.
ESTAR Localitzaci en lespai (estada temporal). En Joan sest uns dies a Mallorca. Tota la setmana en Marc estar en un congrs. Estat com a caracterstica transitria. En Joan est nervis, dem ja estar ms tranquil. Est dret, no para mai. Com a verb auxiliar seguit de gerundi, trobarse en el curs de fer una cosa. La Carme est llegint. Els infants estan jugant.
CATAL On s en Pere? No el trobo enlloc! Els catlegs sn a lagncia. No s on sn les claus.
CASTELL Dnde est Pedro? No lo encuentro Los catlogos estn en la agencia. No s dnde estn las llaves.
1 Completa aquestes endevinalles amb els verbs ser o estar:

A
Sempre i
al mateix lloc humida. buida mitja, plena i mitja mitja mitja.
(jo) en un balc, en una escala, i en un terrat. de pedra, de fusta, i de ferro. La llum i (jo) un francs i ma ptria la meva mare fill de la foscor; mon pare tot el mn.
Quan quan somple i quan
2 Completa les oracions segents amb la forma adequada dels verbs ser o estar:
A B C D E F G H I
On En Joan Aquest germ teu En Quim No s mai on Aquesta filera El recital
en Quim? Fa hores que el busco! tres dies a Eivissa. un petit desastre! estudiant a la biblioteca. la caixa deines. reservada per a les autoritats. a punt de comenar. una persona molt seriosa. salada.
La meva professora de llengua Laigua del mar
NORMES DS Alternatives a lo
BAT
El catal presenta un sistema darticle compost per dos elements: el (mascul) el (mascul) CATAL EL (mascul) el pa, lhome, larbre LA (femen) la poma, laigua, la feina la (femen) la (femen) lo (neutre) CASTELL EL (mascul) el vino, el chico, el silln LA (femen) la manzana, la vida LO (neutre) lo bueno, lo que hice A conseqncia del contacte entre llenges, el lo castell ha penetrat en el sistema de larticle catal. A fi de corregir aquesta interferncia, cal veure els usos de larticle lo castell i els recursos de qu disposa el catal per evitar-lo. Primer s: Funci abstractiva El lo castell posa de manifest un mats dindefinici. Representa un valor neutre: lo que pas / lo del aceite / lo que te dije Recursos a) Larticle el. b) Els demostratius aix i all c) Les expressions la cosa, el fet, el cas, lassumpte d) Un substantiu equivalent. e) Reestructuraci de loraci. Exemples No s lo que pas No s el que va passar. Lo que firmaste no tiene validez. All que vas signar no t validesa. Lo del presidente fue un escndalo. Lassumpte del president fou un escndol. No distingue entre lo bueno y lo malo. No distingeix entre la bondat i la maldat. Lo que ms me molesta es su risa. Em molesta, sobretot, la rialla que t. El castell, en canvi, disposa de tres articles:
1 Tradueix al catal aquestes oracions:

A
Lo de tu to es un gran problema.
No s lo que le pasa por la cabeza.
Tenemos que arreglar lo de las multas de tu primo.
No me vuelvas a hablar de lo de ayer.
Lo que ms dao me hizo fue su actitud de provocacin hacia los dems.
Lo del trabajo tendr consecuencias para todos.
Nadie sabe nada de lo nuestro.
No sabes lo que te conviene.
BAT
Segon s. Funci intensiva El lo castell pot tamb destacar lelement al qual acompanya i intensificar la qualitat que presenta: Lo bien que lo pas! lo pas muy bien. Els recursos de qu disposa el catal per evitar aquest s sn els segents: RECURSOS a) ms / menys b) tan com c) com de / que que d) que n ... de e) quant EXEMPLES Ven lo ms pronto posible. Vine al ms aviat possible. Anda lo ms de prisa que puedas. Camina tan aviat com puguis. Lo bonito que era! Com era, de bonic! Que bonic que era! Lo chulo que era! Que nera, de fatxenda! Quin sabe lo lejos que est! Qui sap quant lluny s!
Tercer s. Formant part de modismes El lo castell tamb es troba en un gran nombre de modismes. Els principals sn: CASTELL a lo grande a lo lejos a lo largo y a lo ancho a lo loco a lo mejor lo dems lo ms mnimo por lo dems por lo visto CATAL en gran a la llunyania de cap a cap a la babal potser la resta gens ni mica aix de banda pel que sembla CASTELL en lo referente a en lo sucesivo por lo menos a lo sumo de lo lindo por lo sano por lo civil lo mejor de lo mejor por lo general CATAL pel que fa a dara endavant si ms no pel cap alt dall ms b en sec civilment el bo i el millor en general
1 Corregeix les formes de larticle lo que apareixen en aquestes frases:

A
No timagines lo car que era aquell pas. Escriu-me lo ms aviat que puguis. No saps lo b que ens ho passarem junts. Lo difcil que s trobar un bon xicot! No pots fer-te una idea de lo rpid que corria. He comprovat lo estrany que s aquest cos teu. Lo divertit que va ser!
BAT
No recorda lo malament que ho vam passar. Vine lo ms dhora que puguis. No saps lo tendre que s quan vol. Fes-ho tot lo b que spigues.
2 Tradueix aquestes oracions:

A
Ha viajado a lo largo y ancho del pas.
En lo sucesivo tendrs que espavilarte solo.
A lo sumo tendr un par de trajes nuevos.
Por lo visto tiene las ideas muy claras.
No me importa lo ms mnimo.
Por lo general es un buen alumno.
A lo mejor tienes suerte y sale contigo.
La carretera se divisaba a lo lejos.
Siempre pide lo mejor de lo mejor.
Siempre haces las cosas a lo loco.
Nos lo pasamos de lo lindo.
Tienes que cortar por lo sano.
Se casaron por lo civil.
Por lo menos dselo en mano.
Todo lo hace en grande.
BAT
3 Subratlla els determinants daquesta carta al director. Indica a quina classe pertanyen:
Jard desolat Faune mutilat / brollador eixut / jard desolat / de ma joventut. Aix comena una de les ms boniques poesies del mallorqu Joan Alcover. Jard desolat s, en aquest estiu tan sec, laspecte dels nostres arbres. Ens diuen, des del servei competent, que no patim. Jo, ja fa uns quants dies que pateixo. En els meus dies de joventut, els nostres arbres, els vells plataners dels nostres carrers, no perdien la fulla fins a la tardor. I en aquells anys tamb patem una pertinaz sequa, com sens deia amb el llenguatge de lpoca. Recordo com cada dia, pel meu carrer, un dels ms llargs de lEixample, un home carregat amb una mnega omplia daigua els sots dels arbres. Laigua lagafava dun trepill que hi havia a la vorera. Daix sen deia regar, i no hi feia poca barrila, la mainada!
Avui, dissabte 14 dagost de 1999
4 Escriu la forma darticle que convingui en cada cas:

A B C D E
iniciaci alarma incredulitat efa nica
F G H I J
infidelitat hostilitat indecncia universalitat indiferncia
K L M N 0
essa ndia espera hostatge inquietud
5 Escriu la forma de preposici + article que calgui:

A B C D E
Vinc Vaig Corro Passejo Torno
hort. hospital. boscos. obaga. mercat.
F G H I J
Camino Ho dono La crido Sc Vinc
ombra. petits. altaveu. escola. estaci.
K L M N 0
El ven Dorm Li dna Ho fa Ho escalfa
quiosc. ombra. conserge. engrs. avi.
6 Corregeix els lo amb estructures diferenciades:

A
Sestima ms fer lo ms difcil. Lo bona que va quedar aquella paella! Mai no li explicarem lo que va passar entre nosaltres. Lo simptic que era! No mimporta lo ms mnim. No saps lo lluny que vam arribar! Lo que pensava ho segueixo mantenint.
NORMES DS Formes no personals del verb
BAT
El gerundi s una forma verbal que acaba sempre amb les consonants nt. Cal vigilar descriure la grafia t perqu, generalment, no es pronuncia.
Segons la conjugaci a la qual pertany el verb la vocal anterior s diferent: primera conjugaci ant: cantant, saltant, tornant. segona conjugaci ent: perdent, estenent, rient. tercera conjugaci int: tenint, dormint, venint.
catal -nt
cantant corrent dormint
castell -ndo
cantando corriendo durmiendo
1 Escriu el gerundi de cada verb. Desprs, inventa una frase a partir de cada gerundi.
Tornar
A
Recollir
B
Perdre
C
Seduir
D
Maleir
E
Explicar
F
Pensar
G
Venir
H
Cosir
I
Tmer
J
Conduir
K
NORMES DS Formes no personals del verb
BAT
Els principals verbs que presenten participis i gerundis irregulars sn: INFINITIU absoldre admetre atendre aparixer aprendre beure caldre caure cobrir complir comparixer conixer crrer coure creure descloure dir dur empnyer PARTICIPI absolt adms ats aparegut aprs begut calgut caigut cobert complert comparegut conegut corregut cogut/cuit cregut descls dit dut emps GERUNDI absolent admetent atenent apareixent aprenent bevent calent caient cobrint complint compareixent coneixent corrent coent creient descloent dient duent empenyent INFINITIU entendre establir fondre imprimir moldre obrir ofendre pertnyer plaure poder pretendre resoldre riure romandre sofrir suspendre treure vncer venir PARTICIPI GERUNDI ents establert fos imprs mlt obert ofs pertangut plagut pogut prets resolt rigut roms sofert susps tret venut vingut entenent establint fonent imprimint molent obrint ofenent pertanyent plaent podent pretenent resolent rient romanent sofrint suspenent traient vencent venint
1 Completa les oracions segents amb la forma de participi del verb indicat:
A B C D E F G H I J K L
suspendre Haur vncer pretendre conixer aprendre descobrir imprimir dur complir atendre romandre descloure
lexamen dangls. la mandra. enamorar-me. un bon nano. la lli. lenigma. la revista. els canelons. la seva promesa. els ferits. palplantats. els llavis.
Hem Havia Hem Hem Ha Hauran Havien Ha Havia Han Ha
2 Completa les oracions amb les formes de gerundi dels verbs indicats:
A B C D E F
dir resoldre atendre sofrir empnyer aprendre
Anem Estic Aneu Estem Anem Ests
el que pensem. els mots encreuats. els malalts. una cosa de no dir. larmari. logaritmes.
NORMES DS quan/quant
BAT
QUANT - Fa referncia a la quantitat. - T flexi de gnere i de nombre: quant, quanta, quants, quantes. Quant val? Quanta gent vindr? Ja s quants nois serem. Quantes noies han arribat?
QUAN - Fa referncia al temps. - s invariable. - Ho podem substituir per en quin moment. Quan arribar? No mha dit quan sortirem.
catal quan quant
castell cuando / cundo cuanto / cunto
1 Omple cada buit amb la paraula adequada:

quan
A B C D E F G H I
quant
quanta
J K L M N O P Q R
quants
quantes
nois vindran a la festa? arribi el bon temps, sortirem. temps fa que no vns al parc? llibretes has de comprar? Torna Compta Digues-me amb No s tornar. et sembli. gent que hi ha! fan tres i tres. nois has sortit.
callis, tho explicar tot. et posis nervis, crida ben fort! quilmetres has de fer? costa tot plegat? prendrs una decisi? No s Avisam amics vindran. euros dius que val aix? arribis. dies falten perqu acabi lany?
2 Completa cada refrany amb quan, quant o quants i explica qu vol dir:
El rector no es recorda de
A
era escol.
Pepa la rampelluda, que tot

B
veu se li antulla.
en va deixar el rei Herodes!

C
3 Llegeix aquest dileg i omple cada buit amb la paraula adequada:

quan quant quanta quants quantes
Ei, Pol, no s
vegades the trucat aquest mat, s, s, uns
cops, sortia
doncs cap a quarts de nou, no ho s volia avisar-te que aquest mat
de casa mhe trobat en Quim i mha donat dues entrades per al concert dels Ja tho dir. Que valen? Doncs, ni un duro, que me les ha regalades!
NORMES DS tan/tant
BAT
TANT - Sescriu en els altres casos. No mengis tant. Tant que lestimava!
TAN - Sescriu davant dadjectiu o adverbi. s tan bonic! Corre tan rpid!
catal tan tant
castell tan tanto
1 Completa les oracions segents amb les formes tan o tant.

A B C D E F G H I J K L M
No corris Vine Si triga Era s Vindr Penso No remenis Magrada No thi acostis No siguis s
! aviat com puguis. , marxar. vell que no podia caminar. silencis com un gat. si vols com si no vols. en tu el cul. el teu vestit! , que et cremars. fresc! bo que mel menjar tot. .
N O P Q R S T U V W X Y Z
Magrada que faci que lesperava! No embrutis Magrada que siguis En Quim no s No tel miris Com podeu menjar Est !
fred.
la cuina. efica. esquerp com en Pol.
trista que no s com consolar-la. ! brut?
No embrutis Sempre vas s valent
Per qu tel mires Estic
No vulguis crrer
amonat que no s si men sortir.
2 Encercla i corregeix la forma equivocada de cada filera de frases:

1 2 3 4 5
a) Fa tan fred! a) No tenfadis tant! a) s tant ruc! a) Em crida tant! a) Mestima tant!
b) No corris tant! b) Fa tan el ximple! b) No et pentinis tant! b) No mabracis tan fort! b) No riguis tan!
c) Treballa tan b! c) Arriba sempre tan tard! c) No mengis tant! c) El recordo tan! c) Pinta tan b!
3 Inventa una continuaci per a cada oraci:

A Si menges tan
Si menges tant
B Camina tan
Camina tant
C Mhan dit que parlen tan
Mhan dit que parlen tant
NORMES DS Pronoms relatius
BAT
FORMES Els pronoms relatius sn: que, qu, qui, on, el qual, la qual, els quals i les quals FUNCIONS Els pronoms relatius acompleixen dues funcions: a) Pronominalitzen un element que ha aparegut anteriorment anomenat antecedent. b) Enllacen dues oracions. The presentat un amic. Lamic s argent. The presentat un amic que s argent. TIPUS DE CLUSULA QUE INTRODUEIXEN Els pronoms relatius introdueixen dos tipus de clusules: a) Adjectives: clusules que ocupen el lloc dun adjectiu, fan la funci de C. N i lantecedent del pronom s proper. La situaci que et plantejo s difcil. b) Substantives: clusules que ocupen el lloc del substantiu, fan funcions prpies del substantiu i no tenen antecedent o s de tipus genric (la gent, les coses). Els que surtin a la nit no saixecaran. / Parlam del que vulguis. FUNCI DEL PRONOM El pronom relatiu, com a pronom que s, realitza una funci sintctica dins la clusula subordinada. La simpatia que tens s postissa. El noi de qui the parlat s el meu fillol. CD CP
1 Subratlla lelement repetit de cada parell doracions, substitueix-lo per un pronom
relatiu i colloca la segona oraci dins la primera:

A
Hem fet un pacte. El pacte no es pot trencar. Tinc un assumpte entre mans. No et puc encara parlar de lassumpte. La ciutat s bonica. Jo visc a la ciutat. La noia s argentina. Jo em vaig associar amb la noia. El dia va ser inoblidable. Ens vam conixer aquell dia.
2 Identifica les clusules relatives. Digues si sn substantives o adjectives i assenyala la
funci de loraci i la funci del pronom.

A B C D E F G
El que fas pertany al mn de la fantasia. O La carta que has rebut s estrangera. O En Pep no s el que sembla. O Lliurarem un premi a qui el mereixi. O P P P
Qui surti amb el tren de les cinc arribar massa dhora. O He tingut un somni que mha impressionat molt. O No entenc el que dieu. O P P
BAT
Lantecedent del pronom que pot ser: a) Personal ANTECEDENT El voluntari que et vaig presentar treballa a Ghana. b) No personal La joia que li vaig regalar em va costar un ull de la cara. El pronom que apareix en les construccions segents: CONSTRUCCIONS a) Que: La idea que tinc s genial. b) Article + que: El que fas mavorreix. c) Prep. + art. + que: No tadones del que fas. El pronom relatiu que es pot substituir per el qual, la qual, els quals i les quals en les clusules adjectives explicatives. EQUIVALNCIES El conductor, que havia begut massa, no sadon del cop. el qual a) s incorrecte substituir el pronom que per el qual, la qual en les clusules adjectives especificatives. *El conductor el qual havia begut massa b) La construcci prep. + art. + que s incorrecta quan es pot substituir per prep + art. + qual. *Els alumnes amb els que treballo sn vitals. CONSTRUCCIONS INCORRECTES amb els quals En canvi, s correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es, aix/ all que. No pensis tant en el que et preocupa. all que No treballis amb els que et critiquen. aquells que
1 Subratlla el pronom relatiu de cada oraci, buscan lantecedent i digues si s personal
o no personal:
A B C D E F G H I
Els plnols que ha fet larquitecte no sajusten a les nostres necessitats. Va trobar una mossa que el va dur pel bon cam. Va tornar a veure una pellcula que havia vist a la infantesa. La gent que va apressada sol viure en tensi. Va regirar uns calaixos que lompliren de records. Va reclamar la custdia del fill que tingu amb la Neus. No s conscient de la quantitat de problemes que tenim. Laprenent que vas acomiadar treballa a la botiga de la competncia. Va fer uns pastissets que ning no podr imitar.
2 Digues la funci del pronom de les clusules relatives de lexercici anterior:

A B C D E F G H I
BAT
3 Omple cada buit amb la construcci adient:
que
A B C D E F G H
(prep.) + art. + que fas no es correspon
prep. + art. + qual dius.
La festa No crec gens La crnica No es recorda Ha entrevistat un actor No sadona Fa sempre
vas organitzar va ser un xit. dius. has fet s molt polmica. li vam prometre. fa el pi mentre contesta les preguntes. pot arribar a fer. creu que s legtim.
4 Digues a quin tipus doraci pertanyen les clusules de lexercici anterior: substantives
o adjectives.
A B C D E F G H
5 Substitueix el pronom relatiu que per el qual all on sigui possible:

A B C D E
Les persones que passen lestiu a la platja han de vigilar les cremades del sol. Aquella tarda, que va ploure tant, la recordo amb alegria. La butaca, que est espatllada, sempre em toca a mi. No ha fet els deures que li vaig recomanar. El pis que mha tocat dherncia s grandssim.
6 Corregeix les construccions incorrectes que trobis en aquestes oracions:

A
Leina amb la que treballo s perillosa. No pensis en el que than dit. La conferncia en la que vas participar tingu ress a la premsa. El llibre en el que tant has treballat no podr ser publicat enguany. Es burla del que fa tothom. No sap del que parla. La pressi a la que ens han sotms s fora mida.
BAT
QUI b) Personal El noi amb qui surts s un fatxenda a) Qui Qui no vulgui venir b) article + qui Els qui vinguin sho passaran b. c) Preposici + qui Lagent amb qui collabores s corrupte. ON a) No personal(lloc) El cam per on passo s ple de roselles. a) On El poble on passo lestiu s molt avorrit. b) preposici + on Lindret don vinc s molt acollidor.
QU ANTECEDENT a) No personal La bibliografia amb qu treballes s slida. CONSTRUCCIONS a) preposici + que La ploma amb qu escrius s carssima.
EQUIVALNCIES
Les construccions prep + qu i prep. + qui es poden substituir per les construccions prep. + art. + qual. Les eines amb qu treballo sn deficients. amb les quals
a) Preposici + qu Lempresa on treballo en qu b) Prep. + art. + qual Lempresa en la qual treballo
CONSTRUCCIONS INCORRECTES a) prep. + art. + qui s incorrecta quan es pot substituir per prep. + art. + qual. *La noia de la qui et parlo es diu Blanca. de la qual b) prep. + art. + qui s correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es que: No et refis dels qui parlen molt. daquells qui c) Cal fer atenci a ls colloquial que representa amb el relatiu que construccions que necessiten prep + qu/ qui. La situaci *que et parlo s compromesa. La situaci de qu et parlo s compromesa. A fi de no equivocar-se, cal situar de forma ordenada els elements de la clusula. Aix veiem si el verb demana preposici i quina preposici demana: Jo et parlo de la situaci.
1 Omple cada buit amb la construcci adient:
qui
A B C D E F G H I J
art. + qui
prep. + qui
prep. + qu
on
prep. + on
fan la festa sn els meus amics. No s la ra La ciutat La persona La drecera No saps les mentides Les coses El poble Donarem el premi et queixes. visc s olmpica. lluitem s molt influent. passo cada dia s plena de maduixeres. em refereixo. li parles no sn prou entenedores. vaig nixer t mar i muntanya. faci prou mrits per obtenir-lo. tingui les idees clares que parli.
BAT
2 Digues a quin tipus doraci corresponen les clusules de lactivitat anterior.

A B C D E F G H I
3 Subratlla totes les possibles construccions de pronom relatiu:

A B C D E F G H I J
El tren (en el que / que / en qu / en el qual) hem viatjat fa massa soroll. Els teus nebots (qui / de qui / dels quals) tant parles, sn aqu. Els bastons (amb qu / amb els que / amb els quals) camines taguanten prou b. Els amics (dels que / dels qui / de qui / dels quals) et refiaves than trat. La situaci (en la que / en qu / en la qual / que) et trobes s fruit de latzar. El descontrol (en qui / en qu / en el que / en el qual) has viscut no t nom. El parany (en qu / en el qual / en el que) hem caigut s obra dels teus. El llac (on / en el que / en qu/ en el qual) ens hem banyat s molt gran. Linfant (amb el que / que / amb qui / amb el qual) jugaves sha fet gran. No conec els secrets (als que / als quals / a qu) et refereixes.
4 Substitueix les construccions amb pronom relatiu per daltres dequivalents:

A
La font on hem begut t un doll daigua de colors virolats. El xiquet amb qui jugaves ha caigut i sha fet mal. El forn on compro el pa cada dia fa unes pastes sensacionals. Lagent a qui et vaig presentar treballa en moltes agncies. Lhabitaci on he passat els millors moments s la dels meus germans.
5 Substitueix el relatiu que per altres construccions en cas que no sigui correcte. A fi de
no equivocar-te, compon ordenadament els elements de la clusula:

A
Lalumne que vam lliurar el premi va fer un plagi. El pressupost que em baso sestableix a partir de les despeses de lany passat. La gent que et burles s ms competent que no pas tu. El professor que vas adrear-te ha fet una tesi excellent sobre aquest tema.
BAT
ANTECEDENT Aquests pronoms relatius poden tenir lantecedent personal o no personal. Susen preferentment: a) En construccions que altrament serien ambiges: El pare de la Marta, el qual sha presentat a oposicions, s un bon comptable. b) Quan lantecedent s lluny. CONSTRUCCIONS a) Substituint les construccions prep + qui / qu El ve amb qui parlaves s de la broma. amb el qual La causa per qu lluites s una utopia. per la qual b) Substituint el pronom que en les clusules adjectives explicatives. Aquelles persones, que tenen fills, viuen atrafegades. les quals c) En la construcci de relatiu possessiu, s a dir, quan el pronom relatiu acompleix la funci de complement del nom La Marta els germans de la qual sn uns dropos ha fet un bon curs. Construcci: Nom + preposici + el qual, la qual CONSTRUCCIONS INCORRECTES Quan el pronom relatiu fa de CN s incorrecta qualsevol altra construcci que no sigui: Nom + prep. + el qual *La Marta que els germans sn uns dropos els germans de la qual
1 Insereix la segona oraci dins la primera tot pronominalitzant lelement repetit. Indica
la funci del pronom relatiu.

A
He begut en una font. Laigua de la font era fresqussima. Vam conixer un soldat. La cara del soldat tenia moltes marques. He fet un pacte. Els termes del pacte sn de compliment estricte. Hem acabat un treball. Les illustracions del treball sn una primcia. He comprat ous. La qualitat dels ous est garantida. Mhan regalat unes flors. Lolor de les flors sescampa per tota la casa.
2 Corregeix les construccions incorrectes:

A
Vam beure en una font que laigua estava contaminada. Hem trobat una pedra que les arestes sn finssimes.
MS ACTIVITATS Vocalisme: els sons tons
BAT
1 Omple cada buit amb a o e i justifica ortogrficament la resposta.
espelm torr nim rour poet
2 Classifica els mots segents en la taula segons el nombre de sons de vocal neutra que
contenen. Desprs, llegeix les paraules en veu alta pronunciant-les adequadament. margalida bregar magnanimitat caadora cansament replantejar zona plataforma caseta pelegrinatge ase esgargamellar-se regenerador parlamentria transcendental resta predeterminista maridatge espellissament recaptador perceptible malabarista pastisseria elasticitat rebequeria magatzematge irreflexiva esgarrapada remenadissa 1 so [ ] 2 sons [ ] 3 sons [ ] 4 sons [ ] 5 sons [ ]
3 Transcriu els sons voclics tnics de les paraules destacades daquesta frase. Desprs,
llegeix-la en veu alta. Un rus que tenia un ris ros, sestava al ras sense fer res.
BAT
4 Llegeix aquest poema i contesta les preguntes.
LElionor LElionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: s, senyor i bones tardes. La gent se lestimava, lElionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia crrer lescombra. Els anys, per, a dins la fbrica es dilueixen en lopaca grisor de les finestres, i al cap de poc lElionor no hauria pas sabut dir don li venien
MIQUEL MART I POL
les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensaci de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. LElionor, dacord amb la molt svia predicci de les dones, va crixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia s senyor i bones tardes
FONTICA Fes les activitats segents a partir de les paraules del poema: Transcriu tots els sons de vocal neutra del poema. Transcriu tots els sons de u tona.
A B
BAT
Busca exemples dels sons segents. [ ] [] [ e] [ ] [ o]
Pensa un altre mot que rimi amb cada paraula de la llista que has elaborat en lactivitat anterior: trenes penes [ ][ ] [ ][ ]
ORTOGRAFIA
1 A
Fes les activitats segents: Completa la taula amb paraules del poema que continguin el so [ ]. Noms i adjectius Singular Mascul Femen Plural Formes verbal Terminaci ltima lletra Penltima lletra Arrel
Justifica ortogrficament les grafies en negreta daquestes paraules:
posar-se
curaven
plorar
MS ACTIVITATS Consonantisme
BAT
1 Transcriu els sons consonntics daquest embarbussament i pronuncial
adequadament. Una gallina xica, tica, mica camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics; si la gallina no hagus estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els sis fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
2 Explica, a partir daquests exemples, la fontica i lortografia dels sons oclusius a fi de
mot. cub / cap rab / esquerp fred / pet clid / sort mag / groc llarg / metllic
3 Omple els buits amb les grafies que corresponguin. Justifica, al costat, la norma
ortogrfica.
A B C D E F G H I J
uaresma pi es
esno ineu illicitu delin tren paque fille rpi ent ar
BAT
4 Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:
Tres teories de lextinci Actualment hi ha tres teories sobre les causes de lextinci del mamut, que es calcula que va tenir lloc fa uns 8.000 anys: 1. La sobreexplotaci. Es basa en la hiptesi que lsser hum va caar el mamut fins a extingir-ne lespcie. Dna suport a aquesta teoria el fet que shan trobat nombrosos ossos de mamut a les cavernes habitades per tribus primitives. Per, alhora, no shan trobat prou armes per garantir que tenien capacitat de caar. 2. El canvi climtic. Una segona teoria afirma que lextinci es va produir per un canvi de clima que va introduir modificacions irreversibles en lhbitat del mamut, tant en la seva cadena alimentria com en la seva capacitat per sobreviure. 3. La malaltia. Una teoria afirma que els humans podrien haver introdut alguna malaltia que va delmar els mamuts. No obstant aix, els experts creuen ms probable que la desaparici es degui a la combinaci de ms duna daquestes causes.
El Peridico (31-X-99)
A
Escriu tres paraules del text que continguin el so de e oberta ([ ]) i tres que continguin el so de o oberta ([ ]).
[e oberta] [o oberta]
B
Transcriu els sons de [ ] que trobis en aquesta frase: Actualment hi ha tres teories sobre les causes de lextinci del mamut.
Pensa i escriu tres paraules que rimin amb prou:
PROU
D
Justifica ortogrficament les grafies en negreta daquestes paraules:
cavernes teoria tenien calcula

E
Explica per qu larticle la no sapostrofa en el sintagma la hiptesi. Pensa i escriu cinc exemples ms en qu larticle la no sapostrofa per la mateixa ra.
Justificaci: Altres exemples:
Assenyala les sllabes tniques i tones del segon pargraf del text.
BAT
5 Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules que contenen els sons [ s ] i [ z ]:
R E C A N A S P E D O T E I I I I I O Z I E I S S A R O
Z I S S
I I I
P E M I Z I C
A S
A S
S D A N S A C O M S O S C I N D T O E A P I O L
Z O
P A S N A D O R P O G U A N O Z A M A P I
O N A A Y N
Ara, escriu les paraules que has trobat i justifica ortogrficament les grafies que representen els sons de essa sorda i essa sonora: Paraula Justificaci ortogrfica
6 Pronuncia b les tirallongues segents. Desprs, escriu-les en lletres:

A
[ ls kz zm ln l be k ls s ks ] [ lz ztrz ls sstrs sustn zstrs ] [ l kz si ks m mo lt trs so t l slz l bs ] [ ls s rz lz rz z me [ lz is so sis ] n n ls s rz o fn lz rs ]
BAT
7 Llegeix el text segent i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:
Per la majoria dexperts en el llenguatge, lespcie humana s lnica que pot disposar dun instrument de comunicaci tan sofisticat. Per aquests experts, els humans som els nics ssers capaos de fer servir el llenguatge com un codi simblic i creatiu. No obstant aix, estudis recents semblen posar en dubte aquestes creences. Les investigacions shan dut a terme amb el primat ms intelligent i ms semblant a lhome, conegut per ximpanz pigmeu, encara que els experts prefereixen anomenar-lo bonobo, ja que en realitat no s un ximpanz ni tampoc s petit. Duna banda, els estudis han revelat que aquests bonobos sn capaos dutilitzar, en un entorn de laboratori, un sistema de smbols segons el seu criteri i sense recompensa. De laltra, sha descobert que en el seu medi natural aquests ximpanzs utilitzen certs signes de la mateixa manera que els ssers humans fem servir els senyals de circulaci, per indicar a qualsevol individu itineraris o lexistncia dun perill.
El Peridico, 29 de mar de 1998
Encercla les sllabes tniques que apareixen en aquesta frase: Per la majoria dexperts en el llenguatge, lespcie humana s lnica que pot disposar duns instruments de comunicaci tan sofisticat.
Transcriu els sons voclics dels mots segents: experts prefereixen mateixa perill dubte humans laboratori criteri ximpanz home primat estudis
Escriu dos mots que rimin amb cadascun dels segents:
intelligent pigmeu experts instrument

D
Posa cinc exemples extrets del text seguint les indicacions: la grafia o sona [ ] la grafia o sona [ o ] la grafia o sona [ u ]
BAT
Explica qu s un dgraf i posan cinc exemples del text.
Dgraf: Exemples:
Busca en el text dos exemples de diftong creixent i dos altres de diftong decreixent:
Diftong creixent: Diftong decreixent:

G
Transcriu fonticament els sons consonntics que apareixen destacats en negreta al text:
majoria
Explica lortografia de les grafies subratllades del text.
espcie
Digues per qu la forma tan en el context tan sofisticada no porta t final.
Explica la diferncia de significat entre aquestes dues paraules:
revelar: rebellar:
K
Busca al text:
Tres paraules agudes sense accent: Tres paraules planes sense accent: Tres paraules esdrixoles: Dues paraules amb accent diacrtic:
BAT
8 Busca en aquesta sopa de sons dotze mots distributs de la manera segent: nhi ha
tres amb cadascun dels sons segents [], [ ], [t] i [t ]. Escriu-los a la graella de ms avall i justifica ortogrficament la resposta: u u k t i
t s t d p p n s i o z m o p m i
z i n i j t t d
u s k o m e t z i n s
p b r t p d w t s s p i r t i
i p k t l
i w
p r u
w e i k t i u
p t k p m d o k
o r u p
Forma fontica
Forma grfica
Justificaci ortogrfica
9 Prepara aquest dictat seguint les regles del joc den Quim. En primer lloc, llegeix el text
fixant-te b en les paraules subratllades. En tres minuts has de memoritzar el lloc que ocupen les paraules i les grafies que contenen. Desprs, tapa el text i completa el que apareix a continuaci. Ja tho deia que al jard den Jordi trobarem el metge i el jutge amb mal de fetge recollint feixes. Per els vam trobar al garatge den Jaume preparant el boix de Nadal. Hi havia molta disbauxa perqu al jutge li va caure sutge a sobre i, com que s un xerraire, es va estar queixant tota la tarda com un ximplet. tho deia que al de recollint de Nadal. Hi havia molta i, com que s un , es va estar den trobarem el den li va caure . perqu al i el amb mal preparant el a sobre
. Per els vam trobar al
tota la tarda com un
BAT
10 Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes que apareixen a continuaci:
El faroner del Cap de Creus encn el foc amb llum de lluna. Duu barba llarga fins als peus i mai no menja ni una engruna. Fa tres mil anys que vetlla el far i ja ha viscut set-cents naufragis. T la mirada al fons del mar i sempre canta mals presagis. El faroner del cap de Creus ja sols espera una donzella: Vindr vermella fins als peus, en una barca amb bona estrella.
A
Can del faroner Potser ja no es fondr als esculls ni es desfar contra la terra. Portar lalba al fons dels ulls i avanar cap a la terra. El faroner del Cap de Creus encn el foc amb llum de lluna. Duu barba llarga fins als peus i mai no menja ni una engruna.
MIQUEL DESCLOT Larbre de la mona. Ed. Barcanova
Transcriu fonticament els sons voclics tnics dels quatre primers versos del poema: El faroner del Cap de Creus encn el foc amb llum de lluna. Duu barba llarga fins als peus i mai no menja ni una engruna.
Digues amb quin mot rimen al poema les paraules segents. Transcriu els sons voclics de la rima:
A
creus [ w]
lluna
far
naufragis
donzella
escull
Indica les elisions i sinalefes que apareixen en aquest poema.
Escriu dos exemples del text que continguin diftong decreixent:
Digues quin tipus daccent cont la forma t del text i explica per qu saccentua.
BAT
Destria els mots del text que contenen els sons segents: oclusiu dental sord lateral palatal sonor vocal vibrant mlt. alveolar sonor nasal alveolar sonor oclusiu bilabial sord vibrant alveolar sonor
vocal
vocal
vocal
vocal
fricatiu alveolar sord
vocal
vocal
Escriu dos exemples del text en qu la grafia g representi el so [ ms en els quals representi el so [ g ]:
] i dos
Escriu dos exemples del text en qu la grafia c representi el so[ s ] i dos ms en qu representi el so [ k ]: [s] [k]
Justifica ortogrficament les grafies en negreta de les paraules segents:
donzella menja can llarga presagis
Aprn el poema de memria i recital fent atenci a lentonaci i a la pronncia adequada dels sons.
BAT
11 Completa cada paraula amb l o ll:

A La inte B La co C Lidi D La
igncia dels a i amb la Cami era per co
acantins s i ega al co egtim. a s i
imitada. egi fou co a s nu icismes. a. ossal
ecta que va fer el co
egaci que es troba a la carpeta li eccionar ga
E T una fa
12 Escriu n, nn, m, mm, mp per completar cada paraula:

A LA B Ha ca C La Susa D Lassu
a qued co viat la te de la
oguda a causa de la su fiteatre i ha quedat exe ferncia i tar els co fitri que va te s pere
tuositat de la impre t de pagar impostos. ensa. vidats amb a s.
ta.
a ha dibuixat una circu
fetamines va ser
un escndol.
E Lempre
ta de Jerusale
e en el te
13 Completa cada mot amb la grafia adequada:

A / ar: Desprs de preg B / er: La Rosa tingu
a Al un af
prepar amb el port sense al i va part a lavi per
un bon sop i no va pod
. . . prendre ni un caf . mentre li ha fet sortir
i sorganitz un bon merd cap a Tahit tocava el tamb
C / er: Va arribar al pis cinqu D / ir: En Mart
recoll .
el pat un seny i all
E / or: Amb molta trist
xarrupava el porr el pl del c
F / or: Sempre diu aix
la veritat s que la fl .
G / ur: En dej
. s tab
pensar en el fut
14 Posa la hac on calgui:

A Avui s un dia benaurat perqu hem aniilat lenemic a Montjuc.
B A Montcada i Reixac totom ha exalat aire contaminat.
C Air vaig trobar lam que buscaves a livernacle.
D A Montblanc han issat una bandera exuberant.
E Alesores arrib el boemi menjant cacauets.
BAT
15 Indica els emmudiments i les sensibilitzacions que hi hagi en aquests refranys:

A Sant Arnau tanca el vent amb clau. B Entre marit i muller, embolicar-shi s mal fet. C Daiguardent i malvasia, cal fer-ne barreja, Maria. D Amb les dones i amb el mar sha de saber navegar. E Del vint-i-u al vint-i-nou, empaita el cabirol.
16 Digues si les afirmacions segents sn vertaderes o falses:

A Totes les paraules que comencen per col- geminen la ela com
per exemple collecci, collaboraci

B Els mots aquarella i franella presenten rima consonant. C Davant de b, p i m escrivim m tret dels mots enmig,
V V V V V V V
F F F F F F F
tanmateix i benparlat.
D Les paraules que comencen amb anfi- i circun- sescriuen amb n. E Tots els derivats de compte sescriuen amb mp. F Geminar consisteix a doblar la consonant. G Els sons oclusius a fi de mot sensordeixen tret
dels mots club i fred.

H Els sons fricatius i africats a fi de mot se sonoritzen quan
els segueix una vocal.

I Un emmudiment consisteix a no escriure un so que pronunciem. J Una sensibilitzaci consisteix a pronunciar un so que
V V V
F F F
generalment no sona.
17 Prepara aquest dictat. En primer lloc, subratlla les consonants geminades. Desprs
llegeix-lo diverses vegades atentament i demana a alg que tel dicti: La immensa majoria dil.legals passen la frontera de manera fraudulenta. Connecten amb xarxes internacionals que col.loquen els immigrants innocents en llocs il.lcits. Tenen lal.licient de fer una vida digna i tranquil.la per aquesta fal.lera s la major part de vegades una simple il.lusi.
BAT
18 Llegeix atentament aquest poema i contesta les preguntes de ms avall:
Vaca sussa Quan jo membranco en una causa justa com En Tell sc adusta i arrogant: prou, sha acabat! Aneu al botavant vs i galleda i tamboret de fusta! La meva sang no peix la noia flaca ni samistana amb el caf pudent. Vs no sou qui per grapejar una vaca, ni un ngel que baixs expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut una nima desclau. A mi no em muny ni que sacosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, lhe bramulat per comes i fondals, i no espereu que men desencamini la llepolia dun manat dalfals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagu una vaca cega: jo sc la vaca de la mala llet!
PERE QUART Bestiari. La Galera
A Encercla les sl.labes tniques de la primera estrofa del poema.
Posa exemples de diftong del text que continguin els sons segents: [w]: [w]: [w]: [w]: [ w]: [j]:
Pensa tres mots que rimin amb: brau: pudent: fet: cega:
Escriu els mots del text que continguin so de [ ] i de [ [] [ ]
] i pronuncials adequadament:
BAT
E Escriu exemples del text en qu la grafia o es pronunci de la manera segent:
so [ ]: grafia o so [ o ]: so [ u ]:
F Escriu exemples del text en qu la grafia e es pronunci de la manera segent:
so [ ]: grafia e so [ e ]: so [ ]:
G Transcriu el so de les grafies en negreta. Fixat en el so (sord o sonor) que segueix.
sc adusta sc la vaca tingut nima bramulat per comes i fondals
vs i galleda peix la noia manat dalfals
tamboret de fusta baixs expressament fos tan
H Posa exemples del text de mots que continguin els sons segents:
oclusius bilabial dental velar labiodental sord
fricatius alveolar palatal
sord sonor sord sonor sord sonor prou
sord sonor sord sonor
MS ACTIVITATS Consonantisme: casos particulars
BAT
1 Corregeix les errades de les oracions segents i justifica ortogrficament les solucions:
A
No ha fet gaire fred. Sescriu amb hac perqu s una forma del verb haver. Es pot substituir per havia.
Ens em trobat molt sols.
Ha retrobat lamic que tan enyorava!
No ho podrem fer cap altra dia.
Em cantat molt i estic afnic.
Magrada perqu treballa tant b!
Men vaig ha Pars.
La nostre situaci s fora difcil.
No a fet res del que havem decidit!
Quant arribi el fred, encendrem el foc.
2 Prepara el dictat que tens a continuaci. En primer lloc, subratlla les formes segents:
a / ha em / hem
LAlceste ens ha citat a tota una colla de la classe per aquesta tarda, en acabat de dinar, al solar, no gaire lluny de casa. LAlceste s amic meu, est gras que peta, li agrada molt menjar, i si ha dit de trobarnos s perqu el seu pare li ha comprat una pilota de futbol nova i farem un partit terrible. s maco, lAlceste. Ens hem trobat al solar a les tres de la tarda, rem divuit. Calia decidir com formar els equips perqu fssim el mateix nombre de jugadors a cada banda. Lrbitre ha estat fcil. Hem triat lAgnan.
SEMP-GOSCINNY, El petit Nicolas
BAT
3 Encercla la paraula o expressi incorrecta de cada fila i explica la causa de la
incorrecci:
1
a) Ha despavilar molt.
b) Tinc que anar al metge
c) Havia de pensar-mho
a) Casi ho has endevinat.
b) s freqent tenir por.
c) s un treball de qualitat.
a) No hi ha ninguna soluci.
b) No tinc cap problema.
c) No coneixeu cap mag?
a) A ms, tinc pressa.
b) I ell, a ms a ms, ser puntual.
c) Tinc mal de coll i adems mal dorella.
a) Des de que he arribat, sc el ms feli!
b) Ho sap des del primer moment.
c) Hi anirem des dall.
a) Vosaltres comenceu, els altres ja shi afegiran.
b) Ja hem acabat, la resta lenllestirem dem.
c) Tu i jo marxem, els dems ja ens trobaran.
a) Thas adonat del problema que tenim?
b) No sadona de les qualitats que t.
c) Aviat em vaig donar conta de les dificultats que t.
a) No tinc que dir-te res ms.
b) Havia de resoldre un munt de problemes.
c) No has de fer-te el valent daquesta manera.
4 Digues si sn veritables o falses les afirmacions segents:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
La forma quan, sense t, expressa quantitat. .................................................................. La forma ha sescriu amb hac quan es pot substituir per havia. ................................ La forma altre sescriu sempre amb e perqu s invariable. ....................................... Expressem obligaci amb la perfrasi tenir que............................................................. La forma donar-se conta s ms correcta que adonar-se conta.............................. Tan sescriu sense t quan al darrere hi ha un adjectiu o un adverbi. .......................... La forma em sescriu sense hac quan es refereix a mi................................................ A la frase No hi ha ningun noi no hi ha cap incorrecci. ........................................... Si desprs de des de hi ha un que, la preposici de selimina. .................................. A la frase: Els dems ja vindran hi ha una incorrecci. .............................................
V V V V V V V V V V
F F F F F F F F F F
BAT
5 Corregeix les errades que contenen aquestes frases:

A
A les cinc i mitja tinc hora al dentista.
Si no ho vol fer, pues que no ho faci!
Visc en Barcelona i passo lestiu en Frana.
A mida que creixia era ms infeli.
Magrada aixecar-me dhora pel mat.
Mira, mentres tu fas el dinar jo far els llits.
Lautobs passa a les cinc menys vint.
No ho vaig acabar doncs tenia molta pressa.
Treballo millor per la nit que pel mat.
Mentres acabes de decidir qu fas, masseur a la butaca.
Pel mat he danar a fer uns encrrecs urgents.
6 Digues si les afirmacions segents sn veritables o falses:

A B C D E F
Larticle la no sapostrofa davant de noms de lletra. .................................................... La forma tan es refereix a temps i tant es refereix a quantitat. ................................ A la frase Vinc del hort no hi ha cap incorrecci. ...................................................... La forma s pertany al verb ser i es s un pronom feble. ........................................... La forma pues castellana equival sempre a la forma doncs. ..................................... Larticle la no sapostrofa davant de la paraula illa, perqu comena amb una i tona. ................................................................................................................. La preposici de no sapostrofa davant de mots que comencen amb una hac aspirada. ....................................................................................................... La forma els dems s ms correcta que el resto. .................................................... La preposici a seguida de larticle el es contreu en al tant si el mot que segueix comena en vocal o en consonant. ..........................................................
V V V V V
F F F F F
V V
F F
H I
BAT
7 Troba la construcci incorrecta de cada grup. Encercla-la i explica la causa
de la incorrecci:
1
a) Compra pa i aigua. b) Treballa i estudia. c) No i anir ning. a) Estaven jugan. b) Anaven caminant. c) Arribarem cantant. a) Hi ha molta gent. b) Nhi ha gent. c) Nhi ha molta. a) El comte, si us plau! b) Vas errat de comptes c) Ja he sortit de comptes. a) Hi ha tres solucions. b) Hi havia molts problemes. c) Nhi haur una sorpresa. a) Cantes o balles? b) Per dinar farem carn o peix. c) No o sap ning. a) Treballes ho no fas res? b) Encara no ho has aprs? c) Noms ho s jo. a) No hi arribarem mai. b) Es dutxa hi canta. c) No hi tinc res a veure, jo. a) Mexpliques un conte? b) En el conte de sumar thas equivocat. c) He llegit el conte de la Ventafocs un munt de vegades. a) Fan la feina a temps. b) Compren i venen a fira. c) Em crident massa.
10
BAT
8 Resol aquest qestionari:

1 Explica la diferncia entre a / ha i fes una frase de cada.
s de a: s de ha:
2 Explica quan hem descriure tan / tant i fes una frase amb cada forma.
s de tan: s de tant:
3 Com sexpressa lobligaci? Posan exemples.
4 Quina preposici es fa servir per introduir les parts del dia? Posan exemples.
5 Explica la diferncia entre i / hi i posa exemples de cada cas.
s de i: s de hi:
6 Indica en quins casos larticle la no sapostrofa i posan exemples.
7 Escriu dues frases amb la forma altre i dues amb la forma altra. Explica les diferncies
entre aquestes dues paraules.
8 Escriu deu paraules que continguin la grafia q seguida de diftong.
quantitat,
9 Escriu tres parelles de paraules que es diferencin amb laccent diacrtic i explica
el significat de cada element de la parella.

10 Escriu amb lletres les hores segents:
8:50 : 10:25 :
9:45 : 13:40 :
MS ACTIVITATS La sllaba i el diftong
BAT
1 Llegeix aquest fragment del poema Luard, el mariner de Josep Maria de Sagarra i
contesta les preguntes: La balada de Luard, el mariner Luard s una pell socarrimada, i s una llengua que no tasta gras; clatell pelut, i la gorra enfonsada fins al nas; samarreta de plom, cul de cabs. Quatre dents que sescapen vironeres, dun trosset de bigoti atapet, ulls amb un pam dulleres, i unes ungles ms negres que la nit. Luard, cos rebaixat, fortor desquer, peus seguidors de totes les tresqueres, cridaire, mentider i home de b, Luard, el mariner!
JOSEP MARIA DE SAGARRA. Canons de rem i de vela. Ed. Selecta-Catalnia
A B C
Assenyala les sllabes tniques i les sllabes tones del poema. Transcriu els sons voclics tnics del poema. Torna a escriure el poema amb tots els mots separats en sllabes: La ba-la-da de Lu-ard el ma-ri-ner
Escriu les paraules del poema que continguin dgrafs i classifica-les segons si el dgraf se separa o no.
Dgrafs que se separen Dgrafs que no se separen
Recita el poema amb una entonaci i una fontica adequades.
BAT
2 Fixat que aquestes sn les respostes equivocades duna prova sobre el diftong. Indica
quina era la pregunta, identifica on es troba lerrada en la resposta i formula la resposta correcta:
Pregunta Resposta incorrecta Resposta correcta Un diftong est format per una vocal que fa de nucli (a, e, o) i un so marginal que lacompanya ([j], [w]).
Pregunta Resposta incorrecta Resposta correcta Els grups gua, gue, gui, guo, qua, que, qui, quo necessiten una diresi per indicar que sona la u.
Pregunta Resposta incorrecta Resposta correcta S, totes les llenges comparteixen un mateix sistema de diftongaci perqu totes tenen vocals que sajunten i formen diftongs.
Pregunta Resposta incorrecta Resposta correcta Nhi ha de creixents, que sarticulen amb la boca oberta i de decreixents, que sarticulen amb la boca tancada.
Pregunta Resposta incorrecta Resposta correcta No, les combinacions i, u + vocal no formen diftong quan es troben a fi de paraula. Per exemple: histria.
Pregunta Resposta incorrecta Resposta correcta La i i la u, per en casos excepcionals qualsevol altra vocal pot acomplir aquesta funci. Per exemple: paella.
BAT
3 Defineix cadascun dels conceptes segents i posan exemples:
- sllaba: - dgraf: - diftong: - diftong creixent: - diftong decreixent: - hiat: - accent diacrtic: - diresi:
4 Indica si les vocals subratllades formen diftong i justifica la reposta:
paella enciam cridaire
aix
guerra
5 Accentua les paraules que calgui i justifica ortogrficament la resposta:
anaveu facilment esglesia torneu aixo
6 Posa accent o diresi, si cal, i justifica la resposta:
maleim confii raim Lluis reinventar
BAT
7 Llegeix aquesta can popular catalana i contesta les preguntes segents:
La calma del mar Quan jo tenia pocs anys el pare em duia la barca, i em deia quan siguis gran no et fis mai de la calma. He estat un home valent i no he girat mai la cara; quan he sentit a la pell lurpa de la torbonada.
Bufa ventet de garb, vent en popa i mar bonana que anirem cap a llevant fins a la ratlla de Frana.
Mes, ai, avui que sc vell i ja no em llevo a trenc dalba, compto les hores despert i em fa basarda la calma.
a) Encercla amb un color les sllabes tniques i amb un altre les sllabes tones. b) Transcriu els sons voclics. c) Escriu els diftongs i classificals: creixents decreixents
d) Indica el tipus de contacte voclic que es produeix entre mots consecutius.
MS ACTIVITATS Accentuaci
BAT
1 Transcriu els sons voclics que representen les grafies en negreta daquestes paraules
extretes del text (atenci als sons [i]/[j] i [u]/[w]).

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U
experincia prviament necessria situaci alteraci Dexeus actiu qual importncia beure qualitat quantitat poblaci anomalies relacionades prou gaire meitat adequadament causa estudien
Localitza al text els contactes entre mots consecutius, anotals aqu i transcriu-los. passa un [w]
BAT
Laccent diacrtic serveix per distingir parelles de mots que sescriuen igual per tenen significats diferents. Els principals casos sn els segents: b bns bta, btes du, dus dna, dnes s fu fra m ms mlt mn contrari de malament fortuna, riquesa recipient sser suprem verb donar verb sser passat del verb fer verb ser part del cos quantitatiu participi de moldre univers be bens bota, botes deu, deus dona, dones es feu fora ma mes molt mon animal animals (xais) sabata, verb botar nmero, verb deure femella pronom feble present del verb fer, territori contrari de dins possessiu ton part de lany quantitatiu possessiu ton
1 Fixat que la major part de parelles que contenen accent diacrtic es diferencien en el
so voclic. Classifica els mots de la llista (tret de la parella ms/mes que cont el so de [e]) segons el canvi de so que presentin:
[e]/[] [o]/[] [e]/[] []/[] [o]/[u]
2 Posa laccent, quan calgui, i pronuncia adequadament.

A B C D E F G H I J K L
No est gens be que maltractis el meu be. Va invertir tots els bens que tenia en un ramat de bens. Amb aquestes botes no pots botar damunt les botes de vi. Els grecs adoraven ms de deu deus. Aquesta dona sempre dona tot el que t. No es correcte que a ltima hora es canvi lhorari dels actes. Ell, ahir, feu el seu treball. Avui cal que vosaltres feu el vostre. Fora divertit que tots fssim la classe fora del centre. Ma mare t la ma trencada. El mes que magrada mes es el mes de febrer. He comprat molt caf per ja lhe molt quasi tot. Mon pare mha ensenyat a comprendre millor el mon.
BAT
3 Fes una frase amb cadascun dels mots segents:

A B C D E F G H I J K
b: bta: du: dna: s: fu: fra: m: ms: mlt: mn:
be: bota: deu: dona: es: feu: fora: ma: mes: molt: mon:
4 Tria el mot adient per omplir cada buit:

b, bns be, bens
A B C D
En Quim no es troba gaire Al meu germ li han regalat un Els negre amb potes rosses. de cal Masdu tenen un valor incalculable .
Laltre dia un cotxe va atropellar un ramat de Hem comprat una Mhan regalat unes Com per guardar el vi blanc. noves per a lhivern.
bta, btes bota, botes
A B C
aquest noi, sembla que estigui nervis. venir tan tard com sempre.
du, dus deu, deus
A B C D
Josep, quants diners em Shiva s un dels Sempre juga el Ell El
? de lhinduisme. a la loteria.
fu
feu
A B C
el problema sense lajuda de ning. el favor destar-vos quiets. s un concepte medieval. germ sempre vol tenir la ra.
mn
mon
A B C D
Al
hi ha moltes llenges diferents. oncle i cos juguen a bsquet. pare no t nas, ma mare s xata. mare sempre fa uns macarrons bonssims.
ma
A B C
Dnam la
que tajudar a travessar el pont. cosina t un Ford que funciona de meravella.
fra
fora
A B
Maria, surt a
ara mateix!
bo que comencessis a estudiar.

BAT
Daltres parelles de paraules que es diferencien per laccent diacrtic sn les segents:
mra, mres nt, nta, nts, ntes s, ssos pl, pls qu s s sc sl sn t s vns, vnen fruit relaci de parentiu animal filament de la pell interrogatiu, prep + relatiu verb saber afirmaci verb ser, present terra verb ser, present verb tenir acci dusar verb venir mora, mores net, neta, nets, netes os, ossos pel, pels que se si soc sol son te us vens, venen dona rab contrari de brut part de lesquelet contracci per+ el conjunci, pronom relatiu pronom feble condici calat de fusta astre, solitari dormida beguda pronom feble verb vendre
1 Classifica les parelles de la llista anterior segons el canvi de so que presentin:

[e]/[] [o]/[] []/[] [e]/[]
2 Accentua, quan calgui, i pronuncia adequadament:

A B C D E F
Aquella dona mora recull mores. El net den Josep sempre va net i polit. Els ossos dels ossos sn feixucs. Pel carrer marrencava un pel del cap. Que vols que et digui? No se qu se sent quan tenamores.
G H I J K L
Si vols sortir amb mi, digues que si. Soc un gran afeccionat a dur socs. Son les dotze i encara no tinc son. No te ni un gram de te. No us dic res de lus que va fer del pis. Venen a fira i venen roba de marca.
3 Posa laccent diacrtic all on calgui:
Oi que es fantstic? digu Joe. (...) Es just la vida que vull per a mi digu Tom. No thas de llevar quan et criden, al mat, ni has danar a escola, ni thas de rentar no has de fer cap de totes aquestes bestieses. Veus, Joe, un pirata no ha de fer res de res, quan es a terra, i, en canvi, un ermit ha de resar un munt doracions cada dia, i no sha de divertir gens ni mica Total, que es un avorriment. A mes, un pirata sempre es respectat. Un ermit ha de dormir al lloc mes dur que pugui trobar, i sha de posar roba de sac per vestir-se, i cendra damunt el cap, i aguantar la pluja i
MARK TWAIN. Les aventures de Tom Sawyer. Ed. La Galera
BAT
4 Escriu els accents diacrtics que falten en aquest dileg:
SANDRA: Hola, Ona! Com than anat les vacances? ONA: Mira, be, fora be, encara que SANDRA: Ja ho se, tenies ganes de tornar, oi? A mi mha passat el mateix. ONA: Si, saps que? Cap a la fi de lestiu ja et venen ganes de tornar a la rutina de sempre SANDRA: Te, i de sentir les histries de lestiu. ONA: Doncs aix si que no em ve de gust. Es frustrant sentir com tothom sho passa be. SANDRA: Dona, per tu tamb et diverteixes a la masia. No vens ensopida, oi? Tha anat tot be? ONA: Si, si, per no se, tothom sempesca unes histries fantstiques, expliquen aventures increblesi que vols que et digui a mi no em passa res de tot aix. SANDRA: Dona, a mi tampoc, per quan els sento es com si jo tamb hi fos, em venen idees per divertir-me mes. Si, la veritat es que magrada. Mira, jo passo lestiu a Sitges i all hi ha munts de gent i ms gent i hi ha molt dambient i de tot per, saps que? Jo, quan la Marta i la Joana no hi sn, em sento mes sola que una mussola ONA: De veritat? Per tu sempre deies que era fantstic passar lestiu a Sitges! SANDRA: Si, i ho es, per tot te el seu moment, i es ben cert que de vegades tho passes be i daltres no tant I a mes, tampoc no magrada dir aquestes coses a tothom. ONA: Ja tentenc, a mi em passa el mateix.
5 Llegeix aquest text i justifica ortogrficament les paraules en negreta:
Ara, nens, aneu a divertir-vos. Nicolas, acompanya la Louisette a la teva habitaci i ensenya-li aquelles joguines tan boniques que tens. La mare ha dit aix amb un gran somriure, per al mateix temps mha mirat duna manera que s millor no prendre-se-la a broma. La Louisette i jo hem anat a la meva habitaci, i un cop all jo ja no sabia qu li havia de dir. Ha estat la Louisette qui ha parlat, ha dit: -Sembles un mico. Aix no mha agradat, llavors li he contestat: - I tu, tu no ets ms que una nena! I ella mha clavat un mastegot. He estat a punt de posar-me a plorar, per mhe aguantat, perqu la mare volia que fos ben educat, llavors li he estirat una de les trenes, i ella mha clavat una puntada de peu a la canyella. Llavors, com a mnim he hagut de fer aaiii, aaiii, perqu em feia molt mal. Anava a estirar-li una trena i la Louisette aixecava una m per ventar-me una gleva, quan, tot duna, la porta sha obert i han entrat totes dues mares. - Aix, qu nens ha dit la mare-, us divertiu fora? - Oi tant, senyora! Ha dit la Louisette amb els ulls ben oberts, i desprs ha parpellejat molt de pressa i la mare li ha fet un pet tot dient: - Encisadora, s encisadora! s com un ocellet!
SEMP-GOSCINNY, El petit Nicolas
MS ACTIVITATS Apstrof i contracci
BAT
Lapstrof s un signe ortogrfic que serveix per indicar lelisi duna vocal: el amic lamic la aigua laigua
Larticle mascul el, larticle femen la i la preposici de sapostrofen davant dun mot que comenci per vocal o hac. En el cas de larticle femen hi ha algunes excepcions (vegeu la fitxa 14). Acaba darribar Lamiga de loncle
el la de +
vocal h
l d
1 Escriu la forma adequada de larticle en cada cas:

el
A B
la
G H I J K L
esquirol s un animal de bosc. Celebro de mar. Magrada T olla de aniversari dia 4
s blanc viu als pasos freds. Pujo a autobs. marat. actor avi s a la pista. Aquell atleta corre Magrada i apuntador ajuda actriu. ou ferrat.
C D E F
Albert juga a futbol. ocell de casa teva. via. orquestra toca molt b.
2 Omple cada buit daquest resum de largument dun llibre amb la forma de larticle
que correspongui:
HRTLING, PETER En Theo sen va. SENNELL, JOLES. Lhabitant del no-res.
En Theo, cansat de tants problemes a casa i a amb escola, decideix fugir tren. Entra en un parc avi Bufa,
autor planteja un altre interessant cas per a astut detectiu vegada haur de treure bres dart. fet s que El llapis fantstic. Aquesta entrellat a una srie Dola senyora seu marit duna
datraccions i coneix xoc.
dinterrogants que tenen a veure amb una pila doPuigdengolasterns ha perdut
amo dels cavallets i dels cotxes de vell li recomana de tornar noiet no li fa cas i a casa, per
manera, diguem-ne peculiar, sha quedat sense un duro, li han desaparegut els objectes personals i les joies. A vella mansi on viu noms hi seu marit. anpensi marit de queden els quadres que havia pintat Un cas difcil, oi? On s
arriba fins a Colnia. All el det policia i el duu amb els pares. Per tornada no millora situaci familiar i en Theo torna a anar-sen amb intenci de trobar avi Bufa. qent, fa que acabi detingut per seu ajudant, un delinnoi semboliqui i policia.
ciana? Qu ha passat amb els efectes personals de dona? Podr, finalment, cobrar de vidutat i pagar a clau est en quan perspiccia del detectiu ho deixa tot clar: estranya pintura que fa desapamarit de senyora Puigdengolasrixer cada un dels objectes reproduts i, s clar, terns sautoretrata escurat detectiu?
protecci de menors el posa sota tutela dun jove assistent social que lajuda a acceptar-se a si mateix i mn que lenvolta.
BAT
3 Omple cada buit amb de o d:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U
Acabo
arribar
Amrica. cargol.
He trobat una closca Sn nois ara.
Hi ha tota una pgina Faig prctiques En Quim s el noi esqu.
activitats.
les ulleres. la plaa. persona que s.
Els meus cosins sestan a lhotel No es recordava s la Laia, la cosina la mena lEnric.
aqu a dues hores ja serem fora. Va fer un moviment Ha rebuig.
anar a Pars per un afer urgent. la rdio no voler saber res la botiga esports. resistir. agrair-te el que vas fer. aquell dia. acord? hipnosi. una noia que prenia el sol. ell.
La msica venia No et culpo s al costat
moment hauria No vaig tenir ocasi No lhe vista Vindrs a veurem, en
No vull assistir a les sessions No hem eliminar ning.
4 Omple els buits amb la forma de la preposici de que sigui adequada en cada cas:
STUART, JOE BUFFALO I ALEXANDER. Henry i el mar.
En Henry va haver motius
anar a viure a un poble vora el mar per jocs vdeo, salsitxes
salut. I, realment, el noi va trobar que lescullera
lindret era del tot saludable: plena
i hamburgueses, dolos, el tren fantasma En Henry, per, no veia el mar tot i tenir-lo sempre al costat. Fins que un dia el mar, cansat esperar, va aconseguir cridar latenci petit que va ser capa cabre dins en Henry i fer-se tan i tan un got plstic. La
desaparici del mar alarmar els habitants del planeta, els mitjans comunicaci parlaran contnuament del succs i les gavines voleiaran esvalotades. Noms en Henry tindr la clau tot lentrellat.
BAT
No sempre que una paraula comena per vocal hem de fer servir lapstrof. No apostrofem larticle la: - davant duna paraula que comena per i/u, hi/hu tones: la universitat, la imatge - davant dels noms de lletra: la ema No apostrofem la preposici de : - davant dels noms de lletra: de essa - davant de mots comenats per hac aspirada: un llibre de Harry Johnson
1 Escriu la forma adequada de larticle, la o l:

A B C D E F
uni Isabel influncia humilitat insistncia essa sonora
G H I J K L
hiena imatge ungla humanitat erra doble ndia
M N O P Q R
indstria ela geminada rsula hpica efa higiene
2 Completa cada afirmaci amb la forma adequada de larticle i digues si s veritable
o falsa:
A B C D E F G H I J
efa s la primera lletra de lalfabet. ....................................................................... e sempre porta accent obert. .............................................................................. La suma total de humanitat s de 3 000 000 000. ........................................... ela geminada s una grafia prpia del catal. .................................................... hiena no t dents. ................................................................................................... humitat s tot all impregnat dalgun lquid. ...................................................... essa sorda sescriu sempre amb dues esses. ................................................... industrialitzaci es va iniciar a la Gran Bretanya. ............................................... immoralitat s el contrari de la moralitat. ........................................................... insuficincia alimentria provoca trastorns greus en la salut. .........................
V V V V V V V V V V
F F F F F F F F F F
3 Omple cada buit amb la forma adequada de la preposici de:

de
A B C D E F G H I
Li han donat el paper Aquell llibre Sha
Hamlet en lobra de teatre. Harrison Ford. entrar. hoquei sobre gel.
histries sorprenents s molt am.
Encara no he vist lltima pellcula aturar a la porta abans ena a ema hi ha una sola lletra. Sha No s omplir el cntir amb aigua. essa sonora. on ve. He fet tres faltes Aquell noi s un bon jugador
BAT
Larticle determina el nom de forma precisa. Les formes de larticle sn les que apareixen en aquest quadre: singular mascul el en femen la na mascul els plural femen les
En Pau i na Joana han anat a linstitut. Els amics els esperaven amb les motxilles a punt. Lapstrof Els articles el i la sapostrofen davant de paraules comenades per vocal o hac: lamic, leuga, lhora. Excepcions a) Les paraules femenines comenades per i, u, hi, hu tones: la imatge, la histria, la universitat, la humiliaci. b) Davant dels noms de lletra: la hac, la ema. c) Davant de mots que comencen amb el prefix a- amb valor negatiu: la asimetria. d) En els sintagmes: la ira, la Haia, la una. La contracci Els articles el i els es contreuen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a. a + el de + el per + el per a+ el al del pel per al Vaig al cinema Vinc del bosc Torno pel cam s per al Pep. a + els de + els per+ els per a+els als dels pels per als Escric als avis Records dels avis Vaig pels cims s per als amics
Si el mot segent comena per vocal, larticle el no fa la contracci i sapostrofa: Vaig a lexcursi / El bast de lavi / s per a lAnna. Les formes cal, can, cals sn resultat de les formes contretes: casa del, casa den, casa dels: Sc a can Serra / Vaig a cal Toni.
1 Omple els buits daquests titulars periodstics amb la forma darticle que convingui:
A B
vi catal esprem
atractiu turstic de
seves rutes.
srie Homenots, que retrata vida i obra de escriptor empordans Josep Pla, va acabar de rodar-se ahir. Steffi Graf penja Augmenta Detingut raqueta perqu ha perdut tensi a Ulster. rector de Canet. campanya electoral. arribada de escndol recta final de alegria de jugar. comissions. petit comer crea una tarjeta prpia per evitar home que va atacar fa cinc mesos
C D E F G H
poltics enceten
pluges torrencials acabaran amb anticicl. de ministre de comissions.
interior va dimitir a causa de illa de Hawaii.
hurac George assola
BAT
2 Omple cada buit amb la forma darticle que convingui:

A B C D E F G H
illustraci illa inanici rsula agressi ndia universitat llegenda
I J K L M N O P
hpica hipnosi hac anomalia imatge imbecilitat ungla urna
Q R S T U V W X
ema efa ira independncia humiliaci imaginaci austeritat ortodxia
3 Omple els buits amb les formes darticle o de preposici + article que convingui:
servei de salut andals finanar per primer cop canvi de sexe Bibian Montoya, que va nixer a Almeria com a home per que seu document nacional hi figura com a dona, ser sotmesa a una operaci de canvi de sexe octubre que ve. novetat s que intervenci ser finanada per primer cop sanitat pblica, concretament Servei Andals de Salut. operaci costar uns dos milions de pessetes i es dur a terme en un hospital de Granada. Bibiana Montoya, de 42 anys i cantant de professi, est rebent des de fa un any tractament hormonal centre de salut seu barri, tamb finanat sanitat pblica. dona ja ha passat per un examen hormonal i un estudi psicolgic previ intervenci de canvi de sexe octubre que ve. Actualment es practiquen Estat espanyol unes 25 operacions de canvi de sexe cada any, totes elles en centres privats i a crrec pacient.
Avui, dissabte 14 dagost de 1999
4 Fes la contracci de les formes en negreta:

A B C D E F G H I
Avui anir a casa del ( Ens veurem a casa den ( No hi ha ning a casa dels ( Tots dinen a casa de la (
) Pep. ) Joan. ) Girbau. ) oncles. ) Joana. ) Aureli. ) Aina? Fa uns cargols amb suc excellents.
Menjarem uns entrepans a casa del (
El millor bacall el vaig menjar a casa den ( No has anat encara a casa de la ( Saps on s casa de la ( Ens veurem a casa del ( ) Maria? ) Toni!
BAT
Les contraccions al, del, pel es desfan davant de mots que comencen amb vocal: Treballen a lhort. Vnen de lUruguai. Anir per lesquerra.
Quan les preposicions a, de, per van seguides de larticle el o els, formen una contracci: a de per + el els al, als del, dels pel, pels Sc al parc. Ve del camp. Caminarem pel bosc.
1 Corregeix les errades que trobis en aquestes oracions:

A B C D E F G H I J
Club del actor Lexplosi del element Cartes per al impostor El temps del Estret Caminant pel espai sideral El llenguatge de la actriu Un estrany al Arca dSteven Spielberg Lany del embotit Laugment de la natalitat al sia Renegant del infern
A B C D E F G H I J
2 Omple cada buit daquests refranys amb les formes de preposici i article que siguin
adequades.
A B C D E F G H I J K L M N O P
Qui sembra Quan
febrer collita t. mar trona, lametlla s bona.
abril, cada gota val mil. maig cada dia un raig. juny, la fal Qui no bat puny. juliol, no bat quan vol. agost, bull el most. setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes. Octubre finit, adu Nadal, cada ovella Per sant Joan el blat fora Civada granada Feina feta mosquit. seu corral. camp. vint dies segada. mat dura tot el dia. moll a badar.
Quan no puguis navegar, vs
mariner ms vell la mar li posa en perill sa pell. Un ull plat i laltre gat.
MS ACTIVITATS Les classes gramaticals
BAT
1 Corregeix les formes incorrectes que trobis en aquestes oracions:

A
No he trobat ningun raspall al calaix. No saps lo b que ens ho vam passar. Lany que ve anir a la universitat. No tinc bastants diners per passar el mes. Avui no fa molta calor. Ara texplicar lo que va passar ahir a linstitut. En aquesta empresa hi ha algo que no acaba de rutllar. Uns aniran a esquiar i els dems faran piragisme. Posat el teu abric i marxem de seguida. No timagines lo divertit que s el meu cos. Sempre fa les coses a lo boig. En Pep s aqu: he sentit llur cotxe. La nostre decisi s ferma i no la canviarem. s el sis noi de la llista. Han robat dos-centes camises a un majorista. Aquest estiu he fet bastantes amistats. Viu en el 1er pis i jo en el 2on. Ha fet molts cals? Tothom diu que s. He demanat un prstec de dos centes cinquanta-mil pessetes. No tens ninguna ra per preocupar-te.
BAT
2 Llegeix aquest text i contesta les preguntes que tens a continuaci:
GILGAMESH, el primer matador de dracs La narraci escrita ms antiga que es conserva s la histria de Gilgamesh. Gilgamesh era rei dUruk, a lactual Irak, una de les primeres ciutats del mn. Un bon dia va saber que havia de morir i va decidir emprendre una aventura que li dons un nom, que fos recordat per sempre. Va reunir tot un petit exrcit i, en companyia del seu company i servent Endiku, va travessar set muntanyes en direcci al Pas dels vius, on creixien uns cedres meravellosos guardats pel ferotge drac Umwawa. Seguint els consells del seu fidel company Endiku, Gilgamesh va matar el monstre i li va prendre els arbres del seu jard. El fet de tallar els arbres contra la voluntat del drac explica el difcil naixement de lagricultura i les aventures de Gilgamesh expressen el combat de lhome per dominar la terra. Ja en aquelles poques, la histria de Gilgamesh es va fer molt popular entre tots els pobles de lOrient Mitj, com la de sant Jordi ho s avui entre nosaltres.
Busca paraules del text que continguin els sons voclics segents: [ ] [ ] [ i ]: [ ] [ e ] [ ]: [ ] [ ] [ ]:
[ ] [ ] [ ]: [ u ] [ u ] [ ]: [ u ] [ ] [ ]:
Escriu cinc mots dels text en qu la grafia a soni [ ] i cinc altres en qu la grafia o soni [ u ]:
a [ ]: o [ u ]:
Destria mots del text que continguin els diftongs segents: [ iw]: [w]:
[e j]:
[u j]:
[ew]:
Assenyala les elisions que trobis en aquest text.
Separa els mots segents en sllabes i explica per qu les agrupacions vocliques que contenen no formen diftong:
companyia histria narraci direcci Orient
BAT
Explica qu s laccent diacrtic i posan tres exemples del text:
Escriu tres mots aguts que portin accent i tres altres que no en portin. Fes el mateix amb els mots plans. Justifica la presncia o labsncia daccent: Mots aguts amb accent:
G
Mots aguts sense accent:
Mots plans amb accent:
Mots plans sense accent:
Transcriu les esses dels mots segents. Fes atenci als contactes. es conserva s la histria els arbres
Escriu mots del text que continguin els sons segents:

[ r ] [ z] [] [d ]
[ ks ]
[z]
[s]
Explica lortografia del so [ s ]. Posan exemples del text.
MS ACTIVITATS Substantius i adjectius
BAT
1 Subratlla els noms del text i encercla els adjectius. Indican el gnere i el nombre:
El porc i el gos Els porcs o els gossos tenen un sentit de lolfacte molt agut i hom se naprofita, amb bon nas, ensinistrant-los a cercar tfones (fongs subterranis), o b a detectar drogues i explosius : sn els gossos policies. La guineu La guilla o guineu delimita el seu territori a base de desprendre una olor molt forta, s a dir, una pudor nauseabunda perceptible en un radi de 0,8 km. Tamb es diu que la guineu expulsa el teix (contra el qual no satreveix a lluitar) del seu cau orinant pels voltants. El teix, sensible i delicat, no pot resistir aquella pudor i abandona laixopluc per anar a buscar-ne un altre. De fet, hi ha molts animals que es defensen amb la seva pudor dels atacs dels depredadors.
Cavall Fort 785 / 786. Dossier El mn de les olors
2 Escriu aquests sintagmes en plural:

A B C D E F G
Un cami ple Una noia feli Un impost variable Un tipus perplex Un bra expert Un peu descal Una plaa antiga
3 Escriu aquests sintagmes en singular:

A B C D E F G
Unes races amigues Unes butaques incmodes Unes pells sensibles Unes bilogues exigents Unes taronges dolces Unes tasques fixes Uns pulmons malalts
4 Escriu aquests sintagmes en femen:

A B C D E F G
Un jutge ortodox Un escriv instrut Un gegraf incorrupte Un trador miserable Un heroi desconegut Un deg indiferent Un maniqu ros
MS ACTIVITATS Els pronoms
BAT
1 Indica el tipus de pronom que representen les formes en negreta. Assenyala lelement
al qual substitueix. La llebre i el gos Vet aqu que una vegada els animals van acordar que cada dia en donarien un dells al lle, perqu aquest els deixs tranquils i no els persegus ms. Cada dia, doncs, sho feien a palletes i aquell a qui tocava la ms curta se nhavia danar a trobar el lle perqu sel mengs. Un dia la sort va tocar a una llebre molt eixerida. Abans danar a trobar el lle sho va pensar molt, perqu no li feia gens de grcia morir devorada. Finalment es va decidir i va fer cap on hi havia el lle, el qual, molt enfurismat, la va renyar perqu havia trigat tant. Sabeu qu passa, senyor rei? li va dir la llebre. Que molt a prop daqu, tocant a lestanyol de Llagostera, hi ha un altre lle que diu que s el rei daquesta terra, i que t dret de prioritat per menjar-se tots els animals. I he hagut de fer marrada perqu no magafs i no em fes servir de dinar. El lle, curt denteniment, es va empassar el que li explicava la llebre i, la mar dindignat, va dir a la llebre que lacompanys per ensenyar-li on hi havia aquell altre lle. La llebre no sho va fer repetir i va menar lenfurismat lle fins a una gran bassa daigua, voltada per totes bandes per un mur molt alt. Quan els dos animals hi van ser a la vora, i la seva figura es reflectia en laigua de lestanyol, la llebre va dir al lle: Ho veieu, senyor rei? Aqu baix teniu aquell altre lle de qu us he parlat. Mireu, justament ara est a punt de menjar-se una llebre, el pocapena. El lle hi va caure de quatre grapes. Es va pensar que les figures que veia reflectides a laigua eren talment les dun altre lle i una altra llebre. I, ple de rbia, sense pensar-shi dues vegades, valent de mena com era, es va llanar a laigua per barallar-se amb aquell altre congnere que li disputava la sobirania del territori i les preses que li servien daliment. Per ja no va poder tornar a sortir de lestanyol on shavia llanat tan imprudentment i es va morir ofegat. I la llebre va poder salvar la vida grcies a la seva astcia.
MS ACTIVITATS Els pronoms
BAT
2 Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:
Horus. El guerrer de cap de falc A lantic Egipte tamb es mataven dracs, representats all per serps o cocodrils. El matador de dracs egipci s Horus, que es reconeix pel cap de falc, que significa el vol de la intelligncia, la capacitat delevar-se per damunt de les coses fugisseres de la terra. Horus, fill dOsiris, s el du del dia que ven el serpent Set, el du de les tenebres, per alliberar els homes del seu malfic poder. La seva gesta era la ms popular dEgipte. Al Llibre dels morts, el manual egipci dels nous difunts, la persona que havia de viatjar al Ms Enll adoptava el nom dHorus i havia de matar un cocodril per a poder continuar el seu viatge. Quan el cristianisme va arribar a la terra dels faraons, simplement va adoptar aquella tradici tan popular. Les primeres imatges de sant Jordi que shan descobert a Egipte tenen el cap de falc que identifica el du egipci. I avui, els cristians dEgipte, anomenats coptes, que es diuen descendents directes dels antics egipcis, encara tenen Horus com a patr, sota el nom de sant Jordi.
Encercla les sllabes tniques del primer pargraf.
A lantic Egipte tamb es mataven dracs, representats all per serps o cocodrils. El matador de dracs egipci s Horus, que es reconeix pel cap de falc, que significa el vol de la intelligncia, la capacitat delevar-se per damunt de les coses fugisseres de la terra.
Explica qu s un dgraf, escriu tots els mots del text que continguin dgrafs i separals en sllabes: Se separen No se separen
Escriu cinc paraules que rimin amb vol:
vol:
Escriu tres paraules del text que continguin cadascun dels sons segents: [] [e] [] [o] []
Encercla els diftongs que trobis en aquestes paraules: reconeix intelligncia nous faraons dus
MS ACTIVITATS El verb
BAT
El verb s una classe gramatical que informa sobre lactivitat o lestat del subjecte: La gent riu. / Els infants creixen. / La tieta plora. Les formes verbals estan formades per dos components: El lexema o radical: cont informaci lxica: cantdormsent La desinncia o terminaci: cont informaci gramatical. Indica el temps, la persona, el mode, etc. Sn els morfemes verbals. 1. Els morfemes verbals PERSONA Fa referncia a les tres persones del discurs: jo emissor tu receptor ell referent NOMBRE Indica si s singular o plural. jo miro nosaltres mengem tu escrius vosaltres jugueu ell mira ells feinegen TEMPS Indica el moment en qu es realitza lacci. Els temps bsics sn: present passat futur ASPECTE Indica si lacci s: puntual: procs acabat, aspecte perfectiu durativa: procs inacabat, aspecte imperfectiu MODE Indica lactitud del parlant: indicatiu: exposici de fets reals subjuntiu: fets imaginaris, desigs imperatiu: expressa ordres 2. Temps simples i compostos Els temps sorganitzen en: simples: formats per un sol mot somiava, voldr, torna compostos: formats per lauxiliar haver conjugat ha tornat, havia fet, hagus vist i el participi del verb. Les formes personals es conjuguen seguint les persones gramaticals. visc, anem, veniu, tornar sento, tornava, mirar vull que vinguis, que mescoltis vine! torna! escoltam! vaig rentar, han tornat cantava, rento canto, escolto, penso mirava, vaig escoltar cosir, marxarem jo miro, tu escrius, ell pensa, nosaltres somiem, vosaltres exagereu, elles pinten
3. Formes personals i no personals
Les formes no personals no segueixen les perso- trencar, venint, assegut nes gramaticals. Sn linfinitiu, el participi i el gerundi. Segons la terminaci de linfinitiu, els verbs sorganitzen en tres conjugacions: primera: acabats en -ar segona: acabats en -er o -re tercera: acabats en -ir tornar, saltar, anar perdre, riure, crrer, tmer dormir, sentir, servir verbs model: cantar, perdre, tmer, dormir, servir visc, crec, vaig / anir
4. Les conjugacions
5. Verbs regulars i irregulars
Els verbs regulars segueixen la conjugaci dels verbs model. Els verbs irregulars presenten alteracions en la conjugaci: ortogrfiques, lexemtiques.
BAT
1 Subratlla els verbs que trobis en aquest poema
Vols venir a la meva barca? Hi ha violetes a desdir! Anirem lluny sense recana dall que haurem deixat aqu. Anirem lluny sense recana i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert. Hi haur rems per a tots els braos i serem quatre, serem cinc! i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.
Partim pel mar, amb la ventada, i amb nvols de cor trasbalsat. S, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendard. Bruixes dahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu sescampar la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de lonada salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada Juntes farem nostra la nit.
MARIA-MERC MARAL, Bruixa de dol, Ed. 62
2 Indica quin s el lexema daquestes formes verbals. Recorda que el lexema s la part
que no varia en tota la conjugaci dels verbs regulars (cant-o, cant-ar, cant-ava):
A B C D E
dormir: cantant: perdia: escolto: giraria:
F G H I J
ballar: pensava: trobant: cremi: sopant:
K L M N O
saltem: torns: sentir: servim: mirs:
3 Escriu linfinitiu de les formes verbals segents i indica a quina conjugaci pertany
cadascuna:
1 A B C D E
primera conjugaci
F G H I J
segona conjugaci sentem: corri: riem: anir: bevem:
3 K L M N O
tercera conjugaci perdem: neix: tenies: tornem: morirem:
escrivim: partir: cosir: compraves: encenies:
4 Forma linfinitiu, el participi i el gerundi daquestes formes verbals:
infinitiu menjava patia perdia coss fugia parls oblidarem
participi
gerundi
BAT
5 Llegeix aquest fragment de lobra Temps de perdre de Maria Merc Roca i contesta les
preguntes de ms avall: Com que aquest cap de setmana han canviat lhora avui quan han entrat a la fbrica encara era fosc. Potser per aix les noies estan ms silencioses i fins i tot les planxes sembla que vagin a mig gas, perqu el canvi de temps s el preludi de lhivern que s a tocar. Potser per aix avui, tot i que la Laura planxa al ritme de sempre, la pila de la dreta costa tant de baixar i la de lesquerra sembla que sempre sigui all mateix. De tant en tant les seves mans es mouen soles i pensa en lestiu i es fa creus de les coses que va arribar a viure i del temps, que ha estat un temps de perdre, (). Ara la nena de lEster ja va a la guarderia. La Marga sha enamorat dun home ms gran que ella i sho passen molt b, per com que s casat noms es poden veure les tardes dels dimecres. En Manel festeja a dins de la furgoneta amb una caixera del supermercat. El seu cunyat ara est treballant els adductors. El gat de casa, tan manyac, el van trobar mort a la carretera i ara en tenen un altre de negre que mossega moltssim. El seu pare, a aquestes alades, ja beu tant com Monsieur Claude i la seva mare ha fet tots els msters en ofertes. Ella fa molt de temps que no pinta per aquest any, a ms de francs, sha matriculat a classes dangls: no se sap mai si ho necessitar. Per est convenuda que marxar daqu, i que la propera vegada li tocar guanyar. Ja s de dia, per com que lempresa que neteja els vidres fa vaga sn tan bruts que amb prou feines es nota. La Laura mira el rellotge i somriu: ja falta poc per anar a esmorzar.
MARIA MERC ROCA. Temps de perdre. Ed. Columna
A Subratlla tots els verbs del text. B Escriu linfinitiu de deu formes verbals del text que pertanyin a diferents conjugacions.
1a conjugaci
2a conjugaci
3a conjugaci
C Busca en el text dos verbs de la primera conjugaci que siguin irregulars i explica la
causa de la irregularitat.
D Posa exemples del text de formes verbals que alternin les consonants segents:
g j:
g gu:
c qu:
E Escriu tres exemples del text que presentin el segent canvi en el lexema:
u v:
F Posa exemples del text dels verbs ser i estar i assenyala ls que presenten:
BAT
6 Llegeix aquest poema amb atenci i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:
Hi ha tamb la casada del disset que sempre porta shorts, i el maric del dotze, que viu sol i rep visites. Hi ha els del deu, que aquest any estrenen cotxe i tenen gos a totes les botigues i la rossa del vint, que pren el sol sense sostenidors i t minyona. Hi ha la nena del vuit, que aquest estiu ha menstruat per primera vegada i la vdua eixorca del divuit que maldiu de tothom. Hi ha tres donzelles que es banyen nues damagat i es palpen mtuament en eixugar-se i riuen.
Hi ha botiguers gasius i un vell que surt cada tarda amb un caapapallones i quan s lluny espia les parelles. Hi ha un funcionari retirat, que beu ms del compte els dissabtes. Hi ha adulteris duna tendresa fonda, insospitada, i subrepticis cobriments de cor que en el record esdevindran falenes. Hi ha gent grisa i cansada; hi ha la gent de tot arreu, que un dia qualsevol es veu en un mirall, i ja no t coratge ni vergonya per trencar-lo.
MIQUEL MART I POL, Obra completa. Ed. 62
A Destria mots del poema que contenen els sons voclics segents.
[]
[ e]
[ e]
[]
[]
[ ]
[]
[]
[]
[]
B Escriu deu mots monosllabs tnics i deu mots monosllabs tons. Transcriu el so voclic
que contenen. monosllabs tnics monosllabs tons
C Posa exemples del text de ls normatiu del so de vocal neutra.
Noms i adjectius Terminacions Formes verbals Terminacions
singular plural ltima lletra -a penltima lletra -e
mascul: -e femen: -a -es
BAT
D Separa en sllabes els mots segents i indica les agrupacions vocliques que formen
diftong. Indican el tipus. viu: vuit: vdua: maldiu: gasius: funcionari: qualsevol: deu: estiu: eixorca: nues: quan: beu: veu: botigues: menstruat: divuit: mtuament: espia: arreu: mai:
E Transcriu fonticament les agrupacions de diftong de lexercici anterior.
F Explica per qu les formes estiu i maldiu no saccentuen.
G Escriu cinc mots del text que presentin so [ z ] entre vocals i tres altres que continguin so
[ s ] entre vocals. [ s ]: [ z ]:
H Transcriu les esses final de mot i fixat b en el contacte que es produeix.
I Busca exemples del text que presentin els sons consonntics segents:
[ dz ] [ t ] [g]
[] [d ] [ ]
J Recita el poema amb entonaci i una fontica adequada.
MS ACTIVITATS Irregularitats dels verbs
BAT
Els verbs de la primera conjugaci acaben en -ar i segueixen el model cantar. La major part de verbs de la primera conjugaci sn regulars. 1. Irregularitats ortogrfiques Canvis en la consonant + a, o, u c g j gu qu Diresi + e, i qu c gu g g q trenco trenquem caa cacem pego pegueu raja ragem adequa adeqem enaigua enaigem canvi canvis canvi canviem canvieu canvin 2. Irregularitats lexemtiques Els nics verbs de la 1a conjugaci amb irregularitats lexemtiques sn els verbs anar i estar. El verb anar presenta diverses arrels: vaig / anava. El verb estar presenta irregularitats en la 1a persona del present dindicatiu (estic) i en les altres formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigus canvia canvi canviem canvieu canvin
Porten diresi algunes formes del present de subjuntiu i de limperatiu dels verbs acabats en: -ear, -iar, -oar, -uar.
1 Omple els buits amb la grafia adequada:
g j c qu g gu c
A B C A B C A B C A B C
No magrada que men Sempre barre Laigua ra
is tant.
a els colors amb molta cura.
ava sense aturall. em sopars de duro.
Sempre expli Em re No et fi
a no haver-hi anat. is all on no et demanen. en.
A lhora de rentar plats, sempre sama No ne Tri Abra Al is all que s evident. en massa i jo tinc gana. am ben fort! aran el projecte. eu les mans abans dintervenir.
Em finan
2 Omple els buits amb la forma del verb indicat en present de subjuntiu o imperatiu:
A B C D
Tu, no (canviar) s difcil que jo men (fiar) Vol que tu (diferenciar) No crec que ells (esquiar)
de canal! dalg. Sc molt desconfiat. les posicions dambds partits. aquest cap de setmana.
BAT
Els verbs de la segona conjugaci acaben en er o -re i segueixen respectivament els models tmer o perdre. La major part de verbs de la segona conjugaci sn irregulars. Hi ha un grup de verbs que sn de la segona per el fet que en castell siguin de la tercera provoca interferncies. Sn els segents: batre, abatre, combatre, rebatre cloure, excloure, incloure, recloure crrer, concrrer, discrrer, escrrer, incrrer, ocrrer, recrrer, transcrrer fondre, confondre, difondre, infondre metre, admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, transmetre rebre, apercebre, concebre, percebre rompre, interrompre, irrompre, prorrompre 1. IRREGULARITATS ORTOGRFIQUES Canvis en la vocal del lexema Els verbs jeure, nixer i treure alternen la vocal a/e en tot el paradigma verbal Norma: si s tnica e si s tona a Els verbs poder i voler sescriuen amb o tret de: la 1a persona del present dindicatiu les formes del present dindicatiu les formes del present de subjuntiu les formes de limperatiu 2. IRREGULARITATS LEXEMTIQUES Un conjunt important de verbs de la segona conjugaci presenta irregularitats en el lexema. Mentre que els verbs regulars es conjuguen amb un sol lexema vlid per a tota la conjugaci (cant-, perd-, tem-, dorm-), aquests verbs presenten ms duna arrel. Per exemple, el verb vendre es conjuga amb tres lexemes: venc-, vend-, ven-. Aquests verbs amb irregularitats lexemtiques es classifiquen en tres grups. Cal saber els lexemes que presenta cada grup i els temps amb qu es conjuga cada lexema. 1r GRUP Verbs acabats en: . NDRE: aprendre, atendre, comprendre, desprendre, distendre, encendre, entendre, estendre, fendre, fondre, ofendre, pondre, prendre, pretendre, romandre LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, condoldres, moldre, resoldre... LER: equivaler, prevaler, valer, voler, soler. velaritzat Lexemes El lexema acaba amb un so velar: [ k ] a fi de mot: venc [ g ] entre vocals: vengui venc- absolc- valceufnic El lexema acaba amb una d- de reforament: vend- absold- valdpur El lexema no presenta alteracions: ven- absol- valjec jeus jeu jaiem jaieu jeuen puc, vull pugui puguis pugui puguem pugueu puguin vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin neixi neixis neixi naixem naixeu neixin traur tret traient
BAT
Imperfet dindicatiu: venia, venies, venia, veneu Gerundi: venent Imperatiu 2 i 5: aprn, apreneu
Temps
Indicatiu 1a p. present: venc Perfet simple: vengu Subjuntiu Present: vengui, venguis. Imperfet: vengus, venguessis Imperatiu persones 3,4 i 6: vengui ell, venguem nos., venguin ells.
Futur: vendr, vendrs, vendr, vendrem, vendreu, vendran Condicional: vendria, vendries, vendria, vendrem, vendreu, vendrien
2n GRUP Verbs acabats en: . -IXER: aparixer, comparixer, conixer, desconixer, parixer, reconixer, reaparixer Lexemes Temps velaritzat conec(mateixos temps i persones que el primer grup) Present dindicatiu: conec Perfet dindicatiu: conegu Present de subjuntiu: conegui Imperfet de subj.: conegus Imperatiu (3,4 i 6): conegui, coneguem, coneguin. 3r GRUP Verbs que contenen diftong . Aquests verbs es classifiquen en tres grups segons com es modifica la u del lexema: u v: beure, deure, escriure, moure, ploure, viure, reviure, prescriure u i: caure, creure, jeure, lleure, seure, treure, veure, escaure, descreure u 0: cloure, coure, noure, plaure, raure, riure Lexemes velaritzat bec-, crec-, clocTemps (els mateixos temps i persones que els altres grups) 1a p. present dindicatiu: crec, bec, cloc Perfet dind.: begu, cregueres Present subj: cregui, creguis Imperfet de subj.: cregus, creguessis Imperatiu (3, 4, 6): clogui, cloguem, u v: bevu i: creiu : clo Imperfet dindicatiu: bevia, bevies, bevia creia, creies, creia cloa, cloes, cloa Present dindicatiu (4 i 5): bevem, beveu creiem, creieu cloem, cloeu Imperatiu (5) beveu, creieu, cloeu Gerundi: bevent, creient, cloent Present dind. (2 i 3): beus, beu, creus, creu, clous, clou Futur: beur, beurs, beur Condicional: creuria, creuries.. Imperatiu (2) beu, creu, clou Infinitiu: beure, creure, cloure pur beu- creu- cloupur coneix Infinitiu: conixer Gerundi: coneixent Present dind: coneixes Imperfet dind: coneixia Futur: coneixer Condicional: coneixeria Imperatiu (2 i 5): coneix, coneixeu.
BAT
1 Transforma les formes verbals de pretrit perfet simple a pretrit perfet perifrstic:
A B C D E F G
Lincloguerrem a la llista El vam incloure. Minterromp en el moment en qu estava ms intrigat Lexclogueren de lequip No permet que la convidessin a sopar El reportatge infongu por a la poblaci. La xocolata es fongu completament. Difongueren la notcia a tots els mitjans de comunicaci.
2 Separa el lexema de la desinncia i indica amb quin lexema es conjuga cada forma:
vendre: vend-, eufnic

A B C D E
dissolia: conegu: prenia: suspenc: vendrem:
F G H I J
reconec: estendria: volem: suspengui: romania:
3 Completa les oracions segents amb la 1a persona del singular i la 2a persona del
plural del present dindicatiu:

A B C D E F G
vendre conixer dissoldre encendre
Jo Jo Jo
roba al mercat. Vosaltres les manies de la Sara. Vosaltres b laspirina abans de prendre-la. Vosaltres els llums. Vosaltres
. . . . .
En arribar a casa jo, sempre,
comprendre No moldre soler
gaire b lorigen del mn. Vosaltres el caf. Vosaltres .
Jo Jo
anar a la discoteca els divendres. Vosaltres
4 Completa les oracions segents amb la forma verbal que sindica:

A B C B D E F G
Tu no Si no et Dem jo Qui Jo no
(encendre, pres. subj.)
els llums, entraran mosquits. hauria jurat que eres un altre. aquestes substncies. guanyar-me, haur de treballar molt. encara la teva companya. fora. aquest cas.
(conixer, imp. de subj.)
(dissoldre, futur simple)
(pretendre, pres. subj.)
(conixer, pres. ind.)
Crec que ens Magradaria que tu No

(ofendre, pres. ind.)
(entendre, futur)
(resoldre, Imp. subj.)
qui vol sin qui pot.

BAT
5 Escriu limperatiu dels verbs segents:
comprendre tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles
resoldre tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles
valer tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles
aparixer tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles
6 Separa el lexema de lauxiliaritat i indica amb quin lexema es conjuga cada forma:
A B C D E
bevia: segui: clogui: caiem: jaiem:
F G H I J
plau: seur: cloeu: riem: coneixia:
7 Conjuga, del verb creure:

A B C
Un temps verbal que es conjugui amb el lexema velaritzat per a totes les formes. Un temps verbal que es conjugui amb el lexema pur per a totes les formes. Un temps verbal que es conjugui amb el lexema amb i per a totes les formes.
A B C
Jo Tu Ell/ella Nosaltres Vosaltres Ells/elles
8 Completa les oracions segents amb la forma verbal que sindica:

A B C B D E
No vull que tu em Ell

(coure, imp. ind.)
(deure, pres. ind.)
res.
la carn a la planxa.
(veure, imp. ind.)
Nosaltres no el Jo no ho
amb bons ulls. fins que no ho vaig veure. quan parlo seriosament.
(creure, imp. ind.)
Vosaltres sempre Tu, no em
(riure, pres. ind.)
(treure, pres. subj.)
de polleguera!
BAT
Els verbs de la tercera conjugaci acaben en -ir i es conjuguen seguint dos models: dormir (pur) o servir (incoatiu). Els verbs que segueixen el model dormir presenten la mateixa arrel o radical en tots els temps i persones: dorm-o, dorm-ir. Els verbs incoatius, que segueixen el model servir, presenten lincrement -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present dindicatiu, present de subjuntiu i imperatiu. Present dindicatiu jo serveixo tu serveixes ell serveix nosaltres servim vosaltres serviu ells serveixen Present de subjuntiu jo serveixi tu serveixis ell serveixi nosaltres servim vosaltres serviu ells serveixin serveix tu serveixi ell servim nosaltres serviu vosaltres serveixin ells Imperatiu
! ! No sn incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, grunyir, munyir, tossir
IRREGULARITATS ORTOGRFIQUES canvis en la vocal Els verbs sortir, tossir, cosir, collir i escopir alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal. Norma: si s tnica u si s tona o diresi Els verbs acabats en vocal + ir com agrair, conduir, traduir, cosntruir.. porten diresi tot seguint les normes: saccentua quan les normes ho permeten: conduem es posa diresi quan les normes no ho permeten: condua Afegeixen una e de suport les formes verbals: corre, omple i vine. surto surts surt sortim sortiu surten condua condues condua condueu conduen tussi tussis tussi tossim tossiu tussin tradueixi tradueixi traduu tus tussi tossim tossiu tussin constru constru construrem construreu
sortia, cosir, cosint tradueixis construres
conduem tradum
tradueixin construren
1 Conjuga el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu del verb vestir:
present dindicatiu Jo Tu Ell/ella Nosaltres Vosaltres Ells/elles Jo Tu
present de subjuntiu
imperatiu
tu ell/ella nosaltres vosaltres ells/elles
Ell/ella Nosaltres Vosaltres Ells/elles
BAT
2 Completa cada oraci amb la primera persona del present dindicatiu. Fes atenci al fet
de si els verbs sn incoatius o no ho sn.

A B C D E F
assaborir cosir vestir-se munyir tossir escopir
els bons menjars. els botons de lamericana. amb la roba de la meva germana. les vaques de ca lAndreu. molt a les nits. quan ning no em veu.
3 Omple cada buit amb o o u:

A B C D E
s t c c esc
rto s so llem p
F G H I J
s t c c esc
rtim sss sia ll pint
K L M N O
s t c c esc
rtir ssint sint llo pir
P Q R S T
s t c c esc
rti sso s lls ps
U W X Y Z
s t c c esc
rtint ssir sir llint pia
4 Justifica ls de laccent i la diresi en les formes verbals segents:

A B C D E F
tradu construm redua obeem agraes conduu
5 Completa les oracions segents amb les formes adients de limperfet dindicatiu:
A B C D E F
Ella no (reduir) Nosaltres sempre (obeir) Vosaltres (distribuir) Ells (construir) Tu (influir) Tu (conduir)
mai la velocitat en els revolts. les normes establertes. els crrecs amb justcia. amb material de bona qualitat. massa en el grup. amb facilitat.
6 Completa aquestes oracions amb les formes adients del pretrit perfet:
A B C D E
Van construir Vaig influir Vas obeir Van succeir Vam distribuir
la urbanitzaci sense respectar lentorn. en la seva decisi. a contracor. fets inexplicables. el material sense cobrar-lo.
BAT
7 Completa el qestionari:
A B C
Els morfemes verbals sn Les formes no personals del verb sn: Els verbs sagrupen en tres conjugacions segons la terminaci de Sn les segents:
Els verbs irregulars de la primera conjugaci sn: a) El verb trencar alterna la consonant: b) El verb caar alterna la consonant: c) El verb pegar alterna la consonant: davant davant davant i i i
i davant davant davant . . .
Els verbs acabats en -iar, -ear, -oar, -uar presenten diresi en
Els verbs i alternen la vocal a/e al llarg del paradigma. La norma s la segent: escrivim a quan s i e quan s . Per exemple, Els verbs poder i voler sescriuen amb o tret del Els verbs acabats en -NDRE, -LDRE i -LER es conjuguen amb que sn: lexemes,
G H
El futur i el condicional dels verbs acabats en -NDRE, -LDRE i -LER es conjuguen amb el lexema com, per exemple Els verbs acabats en -IXER es conjuguen amb lexemes que sn:
K L M N
Les formes conegu i vengui es conjuguen amb el lexema Les formes coneixer i pareix es conjuguen amb el lexema Els lexemes beu-, creu- i clou- sanomenen El verb creure pertany al grup de verbs que contenen en Les formes verbals bevia i escrivim es conjuguen amb el lexema Les ordres afirmatives es fan amb el temps negatives es fan amb el temps Els verbs al llarg del paradigma verbal. La norma s la segent: i les ordres i modifiquen la u
O P
alternen la vocal o/u
R S
Els verbs complir, aprendre i treure fan el participi Els verbs coure, pertnyer i moldre fan el gerundi
MS ACTIVITATS Adverbi i preposicions
BAT
1 Subratlla els adverbis i les locucions adverbials i indica el grup al qual pertanyen:
temps, lloc, quantitat o mode:

A B C D E F G H I J K L M N O
Anem al teatre de tant en tant. Sempre deixa les coses en i enll; s ben desordenat! Solament es concentra quan estudia de nit. Havent dinat noms t ganes de jeure i sajeu ben arrepapat al sof. Sovint compra roba els preus de la qual sn fora mida. Pel cap alt serem un centenar. Ens trobarem aqu cap al tard. Avui he treballat bastant tot i que mhe trobat molt malament. Ara per ara no el trobo gens simptic i, a ms, parla massa fort. Arreu on van sho passen dall ms b. Si fa no fa, arribarem a trenc dalba; noms queden sis hores! Mai de la vida no havia vist un home tan alt. Enguany els resultats han estat tan bons! Al vespre no li agrada treballar gaire; tan sols rendeix al mat. Al capvespre ens vam trobar aqu si fa no fa una cinquantena.
2 Corregeix les formes incorrectes que trobis en aquestes oracions:

A
De quan en quan ajuda a casa.
No em necessita res.
Acte seguit, el president va procedir a la inauguraci del club.
Caminaven carretera a baix.
No t bastant per comprar-se el que necessita.
Solsament es veuran ells dos, no estar gens mal.
Al dia segent es convoc una manifestaci.
No fa res de por.
Treballa puntual i eficament.
BAT
3 Justifica ortogrficament ls de les formes destacades en negreta:

A B C D E F G H
Parla com a representant els vens. Marxa cap a lestaci. Fins la Brbara hi estava dacord. No marxarem fins a les onze. No en parlis fins que tho comuniqui. Fa gelat per a la famlia. Torna aviat cap aqu. s tan alt com el seu pare.
4 Completa el text amb les preposicions i locucions prepositives que calgui:
Lindividu i lunivers els japonesos cada individu s un microcosmos est sotms irremeiablement lunivers i
canvis constants i inevitables. Aix, lordre de les coses. El jacercar lharmonia la
lhome sadapta i ocupa un lloc segur pons sap que la saviesa consisteix natura i no el conflicte. el Yin i la idea
canvi correspon el concepte forces positi-
el Yang que s la interacci
ves i negatives, alhora oposades i complementries. Els japonesos creuen que sha buscar sempre i tot lequilibri totes dues
forces. El proverbi que diu que lnic constant s el canvi serveix recordar permanent. Loposici el Yin i el Yang es manifesta lalternana la vida diria que guardar lequilibri exigeix una vigilncia
el dia i la nit, les estacions, el mascul i el femen, la calor i el fred, la llum i la foscor. La seva importncia ses rau la planificaci les empre-
la creena que es poden predir els canvis o els esdeveniments un augment sobtat del Yang seguir un r-
tenint en compte que pid descens
lextrem Yin i a linrevs, la qual cosa, dit altrament,
significa que si hom no pren mesures urgents, la catstrofe ser inevitable. Les catstrofes naturals tempestes, terratrmols, inundacions sn una expressi aquest desordre csmic. Aix mateix passa precipitaci. aix el Jafer no pertor-
els negocis si hom no actua p a lhora els canvis
planificar es t en compte la convenincia precauci i un desig constant
bar lharmonia existent.

JOHN HARFORD
BAT
5 Llegeix el poema amb atenci i contesta les preguntes segents:
ELS AMANTS No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. Feroment ens amvem des del mat a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o lamor i rodolem per terra entre abraos i besos. No comprenem lamor com un costum amable, com un costum pacfic de compliments i teles (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). Es desperta, de sobte, com un vell hurac, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i desprs el pe duna orella. El nostre amor s un amor brusc i salvatge, i tenim lenyorana amarga de la terra, danar a rebolcons entre besos i arraps. Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som brbars, i que aix no deu ser, que no estem en ledat, i tot aix i all. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, car damants com nosaltres en sn parits ben pocs.
VICENT ANDRS ESTELLS. Obra completa. Tres i Quatre
A Escriu exemples del text en qu la grafia a representi els sons segents:
[ ]: [ ]:
B Escriu exemples del text en qu la grafia e representi els sons segents:
[ ]: [ e ]: [ ]:
C Escriu exemples del text en qu la grafia o representi els sons segents:
[ ]: [ o ]: [ u ]:
D Transcriu el so que representen les grafies subratllades:
passat
salvatge
nosaltres
vell
ajunta
aix
empeny
MS ACTIVITATS El subjecte i el predicat
BAT
1 Llegeix atentament el text i fes les activitats segents:
a) Assenyala el subjecte dels verbs subratllats. b) Indica de qui depenen i, per tant, quina funci fan els elements en negreta. (CN, CV, CAdj). La contaminaci de les aiges, el terra i latmosfera planteja un problema planetari . Ja no podem mantenir una visi fragmentria de la conservaci del patrimoni. Cal adoptar regles de conducta dabast mundial un determinat pas apliqui mesures adequades . No s tolerable que
i que el del costat faci el con-
trari. Alguns pasos contaminen molt ms que altres; sn aquests els que han de pagar la major part de la factura .
Avui dia els pasos industrialitzats sn responsables del 70 al 85 % de la contaminaci mundial i dels seus efectes desastrosos per al patrimoni cultural de la humanitat . Tot i que sn ms poblats, els pasos en via de desenvolupament ; contribueixen, doncs,
tenen tanmateix menys fonts de contaminaci
molt menys a la degradaci del medi ambient. Amb quin dret es pot exigir a aquests pasos, que no disposen dels mitjans necessaris, que es comportin com nosaltres mateixos no hem sabut fer? Prenguem lexemple de la desforestaci : el Nord hauria de tenir prou memria per recordar com devast durant segles els seus propis boscos; en comptes de donar llions als altres hauria de contribuir a fer que sadoptin normes de conducta millors que les que ell mateix va aplicar en el passat.() El respecte envers les generacions futures ha esdevingut una obligaci moral
. s la preocupaci essencial de personalitats com Jacques-Yves Cousteau, que des de fa tants anys ens fa descobrir les meravelles de la natura , i que
avui llana el crit dalarma perqu estem deteriorant el mar, s a dir, el pulm del planeta. Tothom sap que no hi ha vida sense llum. Ara b, s justament a la zona de contacte entre les aiges i la terra , all on hi ha concentrades les espcies en vessar-hi enormes quantitats
marines, on estem destruint els ecosistemes
de productes txics. La gran amenaa que plana avui dia sobre lhome i sobre lespcie humana s justament el mateix home.
FEDERICO MAYOR ZARAGOZA, Correu de la Unesco.
2 Indica la xarxa de relacions dels elements subratllats, s a dir, indica el nucli i explica
qui complementa a qui:

A B C D
La contaminaci de les aiges, el terra i latmosfera planteja un problema planetari. Ja no podem mantenir una visi fragmentria de la conservaci del patrimoni. s la preocupaci essencial de personalitats com Jacques-Yves Cousteau. Cal adoptar regles de conducta dabast mundial.
BAT
3 Destria els subjectes dels verbs subratllats i indica lestructura que presenten:
Res no em distreu i mafeixuga tot. Que el mar i el vent tensenyin la cadncia del seu vaiv i, a poc a poc, et tornin a encendre als ulls el flamejar dels somnis. De sobte costa molt adaptar el cos al panteix angoixs dels sentiments Una platja tranquilla, amb paravents de roques i de pins, no tallibera daquest corc que et rosega. Retrobar-se s el mot que pot fer possible suportar la feixuga meravella daquest cos que es rebella, fosc i tossut, contra no sap ben b quin ritme inesperat que el desgavella. Sencalma el temps a lencordat del vent. Per labrupte pendent daquesta tarda davallo lentament. No em sn estranyes les fites del retorn, que molt sovint lhe fet, aquest cam. Reposo en el pedrs de les paraules. Ara em reprenc, i s bo sentir la pluja de mi mateix que em renta i em fecunda. Aquesta llum difusa del capvespre desdibuixa els avets i fa remots els horitzons llunyans. A poc a poc shan escolat les hores amb un vaiv donada que sadorm tendrament a la sorra i he vist crixer, lentssim, el poema. Et desvetllen els versos a la nit i reclamen lespai de privilegi que sempre els concedies. Tot s incert al vell jard de sempre. No trobars la quietud enlloc. All que sha perdut no es recupera i s bo palpar-se els muscles per saber que almenys el cos encara fa fermana. Sovint viure s xuclar-se cap a dintre. Sn lents i desolats, aquests instants, i noms ten defensa la cadncia dels mots que no pots dir, per mantenen viva dins teu la seva estranya msica.
Versos extrets de MIQUEL MART I POL, Temps dinterluni. Ed. 62
BAT
4 Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes que hi ha a continuaci:
El poder de les rebaixes s bonic passar per caixa quan ve el mes de juliol havent adquirit al vol algun ftil de rebaixa. Tenir el que no es necessita esdev un plaer tan gran que el diner gastat comprant en rebaixes ens excita. Calotets, mitjons, sabates, plats, paelles o un ansat, sostenidors, bragues, bates, tot fa pea, si s barat. Hi ha senyores enjoiades amb els ulls desorbitats que sempassen a mirades preus, colors i qualitats. Hi ha senyors que, per laspecte, semblen fora desmenjats, per al final, en efecte, surten molt empaquetats. Tanta fam adquisitiva, qu la fa nixer? Don ve? Hi ha una fora volitiva als espots de la TV? Ens gastem la paga doble amb lestalvi per escut? som esclaus dun joc innoble o dun poder absolut? Daquesta dria revessa no en sabria pas dir el nom: et deixo lector, tinc pressa: vull sortir a comprar quelcom.
SALVADOR OLIVA, Complements circumstamcials, Quaderns Crema
FONTICA - ORTOGRAFIA
A
Transcriu els sons voclics de la rima del poema (recorda que la rima comena a partir de lltima sllaba tnica).
Escriu formes del poema que continguin les seqncies de sons voclics segents: [ .....o ..... ] [ .......... ] senyores [ .....o ..... ] , [ .....o ]
Compta les sllabes de cada vers de la primera estrofa i marca les elisions i les sinalefes. (recorda que has de comptar fins a lltima sllaba tnica). Tots els versos tenen les mateixes sllabes. Comprova si aquesta regularitat sesdev al llarg de tot el poema. Digues qu s un dgraf i posa exemples del text.
Separa en sllabes els mots segents i subratlla les agrupacions vocliques que formin diftong. caixa rebaixa paelles enjoiades quan deixo preus dria qualitats esclaus -
BAT
Justifica lortografia de les grafies subratllades. caixa mitjans joc pea
Explica lortografia del so [s] i posa exemples del text de cada s i grafia.
Transcriu les esses finals de mot del poema. Fes atenci als contactes.
Transcriu el so de les grafies subratllades segents i digues quin fenomen es produeix: adquirir adquisitiva absolut
MORFOSINTAXI
A
Indica la categoria gramatical de totes les formes de lltima estrofa del poema. Digues si les formes subratllades segents sn determinants o adverbis: algun ftil semblen fora desmenjats molt empaquetats un plaer tan gran
Posa exemples del text de noms que facin el plural amb les terminacions segents. Explica la norma de formaci del plural dels noms. -s: -es: -ns:
Escriu quatre adjectius del text que siguin duna sola terminaci (en el singular) i dos que presentin les quatre formes. 1 terminaci: 2 terminacions:
Indica el subjecte dels verbs subratllats del poema.
BAT
5 Fixat que en els poemes les oracions no segueixen, moltes vegades, lestructura
sintctica: subjecte + V + CV + CC. Torna a escriure els fragments subratllats seguint aquest ordre:
A
El tren directe de diumenge a la tarda. Van quedant enrere les nimes cansades i envellides de les estacions sota el sol dhivern. Amb m insegura esborro la paraula desolaci.
FELIU FORMOSA, dins Deu poetes dara. Ed. 62
Cauen gotes a lestany, dolament arriba lona a lespina del roser Llei, fretura, captinena, infortuni, tremolor, la falena mels fa enfora Observant-ne tot lencert, tanco el llibre que em bescanta.
MIQUEL BAU, dins Deu poetes dara. Ed. 62
6 Assenyala de qui depenen els elements subratllats i digues si fan de complement del
nom o de complement del verb:

CN
complement del nom
CV
complement del verb
Hola! Torno a ser jo, lAitor. el temps ha anat passant amb Mentre llegies aquest relat . Han la mateixa facilitat que tu tempassaves els fulls passat quatre anys des que va succeir tot el que the explicat. Ara els fets em semblen diluts i llunyans, per no s el , o sin la nostra manera dintertemps qui els canvia pretar-los . Quan et fas gran recordes les veus, les imatges i les olors com si les estiguessis vivint novament, per . En aix s que en fas, potser, una interpretaci diferent mha ajudat una mica el pas del temps, perqu ara comprenc , i puc reflexionar amb lajut que el que abans no entenia em dna la distncia . i veig que potPenso que reconixer els errors est b ser no vaig actuar com calia davant dun conflicte que manava realment gran . De fet, llavors noms tenia disset anys, per ara em sento b, amb la satisfacci que et dna tenir certs records .
JORDI
DE
MANUEL I SLVIA VEGA, El pes de la por. Alfaguara
BAT
7 Indica quina funci realitzen els elements subratllats daquest text:
En Quim ha de marxar a fora portant, que edifiquen a la costa han dit de participar-hi no s un viatge divertit faci tot el que li
. Sha ficat en el negoci dun hotel nou, molt im. La societat necessita capital i a amidar-ho i li . Sap que . Que
. Ha danar a veure-ho i que no fra oport
emportar-se la Dolores
. Aix doncs, li diu que ser fora tres o quatre dies i que la deixa sola ti amb en Jacint, ni que el rebi a casa mentre ell s fora Noms demano aix pot fer molt b ell bli pes . Ja veus si s poc. El noi .
vingui de gust, per ala el dit, imperatiu-, que no vol que surmagrada. Crec que et . No-
. Per no vull que sigueu ratolins quan el gat s fora
ms sn tres o quatre dies, us en podeu estar. Em vexaria assabentar-me que ets amb , sense que jo spiga on, com i quan. A ell, digues-li . O la veritat, tant se men fot. per Barcelona. No li ve de gust fer tramli ha demanat. Passeja . Des del port fins a Grcia, , i no veu en Jacint , com en Quim lexcusa que et sem-
Ella passeja per la casa i passeja sola deixant que laire la dssima
subjecti, desmaiadament . , i li
dHorta a la Plaa dEspanya, deixant-se portar pels seus propis peus. Acaba cansai serenament calmada passeja. , desvagada remena els papers . i llegeix coses que no entn i altres que s que entn i que no . s a sota duna carpehi va A la casa, tamb hi Obre calaixos tenen cap inters ta de pell negra Ell li n arribar a ensenyar. Estimat Quim: Em faig vell el la mfia , i confonc les coses . Em pensava que tenia nas i ja ho , i que veus: no sc res , i el . Acabat. Michael Gardner era un dels nostres van pelar. I jo que et vaig enviar la filla
Entra al despatx den Quim
per a ella. Fins que troba la carta havia parlat, daquella carta
, encara guardada a dins del sobre. s una carta de Jack Thurber. , per no la
matessin aixB: em vaig confondre. Devia diners
i va voler esquivar , pensant-me que Qu hi busi ella va
era dona morta no shan de contar ca ning nar a casa
! Havia fet moltes animalades, el pobre Gardner, i contat coses que . Em pensava que era una altra mena de mort
farem! B: perdona per haver-te passat un encrrec intil. A la noia, no la ja no en . t, den que van matar el Gardner
, ni hi ha res dorganitzat ni de sinistre. Pot fer servir el seu nom, i tor-
fugir. No cal que es faci passar per hispana ni que samagui. Escriu-me,doncs, i conta qu nhas fet Perdona aquest vell ignorant que ho ha confs tot manant-me una indemnitzaci perqu sc un pelat total rem magnfics, tu i jo
ISABEL-CLARA SIM, La salvatge. Columna Llengua catalana i literatura 1 96
. Per no perdis el temps de. Recordes els vells temps?
Una abraada, Jack Thurber.
BAT
Llegir en temps de vacances Ara que les vacances ens fan el cam pla i no hem de treballar per guanyar-nos la vida, s el moment ms adient per oblidar la pressa i el destorb, lafany i la mentida, i obrir de bat a bat el dol imaginar. No hi ha com un captard vora el mar encalmat per comenar el viatge duna excitant lectura sobretot quan lautor no escriu enderiat ni per cap obsessi, ni per cap amargura, ni pretn ser la veu de cap divinitat. Pura veu, sense pors, sense odis, sense res que sassembli de lluny a cap impuls primari, pura figuraci que vol un cor desprs per ser rebuda i per, desprs, voler tornar-hi, com fa lamant amb llibertat i comproms. No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir sense esperar cap ms plaer que el sol viatge: cap recompensa externa, sin noms sentir com sens omple de llum un submergit paisatge que ja portem a dins i ens crida per sortir.
SALVADOR OLIVA, Complements circumstancials. Quaderns Crema
FONTICA - ORTOGRAFIA Escriu cinc mots del text que continguin la grafia a i representin els sons segents: [a] []
Escriu cinc mots del text que continguin la grafia e i representin els sons segents: [] [e] []
Escriu cinc mots del text que continguin la grafia o i representin els sons segents: [] [o] [u]
Escriu, en cada cas, un exemple de diftong que contingui els sons segents: [ w ] [ j ] [ w ] [ w ] [ w ]
Escriu quatre casos en qu la i, en contacte amb una altra vocal a linterior de mot, no faci de semivocal i, per tant, es transcrigui i: [ i ] adient
Explica la diferncia de significat entre aquests dos mots: desprs: desprs: Escriu dos mots del text en qu la grafia g representi el so [ so [ ]: [ ] [ ]
] i tres en qu representi el
MS ACTIVITATS Oraci simple i oraci composta
BAT
1 Relaciona cada parell doracions amb el nexe adient:
Volem comprar-nos un cotxe nou Anirem al cinema Voleu guanyar el partit? He fet un bon examen A les tardes estudia
o i per doncs per tant
aconseguir una bona qualificaci. busqueu un bon davanter. ajuda el seu pare a la botiga. desprs menjarem una hamburguesa. no tenem prou diners.
2 Escriu el nexe ms adequat dacord amb la relaci que sestableix entre les dues
oracions juxtaposades:
A B
Has signat el contracte? Ja s hora que el deixis enllestit. Els esports competitius sn molt gratificadors. Cal gent molt preparada emocionalment. Ha escrit una carta, lha enviada per correu urgent. s molt ofensiu; t bon cor. Riu, plora... Has de decidir: estudiar, posar-te a treballar. Va tenir una lesi al genoll. No podr crrer aquesta temporada. Has de veure qu et conv ms: fer angls, fer alemany. Van discutir molt; van acabar com a amics. Sabia que era molt sensible; lhauria tractat duna altra manera.
C D E F G H I J
3 Indica el tipus de coordinaci que presenten les oracions segents.

A B C D
En Jaume socupa de la comptabilitat i en Pep treballa amb els clients. Ara pren una decisi, ara en pren la contrria. Volia ser una bona pediatra per detestava les criatures. No vol ser el cap de lempresa? Doncs que comenci a assumir responsabilitats. No solament guanya amb facilitat sin que presumeix dels seus xits. s un perepunyetes: ni treballa ni deixa treballar els altres. Van arribar els agents de lordre; aix que tothom va escampar la boira. Li hem dit tot el que pensvem de la seva actitud; tanmateix, crec que es mereix una oportunitat. Hem recollit cinc mil signatures; per tant, podem presentar una moci de censura. Has dintegrar-te en lequip o haurs de marxar. Arribar a les set, per a les vuit haur de marxar. Vol aprovar? Doncs que sesforci. No hi ha ning al teatre; per tant, suspendrem la funci. Ara diu que plega, ara diu que continua.
E F G H
J K L M N
MS ACTIVITATS Oracions subordinades
BAT
1 Subratlla les clusules substantives i indica si fan funci de complement directe o de
complement preposicional. Fixat en el que demana el verb:

CD A B
complement directe
CPrep C D
complement preposicional Confia que tot anir b. No sap que li pot fer mal.
Va prometre de dir-li la veritat. Es nega que fem les paus.
2 Subratlla les clusules substantives i indica la funci que fan:

CPrep A B C D
complement preposicional
CAdj
complement de ladjectiu
Estic content que thagis pogut matricular amb mi. No est disposat que li diguin el que ha de fer. No sacostumar mai que li neguin lentrada. Es disposa a entrar en una altra etapa.
3 Subratlla les clusules substantives i indica la funci que fan:

S A B C D
subjecte
CAdj
complement de ladjectiu
s feli de veuret tan a gust amb nosaltres. Em fa feli que us entengueu tan b. Estava content de saber la veritat. s segur que arribaran abans que vosaltres.
4 Indica la funci de les clusules substantives subratllades daquest text:
Avui tamb shan posat malalts els petits, de manera que sigui com sigui ens hem de quedar aqu. Em penso que la Maria, en el fons, no sen vol anar. Ahir van venir dos gurdies rurals. Van ser molt amables i van dir a la Maria que salegraven que hi hagus refugiats a la casa, perqu la senyora Strohmeier, aix s com es diu la pagesa, sempre sha negat a tenir gent allotjada a casa, que fins i tot ha amenaat de calar foc a la masia si la hi obligaven. Ha dit que s molt tossuda, i que la seva filla i el seu gendre ja fa temps que la volen dur a una residncia de vells per que ella es nega a deixar la casa. Els policies encara ens han aconsellat danar al poble, dempadronar-nos-hi i recollir els nostres cupons de racionament, i aleshores ells ens assignaran aquesta casa. Estic contenta, magrada viure aqu amb la Maria i la vella pagesa. () He passat gaireb un mes sense escriure res. Estava tan cansada! La Maria i jo treballem de sol a sol. Ella s capa de treballar com un home i no vull que pensi que sc ms feble que ella. s clar que ella ja t experincia en aquestes coses i jo encara ho he daprendre tot. Lvia Strohmeier vigila els nens i cuida el jard; est molt contenta de tenir la Maria a casa seva. La guerra sha acabat i gaireb no ens nhem adonat. Els darrers dies han passat molts desertors. Molts demanen si els podem donar roba de civil o simplement enterren luniforme i larma al bosc.
BAT
() Magrada treballar a la casa i a lestable. Ara he aprs a munyir i ho faig molt b.() No podr suportar-ho gaire temps! Em sento com en una pres! Enyoro moltssim la Maria, el mas, els camps de conreu i els prats, els nens i lvia Strohmeier. Tinc la sensaci que hi ha alguna cosa que em devora per dintre. Fa dues setmanes, un amic den Joe em va portar a casa de la cosina del papa amb el seu cotxe. Tant de bo no lhagus trobada! Perqu ella em va fer continuar cap a la ciutat on lvia i els germans ja mesperaven. s clar que vaig estar contenta de trobar-los tots tres, per aqu la situaci s terrible.() Lvia est molt contenta que jo hagi arribat, aix que no ha de fer les cues quan va a comprar. () Ara anem a buscar provisions sempre que podem. No s fcil trobar alguna cosa per bescanviar.() El senyor Edumeit diu que em far classes fins que hi torni a haver escola. () Em penso que est molt content de veure que penso en aquestes coses. () No magrada gens haver de cuidar-me dels meus germans, no fan sin molestar-me. () jo prou que em proposo de portar-me b i no causar-li ms maldecaps, per quan els nens em fan una malifeta, menrabio i ens comencem a pegar.
ROSEMARIU VON SACHACH. Mare, qui ets?. Crulla
En Ramon compl tres anys i la Sofia torn a quedar embarassada. No li sab gens de greu. Potser tindr una nena. Estava segura que si podia donar una filla a lEladi, lapartaria de la Maria, que era molt bonica i que ell, tothom se nhavia adonat, estimava ms que en Ramon. Tots els que anaven a veure-la comenaren a dir-li que tindria una nena; i donya Slvia tamb: T el ventre rod; els ventres rodons ja s sabut que porten una nena a dintre. Li recoman que mengs ben poc i que camins tant com li fos possible. Si surt prima, no hi fa res. Ja lengreixarem! La Teresa li pregunt si el part es presentava b. Molt. Estic segura que aquesta vegada tot anir com una seda; el cam, senyora Valldaura, ja est mig fet. El segon fill de la Sofia i lEladi nasqu abans dhora: als set mesos. () LArmanda, que sabia, com tothom, la illusi amb qu la Sofia esperava una filla, no podia amagar una mena dalegria dolenta: Li est b: i a ms a ms, el nen s pitjor que una figa tova! Trigaren a batejar-lo i decidiren de posar-li Jaume. La Teresa, que patia molt de veure aquell nen tan petit i malalts, no pogu anar a bateig. El dia del bateig, quan estava a punt de baixar el primer gra de lentrada, caigu a terra com un sac. () El doctor Falguera, una mica amonat, li recept un remei pels nervis i massatges. Per aix darrer no sha de preocupar. Conec una infermera que ho fa molt b. I recoman a la Teresa que no sabandons.
MERC RODOREDA. Mirall trencat. Ed. 62
BAT
Mallorca, durant la guerra civil Verdegen encara aquells camps Ara els jardins hi sn com msiques i duren aquelles arbredes i em torben, em fatiguen, com en un tedi lent. i damunt del mateix atzur El cor de la tardor ja shi marceix, es retallen les meves muntanyes. concertat amb fumeres delicades. All les pedres invoquen sempre I les herbes es cremen a turons la pluja difcil, la pluja blava de cacera, entre somnis de setembre que ve de tu, cadena clara, i boires entintades de capvespre. serra, plaer, claror meva! Tota la meva vida es lliga a tu, Sc avar de la llum que em resta dins els ulls com en la nit les flames a la fosca. i que em fa tremolar quan et recordo!
BARTOMEU ROSSELL-PRCEL. Obra potica. Moll
FONTICA - ORTOGRAFIA Escriu cinc mots del text que continguin els sons voclics segents: [] [e] [] [o]
Classifica els mots monosllabs del poema en tnics i tons i transcriu el so o sons. Monosllabs tnics Monosllabs tons
Transcriu els sons de vocal neutra dels quatre primers versos del poema. Verdegen encara aquells camps i damunt del mateix atzur
i duren aquelles arbredes
es retallen les meves muntanyes
Assenyala les elisions del poema. Digues qu s un dgraf i escriu mots del text que en presentin.
Escriu mots del text que continguin els sons segents: [ ] [] []
[ dz ]
BAT
Justifica ortogrficament les grafies subratllades.
marceix
difcil
fatiguen
Transcriu fonticament els sons consonntics subratllats. Fixat en els contactes. aquells camps aquelles arbredes mateix atzur
les meves muntanyes
les pedres invoquen
dins els ulls
els jardins
fumeres delicades
les herbes es cremen
Aprn el poema i recital amb una entonaci i una fontica adequades.
MORFOSINTAXI Assenyala la categoria gramatical de les formes dels primers quatre versos. Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes.
Escriu substantius del poema que facin el plural segons sindica: + s: +es: +es (amb alteraci de la consonant) +ns:
Fes la flexi de gnere i nombre dels adjectius segents. blava clara avar lent delicades difcil
Digues de quina conjugaci sn els verbs que predominen en el text.
BAT
6 Subratlla les clusules subordinades i digues si sn adjectives o substantives de
relatiu. Desprs, indica la funci de les clusules subordinades i assenyala tamb la funci del pronom relatiu:
A
Tot el que veus s meu. Clusula: Pronom:
Totes les dones que the presentat sn tietes meves. Clusula: Pronom:
El que dius s impossible. Clusula: Pronom:
Les coses que dius sn impossibles. Clusula: Pronom:
No confio gens en els qui no et miren als ulls. Clusula: Pronom:
7 Digues si els nexes subratllats introdueixen clusules adjectives o substantives de
relatiu. Indica tamb la funci del pronom: Per tan important com conixer el volum total dels immigrants que resideixen en un pas o en una ciutat s distingir la diversitat de situacions en qu es troben. I la primera diferenciaci a fer s distingir entre els que arriben ja amb un treball estable o amb unes expectatives raonables de treball ben retribut i els que arriben fugint de la misria i buscant una ocupaci que els permeti subsistir. Encara que sigui cert que entre aquestes dues categories extremes hi caben situacions intermdies.() Lemigrant que sinstalla en una societat diferent daquella en qu va nixer es troba sotms a una doble pressi. Per una banda pretn integrar-se en la societat en la qual sha establert i ho pretn amb tanta ms fora com ms depn della per poder subsistir. I al mateix temps, en la mesura en qu se sent diferent, tendeix a buscar la companyia i la solidaritat dels que tenen la mateixa procedncia i es troben en la mateixa situaci. I com ms forta sigui la dificultat que trobi per integrar-se, i no diguem si se sent rebutjat, ms forta ser la tendncia a acostar-se als que comparteixen la seva llengua i els seus hbits culturals.
MIGUEL SIGUN. LEuropa de les llenges. Ed. 62
8 Subratlla les clusules subordinades i digues si sn substantives o substantives de
relatiu. Indica la funci oracional:

A B C D E F
Va fer el que calia. Els teus amics sn sempre els qui lespifien. Tenia la impressi que avui seria un bon dia. Magrada que tinteressis per la cincia. Els qui tornen avui no saben res. Estava molt interessat que li truquessis.
BAT
9 Indica en cada cas si el nexe subratllat s una conjunci o un pronom:
C conjunci
P pronom
La gran majoria dels magrebins que es troben a Frana o dels turcs installats a Alemanya corresponen al de lemigraci en busca de la subsistncia. Els espanyols o porpodem dir que shi han mantingut cal tuguesos emigrats a Frana o a Alemanya a la dcada dels setanta i que han acabat trobant un treball estable i correspondrien al grup intermedi. Mentre suposar que que els nord-americans o els japonesos installats a Pars o a Frankfurt els podem incloure, sense dubtar, en el primer amb un nivell de vida potser superior a la mitjana dels ciutadans alemanys o els problemes lingstics i socials dels uns i dels altres seran diferents. francesos. s evident que
10 Completa cada oraci amb el tipus de clusula que es demana:
(substantiva) (adjectiva) (substantiva de relatiu) (substantiva)
s el primer pas per conquerir la noia . No pensis ni tentossudeixis .
11 Indica el tipus doraci, la funci de loraci i la funci del pronom (en cas que nhi
hagi) de les clusules subratllades. Els joves no fan cas dels avis La immensa majoria dels participants pensen que els adolescents no tenen en compte les idees de la gent de la tercera edat sescolten la gent dedat avanada . creuen que els joves no . Tots coincideixen a afirmar que els aniria . P Cerrato,14 anys. . Tots els alumnes que han participat en aquest debat molt millor si ho fessin ja que els avis representen la veu de lexperincia El problema s que la majoria dels joves passen de ser educats coses de la vida forma de pensar o de fer em farien sentir malament. C. Chiesa, 14 anys. Pel gran canvi que ha sofert la nostra societat actual . G.Ferreres, 12 anys. Hi haur un moment en qu nosaltres tamb serem grans respectin i valorin les nostres opinions amb amor i tendresa dels joves . L. Blay, 12 anys . N. Codina, 11 anys
El Peridico de lEstudiant, gener de 1999
Sha de respectar lopini de tots, perqu la gent gran representa que t ms experincia i sap ms . J. Portillo, 15 anys. . M. Romero, 14 anys. ,i , la majoria de joves Els adolescents no els volem fer cas. Com que sn gent gran, creiem que no entenen la nostra Si jo fos un avi em sentiria marginat del mn. Em rebutjarien tot el que fes
pensen que les idees de la gent de la tercera edat estan antiquades i passades de moda , i ens agradar que
. M. Serra, 14 anys.
Quan sigui gran magradaria que els meus fills, nts o persones que macompanyessin mescoltessin Molta gent jove pensa que una persona dedat avanada s alg que va contra la forma de pensar
BAT
12 Subratlla les clusules adverbials, indican el tipus i posa comes all on calgui:
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S
Fes-ho aix com vulguis. Malgrat que es facin enrera no podran aturar el projecte. Com que hem arribat tard no ens deixaran entrar al teatre. Des que sc aqu veig un batibull de mil dimonis. Berena mirant la televisi. Per ms que thi encaparris decidiran el que voldran. Des que ha arribat de Pars no para densenyar-nos fotografies. Avui el dia s ms clar que ahir. Condueix escoltant msica. En arribar a la casa tingueren una mala impressi. Treballa molt perqu ning no li pugui dir res. s tan intelligent que resol tots els problemes en un obrir i tancar dulls. Ens deixaran diners tot i que ja els en devem molts. Ha fet una altra repassada perqu no est gaire segur de saber-sho tot. Talla la gespa aix com fa el jardiner. En cas que no tarribin els diners els meus pares ten deixaran. La Joana t tan mal geni com tu. No tescoltar si no deixes de cridar. Com que som joves lassegurana del cotxe s ms cara.
13 Indica de quin tipus sn les clusules adverbials subratllades daquest text:
Els diners, per, es van acabar aviat, i va haver de treballar de mil maneres. La llengua, la va apren, no tant com el francs, per dre de seguida, perqu els hermanos la hi havien ensenyat , i el van treure duna sinistra pensi daquelles on no Quan es va quedar sense un clau fan preguntes, es va adonar que li havia arribat lhora de la veritat. No podia ser cirabotes, ni obrir . cotxes ni fer encrrecs, perqu hi havia molta competncia, organitzada i violenta Hi va rebre algunes hsties. Ara b, ell tenia una cosa que pocs dels seus competidors tenia: bona educaci, i bona roba. Va aconseguir fer de grum dun hotel barat, a Brooklyn i era tan atent i tan servicial que tothom li donava propines . A ms, tenia una habitaci, fotuda i entaforada a les golfes, on poder dormir. La sort va ser que sabia jugar a tennis i ho feia bastant b. Un client de lhotel li va proposar de fer una partida, i li va dir que li pagaria pel servei. El va portar a un club i all va fer nous contactes. Havia de treballar amb compte, perqu el club feia la vista grossa si acompanyava alg , per no hauria consentit que hi ans a fer cals. Va contactar . Un tamb amb els paios duna orquestra que tenia el club per amenitzar el menjador dells, que tocava el saxo tenor, li va dir que per tant i tant li aconseguiria papers de resident. Com que no tenia prou diners , va decidir robar-los al club mateix, tot enganyant amb una alarma falsa el vell que hi havia a recepci . No era massa cosa per prou per pagar el del saxo. Va ser una lli dura de pair: el msic es va embutxacar els diners i no en va saber mai ms res. I, al club, no es va atrevir a tornar-hi.
Isabel Clara Sim. La salvatge. Proa
BAT
14 Indica de quin tipus sn les clusules subratllades: substantives, adjectives o adverbials.
Si sn adverbials, especifica el tipus al qual pertanyen. Si sn adjectives o substantives, indica la funci que fan: S substantiva Adj adjectiva Adv adverbial
Lendem al mat, tot i que el nivell del lquid marr de lampolla dAlden noms havia baixat uns cinc centmetres va , el cap de Xaman bategava. Havia dormit malament; el vell matals de cnem no havia estat estirat ni relligat en molts anys. Es va fer un tall a la barbeta mentre safaita. A mig mat, ja no es recordava de res daix. Havien enterrat el seu pare de seguida perqu , per shavia ajornat el servei fins a larribada de Xaman. El pe, persones que havia tractat de malalties, ferides de bala, ganiveta. El reverend Lucian Black, havia mort de febre tifoide estat atesos pel seu pare
tit temple de la Primera Esglsia Baptista era atapet de tres generacions de pacients que havien des, erupcions inguinals, fractures ssies i qui sap quantes coses ms
mer en va fer la lloana, en un to prou clid per impedir lanimositat dels presents, per no tan clid perqu alg es pogus fer la idea que estava b morir com el doctor Robert Judson Cole sense haver tingut prou sentit com per adherir-se a la veritable esglsia Blackmer havia autoritzat que el seu marit fos inhumat al cementiri de lesglsia . La mare de Xa. . Fins
man li havia explicat diverses vegades el seu agrament pel fet que, per respecte a ella, el senyor La casa dels Cole va estar plena de gent tota la tarda, i la majoria portaven plats de rostits, farcits, pdings i pastissos, tant de menjar que locasi va prendre un caire gaireb festiu i tot Xaman es va sorprendre mastegant trossos freds de cor al forn via estat Makwa-ikwa qui li havia ensenyat a apreciar-lo , el seu plat favorit. Ha-
; li havia semblat una exquisidesa
ndia, com ara el gos bullit o lesquirol guisat amb les entranyes, i li havia encantat descobrir que molts dels seus vens blancs cuinaven tamb el cor desprs de matar una vaca o caar un crvol . Se nestava servint un tros quan va alar els ulls i va veure Lillian Geiger, que . Era ms vella i pansida, per . travessava la sala i sacostava a la seva mare amb pas decidit
no havia perdut el seu atractiu; era clar que Raquel havia heretat la bellesa de la seva mare
Lillian duia posat el seu millor vestit de set negre, un sobretot de lli tamb negre i un xal blanc plegat; una petita estrella de David de plata penjava duna cadena sobre la seva esplndida pitrera. Xaman sadon que ella triava amb compte les persones que saludava de la causa sudista ; nhi havia algunes que potser saludarien cortesament, amb una certa reserva, una jueva, per mai una simpatitzant . Lillian era cosina de Judah Benjamin, el secretari dEstat confederat, i el seu marit, Jay, havia marxat de la seva Carolina del Sud natal al comenament de la guerra i shavia allistat a lexrcit de la Confederaci juntament amb dos dels seus tres germans. Quan Lillian es va acostar a Xaman , ella exhibia un somriure tens. , i aquest era el tractament que sempre li haHola, tia Lillian-va fer ell. No era tia seva, per els Geiger i els Cole havien establert una relaci quasi de parentiu quan ell encara era petit via donat . La mirada de Lillian es va estovar. Hola, Rob J. va dir, en el to afectus de sempre. Ning ms no lanomenava aix perqu era el nom amb qu coneixien el seu pare , per Lillian rares vegades li havia dit Xaman. Li va fer . ()
NOAH GORDON. Xaman. Ed. Proa
un pet a la galta i no es va prendre la pena de donar-li el seu condol
BAT
15 Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes segents:
Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu ms verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou ms fines que la userda. Verd vora el blau mariner vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes, dol reps, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dol reps. Vinyes verdes, soledat del verd en lhora calenta. Ram i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina Vinyes que dieu adu!
Vinyes verdes del meu cor Dins del cep sadorm la tarda, ram negre, pmpol dor, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!
JOSEP MARIA
DE
SEGARRA,
dins Poetria, La Magrana
FONTICA ORTOGRAFIA
A
Busca en el text paraules que continguin les seqncies segents de sons voclics: [... ]: [... ]: , , , [... ]: [... ]:
Pensa tres mots que rimin amb cadascun dels segents: neu: sou: , , , ,
Busca diftongs en el text que continguin els sons segents []: []: [ j]: [o ]: [ ]: []: [u j]: [e ]:
Explica la funci de la diresi en el mot ram. Posa daltres exemples:
Digues per qu el mot adu saccentua:
MS ACTIVITATS Substituci de pronoms
BAT
EXEMPLES Em criden. Ens estimen. Mhan cridat latenci. Ens ha donat les notes. Et renyen. Us trobaran. Et controlen la pressi. Us han trobat un virus. Es renta. Es banya. Es renta les mans. He vist en Quim per no lhe saludat. Sn les deu o encara no les sn? Preparals un bon esmorzar. I all qu? Encara no ho he fet. Sembla simptic per no ho s. No li podr donar el treball. Nhan quedat uns quants. Mhe fet unes anlisis per no nhe recollit els resultats. Has agafat notes? No nhe agafat. No s feli per no sen queixa. Hi vas o en tornes?
PRONOMS 1a pers. EM / ENS
FUNCIONS CD CI CD CI CD CI CD (determinat) CAtrib. (determinat) CI (plural: els) CD (neutre, oraci) CAtrib (adj. subst. ind.) CI (singular) Subjecte CN / CAdj EN CD (indeterminat) CPrep (introdut per de) CC (introdut per de).
2a pers.
ET / US
ES
EL, LA, 3a pers. ELS, LES
HO LI
adv.
HI
Va dir que es presentaria CPrep i CC (introdut al crrec per no shi atrev. per qualsevol preposici que no Vas a Pars o no hi vas? sigui de). Viu alegrement? S, hi viu. CC de manera CPredicatiu El prenen per mentider o no lhi prenen?
1 Indica la funci que realitzen en cada cas les formes del pronom em subratllades
daquest text: Tots els que trobo pel carrer em saluden
com si fossin els meus amics de sempre. I tots em diuen pel meu nom. Uns em uns altres m i daltres em donen diners, daltres m inviten,
agraeixen favors que no els he fet, proposen un negoci. ha cridat a la seva botiga
Ara mateix, un sastre m i m
ensenyava sedes que havia encarregat per mi. prenia les mides.
s per aix que em
Segur que tot s art dencantament, i que est ple de bruixots de Lapnia.
WILLIAM SHAKESPEARE. La comdia dels errors. Vicens Vives
MS ACTIVITATS Substituci de pronoms
BAT
2 Indica la funci que realitzen les formes del pronom en subratllades daquest text i
assenyala lantecedent en cada cas: hauria de clavar; Si em claven guitzes, jo tamb n i, en aquest cas, us guardareu de les meves potes. Si us entesteu a entrar per fora en un moment tan animat del dia, parlar amb un to vulgar, tothom en i la grollera enraonia de la gent atacar la vostra fama, encara intacta. I si es fa a mar alguna barca, vine fins al mercat, tornis, jo tesperar. on, fins que en Antfol dEfes. Pagar-vos! Per qu us he de pagar? Angelo. Els diners que em deveu per la cadena. dec cap fins que la tingui. Antfol dEfes. No us en Antfol dEfes. Esclau borratxo, the dit una corda! he dit el propsit i la finalitat. Te n Luciana. Primer ha negat que tu tinguessis drets sobre ell. concedeix cap. Adriana. Vol dir que a mi no men Daqu ve el meu dolor. estic pas, de boig! Antfol dEfes. Calla, bruixot dement! No n Antfol dEfes. I no me nhe anat enfurismat? Dromi dEfes. Doncs s, en veritat, perqu els meus ossos sn el testimoni. Se n han ressentit molt. en
WILLIAM SHAKESPEARE. La comdia dels errors. Vicens Vives
3 Indica la funci que realitzen les formes del pronom hi subratllades daquest text i
assenyalan lantecedent en cada cas: Es dispos a encarregar que preparessin lhabitaci verda. Ho havia retardat fins a lltim moment. En realitat, no hi havia gaires coses a fer-hi : airejar-la, repassar la pols dels mobles i sel veu Tanmateix, malgrat lactitud correcta, mant un gest distant, dobservadora cauta. Laltra sembla confusa, sha posat una cullerada de sucre al caf que acaba de servir-lhi contenta de tenir alguna cosa a les mans. Res ni definitiu ni important. Per aix hi Cerques allunyar-te del mn. Va nixer al poble i, fa molts danys, quan era un allot pucer, lenviaren a la casa per guanyarhi un jornal. una mica incmoda ella tamb, Na Mireia, que ha contemplat lescena sense intervenir-hi, ha fet un gest dimpacincia. NEmma mantenia la immobilitat representant el seu paper, i llavors, en cada giravolta, shi recreava com si desconegus el significat de la inrcia i de lesgotament. Lhabitaci verda ms de vint anys enrere: un espai molt quiet. A ngueda sempre li havia agradat refugiar-shi Hi . .
MARIA
DE LA
insisteix, amb un to de broma, intranscendent:
La meravella que desitjava na Margarida era feta de msica blava i tenia el color dels violins. somniava desperta i sadormia pensant-hi
PAU JANER. Lola. Planeta
MS ACTIVITATS Pronoms relatius
BAT
1 Omple cada buit amb la construcci de pronom relatiu adient:
Benicorl ha estat un poble molt valenci: mai no hi passa res, aparentment. Va rebre la Repblica amb la mateixa indiferncia suport la dictadura i amb no menys idealisme buclic conviu amb la democrcia. Hi ha hagut odis, per no represlies. El saldo trgic de la guerra espanyola es redua a la figura de Jos Antonio, lnic nacional inscrit en la creu dels caiguts. Aquest poble sempre mha semblat una illa no permet ingerncies. Protegit per un cintur dhorta el separava de la ciutat i dels pobles del voltant, els seus habitants vivien sense pressa a cavall entre les faenes del camp i una burrera industrial acab imposant-se. Gaireb tothom es guanyava la vida amb alguna estretor no exempta dels conforts tangibles de lpoca. De classes socials, nhi havia dues: anaven a missa i preferien dormir. Minoritaris, els darrers.
FERRAN TORRENT, Grcies per la propina. Proa
2 Corregeix les construccions de relatiu incorrectes que trobis en aquestes oracions:

A B C D E F G H I J K L M N
El noi amb el que surto s marroqu. La taula que les potes sn trencades lhem de portar a arreglar. No es recorda del que li vas prometre. La casa en la que visc t esperits a les golfes. El que fas no est b. Els paisatges els quals pinto sn imaginaris. La casa que les finestres sn verdes est embruixada. La pinta amb la que et pentines est brutssima. No sap el que ha de fer. Hem fet un bon treball lo qual ens beneficiar. Lavi que tens s fabuls. Fes el que et sembli. Recordo una noia la qual era un encant. He rostit un pollastre que la qualitat s fora de dubte.
3 Omple els buits amb la construcci de pronom relatiu que calgui.

A B C D E F G H
I J
Vs a lindret (en el que / on / en el qual ) than citat. He conegut un home (de qui / del que / del qual) tothom parla malament. He corregit un llibre lestil (de qu / del qual / de quin ) s fora clssic. (que / el que / on ) fas no s gaire assenyat. Lindret (del que / de qu / del qual ) parles no existeix. T una casa (la qual / que / quina ) mira a ponent. He fet un escrit la lletra (de quina / de qu / del qual ) no s gaire entenedora. La persona (en la que / en quina / en qui / en la qual ) confiava ha marxat sense donar explicacions. Juga en un equip lentrenador (del qual / de quin / que ) s molt conegut. Ha fet un escrit (en el que / en el qual / on / en qu ) tots sortim malparats.

LA GALERA BATXactivitats de Llengua

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

LA GALERA BATXactivitats de Llengua

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

BAT

timbal visita orquestra explicar quadern taula piscina

pudor cmera fuster pasta rebut cinta pintor

angelet finestra cotxe cadira revisor panxa llibreta

2 Llegeix aquestes sries de paraules. Identifica la sllaba tnica i la sllaba tona de

[ ] [] a-ra pa-re pa-la

[] [ ] a-ll des-cans lle-vant

[] [] ser-ra ce-ba pe-ra

[] [] ti-ra fi-ra pin-ta

[u ] [] fu-ra su-ma plu-ja

[ ] [] ho-ra for-a po-ble

[] [ ] a-l al-berg ad-vers

[] [e ] tam-b pa-per cen-drer

[o ] [] sor-ra po-ma tor-re

Llengua catalana i literatura 1 2

voclics de cada sllaba i llegeix les frases adequadament.

par val fer mem

nyers ment ment ment

tre lle tre fes

den dels dels dels

Ca bar guer bar

br bers rers quers

Llengua catalana i literatura 1 3

Llengua catalana i literatura 1 4

3 Indica la sllaba tnica de cadascuna de les paraules primitives i les derivades

segents. Desprs transcriu els sons voclics: A ar-bre ar-bre-da ar-bris-s [ ] []

4 Indica quin canvi de sons es produeix quan es desplaa laccent dintensitat en

Llengua catalana i literatura 1 5

Llengua catalana i literatura 1 6

NORMES DS Els verbs heure, jeure, nixer, treure

urs c ixia ixi urem u gui iem c ixerem guis

t ient ies gu gu ies iem ia ure

ixeria gui urem gui guda tes uria uria ure

contr distr bestr bestr distr distr n n extr j ixi

distr distr contr distr n

Llengua catalana i literatura 1 7

NORMES DS Els verbs heure, jeure, nixer, treure

3 Completa la conjugaci dels temps segents:

jo naixia tu ell o ella naixia nosaltres vosaltres ells o elles naixien

jo tu ell o ella nosaltres naixem vosaltres naixeu ells o elles neixen

Va nixer pel maig i quan plora ho fa a raig.

5 Completa cada frase amb la forma verbal adient:

Vigileu-lo b, no li Sempre sequivoca perqu es Si no

Has de complir els teus compromisos si no vols que tho (retreure).

(jeure) amb la manta.

NORMES DS Els verbs heure, jeure, nixer, treure

7 Completa cada paraula amb a o amb e i justifica ortogrficament la resposta:

Llengua catalana i literatura 1 9

NORMES DS Particularitats de les formes verbals (o/u)

1 Completa cada forma verbal amb o o amb u i justifica ortogrficament la resposta:

saria gem rnaria maria nxaves

la sllaba que has completat ocupi la posici de sllaba tnica:

3 Transcriu el so que representa la grafia o en les paraules daquest embarbussament:

Llengua catalana i literatura 1 10

NORMES DS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir

sir lli llirs sim

llirem sss rtis pirem llissis rts s

desc desc rec c

piria rt sir p rt sir ps pint rten

sobres desc esc s c esc esc s

desc rec c s rec s t esc

2 Escriu les oracions segents en present:

Cosia i descosia, li encantava de fer anar lagulla.

La gent, quan sortia, escopia a terra.