1 Sistemes Digitals

1.1 Sistemes analògics i digitals

Definició 1. (Sistema analògic) Els sistemes analògics treballen amb senyals
de tipus continu amb un marge de variació determinat.
Definició 2. (Sistema digital) Els sistemes digitals treballen amb senyals bina-
ris que només poden representar dos estats o nivells: obert o tancat, activat o
desactivat, connectat o desconnectat. Els dos estats se solen representar com a
0 i 1.

1.2 Sistemes de numeració

Definició 3. (Sistema de numeració) Un sistema de numeració és un conjunt
de símbols i regles emprats per representar dades numèriques o quantitats.

• Els sistemes més utilitzats són el decimal i el binari.

• Un sistema de numeració es caracteritza per la seva base, nombre de sím-
bols diferents utilitzats utilitzats per a la representació.

1.3 Sistemes decimal i binari

Definició 4. (Sistema decimal) Usa el 10 com a base.
Definició 5. (Sistema binari) Usa el 2 com a base. El 0 i l’1 són els símbols
anomenats estats o valors.

1.3.1 Conversió de binari a decimal

Per passar de decimal a binari veiem els següents exemples:
• Sigui 100101(2 :
1. Començant pel 0 i de dreta a esquerra li donem un a posició a cada
nombre: 15 04 03 12 01 10 .
2. Llavors multipliquem sumem potències de 2 elevat al número de la
posició on tenim 1s:

25 + 22 + 20 = 32 + 4 + 1 = 37

• Sigui 1100(2 :
23 + 22 = 8 + 4 = 12

1
1.3.2 Conversió de decimal a binari
Per passar de decimal a binari ho veiem amb dos exemples:

• Sigui 13:
1. Veiem que l’11 es troba entre les potències de 2 de 24 = 16 i 23 = 8.
Per tant, el nostre nombre tindrà 4 digits: 1000 = 23 = 8.
2. Provem afegint un 1 a la següent posició i comprovem si ens hem
passat: 1100 = 23 + 22 = 12. Ens hem passat, per tant, deixem un 0
a la posició 2 i continuem.
3. Afegim un 1 a la posició 1: 1010 = 23 + 21 = 10, no arribem a 11,
deixem l’1 i continuem.
4. Afegim un 1 a la posició 0: 1011 = 23 + 21 + 20 = 11, per tant,
escrivim:
11(10 = 1011(2

1.4 Representació de nombres enters en aparells elec-

trònics
Per representar nombres enters veurem dues gran maneres: signe i man-
tissa i complement a 2. Abans però necessitem dues definicions:
Definició 6 (Rang). El rang en un sistema numèric ens indica de quin
nombre a quin nombre podem representar. S’expressa en base 10.

Veiem alguns exemples:

1. Si tenim una representació binaria de nombres naturals amb 6 bits,
aleshores: 111111(2 = 63(10 i el més petit 000000(2 = 0(10 . Podem
representar del 0 al 63, per tant, el rang serà de:

Rang = [0, 63]

2. Si tenim una representació binaria de nombres enters amb 4 bits,

aleshores: 1111 = 15 és el més gran i −1111 = −15 el més petit. Per
tant:
Rang = [−15, 15]
Definició 7 (Precisió). La precisió en la representació d’un sistema nu-
mèric és la distància mínima entre valors de la representació. S’expressa
en base 10.

Veiem alguns exemples:

1. Si tenim una representació binària de nombres enters, llavors la pre-
cisió sempre serà 1(10 .

2
 2. Si tenim una representació binària de 6 bits amb dos decimals, ales-
hores tenim que la distància entre valors coincideix amb el valor més
petit que es pot expressar 0000, 01(2 = 2−2 = 0, 25(10 , per tant:

P recisio = 0, 25(10

1.4.1 Signe i mantissa

Per representar els nombres amb signe i mantissa, sempre:

– S’ha d’indicar el nombre de bits amb el que codifiquem el nombre.
– El primer bit representa el signe i la resta el nombre natural en binari.
– El 0 té doble representació.
– El rang d’una representació en signe i mantissa d’n bits és de:

Rang = [−2n−1 − 1, 2n−1 − 1](10

– La precisió serà de 1(10

Veiem alguns exemples:

1. Representem −15 amb signe i mantissa de 6 bits. Adjudiquem un 1 a
l’última posició i representem el 15 en binari de 5 bits: 15(10 = 01111(2 .
Aleshores tenim:
−15(10 = 101111(2

1.4.2 Complement a 2
Els nombres en complement a 2 són realment útils perquè realitzen sumes i
restes sense haver de fer operacions externes. Per representar els nombres amb
complement a 2, sempre:
• S’ha d’indicar el nombre de bits amb el que codifiquem el nombre.
• El 0 té una única representació.
• El rang d’una representació en complement a 2 d’n bits és de:

Rang = [−2n−1 , 2n−1 − 1](10

• La precisió serà de 1(10

Veiem com passar nombres decimals a complement a 2:
• Nombres positius: Volem representar el 3 en complement a 2 amb 5
bits. Al ser positiu el representem igual que ho faríem en binari de 5 bits,
aleshores:
3(10 = 00011

3
 • Nombres Negatius: Per representar nombres negatius seguim els se-
güents passos amb l’exemple del −26 amb complement a 2 de 7 bits:
1. Passem el nombre a binari de 7 bits positius: 26(10 = 0011010(2 .
2. D’esquerra a dreta ens quedem amb el primer 1 que trobem i després
del primer 1 tots els nombres es "giren", si hi havia un 1 ara serà 0,
si hi havia 0 ara serà un 1.

−26 = 1100110

1.5 Àlgebra de Boole

Els sistemes digitals i els circuits funcionen a través de senyals binaris, aquests
senyals tenen la seva lògica interna.
Definició 8. (Variable lògica) Definim una variable lògica com una varaible que
només pot prendre els valors 0 i 1.

Definició 9. (Operacions Booleanes bàsiques) Les operacions booleanes bàsi-

ques són: el NOT, l’OR i l’AND.

Definició 10. (Funció Lògica) Una funció lògica és una expressió algebraica
formada per variables lògiques sobre les quals s’executen operacions lògiques.

Veiem alguns exemples de funcions lògiques:

1. Sigui f (x, y) = x + y, que es defineix a partir de les operacions bàsiques

vistes abans, els seus possibles valors són:
(a) f (0, 0) = 0 + 0 = 0 = 1
(b) f (0, 1) = 0 + 1 = 1 = 0
(c) f (1, 0) = 1 + 0 = 1 = 0
(d) f (1, 1) = 1 + 1 = 1 = 0

2. Sigui g(x, y, z) = xy + x′ yz ′ llavors ens és convenient realitzar el que

s’anomena una taula de la veritat:

4
 x y z f(x,y,z)
0 0 0 0
0 0 1 0
0 1 0 1
0 1 1 0
1 0 0 0
1 0 1 0
1 1 0 1
1 1 1 1

Definició 11. (Taula de la veritat) Una taula de la veritat és una taula que
s’utilitza per representar una funció lògica, a través de mostrar tots els possibles
valors que prenen les variables d’entrades i el valor de la seva variable de sortida.
Veiem un exemple en el que es representen 3 funcions diferents que prenen les
mateixes variables:

1. f0 = y ′ (x′ + xz)
2. f1 = xyz + xy ′ z ′ + x′ yz ′
3. f2 = xy + xz ′ + yz ′ x′ y ′ z

Definició 12. (Àlgebra de Boole) L’àlgebra de Boole es defineix a través d’un

conjunt d’elements i dues operacions ·, + i "’". Els axiomes que les defineixen
són els següents:

1. Propietat Commutativa
• x+y =y+x
• x·y =y·x
2. Propietat associativa
• (x + y) + z = x + (y + z)
• (x · y) · z = x · (y · z)

5
 3. Propietat distributiva
• x · (y + z) = xy + xz
• x + y · z = (x + y) · (x + z)
4. Elements neutres
• x+0=x
• x·1=1
5. La complementació
• x + x′ = 1
• x · x′ = 0

1.5.1 Teoremes de l’Àlgebra de Boole

1. Llei d’idempotència:
• x+x=x
• x·x=x
2. Llei d’absorció:
• x+x·y =x
• x · (x + y) = x
3. Llei de dominància:
• x+1=1
• x·0=0
4. Llei d’involució:
• (x′ )′ = x
5. Lleis de Morgan:
• (x + y)′ = x′ · y ′
• (x · y)′ = x′ + y ′

Procediment 1. Passar de funcions a taules de la veritat.

Per passar de funcions a taules de la veritat simplement evaluem la funció per

tots els possibles valors de les variables i els anotem. Veiem un exemple, sigui
f (xyz) = xyz + x′ , llavors:

6
Pas 1: Escriure la taula amb totes les possibilitats, si tenim n variables
tindrem 2n possibilitats, en aquests cas, n = 3, haurem de fer una taula amb 1
fila per les variables i 23 = 8 files de possibilitats:
x y z f(x,y,z)
0 0 0
0 0 1
0 1 0
0 1 1
1 0 0
1 0 1
1 1 0
1 1 1
Pas 2: Comprovarem per quins valors la funció dóna 1, per fer-ho
comprovem els dos sumands, en aquest cas: x′ i xyz i tenim:

1. x′ = 1 quan x = 0, per tant, a les 4 primeres files on x = 0, la funció

valdrà 1.
2. xyz = 1 quan x = 1, y = 1, z = 1, per tant, a l’última fila de la taula la
funció valdrà 1.
x y z f(x,y,z)
0 0 0 1
0 0 1 1
0 1 0 1
0 1 1 1
1 0 0
1 0 1
1 1 0
1 1 1 1

Pas 3: Per últim omplim la resta de la columna de 0s

x y z f(x,y,z)
0 0 0 1
0 0 1 1
0 1 0 1
0 1 1 1
1 0 0 0
1 0 1 0
1 1 0 0
1 1 1 1

7
Procediment 2: Passar de taula de la veritat a funció, Minterms i
Maxterms.

Si tenim la taula següent, aleshores:

x y z f(x,y,z)
0 0 0 1
0 0 1 1
0 1 0 0
0 1 1 1
1 0 0 0
1 0 1 0
1 1 0 0
1 1 1 1

Pas 1: Allà on tenim 1s creem minterms i allà on tenim 0s creem maxterms:

x y z f(x,y,z) Minterms Maxterms
0 0 0 1 x′ y ′ z ′
0 0 1 1 x′ y ′ z
0 1 0 0 (x + y ′ + z)
′
0 1 1 1 x yz
1 0 0 0 (x′ + y + z)
1 0 1 0 (x′ + y + z ′ )
1 1 0 0 (x′ + y ′ + z)
1 1 1 1 xyz
• Crear Mintermes: Fem l’exemple amb la fila 2 on x = 0, y = 0, z = 1.
Llavors creem el minterm perquè tots els factors donin 1, aleshores: x′ y ′ z
ja que x′ = 1, y ′ = 1 i z = x + y ′ + z0, per tant, x′ y ′ z = 1.
• Crear Maxtermes: Fem l’exemple amb la fila 3 on x = 0, y = 1,
z = 0. Llavors creem el maxterm perquè tots els factors donin 0, aleshores:
x + y ′ + z ja que x = 0, y ′ = 0 i z = 0, per tant, x + y ′ + z = 0 + 0 + 0 = 0.

Pas 2: Podem crear la funció per minterms o per maxterms, dependrà de la

quantitat de termes. Es recomana fer maxterms només quan tenim dos
0s

• Per minterms: Sumem els mintermes.

f (x, y, z) = x′ y ′ z ′ + x′ y ′ z + x′ yz + xyz

• Per maxterms: Multipliquem els maxterms.

f (x, y, z) = (x + y ′ + z)(x′ + y + z)(x′ + y + z ′ )(x′ + y ′ + z)

Pas 3: Consisteix en simplificar la funció usant les lleis de l’àlgebra de Boole.