SALUT MENTAL POSITIVA

Universitat Rovira i Virgili

Curs 2021-2022

Tema 2: Model Multifactorial de SMP: factors i elements

relacionats

Contingut Tema 2

1. Model multifactorial de SM+ de MR.T Lluch-Canut ........................................................ 3

Factor 1: SATISFACCIÓ PERSONAL ................................................................................................ 8

Autoconcepte/ Autoestima .......................................................................................................................... 8
Satisfacció amb la vida personal ................................................................................................................... 8
Perspectiva optimista de futur ...................................................................................................................... 8

Factor 2: ACTITUD PROSOCIAL ..................................................................................................... 9

Predisposició activa cap al social / cap a la societat ..................................................................................... 10
Actitud social altruista / Actitud d'ajuda-suport cap els demés .................................................................... 10
Acceptació dels demés i dels fets socials diferenciats .................................................................................. 10

Factor 3: AUTOCONTROL ........................................................................................................... 11

Capacitat per l'afrontament de l'estrès / de situacions conflictives .............................................................. 11
Equilibri emocional / Control emocional ..................................................................................................... 11
Tolerància a la frustració, a l'ansietat i a l'estrès .......................................................................................... 11

Factor 4: AUTONOMIA .............................................................................................................. 12

Capacitat per tenir principis propis ............................................................................................................. 12
Independència - flexibilitat emocional que facilita prendre distància ........................................................... 12
Autorregulació de la pròpia conducta ......................................................................................................... 12
Seguretat personal / Confiança ................................................................................................................... 12

Factor 5: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES I AUTOACTUALITZACIÓ ...................................................... 13

Capacitat d'anàlisi - Autocontrol ................................................................................................................. 14

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Habilitat per prendre decisions ................................................................................................................... 14

Flexibilitat / capacitat per adaptar-se als canvis .......................................................................................... 14
Actitud de creixement i desenvolupament personal continu ....................................................................... 14

Factor 6: HABILITATS DE RELACIÓ INTERPERSONAL ..................................................................... 14

Habilitat per establir relacions interpersonals ............................................................................................. 14
Empatia / Capacitat per entendre els sentiments dels demés ...................................................................... 14
Habilitats per donar suport emocional ........................................................................................................ 14
Habilitats per establir i mantenir relacions interpersonals íntimes ............................................................... 14

Resum tema 2 ................................................................................................................. 15

Annex 1: Descripció qüestionari de SM+ ..................................................................................... 16

Annex 2: Decàleg SM+ .............................................................................................................. 18

Activitats addicionals: .................................................................................................... 19

Bibliografia utilitzada en el text i per ampliar:................................................................ 20

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

1. Model multifactorial de SM+ de MR.T Lluch-Canut

Definició salut: “ estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l’absència
d’afeccions o malalties”.

Definició salut mental: “estat de benestar en el qual l’individu es conscient de les seves
pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma
productiva i es capaç de fer una contribució a la comunitat”.

En totes dues definicions, tant la salut com la salut mental, es contemplen des del concepte de
benestar, àmpliament desenvolupat per diversos autors entre els quals destaca el treball de
Ryff, el qual concep el benestar mental compost per les següents dimensions: autonomia,
domini ambiental, creixement personal, relacions positives amb els altres, propòsit de la
vida, autoacceptació (Ryff & Keyes, 1995).

Però per a interpretar les definicions de salut i salut mental, és interessant explorar el concepte
de benestar i les seves causes des de la perspectiva filosòfica, a través de la qual es pot explicar
el concepte de benestar des de dues orientacions diferents: l'hedonisme i la eudaimonía.

D'una banda, l'hedonisme entén el plaer com la finalitat o l'objectiu de la vida, sent el
benestar la conseqüència de la satisfacció dels desitjos. D'altra banda, la eudaimonía,
paraula grega el significat de la qual és felicitat, és la fi que persegueix l'home, i
s'aconsegueix mitjançant la pràctica de la virtut, que és el terme mitjà entre l'excés i el
defecte. Les virtuts humanes són aspectes positius de l'home, han de ser una constant en la
vida i mitjançant la prudència i l'hàbit s'aconsegueixen; aquesta orientació s'estableix com un
esforç personal a exercir un equilibri (virtut) en la vida dirigida a aconseguir el benestar (Vázquez
et al., 2009).

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Al segle IV abans de la nostra era, Aristòtil ja va distingir, molt intuïtivament, dues maneres
d'obtenir benestar: l'hedonista, que considera el plaer personal com la raó principal de la vida, i
l'eudemònic, que s'assoleix a través d'un sentiment d'utilitat i amb un objectiu vital més social,
no únicament individual –“el propòsit d'una societat millor i més justa i l'esforç que això reclama”,
en paraules de Pujol–.

Segons dades neurocientífiques, el benestar eudemònic sorgeix dels sentiments de felicitat i

recompensa que experimentem en implicar-nos socialment, per exemple quan ajudem altres
persones o hi col·laborem, mostrem gratitud i treballem cap a objectius a llarg termini que
considerem importants. El benestar hedonista, en canvi, prové de plaers més externs i immediats
dirigits cap a un mateix, com per exemple menjar, jugar a un videojoc, anar de compres o
emborratxar-se. A més, d'acord amb les àrees del cervell que s'activen, l'hedonista és més
impulsiu. Des d'aquesta perspectiva, s'ha enfocat el vessant positiu de la salut mental a partir d'un
enfocament evolucionista que permet parlar de les característiques de personalitat que han de
tenir les persones mentalment sanes. No obstant això, el concepte de benestar és insuficient per
a reflectir la idea que la salut mental és una mica més que absència de malaltia. I, en aquest sentit,
la Salut Mental Positiva (SM+) és el concepte que serveix per a denominar aquest una mica més
que absència de malaltia; un espai dedicat especialment a la promoció de la salut mental perquè
s'aborda des de l'absència de trastorn, amb una perspectiva de reforç i desenvolupament del
funcionament òptim de l'ésser humà. (M. Lluch Canut, 2002; Ma Teresa Lluch Canut, 2003;
María Teresa. Lluch Canut, 1999). L'any 1958, Jahoda va ser l'encarregada de preparar un estudi
sobre el concepte de salut mental positiva. Aquest estudi va ser encarregat per la Joint
Commission on Mental Illnes and Health (Comissió Conjunta sobre la Malaltia i la Salut
Mental) i havia de servir com un element més que ajudés els membres de la Comissió a tenir
una valoració global de la salut mental del país.

Jahoda va fer un excel·lent treball; va estudiar les idees existents sobre salut mental i després
de descartar les que eren incompatibles amb un enfocament positiu, les va sintetitzar en sis
enfocaments o criteris i en setze subfactors. L’autora va descriure els criteris a nivell teòric,

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

però no va arribar a comprovar la validesa de forma empírica. Va considerar la Salut Mental

Positiva com un comportament individual, no col·lectiu i, va establir que l'entorn social i
cultural pot facilitar o dificultar la consecució de la salut per mitjà de les normes per a avaluar
un comportament saludable que lluny de ser fixes i objectives varien amb el lloc, el temps,
la cultura i les expectatives de cada grup social (Jahoda, 1959; Maria Teresa Lluch Canut,
2002).

Jahoda va conceptualitzar la salut mental positiva destacant el seu abordatge des de la promoció
i la seva rellevància fonamental és la direccionalitat d'avançar cap a una intervenció centrada en
potenciar el desenvolupament personal positiu (Lluch, 1999). No obstant això, la seva aportació
va ser teòrica i encara que el seu treball està àmpliament referenciat, l'autora no va fer avanços
posteriors en el tema.

En el nostre entorn la Dra. MR Teresa Lluch Canut reprèn el treball iniciat per Marie Jahoda en un
intent per donar operativitat els plantejaments conceptuals i avaluar la SM+. És autora d'un
qüestionari pioner per a avaluar la salut mental positiva: Qüestionari de Salut Mental Positiva

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

(CSM+), i del Decàleg de la Salut Mental Positiva (Lluch-Canut, 2011; María Teresa. Lluch Canut,
1999).

Va plantejar l'estudi de la Salut Mental Positiva (SM+) des de dos enfocaments conceptuals
diferenciats: la salut mental positiva com a concepte i la salut mental positiva com a constructe. I
la seva aportació rellevant va ser en l'estudi del constructe. En la perspectiva de la salut mental
positiva com a concepte es defineix l'SM+ a partir De termes afins com el benestar, la qualitat de
vida, la resiliència, el sentit de coherència, l'optimisme i/o la felicitat.

SM+ seria mantenir, incrementar o enfortir el benestar mental. Les intervencions es plantegen
des d’una perspectiva positiva, actuacions que poden ajudar a mantenir, potenciar i reforçar el
nivell de salut mental.

El nivell de salut mental continua tenint abundants conceptes abstractes. I a més existeix una
forta confusió en l'ús de la terminologia positiva. Com es pot mesurar SM+? Quins indicadors és
necessiten per dir que es té un abona SM?

La SM+ no és estar i sentir-se sempre feliç i content (com pot induir el terme positiu). La SM+ es
intentar estar i sentir-se el millor possible dintre de les circumstàncies específiques en les que un
es trobi. SM+ és ser capaç d’estar trist en els moments que són tristos i al mateix temps ser capaç
de mantenir la capacitat de seguir cuidant-se, treballant, en definitiva “tirar endavant”. En aquest
sentit, Lluch defineix el constructe Salut Mental Positiva (SM+) a partir de sis factors que
configuren el Model Multifactorial d'SM+.

Els sis factors així com una descripció abreujada dels mateixos es mostren en la taula 6. Tal com
assenyalarem més endavant, a partir d'aquest model l'autora construeix un instrument de
mesurament que permet avaluar el constructe SM+ tant de forma

global com per factors específics.

Lluch volia anar més enllà de la transmissió de coneixements teòrics o acadèmics i de la

importància d’intentar inculcar als alumnes salut mental positiva, tant per al seu creixement
personal com per a que ells la poguessin aplicar als seus pacients.

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Factors Definició
F1 Satisfacció personal • Autoconcepte/ Autoestima
• Satisfacció amb la vida personal
• Perspectiva optimista de futur
F2 Actitud prosocial • Predisposició activa cap al social / cap a la societat
• Actitud social altruista / Actitud d'ajuda-suport cap els demes
• Acceptació dels demes i dels fets socials diferenciats
F3 Autocontrol • Capacitat per l'afrontament de l'estrès / de situacions conflictives
• Equilibri emocional / Control emocional
• Tolerància a la frustració, a l'ansietat i a l'estrès
F4 Autonomia • Capacitat per tenir principis propis
• Independència
• Autoregulació de la pròpia conducta
• Seguretat personal / Confiança en si mateix
F5 Resolució de • Capacitat d'anàlisi
problemes i • Habilitat per prendre decisions
autoactualització
• Flexibilitat / capacitat per adaptar-se als canvis
• Actitud de creixement i desenvolupament personal continu
F6 Habilitats de relació • Habilitat per establir relacions interpersonals
interpersonal • Empatia / Capacitat per entendre els sentiments dels demés
• Habilitats per donar suport emocional
• Habilitats per establir i mantenir relacions interpersonals íntimes

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Factor 1: SATISFACCIÓ PERSONAL

Aquest factor avalua la valoració que un fa de si mateix i l'actitud que manté davant la vida i el
futur. En aquest sentit, sembla lògic pensar que si la persona té una concepció positiva de si
mateixa i considera que la seva vida, en general, és interessant tindrà, probablement, un nivell de
satisfacció personal elevat. La satisfacció personal és un criteri àmpliament utilitzat per a definir i
avaluar el benestar subjectiu i/o la qualitat de vida percebuda; com un índex global o com a
satisfacció en diferents esferes de la vida. La majoria d'autors consideren que la satisfacció és el
component afectiu de la qualitat de vida. Per exemple, Fernández-Ballesteros (Fernández
Ballesteros, 1997) estudia la satisfacció com una dimensió de la qualitat de vida en la vellesa.
Realitzen recerques sobre la qualitat de vida en pacients psiquiàtrics crònics, tractats en la
comunitat, i adopten la satisfacció com un indicador bàsic d'aquesta. D'altra banda, la satisfacció
s'utilitza com a criteri per a avaluar la qualitat dels serveis assistencials.

Autoconcepte/ Autoestima
Satisfacció amb la vida personal
Perspectiva optimista de futur

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Factor 2: ACTITUD PROSOCIAL

La persona que té una predisposició activa cap la societat, una actitud d'ajuda i suport cap els
altres i que accepta els fets socials diferencials, sol ser considerada pel seu entorn com a digna de
confiança. En aquest sentit és possible que la retroalimentació que rep del seu mitjà social
afavoreixi que es autopercep a si mateixa com una persona en la qual es pot confiar. L'actitud
prosocial i les habilitats de relació interpersonal són dos factors íntimament relacionats. La
comunicació interpersonal és una part essencial de l'activitat humana. Al llarg del dia passem
moltes hores interactuant amb altres persones; de fet l'ésser humà és un “ser social”. Per tant,
les habilitats socials, és a dir, saber transmetre el que es vol dir, dir-ho correctament, saber si s'ha
entès el missatge, adaptar la interacció en funció de la resposta de l'interlocutor, etc., són
fonamentals per a relacionar-nos i créixer com a persones. En aquest context, l'actitud prosocial
és una condició necessària per a mantenir relacions interpersonals satisfactòries i un prerequisit
de les habilitats socials. La capacitat per a comunicar-se és fonamental per a desembolicar-se en
molts àmbits de la vida, afavoreix el benestar personal, incrementa la autoeficàcia i permet rebre
un major reforçament social.

L'entrenament de les habilitats socials està plantejat des d'una perspectiva positiva i va dirigit a
millorar el nivell de competència social de la persona . Existeixen diversos programes, projectes i
publicacions, dins de l'àmbit de la promoció, que utilitzen o proposen utilitzar l'entrenament
d'habilitats relacionals específiques (empatia, assertivitat, habilitats d'intervenció en crisi,
habilitats de lideratge, etc.) en diferents poblacions com: nens i pre adolescents, estudiants de
batxillerat, estudiants universitaris (de psicologia, infermeria, dret, etc.), personal auxiliar i
infermeres, policies, directius, supervisors, professors, mares d'adolescents, etc.

Així mateix, l'entrenament en habilitats socials és una de les tècniques més utilitzades en els
programes de prevenció, tractament i rehabilitació de la majoria de problemes psicològics:
depressió, fòbies socials, consum de tabac en nens i adolescents, consum de drogues en
adolescents, joc patològic, teràpia de parella...

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Predisposició activa cap al social / cap a la societat

Actitud social altruista / Actitud d'ajuda-suport cap els demés
Acceptació dels demés i dels fets socials diferenciats

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Factor 3: AUTOCONTROL

Els ítems que ho componen estan molt vinculats a la capacitat per a afrontar situacions
conflictives i mantenir l'equilibri emocional. Per exemple: “Sóc capaç de mantenir un bon nivell
d'autocontrol en les situacions conflictives de la meva vida” o “Sóc capaç de controlar-me quan
experimento emocions negatives". És una dimensió fonamental per a mantenir l'equilibri
emocional, un antídot contra l'estrès i un requisit bàsic per al funcionament adaptatiu de la
persona. La persona capaç de autocontrolar la seva conducta és més independent de les
fluctuacions de l'ambient i que l'autocontrol influeix positivament en l'autoestima dels nens
incrementant la seva competència personal. L'autocontrol és una habilitat fonamental des de la
perspectiva positiva de la salut.

En aquest sentit, existeixen diversos manuals de auto aplicació que aporten estratègies per a
potenciar l'autocontrol en la població general, reconeixent la importància que la persona té en el
maneig de la seva pròpia conducta.

Capacitat per l'afrontament de l'estrès / de situacions conflictives

Equilibri emocional / Control emocional
Tolerància a la frustració, a l'ansietat i a l'estrès

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Factor 4: AUTONOMIA

L'autonomia és un dels objectius bàsics, implícits o explícits, de la majoria de programes de

promoció, prevenció, tractament i rehabilitació de les diverses orientacions psicològiques. De fet,
des de la primera infància s'intenta potenciar la independència de la persona perquè modeli els
seus propis criteris, adquireixi confiança i seguretat en si mateixa i sigui capaç d'autoregular la
seva pròpia conducta.

Un dels àmbits en els quals l'autonomia està plantejada com un objectiu d'intervenció explícit és
el de la funcionalitat. És a dir, la capacitat de la persona per a afrontar les activitats de la vida
quotidiana i desembolicar-se sense necessitat d'ajuda per part dels altres.

Capacitat per tenir principis propis

Independència - flexibilitat emocional que facilita prendre distància
Autorregulació de la pròpia conducta
Seguretat personal / Confiança

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Factor 5: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES I AUTOACTUALITZACIÓ

El factor F5 està configurat per ítems que valoren l'habilitat de la persona per a afrontar
activament els problemes. Per exemple, “quan se'm planteja un problema intento buscar
possibles solucions” o “davant d'un problema sóc capaç de sol·licitar informació”.

Així mateix, conté ítems que reflecteixen l'interès per les noves experiències i el
desig de superació i desenvolupament personal. Per exemple: “els canvis que ocorren en la meva
rutina habitual m'estimulen” o “intent treure els aspectes positius de les coses dolentes que em
succeeixen”. En definitiva, aquest factor avalua l'aptitud per aprendre decisions i la cerca del
creixement personal. En la vida quotidiana ens veiem obligats a afrontar contínuament múltiples
situacions conflictives i a prendre decisions. Totes les persones tenen problemes en les diferents
facetes de la seva vida: laboral, social, sentimental, etc. i les estratègies que utilitzen per a
afrontar-los determinaran, en gran manera, el seu nivell de salut mental.

Com succeeix amb les habilitats socials existeixen diversos programes, projectes i publicacions,
dins de l'àmbit de la promoció, que utilitzen o proposen utilitzar l'entrenament en resolució de
problemes a diferents poblacions: nens en edat preescolar, adolescents, policies, treballadors
d'empreses estatals, professionals de l'atenció primària de salut, mestres, etc.

Així mateix, la tècnica de resolució de problemes forma part de la majoria de programes de

prevenció, tractament i rehabilitació de diferents trastorns: depressió, ansietat, obesitat,
problemes de parella, alcoholisme, etc.

D'altra banda, la autoactualizació és un indicador de salut mental i fins i tot de salut mental
positiva. Així mateix, entesa com la força motriu que genera el desig de creixement i superació
personal, és un ingredient essencial en tot el procés de resolució de problemes.

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Capacitat d'anàlisi - Autocontrol

Habilitat per prendre decisions
Flexibilitat / capacitat per adaptar-se als canvis
Actitud de creixement i desenvolupament personal continu

Factor 6: HABILITATS DE RELACIÓ INTERPERSONAL

Els ítems del Factor 6 estan relacionats amb la capacitat de la persona per a comprendre els
sentiments dels altres i amb l'habilitat per a establir relacions interpersonals. Per
exemple, “crec que tinc molta capacitat per a posar-me en el lloc dels altres i comprendre les
seves respostes”, “crec que sóc una persona sociable” o “em considero un/a bon/a psicòleg/a”

Habilitat per establir relacions interpersonals

Empatia / Capacitat per entendre els sentiments dels demés
Habilitats per donar suport emocional
Habilitats per establir i mantenir relacions interpersonals íntimes

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Resum tema 2
Els plantejaments de Lluch (2002) reforcen la idea compartida que cal viure i sentir els moments
actuant segons el que procedeixi en cadascun d'ells, permetent l'expressió de sentiments,
canalitzant-los i gestionant-los de forma coherent.

Aquest punt és fonamental, per exemple en una situació de pèrdua, on cal sentir-la en el grau que
ens correspongui; plorar i acompanyar són aspectes positius de la vida perquè és el correspon a
aquesta situació, en aquest moment. Això és important perquè no cal confondre l'actitud positiva
amb intentar estar perennement feliç.

No es pot pretendre aconseguir la felicitat costi el que costi, això és un perill ja que suposa passar
d'una actitud oberta, positiva que faciliti la gestió dels recursos interns i l'aprofitament dels
mateixos per a afrontar la vida a una actitud banal de limitar l'expressivitat emocional de l'ésser
humà a un reduccionisme no sà.

Així, emocions “negatives” com pot ser la ira o l'empipament, són positives perquè modulen
sentiments i pensaments generats en situacions específiques de la vida, sent adaptatives i
motivadores; i, d'altra banda, una emoció positiva com l'optimisme pot ser negativa si no està
ben gestionada i fins i tot sentir-se sempre optimista o sentir-se massa bé pot no ser bo i/o negatiu
en algunes ocasions.

En aquest sentit les propostes de Lluch fan una crida a la normalitat, a la utilització de les nostres
emocions regulant-les i a sentir la vida; i, en aquest mateix sentit, el seu decàleg de salut mental
positiva (Lluch, 2011) parla per si mateix.

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili
Curs 2021-2022

Annex 1: Descripció qüestionari de SM+

Consta de 39 ítems distribuïts en 6 factors: Satisfacció Personal (F1), Actitud Prosocial (F2),
Autocontrol (F3), Autonomia (F4), Resolució de Problemes i autoactualització (F5) i Habilitats de
Relació Interpersonal (F6). La puntuació de la salut mental positiva oscil•la entre 36 - 156 i els
valors més alts indiquen millor salut mental positiva. Els ítems estan formulats com a afirmacions
(positives i negatives) i ofereixen quatre possibilitats de resposta. Per a la seva anàlisi, els ítems
negatius han de ser invertits. En general, els valors baixos mostren una baixa salut mental positiva
i els valors elevats indiquen una salut mental positiva elevada. Distribució per factors dels Ítems
del SM+ i valors màxims i mínims de cada factor i del qüestionari global.

Valors màxims i
Factors Ítems mínims

F1: Satisfacció personal 4*, 6, 7, 12, 14, 31, 38, 39 8 a 32

F2: Actitud prosocial 1, 3, 23*, 25*, 37* 5 a 20

F3: Autocontrol 2, 5*, 21*, 22*, 26* 5 a 20

F4: Autonomia 10, 13, 19, 33, 34 5 a 20

F5: Resolució de problemes i 15*, 16*, 17*, 27*, 28*, 29*,

autoactualització 32*, 35*, 36* 9 a 36

F6: Habilitats de relació interpersonal 8, 9, 11*, 18*, 20*, 24, 30 7 a 28

SM+ Total 39 a 156

* Items invertits.

Temari revisat: 10/12/2021

 Salut Mental Positiva
Sessió 2: Model multifactorial de SM+
2019/2020

Temari revisat: 10/12/2021

 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili

Annex 2: Decàleg SM+

Accés:
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/20062/11/Decalogo_Salud_Mental_Positiva_t
rilingue.pdf

18
Temari actualitzat: Octubre 2020
 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili

Activitats addicionals:
Cap.

19
Temari actualitzat: Octubre 2020
 SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili

Bibliografia utilitzada en el text i per ampliar:

Fernández Ballesteros, R. (1997). Calidad de vida en la vejez: condiciones diferenciales. Psychosocial
Intervention, 6(1), 21–36. https://revistes.ub.edu/index.php/Anuario-
psicologia/article/view/9036

Jahoda, M. (1959). Current Concepts of Positive Mental Health. The American Journal of Nursing,
59(2), 263. https://doi.org/10.2307/3417722

Lluch-Canut, T. (2011). Decalogue of positive mental health.

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/20062/11/Decalogo_Salud_Mental_Positiva_trili
ngue.pdf

Lluch Canut, M. (2002). Promoción de la salud mental: cuidarse para cuidar mejor. Matronas
Profesión, 3(7), 10–14. https://ibecs.isciii.es/cgi-
bin/wxislind.exe/iah/online/?IsisScript=iah/iah.xis&nextAction=lnk&base=IBECS&exprSearch=2
3029&indexSearch=ID&lang=e

Lluch Canut, Ma Teresa. (2003). Construcción y análisis psicométrico de un cuestionario para evaluar
la salud mental positiva. Psicologia Conductual, 11(1), 61–78.
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/171135

Lluch Canut, María Teresa. (1999). Construccion De Una Escala Para Evaluar La Salud Mental Positiva.
In Universitat de Barcelona. https://www.tdx.cat/handle/10803/2366

Lluch Canut, Maria Teresa. (2002). Evaluación empiríca de un modelo conceptual de salud mental
positiva. Salud Mental, 25(4), 42–55. https://www.medigraphic.com/cgi-
bin/new/resumenI.cgi?IDARTICULO=17477

Ryff, C. D., & Keyes, C. L. M. (1995). The Structure of Psychological Well-Being Revisited. Journal of
Personality and Social Psychology, 69(4), 719–727. https://doi.org/10.1037/0022-3514.69.4.719

Vázquez, C., Hervás, G., Rahona, J. J., & Gómez, D. (2009). Bienestar psicológico y salud: Aportaciones
desde la Psicología Positiva. In and Health Psychology (Vol. 5).

20
Temari actualitzat: Octubre 2020