prova grau mitj 9:00 h primera fase

Nom 1r cognom 2n cognom NIF/NIE Localitat de la prova

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les se ues dades i dentificadores, aix com el DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova. En este quadern dexamen es presenten: El text corresponent a lrea de comprensi lectora. Els enunciats de totes les qest ions relatives a les re es de comprensi i destructure s lingstiques.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus. s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla. Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen. Indique la resposta correcta marcant una X din s de la casella corresponent. El sistema de co rrecci no reconeix com a vlids altres signes (cercles, ratllats, etc.). Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Si sequivoca i vol an ullar una resposta ja m arcada, ratlle completament la ca sella equivocada i marque amb una x la nova resposta.

Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.

rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Els orgens del jazz

Els inicis del jazz cal situar-los al sud dels Estats Units, on es concentrava la majoria de la poblaci afroamericana al fina l del segle XIX. Els afroamericans eren els ciutadans que, havent nascut al continent americ, tenien avantpassats de lfrica Subsahariana, la majoria dels quals havien arribat com a esclaus dels europeus. Nova Orleans, la c iutat amb ms activitat econmica de la zo na, sacostuma a me ncionar com el lloc on v a cristallitzar esta msica. A No va Orleans la msica era a tot arre u: al carrer, als cafs, als balls, als espectacles, als prostbuls. Qualsevol ocasi era bona per a acompanyar-la amb msica: una celebraci, lanunci dun espectacle, duna festa campestre o duna boda; fins i tot, per a acompanyar un seguici fnebre. De dia, la msica era al carrer; de nit, la msica bullia als clubs i sales de ball. Les orquestres acostumaven a se r poc nombroses: un o dos trompetes (cornetes inicialment), clarinet, tromb, banjo o guitarra, contrabaix (tuba si era al carrer) i bateria que, en les cercaviles, es dividia entre dos msics, lun amb el b ombo i laltre amb la c aixa. Lexuberncia i el volum eren ms importants que la delicadesa: la improvisaci se centrava en el so de l conjunt. En els espais tancats tamb sincorporava el pia no. En molts locals xicotets era simplement un pianista qui sencarregava de lambient musical, interpretant sobretot blues i ragtime. s ac, en este ambient, on aparegu el primer estil, lestil New Orleans, i on, al comenament del segle XX, sorgiren els p rimers grans intrprets que coneixem. Per, bviament, esta msica tan rica no va nixer del no-res, sin que enfonsa les seues arrels en leclecticisme musical dels afroa mericans. En esta tradici sobreviuen les empremtes de la msica de lfrica Occidental, de les formes musicals de la comunitat negra del Nou Mn i de la msica popular i clssica europea dels segles XVIII i XIX. Entre els trets e strictament africans es troben els estils vocals, que destaquen per una gran llibertat de coloraci vocal, la tradici de la improvisaci, les pautes de pregunta i resposta, i la complexitat rtmica. Altre s formes de msica de tradici africana sn els cants que acompanyaven el treball o les canons de bressol. La msica europea ha aportat, a grans trets, estils i formes com ara himnes, marxes, valsos i altres msiques de ball, de teatre, dpera italiana, aix com elements terics especialment lharmonia, un vocabulari dacords i la relaci amb la forma musical. Entre els elements musicals de la comunitat afroamericana del Nou Mn que han contribut al desenrotllament del jazz, sinclouen la msica de banjo dels minstrel shows, que eren uns espectacles teatrals i musicals protagonitzats per negres; els ritmes sincopats procedents de la msica llatinoamericana, que sescoltava a les ciutats del sud de ls Estats Units; els estils de pianola dels msics de les tavernes de lOest Mitj, i les marxes i himnes interpretats per les bandes de metalls dafroamericans de finals del segle XIX. El ragtime, un dels e stils ms p opulars a Nova Orleans al principi del segle XX, s una mostra desta combinaci delements de proc edncies diverses: duna banda, els ritmes sincopats originaris de la ms ica de b anjo i daltre s fonts negres, i de laltra, e ls contrastos harmnics i les pautes formals de les marxes europees. Per a pe sar desta descripci de le s fonts musicals del jazz, la fusi de l es mltiples influncies s difcil d e reconstruir, ja q ue aix va p assar abans que e l fongraf poguera oferir-ne testimonis fiables. Ara b , una cosa s que est clara, des que naix i durant ms dun segle, esta msica ha continuat evolucionant, transformant-se i ad aptant-se als n ous gustos fins a convertir-se actualment en un dels gneres musicals ms populars.

Els orgens del jazz es troben als Estats Units, concretament a Nova Orleans, una ciutat del sud on hi havia una important presncia dafroamericans. La delicadesa en la interpretaci era cabdal en lestil New Orleans. La importncia de lharmonia en el jazz s una herncia de la msica europea.

2 3

V V

F F

Les primeres orquestres de Nova Orleans... a) b) c) tenien una gran quantitat de components. estaven formades per pocs msics. sempre incloen un piano en la seua composici.

La msica africana, la de la comunitat negra americana, i la popular i clssica europea... a) b) c) substituxen el jazz a Nova Orleans. deriven cada una en un estil diferent de jazz. constituxen la base dels orgens del jazz.

La influncia estrictament africana en el jazz es troba sobretot en... a) b) c) el ritme de la percussi. els estils vocals. les canons de bressol.

La msica de banjo dels minstrel shows... a) b) c) t lorigen en la tradici musical de lfrica Occidental i ha influt en el jazz. s prpia de la msica llatinoamericana, molt popular al sud dels EUA. s un element de la msica afroamericana que ha influt en el jazz.

El ragtime... a) es considera el primer gnere del jazz. b) t una base musical eminentment europea. c) s una combinaci delements de diversa procedncia.

Qu significa lexpressi a grans trets (La msica europea ha aportat, a grans trets, estils i formes com ara himnes...)? a) b) c) amb tot detall en poques paraules no obstant aix

10

Quin resum sintetitza millor el contingut del text? a) El jazz va comenar al fina l del segle XIX a Nova Orleans, una ciutat del sud dels Estats Units, plena de msica tant al carrer com als locals. Les orquestres eren poc nombroses, fins al punt que, en els espais tancats, era un pianista sol el que interpretava blues i ragtime. Les arrels musicals deste gnere es troben en la msica afroamericana, que combina les tradicions musicals del continent afric, sobretot lfrica Occidental, i les tradicions de la msica negra nascuda al Nou Mn, sobretot pel que fa als gneres vocals, i cants de treball o de bressol. El ragtime, un dels estils ms coneguts de Nova Orleans al comenament del segle XIX, s un dels exemples de combinaci de la msica africana i lamericana. Tot i aix, resseguir amb d etall estes inf luncies s una tasca ben complicada, ja que en aquella poca encara no es podia gravar msica. b) Els inicis del jazz se si tuen al final del segle XIX a No va Orleans, al su d dels Estats Units, amb poblaci afroamericana, on la msica estava present en totes les esferes de la vida. Esta msica era interpretada per orquestres amb pocs instruments que podien incorporar el piano en les seues actuaci ons a laire lliure. Des te primitiu estil New Orleans, van ei xir els primers grans intrprets de jazz al comenament del segle XX. En la base deste gnere hi ha diversos estils: la msica afroamericana, la msica de lfrica Occidental, la msica europea (que aporta conceptes de teoria musical), i finalment, la msica popular negra (msica de banjo, alguns ritmes llatinoamericans...), el principal gnere de la qual s el ragtime. Per no s fcil detallar totes estes influncies, ja que encara no existia el fongraf. Ara b, s que podem constatar que esta msica ha evolucionat i ha variat molt des dels seus orgens per tal de convertir-se en un estil musical molt popular actualment. c) Els inicis del jazz se situen al fin al del segle XIX a Nova Orleans, una ciutat del sud d els Estats Units, amb majoria de poblaci afroamericana, on la msica estava present en totes les esferes de la vida. Esta msica era interpretada a laire lliure per orquestres amb pocs instruments, que podien incorporar el piano en espais tancats. Les arrels musicals deste gnere sexpliquen per leclecticisme de la msica afroamericana, que beu de tradicions ben diferenciades. Duna banda, hi ha la msica de lfrica Occidental (especialment pel que fa als estils vocals); duna altra, la msica europea (que aporta algunes formes i estils concrets, i conceptes de teoria musical), i finalment, la mateixa msica popular afroamericana (msica de banjo, alguns ritmes dinfluncia llatinoamericana...). El ragtime s un exemple desta amalgama destils. Per, com que encara no existia el fongraf, no ens han arribat gravacions destos estils musicals que puguen testimoniar estes influncies.

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11. Qu s un escur? a) Una arma defensiva de metall, cuiro o fusta, que es duia al bra esquerre. b) Un acurtament. c) Una serp xicoteta i molt verinosa. 12. Este hivern els __________ de la conca hidrogrfica han augmentat les seues reserves. a) embalsaments b) embalsos c) embassaments 13. No s'ha fet soci del club perqu no pot pagar __________. a) la quota b) la cota c) l'abono 14. La faena del matalafer: __________. (refrany popular) a) fer i desfer b) voler i no poder c) sabates de paper 15. __________ al davanter acab en gol. a) La passada del centrecampista b) El passe del centrecampista c) El pas del centrocampista 16. Qu significa l'expressi "a borbollons"? a) Amb dificultats i entrebancs. b) Tumultuosament, precipitadament. c) Comptades vegades. 17. La companyia __________ ha facilitat l'ndex de __________ de vehicles d'enguany. a) d'assegurances / siniestralitat b) d'assegurances / sinistralitat c) de segurances / siniestralitat 18. El fuster li ha fet un armari amb portes __________. a) correderes b) corredisses c) corredores 19. Qu significa el verb "trasbalsar"? a) Endormiscar-se. b) Sorprendre's per una cosa que passa bruscament. c) Afectar profundament l'nim. 20. Qu significa l'expressi "a cor qu vols"? a) Amb el pressentiment que ha de passar alguna cosa especialment desagradable. b) Amb completa satisfacci dels desitjos i amb tota la comoditat imaginable. c) Amb la falsa creena que u s capa de fer alguna cosa. 21. No podem entrar al teu ordinador si no ens proporciones el nou __________ d'accs. a) cdex b) codic c) codi

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

22.

Qu significa l'expressi "fer nosa"? a) Molestar i dificultar una acci. b) Trobar satisfacci al mirar alg o alguna cosa de molta bellesa. c) Dormir, especialment quan ho fan els xiquets.

23.

El jutjat va donar validesa __________ dels fets i a les declaracions dels __________. a) a l'agreujament / testics b) a la grevetat / testimonis c) a la gravetat / testimonis

24.

Quin dels tres conceptes no s un arbre? a) faristol b) faig c) bedoll

25.

Qu s l'ordi? a) Un compendi de regles i lleis. b) Un cereal. c) Una ferramenta de fuster.

Morfologia i sintaxi
26. T'ha dit aix? __________ no tornar dem __________ nit? a) Qu / de b) Qu / per la c) Que / a la 27. Cavallers, __________ els demane __________ facen un ltim esfor. a) noms / que b) no ms / que c) noms / 28. La nevera i l'ordinador sn dos aparells __________ no sabria viure. a) sense qu b) sense els que c) sense els quals 29. Saps perfectament que ell ho ha fet __________ estigues contenta. a) per qu b) perqu c) per a qu 30. Si has de comprar les entrades del concert a les teues nebodes, __________ dem! a) compra-se-les b) compra-les-els c) compra'ls-les 31. Al metge li toca gurdia __________ les tres __________ les cinc de la vesprada. a) des de / fins b) de / fins a c) des de / fins a

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

32.

Si no __________ els missatges subliminars, no serem capaos de fer una bona crtica. a) percibim b) percebem c) percebim

33.

Vol que li telefone al despatx, per no s si __________ telefonar esta vesprada. a) li hi b) l'hi c) li'n

34.

Serviu ms te a estes convidades; __________ un poc ms, per favor! a) serviu-les-en b) serviu-los-en c) serviu-les-el

35.

A la meua germana li pareix b que convidem el nostre cos; a mi tamb __________ pareix. a) m'hi b) me'n c) m'ho

36.

Vas dir que hui portaries l'informe als administradors, per no __________. a) s'ho has portat b) se l'has portat c) els l'has portat

37.

Este mat l'administrador __________ una carta __________ acords adoptats pels vens. a) m'ha enviat / informant els b) m'envi / informant sobre els c) m'ha enviat / per a informar-nos dels

38.

Els bilegs han trobat __________ en __________ d'aiges subterrnies. a) una bactria estranya / la canal b) un bacteri estrany / la canal c) una bactria estranya / el canal

39.

__________ que arribarem __________. a) Digueu-los / de seguida b) Digueu-los / enseguida c) Dieu-los / de seguida

40.

__________ dem, per de qualsevol manera l'oratge ser variable. a) Pot ser que ploga b) Pot ser plour c) Potser que ploga

41.

El fossat del castell estava format per __________ vall que s'havia excavat en __________. a) un / el terra argils b) una / la terra argilosa c) un / la terra argilosa

42.

Rpidament __________ que havien vingut corrent. a) s'adonrem b) ens adonrem c) ens n'adonrem

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

43.

Esta vesprada he vist __________ amiga teua __________ Gandia. a) una / a b) a una / en c) a una / a

44.

__________ a tots __________ t'ha passat. a) Deuries d'explicar / que b) Hauries d'explicar / qu c) Tindries que explicar / qu

45.

No s on ho vaig llegir, si en una encclica de Joan Pau II (__________) o en una de Benet XVI (__________). a) segon / setze b) dos / setze c) segon / setz

46.

__________ que t'ho dic de veritat: el termini no finalitza fins al 10 de mar __________. a) Per supost / inclusive b) Per descomptat / inclusivament c) Per suposat / inclusive

47.

__________ l'oposici, has d'estudiar __________. a) Pel que fa a / tan com pugues b) Quant a / tant com pugues c) En quant a / tant com pugues

48.

Simplement no estic d'acord __________ tu. No tinc res ms __________ dir! a) amb / a b) en / a c) amb / que

49.

Saps si ja han __________ l'autor del robatori del banc? a) dets b) detingut c) detengut

50.

__________ s'acord que se celebre la prxima reuni __________ dimecres 25 de mar. a) Dijous passat / b) El dijous passat / c) Dijous passat / el

51.

El meu nebot s'ha espavilat molt __________ ha aprs arts marcials. a) des que b) des qu c) des de que

52.

s una dona massa __________, jo diria que un poc __________. a) prudent / covarda b) prudenta / covarda c) prudent / covard

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

53.

__________ apuntant al cap amb una pistola. No es __________! a) Li estic / mova b) L'estic / moga c) L'estic / mova

54.

No __________ el lmit __________ de velocitat! a) excediu / permitit b) excediu / perms c) excedir / perms

55.

__________ li ho hages comentat no m'ha agradat __________. a) Que / res b) El que / res c) El fet que / gens

Normativa ortogrfica
56. Quina s la frase que est ben escrita? a) El jugador d'escacs, en un interval de sis jugades, va perdre els dos alfils. b) Els bers eren un poble pre-rom ests des del Llenguadoc fins a Andalusia. c) El missil va caure al mig de l'oce ndic. 57. Els pares __________ hui; els iaios i els __________, desps-dem. a) venen / besnets b) vnen / besnts c) venen / besnts 58. Vaig estudiar __________ en __________ del meu poble. a) l'ESO / l'IES b) la ESO / el IES c) la ESO / l'IES 59. Era un __________ amb molta __________. a) bebedor / imaginaci b) bevedor / imaginaci c) bebedor / imatginaci 60. L'opositora __________ de por per la __________ que presentava la prova. a) s'extremia / complexitat b) s'extremia / compleixitat c) s'estremia / complexitat 61. Viu en __________ de la platja i aix li ha empitjorat __________ d'estmac. a) la urbanitzaci / l'lcera b) l'urbanitzaci / la lcera c) l'urbanitzaci / l'lcera 62. La vida __________ s ms estressant que la vida rural. a) ciudadana b) ciudatana c) ciutadana

rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

63.

La crisi econmica est provocant molts __________ a tota la societat. a) mal-de-caps b) maldecaps c) mal de caps

64.

El __________ ha confirmat l'agent __________ en el seu crrec. a) cnsul / consular b) cnsol / consular c) cnsol / consolar

65.

En quina paraula la lletra "x" sona igual que en "taxa"? a) xins b) Elx c) perplex

66.

Per la carretera de __________ circula molt de trnsit el cap de setmana. a) circumvallaci b) circumvalaci c) circunvallaci

67.

Quina paraula est ben separada sillbicament? a) fi / txer b) qu / i / eu c) a / e / ro / por / tu / a / ri

68.

Qui no estiga acostumat a tanta __________ l'ha de __________ amb canvis d'activitat. a) quietut / contra-restar b) quietud / contrarrestar c) quietud / contrarestar

69.

La magnfica __________ del llibre permetr que tinga ms __________. a) encuadernaci / difusi b) enquadernaci / difusi c) enquadernaci / difussi

70.

__________ de turistes han conegut __________ quan ens han visitat. a) Milers / l'horxata b) Millers / l'horxata c) Milers / l'orxata

Consulta sobre els resultats 1. www.edu.gva.es/jqcv 2. Telfon 012

Calendari i estructura Primera fase (28/05/2011) Segona fase (11/06/2011) rea de comprensi rea destructures lingstiques rea dexpressi escrita rea dexpressi i interacci orals 10% 30% 30% 30%

Mnim per a passar a la segona f ase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees de la primera fase. Mnim per a aprovar: 60%.

prova grau mitj

primera fase maig 2011 9:00 h

prova grau mitj segona fase mat

Nom 1r cognom 2n cognom NIF/NIE Localitat de la prova

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

rea dexpressi i interacci orals

Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:
a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.

b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Farmaciola
Segur que alguna vegada thas fet un tall a la m, els teus fills han caigut un bac en el parc o simplement has tingut mal de cap. Per a totes estes malalties lleus, no cal anar a un metge durgncies, per s important disposar de material sanitari i medicaments que ens ajuden a alleujar el dolor al ms prompte possible. Segons lltima enquesta DADO (Detecci dAccidents Domstics i dOci) feta per lInstitut Nacional de Consum, es calcula que a Espanya cada any hi ha ms dun mili i mig daccidents domstics. Aix, els bacs, els colps contra objectes, els talls, les cremades, les intoxicacions, els cossos estranys i lasfxia sn, per este orde, les principals lesions que tenen lloc a casa. En este sentit, la Creu Roja recomana que en totes les cases i centres de treball sinstalle una farmaciola per a primers auxilis. Esta haur destar en un lloc accessible, amb bona ventilaci i fora de labast dels xiquets. Nhi ha prou amb una caixa hermtica, un armari o una maleta xicoteta fcil de transportar. El contingut de la farmaciola ha de permetrens fer front a les situacions que amb ms freqncia es presenten en lentorn domstic, per aix la seua composici pot variar segons les circumstncies.

Lectura 2

Excursions familiars amb bicicleta

Una opci magnfica per a una escapada rural en famlia sn les excursions amb bicicleta: una experincia divertida i tamb educativa. bviament, triarem els recorreguts ms adequats segons ledat del xiquet. Si el nostre fill t entre 2 i 4 anys, podem fer trajectes curts, de fins a 3 km, en qu podem ensenyar-los les tcniques bsiques dequilibri, pedaleig i frenada. Si tenen entre 4 i 8 anys, podem fer excursions ms llargues que incloguen pujades lleugeres. Saconsella anar per camins destinats exclusivament a les bicicletes, com ara algun tram de carril bici o de via verda preparada. I tamb per espais compartits amb els vianants, ja que podem aprofitar locasi per a ensenyar-los a ser respectuosos amb els altres usuaris. Quan en tenen entre 8 i 12, podem optar per pistes de terra, camins rurals o vies verdes sense condicionar, on podran adquirir un poc de tcnica. I si els nostres fills han passat dels 12 anys, ja podem atrevir-nos amb rutes ms complicades. En conclusi, una excursi familiar amb bicicleta ens servir per a ensenyar als menuts a dominar millor la bicicleta, experimentar rutes desconegudes, millorar la condici fsica i, sobretot, fomentar els valors de respecte i convivncia amb els altres.

rea dexpressi escrita

Dictat Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Redacci. Trie una de les dos propostes segents:

a) Escriga un text per a ser publicat en un blog en qu conte una experincia gastronmica personal i reflexione sobre la qualitat dels nostres restaurants. (200 paraules). b) Escriga un article dopini en qu expose i argumente el seu punt de vista sobre les estades temporals en lestranger amb la finalitat daprendre una llengua (200 paraules).

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Consulta sobre els resultats www.edu.gva.es/jqcv Telfons: 96 317 52 00 012

Calendari i estructura de la prova Primera fase rea de comprensi rea destructures lingstiques Segona fase rea dexpressi escrita rea dexpressi i interacci orals 10% 30% 30% 30%

Mnim per a aprovar: 60%

prova grau mitj

segona fase juny 2011 9:00 h

A1

prova grau mitj segona fase mat

Nom 1r cognom 2n cognom NIF/NIE Localitat de la prova

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

rea dexpressi i interacci orals

Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:
a) b) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat. Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Com un peix en laigua

La nataci es considera un dels esports ms recomanables per a activar el nostre cos, ja que la seua prctica exercita la major part de grups musculars i s un magnfic exercici cardiovascular. A ms, un dels grans avantatges de la nataci s la reducci de la gravetat, grcies a laigua. Este factor s decisiu per a aquelles persones que no solen practicar cap activitat, ja que fer exercici en laigua facilita el moviment. Prendre banys en la mar t efectes ms positius encara, perqu laigua marina cont fins a 89 elements que beneficien el nostre organisme. Des que posem els peus en larena de la platja, el nostre cos comena a beneficiar-se destes propietats: la brisa actua com un esprai natural pel seu alt contingut de iode, el qual regula les glndules tirodals i equilibra lorganisme. I, una vegada ja dins de laigua, els minerals, les vitamines i els antioxidants de laigua de mar ajudaran la nostra pell a mantindres llisa i jove. Qu ms es pot demanar? Laigua de la mar pot ajudar a solucionar afeccions de la pell i, a ms, si la combinem amb el sol, potenciarem lefecte de la vitamina D. I, per si aix encara no fra prou, el seu alt contingut de magnesi la convertix en un element molt beneficis per a calmar els nervis i ajudar les persones que patixen dansietat.

Lectura 2

La cartografia i el GPS
Una expedici arqueolgica dels EUA ha realitzat, grcies a un dispositiu GPS dltima generaci, un sorprenent descobriment en plena selva guatemalenca. Este aparell de localitzaci ha perms trobar una ciutat de la civilitzaci maia que havia estat oculta durant segles davall duna espessa capa selvtica. Grcies a ls desta tecnologia, els cientfics han traat un mapa tridimensional de lrea de la ciutat i la seua pirmide. Aix, shan descobert un centenar dedificis que han estat ocults durant huit segles. La importncia de la troballa saccentua perqu mai abans ha sigut excavada. De fet, la comunitat cientfica internacional no va saber de la seua existncia fins a la dcada dels 90 del segle passat. No obstant aix, els saquejadors s que coneixien lemplaament, i el nom local del lloc, Holtun, que significa cap de pedra, es deu a les grans mscares destuc de vora tres metres dalada que sobreeixien del sl selvtic. La troballa hauria sigut impossible sense lajuda desta cartografia digital, a causa del creixement de la vegetaci sobre les restes. Aix, el GPS ha perms conixer que hi havia un observatori astronmic, un camp de joc ritual i algunes residncies. Segons larqueloga nord-americana al crrec de les excavacions, la ciutat va estar habitada entre els anys 600 a.C. i 900 d.C. i va albergar una poblaci de vora 2.000 persones.

rea dexpressi escrita

Dictat Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Redacci. Trie una de les dos propostes segents:

a) Escriga un text per a ser publicat en un blog en qu conte una experincia gastronmica personal i reflexione sobre la qualitat dels nostres restaurants. (200 paraules). b) Escriga un article dopini en qu expose i argumente el seu punt de vista sobre les estades temporals en lestranger amb la finalitat daprendre una llengua (200 paraules).

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.

Consulta sobre els resultats www.edu.gva.es/jqcv Telfons: 96 317 52 00 012

Calendari i estructura de la prova rea de comprensi Primera fase rea destructures lingstiques rea dexpressi escrita Segona fase rea dexpressi i interacci orals 30% 30% 30% 10%

Mnim per a aprovar: 60%

prova grau mitj

segona fase juny 2011 9:00 h

A2

DICTAT MAT, JUNY 2011

En els muntons de runa tamb van trobar pedres que servien de segells i tauletes dargila amb inscripcions. No estaven escrites en jeroglfics, sin en una escriptura diferent que encara va costar ms de desxifrar, perqu sutilitzaven uns signes punxeguts que semblen tascons, que ja no sn dibuixos precisament. A Mesopotmia no coneixien els llibres de papir. Escrivien sobre tauletes dargila tova, que desprs coen al foc fins que sendurien. Se nhan trobat moltssimes amb llegendes i contes preciosos que parlen dun heroi que lluita contra dracs. I moltes amb inscripcions en qu els reis es vanaglorien dels temples construts.