ART GTIC (I)

IES MOIXENT

INTRODUCCI
ALS SEGLES XII I XIII COM A CONSEQNCIA DE LES MILLORES EN L'AGRICULTURA I DE L'AUGMENT DE LA POBLACI ES VA INICIAR A EUROPA UN DESENVOLUPAMENT DEL COMER I DE L ARTESANIA I UN RENAIXEMENT DE LES CIUTATS.

LART GOTIC S UN ART URB LLIGAT AL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS LA CATEDRAL S EL SMBOL DEL PODER DUNA CIUTAT I DELS SEUS HABITANTS

CANVIS ASSOCIATS AL RENAIXEMENT URB

CANVIS EN LART 1.- FUROR

ARQUITECTNIC 2.DESENVOLUPAMENT PINTURA I ESCULTURA

CANVIS RELIGIOSOS
NAIXEMENT DE NOUS ORDES RELIGIOSOS QUE VIVIEN EN LES CIUTATS, EN CONVENTS: FRANCISCANS , DOMINICANS.

SORGIMEN T ESCOLES URBANES SXII

-ESCOLES CATEDRALCIES. DON NAIXERAN LES UNIVERSITATS. -ESCOLES MUNICIPALS

CANVIS CULTURALS EN LMBIT LITERARI

-AL SEGLE XIII LES LLENGES VULGARS (CASTELL,CATAL, FRANCS,ANGLS) VAN SUBSTITUIR AL LLAT EN LES OBRES LITERRIES.

CANVIS EN LART FUROR ARQUITECTNIC

IMPULS EN LA CONSTRUCCI

CANVIS EN LART FUROR ARQUITECTNIC

LA CATEDRAL ES VA CONVERTIR EN EL CENTRE DE LA CIUTAT.

LLOC DE CERIMONIES RELIGIOSES LLOC DE REUNI DELS GREMIS

CANVIS EN LART FUROR ARQUITECTNIC

LLOTJA DE BRUIXES . IMPORTANT CENTRE DE PRODUCCI TEXTIL A LEDAT MITJANA (BLGICA) LLOTGES LLOCS ON ELS MERCADERS REALITZAVEN ELS INTERCANVIS COMERCIALS

CANVIS EN LART FUROR ARQUITECTNIC

AJUNTAMENT DE SIENA (ITLIA) LLOC DE GOVERN DE LA CIUTAT

CANVIS EN LART FUROR ARQUITECTNIC

AJUNTAMENT DE VERONA (ITLIA) LLOC DE GOVERN DE LA CIUTAT

CANVIS EN LART FUROR ARQUITECTNIC

PALAU A VOLTERRA. ITLIA.

LLOC DE RESIDNCIA DE LA NOBLESA QUE HAVIA ABANDONAT EL CAMP O DE LA BURGESIA ENRIQUIDA AMB EL COMER I LES FINANCES.

CANVIS EN LART FUROR ARQUITECTNIC

PALAU A SAN GIMIGNANO (ITLIA)

CANVIS RELIGIOSOS
Aparici dels ordes mendicants, formades per frares que es dedicaven a predicar levangeli i al servei dels pobres i necessitats i vivien en convents a les ciutats. Ordes mendicants: franciscans, carmelites, dominicans o dominics, agustins.

franciscans

dominics

CANVIS RELIGIOSOS

SANT FRANCESC DASSS (1182-1226)

SANTO DOMINGO DE GUZMN (1170-1221)

CANVIS RELIGIOSOS

CONVENT FRANCISC A LIEJA. (BLGICA)

NAIXEMENT DE LES UNIVERSITATS

1.-CONCEPTE Qu sn? 2.-CRONOLOGIA Quan van sorgir? 3.-ANTECEDENT A partir de que instituci van nixer?

UNIVERSITATS

4.-CAUSES Per qu van nixer?

5.- CARACTERSTIQUES 6.- UNIVERSITATS MS PRESTIGIOSES EN LEDAT MITJANA

CANVIS EN LMBIT LITERARI I LINGSTIC

LES LLENGES VULGARS VAN SUBSTITUIR AL LLAT EN LA LITERATURA

LA CHANSON DE ROLAND
POEMA PIC ESCRIT A LA FI DEL SEGLE XI EN FRANCS ANTIC

CANVIS EN LMBIT LITERARI I LINGSTIC

CANTAR DEL MIO CID
S UN CANTAR DE GESTA QUE RELATA LES GESTES HEROIQUES DEL CAVALLER CASTELL RODRIGO DAZ DE VIVAR. VA SER ESCRIT AL VOLTANT DE 1200

CANVIS EN LMBIT LITERARI I LINGSTIC

ELS CONTES DE CANTERBURY

L'obra resulta d'inters, tant per als seus contemporanis com en l'actualitat, perqu va ser la primera obra literria escrita en angls, a les acaballes del segle XIV

CANVIS EN LMBIT LITERARI I LINGSTIC

La major part de la poblaci no sabia llegir, per aix gran part de la literatura es transmetia de forma oral . Els joglars recorrien els pobles i les ciutat recitant poemes i tocant instruments

ART GTIC
1.-CONCEPTE 2.- CARACTERSTIQUES
-MATERIAL: LA PEDRA -EDIFICI MS REPRESENTATIU: LA CATEDRAL.

3.-ARQUITECTURA

-ELEMENTS ARQUITECTNICS

COBERTA: VOLTA DE CREUERIA SUSTENTACI

INTERIOR: ARCS OGIVALS, PILARS I COLUMNES

EXTERIOR: ARCBOTANTS I CONTRAFORTS

PLANTA CREU LLATINA

CARACTERSTIQUES

-CAPALERES POLIGONALS -NAU CENTRAL MS AMPLA I ALTA -ALTRES ELEMENT DE LA PLANTA: TORRES, NAU CENTRAL, NAUS LATERALS, TRANSSEPTE, CREUER, GIROLA O DEAMBULATORI, CAPALERA O ABSIS -TRIOMF DE LA LLUM. - VERTICALITAT: EDIFICIS ALTS

CONCEPTE
GTIC

ES Estil artstic

CRONOLOGIA

LOCALITZACI Va sorgir al nord de Frana i des de all es va difondre a la resta dEuropa

DENOMINACI Deu el seu nom al fet que en el Renaixement es va pensar que els gots lhavien portat a Europa

Es va desenvolupar des de mitjans del segle XII fins al segle XV

CARACTERSTIQUES
1.-ART RELIGIS (COM EL ROMNIC)
2.- ART URB. EL GTIC VA REFLECTIR LESPLENDOR DE LES CIUTATS. (ROMNIC ERA RURAL)

3.- LEDIFICI PRINCIPAL S LA CATEDRAL Smbol del poder de les ciutats.

Pretenien representar el poder econmic de la ciutat i la religiositat del seus habitants

Funcions Religiosa: tenien lloc les cerimnies religioses i era lesglsia del bisbe. Civils: shi reunien els gremis i els governs municipals abans que es construren els ajuntaments.

ARQUITECTURA
MATERIAL: LS DE LA PEDRA

ARQUITECTURA
EDIFICI MS REPRESENTATIU: LA CATEDRAL ESGLSIA PRINCIPAL DE LA DICESI, SEU DEL BISBE

CATEDRAL DE CHARTRES (FRANA) (SXII-XIII)

CATEDRAL DE NOTRE DAME PARS (FRANA)

CATEDRAL DE WELLS (ANGLATERRA)

CATEDRAL DE COLNIA (ALEMANYA)

CATEDRAL DE LEN ESPAA

CATEDRAL DE MIL. (ITLIA)

ELEMENTS ARQUITECTNICS COBERTA VOLTA DE CREUERIA

RESULTAT DE LENCREUAMENT DE DOS ARCS APUNTATS O OGIVALS. S UNA VOLTA LLEUGERA QUE DESCARREGA EL PES SOBRE ELS NERVIS , QUE TRANSMETEN LA CRREGA CAP AVALL (PILARS) I LATERALMENT (ARCBOTANTS Y CONTRAFORTS)

VOLTA DE CREUERIA

NERVIS

CRREGA CAP AVALL

VOLTA DE CREUERUA

ELEMENTS DE SUSTENTACI
ES RESOL EL PROBLEMA DE SUSTENTACI DE LES VOLTES I LES CATEDRALS ACONSEGUEIXEN GRANS ALTURES I LLUMINOSITAT JA QUE EN ELS MURS SOBRIN GRANS FINESTRES

ELEMENTS DE SUSTENTACI SOBRE ELS QUALS DESCARREGA EL PES DE LA COBERTA ARC OGIVAL O APUNTAT PILARS I COLUMNES A L INTERIOR ARCBOTANTS I CONTRAFORTS A LEXTERIOR

ELEMENTS DE SUSTENTACI

SUSTENTACI ARC OGIVAL

ARC OGIVAL O APUNTAT T UNA ESTRUCTURA VERTICAL QUE PERMET ELEVAR LEDIFICI

ELEMENTS DE SUSTENTACI COLUMNES I PILARS

COLUMNES

PILARS

ELEMENTS DE SUSTENTACI COLUMNES I PILARS

NERVIS
DE LA VOLTA

COLUMNES
ADOSSADES ALS PILARS

PILARS

ELEMENTS DE SUSTENTACI arcbotants i contraforts

ELEMENTS DE SUSTENTACI arcbotants i contraforts

Arcbotants: element

estructural exterior amb forma de mig arc que transmet la crrega o empenta lateral de la volta sobre un contrafort.

Contrafort: s un pilar

exterior que rep lempenta lateral de la volta per larcbotant.

ELEMENTS DE SUSTENTACI ARCBOTANTS I CONTRAFORTS

ARCBOTANT

CONTRAFORT

PILAR PILAR

ELEMENTS DE SUSTENTACIN CONTRAFORRTS I ARCBOTANTS

COM ES DENOMINA AQUEST ELEMENT TCNIC DE SUSTENTACI?

CONTRAFORTS

CONTRAFORTS

CATEDRAL DE CHARTRES

ARCBOTANTS I CONTRAFORTS

NAU CENTRAL

CONTRAFORT

ARCBOTANT

PLANTA CATEDRAL GTICA

ES MANT LA PLANTA DE CREU LLATINA PER

AMB CANVIS

CANVIS

A) LA CAPALERA O PRESBITERI ES FA MS GRAN I COMPLEXA AMB ABSIDIOLES SEMICIRCULARS O POLIGONALS I DOBLE GIROLA O DEAMBULATORI. B) EL TRANSSEPTE NO DESTACA TANT, PER AIX LA PLANTA DE CREU LLATINA NO ES TAN MARCADA C) NAU CENTRAL MS AMPLA I MS ALTA

PLANTA DE CREU LLATINA CATEDRAL DE LEN

CATEDRAL DE CHARTRES.

PLANTA CATEDRAL DE CHARTRES

CAPALERA MS GRAN DOBLE GIROLA O DEAMBULATORI

TRANSSEPTE NO DESTACA

NAU CENTRAL MS ALTA

NAU CENTRAL

NAUS LATERALS

GTIC S EL TRIOMF DE LA LLUM I DE LA VERTICALITAT CATEDRALS LLUMINOSES Y ALTES

PER QU?
GRCIES A LES NOVES TCNIQUES ARQUITECTNIQUES, NOUS ELEMENTS RELACIONATS AMB LA SUSTENTACI DE L EDIFICI

EL TRIOMF DE LA LLUM
A) LLUM I RELIGO: LA LLUM REPRESENTA A DU. DU S LA LLUM DEL MN QUE HA VINGUT AL MN PER ILLUMINAR LA VIDA DELS HOMES

B) LLUM I ARQUITECTURA
LES NOVES INNOVACIONS ARQUITECTNIQUES DEL GTIC (ARCBOTANTS I CONTRAFORTS) VAN ALLIBERAR Al MUR DE LA SEUA FUNCI DE SUPORT I VA PERMETRE LOBERTURA DE GRANS FINESTRALS DECORATS AMB VISTOSES VIDRIERES QUE POTENCIAVEN LA LLUMINOSITAT. QUAN LES VIDRIERES EREN DE FORMA CIRCULAR ES DENOMINAVEN ROSASSES SITUADES SOBRE LA PORTA PRINCIPAL O LES PORTES LATERALS DEL TRANSSEPTE.

TRIOMF DE LA LUM CATEDRAL GTICA DE PALMA

LA CATEDRAL DE LEN ON ES PODEN APRECIAR LES VISTOSES VIDRIERES

VIDRIERA. Composici feta amb vidres de colors amb la qual sadornen els finestrals de les esglsies gtiques.

CATEDRAL DE LEN. MUR COM ELEMENT PLSTIC.

ESGLSIA GTICA DE TORN (POLNIA)

SAINT CHAPELLE S .XIII (PARS).

ELS MURS HAN ESTAT SUBSTITUTS PER VIDRIERES

SAINT CHAPELLE S .XIII (PARS).

ROSASSA CATEDRAL DE PALMA

CATEDRAL DE PALMA. ROSASSA

LA ROSASSA
ES PRESENTA SOBRE EL PORTAL DE LA FAANA PRINCIPAL O EN EL TRANSSEPTE AL MENYS EN UN DELS DOS EXTREMS

FAANA PRINCIPAL DE LA CATEDRAL DE LEN (S.XIII)

VERTICALITAT I CARCTER ASCENSIONAL

VERTICALITAT,ALTURA

CATEDRAL DAMIENS (FRANA)

VOLTA NAU CENTRAL 43,2 m daltura.

ANALITZAR LALAT D UN EDIFICI (CHARTRES)

ELEMENTOS/ELEMENTS 1.-PINCULO (PINACLE)

2.-ROSETN (ROSASSA) 3.- PORTADA (PORTALADA) 4.-CHAPITEL (CUCULLA) 5.-ARBOTANTE (ARCBOTANT) 6.-CONTRAFUERTE (CONTRAFORT) 7.-NAVE CENTRAL (NAU CENTRAL) 8.- TRANSEPTO (TRANSSEPTE) 9.-PORTADA LATERAL. (PORTALADA LATERAL)

CATEDRAL DE CHARTRES

ANALITZAR LALAT D UN EDIFICI (NOTRE DAME DE PARS )

NOTRE DAME PARS