MAR I CEL,

DNGEL GUIMER

ngel Guimer

Mar i cel, el musical

Unitat 1

LITERATURA CATALANA 2n Batxillerat

1. CONTEXTUALITZACI
1.1 ETAPES DE TEATRE GUIMERANI
1a ETAPA: Tragdia romntica (1879-1890) 2a ETAPA: Drama realista (1890-1900) 3a ETAPA: Intents modernistes (1900-1911)
Aigua que corre (1902) La Miralta (1905) La santa espina (1907) La reina vella (1908)

eee

4a ETAPA: Retorn als orgens (1917-1924)

Jess que torna (1917) Al cor de la nit (1918) Lnima s meva (1920) Joan Dalla (1921)

Galla Placdia (1879) Judit de Welp (1884) El fill del rei (1886) Mar i cel (1888) Rei i monjo (1890)

Sala despera (1890) En Plvora (1893) Maria Rosa (1894) Terra Baixa (1896) La filla del mar (1900)

1. CONTEXTUALITZACI
1.2 LA TRADICI CATALANA I LA RENOVACI EUROPEA

Guimer disposa de la tradici teatral de la primera meitat del s. XIX: sainet, teatre amateur, comdia de costums. Preceptiva neoclssica respecte a la unitat de lloc

Romanticisme
Renaixena

Victor Hugo, Walter Scott (temes histrics)

Manuel Mil i Fontanals William Shakespeare

Revaloritzaci de la tragdia

Renaixena

tragdies de Vctor Balaguer

1. CONTEXTUALITZACI
1.3 CONSTANTS DEL SEU TEATRE

El mestissatge

tema de la identitat

La possessi amorosa (impuls ertic / amor maternal) Triangle amors (Blanca Sad Ferran)

La concepci rousseauniana del mn lhome s bo per naturalesa s la societat qui el corromp (Sad)
Lamor com a fora salvadora

1. CONTEXTUALITZACI
1.4 GNERE I TEMTICA

Mar i cel s lobra ms ben acabada de la primera etapa. La seva condensaci narrativa s una novetat en el panorama teatral catal. Tragdia romntica (passi, amor impossible,mort, dest)

Elements realistes (tractament dels pirates, escenes de quotidianitat)

Aspectes neoclssics (unitat de lloc vaixell dels corsaris) Aportaci de Guimer al gnere personatges que viuen, de manera angoixada i obsessiva , lenfontament amb la societat que els envolta i ells mateixos

2. ANLISI ESTRUCTURAL

Mar i cel s una tragdia romntica en tres actes i en vers. Acte I (19 escenes) platejament dels conflictes histric, religis i amors (estructura dramticament esttica). esclat del nus dramtic (accions dramtiques per sobre del discurs dramtic ). resoluci final

Acte II (19 escenes)

Acte III (12 escenes)

Tensi i distensi dramtica Sntesi i condensaci narrativa

2. ANLISI ESTRUCTURAL

Personatges que segueixen les convencions de la tragdia i potenciaci de les dualitats que generen el conflicte (acte II). El passat del personatges els confereix profunditat psicolgica. El tema amors s eix central de la tragdia (pes del record). Conflictes dramtics:

El conflicte collectiu i musulmans)

El conflicte individual

La collisi de dos mons oposats (cristians

lamor impossible dels protagonistes

El fatum clssic : la fatalitat i el dest ineludible

La bogeria vinculada a lamor font de dubtes ideolgics i via per assolir la individualitat

2. ANLISI ESTRUCTURAL
-

Acotacions: Detalls realistes (cambra vaixell, exercici de la pirateria) Crrega simblica (cambra expressi del mn interior) Interrelaci entre els personatges i lespai escnic (Mahomet i Osman) Aparts: reflexi personal en lmbit privat, interioritats que no poden ser conegudes (Joanot, Sad i Blanca)

Monlegs: expressi de lestat emocional dels protagonistes (monleg final: reivindicaci del fet destimar contra un mn que no els accepta).

3. ANLISI TEMTICA I DELS PROTAGONISTES

3.1 ELS PERSONATGES
-

Personatges principals: Sad Blanca Ferran Personatges rodons: evoluci i complexitat psicolgica

Joanot
Carles Personatges plans: no evoluciona, no t complexitat psicolgica. Representa el poder absolut

3. ANLISI TEMTICA I DELS PROTAGONISTES

3.1 ELS PERSONATGES
-

Personatges secundaris: Hassn Malek Osman corsaris algerins

Mahomet
Guillem Roc cristians

3. ANLISI TEMTICA I DELS PROTAGONISTES

3.1 ELS PERSONATGES

El mestissatge es canalitza vers una recerca de la identitat personal, relacionada amb la llibertat individual que supera el dualisme intern de Sad i Blanca Lamor s la palanaca que permetr la crtica social i latac a les doctrines dogmtiques . La feminitat s la sntesi de la virtut, la bellesa i la maternitat. Blanca concentra lamor maternal i passional. La masculinitat i el patriarcat sn els antagonistes de la figura femenina. Carles representa lautoritat i la intolerncia. Superaci del pecat de la intolerncia amor i solidaritat universal

3. ANLISI TEMTICA I DELS PROTAGONISTES

3.2. ESPAI
-

La unitat de lloc clssica adquireix una dimensi simblica: el vaixell Espai mbil pas del temps Mobilitat dels valors dels personatges que transporta El mests en terra de ning

Pres interior
Simbolisme de mar (llibertat, espai transitori) Simbolisme del cel (espiritualitat, imaginari cristi) Horitz uni inassolible de contraris

3. ANLISI TEMTICA I DELS PROTAGONISTES

3.3. TEMPS
-

Temps histric: s. XVII pirateria a la mediterrnia, conseqncies de lexpulsi dels moriscos Temps narratiu:

Els temps narratiu esdev en element dramtic (itinerari nau)

Obra sinicia al crepuscle i acaba amb larribada de la nit Viatge del vaixell
-

cam de la recerca interior: Llum (coneixement, revelaci...)

Foscor (dubte, recerca identitat )

4. ANLISI FORMAL
4.1 LA LLENGUA, LESTIL I EL VERS

Realisme descriptiu, llengua propera a ls del s.XIX, sense excs darcaismes. Model de llengua literria poc retrica, de substrat costumista, voluntat realista voluntat dallunyar-se del referent lingstic del catal medieval. s del decasllab blanc fora expressiva Adequaci entre els personatges i el llenguatge que utilitzen (la espantanetat i vivesa del llenguatge popular conviuen amb expressions de gran poeticitat i lirisme)